Els personatges daquesta història no em pertanyen, són de Rumiko Takahashi.

Advertència: És una història per a gent gran. Conté llenguatge groller i violència. A les ànimes sensibles que no la llegeixin. Qui segueixi endavant que sàpiga que no serà una història d'amor pur i sensible, sinó que hi haurà odi i desamors.

3. Episodi. La caiguda de l'Akane

.

La noia va entrar a aquell antre que feia pudor. Feia olor de tabac, d'alcohol i de pitjors coses, la noia va pensar que era el lloc perfecte per degradar-se. Va somriure en aquest brut i poc local començaria la seva carrera com a fulana. Aquesta idea el va atreure, si la Ranma no la volia, ni ningú, el millor era lliurar-se a qualsevol, com més millor. No li importa com acabés això, sabia que el més segur que acabaria amb una malaltia venèria, com la sida, o d'una sobredosi o morta de gana i fred sota un pont ja no li importava res, només ella. I en aquell moment Akane estava disposada a entregar-se als depravats que se la menjaven amb els ulls.

Es va acostar a la barra i va mirar el bàrman.

- Posa'm alguna cosa!, ¡Una cosa forta!- va ordenar la jove.-és igual el que sigui, però que sigui una cosa que em posi a mil.

El cambrer la va mirar, no era la primera jove que s'hi anava a destrossar la vida, cap no li va importar, no hi és tampoc. És més per aquesta tenia ordres de fer amb ella el que volgués. Li importava poc que fos menor. L'home va somriure, aquella nit hi havia una orgia al bar, aquella noia passaria de mà en mà per tots els homes allà reunits. Va mirar un cambrer i aquest va assentir, el cambrer va anar a la porta i va tancar la porta, la noia no podia fugir si canviava d'opinió.

-No sé perquè has ordenat tancar la porta- va dir l'Akane. Va mirar el bàrman- No penso fugir, sóc vostra. Em podreu fer el que volieu- va dir la noia.

Minuts més tard molt beguda. Els allí reunits l'havien convidat a beure fins i tot havia esnifat alguna ratlla de coca. Ballava amb un home que li doblava l' edat, el ball de la noia era sensual i eròtic. El vestit que portava era summament transparent i deixava poc a la imaginació. Se li transparentava la roba interior minúscula.

L'home va baixar les mans fins al cul de la jove que no es va resistir.

-Veig que no et desagrada -va dir l'home- en tens un bon cul.

-Tu segueix!-va dir la noia que ja era una depravada, desitjosa d'alguna cosa més que la taquegessin. Va mirar l'home i va somriure temptadora. - Només faràs això? Estic desitjant que em facis alguna cosa més.- L'home va mirar aquella jove pervertida, mai no havia tingut una noia tan fàcil com aquesta. Tota s'havien resistit. Aquesta encara que feia olor de verge, no passaria gaire perquè deixés de ser-ho, era tota una fulana.

-Vine amb mi ho farem a la taula de billar. Si no t'importa fer-ho davant de tothom.

La noia va arronsar les espatlles.

-A mi no m'importa. Aquesta nit ho faré amb tots sense importar-me si hi ha testimonis o no.-La noia es va asseure a la taula, i després es va tombar-Vinga comença ja que hi ha cua!, - aquesta dona el va mirar-però no et sortiré gratis!, ja que t'emportaràs la meva virginitat m'hauràs de pagar bé.

Ell home la va mirar i va somriure, pagaria el que li demanés aquesta jove. Estava desitjant fer-ho. Aquesta noia era la dona més bella amb qui ho havia fet, però també la més jove. Si l'enxampaven tindria problemes, però no li va importar. Ningú no s'acostava a aquest bar, la policia no treia el nas per allà, els propietaris del local els tenien subornats.

L'home va baixar els pantalons, mentre la noia semblava disposada a rebre'l. Aquest degenerat la posseiria. L" Akane va notar que una petita part es resistia a rebre'l, però la pervertida en què s'havia convertit va fer callar la seva veu interior.

-Anem que hi ha cua!- va dir Akane.

