En un món llunyà on ara hi vivien en Ranma i l' Akane. Tan llunyà que podia ser un altre món, un altre univers, o una altra realitat.
Els ocupants del dojo Tendo van veure com els cossos de l'Akane i en Ranma van desaparèixer. Es van mirar i va esclatar una batalla verbal entre els que van cometre aquesta malifeta.
-Quedem que només desapareixeria l'Akane!-va cridar furiosa l' Ukyo, encarant-se a la Shampoo, Per què has fet desaparèixer en Ran-chan?.
-La Shampoo no tenir culpa, ell ficar-se davant- es va defensar la noia xinesa i es va enfadar- Si tu voler baralla, la Shampoo voler barallar.
Les dues noies es van mirar amb odi i es van preparar per enfrontar-se.
-Jo m'apunto!- va dir la Kodachi- Shampoo has fet desaparèixer al muRanma estimat i ho pagaràs. Ell estava a punt de declarar-me, ens hauríem casat i aniríem de viatge de nuvis a Hawaii.
Les altres dues noies la van mirar com si aquesta estigués més boja del que ja estava., es barallarien però…
-Quedem que seria en Ranma a qui castigaríem. Vam ser nosaltres els que vam robar aquest objecte. Ens mereixíem aquest dret, Ens vam jugar la vida!- va cridar en Ryoga furiós- vam ser nosaltres els que vam entrar al museu!, no vosaltres!. Només ens robeu aquest objecte quan l'utilitzàvem contra l'imbècil d' en Ranma.
- Aquest objecte és durant generacions de família de la Shampoo. En Happosai robar a àvia I vendre. Jo planejar tot per recuperar allò que ens van robar. Vosaltres caure en trampa de la Shampoo, vosaltres robar per a mi.- va dir amb orgull la noia xinesa.
-Ets repel·lent! -va cridar en Ryoga-odio la teva manera de parlar!, això de parlar de tu mateixa en tercera persona és irritant.
En Mousse anava saltar sobre en Ryoga per ser irrespectuós amb la Shampoo, en Tatewwaki també es ficaria en aquesta baralla. Les tres noies es miraven amb odi disposades a matar-se. Va ser llavors quan va actuar la família Tendo, aquesta s'havia armat de paelles i aprofitant que els sis okupes estaven distrets per atacar-los.
Els sis nois es van despertar d'un en un, amb mal de cap provocats pel bony que els va deixar la paella. Estaven lligats i emmordassats.
-Ara farem preguntes i vosaltres contestareu. Volem la veritat, si no contesteu adequadament pitjor per a vosaltres- la Nabiki va mirar a la Nodoka que tenia desenfundada la catana.- i la que més saps ets tu- i la germana mitjana es va plantar davant de la Shampoo- Parla, és pel teu bé. La Tia Nodoka està desitjant recuperar el seu fill i nosaltres a l' Akane- va posar un to sinistre- A qualsevol preu!, i això inclou les vostres maleïdes vides i li va treure la mordassa a la Shampoo-Parla gata del carrer!- va ordenar.
-La Shampoo no saber res- va dir la noia-només saber que quan estigui deslligada matar a tu.
La Nabiki va bufetejar la Shampoo.
-Tu deixar de parlar de tu en tercera persona o la Nabiki tornar a enganxar amb paella- es va burlar la Nabiki-Déus! Ryoga té raó!, sentir-te parlar és irritant. PARLA D'UNA VEGADA!, COM ES PODEN TREURE D'AQUÍ A EN RANMA I L' AKANE?, Parla o es gata morta.!
-No saber- va dir la Shampoo- jo saber com fer entrar una persona, però no saber com treure.
-Hi ha una forma- va dir una veu, tots es van girar i van veure a la Cologne-però no la diré si no deixen anar a la meva néta-s'ho va pensar- i a l'estúpid d' en Mousse.- el noi era de la seva tribu i ella una matriarca, podia importar-li poc la vida del noi-ànec. Però a l'àvia del noi, una altra matriarca, li importaria molt. Si alguna cosa li passava a en Mousse i ella se'n mantenia al marge, tindria problemes en tornar al poblat.
-Vols una mica de te?' va dir la Kasumi amablement a aquesta dona anciana.
-Si gràcies- i la Kasumi li va servir el te… i la tetera, la grandiosa la Cologne no es va esperar mai aquest atac, que la Kasumi li trenqués aquesta tetera de ceràmica al cap, sense que la noia abandonés aquest somriure simpàtic.
La Cologne va caure desmaiada, vençuda per la persona que menys s'ho esperava, i va ser lligada com la seva néta.
-Què has fet Kasumi?- va preguntar la Nabiki espantada.
La noia va mirar la tetera.
-Estava molt trencada, es va trencar la nansa just a sobre de la Cologne-es va excusar la germana gran, parlava de la tetera-. La vaig comprar a la botiga xinesa del barri, ha sortit molt dolenta. Demà aniré a comprar-ne una altra als grans magatzems.- va mirar a la Cologne-pobre dona que cop s'ha endut sense voler.
Tots la van mirar espantats, Es va trencar?, això ningú no ho creia, la Kasumi va fer que caigués damunt del cap d'aquella vella bruixa!, i ho va fer expressament i sense abandonar el seu innocent somriure.
