Miraculous, les aventures de Ladybug et Chat Noir i els seus personatges són propietat d'en Thomas Astruc i Zag Entertainment.

Paraules: 1080.

05.- Flors

Amb prou feines havia aclucat ull, així que s'havia vestit i sortit al carrer per a esbargir-se una mica. La seva agenda per a aquell dia era buida i el seu humor no era l'adequat per a compondre res que no sonés depriment.

L'avantatge que tant sols coneguessin la seva cara amb excés de maquillatge era que ningú el reconeixia quan sortia amb la cara neta i roba normal, malgrat que els cabells fossin els mateixos. Li agradava gaudir d'aquell desacostumat anonimat que li permetia moure's amb llibertat i fer coses quotidianes com ara menjar gelat i seure a un banc.

En Jagged va aturar-se davant de l'aparador d'una floristeria. La Penny estava enfadada amb ell, no podia dir que no tingués una mica de raó, que no comprengués perquè s'havia enfadat, però ell només provava de mimar-la una mica, fer que es sentís bé, que es relaxés i que veiés que ell no era una estrella del rock i prou, sinó que també era un home atent que se l'estimava i la valorava. Però havia sortit bé. Havia estat un fracàs i li havia demanat que mantinguessin una relació laboral. No obstant això, ell no n'estava de disposat a que es reduís a allò perquè l'estimava i necessitava saber si ella el corresponia o no.

La Penny no li ho posaria fàcil, no es deixava impressionar, ell no la enlluernava. Per a la Penny tant sols era un home capriciós i extravagant a qui tenir de bon humor per a que treballés bé.

—Que puc ajudar-lo?

En Jagged va observar a l'home de la floristeria que carregava una gran planta.

—No —va contestar, però va sacsejar el cap—. De fet, sí, segur que podrà ajudar-me. Busco flors per a una dona.

—Quina mena de flors? —va inquirir deixant la torreta al graó amb cura.

—Que enlluernin. Però que no siguin roses.

—Passi, veuré què podem fer-hi.

Va seguir-lo a l'interior de l'establiment una mica incòmode malgrat saber que no el podria reconèixer amb la cara neta.

—Per a qui són?

—Per a una dona.

—Amiga? Familiar? Esposa?

—Treballa per a mi —va mormolar passejant l'esguard pels poms de flors exposats—, però és especial.

—Ja ho veig, quin missatge vol donar-li?

Va fer una passa enrere com si acabés d'amenaçar-lo de mort en comptes de fer-li una pregunta innocent.

—Vol agrair-li quelcom? Dir-li que la seva feina és imprescindible?

—Que me l'estimo —va fer.

—Per a això s'acostumen a fer servir les roses vermelles, però com no en vol de roses farem servir azalees i celidònies. Tot i que si prefereix les plantes vives tinc orquídies.

—No, un pom estarà bé. Si li porto una planta viva me la llençarà a la cara perquè no li deixo gaire temps lliure.

—Doni'm uns minuts, li prepararé quelcom perfecte, té algun pressupost en ment?

En Jagged va moure el cap.

—No pateixi pels diners, que sigui espectacular.

L'home va ficar-se a la rebotiga deixant-lo allà envoltat de plantes i flors de tota mena i colors. No sabia quelcom tan simple com quines eren les flors preferides de la Penny. Era una mica depriment que després de quatre anys seguís tan tancada a parlar d'ella mateixa, sobre tot tenint en compte que ella ho sabia absolutament tot d'ell, fins i tot els episodis més vergonyants de la seva vida.

El florista va tornar amb un preciós pom de flors blanques i roses d'aspecte delicat esquitxades amb floretes grogues. Era gran i elegant, el va pagar i sense perdre un moment va caminar de tornada a l'hotel. El pom de flors va captar les mirades de la gent del vestíbul, va entrar a l'ascensor enfonsant el nas entre les flors, desitjava que li agradessin. Va obrir la porta de la seva suite amb ímpetu i va entrar.

—He tornat, abans no t'enfadis amb mi...

Va mirar al seu voltant, no hi havia rastre d'ella. En Fang va saludar-lo amb un rugit des del sofà.

—Penny?

Va deixar les flor amb cura damunt la taula, la seva agenda i el seu mòbil eren allà, el que volia dir que no podia ser gaire lluny.

—Fang, no deus pas saber a on para, oi?

El cocodril va moure's cap a ell a la recerca de moixaines, rebent-les complagut.

La porta de la suite va obrir-se amb delicadesa, en Jagged va mirar-se-la somrient.

—Ara també t'envien flors? —va inquirir la dona analitzant l'immens pom de flors descansant damunt la taula—. Ja m'havia fet a la roba interior i les cartes estranyes.

—No són d'una fan, no són per a mi —va mormolar recuperant les flors—. Són per a tu, per a disculpar-me per haver-te fet enfadar.

Va quedar-se immòbil sense gosar a avançar, en Jagged va preguntar-se si s'havia oblidat de respirar fins que la va sentir sospirar.

—Au va, agafa-les, no et mossegaran pas.

—Jagged no...

—Tant sols són unes flors, no una amenaça de mort.

La Penny va sospirar altre cop, el seu pla no estava funcionant, com més provava de mantenir-ne la distància més se li acostava. Havia de canviar d'estratègia. Va agafar el pom de flors que pesava més del que havia imaginat i va olorar-lo sense poder evitar-ho.

—Gràcies.

—Penny, som un equip, oi?

—Sí, és clar.

Ell va fer-li un petó a la comissura dels llavis fent-la enrojolar.

—Deixem d'estar enfadats —va pregar el rocker—, treballem millor quan som en sintonia i algú ha d'evitar que m'apunti a una altra entrevista suïcida de les d'en Bob.

—Tens raó, no vull haver de dir-te "t'ho he dit" constantment,

—Si t'encanta poder fer-ho —va bromejar.

—Però tampoc vull abusar-ne —va replicar seguint-li la veta—, he de deixar-te guanyar de tant en tant per a que treballis bé.

—En què treballes?

Ella va somriure complaguda pel fet que la conversa s'hagués mogut directament cap al pla laboral, va deixar el pom de flors damunt de la taula amb afecte i va seure a la cadira que sempre feia servir.

—He organitzat una entrevista per a resoldre la sensació estranya que ha deixat l'anterior.

—No parlaré pas de...

—La teva vida privada —va acabar la seva frase—, ja ho sé. És sobre la teva carrera i com vas començar, pot ser una bona oportunitat per a que millori la teva imatge.

I allà hi era la seva Penny, sempre pensant en tot per a esmenar els seus errors i potenciar la seva bona imatge. Com podria no estimar-la?

Continuarà

Notes de l'autora:
Hola! Acabada l'activitat del Pride Month, torno amb la traducció d'aquest fic. Fa uns anys vaig escriure un shot sobre el llenguatge de les flors i d'allà ha sortir això de les flors d'en Jagged, les azalees representen la tendresa d'un amor que comença, les azalees blanques simbolitzen l'amor pur i incondicional. Les celidònies es fan servir per a representar l'amor desbordat d'un home envers una dona, les grogues simbolitzen l'alegria i la felicitat de l'amor.