L'home no va aguantar més i es va llançar sobre aquella dona tan preciosa i predisposada.

No va poder fer més d'un pas de cop la porta d'entrada a prova d'atacar, va sortir volant del seu lloc va travessar tot el local i es va incrustar a la paret del davant. Tots van mirar espantats aquesta porta, pesava més de dos-cents quilos. L'havien hagut de posar entre quatre operaris ajudats per una grua, i ara l'havia arrencat alguna cosa com si no pesés res. No va ser una explosió, a l'entrada no hi havia fum. Però el pitjor de tot va ser que amb la porta va volar el vigilant. El propietari del garito s'hi va acostar i el va mirar. No s'ho podia creure, al seu vigilant li havien apallissat, tenia cops a tot el cos. Qui li va pegar a aquest home havia de ser un ésser de força descomunal. Tots es van imaginar un home de més de dos metres, amb músculs per tot el cos, però qui va entrar va ser un jove de la mateixa edat que la noia que va entrar abans. Tots en veure'l van riure, algú així no seria problema per a ells.

L' Akane es va incorporar i va veure el seu promès.

-Ranma!- va dir la noia amb fastigueig.- Que fas aquí?

Temps abans.

Ni l' Akane, ni les tres boges van saber que algú havia vist saltar l' Akane pel mur, i aquest algú es va preparar per seguir-la. Aquella nit passarien més cosa que la que van planejar les tres noies.

En Ranma va veure l'Akane saltar el mur, va córrer a l'habitació de la noia i va veure el llit buit i la Kasumi dormint, es va adonar que no era un somni normal, que algú l'havia sedat. Va fer olor, hi havia dos perfums.

- Shampoo! - va dir en reconèixer uns perfums, i l'altre estava barrejat amb l'aroma de l'Akane.

Va cridar a la família.

-L' Akane se n'ha anat i alguna cosa em diu que farà alguna cosa que no serà bona- va comunicar el noi- aquí ha estat la Shampoo, fa pudor del seu maleït perfum- no sé el que ha fet a l' Akane, però ha aconseguit que se n'anés. - va mirar la seva mare- cuida la Kasumi, aquesta gata l'ha drogat. Nabiki demana una ordre d'allunyament per a aquestes tres guineus. Perquè no puguin acostar-se a ningú de nosaltres, ni a aquesta casa- va mirar el seu pare i Soun- Vosaltres veniu amb mi! - no era una petició, era una ordre - anem a buscar on ha anat a l' Akane.

- I com sabrem on ha anat? - va preguntar plorós Soun.

En Ranma se'l va mirar.

-Per la seva aroma, seguirem la seva olor personal. No s'escaparà ni, encara que se'n vagi a l'altra banda del món.

I els tres homes van sortir del dojo, van seguir la ruta per on els portava en Ranma, que els conduïa guiat pel seu olfacte per on ell pensava que havia passat l'Akane, i no s'equivocada.

En el present

-En Ranma!- va repetir la noia amb fastigueig. i ràbia, una altra vegada aquell idiota es ficava pel mig- es va acabar la diversió. Encara que si el guanyen- va somriure amb maldat-Qui es carregui a aquest noi podrà gaudir del mi gratis!- en Ranma va mirar la seva promesa amb ressentiment. No estava només borratxa, sinó sota els efectes d'alguna droga.

El noi va negar amb el cap, l' Akane estava perduda, s'havia tornat una prostituta, però tot i així no la lliuraria.

Aleshores va començar la baralla. Un home va atacar Ranma amb un tac de billar, el jove sense immutar-se'l va aturar, i se'l va treure de les mans. El jove va començar a girar el pal com si fossin les hèlixs d'un helicòpter. A cada gir l'atacant rebia diversos cops. Al final el noi el va atracar amb el tac a l'entrecuix i el va fer volar fins que va quedar clavat al sostre.

-És que no hi ha ningú amb els bastants ous per matar aquest imbècil! - va cridar l' Akane. En Ranma! Sempre Ranma! Perquè sempre havia d'aparèixer i salvar-la?, doncs aquesta vegada no volia ser salvada. -Per què no desapareixes d'una puta vegada?

