Els personatges daquesta història no em pertanyen, són de Rumiko Takahashi.
Advertència: És una història per a gent gran. Conté llenguatge groller i violència. A les ànimes sensibles que no la llegeixin. Qui segueixi endavant que sàpiga que no serà una història d'amor pur i sensible, sinó que hi haurà odi i desamors.

4. Capítol. La venjança d'un jove furiós.

.

Aquella nit la Shampoo es va ficar al llit contenta. Labseva rival s'havia perdut. A hores d'ara l'honor de l'Akane ja estaria tacat. En poques hores se sabia que aquesta noia era una puta, que en no poder suïcidar-se s'havia prostituït. Si destrossés l'honor de l'Akane es dedicaria una de les altres dues. Va pensar que no només s'havia de desfer de les germanes Tendo al complet, quan no li fossin útils les altres dos rivals… havien de morir
Va tancar els ulls satisfeta, tindria bells somnis. En què gaudiria amb el seu Airen. Somnis que es farien realitat, i va somriure.
No van passar ni trenta segons quan va notar que algú li treia la capçalera i se la posava damunt la cara impedint respirar. Va intentar moure's, però un cos es va asseure a sobre seu impedint-li moure's. I una mà la va agafar pel coll.
-No sé que et matarà abans, asfixiada per la capçalera o escanyada per la meva mà.- va dir amb maldat una veu, el seu to era cruel.- tampoc m'importa, el resultat és que moris sigui com sigui, però com més duri la teva agonia, més patiràs
Lal Shampoo es va quedar glaçada. El seu Airen no li havia parlat mai així. L'amenaçava i compliria la seva amenaça. El seu Airen parlava amb crueltat, li parlava amb crueltat a ella.
-Airen- va intentar dir, però de la seva boca no va sortir cap so.
-Calla-te mala guineu!- va dir en Ranma amb fúria- el que has fet aquesta nit amb l' Akane no té preu. – la Shampoo va intentar moure's, portava una camisa de dormir suggerent, podria excitar el jove, però el noi va comprendre la maniobra de la seva víctima- Intentes excitar-me? No hi ha res que m'agradi de tu. No vals la pena. Tan bell cos per a algú que no val la pena!, ets com un cotxe esportiu sense motor. No vals res.
Ella va intentar parlar, dir-li que ella ho volia, que era la millor de totes. Però en Ranma li havia sentit això milers de vegades, per a ell valia tant com una pedra al fons del riu.
-No t'estimo, mai ho he fet!, mai ho faré! Només serveixes per portar problemes, - va prémer més la seva subjecció del coll. - sé que tu la vas enviar a aquest local, sé que tu vas contactar a aquests regenerats. Els he destrossats a tots. No et preocupis no em denunciaran, van voler violar una menor, el que els pot passar si em denuncien és clar, ells acabaran a la presó i et delataran i tu també aniràs a la presó - el noi va somriure amb maldat.-o potser jo acabi amb la feina que vaig començar amb ells.- la Shampoo sabia què parlava de debò- Allunya't de l'Akane, estàs advertida. No m'obliguis a destruir-te, perquè ho faré sense pensar-ho.
Ranma la va deixar anar.
-Si ara crit a l' Àvia i a en Mousse venir- va dir la Shampoo- tu estar aquí amb mi.. Demà Airen casat amb lax Shampoo.
- No he vingut directament a la teva habitació, he fet una visita a la cuina. Tu tria crides i si vénen aquí aquests dos no pararàs l'incendi que he provocat i que cremarà aquest local. O em deixes fugir i baixeu a la cuina i apagueu l'incendi. – el jove va riure amb maldat- És cert, no me'n recordava. La teva àvia no hi és, ja m'he encarregat que sortís, aquell bar que he destrossat era vostre. En Mousse… ho vas fer for fa dies, tampoc està, ho ha recollit una persona, allà estarà millor que aquí. – no li va dir que aquella persona era una amiga de l'Akane i treballava al restaurant de la família d'aquesta noia. -Estàs sola ningú no et salvarà, et puc fer el que vulgui.
La Shampoo va saber que no tenia elecció. Havia de salvar el negoci a costa de deixar fugir el jove. Abans de sortir per la finestra en Ranma es va girar.
-És l'última advertència, ningú et salvarà si et tornes apropar a l'Akane, a la meva família…o a mi- i el jove va fugir per la finestra.
La Shampoo va baixar a la cuina, tot estava bé, aquell jove la va enganyar. Va seure en una cadira furiosa, l' Akane ho pagaria car, la destrossaria i va riure amb maldat. Ja res salvaria la noia, fes el que fes en Ranm, ja era tard per salvar-la. La reputació de la noia ja estava tacada.
La Shampoo va sortir de la cuina, anava feliç a ficar-se al llit i pensar en el poc que quedava perquè tingués el seu Airen entre els seus braços. Passo per l'entrada de menjador, va fer uns passos i va retrocedir, va mirar al menjador del restaurant, estava buit. No hi havia ni taula ni recordació, ni res. La sala estava com si haguessin fet un trasllat.
