Els personatges daquesta història no em pertanyen, són de Rumiko Takahashi.
Advertència: És una història per a gent gran. Conté llenguatge groller i violència. A les ànimes sensibles que no la llegeixin. Qui segueixi endavant que sàpiga que no serà una història d'amor pur i sensible, sinó que hi haurà odi i desamors
.EPISODI 6. UNA VIDA DE MALSON
L' Akane va sortir del dojo. Anava furiosa, en Ranma l'havia vençut sense tocar-la. Les vegades que atacava el que considerava el seu ex no donaven resultat, devia estar perdent força.
Caminava sense rumb s'havia allunyat del dojo, havia de trobar la manera d'aconseguir diners. Li era igual la forma, es podia prostituir en certes zones de Tòquio els homes buscaven jovenetes per tenir relacions amb elles, es va adonar que no li desagradava la idea. O podia robar, fer petits atracaments, entrar a una botiga i robar, però s'havia d'allunyar de Nerima, anar a un lloc on ningú no la conegués. o disfressar-se per fer això atracaments, tampoc no li desagradava la idea. Però el pitjor problema era trobar algú que li subministrar aquests productes que ara consumia. Com que era menor no podia comprar ni beguda ni tabac, però si robar-ho. El problema seria aconseguir drogues, els traficants no creixien a les cantonades i ella no sabia on es trobaven.
La noia pensava començar la seva carrera delictiva, atracaments, prostitució, robatori, tot valia per aconseguir els diners per aconseguir aquests productes que ara necessitava.
Estava ficada en els seus pensaments que no va veure que algú l'agafava i la ficava en un atzucac.
Akane es va tornar com una gata, però el seu atacant la va agafar del coll i la va estampar contra una paret.
-Tu ara callar- va dir la Shampoo que era la seva atacant-tu ara voler aconseguir el que jo ahir donar-te, però d'ara endavant no ser gratis.
- Com ho puc aconseguir? -va preguntar l'Akane- si m'enganyes et mato.
-Noia violenta sentir- va dir aquesta repel·lent noia xinesa- jo enviar un amic. Ell donar-te aquests productes, però no ser gratis, però com tu ser… la meva amiga, aconseguir-ho a un preu menor.
L' Akane va fer el que no devia. No va desconfiar del que li proposava aquella noia que la desitjava morta.
- On trobaré aquesta persona? - va preguntar Akane.
-Tu no buscar. Ell et trobarà. Però ell demanar diners. Tu tenir diners per pagar? -l' Akane va negar amb el cap- jo ajudar-te ara – aquesta noia la va mirar, però vestida així no aconseguir res. Tu seguir-me i jo ajudar-te a aconseguir diners.
L' Akane i la seva rival se'n van anar juntes. La Shampoo li va donar una bossa, amb diversos vestits atrevits. Minuts després l' Akane vestida de forma indecorosa, vestit que li va donar la Shampoo, es va unir a la noia xinesa. També portava una de les perruques de la bossa i unes lents de contacte que els canviaven el color dels ulls. Semblava una prostituta adolescent.
-Tu pujar a la darrera planta d'aquell edifici, allà haver-hi un home, ell et prendrà i pagarà.
L ' Akane va assentir, i va entrar sense dubtar-ho a l'edifici. La noia xina va somriure amb maldat, no només amb aquesta acció destruiria l'honor de la noia, sinó a la llarga la seva destrucció. Es va allunyar del lloc ningú no havia de saber que era ella la que havia enviat allà al seu rival. Si algú ho sabia, es podria assabentar en Ranma, i aquest la podia posar en perill.
-Ningú sospitarà de la Shampoo- es va dir la noia- l' Akane s'autodestruirà ella mateixa sense saber que vaig ser jo qui la va induir a ells.
I aquesta noia es va allunyar rient, aviat en Ranma seria seu.
Mentre l' Akane pujava per les escales a l'últim pis. Aquest lloc feia pudor. Li entrava vomitera, però va continuar pujant, havia d'aconseguir diners per pagar els nous vicis, no es faria enrere, el seu honor ja no li importava, i el de la família menys. I en Ranma?, va arronsar les espatlles, en Ranma era qui menys li importava, només li importava ella, ni ningú més que ella.
La noia va pujar les escales i va arribar a la habitació indicada. Estava bruta, feia mesos que no es netejava. El llit brut, amb sabanes fastigoses. Però l' Akane es va mantenir ferme, l' importava poc destrossar la poca cosa que li quedava d'honor.
