39ª Un crit en la nit.
Era de nit, la noia corria en direcció al dojo Tendo. Aviat se li van unir els altres cinc nois. Segons una informació "anònima" el seu airen i la seva presumpta i falsa promesa estaven sols a casa. I aquesta informació va arribar als altres quatre. En Mousse la perseguia per no deixar-la sola davant d' en Saotome. Ella i els seus dos rivals no volien que aquesta japonesa petita, immoral, noia violenta el seduís i utilitzés els seus mínims encants per violar-lo. i en Ryoga i en Kuno no volien que en Ranma aprofités que estaven sols per seduir Akane. Entre tots evitarien que aquests dos estiguessin sol i intimessin.
Es van acostar al dojo i el van trobar massa en silenci. Van pensar que els dos nois estaven dormint ... als sis es van acostar a la porta i van picar, la porta es va obrir i va aparèixer en Ranma, o això semblava, que era en Ranma.
Ell tenia ulleres, la trena a mig fer, i els va mirar amb els ulls mitjans tancats i amb ulleres. Semblava que havia perdut pes. I encara que era de nit la llum d'exterior li molestava, per que es va cobrir els ulls amb les mans. Va badallar com si no hagués dormit en dies. Els va tornar a mirar com si fossin una molèstia i sobte va tancar la porta als nassos d'aquests sis.
-Qui era? - van sentir preguntar a l' Akane.
-Ningú, havien de ser uns nens que es diverteixen picant i molestant- va dir en Ranma amb mal geni.- uns nens que no tenen educació.-no va ser una indirecta, va ser dit intencionadament, en Ranma realment havia d'estar enfadat.
- El mal educat ets tu! - van sentir contestar l' Akane- vaig a veure qui és- el to de l' Akane era de brega, havia d'estar també de mal humor.
L' Akane va obrir la porta, i va mirar a aquests sis. El seu aspecte no era molt diferent d' en Ranma, tampoc semblava haver dormit molt, també tenia ulleres, i estava despentinada, semblava falta de son, com en Ranma. Els va mirar amb mala cara, ... i va tancar la porta amb ràbia.
-Doncs tenies raó, no era ningú. - van sentir a la noia.- pot ser que hagi estat un ocell.
Els sis nois es van mirar, alguna cosa passava i havien de saber-ho. Aquests dos nois semblaven que portaven dies sense dormir. Se'ls veia cansats.
Cinc minuts després estaven els sis dins de la cls dos promesos que els miraven amb mala cara. Es notava que per als dos promesos eren una molèstia, i aquesta suficient raó per quedar-se a aquesta casa.
-Ha que heu vingut? - va preguntar l' Akane amb enuig, estava pàl·lida i badallava contínuament, com també ho feia en Ranma. - No us volem aquí.
- Jo evitar que Airen i noia violenta fer coses prohibides. - va dir la Shampoo- No deixar que Airen enganyi a la Shampoo.
-A això hem vingut tots- va dir en Ryoga. -No deixarem que feu coses d'adults.
-Enganyar a la Shampoo ?, Coses d'adults? - va dir va Ranma furiós, tenia ganes de pegar un cop de peu al cul a aquests sis i enviar-los a volar-- que jo i l' Akane sapiguem entre vosaltres i nosaltres no hi ha res, no sou els nostres pares, no sou ningú, i per tant no teniu cap dret a decidir per nosaltres. Ens us hem de obedeir- Els dos promesos estaven furiosos ... però encara enfadats parlaven en veu baixa-. Només volem descansar, que fa temps que no aconseguim dormir. Així que aneu-vos, sou una molèstia. Coneixeu el camí de la porta, ¡anar-vos! Ni l' Akane ni jo estem per les vostres rucades.
Tots el van mirar, Ranma semblava fart d'ells. No sabien que havia passat, però no anirien fins a saber la veritat. Tampoc ho havien sentit d'aquesta forma.
- Jo no deixar que Airen i noia violenta facin l'amor.
Els dos promesos es van mirar sorpresos.
-Fer l'amor? - van preguntar els dos sorpresos.
-Mai no hem fet l'amor! - va dir en Ranma.
-Esteu junts i sols. Jo Tatewaki Kuno no deixaré que et aprofitis de l'Akane.
- Jo no em aprofito e l' Akane, i abans que una d'elles ho digui, ella no s'aprofita de mi- va mirar als sis, tant ell com l' Akane parlaven en veu baixa i no cridaven. Els va mirar, va saber que no s' anirian- i ja que us voleu quedar ... i us voleu assabentar del que passa ... endavant. .. però us hem avisat, i no us heu anat ... atenir-vos a les conseqüències.- va advertir en Ranma.
-No és una amenaça, només una advertència. - va aclarir l' Akane.- aneu a passar una mala estona. Com ho estem passant en Ranma i jo.
Els sis nois els van mirar, alguna cosa passava en el dojo Tendo. Una cosa que tant en Ranma com l' Akane temien. Però ells eren sis i estaven preparats per a tot, o això pensaven ells.
A la taula hi havia dos auriculars, com el que es fan servir en la indústria per esmorteir el so de la maquinària. Els sis no benvinguts els van mirar, es preguntaven que feien allà aquests artefactes.
Tot d'una els dos promesos es van quedar dirigits es van mirar espantats.
-Ja està. Torna a l'atac- va dir l' Akane angoixada.
- Està vegada no ha trigat molt- va dir en Ranma, resignat- no espera una altra nit sense dormir.
-Ja no aguanto més, Ranma! - va dir l' Akane gairebé amb una suplica- m'està matant.
- Et pensa que a mi no? - no li estava criticant, el noi no estava enfadat, només semblava cansat, externament cansat. L' Akane per a sorpresa de tots no es va enuigar, el va mirar amb designació, com si hagués de fer una tasca desagradable i en Ranma amb ella.
- Començarà en segons ... - va dir l' Akane.
I els dos promesos es van abalançar sobre els auriculars i l'hi van posar, just a temps un segon després ...
Va sonar un crit, un udol salvatge. Els sis no convidats es van dur les mans a les orelles per tapar aquest crit, aquest so horrorós. Ara ja sabien per que els dos promesos s'havien posat auriculars, però no sabien que classe d'ésser produïa aquest horrible so.
Els dos promesos es van mirar.
-¡Et toca a tu! - va dir en Ranma, tot i que portaven auriculars s'escoltaven. Aquests aparells tenien un micròfon que estava connectat a l'altre auricular, tot i així aquests aparells no apagaven de el tot l'horrible so.- et toca a tu.
-Per que jo i no tu? - va dir la noia una mica enfadada.
-Per que jo vaig anar les dues últimes vegades- va contestar el noi. Semblava més molest que enfadat.
L' Akane el va mirar i va assentir.
-Tens raó. Però a tu ja saps el que et toca. L'última vegada em va tocar a mi.
El noi va fer un gest de fàstic. No li agradava el que havia de fer, era una cosa repugnant.
-Això és repugnant- va contestar en Ranma.
- Ja ho sé, però és el que ens toca. Només estem tu i jo. Tots els altres han fugit.
Els dos nois van sortir de el menjador deixant als seus rivals sols. Els sis joves seguien tapant-se les orelles, no entenien res. Només que aquest so sortit d'ultratomba anava a destrossar els timpans.
Al cap de pocs minuts va arribar l' Akane, portava alguna cosa en els braços i era aquesta cosa qui emetia aquest horrible so. Els no convidats van mirar la noia amb curiositat, preguntant que era el que l' Akane portava entre les seves mans. Però més sorpresos van quedar quan va entrar en Ranma, a les mans. Portava una mena de maleta, i per la seva cara semblava que anava a l'escorxador.
