Miraculous, les aventures de Ladybug et Chat Noir i els seus personatges són propietat d'en Thomas Astruc i Zag Entertainment.

Paraules: 1085.

30.- Serendipitat

La Marinette va esperar-se al costat de la porta de l'Adrien fins que va deixar de sentir veus a l'interior. Va colpejar la fusta amb energia i els nervis a punt d'ofegar-la. Li havia dit a en Luka que no calia que l'acompanyés i començava a acovardir-se, començava a desitjar fugir abans que ell li obrís. L'Adrien va mirar-se-la sorprès, però va convidar-la a entrar.

—Em sap greu allò de l'altre dia —va mussitar tancant, va clavar l'esguard a terra incòmode.

—No, a mi em sap greu, m'he comportat com una autèntica idiota.

—Vols seure?

—No... vull dir que he d'anar a veure a en Jagged d'aquí a poc per quelcom d'una nova portada, però abans volia parlar amb tu.

—Doncs t'escolto —va pronunciar seient damunt del llit.

Va omplir-se els pulmons d'aire disposada a deixar-ho anar tot de cop per a no perdre el valor que havia reunit.

—Em sap greu haver reaccionat així, vull dir que, vas agafar-me per sorpresa —va explicar tot movent les mans—. Jo t'estimava, saps? N'estava enamorada de tu, abans. Si això hagués passat fa uns mesos, sis o així, hauria estat diferent.

»I em sap greu, perquè ja no puc correspondre't. M'estimo a en Luka. També t'estimo a tu, però com a un amic, un bon amic.

»Adrien ets molt importat per a mi, i no vull perdre't per una reacció absurda, tampoc vull fer-te mal.

—Per què no m'ho vas dir?

Va llençar la pregunta tot sentint-se estúpid i no massa segur de voler conèixer-ne la resposta.

—Sorties amb la Kagami, com m'havia de ficar pel mig? —va inquirir canviant el pes d'una cama a l'altra—. El que importava era que fossis feliç i per això vaig donar-te suport en tot el que era a la meva mà. Perquè som amics i els amics es donen suport sempre sense que importi què pot passar.

—Em sap greu Marinette, m'he portat com un imbècil amb tu. No me n'havia adonat de res, no deixava de dir-te que eres una bona amiga i de ben segur que et feria amb això.

L'Adrien va fer un sospir ple de pesar, va atrevir-se a mirar-se-la directe als ulls.

—Que n'ets de feliç amb en Luka? —La Marinette va somriure i l'Adrien va sentir que no necessitava que ella contestés, que era evident.

—Molt.

—Així doncs tens tot el meu suport, però si mai et fa mal digues-m'ho, li clavaré un bon escarment.

—Gràcies, Adrien —va pronunciar acostant-se-li, dubtant, de sobte, si fer-li una abraçada seria una bona pensada.

—La teva amistat és molt important per a mi, Marinette —va afirmar ell, va aixecar-se i va embolcallar-la en una afectuosa abraçada—. Gràcies per haver vingut a parlar amb mi, ara em sento molt millor.

Va fer-la pensar en en Chat Noir, en quan va rebutjar-lo al terrat, va encongir-se-li el cor, però va sentir-se alliberada. Aquell amor intens i tempestuós s'havia extingit, havia passat pàgina i no se'n penedia ni una mica d'allò.

«Adeu, Adrien» va pensar trencant aquella abraçada per a tornar afora. Havia crescut, havia madurat i ara tenia una relació preciosa, correcta i sana amb un noi increïble. Era afortunada i se n'adonava.

No va entretenir-se gaire estona amb en Jagged i el seu encàrrec perquè volia aprofitar el temps que tenien abans de sortir pel concert, perquè amb tot allò en Luka també estava aclaparat, malgrat que no ho digués.

Va colpejar la porta d'en Luka que va rebre-la amb un somrís i un petó. Tot i que en Luka no va preguntar-li, la Marinette, va explicar-li com li havia anar amb l'Adrien i que esperava que allò li tornés una mica de pau i consol, en Luka va assegurar-li que amb una mica de temps tot tornaria a la normalitat i que, mentre tant, li donarien suport entre tots, que no el deixarien caure.

—He escrit una cosa, vols sentir-la? —La Marinette va assentir observant com en Luka agafava la guitarra acústica per a tocar-la—. És una mica diferent. L'AURORA ens ha dit durant l'assaig que hauríem de fer algun tema més romàntic i he provat amb quelcom que fa temps que hi sona al meu cap.

Les primeres notes van sonar dolces i delicades. La Marinette s'esperava una d'aquelles melodies delicades i profundes plenes de girs i missatges, no obstant això, en Luka va sorprendre-la posant-se a cantar. Per com sonava era evident que no era una de les lletres de la Rose; va reconèixer-se als acords i les paraules i van encendre-se-li les galtes. Va escoltar-la fins al final, amb els ulls tancats i gronxant-se amb suavitat.

—Tant sols és un esborrany i jo no sóc pas cantant, però...

—És preciosa, Luka, és la cançó més bonica que he sentit mai.

—Una cançó d'amor per a la música de la meva vida —va declarar envoltant-la amb el braç.

—Luka...

—Mmmh? —va fer amb els llavis a la seva templa.

—Me n'he adonat d'una cosa.

—T'escolto.

—El que vaig dir-te l'altre dia, no era del tot cert —va xiuxiuejar—. Me n'he adonat parlant amb l'Adrien... Que saps perquè va fer-se'm tant difícil decidir-me?

—No, per què?

—Perquè em feia por que sortís malament i deixessis de ser el meu amic, perdre't hauria estat horrible, perquè sempre hi eres allà per a mi. Així que era més fàcil seguir aferrant-me a l'Adrien i provar d'ofegar el que sentia per tu. Però, quan vam conèixer-nos, vaig sentir alguna cosa per tu, tot i que no sabia què era, i m'empipava amb l'Alya cada cop que insinuava que m'agradaves. Era allà i ho sabia, creixent cada dia.

»I com més fort es tornava aquell sentiment més entestava en silenciar-ho, fins que no vaig poder continuar negant-ho. Jo no entenc la música de la manera que ho fas tu, però el meu món se n'omple cada cop que estic amb tu i ara no en sabria de viure d'una altra manera.

—Que vols fer-me plorar?

—Vull fer-te feliç, que siguem feliços envoltats de kwamis i música. I sense secrets.

En Luka va posar els dits a les cordes de la guitarra i va entonar la melodia que havia compost per a ella, la que havia estat la seva declaració d'amor i havia acabat durant aquell viatge. Aquella melodia expressava millor que qualsevol paraula del món el que significava per a ell.

—Jo també t'estimo, Luka Couffaine —va xiuxiuejar-li ca d'orella—, des del moment en que vam trobar-nos per primer cop a la teva habitació.

Fi

Notes de l'autora:
Hola! I fi, mercès per haver-me seguit fins aquí. Espero que l'hagueu gaudit llegint-la tant como jo ho he fet escrivint-la.