Fins que va veure el seu client, l'home que la desfloraria i ell que en seria el primer client. Era un home gran, gros i calb. Assegut al llit la va mirar.
-Em van dir que eres bella, però es van quedar curts.- aquell home estava borratxo i feia pudor. Es va jurar que no li importava, necessitava diners a qualsevol preu.
Ella es va començar a treure la roba, es va quedar en roba interior, l'home la va abraçar. La va intentar besar als llavis, però l' Akane va desviar la cara.
-Et pagaré per deixar-te fer el que jo vulgui.- va dir l'home furiós- us pago perquè feu el que jo vulgui. Les joves que pago només serviu com a diversió.
L' Akane va retrocedir, no estava preparada i…en la seva imaginació va veure en Ranma, sempre la salvava. Ara no ho faria. Avui el monstre que l'havia segrestat era ella mateixa. No podia deixar-se tocar per aquell home que volia sexe amb ella, ni amb ningú. Veia en Ranma a cada racó d'aquella habitació.
-M'estàs enfadant!, tindré sexe amb tu ho vulguis o no- va dir l'home i es va abalançar sobre la noia, aquesta d'un cop de puny el va enviar damunt del llit inconscient.
L' Akane es va vestir i va mirar la cartera de l'home i li va agafar tots els bitllets.
-Amb això aprendràs a no fer-ho amb menors! – va dir la jove i va fugir de lloc.
En sortir de l'edifici va saber que no podia prostituir-se mai, la imatge d' en Ranma al seu cervell i el fàstic que li feia que la toquessin altres braços que no fossin els d' el seu ex li ho impedia.
Rabiosa, va veure dues solucions. Encara que per això s'havia de ficar en un món semblant al que va estar a punt de caure.
L' Akane va arribar al barri de Shinjuku, va anar al districte vermell de Kabukicho on cada nit es reunien centenars de noies joves a la recerca de clients, homes grans que buscaven sexe amb menors. Ella va mirar aquestes noies, algunes eren més joves que ella, havien d'estar a secundària. Ella es barrejaria entre elles, seria una més, però mentre aquestes noies buscaven diners a canvi de sexe. Ella buscava robar diners a aquests degenerats.
No va passar gaire temps fins que es va acostar el seu primer client, o víctima. Un home madur. L' Akane ho va analitzar, oficinista, entre trenta i trenta-cinc anys. Començava a fer panxa a causa de la cervesa. Ja anava borratxo. No sé cuidava, si seguia així no duraria ni cinc anys més
-Vols passar-ho bé?- va preguntar l'home.
-És la meva primera vegada- va dir la noia amb falsa timidesa.
-Quant?- va preguntar l'home.
-El normal vint mil per quinze minuts- va contestar la jove.
- Demanes molt per ser la teva primera vegada. Però si realment ets verge et donaré el triple o més.
L' Akane va simular alegria
-És més del que pensava- va dir la noia.
-Allà hi ha un hotel de l'amor- va contestar l'home- sóc un client habitual, no preguntaren res.
La parella va arribar a l?hotel. I van entrar. L' Akane va notar que aquest home encara que habitual no era volgut. Van arribar i van entrar a l'habitació i només tancar la porta l' Akane li va donar un cop i el va noquejar. L'home va caure a terra.
Ella el va mirar amb menyspreu i es va ficar al llit sense despullar-se al llit. Va dormir unes hores i en despertar aquell imbècil seguia a terra. Es va aixecar va agafar l'home i el va pujar al llit i amb fastig el va desnudar
vUnes hores mes tard l'home es va despertar.
-Què ha passat?- va preguntar aquell home.
- Va ser fantàstic- va mentir ella- ho vam fer a la banyera així he pogut netejar la sang que va provocar la meva desfloració. Després a terra, ets un semental!.
-No recordo res- va contestar ell.
-Amb el borratxo que anaves és normal- va contestar l' Akane.
L'home va creure recordar, en realitat va barrejar altres cops amb altres noies, amb les seves fantasies i amb la noia que tenia al davant.
-Ja recordo- va dir ell- et vaig dir que et pagaria el triple, i com que hem estat vuit hores a vint mil els quinze minuts va calcular, et donaré siscents cuaranta mil iens.
-D'acord-va dir l'Akane.