L' Akane va deixar el bony a la taula, semblava un paquet, embolicat en una manta. En Ranma va deixar la maleta a la banda de el paquet i el va obrir.
Els sis nois es van pensar que en Ranma i l' Akane havien adoptat un cadell de gos, ja que aquest so semblava un lament d'un animal, però ...
L' Akane va destapar l'embalum amb molt de compte i en Ranma va treure de la maleta un bolquer, un pot de pols de talc i una loció.
Els que aquests sis invasors van veure en la taula els va horroritzar ... El paquet que havia portat l' Akane era un nen !, Un nen de pocs mesos!
Els sis nois es van escandalitzar, no sabien d'on havia sortit aquest nen. Quan ho van tenir els us promesos i com l'havien mantingut en secret. L' Akane no va mostrar estar embarassada. Potser en Ranma ho va tenir amb una altra noia i ella es va morir al tenir el nen i en Ranma es va fer càrrec de l'infant, i l' Akane compassiva ho va perdonar i l'ajudava a criar-lo. O potser era fill de l'Akane i un desconegut i era llavors en Ranma qui va perdonar a la seva promesa i l'ajudava a criar, o ...
- Quan vosaltres tenir nens ?, Com amagar? _ Va dir Shampoo furiosa mirant malament a l' Akane- jo no perdonar noia violenta aquesta s'ofengui. Ella pagar amb la vida.
Tots van mirar a la parella enfadats.
-No és meu-Va aclarir l' Akane.
Els sis van mirar a en Ranma, aquest noi havia enganyat a l' Akane amb una altra noia, Les tres pseudo promeses es van enfadar. En Ranma va tenir un fill i no va ser amb cap d'elles.
-Tampoc és meu-va dir en Ranma.
Tots els van mirar sorpresos, cada vegada ho entenien menys. No sabien d'on va sortir aquest nen. Es van imaginar a una mare, que no podia mantenir al seu fill i el va deixar en el dojo Tendo, era una casa gran i cuidarien del seu fill. L' Akane i en Ranma s'ho van trobar, amb fam i fred a la porta. I amb el compassius que eren van decidir quedar-se amb el nen, no podrien deixar-lo sol. Aquests sis anaven a parlar, a llançar les seves hipòtesis quan l' Akane es va girar va mirar i amb cara de mal geni.
- Calleu! - va ordenar la noia- mentre se li canvia el bolquer Tetsuo es posa nerviós i plora, i més si és molestat per sorolls. I vosaltres sou molt escandalosos. Després ja us explicarem d'on va sortir aquest nen.
Tot vanncallar espantats.
-Ja m' encarrego jo de canviar-li el bolquer-va dir el noi a la seva promesa- ajuda-me.
En Ranma li va treure el bolquer i el va mirar amb fàstic, tots a la casa van olorar la pesta del que portava aquest bolquer, i van torçar el nas.
En Ranma va ficar el bolquer en una bossa d'escombraries.
-treur-ho fora- li va dir el jove a la seva promesa. I l' Akane es va endur la bossa d'escombraries amb el bolquer i va tornar al poc.
Mentre en Ranma va netejar el culet del nen amb unes tovalloletes, li pols talc i una loció, a la
fi li va posa un nou bolquer. Va agafar a l'infant i li va dir.
-El meu petit Tetsuo ja està net- va dir amb una dolçor que ningú li coneixia a el noi, ningú s'imaginava que algú tan brut com en Ranma pogués ser tan afectuós amb aquest nen. El nen el va mirar i va somriure, però va començar a somicar, i va començar a plorar.
L' Akane va mirar a l'infant i després a en Ranma.
-Torna a tenir gana. És molt glotó- va somriure al seu promès- Saps que jo no sóc bona a la cuina.
En Ranma la va mirar un moment designat, però va somriure. Li va passar el nen a l' Akane. Ella el va agafar amb dolçor, i tots van pensar els mateix que havien pensat d' en Ranma. Com algú tan poc femenina com l' Akane, es pogués veure tan maternal amb aquest nen. Aquesta parella estava bolcada amb aquest nen, com si fos seu, tot i haver dit que no era seu.
-Comprenc, jo li faré la sopar- va dir en Ranma i se'n va anar a la cuina.
Les tres noies anaven a seguir-lo, quan
-A en Ranma no li agrada que ningú este amb ell quan cuina-va advertir a l' Akane- s'enfada molt. És una cosa que li passa per viatjar amb el seu pare. L'oncle Genma no el deixava cuinar en pau i li robava el menjar. Ara vol tranquil·litat, si aneu a la cuina us farà fora sense pietat- només accepta la companyia de la seva mare o la Kasumi- i encara que l' Akane no ho va dir la d'ella. A l' Akane li agradava veure-ho cuinar.
-A la Shampoo acceptarà. Airen em deixarà cuinar amb ell- va dir la noia xinesa.
I va anar a la cuina, segons després va tornar molt vermella. En Ranma l'havia fet fora sense pensar-ho. Pels crits que va donar el jove quan la Shampoo va estar a la cuina ningú va voler anar a veure com cuinava el noi.
- Akane! - va cridar el jove després d'uns minuts- Pots venir! - va demanar.
L' Akane va mirar als presents i va deixar el nen a en Mousse- pren - ho un moment, ets el més responsable del que hi ha aquí- el nen va mirar a pobre Mousse, que e va mirar espantat i el nen va començar a plorar, el noi xinès no sabia com callar aquest nen i es va posar nerviós. L' Akane va sortir i va anar a la cuina. Va tornar minuts després amb el menjar de l'infant. Va agafar a l'infant de el braç d'un cada vegada més nerviós Mousse i ...
-Ara meu petitó és hora de dinar.
I l' Akane va començar a donar de menjar a l'infant, els sis no convidats esperaven que la noia es comportés com una bruta donant de menjar a l'infant, però tenia una cura excessiva amb aquest nen, ho feia amb afecte i parlant-li a l'infant.
-Has vist que bé que està- va dir la noia- en Ranma et fa molt bons àpats, i et cuidem bé- llavors la noia va canviar el to, va posar un to trist-Per que et despertes cada dues hores i no ens deixes dormir. Estem molt cansats, Tetsuo. No hem pogut dormir bé aquests dos o tres últims dies - va dir l' Akane amb designació. El nen la va mirar i va somriure. Aquesta somriure era entremaliada, com si no deixar-los dormir fos una entremaliadura.
Després d'haver netejat la cuina en Ranma va tornar amb un biberó.
-Després de les farinetes sempre es pren un biberó- va dir el noi. Va agafar a l'infant i li va donar el biberó. A l'acabar el biberó el noi va donar suport a l'infant en la seva esquena i li va pegar a l'esquena- Ara un petit rot- va dir el jove de la trena i això va fer el nen.
¡BRRECK! - Va sortir de la boca d'aquest nen. No va ser un petit rot. Va ser un gran i sonor, que va fer tremolar les parets, els sis rivals van mirar a aquest nen espantats.
-Ha estat fluix. El d'ahir si va ser gran- va dir en Ranma exaltat.
- Va ser molt gran. No vas haver ensenyar-li com fer-ho- li dir l' Akane- és molt petit perquè li ensenyes tantes coses dolentes.
- No li ensenyo coses dolentes- es va defensar enfadat en Ranma- tu tampoc re quedes manca. No has de pegar-me davant de Tetsuo, no aprèn ...
