38. Nit de reis.
No era un dia normal, aquest dia era la vigília de Reis. I arribaven els mags per portar als nens i no tan nens regals.Des de feia anys en Ranma i l' Akane s'havien instal·lat d'un petit poble de Catalunya a Espanya. Allà lluny dels seus perseguidors podien fer una vida tranquil·la i sense sobresalts.
Allà havien criat als seus petits fills bessons, nena i nen. Havien muntat un dojo on ensenyaven el seu art i s'havien fet famosos en tota la regió. Encara que seguien tenint la doble nacionalitat, la japonesa i espanyola, combatien en els tornejos com japonesos, però des que van sortir del Japó no havien tornat, però si seguien en contacte amb la família, encara que no deien on vivien.
Només deien o manaven cartes quan participaven en tornejos en altres països, així ningú sabia on vivien.
La vida que portaven encara que eren famosos era senzilla. Una casa unifamiliar, com la de molts veïns seus, amb dues plantes i un garatge que hi cabien dos cotxes, i els quedava espai per entrenar.
Aquell dia era especial, era cinc de gener, passarien els reis i els deixarien regals. En Ranma i l' Akane, baixarien amb cotxe fins a Barcelona i veurien amb els seus fills la cavalcada de Reis.
Si els dos nens estaven nerviosos, el padre d' ells estava encara més. El jove pare, li emocionava veure contents als seus fills, i recollir els caramels que es llançaven des de les carrosses.
-Vinga papa! Que farem tard i no tindrem un bon lloc - va dir l' Isamu Saotome, el noi.
-Si, anem que vull veure a en Menchor, en Gaspar i en Baltasar.- va dir la Netsuko la seva germana bessona.
En Ranma va mirar la seva dona.
-Tenen raó, el any passat, ens va tocar un mal lloc, i sobre aquesta vella grossa se'ns va posar davant i no ens va deixar agafar molt caramels.
L' Akane va recordar a aquesta dona, l'any anterior, es van posar en un bon lloc i va arribar aquesta dona gran amb les seves amigues i amb dissimulats empentes el van anar apartant.
Aquesta dona no deixava agafar caramels als nens, els empenyia. Però el seu delicte va ser més gran quan en Ranma va anar a agafar un caramel i aquesta dona el trepitjar.
-Ho sento senyor xinesos.xilo jo no veule- va dir aquesta dona amb l'accent que creuen els espanyols que parlen els xinesos.
- Jo no sóc xinès, si no japonès.
- És que xinesos i japonesos es tan semblant que es poden confondre.
- "I a tu et pot confondre amb una balena" - va pensar en Ranma, però quan ho anava a dir el va fer callar una mirada de l'Akane.
Aquest any no passaria. Van baixar fins a una ciutat propera a Barcelona en cotxe i van agafar el metro. Com l'any anterior es van posar en un bon lloc per veure la cavalcada ... i com l'any anterior va arribar la dona grassa amb les seves amigues, aquesta el va mirar i va somriure.
-El xinès ximple de la vegada anterior- va dir la dona amb un somriure burleta .
-Baka-va dir l' Akane en Japonès.
-A qui crides tu vaca? - va dir la dona a l'Akane.
-A tu, i et anomenat Baka amb b i k. Que en japonès significa ximple o estúpida. No vaca., Amb v i c.
La dona la va mirar furiosa. I amb el cul va empènyer a l' Akane per moure-la, però l'Akane ni sentir el cop. La noia japonesa va mirar a aquesta dona.
-Això et passa per idiota- i la noia li va donar una empenta i aquesta estúpida va sortir volant. A l'endemà en diversos diaris es va dir que pel cel de Barcelona va creuar i va ser vista l'estrella dels Reis.
Les amigues d'aquesta dona es van allunyar dels Saotome, que aquest any van agafar molts caramels i van gaudir amb el pas de les carrosses amb els tres Reis.
Tot just acabar la cavalcada, van fer una passejada pels carrers de Barcelona i es van marxar a la seva residència. Havien menjat a la ciutat en un restaurant de menjar ràpid, dels que odiaven en Ranma i l' Akane, però adoraven els seus fills.
Només arribar a casa.
-És hora d'anar a dormir- va dir en Ranma- o els Reis no passaran.
-Però jo vull veure'ls i veure els camells- va dir la Netsuko
-Ells no passaran fins que estiguem tots dormits- va dir l' Akane.
-Doncs jo els esperaré despert- va dir l' Isamu- i ho atraparé, i els obligaré a donar-me tots els regals.
-Mira el que dius -va dir en Ranma- ells saben el que dius i penses. I et portaran carbó, per ser dolent i entremaliat.
El nen es va tapar la boca.
-Ja ho has dit- va dir l' Akane rient- ells ho saben, només si et fiques al llit ràpid i et dorms aviat et perdonaran.
-Però és que estic nerviós- va dir el noi- i si s'obliden de passar per aquí. Potser per ser estrangers, no volen saber de nosaltres.