L'home li va pagar i quan l'Akane se n'anaria.
-Em pots dir el teu nom i tornaràs amb mi.
-No ho sé. M'he posat la norma un cop per client. I el meu nom és Mistery.
L' Akane va sortir, ja era de día, es va acostar a uns banys públics es va dutxar i es va vestir amb robes normals. Va estar el dia passejant per Tòquio com una noia normal. Va ser de botigues, va comprar somnífers que utilitzaria als seus robatoris. Es va comprar roba, i va menjar. Quan es va fer fosc va anar a un bany públic. Es va vestir amb roba sexy, diferent de la de la nit anterior i va tornar a Shinjuku. Aquesta va ser la seva rutina durant quatre dies. Aconseguia un client el duia a un descampat i d'una pallissa el deixava noquejat i el robava. Una altra estratègia era anar a un motel i fer servir els somnífers, per dormir al client i robar-li els diners. I aprofitar per escapar. Ningú no la denunciaria. Cap de les seves víctimes serien capaces d'anar a la comissaria i dir que van ser robats per una menor amb qui van voler tenir sexe.
A l'hora de dormir buscava una casa en ruïnes o sota un pont. No es gastaria els diners en hotels.
Tornava a casa i va ser parada per algú.
-Hola. Tu has de ser l' Akane. M'envia un amic comú. –l' Akane se'n va anar a girar- no et giris, dissimula. Jo et donaré allò que tu busca. Aquí tinc el que vols.
-Deixa'm veure el genere!- va dir l'Akane, aquell home li la va ensenyar. Un parell de paquets de tabac, diverses petaques de licor i droga- és el que vull. Quant?
-Encara que estàs subvencionada per ser amiga del meu conegut. Cent mil ien.
L'cAkane va fer càlcul amb el que havia aconseguit tenia per mes cinc vegades.
-Si necessito més, com em poso en contacte amb tu?
-Deixa't veure a la gelateria de front de l'estació i demana un gelat de maduixes i xocolata. I després un pastís de nata. Porta la falda que portes ara i jo et buscaré dos dies després.
Tots dos es van posar d'acord i es van separar
La Shampoo va veure tot i va riure. L' Akane havia caigut al seu pla. Ara aquesta noia caiguda en desgràcia aniria a casa seva, ella arribaria després i l'acusaria... i en Ranma seria seu. Es va preguntar que havia passat amb les altres dues noies, feia dies que no les veia, va arronsar les espatlles, li era igual aquestes dues. No sabia que no només l' Akane seria rebuda mal rebuda al dojo Tendo.
L' Akane va arribar a casa després de diversos dies fora de casa i va ser rebuda amb fredor per la família que li va exigir on havia estat, ella es va negar a parlar i va començar una discussió, tota família va donar per fet que la noia es dedicava a l'ofici més antic del món. Però aquesta baralla va acabar quan va arribar la Shampoo.
A la noia xinesa se li van fer malbé els plans i va ser lligada, la van despullat totalment i nua i atada, sense poder cobrir- se la seves parts intimes, va ser jutjada per la família. Va ser declarada culpable i sentenciada a la mateixa pena que les altres dues, a part li marcarien a certes parrs del cos, d' aquesta manera la seva maldat quedaria impresa per sempre en el seu cos. La seva sentència la va complir en Soun
-Això no quedar així. Shampoo venjar- va dir la noia.
En Ranma enfurismat li va tatuar al braç dues cintes.
-Si tornes complirem una vella llei japonesa contra els criminals. La propera vegada- va dir la Nodoka traient la katana- t' executarem- va mirar al seu fill- treu aquestes escombraries d'aquí- i en Ranma va fer fora a la jove xina del dojo sense complementacions.
La Shampoo ja sabia que els va passar als seus còmplices, però ella es venjaria. Però part de la venjança ja s'havia complert. L' Akane s'havia deshonrat i per tant no era mereixedora d' en Ranma. Quant a la Kasumi i la Nabiki ja se'n desfaria.
Després de fer fora a la Shampoo del dojo. En Ranma va pujar a la seva habitació, estava cansat i fart. L'endemà parlaria amb l'Akane. Devia saber on treia aquests productes nocius que consumia.
Va veure la porta de la seva habitació oberta, es va témer el pitjor podia ser una de les seves suposades promeses i quan va entrar i va veure aquesta noia es va sorprendre.
-Ka..Kasumi!- va preguntar- Què fas aquí?