El nen els va mirar espantats i va començar a plorar.
En Ranma i l' Akane van deixar de discutir. I van acudir a l'infant a disculpar-se.
-No ens barallem Tetsuo -va dir en Ranma- només juguem. El nen plorava quan es barallaven
- Això ... només és un joc-l' Akane va mirar al seu promès i va sospirar- és hora de dormir. No ens donarà molt descans. Només es dorm amb tu.
En Ranma va agafar a l'infant, li va posar el xumet i va començar a cantar-li una cançó de bressol, la cantava d'una manera dolça i afectuosa. Amb amor, com només una mare li cantaria al seu fill, tenint en compte que en Ranma era un home i aquest nen no era el seu fill, tots el van mirar sorpresos. En Ranma tenia una banda dolç i agradable i tots van quedar prendats per la calidesa d'aquest jove cap el nen. Ningú va saber d'on aquest noi va aprendre aquesta cançó. Només l' Akane ho sabia, el noi li havia explicat que no sabia on la va aprendre, però que li venia al cap que algú se la cantava a ell. L' Akane pensava que a en Ranma es la cantava la Nodoka abans que el seu pare el separés d'ella.
El nen es va adormir. I en Ranma ho va deixar amb tranquil·litat en una canastreta.
Era hora d'explicacions, era hora d'explicar d'on va sortir aquest petit. era el que es preguntaven aquests sis nois, ¿d'on havia sortit aquest nen ?.
- De qui ser aquest nen? - va preguntar de forma inquisitiva la Shampoo. No estava disposada a admetre que en Ranma tingués un fill amb una altra que no fos ella, el mateix els passava a les altres dues noies. - Quan Ranma va tenir aquest noi ?, Amb qui? _ Va mirar amb menyspreu a l' Akane- Per que amb noia violenta no ser. Ella ser massa lletja per tenir un nen tan maco.
L' Akane la va mirar amb ganes de matar-la, anava a saltar sobre aquesta gata mentidera i rastrera. Però en Ranma li ho va impedir.
-Deixeu de baralla o Tetsuo es despertarà i ens costarà dormir-, només dorm entre dues i tres hores, i és quan aprofitem l' Akane i jo per menjar o dutxar-nos- va mirar com ho miraven tots i va comprendre el que pensaven aquests pervertits- No ens dutxem junts! O tirem una petita becaina- va notar que el tornaven a mirar malament- Tampoc dormim junts! - si no hagués estat Tetsuo hagués cridat, i els hagués fet fora a puntades de el dojo, literalment a cop de peu. L' Akane va mirar al seu promès i va saber el que pensava fer-los el noi a aquests sis, ella també s'hagués unit a fer-los fora a puntades de peu.
- Bé! - va dir l' Akane respirant resignada- us explicarem tot. D'on va sortir en Tetsuo. I no crideu.
-Fa uns dies la Kasumi va tenir una festa amb els seus amics de l'institut. Van sortir de sopar. En aquest sopar hi havia els dos millors amics de la Kasumi. En Kaneda i la Kei. Que són els pares d' en Tetsuo. Durant el sopar van anar a un restaurant i van menjar marisc. Que estava en mal estat. Tots els que van anar a aquest restaurant estan hospitalitzats i passaren uns dies a l'hospital. - va seguir en Ranma- inclosos la Kasumi i els pares d' en Tetsuo. La Kei i en Kaneda tenen la família vivint lluny i no es poden fer càrrec d'un nen i la meva mare es va oferir a que ho cuidéssim.
-El que vol dir en Ranma, és que ens va tocar a en Ranma i mi el cuidarlo- continuar l' Akane- per que la nostra família a les poques hores de tenir a en Tetsuo, es van anar i ens van abandonar- nos amb el nen. Que és molt ploraner i golafre.
Els dos joves van mirar als seus rivals.
- Si festa fer en Neko- Hanten no haver intoxicació.- va dir la Shampoo
-Doncs va ser al Neko- Hanten on es van intoxicar! - van dir en Ranma i l' Akane- a la teva àvia li va caure una demanda per estalviar-se diners en menjar i comprar menjar en mal estat.
La Shampoo va abaixar el cap, sabia que per la gasiveria de la seva àvia li tocaria perdre molts diner, potser deurien tancar el restaurant.
-Ara volem que us quedeu calladets, o us doneu el piro. No volem que us barralleu ni feu xivarri. - va advertir en Ranma.
-Ens vam quedar, no podem deixar-vos sols podeu ... Va dir en Ryoga- però va sentir uns roncs. Tots van mirar a en Ranma i l'Akane, els dos nois s'havien quedat adormits recolzats a la paret, un gairebé a la banda d'un altre.
- Jo no aguantar això- va dir la Shampoo- ells estar molt junts- i va treure del no-res una trompeta i va xiular a l'orella de l'Akane. Està sense despertar, li va prendre la trompeta i se la va posar per barret.
En Ryoga va intentar despertar a en Ranma i aquest sense obrir els ulls i roncant d'un cop de puny el va enviar a la paret.
Res que van fer va aconseguir despertar als dos promesos del seu profund somni, però si els atacaven es defensaven.
Tampoc en Tetsuo es va despertar ... i a el cap de dues hores el nen va obrir els ulls i va començar a plorar, en aquest instant un infern es va obrir per aquests sis personatges no convidats. I encara que ho van intentar ni en Ranma ni l' Akane van despertar, els dos nois estaven molt cansats per poder despertar-se i van seguir dormint, mentre els seus rivals van ser turmentats per aquest diable amb forma de nen petit.
-Potser s'ha pixat o fet ca ... .ca ... ca ... – deia l' Ukyo no era capaç de dir caca.
- Digues caca! - va dir en Ryoga desesperat, estava cansat i tenia son - que no et faci vergonya dir-ho. De tota manera, ja ho has dit.
L' Ukyo es va posar vermella era cert el havia dit a tartamudearlo.
En Ryoga li va treure el bolquer a l'infant i el va trobar sec i net.
-No s'ha pitjat -llavors va veure que el nen aixecava el seu trompa, la posava tesa. En Ryoga es va adonar tard del que anava a passar, igual que en Kuno i la Shampoo. El nen va començar a orinar dirigint la seva pixada a la cara d'aquests tres molestos personatges.
- Maleït monstre! Shampoo matar per pitjar- te a la cara! -va dir l'amazona.
-No ho facis és un nen, no sap el que fa-va dir l' Ukyo. No es va adonar que el nen no havia acabat i la va pixar a la cara- 'Nen de diable! - va cridar la cuinera- jo el vuit esquarterar i el cuino.
-No sabeu tractar a un nen- va dir en Mousse- cal canviar-li el bolquer. Tinc germans petits i sempre m'ha tocat a mi canviar-lis el bolquers- el noi miop li va canviar el bolquer.
No feia un minut que ho havia fet, quan el nen va començar a fer força i del seu nou bolquer va sortir una olor pudent.
-Tant treball per res- va dir en Mousse deprimit. I es va asseure a terra, en va sortir una aura fosca de pessimisme.
-Res ens toca canviar-li el bolquer- va dir en Ryoga- jo m'encarrego, si en Ranma ho fa jo també puc. - I ho va intentar, però el nen es movia molt i no va deixar que aquest noi li posés el bolquer. Després de diversos intents i minuts va aconseguir posar- ho a la fi -ho he vaig aconseguir - va dir el noi de la cinta als cabells, però havia estat derrotat, per un nen de pocs mesos. Es va deixar caure a terra derrotat.