En Ranma es va girar a aquella maleducada en què havia esdevingut la seva promesa.

-No et desfaràs mai de mi!- va dir el noi- m'he arriscat les vegades per salvar-te la vida, per deixar que la tiris per la borda. Com diria la Nabiki, em deus molt Akane, en salvar-te la teva vida tantes vegades. La teva vida no és només teva, també em pertany.

-No seré teva!—va cridar la noia- Ningú em voleu!, Només us rieu' s de mi!, per això lliuraré el meu cos al primer que…

-Mai! -va cridar la seu ex- per sobre del meu cadàver.

-Si és el que vols!- va cridar el bàrman, i va treure una escopeta i va apuntar el jove. El noi va mirar aquell home sense demostrar por i d'un moviment li va llançar el tac de billar i el va clavar a la boca de l'escopeta inutilitzant-la, si l'home estrenyia el gallet, l'escopeta explotaria i aquest home resultaria malmès.

El bàrman va mirar aquest noi amb terror. Li havien pagat per desflorar la noia, no per ser atacat per un nen, amb la força d'un dimoni.

Però això no va ser el pitjor, pel buit de la porta van entrar dos homes. Un de pèl llarg i amb bigoti i un altre de gros i amb un mocador lligat al capdavant.

Entre els tres nouvinguts van començar a lesionar els seus clients. No podia trucar a la policia, el seu local era il·legal. Es va penedir d'haver acceptat el tracte que li va fer aquesta noia xinesa.

L'home que va voler desvirgar l'Akane va ser atacat per l'home del bigoti, que va augmentar molt el cap.

-Què volies fer a la meva nena?- va preguntar aquest monstre.

-Ella m'ho va demanar- va dir l'home plorant.

-Un altre covard!- va dir l' Akane- el món és ple de covards. És que ningú em vol desvirgar? Aquests homes -va dir assenyalant el seu pare, la Genma i en Ranma- són uns covards. Vèncer-los i tinguem una orgia davant seu!

Però aquell home que va voler tenir relacions sexuals amb la noia va fugir, no va voler saber res. Però es va colpejar amb un ós panda i va caure a terra. L'home va mirar l'ós espantat. D'on havia sortit aquest animal? No havia begut prou per tenir al·lucinacions. Però el pitjor encara havia d'arribar.

El jove se li va acostar cruixint-se els dits i el va mirar amb odi.

-Ara pagaràs el que li vas intentar fer a aquesta noia.

-Si vols te la cedeixo- va dir l'home- ja no m'interessa, hi pots fer el que vulguis.

-Has contestat malament. Com a premi has guanyat- va deixar passar mig minut- has guanyat una pallissa- i sobre aquest home es va abalançar en Ranma que li va donar la pallissa de la seva vida. Mentre en Soun i en Genma van acabar amb la resta -Només queda aquest cambrer, en Ranma es va acostar a ell- ara et preguntaré, tu contestaràs, cada vegada que no contestis com cal,- li va ensenyar el tac de billar-t'ho clavaré.

L'home només va necessitar aquesta amenaça per parlar. Va explicar tot que els va contactar una noia xinesa, que la seva víctima arribaria borratxa i drogada, que en aquella droga hi havia un afrodisíac. I que ells havien de fer beure i drogar-la més.

En Ranma es va girar i es va dirigir a Akane, que el va abraçar.

-Com sempre en Ranma m'ha salvat- va dir amb fastiguege l' Akane- ja que ha impedit que avui perdés la virginitat, haurà de ser ell, el que assumeixi aquesta responsabilitat. Fes-me aquí l'amor- i la noia se li va llançar sobre en Ranma, sentia una luxúria sense límit cap a en Ranma- fem l'amor davant de tots. Estic super excitada, no saps com m'escalfas.- En Ranma va saber que ella deia això per les drogues, millor dit aquesta droga li van donar el valor per dir això. A banda de l'afrodisíac que la va fer estar excitada sexualment.- besa'm! – va demanar la noia. Però en Ranma va refusar, encara que desitgés fer-la seva i besar aquests llavis, a l'estat que es trobava la noia li va fer fàstic fer-ho.