Havia de trucar a la seva àvia, la Cologne havia sortit, l'havien trucat i se'n va anar. Alguna cosa va cridar l'atenció de la Shampoo, per les finestres va veure una resplendor al descampat del davant. Va tenir un pressentiment i va sortir corrent del Neko-Hanten, i va mirar horroritzada l'incendi. Allí cremaven les taules, les cadires i adorns del seu restaurant. També va veure cremar el seu llit, roba i maquillatge i tots els mobles de la seva àvia. Va saber a l'instant que va ser en Ranma qui ho va fer. No va captar l'amenaça, es venjaria, destruiria l' Akane encara més. Aquesta noia ho pagaria encara més.
En Ranma va tornar a la casa, ningú li va preguntar on havia estat. El seu aspecte ombrívol va evitar que la família li preguntés o el molestés. La Nabiki va utilitzar les seves influències per esbrinar la veritat. Això la va espantar, l' Akane no era la mateixa, però en Ranma tampoc. L' Akane s'havia tornat una deshonra per a la família, i en Ranma un perill per a qui es fiqués en el seu camí.
L'endemà va començar l'infern al dojo Tendo. Una Akane de mal humor, beguda i fumant va baixar al menjador. Es va discutir i insultar tota la família no es va oblidar de cap. Va cridar a la Kasumi mala cuinera. A la Nabiki xantatgista. Amb els dos patriarques i la Nodoka també es va enfrontar sobretot amb la mare d' en Ranma.
-Vas ser una mala mare. Vas deixar que el teu marit s'emportés el teu fill i el desgraciés. No sé com et pot mirar a la cara! - va dir amb menyspreu- crec que realment vols ficar-te al llit amb el meu pare- la Nodoka va estar a punt de castigar aquesta insolent amb la Katana.
L' Akane va mirar en Ranma que també estava furiós. I allà es van discutir. Ella va donar per acabada la seva relació i ell li va dir que res d'això. Tots dos van fer servir insults molt forts com mai no s'havien dit. Va ser llavors quan ella va treure la seva maça i ho va moure contra el cap del noi. Però en Ranma amb una sola mà ho va parar.
-No em tornaràs a donar, mai més!- va dir el noi- la propera vegada que ho intentis t'ho trec i ho trenco. Com has caigut! Abans no aconseguia aturar els teus cops, no tens la força d'abans. No ets l'Akane que conec, t'has deixat vèncer per tres idiotes.
Ella el va mirar amb odi.
-T'odio!, com mai no he odiat ningú. D'ara endavant tu i jo no som res. Ja no ets el meu promès. No sé com sempre t'hi vaig ajudar. A tu que no vals res! Ets un fenomen. Algú que es transforma en noia. –l' Akane estava furiosa, i feia servir un menyspreu increïble per insultar el seu promès-sempre em vas donar llàstima. Mai t'he volgut en aquell moment ella sentia això com si fos veritat. -Si fos un home de veritat, ja m'hauria fet una dona, però com que no ets, com ets mig dona no t'has atrevit. Mai t'atreviràs a posseir una dona. Potser t'agraden els homes i ja has fet servir el teu cos de dona per gaudir. Per això em vaig haver de buscar diversió ahir -ho va mirar amb fàstic- i vas arribar tu ha fotre'm la nit perfecta.
Ell la va mirar, estava furiós i li van fer mal les paraules d'ella. Anava a saltar sobre ella, li demostraria que si era un home, i ho demostraria davant de la família. La humiliació que li va provocar ella, se la prendria amb escreix.
La família va veure que aquesta baralla estava agafant un caire perillós. La Nodoka va veure el que estava a punt de fer el seu fill i li va dir no amb el cap.
-No sé com vaig poder arriscar-me per tu- va dir el noi- si hagués sabut això no t'hagués salvat mai- el noi va escopir també verí per la seva boca- t'havia d'haver deixat convertida en una nina a Junsenkyo, ara jo seria un home normal , però vaig preferir salvar-te la vida a costa de la meva cura- va baixar la cara tristament- vaig equivocar-me vaig triar la teva salvació a la meva curaá. Ara me'n penedeixo. Ets pitjor que les meves tres assetjadores. T'has tornat una puta, et puc salvar de tots, tret de tu mateixa, si vols seguir aquest camí endavant no t'aturaré, és la teva elecció.- no deia la veritat, la salvaria a costa de la seva vida. Però aquell jove estava furiós, i va parlar mogut per l'orgull.
Els dos nois es van mirar amb odi, la seva relació estava trencada. Ja ningú no la podia arreglar. Es continuarien barallant. Tots dos es van posar en posició d'atac. Una baralla entre tots dos podia acabar amb la casa destrossada, i un dels combatents, o tots dos, amb ferides greus.
-Ranma!, Vés-te'n a l'escola,!- va ordenar la Nodoka. -Separar els nois era el millor, per a ella encara quedava una mica de llum. Al fons de tots dos encara s'apreciaven. Per això havia de manar a en Ranma a l'escola, per a una baralla destructiva que acabés amb tot, sense possibilitats de reconciliació, encara que això ja semblava impossible.
Al final el noi se'n va anar en contra de la voluntat a l'escola, no volia deixar sola a l' Akane. Encara que per a ella ja no eren res, per a ell seguien sent promesos. Tot el que li va dir a la noia ho va fer motivat per la ràbia, realment ell encara l'apreciava, encara que era clar que ella ja no sentia res per ell…i ningú.
No anava d'humor a aquest recinte. Va notar que la gent el mirava amb pena i murmurava al seu pas. Algú ja havia actuat i ell els ho faria pagar car.