-Cal fer-li la menjar- va dir l' Ukyo- jo ho faré i tu fes-li un biberó, perquè aquests homes no serveixen per res- va dir a la Shampoo.
-Tu no donar-li ordres a la Shampoo, però jo fer-te cas.
Mentre les dues noies es van ficar a la cuina, els germans Kuno van intentar fer callar el nen que plorava com si no hi hagués un demà. Però a l'infant aquests dos personatges no els agradava i plorava més. El nen es preguntava on estaven els seus pares, o aquests dos nois que també tenien cura d'ell, eren molt bons amb ell. Aquests sis nois que ara l'estaven cuidant no els agradaven, volia a la seva amiga de pèl curt i a aquest noi de la trena, li agradava agafar-li la trena, i sentir-lo cridar quan ho feia. Però també li agradava sentir-lo cantar per fer-ho dormir.
Donar-li el menjar a l'infant va ser un suplici per en Ryoga, que es va oferir per fer-ho. Si en Ranma podia donar-li el biberó a aquest nen, ell no anava ser menys i li donaria de menjar.
El nen li escopia el menjar. El jove de l'ullal estava desesperat, tenia la roba bruta. Va mirar un moment a en Ranma i l' Akane que seguien dormint. Havien d'estar molt cansats per no despertar amb semblant escàndol. El nen seguia escopint el menjar i la Shampoo va tenir una idea.
-Tu donar-li de menjar i jo el agafo per el nas i ell s' empassarà- va dir- no va poder tenir una idea pitjor. El nen va empassar el menjar ... I un segon després la va vomitar sobre de el vestit de Shampoo. La jove va mirar el desastre. El seu vestit més nou i car, i ara era ruïna per culpa d'aquest monstre.
- Jo matar monstre! - va dir la noia xinesa.
-No pots és un nen- va dir la Kodachi- és un nen- un segon després el nen va vomitar sobre de Kodachi- la gimnasta va mirar el seu vestit nou, caríssim. La tintoreria li sortiria per un ull de la cara- ET AJUDO A MATAR-LO! - VA cridar histèrica la noia, si ja era una histèrica, veure-la així de boja era una cosa al·lucinant. Tots es van espantar. Menys el nen que es reia feliç, es divertiria a costa d'aquests sis idiotes.
En Ryoga va mirar als promesos.
-I aquests en el món dels somnis i res sembla despertar-los- tots van mirar als bells dorments amb enveja. Aquesta nit seria molt llarga, massa llarga.
Els sis rivals estaven cansats, aquest nen tenia energia il·limitada, no quedava rendit. No dormia per res. Plorava i bramava amb uns crits impressionants.
El telèfon va sonar diverses vegades, eren els veïns de varies illes de distàncies, els crits d'aquest nen arribaven a diversos quilòmetres a la rodona.
Va arribar la policia.
-Han de fer-lo callar com sigui- li va dir una dona policia i va agafar a l'infant, aquest va parar de plorar, però al lliurar- lo de nou a aquests nois el nen va tornar a la modalitat de plor. La policia els Miró- és clar. A aquest nen no li agrada vostès.
-Els únics que poden callar-són aquests dos-va dir en Ryoga. I va assenyalar a uns dorments Ranma i Akane- però no podem despertar-los, els hem cridat i segueixen dormint.
La dona policia es va acostar i va mirar als dorments.
- Pobres! Sabem que porten cuidant d'aquest nen des de fa tres dies sense poder dormir. -es va girar als sis nois- aquest nen és ara responsabilitat vostra. Facin qualsevol cosa per calmar-lo- i va mirar als dos dormits- i no despinten a aquests nois, es mereixen un descans- i es va quedar mirant als sis pobres nois amb mala cara.
La policia es va anar i els sis rivals es van mirar resignats. Havien de callar aquest nen com fora.
En Ryoga va agafar dos ninots de l'infant i li va fer diverses actuacions, que van anar des de contes infantils a una tragèdia grega, però a el nen no li va agradar, per aquest nen aquest noi ximple actuava molt malament, res a veure amb els seus papes, o el seu amic de la trena i aquesta bonica noia de cabell curt.
Li van posar un canal infantil de vint hores, però aquests dibuixos per a nens eren massa idiotes i no li van agradar a l'infant, però si al sis ximples. L'única cosa que li va agradar, d'aquest canal, va ser una versió censurada, i sense violència, i a més velocitat del compte de "Bola de Drac Super". Però en Ryoga l'hi va prendre per que era violent, el que va provocar un altre plor de l'infant, i van haver de posar-li de nou aquesta sèrie.
Al acabar el capítol, que entre la censura i la rapidesa va durar uns cinc minuts menys del compte, el nen va tornar a posar l'interruptor en posició plor.
Van anar passant les hores i amb elles es van anar l'energia dels sis nois, que semblava que era absorbida per aquest petit monstre d'uns mesos.
Els sis nois es movien com zombis, tenien son, ulleres, i unes ganes boges de cridar. Estaven desequilibrats, no sabien com en Ranma i l' Akane havien aguantat tres dies a aquest nen, si ells amb unes hores estaven més esgotats, que l'estaven en Ranma i l' Akane quan ells van arribar a el dojo.
El nen va demanar de menjar, que donar-li va ser un suplici per als sis joves, aquest nen va tornar a escopir el menjar, i el va vomitar. Anaven els sis bruts. Els van canviar el bolquer, se'ls va pixar a sobre a tots. I a una de la noia, una xinesa, no només se li va pixar, si no també se li va cagar.
Els sis feien mal olor, necessitaven una dutxa, canviar-se de roba i dormir moltes, moltes hores. I oblidar aquesta nit, estaven traumatitzats. Cap d'ells volia tenir fills quan fossin adults, mentre miraven als dos promesos que dormien plàcidament. Havien de tenir somnis agradables, per que reien, i parlaven entre ells en somnis, però ningú entenia el que deien, semblaven parlar un idioma estrany.
A més d'un li va venir la idea de atacar-los, però van recordar que encara dormint estaven a la defensiva, i no es deixaven dominar per la seva jo consent, adormit replegaven tota la seva força sense contenir- se.
Es va fer de dia. El nen gatejava rient al seu aire, mentre les seves sis víctima assegudes a terra el miraven impotents, sense poder-se moure. Ja ho havien assumit, havien estat vençuts per un nen de mesos, i sense que aquest nen els donés un sol cop.
Segons les lleis amazones, la Shampoo havia de casar-se amb aquest nen, però això seria mal vist. La dirien assalta bressol o pederasta.
En Ryoga no havia estat vençut mai d'una manera tan humiliant com per aquest nen, ni tan sols per en Ranma, no podia culpar el nen d'aquesta desgràcia, ell havia estat incapaç d'aconseguir dominar a aquest nen, sinó tot el contrari, segons semblava és que el nen el va superar i va riure d'ell.
Els altres quatre nois estaven tan malament com aquests dos quan van arribar. La Kodachi estava despentinada i amb més cara de boja del que ja estava. L' Ukyo també despentinada, amb les pupil·les amb tints vermells, per alguna vena ocular trencada pels nervis, no sabia on era el seu espàtula, ni tan sols ella mateixa, havia perdut la noció de l'espai i el temps, i havia oblidat qui eren els altres cinc nois que estaven amb ella. En Mousse no sabia on tenia les ulleres, les buscava sense adonar-se que les portava pujades al cap. En Tatewaki, jurant-li a la televisió amor etern, el pobre havia perdut totalment el seny.