-No!- va dir el noi.

-No sóc prou bona per a tu?- va preguntar desesperada la noia.

- A l'estat que estàs no ho ets- va contestar el noi.

Ella el va mirar, ho va anar a colpejar, però en Ranma li va colpejar al coll i ella es va desmaiar i va caure als braços d' en Ranma.

El noi va lliurar la noia a Soun.

-Te oncle Soun cuidar-la. I emportar-te-la a casa- va dir el jove. Va mirar el seu parevet amb ell. Ja us aconseguiré.

Els dos vells van sortir amb la noia i En Ranma va mirar el local.

-A aquest local calen reformes.

I va agafar la taula de billar la va enlairar del terra i la va utilitzar per destrossar el bar.

Es va acostar al cambrer i el va agafar pel coll de manera sinistra.

-Vull preguntes i me la contestaràs, si no em respons de forma adequada… et destrossaré cada os del teu cos un a un, i em prendré el meu temps per fer-ho.

-No puc!, Elles són molt forts!, em mataran- va dir l'home espantat.- no coneixes els forts que són.

-Abans m'has dit que era una jove xinesa- el jove va mirar al seu voltant, aquests quadres, aquesta decoració, les coneixia- aquest bar pertany al poble de les amazones. Suposo que et supervisa Cologne -l'home el va mirar espantat- no et preocupis ella no et mataran- va dir el jove. Aquest home va sospirar alleujat- Ho faré jo! , però abans et torturaré una mica. I si conec les amazones. Qui et va contractar aquest la meva assetjadora, i si ella et coneix és per alguna cosa, i aquesta cosa es diu Cologne.

L'home va mirar el jove espantat, si aquest noi coneixia la Cologne només significava una cosa, problemes, però no seria ell que fes enfadar la gran matriarca.

-No conec ningú amb aquest nom.

En Ranma va somriure amb maldat.

-Jo no t'he dit que Cologne sigui una persona, t'he dit una cosa que es diu Cologne. Tu has desvetllat que era una persona, això indica que la coneixes.

Aquest home va saber que havia comès un error fatal. Però no diria res aquest noi no podia ser tan terrorífic com la matriarca Cologne. I tenia raó aquell noi no era tan terrible com la Shampoo… llevat si algú amenaçés o posés en perill la seva promesa, en aquest cas aquest jove es convertia en ser més perillós del món.

I en Ranma va demostrar com era de terrible. Aquest empleat de les amazones mai va patir tanta por i al final va confessar la seva relació amb la Cologne i que va ajudar la Shampoo en el seu pla de destruir l' Akane. És més la mateixa Cologne el va informar com i que havien de fer amb l' Akane.

-Ara et destruiré el bar, informa els altres bars els que els pot passar si reben l' Akane. Espero no haver de visitar-te, perquè ni la Cologne et salvarà de les meves urpes.

En sortir el jove del bar, res no quedava dret i l'amo, en realitat administrador, no podria explicar el que havia passat a la propietària, la gran matriarca d'aquell poble xinès. Tots temien aquesta dona de nom Cologne. Allò que l'home no es va esperar la reacció d'aquesta bruixa

La dona li va donar la bronca per acceptar la proposta de la Shampoo, aquesta dona es contradeia amb el que va dir abans. Abans va incentivará la Shampoo, ara en veure el que va fer en Ranma per culpa de la seva néta i les seves rivals, va pensar que tindrien problemes amb el noi. La seva néta i els seus còmplices havien provocat a en Ranma i aquest se'n venjaria.

