Atenció!
En aquest episodi hi haurà lemon, potser no sigui el millor, m'és difícil relatat igual que descriure una lluita, o dibuixar una mà.
13. Dies de platja.
.
Les vacances havien arribat. La calor era aclaparadora, després de ser vacunats i que la pandèmia fos un problema. Els dos nois van decidir anar-se'n una temporada a la platja. Van llogar una caseta, però no permacarien sempre allà, per aquella zona de vacances hi havia molts llocs turístics que visitarien. Farien servir la caseta només per dormir.
Aquest any en posar la piscina de lona la van trobar foradada. I van decidir llogar aquest apartament a la costa.
Van comprar roba d'estiu i hi van omplir maletes. Unes tovalloles noves i un para-sol. Crema per posar-se bru, protecció solar. Un flotador i tot el que se li va acudir per passar unes bones vacances.
Van omplir el cotxe de maletes i van sortir de matinada, era la millor hora per no trobar-se un embús. Trigarien mig dia a arribar al seu destí i compartirien la conducció entre tots dos.
Quan en Ranma va treure el cotxe i l' Akane va pujar a ell, tots dos van cridar feliços.
-Vacances per fi! -Van dir tots dos.
-Platja i sol!- va dir la noia.
-Marisc i bon menjar!
- Excursions a llocs meravellosos!
-Tranquil·litat i descans!, gaudirem d'aquestes vacances com no ho hem fet mai!- va dir el noi.
I es van posar en camí cap al seu destí. L' Akane va posar la música a l'aparell musical del vehicle i es van allunyar de la seva residència. Van decidir anar per carreteres convencionals per gaudir del paisatge i estalviar-se els peatges. Només anirien per autopista en cas de necessitat.
El viatge es feia de forma tranquil·la i sense ensurts. Fins que van arribar a un poblet que l'Akane va trobar molt encantador. Van decidir parar a dinar i fer turisme.
La noia va comprar un parell d'objectes que li van agradar, encara que per a en Ranma era de gust pèssim. No va dir res, però l' Akane com el coneixia va saber què pensava el jove.
-Sé que no t'agraden, els veus lletjos- va dir la noia.
- No he dit res!- es va defensar el jove.
-Et conec, i sé el que penses només mirant-te.- va assenyalar la bossa on portava els records-Els veus lletjos, i potser tinguis raó. Però a mi m'agraden i ja saps com n'és de rara amb els meus gustos.
-Com amb P-chan- va dir el noi rient.-Que porc més lleig!
Ella el va mirar enfadada.
-P-chan no és lleig!- va cridar ella-És un porquet encantador!. M'agradaria veure'l!
-I a mi també!- va contestar en Ranma.
-Que bé!, sabies que tu ho apreciaves!- va dir ella contenta.
-Molt!- va contestar amb una subtil ironia que no va captar la noia, i va afegir en veu baixa perquè no ho sentís la noia- si tornem algunes vegada al món real i aquests sis segueixen vius… els agrairé que ens manessin aquí. No es quedaran sense el seu càstig, ni l'idiota de P-chan.- La noia s'havia allunyat una mica i ell va haver de córrer per agafar-la- Akane! No t'allunyis de mi que no coneixem aquest lloc.
La noia es va girar i va somriure. Que ximple era el seu promès, si ara sabia que era el seu promès, sempre tan infantil. Es va girar i va veure un restaurant i va somriure amb maldat, coneixent a en Ranma i el seu estómac, li demanaria menjar allà.
I així va ser. Hores després van sortir d'aquell restaurant satisfets, havien menjat bé i era força més barat que d'on venien.
Van passejar per aquest poble. Van visitar un museu amb armes i armadures. I van decidir reprendre el viatge. En Ranma anava conduint per la carretera. L' Akane es va adormida unes hores, havia de descansar després li tocava conduir-hi.
Cap al tard va despertar i va mirar en Ranma i va somriure.
-Que bé he dormit!, estic descansada per substituir-te com a conductora- en Ranma la va mirar i va somriure, confiava en ella com a conductora, era molt bona fent-ho. La jove va mirar el capvespre -Que bell capvespre!- va dir amb un to malenconiós.