-Ells no miren això- va dir l' Akane- ells saben que sou entremaliats, dieu mentides. Però que no sou dolent. Simplement sou nens i us voleu divertir.
-Però pare a la meva edat, ja entrenava, viatjava pel món i per a ell no hi havia ni Santa Claus, ni els Reis Mags.
- En aquest temps jo viatjava molt i els Reis no sabien on era. -l' Akane va mirar al seu marit amb tristesa, el que el pobre va patir de petit. Per això sempre era tan alegre amb els seus fills, no volia que passessin pel que ell va passar- però ells es van encarregar de donar-me un regal molt gran per compensació per tots els anys que no vaig tenir regals.
L' Akane el va mirar sorpresa, Que li havien regalat, els Reis Mags com a compensació? I de cop va comprendre. El sis de gener no només era el dia de Reis, sinó que era l'aniversari de casament d'ells.
-A part van ser els Reis Mags el que van fer que conegués a la vostra mare un dia de pluja, però aquest regal em va arribar mesos després de la nit de reis.
-Papa explica'ns un conte per a dormir- va dir la noia.- I entre els dos petits es van dur a en Ranma.
L' Akane va preparar una xocolata calenta, aquella nit feia fred. Possiblement nevaria. Com es deia en aquest país, el Reis arribarien amb barbes blanques.
Al poc el jove va baixar. Al seu vint- dos anys i pare de dos nens de cinc anys, s'ho veia més madur, però encara tenia cara de nen.
En Ranma la va mirar, l' Akane no semblava tenir vint-i-dos anys, tot i tenia cara d'adolescent.
-¡Ranma! He preparat una xocolata calenta- va dir la noia.
-Gràcies! - i el noi se'l va endur a la boca i se'l va apartar de seguida.
-No m'ha quedat mal- es va defensar la noia- mira que et quedes sense Reis.
-¡Crema¡, ho has fet molt calent, si deixem una estona es podrà prendre.
-Saps el que m'ha dit l' Isamu? -Va preguntar la noia, en Ranma va negar amb el cap- Que li agradaria que els Reis li portessin als seus àvies i les seves ties. I que li deixem una mica de menjar als Reis i els camells
En Ranma la va mirar i va somriure amb tristesa.
-A mi també m'agradaria això, però no pot ser. Tot pel que hem lluitat, tot el que hem fet, tot el que hem guanyat es podria anar a la porra.
L' Akane va abaixar el cap, trobava a faltar la seva família.
-Algun dia, els Reis Mags ens portaran a la nostra família, ens reuniran amb ells.
- Si, mentre em conformo amb tenir al meu costat, als meus i a tu, sou el millor regal que mai he rebut.
-Per a mi, tu i els meus fills també sou el meu major regal.
-Des del dia que et vaig conèixer t'he tingut sempre al meu costat. Has estat el meu suport, m'has curat. M'has cura i consolat, sense demanar res al meu costat. En aquesta nit només li demano als Reis que siguis la meva companya per sempre.
- Tu vas ser el primer que es va acostar a mi sense voler-me guanyar per un combat, el primer que es va preocupar per mi, encara que ens barallarem sempre, quan et necessitava allí estaves tu. Tampoc vull res, no vull cap regal, només a tu i als meus fills.
-Però algun regal ens caurà tant a tu com a mi- va dir en Ranma, amb un sonriure.- hem deixar-los
-Si, algun regal ens caurà- va dir l' Akane, aquest maldestre sempre destrossava els bons moments, però en això també tenia el seu encant.- Hem de deixar-li alguna cosa als Reis, uns polvorons i alguna cosa per beure, i alguna cosa per als camells.
-Si una cosa parar-la menjar com pernil i alguna cosa per beure com un Chivas deu anys.
L'Akane va riure de l'ocurrència del seu marit i poc després es van anar dormir.
Eren les sis del matí, quan l'enrenou va despertar a el jove matrimoni.
-Diables de nens. No poden dormir fins a una hora més convenientment dir en Ranma.
- Et dono la raó, però deixa que gaudeixin amb els seus regals. Els dos joves es van mirar es van besar, i intentar dormir ... però la porta de la seva habitació es va obrir i van entrar els dos nens.
-Baixeu ja!- va demanar l' Isamu- no vegeu el que ens han deixat els Reis.
-Baixeu i jugar amb nosaltres!- va demanar la germana de l'infant.
A en Ranma i l' Akane els va tocar baixar i jugar amb els seus fills. En Ranma va al·lucinar quan va veure el seu regal i l' Akane va besar al seu marit quan va veure el seu. Els quatre Saotome van passar un bon dia gaudint, els quatre com nens. Mentrestant els Reis tornaven per orient, en un any tornarien a casa dels Saotome, a portar-més regals. Aquests quatre no necessitaven molt per ser feliços, només a ells mateix.
Fi.