La Cologne tornava a casa, tenia un mal pressentiment sobre la seva neta. Anava pujada al bastó, saltant per les teulades, quan alguna cosa li va trencar el bastó. La Cologne en la caiguda es va moure ràpida per caure dreta, això era un atac, ningú era capaç de sorprendre-la, però qui l'atacava si ho havia fet, va suposar que seria un vell rival. Però abans de caure va sentir que l'atacaven per l'esquena i es va girar per contraatacar, va veure sorpresa que era una tapa d'una galleda llançada com si fos l'escut del Capità Amèrica. Es va adonar que això era un simple parany que el seu autèntic enemic l'atacaria per un altre angle, es va girar ya veure sobre seu a en Ranma.

La Cologne el va atracar. Però el noi la va esquivar, per a la vella dona tot va passar a càmera lenta. En Ranma esquivant-la i fent-li el truc de les castanyes. Va sentir que el jove l'enganxava amb molta lentitud, però de manera dolorosa, encara que va saber que en Ranma el va pegar a gran velocitat. La Cologne es va estavellar contra una paret i va caure a terra. No es va poder moure, el jove se li va acostar amb lentitud.

-Això et passa per culpa de la teva néta- va dir el jove.

-Jo no suposava el que faria- va contestar la vella dona.

-NO EM PRENGUIS PER IDIOTA! - va cridar Ranma-tu li vas donar la idea. - el jove s'allunyaria però es va girar- no us vull a prop de l'Akane, ni meu. Aconsella a la teva néta que s'allunyi de mi.

-La nostra lleis exigeixen que tu siguis l'espòs de la Shampoo!

-Aquestes lleis poden provocar la seva mort i...la teva.- en Ranma la va mirar i la va advertir- això només és un avís. La propera vegada… acabaré amb tu. T'he reservat un final apoteòsic, si no t'allunyes de mi i de la meva família. Les meves lleixs exigeixen quexus mati.

-Això no quedarà així jove!. La venjança de les amazones serà...- però es va adonar que en Ranms ja se n'havia anat. No l'escoltava. Va intentar moure's, però no ho va aconseguir en hores. Havia caigut al parany d' en Ranma. La Shampoo estava sola ia la mercè d' en Ranma. La seva néta havia estat molt idiota en fer fora a en Mousse de casa. Ningú defensaria la Shampoo de la ira d' en Ranma, si aquest decidia atacar-la.

Els dos patriarques van fer el camí de tornada a casa per les teulades. Era el millor lloc per no tenir problemes. Ser detinguts amb una noia desmaiada, drogada i beguda podia portar problemes. Primer podien pensar que era un segrest. Però en saber que era la filla menor d'un dels homes grans… podia perdre la custòdia de les seves filles, i portaria vergonya i deshonor la família, encara que en això arribaven tard. En Akane ja havia deshonrat la família, encara que això es podia tenir en secret, almenys durant un temps.

En Ranma, s'havia reunit amb ells, estava furiós, cap dels dos homes s'atrevien a parlar-li, tots dos sabien que en Ranma havia començat la seva venjança. Aquests homes ja sabien qui va empènyer l' Akane a fer, o intentar, fer aquest acte. En Soun desitjava passar pel Neko-Hanten i deshonrar la Shampoo. Però en Ranma ho va detenir.

-No ho facis, no caiguis tan baix com elles, ja m'encarregaré jo de castigar-les com es mereixen. Però tu no embrutis les teves mans. Hem de treure l' Akane del pou on ha caigut, i la Kasumi i la Nabiki et necessiten. Si tu caus- en Ranma va tancar els ulls i negó- ningú se salvarà. Totes et necessiten, no abandonis l' Akane, ella encara que no ho sàpiga et necessita. Jo només no la salvaré, ho hem de fer entre tots, encara que ens rebutgi no podem tornar-li la cara.

En Soun va abaixar el cap, no sentia ànims. Aquestes tres noies havien colpejat bé tota la família, sobretot Akane.

-No et vinguis a baix oncle Soun. Sé que passem per una etapa difícil. O ens unim o no en sortirem.

En Soun va mirar el noi, no ho reconeixia. No era el jove alegre i bromista, davant seu tenia un jove seriós i perillós. Semblava madur, però l'home del bigoti sabia que era qui més patia I que era aquest patiment el que el va fer madurar, o potser, embogir.