Al cap de pocs minuts conduïa l' Akane, i en Ranma dormia.
Hores després, ja era de matinada, van arribar a la caseta, que tenia dues plantes. A la primera, el bany, la cuina i el menjador. La segona planta estaven les habitacions. Van ficar les maletes dins la casa i sense desmuntar-les, van anar directes a l'habitació de matrimoni, van entrar-hi, van mirar el llit, es van mirar i es van deixar caure-hi sense canviar-se, segons després dormien vençuts per l'esgotament.
L'endemà es van despertar amb els primers llums del sol. Es sentien descansats i preparats per gaudir d'aquell dia. Es van aixecar i van baixar a la primera planta. En un moment van desfer les maletes i van guardar cada cosa al seu lloc.
Van fer un petit esmorzar, i en acabar es van preparar per baixar a la platja. Es van despullar l'un al costat de l'altre sense sentir vergonya.
-A l'altre món, només calia que el vent t'aixequés la faldilla i et veiés les calcetes perquè m'enviés a volar.- va dir el noi- i aquí no et fa vergonya que et vegi nua.
-No sé el temps que ens banyem junts, ens hem canviat l'un al costat de l'altre. Ja em sembla normal veure't nu i que em vegis nua. Ho hem fet des que som aquí. No per tenir els records d'un altre món, hem de ser igual del que vam ser. Considera-ho un avenç en la nostra relació.
En Ranma va somriure. En aquell instant no li va importar quedar-se eternament en aquest món al costat de l' Akane era la dona ideal, sabia que sempre es mantindrien amb aquesta aparença, com si tinguessin setze o disset anys. La idea de viure tots dos junts per sempre era molt temptadora.
-Saps que no ho podem fer- va dir l' Akane, sabia el que el noi pensava- tard o d'hora hem de trobar la sortida d'aquest món.
En Ranma la va mirar. Aquesta dona ho coneixia bé, però ell també ella.
-Tu també ho has pensat!, A tu també t'agradaria quedar-te!, Ser una família!
-És temptador, però la nostra família és a l'altra banda i ens esperen.
-També ens esperen els sis monstres que ens van enviar aquí!- va dir enfadat en Ranma-no vull tornar-los a veure!, prefereixo aquest costat sense que ningú ens molesti!.
-És el món ideal. Sense malalties que ens agafin, excepte algun refredat, sense envellir- la noia va callar- Saps quantes vegades he tingut el període des que som aquí?- el jove va negar- una vegada cada dotze mesos. No crec que puguem tenir fills aquí.-El noi va abaixar el cap amb tristesa, però ella el va abraçar.
Ell va somriure.
-Saps el bo de ser aquí,?- ella va negar amb el cap- primer en mullar-me no em converteixo en noia. I segon i més important, no tenim a cap boig a prop! Aquesta vida és tan real com la del nostre veritable món i gaudirem d'aquesta tranquil·litat. Farem el que vulguem sense que ningú ens ho impedeixi.
-Però no és la nostra vida real, quant de temps passarà fins que aquesta vida sense canvis se'ns torni insuportable?, quant de temps passarà fins que la nostra pròpia existència se'ns faci insuportable- la noia el va mirar amb llàgrimes als ulls- vull tornar a casa, vull viure amb la meva família. Vull envellir i témer fills, i ho vull fer amb tu.
En Ranma la va mirar i es va posar vermell.
-Jo també vull tornar a casa, i viure-hi amb tu. Però no sabem quant de temps hi ha passat. Si el temps passa a la mateixa velocitat que aquí han hagut de passar dècades. No sabem que ens trobarem al nostre món. Ens podem trobar la nostra família molt anciana o els seus néts, però de totes maneres hi hem de tornar,
-Si, algun dia tornarem
-Però per ara oblidem això. Mira estem a la platja no tenim les limitacions que al nostre món. Tu saps nedar i jo no em converteixo en una noia de pits grans.
- Insinues que tens més pit que jo quan et tornes noia?- va dir ella enfadada.
-Si- va contestar el noi amb orgull, i li va picar l'ullet- i més malament d'esquena. No entenc com tant homes com dones donem tanta importància a això. És com mirar una persona pel cotxe o la casa que té.
L' Akane se'l va mirar.