Era avançada la tarda. Quan els dos promesos es van despertar, es van mirar i van somriure. Els sis nois els van mirar esperançats, ara aquests dos es farien càrrec de l'infant, i ells podien fugir de el dojo. Mai havien pensat en deixar sols als dos promesos, ara estaven desitjant fer-ho, aquest dia va ser el pitjor de les seves vides.
- Que bé he dormit! - va dir en Ranma a l' Akane- una mica incomodo, però feia temps que no dormia tan bé.
-El mateix dic jo- va contestar ella- em sento recuperada. Però amb fam- va mirar als sis rivals, els va veure que semblaven més uns zombis que uns humans. Semblava que en Tetsuo havia fet un treball excel·lent.
En Ranma els va mirar i va somriure.
-L' Akane i jo ens dutxarem i després menjarem, si no us fa res us podeu fer càrrec una mica més d' en Tetsuo.
Els sis van caure a terra, aquests dos nois estaven escapant, encara que fos uns minuts que va ser més d'una hora, en realitat van ser gairebé tres hores. Els va donar igual si els dos promesos es banyaven junts o no, ja els era igual tot, al menys aquest dia. Els va donar igual les rialles que sortien de la cuina. Només pensaven en què els dos nois tornessin i es fessin càrrec d'aquesta petita gran molèstia.
Quan van tornar els dos promesos semblaven acabats de sortir de fàbrica, nous i lluents. Encara que els seus rivals que estaven massa cansats i els veien borrosos, com si entre ells i els dos nois hi hagués una espessa boira.
-Us agraïm que us feu fet càrrec d' en Tetsuo mentre dormíem- va dir l' Akane amb un somriure. Els sis rivals ja no la veien i l'escoltaven molt llunyana.
-Espero que no us hagi donat molta guerra, en el fons és molt bo, encara que es desperta cada dues hores.
Els sis nois van sentir això, en un altre moment s'haguessin enfadat, però ara aquests sis bojos només pensaven en sortir d'aquest manicomi, arribar a casa i dormir durant dies.
-Nosaltres ens anem- va dir en Ryoga i els sis nois van sortir de el 'dojo. Quan van arribar al carrer es van aturar es van mirar, i van sortir corrent a casa, l' Ukyo va convidar a en Ryoga a la seva, van córrer com si els seguís un monstre. A l'arribar a l'Uchan 's van tapiar portes i finestres i es van ficar al llit i dormir en uns somnis plens de malsons, on apareixia un nen gegant perseguint-los. A el cap de diversos dies dormint es van despertar i van dutxar, s'ho van pensar diverses vegades abans de tornar a el dojo Tendo, només sentir aquest nom els produïa calfreds. Els altres quatre nois van fer el mateix.
En Ranma i l' Akane que agafava tot adormit i tranquil Tetsuo van veure com els seus rivals fugien espantats, aquest nen era terrible, el que ells van passar en tres dies, els seus rivals ho van patir en unes poques hores. Es van riure estarien tranquils uns dies.
A partir d'aquest moment en Tetsuo es va anar calmant i a el cap d'uns dies era un nen molt tranquil que dormia molt, no es despertava tant i deixava descansar als seus dos joves cuidadors. El nen s'havia acostumat a ells, i els apreciava molt. I aquests dos joves es van acostumar a aquest petit remolí amb cames. Els treien a passejar amb el seu carret i la gent els mirava amb dolçor, semblava una parella feliç passejant el seu fill, encara que qui els coneixia sabia que només ho tenien cura.
La gent els parava i li preguntava pel nen i ells li donava les explicacions pertinents. Ningú li va fer preguntes desconsiderades, coneixien com les gastava aquests dos quan s'enfadaven. Sabien que s' havien fer cura d' un nen que no era seu, aquest dos joves eren molt responsables.
Encara que per a tots en Ranma i l' Akane semblaven una parella d'enamorats que s'estimaven molt, aquest nen els havia unit més del que aquests dos pensaven.
Els afectats per menjar aliments en mal estats van ser donats d'alta, havien cursat una denúncia contra el Neko- Hanten. La Cologne havia de pagar una elevada suma als afectats, entre ells a la Kasumi. L'anciana va haver de vendre el restaurant per pagar aquest deute. El nou propietari no els va fer fora. Però els tres de la tribu de les amazones van passar d'amos a empleats. No van trigar a tornar a la Xina, l'statu de la Cologne i de la Shampoo no els permetia ser una vulgars empleades. Va ser llavors quan la Shampoo li va dir a la seva àvia que mai es casaria ni tindria fills, que eren uns monstres. Cologne va quedar en estat de xoc. Es va quedar blanca i va obrir molt els ulls. Però la rematada per a ella va venir quan va intentar que en Mousse parlés amb la Shampoo i li fes canviar d'opinió. I el noi li va dir el mateix que la seva néta. No volia saber res de matrimonis, ni de nens, i se n'aniria a un temple. Per a ell els nens també eren uns monstres. La pobra dona no es va recuperar d'aquest doble cop.
Els altres quatre rivals opinaven igual, no volien saber res de nens, en Kuno cada vegada que veia un tendre infant s'espantava i plorava, no aconseguia superar la seva fòbia als nadons, igual que la Kodachi. Van acabar ingressats en un psiquiàtric.
En Ryoga es va perdre en un bosc, o això es va fer creure a ell mateix. Realment es va negar sortir-ne. Aquesta nit a casa dels Tendo va ser per a ell una nit de terror.
I l' Ukyo es va anar a una petita illa i va passar allà molt de temps sola, a la nit, a l'igual, que els altres cinc joves tenia malsons amb aquest nen.
I va arribar el dia que els pares d' en Tetsuo van anar a buscar-lo.
En Ranma i l' Akane van rebre als pares de l'infant, els feia mal separar-se d'ell. Li havien agafat afecte. Malgrat tot, les nits sense dormir i tota la resta. No ho havien passat tan malament. Aquest nen els va portar molt aprenentatge.
-Sé que té un comportament difícil- va dir la mare- sobretot si no coneix a la gent.
-Al principi va ser així, va contestar en Ranma que li feia pessigolles al nen- però a el cap dels dies es va anar calmant, ens va deixar descansar més i es va tornar més tranquil, i va deixar de donar-nos problemes.
El nen reia amb el joc que tenia amb d' en Ranma.
-És estrany! - va dir el pare- a ell no li agraden els altres, és molt tímid. Però vosaltres dos li agradeu. No accepta a ningú que no sigui de la família.
Els dos promesos es van mirar i no van saber que dir.
I va arribar l'hora que els pares d'en Tetsuo l'hi portessin. Als dos joves li va afectar molt separar-se del sey petit amic.
Estaven a les portes de el dojo. Els dos nois estaven tristos.
-No us preocupeu - va dir en Kaneda, el pare de el nen- aviat tornareu a veure-ho, anem a venir a visitar i us ho deixarem alguns dies.
Altres s'haguessin espantats i dit que no calia, ells mateixos ho haguessin dit en el passat. Però els dos nois es van alegrar d'aquest oferiment.
-Estarem agraïts si ens ho torneu a tenir.- van dir els dos joves.
Ja s'anaven, el nen anava en braços de la seva mare, i es va girar a l' Akane i li va allargar els braços perquè ho agafés. L' Akane ho va fer, i el va abraçar, se li va escapar alguna llàgrima.
-Et trobaré a menys- va dir la noia- el nen la va mirar i la va besar a la galta. L' Akane el va besar al front i el petit somriure. Es va girar a en Ranma i li va estirar els braços demanant-li que ho agafés.
