L'antepenúltim invent d'Stear
El director alternava la seva mirada entre els dos grups, cadascun en una habitació separada. Si no ho estigués veient amb els seus propis ulls, mai ho hagués cregut. Havien repetit les proves d'ADN tres vegades per a cada grup, amb idèntic resultat en cada ocasió.
- Senyor, inicialment, vam creure que es tractava d'una broma de mal gust. Un dels policies va creure reconèixer a l'agent especial William, d'haver col·laborat amb ells en recerques anteriors i, fins i tot, es va prendre la llicència de burlar-se d'ell. En arribar a comissaria ens van trucar per a informar-nos però sabíem que els nostres agents estaven en una missió, que no tenia res a veure amb aquelles instal·lacions. Avisàrem a l'equip i, efectivament, es va presentar informant de la seva missió actual. En el moment, no els informem de la detenció de l'altre grup. Va ser quan el vaig informar a vostè, Senyor -Li detallà el subdirector. Ell donà l'ordre per a detenir a l'equip temporalment fins a esbrinar que estava passant. La cosa no pintava bé. El grup infiltrat no feia la sensació de tenir la més mínima idea del que havien fet. Però ell tenia massa experiència per a fiar-se de les aparences... Als seus cinquanta-quatre anys, havia vist gairebé de tot. Però això era nou.
- Què els han dit exactament?
- Que per motius que encara desconeixem l'equip s'ha vist implicat en una altra recerca secreta i ens han ordenat el seu aïllament. Que quan puguem els informarem però que som els primers interessats en què, sigui el que sigui, s'aclareixi al més aviat possible i puguin tornar a la seva activitat. Estan inquiets però s'han mostrat predisposats a col·laborar en tot el possible.
- No tinc dubte que ells són els qui diuen ser. Fa massa anys que els conec i, pel que m'explica, la seva actitud és l'esperada. No obstant això, l'altre grup...
- Diuen que no saben com van arribar allí... Senyor.
- I ja està?
- No, Senyor. Ens han donat uns noms lleugerament diferents però sorprenentment semblants. El seu caràcter i manera de comportar-se, Senyor, també és inquietant, perquè recorden molt als dels nostres agents. Encara que en cap moment han dit ser ells.
- Qui diuen ser, llavors?
- Un home de negocis, una infermera, un recluta, una estudiant, un actor i una mestressa de casa, Senyor.
- Quina barreja! No té cap sentit...
- Senyor, és possible que estiguin en el programa de protecció de testimonis o siguin de la CIA?
- No sé, contactaré amb ells per a veure si ens poden aclarir alguna cosa. De totes maneres, siguin qui siguin, si han entrat allí sense autorització, hem d'estar atents al fet que no es tracti d'un assumpte de seguretat nacional.
- Sí senyor.
Continuarà...