Anava a entrar al Furinkan quan va veure que la gent s'ho mirava, com pel carrer, murmuraven i s'ho miraven amb pena, això va augmentar la seva preocupació. Algú havia explicat el que va fer l' Akane aquella nit, i només coneixia tres persones que ho sabessin, a part de la família. I si no se n'equivocava una en aquests moments estaria dins de l'escola explicant-ho tot.
Va somriure, si elles intentaven destrossar la vida a la seva promesa. Això implicava que ell li tornés la pilota.
Va entrar al pati de l'escola, la seva cara era màscara de fúria, un somriure malvat ocupava la seva cara, els seus ulls blaus desprenien odi, molt odi. Avui s'havia barallat amb l' Akane, i desitjava que algú pagués per això, i aquell algú va ser l'idiota d' en Kuno.
- Ranma Saotome!, Com vas poder permetre que la dolça Akane Tendo acabés? - va començar a dir practicant de Tendo- només un...
És més, del que el noi va poder aguantar. En pocs dies per culpa de tres trossos de boges la seva promesa havia agafat una depressió i per aquella depressió primer havia intentat suïcidar-se, i després havia intentat prostituir-se, havia ingerit drogues i alcohol. I el germà d'una estava ara demanant-li comptes a ell.
En Ranma es va llançar sobre en Kuno com una àguila sobre un indefens conillet, amb idèntic resultat. Li va fer repetidament el truc de les castanyes i quan es va cansar li va llançar l'atac del tigre. En Kuno va caure a terra seminconscient. En Ranma es va acostar a ell el va agafar pel coll i el va aixecar i el bufetejà amb força i ira.
- Com t'atreveixes a reclama'm comptes?, Van ser les tres boges que m'assetgen els que van provocar tot, ja em cuidaré que no surtin indemnes d'això.-en Ranma va prémer el coll de Kunote recordo que una d'aquelles fúrcies és la boja de la teva germana. -La seva veu va adquirir un to encara més sinistre- Un consell, atura-la. Parar-li els peus. O et faré tan responsable a tu com a la teva germana. No vull la ramera de la teva germana a prop de l'Akane... i a tu tampoc. No us vull a prop ni de'Akane, ni de la meva família, ni de mi, i això inclou tant la mi com la que tu anomenes la teva deessa de la trena.
En Ranma va deixar anar a en Kuno que va caure a terra i va perdre la consciència a l'instant. Ranma el va mirar amb menyspreu, i va escopir a terra.
-Putos Kuno, quina molèstia són! - Va exclamar el jove i va entrar a l'edifici.
Dins l'edifici es va dirigir cap a la seva aula. Tots se'ls miraven amb por, la cara del jove era terrorífica.
Anava a entrar a l'aula quan va sentir una veu coneguda.
-Si, ahir a la nit, l' Akane va anar a un bar de mala mort i allà va tenir relacions amb tots els homes que hi havia- va dir aquesta veu tan coneguda per en Ranma
-¡Això és mentida!- va dir l Yuka, - Tu sempre has desitjat desfer-te'n.
- Em dius mentidera? - va dir qui ho explicava furiosa- jo la vaig veure, la vaig seguir i la vaig veure sortir hores després. Segur que ja no és verge- va posar veu de pena-pobre Ranma! enganyat per una fulana com aquesta! Si en entrar anava borratxa i una mica drogada, en sortir anava pitjor.
En Ranma des de la porta sentia aquella persona, era ella la que havia escampat aquesta mentida. Ja abans de sortir de casa s'imaginava que ho faria, per això no va permetre que la Nabiki expliqués res, encara que a l'estat que estava la
La Nabiki tampoc ho explicaria. La germana mitjana tampoc havia anat a l'escola. Va saber que fes el que fes l'honor de l'Akane estava acabat, però si no aconseguia reparar-ho almenys aconseguiria que els qui la van fer caure, caiguessin amb ella.
-Deu ser veritat- va comentar una noia- ahir Tendo es va intentar suïcidar, i en no aconseguir-ho es va vendre.
-Si, sempre va ser una inestable- va dir la noia que deia que la va seguir- sempre pegant-li a en Ranma, deu ser que en no tenir mare es va tornar boja. Ara ha demostrat la seva veritable naturalesa,
Una noia va anar a parlar, però va callar, acabava d'entrar en Ranma. El noi va mirar qui parlava tan malament de l'Akane.
- Ukyo! - va murmurar amb ràbia entre dents el jove,
La noia en sentir el seu nom va aixecar la vista, i va somriure.
- Ran-chan! Véns a mi. Després de veure la classe de ramera que és l' Akane.
Es va sentir un plaf, i l' Ukyo es va emportar la mà a la cara, i va mirar el noi amb desconcert. Ranma l'havia bufetejada.
-M'has enganxat, sóc una dona.
-No et tornis a inventar res de l'Akane o acabaré amb tu. I per mi no ets una dona. Ets el meu amic de la infància. Heu sentit bé he dit amic, no amiga.
L' Ukyo va començar a plorar pensant que en Ranma s'estovaria, però en mirar-ho va saber que aquest recurs ja no valia amb ell, en Ranma havia canviat, no li faria cas.
- Negaràs el que vaig veure? - va dir l' Ukyo- jo vaig veure a l' Akane entrar a ...-La cara de seriosa i furiosa d' en Ranma la va callar.