-Les noies ens volem sentir atractives, que el noi que ens agrada ens trobi maca, és com tu, amb aquests músculs.
-Ximpleries,!- va esbufegar el noi- sé per experiència que de vegades tenir el pit gran atrau la mirada de degenerats, però també que són una molèstia- es va mirar el seu cos-I aquest cos musculós?- va bufar- ara sé que és per els entrenaments i baralles que vaig tenir, però com que els pits grans són una molèstia -va donar per tancat l'assumpte- anem a banyar-nos-la va agafar per la mà- gaudim d'aigua, del sol i de la brisa.
Ella va assentir i els dos agafats per les mans van córrer cap a l'aigua, allà es van ficar a l'aigua i van nedar, es van fer pessigolles. I van gaudir com dos adolescents enamorats, que malgrat l'edat que havien de tenir en aquest món, era el que eren realment, dos adolescents de dies anys.
Hores després prenien el sol. Els encara mullats per l'aigua deixaven que el sol els assequés. Ell la va mirar i amb la va trobar maquíssima. Amb aquest petit biquini i amb l'aigua encara pel cos
-Després diràs que és una ximpleria mirar una persona pel seu cos- va dir la noia rient.
- Vaig dir a una persona, no a la meva promesa. No ets una model espectacular, ets una noia normal- va veure l'enuig d'ella-però per mi ets molt més maca que la dona més bella del món, no t'hi canviaria per cap dona. Per mi ets la millor i única dona del món.
-A l'altra banda no deies això, ho negaves constantment.
-A l'altra banda era idiota en no dir-te la veritat. Sempre m'has agradat, des de la primera vegada que em vas somriure. -Ella va envermellir- no sé perquè t'enrojoles, ni perquè ho faig jo. Dormim junts, ens banyem junts, ens hem vist nus moltes vegades. No ho sé perquè ara hem de sentir vergonya.
Tots dos es van mirar i van anar acostant els seus llavis fins que es van fer un petó. Van posar una passió molt gran en fer-ho. Ella es va deixar caure amb damunt. Van continuar fent-se petons durant una bona estona. Ho van fer amb fam, com si es volguessin menjar.
La mà del noi va acariciar l'esquena de la noia, va arribar a la cinta del sostenidor del biquini i el va deixar anar. Segons després, els dos nus feien l'amor en aquella deserta platja.
En acabar es van banyar nus al mar, després d'una estona van sortir i sense vestir-se van menjar. Es trobaven tranquils i en pau. Gaudint del dia com no ho havien fet mai.
Aquesta pau, aquesta manca d'angoixa, els omplia de joia. Van tornar al capvespre a la casa, anaven agafats de les mans i cantaven una cançó que tots dos coneixien però no sabien dexque.
En arribar a casa.
-Dutxa't tu -va dir el noi- jo he de fer alguna cosa.
A ella no li va agradar aquesta idea de dutxar-se sola, feia anys que no ho feien, quan va sortir del bany, el noi la va intentar abraçar, però ella furiosa el va defugir.
-Què et passa ara?- va dir el noi.
- No t'has volgut dutxar amb mi! Ara que has aconseguit la meva virginitat ja no ho vols.- va contestar ella dolguda.
-Ets ximple!, Et comporta com una adolescent.
-Sempre ho seré!, Sempre ho serem!,- va dir la noia gairebé plorant- ens apropem als vint-i-cinc anys, o potser als trenta, però seguim sent uns adolescents, i sempre ho serem. Els anys no passen per a nosaltres, i tu ja t'has cansat de mi.
-No m'he cansat de tu!- va dir el noi acariciant-li la cara- Mai ho faré. No m'he dutxat amb mi perquè he trucat al restaurant que hi ha davant de l'estació, he reservat una taula per aquesta nit. M'ha anat de poc- va dir el jove, i li va picar l'ullet- si hagués trucat un minut després no hagués trobat lloc
Ella el va mirar i va somriure. Estava feliç, en Ranma era un bon noi que s'hi preocupava. Sabia com fer-la feliç.
S'hi va abraçar i el va besar.
-Gràcies!, ets tan bo amb mi i tens uns detalls que et fan insuperable.
-Ja no estàs triste?- ella va negar.
