Els personatges daquesta història no em pertanyen, són de Rumiko Takahashi.

Advertència: És una història per a gent gran. Conté llenguatge groller i violència. A les ànimes sensibles que no la llegeixin. Qui segueixi endavant que sàpiga que no serà una història d'amor pur i sensible, sinó que hi haurà odi i desamors.

1. Episodi. L'atac.

.

La jove estava pujada a la tanca del terrat, saltaria. Tot s'havia torçat. Ningú la volia, ningú la trobaria a faltar. La seva mare havia preferit morir a estar al seu costat. El seu promès se'n burlava constantment. Els rivals eren millors que ella. Ara aquestes tres observaven la noia, l'animaven per saltar. Va aixecar el cap, feia un dia preciós, com el dia que va morir la seva mare. No hi havia ni un sol núvol. Al pati la gent mirava cap amunt espantada, saltaria una companya. Es mataria la noia més popular de l'escola. I segons semblava ningú no ho evitaria.
Ella va fer un pas i va caure. Va veure com s'acostava el terra. En pocs segons tot acabaria, i la seva mare la rebria a l'altre món i l'abraçaria i la cuidaria, però…
Va notar que algú l'agafava, l'abraçava. Va obrir els ulls i el va veure a ell. Ell estava caient amb ella, la mirava sorprès, volent tenir respostes. L'estava intentant salvar, ella s'hi va resistir, però el noi era més fort.
Va tancar els ulls i quan els va obrir, ell l'havia portat a un arbre proper, es va aturar en una branca d'aquell arbre i l'agafava als braços, la va mirar furiós i desconcertat. No entenia què pretenia ella, no ho comprenia. Sabia que ella arrossegava una depressió, però arribar a això, intentar matar-se, era una cosa que no ho comprenia i pitjor… ho espantava.
-QUÈ INTENTAVES FER?,T'has tornat boja o què? Això no és propi de tu! -va preguntar el noi, semblava tranquil, però ella sabia que estava molt enfadat.
-JA HO HAS VIST! m'intentava matar -va dir ella plorant- i tu… i tu ho has evitat!-li va retreure la jove amb ràbia.-no tenies cap dret de fer-ho!. Deixa'm tranquil·la, deixa'm matar-me. Vull anar amb la mare!, vull estar amb ella! Vull preguntar-li perquè em va deixar tan sola- Ella es va desfer de la seva abraçada, es va apartar de noi com si cremés. La branca va cruixir, però cap dels dos li va parar atenció. Ella ploriquejava i ell la mirava espantat.
-Per què? Per què? -va preguntar ell desesperat, tot el que li va dir la noia era una bogeria, sabia qui havia ficat aquestes idees en la seva promesa. Aquestes boges els ho pagarien amb escreix. Ja n'estava fart -Què et passa lAkane? des de l'aniversari de la mort de la teva mare, no ets la mateixa de sempre. Em preocupes.
-Tu et preocupes per mi? -va dir ella sarcàstica- no és el que sembla, sempre darrere d'elles, sempre darrere de les teves promeses. Elles valen més que jo, són bones cuineres, cusen bé i tenen el cos perfecte. No són un desastre com jo. Jo no serveixo per res- El noi es va quedar gelat, un corrent elèctric li va recórrer el cos. Ja sabia que passava a la noia. Es va mossegar el llavi i es va maleir per ser tan idiota.
-T'han dit això aquestes tres?-va preguntar el noi, ella va girar la cara per no mirar-lo del davant. No tenia ganes de contestar-li.-t'estan molestant des que vam anar al cementiri.-la fúria del jove va anar en augment-no li facis cas!, no val la pena sentir el que diuen.
-Deixa'm en pau mentider! Sempre darrere, menjant el que fan…! com jo cuino malament, i no sóc atractiva, sóc lletja, maldestre i estic grossa!.
El noi es va penedir de totes les vegades que la va insultar, de totes les vegades va insultar la seva habilitat com a cuinera.
-ETS IDIOTA!. AQUESTES NO M'INTERESSEN!- va cridar el noi- gairebé dos anys vivint tots dos al dojo i no em coneixes. Tu ets l'uni…
En aquell instant la branca es va trencar i els dos joves van caure a terra. En la caiguda ell la va agafar als braços i va aconseguir que quan van tocar a terra ella no rebés cap mal.
El noi es va asseure a terra amb ella encara als braços. Ella el va mirar i el va abraçar i va amagar el cap al pit de noi. Va tornar a plorar.
-Ranma!, no em deixis… no em deixis si us plau- va dir ella plorant amb desesperació.
Ell la va mirar seriós, la va abraçar i la va bressolar.
-No t'abandonaré... mai et deixaré sola -va dir el noi.- estaré al teu costat sempre. Akane sempre amb tu.
La noia plorava desesperada, ell no estava menys desesperat que la seva promesa. No abandonaria mai aquella noia, però temia que fos ella qui ho deixés sol i si passava això...
-¡No em deixis Akane!, jo també em trobo sol…sense tu. Et necessito al meu costat. -va diir en Ranma abraçant la seva núvia amb força, el noi estava molt espantat. Temia per la noia. Aquest malson només havia començat.