- Jo amb el meu pare i l' oncle Soun la van seguir, vam destrossar el bar i ens vam portar a l' Akane- va dir el noi-no et vaig veure. Algú la va enviar a aquest bar. Tu i jo sabem qui va ser. I tu, com sabies on va ser l' Akane? - l' Ukyo va retrocedir, ara va saber que en Ranma va destapar la seva mentida, però l'honor de l'Akane ja no existia, no va ser tot en va-algú li va passar droga i beguda, i la va suggestionar perquè fos allà- Com saps això si no eres allà ? .
-Algú la va veure entrar i m'ho va dir- es va defensar la noia, en Ranma va notar que el mentia per salvar-se, encara que amb això es contradeia- ahir m'ho va dir la Shampoo, la vaig veure a la nit.
-Ahir vaig anarva veure a la Shampoo. - va dir en Ranma – no crec que oblidi la meva visita. Crec que el Neko-Hanten estarà tancat alguna temporada. - el noi va riure cruelment- i espero que ella i el seu coll recordin que no s'han d'acostar a mi, ni a l'Akane ni a la meva família. No voldràs viure una experiència semblant?
L' Ukyo es va veure superada, en Ranma li parlava cruelment, però li quedava un cartutx.
-Ahir l' Akane es va prostituir, segur que ja no és verge. No et mereix, no has de defensar una noia que se'n va amb el primer que veu.
En Ranma es va enfurismar, encara que abans li havia dit que va ser el seu amic, no podia oblidar que era una dona.
- I tu ho ets? - va preguntar en Ranma irònic- vius amb un noi, bé ara dos, vius amb el teu cambrer i amb enbRyoga. Tu i ells sols. No sé què feu a la nit.
-Mai vaig pensar que pensaràs això de mi.- va contestar espantada la noia, ara tots pensaren que es ficava al llit amb els seus dos empleats.
-Tu m'has fet pensar-ho. A les nits fa fred, us fiqueu al llit junts per donar-vos calor mútuament, us abraceu i després feu l'amor, Un trio!
-Jo no faria això!- va contestar plorant l'Ukyo. En Ranma li havia regirat la pilota. Akane no seria l'única a tenir mala fama. Ara ella també en tindria.
-No ho sé. -va contestar en Ranma fent-se el mal pensat- jo no em casaria amb una dona que ha estat vivint amb un noi, i després contacta com a cambrer al meu rival. Quan desperten les hormones, potser t'has trobat necessitada d'amor, i tensa en Komatsu o potser a en Rypga o potser tots dos. No em fio que segueixis sent verge.
L' Ukyo va mirar en Ranma, no era el que coneixia. Aquest noi li havia destrossat la vida, i l'honor, com ella va cooperar per destrossar l'honor de l'Akane.
Les classes van començar. A l'hora de dinar l' Ukyo va desaparèixer, el rumor que podia no ser de tot pura es va espaiar pel col·legi. Ella no va aguantar això va fugir. Li havien fet beure del mateix verí que ella va espaiar. En Ranma a veure martxar va sonriure, aquesta noia no tornaria en dies, aixó si tornava.
Quan tornaven a classe després del descans, en Ranma va ser cridat al despatx del director. El noi sàvia que seria expulsat per lesionar el fill del director i així va ser.
Però en Ranma li va dir al director que denunciaria en Tatewaki per assetjar la a noia de la trena. El boig director no s'ho va creure. Em Ranma va ser expulsat dues setmanes. I com a venjança tan en Ranma com la Ranko va denunciar el fill del director, i aquest va dpmandre una semana a prisió. El noi no estava per aguantar ximpleries.
Mentre sortia de lescola va pensar.
-Ara em queda per posar fi a l'altra ramera. Sé que tornaran, i que hauré de vigilar més l' Akane, no està bé, però aconseguiré que es curi o deixaré de dir-me Ranma Saotome.
San Baco era el més prestigiós col·legi per a noies de Nerima, a l'ell assistien les filles de les famílies més riques del barri. Les senyoretes més elegants i maques de les ciutat. Eren portades a aquest col·legi amb els seus automòbils de gamma alta. Eren l'enveja de tot el barri, o això creien ella.
Però la realitat era molt diferent, era el col·legi amb més mala fama de Nerima, les seves alumnes eren odiades per tots els altres col·legi. Ningú suportava aquestes noies altives i presumides.
I tota aquesta mala fama es devia a una sola de les alumnes, a aquesta noia i el seu odiat club esportiu. La Kodachi Kuno i el seu club de gimnàstica eren responsables que tots odisessin aquest col·legi.
La mala fama de tramposa de la jove, era el tema de tots els col·legis. Que qualsevol club que s'enfrontés al de la Kodachi, els seus integrants patissin un accident que les obligués a no participar-hi, era conegut.
Si ningú participava en els tornejos, no era perquè la Kodachi les lesionés abans, oficialment eren perquè es retiraven en tenir un accident fortuït.
La secció de gimnàstica d'aquella escola estava entrenant. Realment se sentien frustrades, encara que eren bones, la seva capitana sempre lesionava les seves rivals abans de lluitar, mai demostrarien els seus vàlids. La van veure preparar-se per sortir-ne.
- Capitana! Torna a sortir- va dir una de les noies atemorides.