- Si ho estic, vull tornar al nostre món, però ara aquest és el nostre món i hem de viure-hi- va somriure murri, es va treure la tovallola i es va quedar nua, el va abraçar i el va besar- estarem sempre junts fins que aconseguim sortir d'aquest lloc. Perquè ho aconseguirem, oi?
- Sí, l' ho aconseguirem! Mai ens hem rendit i ara no ho farem.- el noi estava enrojolat en tenir la noia que sempre havia desitjat com ell sempre va desitjar tenir. - i vesteix-te!, o avançaré l'hora del sopar i soparé Akane Tendo.
L' Akane se'l va mirar i va somriure.
-Doncs jo estic desitjant que em sopis- li va picar l'ullet- però jo també tinc gana- va somriure temptadora- i soparé Ranma Saotome. Aquesta nit els postres el soparem aquí… al nostre llit.
La noia es va girar i coqueta se'n va allunyar a vestir-se per aquella nit, s'havia de posar el seu millor vestit per deixar aquest noi noquejat.
En Ranma va seguir la preciosa vista de l'esquena de la promesa. Va esbufegar, en el seu veritable món eren molt tímids, On havia anat a parar aquesta timidesa? D'on havien tret tanta valentia per sincerar-se? Si alguna vegada tornaven al món real tornarien a ser els idiotes que van ser? Seguirien sent igual d'atrevits que ara? Només de pensar-ho s'espantava. Va empassar saliva indubtablement l' Akane era posseïdora d'un cos endimoniadament bell, es va sentir afortunat. Aquesta dona ho havia tornat un pervertit. Mentre la noia s'allunyava en Ranma no va poder treure la vista del darrere de l'Akane
-Quin bon cul té Akane! ,¡ Estic desitjant tocar-lo!- va dir i es va girar a banyar-se. S'havia de centrar i allunyar aquests pensaments pervertits, ara només devia pensar en el sopar que tindria amb la noia que ocupava tots els segons de la seva vida.
L' Akane havia arribat a la seva habitació.
- M'he tornat tan pervertida com en Ranma- i va somriure- I m'agrada!, m'agrada temptar-ho! Com que no ho faré amb aquest tros cos que té. – i va somriure recordant aquest cos a la platja. Aquests pectorals, aquests braços musculosos, va recordar les vegades que a l'altre la va agafar en braços per salvar-la-llàstima que aquí no hi hagi perill perquè m'agafés en braços!, a faltar sentir-me tan protegida i a gust entre aquests braços tan bé fets!- va pensar en les fortes cames de la seva promesa, i va pensar en…-Quin bon cul té en Ranma!, Estic desitjant tocar-ho!- va dir la noia i va començar a buscar el vestit de posar-se per tornar al noi boig de passió per ella.
La Ranma va sortir del bany, el pudor ja no existia, i va pujar nu a l'habitació que compartia amb la noia i la va trobar tancada i va picar.
-Akane! Obre!- va dir ell.
-En aquests moments no hi pots entrar. Ne estic canviada i no vull que em vegis. No vull que sàpigues que em poso, és una sorpresa. T'he deixat la roba a l'habitació del costat. Tampoc vull veure't, sorprendre'm!, et vull veure bé maco!
En Ranma va mirar a la porta i va somriure. Ell volia veure la seva promesa abocar-se. Tot i que no era la primera vegada que es vestien junts. Avui n'hi havia una part que la desitjava amb més força que mai.
Es va girar i se'n va anar a canviar, no va notar que la porta de l'habitació s'obria i que l'Akane se'l mirava amb ulls pervertits.
La noia va tancar la porta amb compte perquè el noi no la sentís i va pensar.
-Tinc sort de tenir a en Ranma com promès!, i tenir-ho només per a mi.
Els dos joves es van posar els millors vestits i van sortir de les habitacions per sorprendre l'altre, i ho van aconseguir.
En ajuntar-se es van mirar sorpresos.
-Amb aquest vestit estàs arrabassadora- va dir el jove enrojolat- ¡Déu meu!, tinc la sort de tenir davant una deessa que ha vingut a visitar-me!, em sento complagut per aquesta visita.
