Miraculous, les aventures de Ladybug et Chat Noir i els seus personatges són propietat d'en Thomas Astruc i Zag Entertainment.
Paraules:1070.
01.- Música
La Penny va deixar-se caure al sofà, esgotada i amb un incipient mal de cap que amenaçava amb desfermar una migranya de les importants. Estava treballant de més i, malgrat saber-ho, no podia aturar-se encara.
Eren en una setmana crucial per a fer publicitat de la sortida del nou disc, el primer single ja sonava a totes hores a totes les cadenes de ràdio importants del país i anava escampant-se als veïns ràpidament. I, malgrat que tot semblava anar a les mil meravelles, encara havia d'organitzar els sis concerts promocionals i les entrevistes a la televisió.
La Penny va sospirar, mataria per tenir una ajudant, però en Jagged no era el tipus de persona que volia un parell de mans extres ficant-se a la seva vida.
«Maleït sigues» va pensar fregant-se les temples, tot i que no podia queixar-se massa. En Jagged semblava un ogre cregut i intractable, però en el fons era com un nen gran que es sentia immensament sol i que tenia una por atroç a obrir-se a hom i que el traïssin.
—Penny, que has vist els meus...? Penny? Que estàs bé?
—Sí —va contestar aixecant-se amb la sensació que el terra es movia sota els seus peus—. Què deies?
La noia va procurar no fixar la mirada en aquells calçotets de superherois que, per algun motiu, fascinaven a aquell marrec de gairebé quaranta anys que tenia per cap.
—Que si has vist els meus pantalons —va mussitar tot mirant al seu voltant.
—No, em sap greu.
—N'estàs segura que estàs bé? Estàs ben pàl·lida.
La Penny va assentir pressionant la part superior del bolígraf un parell de cops.
—Pren-te la resta del dia lliure, puc sobreviure sense tu.
—Jagged, tenim molta feina a fer encara. Hem de parlar amb la televisió i...
—Tot això pot esperar —va tallar aixecant la mà esquerra davant d'ell—. Torna a casa i descansa. No puc treballar sense pantalons.
Va exhalar un sospir.
—Molt bé, trobaré aquest pantalons —va determinar.
—Tant em fa si els trobes, no me'ls penso posar. Ves-te'n i descansa.
—Jagged...
—A casa. Ara.
—Però...
—L'últim cop que vaig comprovar-ho era jo el cap, així que au, no vull veure't fins demà.
Va deixar la carpeta damunt la taula de mala gana, des que l'havien akumatitzat, que en Jagged, es mostrava atent a qualsevol detall que posés en evidència que era a punt de tenir un atac de nervis. Li ho agraïa, però no necessitava tantes atencions i condescendència, a més, enviar-la a casa, significava que se li acumularia més feina pel dia següent.
—Jagged...
—A casa, ja. I que t'hi dugui el xofer, no pots conduir en aquest estat.
Fent un sospir fondo, sabent que no podria fer-lo canviar d'idea, va deixar la suite d'en Jagged i va trucar a la d'en Pierre, el xofer, per a demanar-li que la dugués a casa perquè si en Jagged l'enxampava a la suite contigua s'enrabiaria.
El trànsit del centre de París era un horror, la Penny odiava haver de moure's en cotxe especialment quan ho feia sola.
—Penny, estàs bé? —va atrevir-se a preguntar.
—Sí.
—El senyor Stone t'ha acomiadat? —va inquirir mirant-se-la pel retrovisor central.
La Penny va mirar al xofer sorpresa, tot i que era ben cert que veure-la lluny d'en Jagged era quelcom inusual. Des que l'havia contractada pràcticament no s'havien separat ni un minut fora de l'escenari.
—No, és que he de fer algunes coses —va contestar pausada—. Demà tornaré per a que em torturi demanant-me coses absurdes com beure xarrups de licor de cafè al mèlic d'alguna model sueca.
El xofer va riure conscient que aquell home podria demanar-li qualsevol ximpleria del món i que la Penny la hi aconseguiria. Va aturar el cotxe davant d'un bloc de pisos antic i va girar-se per a somriure-li.
—Aprofita-ho i descansa, has d'estar esgotada, des que ens coneixem que amb prou feines t'he vist parar un segon.
—Ho faré... tant sols espero que en tornar la suite no estigui en flames.
—Tranquil·la, el mantindré allunyat dels mistos.
La Penny va baixar del cotxe i va obrir el portal dubtant un instant cap a on havia de girar la clau, feia mesos que no trepitjava casa seva. Va pujar les escales perquè no li venia pas de gust tancar-se a un ascensor i va plantar-se davant la seva porta sentint una dolorosa fiblada a la templa. Va ficar la clau al pany i va colar-se a casa. Va tancar d'un cop de porta. L'apartament feia olor de tancat, feia mesos que no el trepitjava perquè li era més còmode estar-se a la suite que en Jagged havia llogat per a ella. Va fer un sospir i va deixar la motxilla negra damunt del moble del rebedor per a obrir les finestres i ventilar-ho tot.
Va obrir la nevera tant sols per a comprovar que era completament buida, tal i com l'havia deixada. No pagava la pensa baixar per a fer la compra perquè tampoc s'hi estaria massa temps allà, així que va agafar el telèfon i va trucar al restaurant xinès per a que li duguessin menjar a domicili.
Va ficar-se a la dutxa calenta intentant relaxar-se i, sobre tot, no pensar en ell, mentre en Jagged s'havia comportat amb ella com qualsevol cap del món havia estat fàcil controlar els seus sentiment; no obstant això, des que semblava preocupar-se'n personalment per a ella tot s'havia complicat. I no volia fer-se'n il·lusions, ni enamorar-se'n més, perquè ell era una estrella del rock i ella només una advocada reconvertida en mànager, el tipus de persona en qui mai s'hi fixaria algú com ell i ja li feia prou mal saber-ho.
Va eixugar-se i va posar-se una samarreta enorme que feia publicitat de la primera gira on havia treballat per a en Jagged i que acostumava a fer servir de pijama quan dormia allà. Va fregar-se els cabells amb la tovallola, va posar la ràdio que reproduïa un dels primers singles d'en Jagged a una sessió revival. Maleït Jagged, era per tot arreu fins i tot quan no volia pensar en ell. La seva música s'escolava per cada escletxa del seu maleit món.
—Necessito una altra feina —va xiuxiuejar estirant-se al sofà amb els ulls tancats—. Necessito oblidar-lo.
Però com s'oblidava d'algú gairebé omnipresent, ni fugint de França ho aconseguiria perquè en Jagged era com una pandèmia, arribava a tots els racons del planeta.
Continuarà
Notes de l'autora:
Hola! Encetem la traducció del fictober de 2020. Aquesta història va etiquetada directament com a ràting M. La llista de prompts és al meu twitter (a)Natsumi_Niikura