-Si visitaré les nostres properes rivals i després buscaré el meu estimat Ranma i tindré una cita amb ell.
Les altres noies d?aquell equip la van mirar.
-Per una vegada ens agradaria guanyar amb justícia- va dir una d'elles- volem deixar de ser considerades unes tramposes.
La Kodachi va mirar les seves companyes com si fossin boges.
- No!, serà com jo indiqui- va dir la petita dels Kuno.
-Però…
-No hi ha peròs que valguin. Aquí deixideixo jo. I es farà allò que jo digui.
-Ens desqualificaran, ja ens han advertit- va contestar una altra noia.
-El meu pare pagarà i res passarà- va mirar el rellotge de la paret- se'm fa tard, he d'ensenyar a una que no han de participar en el meu torneig. I demostrar a en Ranma que sóc millor que aquesta puta de l'Akane.
I va sortir del gimnàs deixant un rastre de roses negres. Un altre any sense poder participar per culpa de la Kodachi, però aquella boja estava a tercer i l'any que ve se n'aniria a la universitat, i aquest col·legi tornaria a tenir la seva antiga bona fama.
La Kodachi anava saltant, anava contenta aquella nit havien destrossat a l'Akane, ara el noi veuria que ella era l'única opció, i si elegia una de les altres dues... les eliminaria. La cuinera seria fàcil, però la xinesa... era perillosa, sobretot per la seva àvia. Però usant les influències del seu pare aquestes maleïdes se serien manades al seu país.
La nois va riure, no va veure que algú la seguia, i amb bones intencions.
Una noia de pèl vermellós i rematat en una trena, havia sentit com aquella maleïda gimnasta parlava amb les companyes del club. Aquesta petita noia s'havia colat en aquest col·legi i va anar a vigilar el rival. No aguantava veure-la, li regirava l'estómac.
Va veure aquella boja sortir del dojo i la va seguir. La Kodachi havia de lesionar la noia d'una altra escola. Però avui la caçaria, seria ella la que no es presentaria al proper torneig.
La Kodachi es va aturar en una teulada i es va ajupir de quatre grapes, segur que esperava les seves futures competidores.
-Bé, a veure si aquestes passen per aquí aquestes idiotes, que m'espera el meu Ranma. Avui se'm decladarà i serem feliços.
Estava tan atenta que no va notar que algú es posava darrere seu i d'una puntada de peu la va llançar al buit.
Només els reflexos de la jove la van salvar, va llençar les seves cintes a una xemeneia i es va balancejar a la teulada d'on va caure, o va ser tirada, per descobrir que no hi havia ningú,
Va mirar al seu voltant i va cridar.
-Sé que estàs amagada per algun lloc t'agafaré i et mataré- va cridar, sabia que per la mida del peu que qui la va atacar era una dona. -Apareix, t'estic esperant. -però ningú no li va contestar.
LaxKodachi es va sentir vigilar-la, però no seria vençuda. Ningú no era capaç de vèncer-la.
Ranma noia amagada la mirava amb fúria, espantaria i li donar-li una lliçó a aquella boja.
La Kodachi, va tornar a la tasca de vigilància, però en guàrdia. Però qui l'acatxava era un ésser molt furiós, amb moltes ganes de venjar-se'n.
Va veure que arribaven les que serien les seves rivals, en saltaria, i quan ho avava a fer al seu costat va caure una galleda d'escombraries. La Kodachi se va apartar i va caure de l'edifici davant de les noies que volia liquidar que en veure-la van fugir.
La Kodachi es va aixecar i en intentar caminar va notar que li feia mal el peu, ho havia de tenir trencat. Sabia que aquesta galleda no va caure només del cel. Algú la seguia i intentava mata, però ella fugiria i en arribar a la mansió Kuno.
La noia corria, se sentia perseguida, mai no havia conegut la por fins aquell dia. Ella havia estat sempre la caçadora, ara era la presa.
Ranma noia perseguia la Kodachi, li faria pagar tot el mal que havia fet als seus éssers estimats, no la perdonaria. Havia de patir com havia fet amb les altres dues.
La Kodachi caminava coixa, al seu costat queien caixes escombraries, i altres coses llancessis pel seu assetjador.
Quan arribés a casa parlaria amb el seu germà i agafarien l'assetjador i ella s'encarregaria personalment de venjar-se
Anava tan espantada que no va veure que alguna cosa creuava el carrer solitari per on passava, la noia va ensopegar amb això i va caure a un bassal de fang i es va embrutar. La noia va mirar que havia ensopegat i va veure que era una de les seves cintes de gimnàstica, algú l'havia lligada i ella va ensopegar i va caure a terra.
Aleshores una veu que no va reconèixer va riure, era una rialleta sinistra, no va saber si era home o dona, però aquest riure la va espantar. El posseïdor d'aquesta veu, fos qui fos, semblava dement, en la seva imaginació la va sentir com la dels monstres de les pel·lícules. Aquest ésser se la menjaria.
- Estàs caçada Kodachi! - va dir una veu que no va reconèixer- avui pagaràs tot el mal que has fet.
- Jo no he fet! Tot el que he fet ha estat el que devia.
-El que tu consideraves just perjudicava els altres, per això has de pagar- va dir aquesta veu sense que no semblava ni home ni dona, i això era el que més l'espantava.