-Ranma que cosa dius!, - es va emportar les mans a la cara-Mira!, M'has fet enrojolar-me!- ho va mirar amb timidesa- Tu també estàs molt maco.
En Ranma la va mirar i va riure.
-Avui et mostres despullada davant meu, i durant hores, i ara sembles una tímida i innocent col·legiada. No t'entenc, però aquestes dues facetes teves m'agraden.
La noia va envermellir encara més, ella mateixa no s'entenia, com podia ser uns moments pudorosa i un altre ser atrevida.
-Anem al restaurant, tinc gana.
En Ranma la va mirar
-Jo també tinc gana- i la va abraçar, la va mirar als ulls i va somriure murri-i no només de menjar. Vull menjar-me una Akane Tendo cruixent i saborosa.
Ella el va mirar i va somriure.
-Pervertit!- va contestar ella- per menjar-me hauràs d'esperar a tornar a casa. Jo també vull assaborir un Ranma Saotome molt ben fet.
Tots dos es van mirar i van riure. Van sortir de la casa.
Van tornar hores després, gairebé al clarejar. Havien gaudit d'un bon sopar al millor restaurant del lloc, després van visitar diversos bars a prendre unes copes i van gaudir ballant en una discoteca.
Tornaven a casa una mica beguts.
-Ja que tots dos som practicants d'arts marcials, hem de construir a casa un dojo... en aquest terreny que tenim buit- deia el noi, la borratxera li va donar aquesta idea.
-Crec que tens raó, aquest és un lloc indicat per tenir-lo. És com si sempre ens hagués demanat que hi construíssim alguna cosa, un dojo- li va seguir la noia tinc visualitzat. Com el que hi ha al nostre món.
-Si!- va exclamar el noi.
Van entrar a la casa.
-Tu i jo tenim alguna cosa pendent- va dir temptador el noi.
-Sí- va contestar ella, i el va mirar amb maldat- però això passarà només si m'enganxes.
I es va escapar dels braços del noi rient- no m'enxamparàs!
-Ara vols jugar a agafar?, doncs jo també.
I durant uns minuts van jugar a agafar, quan ell estava a punt de pillar-la, ella s'escapolia rient, això provocava en el jove més ganes de pillar-la, i al final ho va aconseguir.
-Oh, m'has enxampat!- va dir ella amb falsa timidesa. Va fer un pas enrere i va deixar caure el seu vestit a terra, quedant en roba íntima, molt petita, tremendament reveladora i transparent, i sexy.-T'agrada la meva robeta?
En Ranma va empassar saliva, encara que l'havia vist nua abans, la noia amb aquella roba li va semblar la imatge més bella que mai no havia vist. No va poder evitar sentir com el cor li bategava a mil.
Quan se'n va adonar, l'estava abraçant. La va mirar amb desig i la va besar, tots dos es van deixar portar pel petó va ser un petó ple de passió i desig. Les mans de nois van baixar fins al cul de la noia i per sobre de les calcetes el va prémer. Ella va sentir un immens plaer, aquesta carícia era sublim, però el noi no va parar aquí, va ficar les seves mans per dins de les fines calcetes de la seva promesa i va agafar amb força les natges de la noia.
Van fer el petó.
-Quin bon cul tens estimada Akane -va agafar les cintes de les calcetes- puc?
El jove no va esperar la resposta d'ella i un moment després l' Akane tenia la roba íntima als peus, ella es va desfer d'aquella peça d'una puntada de peu. Va notar com el noi la va pressionar a ella i va notar l'erecció del noi. Ella va sospirar ja hi havia vist el membre del noi, però no així. Va notar com les mans del noi pujaven per la seva esquena, en direcció al fermall del sostenidor. Un moment després ell abraçava la seva promesa completament nua. Aleshores ella el va empènyer simulant enuig.
-No!- va dir la noia suposadament furiosa.
-No? Per què? Què he fet?
-No és just!- va contestar ella.
-Què no és just?- va preguntar ell.
-Que tu puguis gaudir de mi, i em neguis que jo puguis gaudir de tu!- va dir ella amb molèstia.
El noi la va mirar i va riure. Havia entès allò que ella li demanava
-Només és això?- la va mirar i temptador li va dir-Doncs ja saps, no penso oferir-te resistència, fes amb mi el que vulguis.