La Cologne no estava en guàrdia, ella havia infravalorat a la Kasumi, sempre l'havia considerat una dona inofensiva i indefensa, per això mateix es va confiar. Aquesta dona que sempre estava en guàrdia no va considerar que algú com la Kasumi fos algú a tenir en compte. I aquesta mateixa confiança va ser la que li va costar ser vençuda per la dona que considerava més feble de la família, a l'única que mai va considerar una rival.
Hi havia tota la família Tendo-Saotome reunida amb els seus presoners, als quals s'havia reunit en Happosai, el vell libidinós va entrar al dojo i amb un botí de roba interior robada, al veure l'objecte damunt la taula el va voler recuperar.
-Quina calor fa!- La noia es va descordar, un parell de botons de la brusa, i va ensenyar al vell part de la seva preciosa anatomia. L'home va quedar indefens mirant els pits tapats per un sostenidor blanc i relativament transparent. Tothom van mirar la Kasumi, sota aquesta apareixia dolça, podia ser una lleona salvatge si algú tocava la seva família.
La Nabiki va aprofitar que el vell estava distret per treure-li a aquest vell el botí per després cremar-ho. El vell no va suportar veure el seu tresor cremar i es va desmaiar, i va ser lligat per la família. Ara tenien presoners la gent que va fer desaparèixer els dos promesos.
-Volem respostes!, com podem fer tornar a en Ranma i l' Akane aquí?- va preguntar la Nodoka- Vull el meu fill i la seva futura dona de tornada! I HO VULL JA!
-Ningú s'interposa entre una amazona i el seu Airen!- va dir amb orgull la Cologne- El futur gendre és de la Shampoo i ningú no ha d'estar pel mig.
La Nodoka la va mirar i li va apuntar amb la catana i li va clavar una mica la punta a l'estómac, només va ser una petita esgarrapada, però era una advertència.
-Ningú no s'interposa entre una mare i el seu fill! I menys les lleis d'un llogaret endarrerit, en què viuen amb lleis del paleolític. Això només ha estat un avís, la propera vegada t'enfilo com si fossis una oliva.
- La futura dona d' en Ranma serà l' Akane. Ells ja ho han triat.
-Mentida!- en Ran- chan serà meu quan torni!- va cridar l' Ukyo, encara emmordassats aquest grup eren capaços de parlar.
-Mentida?- va preguntar irònica la Nabiki- No heu vist com en Ranma s'ha llançat damunt de l'Akane per compartir amb ella el mateix destí? Si haguéssiu triomfat i us haguéssiu desfet de l'Akane, Ara estaríeu morts els sis. En Ranma us hagués matat.
-I si hagués fet desaparèixer en Ranma, l' Akane us hagués matat- va contestar la Kasumi amb aquest terrorífic somriure dolç i innocent- i nosaltres els hauríem ajudat.
-En cap cas hauríeu fugit, com no ho fareu ara- va dir la Nodoka- Vull saber com tornar aquí als meus dos nens.
-Hi ha dues formes. Una és que ells trobin la sortida -va dir la Cologne- i mai la trobaran, ningú no en va sortir.
-I l'altra?- va preguntar la Nabiki
-Sang, hem de lliurar sang d'una verge, no cal matar-la, només que es dessagna una mica, però si es vol tornar a portar a aquests dos necessitareu molta sang.- va mirar a la Nodoka- si estigués recuperada em deslligaria i us enviaria a tots al món on ara hi ha en Ranma i l' Akane.
-Impossible Cologne- va dir en Mousse- aquest objecte necessita llum solar per recuperar força, es necessiten dues setmanes per estar a punt d'enviar una altra persona, s'ha de fer d'una en una, i aquesta vegada a manat a dues. Ha de tenir l'energia al mínim -va mirar aquest objecte estrany- hem enviat dues persones alhora, i no s'ha de fer. Fa un soroll estrany i no te el color normal. Potser s'ha fet malbé.
Era cert aquest objecte utilitzat per enviar en Ranma i l' Akane a un altre món feia un soroll estrany, semblava estar calent, i si abans de ser utilitzat eta de color negre ara era vermell.
La Cologne el va mirar estranyada. No era normal, no era la primera vegada que s'enviava dues persones alhora, i mai no havia passat res. Una cosa estranya passava.
No podia pensar més.
Sang duna verge? - va preguntar la Nodoka amb maldat- i va desenfundar la catana- doncs aquí tenim tres voluntàries - i va mirar les presumptes promeses- almenys una d'ella ho serà, potser necessitem dues d'elles o potser a les tres- i davant el terror d'aquestes noies tan molestes i de la Cologne es va llançar sobre la seva néta d' aquesta. Amb l'esperança que la maleïda sang d'aquesta noia servís per tornar al món real els dos promesos.
Continuarà…?
NOTES DE L'AUTOR:
Aquest capítol està fora de la numeració, és un extra.
La Nodoka està disposada a matar les tres noies per recuperar el seu fill i l' Akane.
El comportament de la Kasumi, m'agrada donar-li un comportament diferent del que surt a l'anime o en màniga, però en aquest cas sense abandonar el seu etern somriure i innocència i puresa, cosa que la fa més terrible.
Matarà la Nodoka a la Shampoo o alguna de les altres dues noies?, a les tres? A totes les molèsties? Com diu Yoda: El futur està en moviment.
És un episodi curt, encara que jo ho volia encara més curt, unes dues pagines de word. En algun lloc s'havia de relatar que va passar després que desapareguessin els dos promesos.
El Continuarà…?, està posat amb intenció. La història passa al món on viuen ara en Ranma i l' Akane. El que passa al món real no importa, o potser sí, però de forma indirecta.