DIES ABANS…
No era un dia més, tampoc no era un dia rutinari. Era l'aniversari de la mort de la senyora Tendo i com cada any tota la família va anar al cementiri. Tot i que brillava el sol, per als assistents era un dia trist. El senyor Tendo va plorar davant la tomba de la seva dona, no l'havia oblidada, ni ho faria. Que cruel el destí d'arrabassar-la tan aviat. La Kasumi i la Nabiki ploraven la pèrdua de sa mare. L' Akane plorava també, però ella es recolzava a en Ranma. La noia després de pregar a la tomba de la seva mare es va refugiar als braços del seu promès. Aquest la va abraçar i la va consolar. El jove mai no va saber d'on va treure el valor per fer-ho. Veia la seva amiga tan revalida, que no va poder fer res més que consolar-la. En Genma veia el ritual amb tristesa, sabia com el seu amic havia estimat la seva dona. No havia assistit a l'enterrament, no li agradaven, els odiava. En el passat havia enterrat tota la seva família, i assistir a un enterrament o assistir a un cementiri li portava mals records. La Nodoka mirava el seu fill orgullosa, era un bon noi en recolzar la seva futura esposa. Sabia el que el seu fill sentia per l' Akane, a ella no li podia amagar això. Veia el mateix a la noia, serien una bona parella.
Però el que cap dels assistents sabia, que aquesta tranquil·litat aparent seria destrossada en minuts per unes persones egoistes. Tres persones miraven l' Akane amb un odi immens, no suportaven veure la noia abraçada al seu promès. Aquestes persones farien un acte reprovable contra aquesta família, i despertarien un horror que portaria a l'infern tothom.
Havien sortit del cementiri. Anaven tots en silenci. La més trista era l' Akane, encara que era molt petita quan va morir la seva mare, la trobava molt a faltar. Anava a prop del seu promès, el noi la mirava amb pena. Ella ho estava passant molt malament, devia estar a prop seu per ajudar-la a sortir d'aquesta pena.
El noi es va acostar i la va agafar per la mà, ella el va mirar i va somriure…però els seus ulls estaven tristos, molt tristos.
-Vinga Akane, no et vinguis a baix. A la teva mare no li agradaria veure't així. -va dir el noi seriós.
Ella se'l va mirar. Els ulls del noi la miraven amb tristesa, sense ànim de burlar-se. Semblava comprendre el dolor. I ella es va tornar a abraçar el noi.
-La trobo a faltar tant. La necessito al meu costat, em trobo tan sola—va dir ella.
Ell la va mirar i li va acariciar els cabells i la va abraçar. No la volia deixar sola. Ara ella ho necessitava, i no la pensava deixar sola amb aquesta pena. La família va mirar la parella. Cap tenia l'ànim per fer broma, ni tan sols Nabiki. Cada any passava el mateix, Akane era les més sensible de totes, i s'ho passava plorant i trista part del dia.
-No passa res Akane, jo estic amb tu, jo sempre estaré amb tu… -va dir el noi intentant animar-la. Però algú ho va interrompre.
-AKANE!, AMB QUIN DRET ABRACES A AIREN?- va cridar la Shampoo, del no res no havien aparegut les tres altres promeses d' en Ranma.
-No tens dret a estar amb en Ranchan. No tens cap dret, és el meu promès. DEIXEU-LO! – va exigir l" Ukyo.
-Has embruixat al meu Ranma. No trobo una altra explicació.-va seguir la Kodachi.
En Ranma va mirar les tres noies i va sospirar amb ràbia. No era el moment perquè aquestes boges fessin la seva aparició. Era uns moments perquè la família tingués pau. Però aquestes noies donarien problema, i alguna cosa li deia que aquests problemes serien greus.
-No!, ara no!. Per què han d'aparèixer aquestes avui? Tindrem problemes.-va dir en Ranma en veu baixa.
Tota la família va pensar el mateix. El que podien provocar aquestes tres avui podia ser catastròfic.
-Senyoretes, no és educat molestar a una família que ve del cementiri -va dir la Nodoka- retireu-vos si us plau-va demanar amb educació.
-Ella aprofitar dia que és avui per abraçar Airen-va dir la Shampoo. Va mirar l'Akane amb maldat. - Si la teva mare no està amb tu, és perquè no t'estimeava ... ni a les teves germanes. Les tres noies van somriure amb maldat.
-És cert-va dir l' Ukyo-te va deixar perquè no volia veure en el desastre de dona en què et convertiries.
-Ella no volia la seva família -va dir la Kodachi- no va lluitar per vosaltres, us devia odiar. Mirareu la mare del meu Ranma va tornar per ell.
Les tres germanes Tendo es van tensar a sentir això. En Ranma va notar com ho feia la seva núvia. Va saber que tindrien problema. Va mirar la seva promesa, i la va veure amb la cara blanca. -No és cert Akane…la teva mare no us va voler deixar -va dir el noi- us estimava a les tres. No li facis cas, no saben què diuen.
-Si ho saben- va contestar ella, en Ranma va notar que la seva amiga anava a plorar-ella em va deixar quan era molt petita, no em volia. Si no estaria ara amb mi.-va contestar l" Akane plorant. -Quina mare deixa la seva filla? No va lluitar quan estava malalta.
Es va deixar anar de l'abraçada del noi i va sortir corrent.
-AKANE!!!- la va cridar el noi, però ella no es va girar. Ell va anar a seguir-la però aquestes tres boges es van posar pel mig.
-Ara que aquesta noia no hi sigui. Airen portarà a la Shampoo a una cita-va dir la xineseta amb un somriure i alegre.
-No!, em portarà a mi!-va contestar l' Ukyo.
-Com penseu que en Ranma us pot portar a vosaltres? Sou unes plebees- va contraatacar la Kodachi.