En Ranma era molt contrari a ensenyar que tenia sentiments, però s'ho va pensar un instant i va agafar a l'infant, li va acariciar els cabells.
-Jo també et trobaré a faltar petit- el nen va somriure i li va estirar la trena- Això no ho trobaré a faltar -va dir en Ranma somrient. El nen el va besar i ell el va besar al front. Va retornar el nen a la seva mare, gairebé en contra de la seva voluntat.
Els pares de l'infant es van ajupir en forma d'agraïment i els dos joves van tornar la salutació. I se'n van anar, mentre s'allunyaven, en es va girar i es va acomiadar d'ells amb la mà.
En Ranma va mirar com s'allunyaven va sentir pena. Va notar que l' Akane plorava es va girar cap a ella, es van mirar i ella es va llançar als seus braços i va amagar el cap al pit de el noi. El noi quan ella l'abraçava es quedava rígid, com una estàtua, però aquesta vegada no. No va saber d'on va treure el valor. La va agafar per les espatlles. L' Akane el va mirar sorpresa i va veure que el li somreia.
-No et preocupis, ho tornarem a ver.- va dir ell netejant les llàgrimes
-Si!- va contestar l' Akane.
-A més quan ens casem, tindrem algun i ... - va ser llavors quan es va adonar del que deia. Es va posar vermell i nerviós.
-Què has dit?, - va preguntar ella ruboritzada.
-Res ... no ge dit res- va contestar ell.
-Ja estàs canviant de tema! - va dir ella enfadada- et sentit a dir que ...
En Ranma la va mirar, no va saber com explicar el que havia dit i va canviar de tema com va dir ella.
-Què tal si anem a parc d'atraccions? No tenim ningú que ens molesti. La família no està i crec que a aquests ximples trigarem molt en tornar-los a veure- el noi es va ficar al dojo per canviar-se de roba i sortir a divertir-se amb la seva promesa
L' Akane es va quedar sola al carrer sorpresa. Sabia el que havia insinuat el seu promès. Va somriure, sabia que tard o d'hora acabarien casats i sent pares. No li desagradava casar-se amb en Ranma, tot el contrari ho estava desitjant, i sospitava que en Ranma també desitjava casar-se amb ella.
Li donaria un any per declarar-se. Si no ... si no ... seria ella la que donaria aquest pas, i se li declararia ella. Va entrar a canviar-se per sortir amb en Ranma. Aquest dia pensava que seria magnífic per als dos, i no es va equivocar.
Uns minuts després, els dos joves van sortir de el 'dojo, anaven contents. Somreien, i anaven agafats per les mans. Com va pensar l' Akane va ser un gran dia. I a partir d'aquest dia tot va canviar. Totes les barreres que van crear entre ells ja no existien, van deixar de banda l'orgull i van deixar d'amagar el que sentien ell un per l'altre. Aquest nen que els van deixar els havia canviat i apropat. Per a ells aquest nen va ser una benedicció.
fi
FINAL MOLT ALTERNATIU.
.
(Hola, a partir d'aquí explicaré un final alternatiu. Aquesta història la tenia planejada des de feia temps. Però només tenia en ment el fet que temporalment en Ranma i l' Akane es fan càrrec d'un nen, i arriben els rivals, i aquests s'han de fer càrrec de l'infant perquè els dos promesos s'adormen. Mentre l'escrivia es va acudir un final diferent. a partir d'ara és aquest final. Tot és igual a la primera versió fins que en Ranma i l' Akane desperten i veuen als seus rivals esgotats pel nen , per això em salt el principi ... aquí comença aquest final alternatiu.)
FINAL ALTERNATIU.
- Que bé he dormit! - va dir en Ranma a l' Akane- una mica incomodo, però feia temps que no dormia tan bé.
-El mateix dic jo- va contestar ella- em sento recuperada. Però amb fam- va mirar als sis rivals, els va veure que semblaven més uns zombis que uns humans. Semblava que en Tetsuo havia fet un treball excel·lent.
En Ranma els va mirar i va somriure.
-L' Akane i jo ens dutxarem i després menjarem, si no us fa res us podeu fer càrrec una mica més d' en Tetsuo.
Els sis van caure a terra, aquests dos nois estaven escapant, encara que fos uns minuts que va ser més d'una hora, en realitat van ser gairebé tres hores. Els va donar igual si els dos promesos es banyaven junts o no, ja els era igual tot, al menys aquest dia. Els va donar igual les rialles que sortien de la cuina. Només pensaven en què els dos nois tornessin i es fessin càrrec d'aquesta petita gran molèsties.
Quan van tornar els dos promesos semblaven acabats de sortir de fàbrica, nous i lluents. Encara que els seus rivals que estaven massa cansats i els veien borrosos, com si entre ells i els dos nois hi hagués una espessa boira.
-Us agraïm que us feu fet càrrec d' en Tetsuo mentre dormíem- va dir l' Akane amb un somriure. Els sis rivals ja no la veien i l'escoltaven molt llunyana.
-Espero que no us hagi donat molta guerra, en el fons és molt bo, encara que es desperta cada dues hores.
Els sis nois van sentir això, en un altre moment s'haguessin enfadat, però ara aquests sis bojos només pensaven en sortir d'aquest manicomi, arribar a casa i dormir durant dies.
Va ser llavors quan la porta es va obrir i de la casa van entrar dues persones. En Tetsuo es va girar i va somriure.
-Papa !, Mama! - va parlar el nen per primera vegada. Tots els allà reunits els van mirar sorpresos. Cap es va creure el que els seus ulls veien. Per que aquests nouvinguts, que semblaven ser els pares de l'infant. Eren ni més ni menys que una versió adulta d' en Ranma i l' Akane. Entre tres i cinc anys més grans que les seves versions joves.
-Hola! - van dir els nouvinguts.
Els vuit joves van mirar als dos adults.
-És impossible! - van dir els vuit.
L'Akane adolescent es va quedar un moment quieta i va pensar.
-El mirall grec! - va dir la noia.
-Però si el té amagat aquest vell pervertit! - va respondre el seu promès- i no el deixa anar per res de món.
En Ranma adult va somriure.
-Van aconseguir treu-se-l' ho- va dir aquest Ranma adult- no us direm com. Això ho haureu d'endevinar vosaltres mateixos.
-Qui sou? - va preguntar en Ryoga- no em crec que sigueu de el futur.
- Si ho som Ryoga- va contestar l Akane del futur.- del vostre futur. I abans que pregunteu, estem casats i som els pares d'aquest nen.
-Venir d'un futur alternatiu. Per que no consentirem que us caseu i tingueu fills. La Shampoo el evitarà.- va dir la noia xinesa.
En Ranma i l' Akane adults van riure.
-No venim d'un futur alternatiu, sinó de vostre futur. - va dir l' Akane adulta.
-No aconseguireu res- seguir en Ranma adult- ja us ho hem dit, venim de el futur. Res podrà canviar que aquests dos es casin i tinguin un nen -va assenyalar en Ranma i l' Akane joves.
Els dos promesos es van mirar ruboritzats, ells si podien evitar-ho.
L' Akane adulta els va mirar i va somriure.
-Ho sento però no. Ningú podrà evitar que us caseu. Ni la vostra família, entre ells la Nabiki, - va mirar als sis rivals- ni vosaltres- i va mirar als promesos- i molt menys vosaltres. És més fareu tot el possible perquè aquest destí es compleixi.
- Jo casar-me amb aquesta gallimarsot, Mai! - va dir en Ranma jove.