-No em mengis, et pagaré bé, però no em mengis.
-No et menjaré, si ho fes moriria per menjar productes enverinats. Els teus diners?- va riure- no em serveix per res. No vull els teus diners ni res teu, només busco venjança. Tu m'has fet alguna cosa dolenta i m'he de venjar en tu.
La Kodachi va mirar espantada a tot arreu buscant el seu perseguidor i no el va trobar.
-Et mataré, ningú es fica amb la Kodachi Kuno i no ho paga.
De nou la noia va fugir i va arribar a la mansió Kuno, allí esperava el pitjor dels seus malsons.
En entrar a la mansió Kuno es va sentir fora de perill, el seu perseguidor no gosaria entrar-hi. Fins que va trobar a en Tatewaki, penjat entre dos arbres, lligats de peus i mans dos arbres, li havien enganxat una terrible pallissa.
La Kodachi va mirar el seu germà, estava inconscient, desmaiat. Amb cops per tot el cos. Qui va fer això era algú hàbil, i expert. Guanyar el seu germà no era a l'abast de gaires.
-Ho veus? El teu germà ha caigut, no va durar gaire. Tu tampoc no duraràs res.
La Kodachi va fugir a la seva habitació, allà estaria segura. En aquest lloc no hi entraria ningú.
Va entrar es va trobar a en Ranma assegut al seu llit.
- T'esperava! - va dir el noi.
-El meu estimat Ranma, sàvia que vindries a mi- i es va abalançar sobre el jove.
Quan l'abraçava, en Ranma va treure una d'una de les cintes de la noia i se la va passar pel coll i va començar a escanyar-la. Ella es va horroritzar el seu xicot intentava acabar amb ella. El va mirar amb ulls suplicant pietat.
-La Shampoo va fer una cara semblant mentre li feia el mateix que a tu. No, no tindré pietat de tu. El que tu i les altres dues vau fer a la família Tendo no té nom ni perdó. El que li vau fer ahir a l' Akane és mereixedor que us mati. Ja he castigat a la Shampoo, i a l' Ukyo, ets la darrera.
La va deixar anar, la Kodachi va tornar a respirar amb normalitat. Va intentar moure's però va notar que la cama li feia més mal i va caure a terra.
En Ranma va somriure amb crueltat.
-Vaig ser jo qui et va assetjar al carrer, vaig ser jo qui va fer que se't trenqués la cama- va posar un fals to de llàstima- llàstima, no crec que puguis participar en el proper torneig, ni en cap m'he assegurat que aquesta cama no pugui fer cap esport. Tornaràs a caminar amb normalitat, però no podràs lesionar les teves rivals- en Ranma va riure amb crueltat.- Els teus dies com a estrella de gimnàstica s' han acabat.
La Kodachi el va mirar plorant, però en Ranma no se'n compadia.
-¿ñPer què?, Ha estat per aquesta petita puta? Ara és on havia de ser. Mai no es devia ficar entre tu i jo?
En Ranma es va abalançar sobre la Kodachi i la va agafar pel coll.
-No tornis a parlar així d'ella!, no t'hi apropis més! Això és només una advertència la propera vegada no sobreviuràs- la cara d' en Ranma l'espantava. En Ranma va mirar les cames de la noia i va riure-t' has pixat. – es va burlar. la va deixà anar-es una meona, et pixes a sobre- es va posar seriós- no et tornis apropa a l' Akane, ni a la seva família, ni a la meva…ni a mi. Fes-ho i no asseguro que surtis viva.
En Ranma se'n va allunyar i es va acostar a un armari.
-Els teus trofeus?-va preguntar el jove.-Tots guanyar-vos injustament, no te'ls mereixes. I davant la mirada horroritzada de la noia els destrozo tots- no n'has guanyat cap amb honor. No havien de ser aquí. Els has guanyat amb paranys. Havien de ser a les habitacions d'altres noies, a les quals vas vèncer de manera injusta.-En Ranma va riure- no tornaràs a guanyar ningú. I no queda res de les teves victòries. No ets res, només una nena capriciosa i tramposa.
I en Ranma se'n va anar, deixant sola ala Kodachi plorant. Però com que les altres va pensar en la pitjor de les possibilitats.
-Em venjaré!, l' Akane Tendo té la culpa i ho pagarà!- no va captar l'amenaça del jove, com no ho van fer les altres dues. Aquesta tarde es reunirien per enfonsar encara més a l' Akane.
Abans de sortir de la mansió Kuno, es va dirigir on havia deixat a en Tatewaki, seguia igual. A en Ranma li va venir al cap que aquell noi semblava una mosca atrapada en una teranyina. En aquell cas si en Kuno era una mosca, ell seria l'aranya.
Va saltar i es va agafar a en Kuno, aquest va obrir els ulls, una mica, de la pallissa que li va donar en Ranma els tenia morats.
-Recorda el que et vaig dir!, no t'acostis a l' Akane, ni a mi!!, Per a la teva germana!, que no s'acostia a l' Akane… o seré jo qui us mati a tots dos.
En Ranma va deixar a en Kuno penjat allà. I va sortir d'aquella maleïda mansió. Encara havia d'avisar els altres dos nois, seria fàcil atrapar-los. Cauria sobre ells com un tauró sobre la seva presa.