- LLARGUEU-VOS!- va cridar un Ranma furiós- Com penseu que puc sortir amb unes… arpies com vosaltres?- el noi estava molt enfadat, però no fora de si, però si a un pas de ser-ho- us heu comportat com unes nenes mimades que volen robar un premi a una altra nena. No vull saber res de vosaltres, no esteu a nivell per ser la meva dona… ni les de ningú. Tornar a acostar-vos a l'Akane… a les seves germanes… o a la meva família… tornar a insultar-la…-i va posar un to d'assassí- i us esquartiço!. Això no us ho perdono.
El noi les mirava amb odi, com si fossin les seves enemigues, en aquell moment ho eren. Però cap es va voler rendir.
-Sents pena per l' Akane, per les seves germanes. Perquè no tenen mare. Ella se'n va anar, potser amb un altre. Potser no va morir, va abandonar la seva família i diuen que va morir per ocultar la vergonya- i l' Kodachi va riure
En Ranma va fer un pas enrere, mai no va pensar que aquestes tres noies fossin tan cruels, havien passat d'atacar l' Akane a fer-ho a tota la família Tendo. Va mirar la Kasumi i la Nabiki i la va veure rebre l'impacte d'aquestes cruels paraules, es va enfurismar, faria pagar a aquestes tres el mal que van fer a la família.
La Kasumi i la Nabiki es van quedar rígides, aquestes tres noies atacaven amb maldat. En Soun es va marejar i ho va haver d'agafar en Genma perquè no callés a terra. Aquestes tres noies eren malvades. Pensaven guanyar a en Ranma com fos.
-Aneu-vos!-va ordenar l' Nodoka, va desenfundar la katana- si no us aneu us ensenyaré el tall de la meva Katana. Com us atreviu a dir aquestes mentides? Sortiu de la meva vista o proveu les meves katana.
La dona estava furiosa. Estava vigilant el seu fill. No li deixaria fer el que pensava el noi, no ho consentiria. Se sacrificaria per ell.
-Futura sogra no haver de parlar així a futura filla.-va contestar la Shampoo.
-Futura sogra de l'Akane, matar assetjadores del seu fill.-va dir la Nodoka burlant-se de la noia.- Aneu-vos, us mataré jo. –sabia que el seu fill intentaria alguna cosa. No el deixaria.
-No mare ho faré jo-va dir en Ranma. Va mirar les seves pseudo promeses- no vull saber res de vosaltres. Llargueu-vos de la meva vida, apropeu-vos de nou a mi i us mato. És l'única promesa que tinc amb vosaltres.- es va girar i va anar a seguir a la seva promesa- no sé perquè parleu. Ukyo?… I la teva mare?, conec el teu pare… però no la teva mare, potser el va deixar perquè sempre menjàveu okomiyakis? el mateix dic de tu Kodachi… I la teva mare? Se n'aniria de casa per no haver d'aguantar els bojos que tenia per marit i fills –es va girar a la Shampoo– i els teus pares? On són?... Ja sé! Et van deixar perquè la teva besàvia es va ficar pel mig? No els culpo tenint a la Cologne per àvia ia tu per filla, entenc perquè et van deixar. No sé com el pobre Mousse va darrere teu, No t'ho mereixes, ni a ell ni a ningú. No sou ningú per burlar-vos ni de l'Akane ni de les seves germanes. Torneu a atacar l' Akane i us cremo per bruixes. No us vull veure més, mai més.
-Airen estar equivocat. M'estimes -va dir Shampoo i es va acostar al jove alegre i contenta. L' Akane no hi era, ja no era un obstacle pensava la xineseta.
En Ranma la va mirar amb odi, però la jove no va captar el missatge i… Shampoo el va anar a abraçar, però el noi va estirar el braç esquerre i va agafar la noia pel coll i va començar a estrènyer-lo. La noia es va espantar, s'estava quedant sense aire, va intentar separar els dits del jove del coll i no ho va aconseguir. En Ranma estrenyia el coll amb una força increïble, la seva mà era una urpa. La noia es va començar a posar morada. Va tornar a intentar lluitar per respirar, però no ho va aconseguir. El noi la mirava amb fredor com si no li importés res matar-la.
La família del noi es va quedar congelada, no esperaven que en Ranma reaccionés així. Les altres dues suposades promeses es van quedar espantades. No era el Ranma que coneixien. No mentia quan les va amenaçar de matar-les. Però…
-Us he advertit. No us apropeu a mi. Pensàveu que no compliria la meva amenaça -el seu to era fred i sinistre- ja veieu que no feia broma. Shampoo! Com sents que moriràs per ser ximple? Per no fer cas dels meus advertiments. Si ataqueu la meva promesa, us mato a les tres. No us ho preneu de broma. Si ho faig no me'n penediré, no signifiqueu res per a mi, res!.- va mirar com s'ofegava la Shampoo. La va deixar anar donant-li una empenta- avui et salves perquè he d'anar a la recerca de l'Akane, però una altra vegada no tindràs tanta sort, cap la tindreu…
El jove va mirar amb fúria les seves ex promeses i se'n va anar a buscar la seva autèntica promesa. Les tres noies el van mirar furioses, les havia rebutjat, les havia insultat, les havia amenaçat. Es venjarien... usant l" Akane, aquesta noia idiota pagaria pel que havia dit en Ranma. Els havia tornat l'atac amb fúria i amb molta més potència. Però això no acabaria així. I ell en seria una.
