Stargate SG1 i tots els seus personatges són propietat d'en Brad Wright i en Jonathan Glassner.
Capítol relacionat: Els fills dels Déus.
01.- Carter
En Jack no en tenia massa ganes de tornar al servei actiu, malgrat que allò de viatjar a altres mons li semblés fascinant. Havia cedit per poder portar a en Daniel de tornada a La Terra, potser perquè una part d'ell volia veure com havia canviat Abydos en aquell temps, també per tornar a veure l'Skaara, però no estava disposat a acceptar a qualsevol al seu equip sense més.
La sala plena d'homes el feia pensar en el seu primer dia en aquella base secreta, no l'incomodava, però no era el lloc a on volia passar-hi la vida. La veritat era que preferiria ser a la seva cabana, pescant amb una birra ben freda a la mà.
Quan el general Hammond va anunciar que aviat arribaria l'oficial Carter, en Jack va preguntar-se, per un moment, quina fila devia fer aquell oficial, un altre home més a la sala. Hi estava en contra, ell no volia que li assignessin cap membre al seu equip, volia escollir-los ell. Necessitava confiar en qui hi tenia al costat. Se li en fotia si era expert en la porta estel·lar o a fer ganxet, però no ho va dir.
—Des d'on el traslladen? —va preguntar en comptes de deixar patent el seu descontent.
—Doncs des del Pentàgon —va replicar una veu de dona.
En Jack va aixecar el cap per veure-la entrar, amb pas ferm i decidit. No ho diria, però no era el tipus de persona que s'esperava.
—Coronel O'Neill —va fer saludant—. La capitana Sam Carter, senyor.
—Com és que es fa dir Sam?
Amb aquella pregunta d'en Kawalsky havia començat algun tipus de guerra en que la Carter no estava disposada a deixar-se vèncer, encara que la dugués a enfrontar-se directament amb ell. Els somriures burletes dels altres, disposats a menystenir-la cada cop que obrís la boca. Va deixar anar un munt de dades científiques que el van fer arrufar les celles i va apuntar-la amb la mà amb gest exasperat.
—Ah, ja hi som un altre científic, si us plau, General —va queixar-se.
La Carter va contraatacar, sense dubtes, amb el to de qui està massa acostumada a haver de rebatre a homes menystenint-la. Arribats a aquell punt havia començat a guanyar-se el seu respecte, però la seva demostració de fortalesa mental va acabar de guanyar-se'l.
Si el General Hammond no se la hi hagués imposat, l'hauria acabat escollint igualment i potser saber-ho era el que l'havia portat a cercar l'espai més proper a ella a la passarel·la.
—Quan em conegui més bé crec que li agradaré i tot —li havia dit pujant la passarel·la que duia cap a la porta.
—Ja m'agrada, Capitana.
I no l'havia pas enganyat, perquè el que havia passat dins d'aquella sala plena de testosterona, comentaris masclistes i riures burletes havia convertit a la dona bonica que havia irromput amb pas ferm a la reunió en algú especial a qui li confiaria la vida.
Fi
Notes de l'autora:
Hola! M'estreno per aquí amb una petita col·lecció de drabbles centrats en la Sam i en Jack. Estic tornant a mirar-me la sèrie i m'han agafat ganes d'escriure'n una mica. Acostumaran a ser petites històries sobre alguna escena concreta, però, en algun cas, pot ser quelcom "fora de càmera", alguna cosa que crec que podria haver passat i que no hem vist.
L'actualització serà setmanal, sempre que la feina m'ho permeti. Espero que us hagi agradat.