-Així ha de ser
I la noia va procedir a treure-li la camisa, el noi es va quedar en samarreta de tirant que ella va trencar en canal.
-Escolta que és la meva millor samarreta! - es va queixar el noi- jo he estat més delicat amb la teva roba.
-A callar!- va ordenar rotundament la noia- demà te'n compraré cinc. Aquesta és la forma més ràpida de treure't la camisa. La noia va mirar i va acariciar els pectorals del noi- Oh!, que ben fet que estàs!, tants anys d'entrenament i exercici tan han donat un cos envejable. Sort que et conserves com quan arribem aquí i no has fet panxa.
I la noia va començar a besar aquells pectorals que ella veia tan perfectes. Després de besar el cos del seu promès, va mirar els pantalons del seu noi.
-Això et sobra i el que hi ha a sota també- va somriure pervertida- també.
I li va treure els pantalons a en Ranma i el va abraçar. Les mans de la noia van baixar a les natges de noi i les van estrènyer.
-Tu també tens un bon cul! - va dir ella i el va desposseir dels calçotets. Ella va fer un pas enrere i va exclamar-Els déus em somriuen!, Tinc un bell promès!, I és només meu i per a mi!
-Sempre he estat teu!, des del primer dia!, des de quan vaig arribar a casa teva i tu em vas somriure!, Només amb això em vas fer teu, després vaig tenir la sort de veure't nua- va somriure amb maldat- després amb el pas del temps et vas tornar imprescindible, no podia viure sense estar a prop teu. Si m'anava d'entrenament intentava acabar abans d'hora per tornar amb tu. No vull que et separis de mi. Desitjo tenir-te sempre al meu costat, abraçar-te, acaronar i besar tot el teu cos, fer-te meva i que tu em facis teu.
-Jo també sempre vaig ser teva, des de la primera vegada que et vaig veure com a noi, nu davant meu. Vas ser el primer que em va plantar cara i em va qüestionar, que no em va desafiar per quedar-te amb mi. Que vas estar amb mi per amistat, que arrisca't la teva vida i dignitat per salvar-me o venjar-me. No et deixaré sol, estaré sempre al teu costat – el va mirar també vull besar-te i posseir el teu cos, i que tu em posseeixes a mi. Vull tenir amb tu nits d'amor-la noia va mirar el membre erecte d' en Ranma i va somriure llaminera- i alguna cosa em diu que la tindré.
-Sembla que saps molt d'això- va preguntar el noi- On has après això?, Amb qui?
- Et recordo que avui m'has desvirgat, només he estat amb tu.- On he après això? Veient pel·lícules porno amb tu.-va somriure-m'han ensenyat molt.
- I a mi també!, i ara t'ensenyaré el que n'he après!
I el noi la va abraçar per darrere. Una de les mans va agafar un pit de la noia i el va prémer, ella va llançar un gemec, però quan el va prémer el mugró el gemec de la noia va ser encara més fort, la va començar a besar al coll, L' Akane s'estava tornant boja de plaer i desig. Amb l'altra mà el noi va tocar la ja molt humida intimitat de la noia.
-Què fas Ranma?- va preguntar ella entre gemecs.
-Estic assaborint l'aperitiu.
-Doncs segueix, i no paris, doncs aquest aperitiu m'agrada- va dir ella.
- I a mi també. Però espera't el plat principal, espero que et complagui.
Ella entre gemecs va dir.
-I tant que m'agradarà, si només és la meitat d'aquest matí acabaré satisfeta.
-No serà com aquest matí, serà millor- va prometre el noi.
La va agafar als braços, ella el va abraçar pel coll i van pujar a l'habitació.
El jove la va tombar al llit i li va començar a besar pels peus i va anar pujant el petó per les cames de la noia va xuclar una estona la humida intimitat de la jove. L' Akane en aquell instant va arquejar el seu cos i va llançar un gemec de plaer. El noi va anar pujant el petó fins als pits de la noia. Els va besar i va llepar el ja dur mugró de la jove. El jove la va besar al coll, als ulls, va rosegar l'orella de la jove. La va besar als ulls, va seguir pel front, i va acabar besant a la barbeta.