En Ranma va arribar al dojo Tendo i va entrar. L' Akane a la seva boja carrera havia deixat les portes obertes. Va pujar al pis de dalt i es va encaminar a l'habitació de la seva núvia. Va intentar entrar-hi però la porta estava tancada. La va sentir plorar a dins. El noi es va asseure a terra, amb l'esquena recolzada a la porta de l'habitació de la seva promesa. Es va agafar els genolls amb els braços. I es va posar a plorar, ell també se sentia sol en aquell instant, sentia el dolor de la seva amiga com a propi. Va notar que alguna cosa s'havia trencat al cor de la jove, i que seria difícil de reparar-ho. I ell era qui ho havia de reparar, i no sabia si ho aconseguiria.
Al cap de pocs minuts va arribar la família, tristos i silenciosos. En Soun molt abatut recolzant-se a en Genma. Les dues germanes molt tristos i ploroses i la Nodoka molt pensativa. Alguna cosa havia canviat en aquesta família, i no per bé. L' Akane no seria l'única a patir els danys provocats per aquestes tres noies envejoses. Tota la família patirien, però seria en Ranma el pitjor danyat si a l' Akane li passés alguna cosa. Ara sabia que aquestes tres noies havien perdut la partida, passés el que passés, en Ranma no seria de cap. Però aquestes boges no es donaria per vençuda.
Hores després la família seguia asseguda al voltant de la taula, sense ganes de fer el sopar. L"Akane encerada a la seva habitació i en Ranma assegut a la total foscor al passadís. Tement per la noia. Veia núvols en el seu futur. Una tempesta trastocaria la seva vida, i si la seva amiga naufragés... ell també se n'aniria en orris sense poder evitar-ho.
Aquella nit la Kasumi va fer el sopar, no li va quedar gaire bé. la noia tenia el cap en un altre lloc, ningú no es va queixar. Van menjar capcots i en total silenci. L' Akane no va baixar a dinar, i en Ranma tampoc. De mica en mica cadascú se'n va anar a dormir. Ho van fer en silenci sense acomiadar-se'n. A la casa es va fer un silenci inquietant. Un silenci que no presagiava res de bo.
L'endemà la primera a aixecar-se va ser la Kasumi. I en sortir al passadís va veure en Ranma adormit, assegut recolzant-se a la porta de l'habitació de l'Akane. El noi portava allà des que va arribar el dia anterior.
El va veure a la cara rastre de llàgrimes, el noi havia plorat. No li va dir res. El jove havia de descansar, el dia anterior va ser horrible. I la jove Tendo va baixar a la cuina.
La següent en sortir al passadís va ser la Nabiki, va mirar el dorment. No tenia ni ànims de fer-li una fotografia. Ella també notava que tot havia empitjorat pels dos joves. Va baixar molt trist i sense la seva alegria habitual.
En Ranma es va despertar, no estava d'humor, li feia mal el cos, per com i on havia dormit. Els va costar aixecar-se. Es va recolzar a la porta d'habitació de la seva núvia, i va intentar escoltar alguna cosa. Va sentir un so, era l' Akane aixecant-se. Quan s'allunyava es va obrir la porta i va sortir la jove de la seva cambra.
Tots dos nois es van mirar.
-No ha dormit en tota la nit- va pensar el noi-se l'ha passat plorant, té els ulls vermells i rastres de llagrimes- encara que no ho aparentava el jove estava molt furiós.
-S'ha passat tota la nit assegut a la porta de la meva habitació. No ha dormit gaire, ho he sentit tota la nit moure's, ha plorat, té rastre de llàgrimes -va pensar la noia.- també ho he sentit anomenar-me en somnis.
-Com estàs?- va preguntar ell.
-Bé- va mentir ella- i tu?
-També bé- va mentir al seu torn el noi.
Els dos joves es van mirar, tots dos sabien que l'altre mentia, però no van dir res.
En Ranma va veure la tristesa a la cara de la noia. Per aquelles dates, quan es complia l'aniversari de la mort de la seva mare, l' Akane es deprimia i estava diversos dies trist, la seva promesa trobava a faltar la seva mare. En Ranma havia après que durant aquells dies, la noia era molt susceptible i vunerable, l'havia de tractar amb compte. No havia de ser groller amb ella, no la insultava, ni picava, només estava al costat de la seva promesa intentant animar-la. Però alguna cosa li deia que aquesta vegada seria pitjor, que no només l'havia de recolzar aquesta vegada. Aquest estat de malenconia era una cosa que sabien les altres tres noies, i alguna cosa li deia al jove que l'usarien per atacar l' Akane.
L' Akane va veure la preocupació a la cara del noi. No havia dormit bé perquè estava preocupat per ella. El noi s'havia enfrontat als seus rivals i coneixent-ho devia haver estat cruel amb elles. Aquestes noies no en farien cas i tornarien, això era segur.
Tots dos van baixar al menjador i es van asseure a dinar. El dinar va transcórrer en un complet i sinistre silenci. Ningú va parlar durant ell, tots romanien ficats en els seus pensaments, que no eren gens alegres. En Ranma va mirar tots els presents i els va veure tristos i capcots, fins i tot Nabiki havia perdut la seva habitual alegria, estava molt apagada. Les tres germanes Tendo estaven molt tristos, l'atac d'aquestes boges va ser demolidor, fins i tot el senyor Tendo estava molt tocat. En Ranma va tenir un esgarrifós, d'ara endavant tot es complicaria encara més. Aquestes tres noies no es conformarien amb el rebuig d' en Ranma i tornarien, i centrarien els seus atacs a l'Akane, i de forma indirecta a la família Tendo. Aquest problema estava lluny de solucionar-se.
El noi miro la seva promesa, la noia amb prou feines menjava. Romania amb la vista perduda al seu bol, sense agafar ni una mica del contingut.