- Ni jo amb aquest fenomen- va contestar l' Akane.
-Segueixen sent uns idiotes immadurs- va dir en Ranma adult rient- sobretot ell.
- I ella no es queda enrere- va contestar la seva dona- és tan divertit veure'ls discutir per ta tonteries.
Això no ho anaven a suportar els dos promesos, ser insultats seus per propis jos futurs.
-¡Aunque siguis el meu jo adult, no et consisteixo que em insultis! - es va encarar el jove Ranma amb el seu jo adult.
-Ho mateix dic jo! - va dir l' Akane al seu jo adulta.
Els dos adults es van mirar i van riure i es van encarar a els seus jos joves.
-No em siguis idiota- dir en Ranma adult a en Ranma jove- sóc tu, sé el que sents, no podràs amagar molt de temps.
-Ho mateix et dic a tu- li va dir l' Akane adulta a la seva replica jove- es el que sents per en Ranma, no m'ho pots negar i va mirar a en Ranma jove- i tu tampoc. El negaràs, com farà ella, però no per molt de temps. Sabeu que el que dieu que no us voleu és mentida.
-Nosaltres ho evitarem! - va dir l' Ukyo-Ran- chan es casarà amb mi !.
I va començar una baralla de qui es casaria amb en Ranma i qui amb l' Akane.
La discussió la va acabar en Ranma de el futur.
-¡Akane! - va dir a l' Akane jove- Porta la càmera de fotos, aquesta que et va regalar la Nabiki, la que fa fotos i les rebel·la a l'instant.-l' Akane adolescent va obeir. L'adult va mirar als rivals i va dir- ara ens fareu una foto l'instant. Jo la meva dona i les nostres contrapart joves.
Les dues Akane i els Ranma es van asseure junts i en Ryoga els va fer una foto, i un instant després la foto va sortir per la ranura. En Ranma adult la hi va donar a l' Akane jove.
-Guarda-la, i que no te la tregui la Nabiki, la intentarà aconseguir ... però tu l'amagaràs bé. Escriu alguna cosa darrere, que ningú ho vegi.
L' Akane la va agafar i la va mirar. I va assentir. I va escriure la data que era i la seva signatura.
-Què demostrar amb això? - va demanar la Shampoo.
L' Akane adulta va treure una foto de la seva bossa i la va ensenyar. Tots es van espantar aquesta foto era la mateixa que van fer i ara tenia l' Akane adolescent. La va girar i va ensenyar el que posava al darrere. I tot van veure una data i una signatura. La mateixa que havia escrit l' Akane en aquesta foto nova.
-Ho veieu, res canviarà el futur.- dir en Ranma.- això ho demostra.
Els sis rivals van acceptar la seva derrota, a el menys per ara. I van decidir anar-se'n. Havien perdut a l'almenys de moment.
Quan sortia en Mousse, es va girar i va preguntar.
-No podeu explicar-nos res del que ens repara el futur? -Va preguntar el jove miop.
- No. Res. No farem res per canviar el futur.- en Mousse va sortir. I només van quedar l' Akane, en Ranma, els seus rèpliques de el futur, i el nen.
- Tornaran! - va dir l' Akane jove.
-Si, i una altra vegada- li va dir el seu jo de el futur.
-Com ens vau fer creure que en Tetsuo era fill d'uns amics de la Kasumi.?
-Amb una tècnica que vam aprendre, que aprendreu. Us van hipnotitzar per creure-us això. Però la Kasumi si té uns amics amb un fill amb aquest nom, ara aquest nen està al càrrec dels seus avis.
- Llavors aquest nen no es diu Tetsuo? - va preguntar l' Akane d'aquest temps.
- No, i tampoc direm com es diu, ja ho sabeu ... D'aquí a uns anys - va contestar en Ranma de el futur amb un somriure malvat als llavis.
-Haver si ho entès bé- va dir en Ranma jove-. Fa uns anys vosaltres estàveu aquí a la nostra posició, tenint aquesta mateixa conversa amb els vostres jos de el futur- els dos adults van di si amb el cap - ara esteu tornant a tenir la mateixa conversa, però com a adults i nosaltres com a adolescents ... I d'aquí a uns anys serem la meva promesa i jo els que viatjarem al nostre passat, a aquest temps i parlarem amb nosaltres mateixos de joves, i el procés es repetirà contínuament.
-Si això mateix, el que en ciència ficció es diu un bucle infinit- dir el Ranma adult.
-Com es repeteix contínuament, vosaltres sabeu que no hi ha forma de canviar el futur, i que en Ranma i jo acabarem casats i sent pares.- va dir l' Akane amb por.
-Ara ho veus, ho veieu com una condemna- va dir l' Akane de el futur -i no ho és. Amagueu el que sentiu l'un per l'altre ,. Podeu enganyar els altres, a vosaltres mateixos ... però a nosaltres, el vostre jos futur no el podeu.
-No us direm quan, quan i com fareu aquest pas endavant, però ho fareu.
-I seguirà l' Akane un gallimarsot i jo un bocamoll? - va dir el jove.
Les dues Akane el van mirar amb ganes de matar-lo.
-Mira noiet! Per que ets jo de jove, si no ho fos ja t'havia matat per insultar l' Akane i a mi ... a ti.- va dir furiós en Ranma adult- ja és hora que madures. L' Akane i tu sou el més sensats d'aquest dojo, no heu de deixar que us controlin, no ho deixareu.
-Això cosa que veuràs en el futur- va dir l' Akane de el futur furiosa- si no fos per que puc canviar el futur et diria quatre coses- i es va girar al seu jo jove- confia en el teu promès. Ell et cuidarà sempre, però és una cosa que sempre has sabut.
- I tu tingues paciència amb ella- va dir el Ranma adult al seu jo jove- és impulsiva, però sempre estarà al teu costat.
Els dos joves ajupir seus caps ruboritzats.
-Però és tan difícil. Els dos tenim molt de caràcter, i orgull i no volem admetre que ... - va dir en Ranma.
El Ranma de el futur riure.
-Això no canviarà, seguim sent així. Fins i tot el nostre fill, - i ho va assenyalar dormint tranquil en braços de la seva mare- té el nostre caràcter.
L' Akane de el futur mirar al seu espòs.
-Carinyo, és hora de tornar, hem estat una setmana fora. La nostra família es preocuparà.
-Si, anem- dir el home- encara que tant me fa que es preocupin, ells s'ho han buscat
-Per què vau venir a el passat i ens vau deixar al vostre ... el nostre futur fill? - va preguntar l' Akane jove.
Els dos adults es van mirar i van riure.
-Ens va venir de gust tenir uns dies en pau, lluny de les preocupacions.- va dir en Ranma adult.
- En poques paraules vau fugir! - va dir l' Akane jove furiosa, amb els visitants de l'futur.- i ens vau deixar el nen per poder estar lliures
Els dos adults la van mirar i van somriure.
-Si, però no us explicarem res. Ja ho veureu al futur.
Els dos adults van preparar el mirall per tornar al seu temps. En aquell moment es va despertar el nen i va mirar a l' Akane i li va allargar els braços perquè ho agafés. Ella el va agafar i se li va escapar alguna llàgrima.
-Et trobaré a faltar- va dir la noia- el nen la va mirar i la va besar a la galta. L' Akane el va besar al front i el petit va somriure. Es va girar a en Ranma i li va estirar els braços demanant-li que ho agafés.
En Ranma era molt contrari a ensenyar que tenia sentiments, però s'ho va pensar un instant i va agafar a l'infant, li va acariciar els cabells.