-Sé que tens raó, però el que ha passat és un deshonor. La Naoko estarà enfadada amb mi. No n'he estat un bon exemple. No he cuidat les meves filles com era degut- va mirar en en Ranma-tú demanes que no em vinguis a baix, però crec que seràs el que pateixis més. Ell que es vindrà avants avall- l'home va mirar el jove- si la meva filla cau, - els dos patriarca van tenir esgarrifós en veure la realitat- si l' Akane cau… tu la seguiràs.

En Ranma va mirar els dos homes.

-Per això us necessito al meu costat, encara que costi i patim, jo no aguantaré si l'Akane no reacciona. Necessitaré algú en qui donar-me suport. Quant a aquestes boges -va fer cara de boig- són meves!, jo acabaré amb elles. La família us necessitarà si jo... desaparec. En aquest cas us recomano l'Akane i la meva mare.

Els dos homes van saber que el jove es referia si ell desapareixia. Estava parlant que si calia mataria les tres assetjadores per salvar l' Akane, si era capturat i jutjat. Ells havien de cuidar la família.

Tots tres van seguir el camí cap a casa, una vegada allí explicarien tot el que havia passat i el que havien de fer. Seria difícil continuar endavant amb una famílies moralment destrossada per l'ambició de tres noies

Els tres homes van arribar amb l' Akane als braços del seu pare, l'home se sabia deshonrat per la seva filla petita. Encara que en Ranma ho va advertir l'home es va ensorrar i va plorar amb amargor.

En Ranma en veure la família enfonsada es va sentir furiós i un fracassat. Havia fallat a l'Akane en no defensar-la. Aquella gossa de la Shampoo d'alguna manera havia convençut que l' Akane cometés un acte deshonrós, aquell cop havien aconseguit aturar-la, però no podien vigilar-la cada hora del dia. I coneixent l' Akane ho tornaria a fer. La Shampoo tenia els dies comptats. Sabia que les altres dues també hi havien participat. Encara que no havien entrat al dojo. Va detectar que ha ien acompanyat aquesta pertorbada.

Després de deixar l' Akane a la seva habitació. Es van reunir tots al menjador.

-La meva filla, la meva pobra filla, Per què ha fet això? En què s'ha convertit? - va mirar en Ranma- Què li has fet?

En Ranma va mirar a en Soun furiós, aquest va retrocedir espantat, però es va posar en guàrdia. Tots van pensar que el jove saltaria sobre l'home, sobretot en Soun i en Genma que l'havien vist barallar-se en aquell local.

-Han estat la Shampoo i aquestes boges- el noi va tancar el puny- no vull que això se sàpiga- va advertir a la família, i va mirar a la Nabiki, està va donar un respingo, en Ranma la mirava com un assassí al seu presaquer -vull agafar aquestes tres, elles mateixa es delataran. Són meves, li tornaré tot el mal que ens han fet. No permetré que ningú es fiqui pel mig, - va mirar els allà reunits -i vosaltres menys.

I es va preparar per sortir.

-On vas fill, és molt tard? -va preguntar la Nodoka. No esperava que el noi sortís a aquelles hores.

En Ranma va mirar la seva família i va posar un somriure sinistre.

-Vaig de cacera. Avui em cobraré la primera peça. La responsable del que ha passat avui. Demà em dedicaré a la següent i la tercera acabarà a les mans

I la família va veure sortir el noi. No ho van detenir, tampoc ho haurien pogut fer. Un cop al carrer, el jove va saltar a les teulades i es va dirigir en una direcció. La seva víctima estava sola. Ningú s'interposaria en la venjança.

.

Continuarà

Notes de l'autor:.

Com es veu Ranma va impedir que Akane destrossarà per ara la seva vida.

El tros que la veu sortir del dojo a Akane i la segueix amb els dos pares, formava part de l'episodi anterior, però ho vaig decidir canviar per a aquest capítol només perquè es pensés el pitjor. ho vaig canviar minuts abans de pujar la història.

Ara Ranma caçarà, ell també ha caigut a l'abisme. A qui afectarà la seva cacera?