Miraculous, les aventures de Ladybug et Chat Noir i els seus personatges són propietat d'en Thomas Astruc i Zag Entertainment.
Paraules: 1185.
06.- Licor
En Jagged havia trobat l'equilibri en la seva relació amb la Penny, ella es sentia més còmoda i ell en tenia més llibertat per a moure's en un terreny més personal.
Eren a la suite d'en Jagged que no s'havia pres la molèstia de treure's el pijama, tot esperant a que llencessin la llista d'èxits de la setmana, amb un single acabat de sortir del forn, era complicat colar-s'hi entre els cinc primers, però tenia l'esperança de fer-ho entre els quinze primers com amb els anteriors. En Bob s'hi havia auto convidat, segurament, esperant-ne un fracàs per a fer l'enèsim intent de convertir-lo a l'estil impersonal de l'XY.
—Ja l'han penjada —va mussitar la Penny tot somrient en haver-lo trobat sense cap esforç—. Em sembla que t'agradarà la teva posició.
La mànager va atansar-los la tauleta amb gest orgullós aconseguint que en Bob arrufés les celles.
—Directe al número ú! —va exclamar en Jagged sorprès i encantat.
No era el seu primer número ú, però sí el primer cop que el seu single aterrava directament a aquella posició de la llista més prestigiosa.
—Sí, bé, tampoc n'hi ha com per llençar-hi coets i relaxar-se —va remugar en Bob—. Et recordo que els teus últims singles han acabat al número dos.
—Però aquest és a l'ú i va sortir fa cinc dies —va fer la Penny amb cert to de sorna a la veu—, crec que hi ha espai per a l'optimisme, no ho penses, Bob?
—Tu ets una dona, no pots entendre-ho.
—És clar que l'és! Què hi té això a veure? —va rondinar en Jagged—. La Penny és llesta i fa una gran feina. Hom diria que et sap greu que tingui èxit.
I és clar que li'n sabia greu, perquè com més èxit tingués en Jagged menys en tindria l'XY, però la Penny no pensava dir-ho en veu alta.
—Tant sols estic dient que no ho celebris tan aviat, en una setmana poden passar moltes coses.
«Com una campanya de desprestigi» va pensar la Penny coneixedora de les estratègies brutes que en Bob movia. No sabia què preparava, però estaria preparada per a contraatacar i solucionar-ho.
En Bob, molest, no va trigar gaire a marxar per a deixar-los celebrar aquell inesperat èxit fulminant. En el decurs de la tarda van arribar alguns obsequis de part de les discogràfiques que volien temptar-lo per a que signés amb elles, des de paneres amb fruita fins a ampolles de vi, xampany i licors caríssims.
En Jagged va demanar que els pugessin el sopar a la suite i va obrir una d'aquelles ampolles cares de vi per a amanir el menjar. La conversa relaxada va viatjar per la feina i va tocar el plànol personal sense aprofundir-hi massa.
Van deixar la taula per a acomodar-se al sofà obrint una ampolla de bourbon que van assaltar sense miraments.
La Penny va fer una rialleta recolzant-se al respatller del sofà.
—Em sembla que he begut massa.
—Jo també —va secundar en Jagged fent un sospir tot perfumat d'alcohol.
—Estic esgotada. —Va relliscar fins a recolzar el cap a l'espatlla d'en Jagged que va deixar descansar la galta en ella amb afecte—. Em calen unes vacances.
—Em sap greu donar-te tanta feina, Penny.
—M'agrada treballar per a tu.
En Jagged va fer una riallada sincera.
—Ah, Pénélope Rolling, què passaria amb mi si tu no hi fossis?
—Li faries venir mal de cap a una altra persona. —Va riure sentint-se còmoda amb aquell contacte que mantenien.
—Penny... que puc fer-te una pregunta?
—Si no és pas de matemàtiques, endavant.
La mà d'en Jagged va moure's amb cura fins a la seva galta, ella va respirar complaguda amb la suau i secretament desitjada moixaina.
—Que tens parella?
—Quina mena de pregunta és aquesta?
—Bé, tu ho saps tot de mi —va ventar una mica nerviós—. Tot i així, jo amb prou feines en sé res de tu.
—No, fa segles que no em vaig amb ningú.
—Però, hi ha algú?
La Penny va incorporar-se trencant el contacte, va mirar-se'l amb les celles arrufades.
—Que he tornat a l'institut o quelcom així?
—Quelcom així, imagino.
—Aquesta feina no em deixa temps per a conèixer a gent o fantasiejar amb algú.
—Pots fer-ho amb mi —va xiuxiuejar amb un to que la Penny no va saber desxifrar, potser a causa de l'alcohol—. Has besat mai a cap famós?
—No.
—I no n'hi ha cap amb qui t'agradaria fer-ho? —va preguntar tot movent la mà cap a la seva esquena per acaronar-la.
—Potser —va xiuxiuejar endormiscada per l'escalfor de la mà d'en Jagged fregant la seva esquena—. Imagino que tu, però això no passarà.
—Per què no? —va inquirir desconcertat.
—Ets el meu cap, Jagged.
—Penny, no duc maquillatge i estic en pijama, ara com ara tant sols sóc una persona com qualsevol altra.
—Així doncs no n'ets de famós —va rebatre.
—No, tant sols sóc un home patètic mirant que et fixis en ell.
—Per què ho proves?
—Perquè ets preciosa, fantàstica, intel·ligent... no sé com t'ho fas, però sempre aconsegueixes trobar tot el que et demano. Sense tu la meva vida seria un desastre.
—Això és el més bonic que m'has dit mai —va xiuxiuejar aixecant la cara.
I se n'avergonyia d'haver d'admetre que era ben bé així, li havia compost una cançó en conèixer-se «Bleuâtre», una oda al desgrat d'haver de treballar amb ella, però no havia tornat a escriure-li res, ni com a disculpa ni com a declaració d'amor. Se'n penedia d'allò, també de no dedicar-li paraules boniques més sovint perquè, sens dubtes, les mereixia.
—Ja hauries de saber que sóc un idiota.
—M'agrada com ets —va xiuxiuejar, fent-se a un costat, va escorar el seu got i va servir-se'n més.
—Em penso que no et convé més bourbon.
Tenia raó i ho sabia. Aquella frontera entre el que volia fer i el que no havia de fer s'estava difuminant de manera alarmant. La Penny va beure-se'l d'un glop.
—Hi ha res que vulguis oblidar?
Ella va moure el cap.
—No ets pas idiota —va mussitar—, si ho tornes a dir et faré anar a una granja de cabres.
—Definitivament, has begut massa, això no té ni cap ni peus.
—Saps què és el que no té ni cap ni peus?
En Jagged va esperar a que continués, però no ho va fer. Va sospirar i va remoure's, tot incorporant-se altre cop. Va mirar-se-la amb curiositat preguntant-se què planejava fer.
—Penny...
Va fer-li un petó tímid a la comissura dels llavis sentit com la barba d'en Jagged li feia pessigolles, va fer-ho altre cop, tot atrevint-se a tantejar més terreny acaronant els seus llavis amb els seus. Va decidir-se a correspondre-la tot deixant que la temperatura puges ràpidament.
—Odio aquest pijama —va mormolar entre petons tirant de la samarreta.
—Penny, no. Estàs... estem borratxos, si ha de passar vull que sàpigues el que et fas.
Va mirar-se'l amb les celles arrufades, ofesa i desconcertada, però no va moure's un mil·límetre ni va deixar anar la samarreta del pijama a mig treure.
Continuarà
Notes de l'autora:
Hola! Les coses comencen a animar-se entre aquest parell.