-Jo també et trobaré a faltar- el nen va somriure i li va estirar la trena- Això no ho trobaré a faltar va dir en Ranma somrient. El nen el va besar i ell el va besar al front. Va retornar el nen a la seva mare, gairebé en contra de la seva voluntat.
Els pares de l'infant es van ajupir en forma d'agraïment i els dos joves van tornar la salutació el nen es va girar i es va acomiadar d'ells amb la mà. I els visitants de el futur van tornar al seu temps.
En Ranma va mirar com es desapareixien, va sentir pena. Va notar que l' Akane plorava es va girar cap a ella, es van mirar i ella es va llançar als seus braços i va amagar el cap al pit de el noi. El noi quan ella l'abraçava es quedava rígid, com una estàtua, però aquesta vegada no. No va saber d'on va treure el valor. La va agafar per les espatlles. Akane el va mirar sorpresa i va veure que el li somreia.
-No et preocupis, saps que ho tornarem a ver.- va dir ell netejant-les llàgrimes- serà el nostre fill.
-Si!- va contestar l' Akane.
-En poc temps serem una parella de nuvis i estarem casats- va dir ell avergonyit.
-I tindrem un fill- va dir ella- a el menys un.
-Si, però segons sembla per algun temps tindrem problemes amb aquests sis.
Ella el va mirar i va somriure.
-Què tal si anem a parc d'atraccions? No tenim ningú que ens molesti. La família no està i crec que a aquests ximples trigarem molt en tornar-los a veure- va dir el noi
- Doncs per la meva està bé- va contestar ella
I es van ficar en el dojo per canviar-se de roba i sortir a divertir-se. Uns minuts després, els dos joves van sortir de el dojo, anaven contents. Somreien, i anaven agafats per les mans Aquell dia pensaven que seria magnífic per als dos, i no es van equivocar. Va ser el principi de una vida en parella meravellosa.
Uns anys en el futur.
En Ranma i l' Akane i el seu fill van aparèixer davant de la seva família, venien de el passat.
-Com us atreviu a fugir al 'passat? - va cridar la Nabiki furiosa, s'havia acte proclamat la representant dels joves. I els havia ficat en més d'un lio- els dos campions mundials i s'escapen al passat. Sou famosos tots volen una entrevista amb vosaltres.
- Anar al passat era una cosa que havíem de fer-se va defensar en Ranma. I va mirar al seu cunyada- Et vam dir que no aniríem a aquest programa de cor, ni li donaríem cap entrevista. No ens agrada aquesta mena de programes, ni que utilitzin al nostre fill.
- Si, no aneu em denunciaran- es va justificar la Nabiki.
-No vam signar res. Si no ens els treu de sobre et denunciarem nosaltres. - va dir en Ranma.- el problema és teu. Res ens obligava a anar.
-Tu tria o ells o nosaltres. A part no serà l'únic que et farem- va amenaçar l' Akane.- encara casada amb aquest imbècil anglès, vius en aquesta casa, - Akane va posar una cara sinistra. A la jove no l' agradava l' espòs de la Nabiki. Rs li va insinuar diverses vegades. Entre ella i en Ranma li van parat el peu. Aquest home no es tornaria acostar mai mes a l' Akane, ni a en Ranma.
La Nabiki va empassar saliva, coneixia les amenaces de la seva germana i el seu cunyat. No volia desafiar-los. No sabia per que Ranma i Akane i el seu fill odiaven al seu marit, que tenia molts béns.
-No heu anat al passat només per fugir d'aquesta entrevista ..
En Ranma va mirar a l' Akane i va somriure.
-Quan vam començar a sortir junts, d'amagat vostra. Va descobrir un bon restaurant. - va dir el noi- ens vam fer habituals ... .- va pensar i va dir amb pena- per la crisi el van tancar fa unes setmanes. L' Akane i jo vam decidir anar al passat i visitar-lo.
-Vam deixar al nostre fill al càrrec del nostre jos adolescents-va dir l' Akane ... va mirar a la seva família- si, aquest nen que ens van deixar fa cinc anys era el nostre fill. Però vosaltres vau fugir, deixant-nos sols. Aquest dia utilitzant una tècnica que vam aprendre us vam enganyar fent creure que aquest nen era un fill d'uns amics de Kasumi.
-Els nostres jos joves, el van cuidar bé, tot i que van haver de patir una mica, però gràcies a això van donar, vam donar, el primer pas per ser nuvis i desfer-nos dels nostres rivals.
Tots van recordar aquests dies amb aquest nen tan ploraner que els va obligar a fugir, i que ara sabien que era el fill d'en Ranma i l' Akane.
-Ara que hem tornat, hem anem a tancar el cicle, - va dir en Ranma mirant al seu pare i al seu sogre- res de prometre al nostre fill.
-Res d'entrevista en contra de la nostra voluntat, va dir l' Akane mirant a la Nabiki.
-Res de promesa de fer-se el sepukku per una promesa idiota- va dir en Ranma mirant a la seva mare.- i res de ficar-se enmig de la nostra relació. No us deixarem decidir per nosaltres, que haguem de fer el que vosaltres vulgueu, seguirem estudiant a la universitat, no la deixarem per que vosaltres ho vulgueu. ¡Colla de tafaners!
-De acord? - va cridar l' Akane, a veure que ningú contestava.- He dit! D'acord? - va tornar a cridar furiosa.
La família la va mirar espantada i van dir resignats.
-Si, d'acord.
- Doncs recordar-ho, ja que no volem que se us oblidem- va dir en Ranma. Es va girar- jo, la meva dona i el meu fill estem cansat, pujarem a dormir, espero que ningú vingui a molestar-nos- i els va mirar amb ulls carregats de maldat, -qui ho faci ...
La família els va mirar espantats, ara eren aquests dos joves els que manaven en el dojo i ningú s'atrevia a portar-li la contraria.
La jove parella i el seu fill aviat es van ficar al llit i es van adormir i van somiar com en un passat no tan llunyà, minuts després de trobar-se amb jos de el futur, quan van reafirmar la seva relació, que ningú va poder destruir, ni tan sols ells mateix.
Notes de l'autor:
Ha aquest episodis li fet dues finals. El primer va ser l'original, el que vaig planejar des del principi. El segon o alternatiu es va acudir mentre ho escrivia. He trigat unes setmanes a traduir-la a català, va ser que em donava manda.
Sobre el original, els noms dels pares i de l'infant, els tret del manga "Akira '" d' en Katsuhiro Otomo i per a mi l'aspecte físic d'aquests tres personatges és el mateix que els personatges d'aquest manga, però no la seva personalitat.
Sobre el final alternatiu, no sé si he descrit bé ho volia dir sobre els viatges en el temps. El que he anomenat un bucle infinit. Si no ho fet bé, demano disculpes. I ultra cosa, en Ranma i l' Akane fugen al passat fart de la seva família, de ser famosos i que no el deixin en pau.
També havia pensat en partir-lo en dos capítols, un amb el final original i un altre amb l'alternatiu. Però la majoria dels dos capítol serien idèntics i no vull repetir-me. O posar un final a la versió en castellà i l' altra a la versió en català
Quan parlo d'un "Dragónn ball super" censurat i a més velocitat del compte. Si has vist aquesta sèrie en castellà, ja saps a què canal em refereixo. Tinc en ment una història burlant-me de la simple censura en els animis que hem patit al diversos canal, encara que de vegades al comprar-los ja ens venia censurats d'altres països.