En Ryoga treballava com a repartidor al restaurant de l'Ukyo, aquesta li donava mapes detallats amb la ruta fins al client que feia la comanda, i per sort aquell jove despintat no es perdia.
Però anava furiós, per culpa d'en Ranma, l' Akane s'havia intentat suïcidar i després prostituir. Avui l'Ukyo va arribar al restaurant plorant. Quan la seva cap li va explicar el que en Ranma li va fer es va enfurismar encara més. Ell només tenia ulls per a l' Akane i l' Akari. Salvaria a l' Akane i aconseguiria curar-la, per això havia de matar en Ranma.
Estava pensant com desfer-se del jove de la trena quan va tenir un calfred, alguna cosa l'amenaçava, es va aturar i va mirar cap a tot arreu, però no va veure ningú. Va seguir el seu camí i va fer el seu lliurament i va començar la tornada al restaurant de l'Ukyo, avui hi havia moltes comandes. No s'imaginava que aviat se n'anirien quedant sense client. La mala fama que en Ranma va donar a l' Ukyo seria la responsable de la caíguda del restaurant.
Va seguir el camí fins que va veure que per un carrer va aparèixer el culpable de tots els seus problemes. Es va llançar sobre ell per liquidar-ho. En Ranma ho va veure arribar i ho va saludar.
-Hola Ryoga!, com estàs?- va preguntar de manera amigable.
-Per culpa la teva l' Akane i l' Ukyo pateixen. Avui les venjaré- va contestar en Ryoga atacant en Ranma, aquest ho va esquivar- avui les venjaré matant-te.
-T'equivoques en diverses coses- va dir en Ranma sense immutar-se- No sóc el responsable del que ha fet l' Akane, si no aquestes tres boges que m'assetgen. El que li ha passat a l' Ukyo, com el que li ha passat a les altres dues, se l' han buscat a atacar a l' Akane. El que li he fet a en Kuno per no aturar la seva germana- i llavors en Ranma va canviar la seva cara a una furiosa que va espantar en Ryoga- és el que et passarà ara a tu pe1r no aturar a l'Ukyo. T'he seguit, t'he deixat fer el lliurament, els teus clients no en tenen cap culpa. Però et mereixes una pallissa per no parar l' Ukyo, hi vius.
-No me'n vaig a dormir amb ella!- va dir en Ryoga- Tinc núvia!
-No m'importa què facis amb l'Ukyo. Però intentar treure'm a l' Akane tenint núvia, això si m'importa. Et donaré una merescuda pallissa. Per enganyar la teva xicota, per ser P-chan i utilitzar el teu cos porc per dormir amb Akane, per buscar baralles amb Akane per això. I per no aturar l' Ukyo. Te'n dec moltes, avui cobraràs amb interessos.
I va començar l'atac, en Ryoga atacava amb totes les forces, però en Ranma ho esquivava. El jove del ullal no aconseguia connectar cap cop sobre el seu adversari. El jove de la cinta estava cada cop més nerviós i no entenia res. Sempre estaven igualats, però avui en Ranma semblava molt superior a ell.
En Ranma estava realment furiós i era això el que donava força al noi.
-No ets al meu nivell, Ryoga. Ets bb lluitant. No sé com sempre m'has donat problemes si no vals com a lluitador. Ets tan dolent com en Kuno.
Aquesta humiliació va enrabiar en Ryoga que va atacar a en Ranma, aquest es va ajupir i el jove del ullal va fallar el cop. Però en Ranma va aprofitar que l'estómac del seu rival estava desprotegit per colpejar-lo amb força.
En Ryoga va sentir molt dolor i va retrocedir, per la boca van sortir baves i va vomitar. Va mirar En Ranma i el va veure furiós com mai.
-MALEÏT!- va bramar el jove adolorit.
En Ranma no va deixar que en Ryoga es recuperés. Va atacar el rival amb violència, li encegava la ràbia. En Ranma no podia controlar l'odi que sentia, puntades de peu, cops de puny fins i tot algun cop de cap. No va tenir pietat fins que va veure el seu rival estès a terra.
-Si fóssim un videojoc aquesta lluita seria "Perfect". No m'has donat cap cop. Espero que hagis comprès. No et vull a prop de l'Akane, ni de la seva família, ni meu. Apropa't i això d'avui serà un entrenament. He aguantat molts anys les teves gilipollecs, ja n'estic fart de tu i dels altres cinc.- el va mirar amb menyspreu- T'encàrrec d'aturar l' Ukyo, si ataca a l' Akane... aniré a buscar-la, i després a buscar a tu per ser tan inútil de no aturar-la.
En Ranma se'n va anar, deixant sola aç el molt ferit Ryoga. L'última cosa que va sentir abans de caure en la inconsciència va ser com en Ranma deia.
-Només queda avisar-ne un.
En despertar va tornar com va poder a l'Uchan's. El noi es va sentir humiliat, destrossat. En veure'l l' Ukyo es va adonar que era un altre avís d' en Ranma, però la noia no ho va entendre i va seguir amb el seu pla de destruir a l' Akane… i les seves germanes.
En Mousse havia estat obligat a tornar al Neko-Hanten. La Cologne ho va obligar, ho va amenaçar. Una paraula seva i la família tindria problemes. El noi miop va tornar a aquell restaurant xinès en contra de la seva voluntat, no volia problemes amb en Ranma, sabia el que la Shampoo i les altres van fer a l' Akane, això era enfurismar en Ranma i buscar jaleos.