El noi va sospirar i va decidir que ell tampoc tenia gana, en realitat estava afamat, però no podia empassar. Va tornar a mirar l'Akane.
-Akane, anem tirant per al Furinkan?- va preguntar.
Ella el va mirar i va esbossar un intent de somriure.
-Si, d'acord- va contestar amb tristesa.
Els dos nois es van aixecar, i quan sortirien en Ranma es va girar i va trucar als seus pares. I va parlar tot sol amb ells.
-Espera'm Akane!, he de parlar amb els meus pares- va dir el jove.
La noia no ho va sentir i va seguir el camí. En Ranma no va veure que la noia sortia. El pare molest per interrompre-li el dinar el va increpar, però el jove ni es va immutar.
-Necessito demanar- vos un favor, espero que ho compliu- va advertir el jove. Va mirar amb severitat els seus pares- necessito que tingueu cura de la família Tendo. Aquestes tres boges tornaran a atacar. I tota la família serà el seu victima- el seu pare anava a dir alguna cosa graciós, però el jove no estava per broma- No em defraudieu, avui no- i va mirar molt seriós el seu pare que va retrocedir espantat, havia captat l'amenaça del seu fill. - pel vostre bé complir amb el que us he demanat, no feu que em cabregi de debò.
Quan en Ranma va sortir del dojo, no va veure la seva promesa. La noia va sortir sense adonar-se que en Ranma no estava amb ella i va seguir el seu camí com si fos un autòmat. El jove es va espantar i el seu mal pressentiment es va fer més gran, li deia que arribaria molt tard. Es penediria de deixar sola l' Akane.
L' Akane va sortir del dojo, sense adonar-se que anava sola. No havia sentit que enbRanma li va demanar que esperar-se. Anava ficada tant en els seus assumptes que no es va adonar que la miraven, que tres persones planejaven el cop de gràcia contra ella. I es va allunyar del dojo i del seu promes sense saber que es dirigia cap a una trobada que canviaria el seu destí.
Les tres noies van mirar el rival amb maldat. Aquesta noia estava en aquells moments amb la moral per terra, era hora d'acabar amb ella. Van somriure sabent-se guanyadores, i van anar per la petita del Tendo.
L' Akane anava per a l'escola, no va notar que el seu promès, no hi era amb ella. Tan ficada estava en els seus assumptes que no va notar que era observada, que era perseguida i que tres perverses persones anirien per ella.
Li inundava la tristesa com cada any per aquelles dates, coincidint amb l'aniversari de la mort de la seva mare, la trobava a faltar. La necessitava al costat perquè la parlés, l'aconsellés, l'abracés. No tenia ningú, en Ranma era un immadur que només es preocupava per ell, i per les seves altres promeses, elles eren més maques, cuinaven millor i eren més dolces amb el noi. Ella només era una marimacho que ni sabia cuinar, ni cosir, i només sabia pegar cops al noi.
Estava reprimida, més que mai, només feia uns mesos del casament fallit, ell noi va preferir l'aigua del noi ofegat abans que a ella. No se'l podia retreure, ella s'havia encertat casar-se amb en Ranma perquè el noi tingués la seva curació, però potser en Ranma pensava que ella només va acceptar perquè ell tingués la seva curació sense voler-ho. I no va ser així ella si es volia casar amb el seu promès.
La noia anava ficada al seu món quan de sobte davant seu van aparèixer les altres tres promeses d' en Ranma. Ella les va mirar amb la vista buida i va voler seguir el camí.
-Mira qui ve per aquí- va dir la Kodachi – la noia sense mare que em vol robar a el meu Ranma.
L' Akane la va mirar i va seguir el seu camí, no es digne a contestar. Tampoc no tenia animo a fer-ho. Però la Shampoo se'l va posar davant.
-Tu molestar, tu no valer res. Airen merèixer algú millor, algú com la Shampoo. -l'Akane va abaixar la vista i no li va contestar. La noia xinesa s'ho va prendre com un triomf- Veure tu reconèixer, tu ser una piltrafa, No tenir pit, No tenir qualitats femenines. No servir com a dona- I va afegir amb maldat- No tenir mare!
L'Akane es va empassar amb prou feines les seves llàgrimes, estava a punt de plorar. Ella sabia que tenien raó, no valia per a res.
-Elles tenen raó - va seguir l' Ukyo- No tens dret a estar amb a en Ranma. No serveixes per estarà amb ningú. Ni tan sols amb en Gonsokugi. Ets massa poc per a qualsevol home.
Les tres noies atacaven amb maldat, sabien que si apareixia en Ranma… el noi no en tindria pietat, havien d'atacar aquesta poca cosa.
Havien forjat un terrible pla per treure-la de circulació. Seria un pla en què ningú les implicaries i per fi podien desfer-se de l'Akane, o millor dit aquesta noia es desfaria d'ella mateixa sense que elles es veiessin implicades
-Noia violenta no servir per res, no estar al nivell del meu Airen, el millor que poder fer és desaparèixer. Ella no servir per portar el dojoo Tendo. Ni res.
-En això dono la raó a la Shampoo- va continuar l'Ukyo, mirant a l'xAkane amb menyspreu, com qui mira a un tros d'escombraries- sempre ets una molèstia, sempre t'ha de salvar en Ranma. Sense ell ja no estaries viva. Si te'n vas la teva família estarà millor.
L' Akane va sentir com cadascuna d'aquestes paraules se li clavaven al cor. Tenien raó. La va raptar en Mousse, també en Taro i en Saffron i qualsevol enemic d' en Ranma. En Ranma sempre havia de posar-se en perill per culpa seva. Si ella no existís.