Ella estava gaudint d'aquests petons, però alhora volia que començarà a posar-se seriós i que hi entrés. Però per això va haver d'esperar una estona, tots dos es van mirar i es van llançar a besar-se als llavis, no va ser un petó cast, si no totalment luxuriós, les seves llengües van jugar entre elles, i la passió que van sentir els va pujar la calor. Quan va acabar el petó en Ranma va rosegar els llavis del seu amor, i ella va cridar de plaer
Però tots dos volien més, i va ser llavors quan ell va entrar-hi. Amb els passionals tots dos, això va ser com un xoc de trens, va ser un acte violent i salvatge. En Ranma arremetia amb força i ella acompanyava amb els seus malucs els moviments del jove. Eren dos animals en zel portats per més pel seu instint que per la seva gairebé nul·la experiència a l'acte sexual. Van arribar al clímax alhora, es van separar i es van mirar feliços.
-Si fos com les pel·lícules, ara ens fumaríem una cigarreta.- va dir l' Akane.
-Pot. Però jo odio el tabac, i a tu el fum de les cigarretes t'irrita els ulls.
Tots dos van riure, era bo no tenir aquest vici.
Després d'uns minuts, van tornar a fer l'amor, una vegada i una altra, i van anar guanyant experiència. Al final van caure adormits rendits i cansats, abraçats, i feliços d'estar junts.
Van tenir somnis de tota una vida junts. En despertar es van mirar, van somriure i sense dir-se gens agafats per les mans van baixar a dutxar-se.
Ningú els va molestar durant aquest bany, ningú es va colar per la finestra, ni va obrir la porta a una càmera a la recerca de fotos. Ningú va sentir les seves rialles quan es van fer pessigolles, ni els va espiar quan es van abraçar i van fer un petó. Es van donar un bany en la tranquil·litat absoluta, i van gaudir d'aquest bany com no ho van fer mai.
Completament nus van sortir del bany i es van preparar el dinar, mentre ho feien es demostraven el seu amor, un frec, una mirada, un somriure, o una abraçada amb un petó, bé més d'un petó.
Desproveït del pudor van dinar com déu els va portar al món i en acabar de fer-ho van netejar els utensilis i van pujar a la seva habitació a vestir-se.
Un cop vestits, van sortir de la casa, aquell dia volien fer una excursió. Tots dos es van mirar i agafats de les mans es van dirigir a l'estació per agafar el tren que els portaria al punt de destinació.
Les vacances van acabar aviat, i van haver de tornar a casa. Tot havia sortit millor del planejat, havien anat d'excursió, gaudit a la platja, menjat a bons restaurants, fins i tot els dies de pluja havien sabut trobar la manera de divertir-se, jugant a jocs de cartes o de taula, estant junts no hi havia moment per avorrir-se. Però el millor de tot era que havien trobat una nova manera de divertir-se, i ho feien diverses vegades a la setmana, això era el joc més divertit i que més gaudien, fer l'amor ara era per a ells el joc més divertit que existia.
Tornaven a casa al cotxe, ho feien sense presses. Sentien música i cantaven. Els viatges llargs són monòtons i avorrits, però ells amb les seves bromes, cantant i rient ho van fer divertit i els va semblar més curt del que calia, encara que van fer varies parades per menjar i descansar.
Quan van arribar a casa seva van aparcar el cotxe, van baixar les maletes i altres objectes i van ordenar aquestes coses als seus llocs. L'endemà van netejar la casa.
I en acabar de fer-ho es van asseure mirant el jardí mentre prenien un lleuger berenar, mirant el capvespre.
En Ranma va mirar la seva promesa i li va dir.
-Ja som a casa- va dir amb una mica de fastic a la veu-tornem a la rutina.
-Si, el que és bo dura poc- va contestar ella també trista.
Continuarâ...
Notas del autor:
En este episodio he metido lemon, no sé si lo volveré hacer en esta historia, pero la relación entre los dos protagonistas ha cambiado. Ahora que recuerdan todo, o casi todo, de su vida anterior, y llevar años durmiendo juntos y abrazados, bañándose juntos, y haciendo todo juntos, lo ha llevado a expresar carnalmente lo que siempre han querido hacer.