Però el que en Ranma va fer a la Shampoo i al restaurant no ho perdonava. Com que agafés el noi li ensenyaria a respectar la tribu de les amazones.
En Mousse va pensar a la Cologne, estava furiosa. En Ranma no només va atacar i va amenaçar a la Shampoo, va destrossar un bar il·legal de les amazones i el Neko-Hanten. Si en Mousse trobava en Ranma havia de portar-lo a la seva presència i ella ho jutjaria. Encara que el noi mig cec pensava que seria en Ranma qui acabés amb la Cologne, aquest noi japonès segons havia sentit s'havia tornat una fúria desencadenada. Es volia venjar pel que li van fer a la seva núvia.
Anava amb la bicicleta pel carrer, portava un encàrrec del Neko-Hanten, quan un pal llançat es va ficar entre els radis de la bicicleta, aquesta va fer una volta de campana i es va elevar diversos metres, però en Mousse va caure a terra de seguida danyant-se a les cames, als braços i en el cos.
No va tenir temps a aixecar-se i ni a preguntar-se com va arribar aquest pal a la bici. Quan va caure a terra algú el va agafar com a un ninot i sobre ell va caure una pluja de cops de puny, puntades de peu. No es va poder ni defensar.
Va aixecar la vista al seu atacant i es va acollonir. L'atacava en Ranma, però la cara d'aquell noi no és normal. El jove de la trena estava furiós, no era el mateix de sempre. En Ranma només atacava quan era atacat. Si aquesta vegada ho atacava era perquè aquest noi es va sentir atacat. Va intentar fer-se enrere i utilitzar les armes ocultes, però en Ranma no el va deixar reaccionar.
-Per… per què?- va aconseguir articular el jove xinès.
-Per les vegades que m'has atacat sense cap motiu.
-Sense motiu? Tenint a l' Akane perseguies a la Shampoo. No et perdono el que li vas fer, no ets un home!
En Ranma li va donar una bufetada.
-Era ella la que em perseguia a mi- va dir en Ranma amb ràbia i va colpejar a en Mousse- Va ser ella, la que va atacar l' Akane i la va portar a l'estat que està ara- i va copejar de nou a el noi.- es va merèixer el que li va passar , i més.
-I quina culpa tinc jo?- va dir en Mousse.
En Ranma es va llançar sobre en Mousse i el va colpejar fins que es va cansar.
-Què que culpa tens tu?- va dir en Ranma al noi xinès a terra- No haver guanyat a la Shampoo i que tu fossis el seu Airen. Ara jo i l' Akane estaríem tranquils. No haver detingut a la Shampoo durant el seu últim atac a l' Akane. Si haguessis continuat vivint amb la Yuka al seu restaurant no t'hauria atacat.
En Mousse com a en Ryoga no es va poder defensar de l'atac d' en Ranma.
-Has embogit Saotome, no ets el mateix de sempre.
En Ranma es va ajupir i el va agafar pel coll, i el va mirar amb mirada de boig.
-Si, ho he fet- va dir en Ranma amb to cruel- però ha estat culpa vostra. Ja saps dir "qui sembra tempestes recull huracans". No us vull a prop meu, ni de l'Akane o de la seva família, això només ha estat un avís. La propera vegada no viureu per explicar-ho.
I en Ranma com va fer amb els altres cinc es va allunyar deixant el seu contrari ferit.
En Ranma es dirigia furiós al dojo, quan va veure a en Happosai atacar-ho.
-Torna't en noia i fes servir aquest modelet per a mi!- va dir el vell verd. El següent que va veure aquell home va ser que volava. Va aterrar molt lluny, a Almeria, Espanya, lloc on es van fer pel·lícules Western. -quin cop de puny té en Ranma, supera a l' Akane.- va mirar al seu voltant- una ciutat de l'antic oest americana, sembla abandonada. -Va trigar un temps a tornar al Japó. Almeria tenia bones platges i amb això bones dones amb biquini. Al final va ser atrapat per la policia espanyola i deportat al seu país.
En Ranma va tornar al dojo sabent que tindria problemes amb l' Akane. La Cologne? Això abans només va ser un avís. Sabia com desfer-se'n, aquella vella havia cavat la seva pròpia tomba, només faltava donar-li l'empenta. Però abans li faria creure que no estava entre les víctimes.
Continuarà...


Notes de l'autor:

En Ranma s'ha venjant un per un dels seus rivals. Tant com d'elles. No ha tingut pietat de ningú, però no aprendran i tornaran a buscar més coques.
Mentre l' Akane s'ha tornat algú cruel amb els altres, i ha adquirit els pitjors vicis, En Ranma s'ha tornat en algú cruel i sense escrúpols a l'hora de venjar-se'n.
La relació entre els dos expromesos està destrossada, i pràcticament sense cap esperança de recuperar-se. Tot anirà de mal a pitjor.
Però la relació d' en Ranma amb les seves pseudopromeses i rivals encara està pitjor.
El títol d'aquest capítol va ser un dels que vaig pensar com a títol per a aquesta història. Encara que el primer nom que li vaig posar va ser una frase que apareix, apareixerà en aquesta història, la vaig posar per saber on era perquè cada vegada que començo a escriure alguna cosa en word se'm grava com a document.