-Això s'arregla d'una manera- va dir la Kodachi- només has d'anar-te, molt, molt lluny- i amb un somriure diabòlic- per exemple, amb la teva mare, ella t'està esperant, ella s'alegrarà de la seva filleta es reuneixi amb ella, amb ella estaràs a gust i bé.
Les altres dues rivals la van mirar sorpreses, com no se li havia acudit això abans. Si ella se n'anava amb la mare...
-Això he de fer- va dir l' Akane. En l'estat que estava, deprimida i recaiguda, no sabia què deia, només volia treure's de sobre aquesta amargor.
-Me n'aniré, aniré amb la mare, ella m'acollirà i estaré amb ella fins que em reuneixi amb el pare i les meves germanes- va dirl' Akane com si fos un autòmat. I caminant com si res no li importés es va dirigir al Furinkan.
Allí pujaria al terrat, la porta estava tancada, però ella podia obrir-la amb facilitat. Les tanques que envoltaven el terrat no importaven, podia pujar-hi i des d'allà… podia fer possible el seu somni de reunir-se amb la mare.
Les rivals la van veure marxar.
- Quan li vas suggerir que es reunís amb la seva mare, li estava dient que es…? - va preguntar espantada l' Ukyo una mica penedita.
- Ser una gran idea!, si ella desaparèixer nosaltres tenir terreny lliure amb Airen! - ella ser un gran impediment.
- No penseu que Ran-chan es venjarà? Ahir es va posar molt violent –va preguntar no gaire convençuda Ukyo.
-No passarà res. Ell vol a l' Akane com una amiga, o com una germana -va contestar la Kodachi- en un dies se n'oblidarà, si el meu Ranma vindrà a mi.
- I perquè a tu? - va contestar l' Ukyo-Ran-chan és el meu amic de la infància. Ell vindrà a mi que ho consoli per la pèrdua de l'Akane. I en poc temps serà meu- tot el penediment d'aquella jove havia desaparegut del tot. En Ranma seria seu.
- El teu? - va dir amb sorna i va menysprear la Shampoo. – una vulgars i pàmfil japoneses de tres a quatre no poder rivalitzar amb la més feble amazona, la Shampoo ser la més forta. Vosaltres no puc treure'm el meu Airen.
-Després que desaparegui l' Akane, nosaltres lluitarem per ell i qui guanyi es quedarà amb ell-va dir l' Ukyo.
-Shampoo estar d'acord- i les va mirar amb fúria- sense regles, lluita a mort, la supervivent es queda amb en Ranma.
-D'acord, però jo guanyaré i el meu Ranma m'escollirà a mi- va dir la Kodachi- Ja que gairebé ens hem desfet de l'Akane. Si el nostre pla té existisc, ella aviat deixarà d'existir.
- Com que gairebé us heu desfet de l'Akane? Com deixarà d'existir? - va dir una veu. Les noies es van girar i van veure arribar a en Ranma, el noi havia sentit part de la conversa i volia respostes, i no, no estava content. I semblava que els trauria la veritat com fos. Aquest noi estava furiós de debò, els seus ulls eren malignes, i estava disposats a tot per saber la veritat.
-Nosaltres…. Us suggerim… a l' Akane que… - va començar l' Ukyo amb por de seguir.
- PARLEU! - va cridar el noi amenaçadorament. Elles el van mirar amb por, no era el Ranma que coneixien i les noies es van quedar callades. En Ranma va perdre la paciència del tot. Va agafar una ampolla d'aigua freda i se la va llençar a sobre i es va transformar en noia. La Kodachi es va sorprendre no sabia aquesta part del noi que seguia. En Ranma la va mirar- si sóc la noia de pèl vermell, la que penses i creus la teva rival, i no t'equivoques… sóc el teu pitjor rival. Ni l' Akane, ni la Shampoo, ni l' Ukyo. Jo Ranma Saotome sóc el teu pitjor enemic- Per què em va transformar en noia? Per una maledicció, però la meva pitjor maledicció sou vosaltres tres. Va somriure i es va abalançar sobre l' Ukyo. I la va agafar pel coll el va prémer i la va mirar amb maldat- Les dues som noies, explica'm tots, som amics de la infància, Si has escoltat bé amics! Explica-m'ho o no sé el que et faré, no em deprimiré- i després va mirar les altres dues amb maldat- si ella no compta aniré a buscar una de vosaltres, i després a una altra, una cantarà. si ella és el meu amic de la infància i li faig això… penseu el que us puc fer a vosaltres- l'Ukyo espantada ho va explicar tot.
-Què us heu dit que…? – va preguntar sorprès. Després va deixar veure la seva ràbia- Com us heu atrevit a fer això? Quines baixes heu caigut! Mai vaig imaginar que fóssiu tan ruïnes i rastreres.- Les va mirar amb odi, com mirava els seus enemics. -Com que alguna cosa li passi a l' Akane o faci alguna cosa, tornaré per vosaltres.! I vosaltres i jo… tindrem una conversa que no serà agradable. Per mi no sou res, menys que un paper a les escombraries. No vull tornar-vos a veure mai a prop meu.
I se'n va anar a buscar l' Akane, corria atemorit tement per la noia, la imatge d'ella als braços inconscient a Jusenkyo se li repetia contínuament.
Les tres noies van somriure, en Ranma arribaria tard, l'havien entretingut prou perquè ja no pogués fer res.
L' Akane arribava al Furinkan, no notava el que passava al seu voltant. La gent la saludava i ella no contestava, tenia la vista perduda, i un sol pensament, pujar a la terrassa i….
La noia va passar pel costat, ni les va mirar.
- Akane!, et passa alguna cosa? - va preguntar la Sayuri.
L' Akane es va girar les va mirar amb els ulls buits, com si no tingués cap emoció.
-No, no em passa res- va contestar la noia amb apatia.
I va seguir el camí.
- Vas alguna part? - va preguntar una altra noia.
-On vaig és assumpte meu- va dir l' Akane de forma apàtica, com si no tingués cap sentiment-a ningú li importa-mirà a les seves amigues-no sé com he pogut ser amiga vostra, sou tan perfectes i jo tan poc femenina, segur que us heu rigut de mi sempre. De la meva poca bellesa, de ser una gallimarsot. Però com que ja no us necessito, ja no necessito ningú, Ningú es tornarà a riure de mi. M'allunyaré de vosaltres per sempre, i de tots. Que imbècil he estat tota la meva vida! Fiar-me de la gent. Tothom m'abandona. Primer la meva mare, Tofu mai em va fer cas, només mirava la perfecta de la meva germana Kasumi, la somrient Kasumi- ho va dir amb sarcasme- i en Ranma no es fixa en mi… sinó en aquestes tres.
La noia va seguir el seu camí, deixant les amigues espantades mai l'havien vist així. Semblava canviada, li havia passat alguna cosa. Segur que en Ranma li havia fet una cosa terrible. Les dues noies estaven espantades. Temien per l' Akane.
L' Akane va entrar al Furinkan, aquell col·legi havia significat molt per a ella, però ara ho veia com una cosa inútil. Cosa que ja no li servia. Va anar a les escales i va anar pujant pisos, uns darrere els altres, fins a arribar al seu objectiu, la porta de la terrassa, sabia que estava tancada, les últimes ordenances així ho deien, devia ser perquè molts estudiants havien fet el que ella faria .
Va mirar la porta i d'una puntada de peu la va arrencar. Va sortir a la terrassa el vent la va despentinar, feia una mica de fred, però li va fer igual. Va quedar durant un instant enlluernat per la llum del sol, però aviat es va acostumar. Va veure la tanca i va sentir com aquesta l'atreia, s'hi va acostar i d'un bot va pujar-hi, només un pas més i es reuniria amb la seva mare i deixaria aquest horrible món.
En Ranma corria cap al Furinkan. De sobte algú es va ficar al seu camí.
-Jo, Tatewaki Kuno avui et venceré i em quedaré amb la bella Akane- en Ranma va arrossegar el jove com un tren bala a un gat- Com t'atreveixes a trepitjar el Gran Kuno? -però no va obtenir resposta. En Ranma no ho va veure, tampoc va veure ni en Ryoga ni en Mousse que es van creuar en el seu camí i van acabar igual que Kuno.
- Hola Ranma! Què tal si et poses per mi aquest conjunt? - va dir en Happosai ensenyant-li un escandalós conjunt de calces i sostenidors. En Ranma furiós ho va picar de peus. En Happosai mai no va sentir aquesta força. Uns minuts després un helicòpter de la policia de Nova York. Intentaven despenjar-lo de l'estàtua de la llibertat. Happosai es va jurar no molestar en Ranma quan estigués realment furiós.
Quan va arribar al Furinkan va mirar i va buscar la seva promesa, en no veure-la junts a les seves amigues, ia aquestes molt alterades es va espantar, i s'hi va acostar.
- Heu vist l'Akane? - va dir el noi molt preocupat.
-Si, estava molt estranya, què li has fet aquesta vegada? No semblava pas ella. -va dir una de les noies mirant-ho amb suspicàcia.
-Aquesta vegada no he estat jo- es va defensar- aquestes tres bruixes la van molestar ahir, a ella i a la seva família. I avui l'han tornada a atacar, crec que la suggerit que…
- No es aquesta l'Akane Tendo? - va sentir dir algú- Què fa allà dalt?
En Ranma i les amigues de l'Akane es van girar i la van veure pujada a la tanca del terrat.
- No em diràs que saltarà? - va dir una noia.
Tots van mirar la noia horroritzats sense comprendre el per aquella jove es volia llançar al buit. Era una noia exemplar, tenia bones notes, tothom la volien. Tenia un promès maco, una mica idiota, que sempre se'n burlava, però que es deixaria matar perquè ella se salvés.
En Ranma es va quedar un moment en blanc, la imatge de Jusenkyo va tornar a la seva ment. Això ho va motivar a moure's, a córrer. Va veure la noia fer el pas fatal, no arribaria a temps, no podia salvar-la, aquesta vegada no-
- Idiota! No pensis així! - es va dir mentalment.
Va redoblar la velocitat, va portar el cos al límit, i el va superar, va saltar a un arbre i d'aquí a la paret, no va saber com, però va córrer per ella, no va saber d'on va treure aquesta força, ni aquesta tècnica, potser fos el por que ella ho deixarà sol, no volia estar sol. La seva vida sense l'Akane no seria vida, seria una foscor terrible.
Va veure que no agafaria aquest cos que queia, es va moure a insultar.
- Tu pots!, Ets Ranma Saotome! No coneixes límits! Vas matar un déu per ella! I deixaràs que ella mori perquè així ho volen tres idiotes?.
Va fer un salt, va estirar els braços i la va agafar, va agafar al vol, si no l'hagués agafat i l'Akane hagués caigut, s'hagués impulsat per agafar-la en la caiguda, o l'hagués agafat o hagués mort amb ella. Però per sort la va agafar.
Ella es va resistir, no volia ser salvada, i menys per ell, però ell la va agafar amb força, amb més força que mai. Ella va tancar els ulls i quan els va obrir es va trobar als braços del seu promès.
-QUÈ INTENTAVES FER?,T'has tornat boja o què? Això no és propi de tu! -va preguntar el noi, semblava tranquil, però ella sabia que estava molt enfadat.
-JA HO HAS VIST! m'intentava matar -va dir ella plorant- i tu... i tu!...ho has evitat!-li va retreure la jove amb ràbia.-no tenies cap dret de fer-ho!. Deixa'm tranquil·la, deixa'm matar-me. Vull anar amb la mare!, vull estar amb ella! Vull preguntar-li perquè em va deixar tan sola- Ella es va desfer de la seva abraçada, es va apartar de noi com si cremés. La branca va cruixir, però cap dels dos li va parar atenció. Ella ploriquejava i ell la mirava espantat.
-Per què? Per què? -va preguntar ell desesperat, tot el que li va dir la noia era una bogeria, sabia qui havia ficat aquestes idees en la seva promesa. Aquestes boges els ho pagarien amb escreix. Ja n'estava fart -Què et passa Akane? des de l'aniversari de la mort de la teva mare, no ets la mateixa de sempre. Em preocupes.
-Tu et preocupes per mi? -va dir ella sarcàstica- no és el que sembla, sempre darrere d'elles, sempre darrere de les teves promeses. Elles valen més que jo, són bones cuineres, cusen bé i tenen el cos perfecte. No són un desastre com jo. Jo no serveixo per res- El noi es va quedar gelat, un corrent elèctric li va recórrer el cos. Ja sabia que passava a la noia. Es va mossegar el llavi i es va maleir per ser tan idiota.
-T'han dit això aquestes tres?-va preguntar el noi, ella va girar la cara per no mirar-lo del davant. No tenia ganes de contestar-li.-t'estan molestant des que vam anar al cementiri.-la fúria del jove va anar en augment-no li facis cas!, no val la pena sentir el que diuen.
-Deixa'm en pau mentider! Sempre darrere, menjant el que fan…! com jo cuino malament, i no sóc atractiva, sóc lletja, maldestre i estic grossa!.
El noi es va penedir de totes les vegades que la va insultar, de totes les vegades va insultar la seva habilitat com a cuinera.
-ETS IDIOTA!. AQUESTES NO M'INTERESSEN!- va cridar el noi- gairebé dos anys vivint tots dos al dojo i no em coneixes. Tu ets l'uni…
En aquell instant la branca es va trencar i els dos joves van caure a terra. En la caiguda ell la va agafar als braços i va aconseguir que quan van tocar a terra ella no rebés cap mal.
El noi es va asseure a terra amb ella encara als braços. Ella el va mirar i el va abraçar i va amagar el cap al pit de noi. Va tornar a plorar.
-Ranma!, no em deixis… no em deixis si us plau- va dir ella plorant amb desesperació.
Ell la va mirar seriós, la va abraçar i la va bressolar.
-No t'abandonaré... mai et deixaré sola -va dir el noi.- estaré al teu costat sempre. Akane sempre amb tu.
La noia plorava desesperada, ell no estava menys desesperat que la promesa. No abandonaria mai aquella noia, però temia que fos ella qui ho deixés sol i si passava això...
-¡No em deixis Akane!, jo també em trobo sol…sense tu. Et necessito al meu costat. -va dir en Ranma abraçant la seva núvia amb força, el noi estava molt espantat. Temia per la noia. Aquest malson només havia començat.
AL PRESENT.
Recordar tot ho va fer tenir un calfred. Havia de portar la noia infermeria i explicar tot a la família, això ho va preocupar, com ho explicaria a la família? A l'estat que estaven tots això podia agreujar la crisi que es va instal·lar a la família. Estava ficat en bon embolic i no veia la llum del final del túnel.
En Ranma va agafar la noia als braços i la va portar a la infermeria, ella plorava, havia fracassat, d'una banda, estava trista, però de l'altra s'alegrava que el seu promès la salvés. En Ranma estava preocupat per la seva amiga, li havien fet molt de mal, esperava que aquestes tres haguessin après la lliçó i s'allunyaran de l'Akane i la seva família. Cap dels dos sabia que aquell malson només havia començat.
Fora del Furinkan tres noies miraven com en Ranma portava la seva núvia a la infermeria. Aquest cop havien fallat, però tindrien més oportunitats de trasbalsar la jove Tendo, i de pas a la seva família. Aquesta família era massa perillosa per a les seves ambicions, si deixaven sol a en Ranma sense ningú seria una presa fàcil. El que no sabien aquestes tres que en Ranma podia trasbalsar-se alhora que la seva promesa. I que podia ser un perill, el noi ja les havia avisat i no només una vegada. No van veure com era de perillós desafiar el noi, ell no tenia pietat amb els seus enemics, i com havia dit ella eren ara les seves enemigues.

Continuarà...
Notes de l' autor.
Aquest és el prime capítol de la meva nova història. Un advertiment no és per a menors. Cada cop s'anirà torçant més. Hi haurà violència, paraules grolleres. I molt comportament deshonest.
Vaiig tarda en escriure- kla aquesta història des de fa més dun any, se m'ha fet difícil fer-la. . No serà una història dolça com "El ball de fi de curs". Em dedicaré a treure el costat fosc dels personatges. Va gent que m' odiarà pel camí que ficaré els personatges.
El més difícil va ser buscar-li un nom a la història, li vaig posar diversos. alguns seran els noms d'algun capítol.