La germana gran el va mirar, es va desfermar la cua. I es va treure la roba fins a quedar en roba íntima. Va mirar al jove, estaven sols al dojo, y es va treure el sostenidor i les calientes, el noi la va mirar sorpresa, durant uns segons la va desitjar, si l' Akane li era infidel, el també lo sería, pero no va poder, l' Akane encara estava present als seus pensaments.
-Et vaig sentir com deies que m'escolliries a mi com a promesa… i vull acceptar. vull ser la teva promesa! Ja que no ets de l'Akane.
En Ranma la va mirar espantat. LavKasumi era molt bonica, tenia un bon cos. Qualsevol home voldria tenir-la com a núvia… però ell no.
-Crec que aquí hi ha un malentès- va dir en Ranma.
-No n'hi ha, encara que no m'estimis, encara que jo no t'estimi. No m'oposaré a casar-te amb tu. Et cuidaré i t'estimaré amb el temps. Seré feliç si em vols.
- La cosa no va així Kasumi. Jo t'estimo, però com una germana.
-Si us plau no em deixis sola! La meva mare va morir, el meu pare es consumeix, la Nabiki només viu per als diners i l'cAkane- va deixar passar uns segons-s'ha perdut.
En Ranma es va treure la camisa i la va posar a la Kasumi.
-Res no està perdut. L' Akane se sent perduda. Sento com l'antiga Akane em diu que la rescati del pou on és. Qlue la salvi d'aquell monstre que la posseï.
La Kasumi es va abalançar sobre en Ranma i el va fer un petó als llavis, però va notar que el jove no li corresponia a aquest petó, la jove es va apartar i el va mirar.
-Comprenc, el teu cor està amb l' Akane- va dir la noia- ningú te la traurà d'ell. No seré un obstacle entre vosaltres dos. Et recolzaré com a germana gran.
- Jo també comprenc. Et sents sola, en Tofu va ser un idiota en deixar-te. No penso fer el mateix amb l'Akane. Li donaré suport i aconseguiré que torni a ser la de sempre.
La Kasumi el va mirar, es va netejar les llàgrimes i va somriure.
-Sóc una il·lusa a sentir-te que et casaries amb mi em vaig fer il·lusions, sabent que estimes l'Akane.
-No ets una il·lusa, només buscaves allò que tots, algú que ens vulgui. Ets molt maca, aconseguiràs un bon home que farà feliç. Algú que t'estimarà de debò, algú millor que el Tofu o jo.
Kasumi el va mirar i va somriure.
-Perdona'm per això d'avui, no es tornarà a repetir. Passi el que passi seràs sempre el meu germà. Pero si l' Akane es perd... no et deixaré per aquestes boges, serà la meva venjança contra ella per destruir a la meva germana.
I aquesta noia va agafar el vestit i va tornar a la seva habitació.
Dins ella la noia es va posar la camisa de dormir i es va ficar al llit.
-No seràs mai ni de ningú- va pensar la noia- sempre seràs de l'Akane, i si ella li passa alguna cosa. Tu t'hi aniràs. No tindrem un futur fàcil, però aconseguiràs que ella torni… o això espero.
Ni en Ranma ni la Kasumi van saber que algú els va sentir. L' Akane ho va sentir tot. Va maleir la seva germana per intentar treure a en Ranma, però també la va maleir per fallar en aquest intent.
I va maleir el seu ex per no caure a les urpes de la Kasumi, i ella seria lliure per desaparèixer, ningú la buscaria… llevat d' en Ranma, ell mai no es rendiria, ell sempre la buscaria. I ella es deixaria trobar. Mai no escaparia de la presó del seu amor per en Ranma, per molt que ho intentés. Havia de destruir el seu vincle amb aquest noi, o mai aconseguiria ser lliure per complir el seu desig més gran, veure de nou la seva mare.
Havien passat setmanes.
L' Akane estava sempre enfadada. anava sempre beguda i fumant. Les baralles amb la família eren freqüents. No n'hi havia cap que se salvés de la seva ira. Els seus principals objectius eren la Kasumi i en Ranma.
Amb la Kasumi s'havia tornat especialment desagradable. Li retreia que havia empitjorat a la cuina, que va deixar marxar Tofu per idiota. Encara que realment estava furiosa amb la Kasumi era per intentar treure-li a en Ranma. No els ho perdonaria, que aquesta pàmfil·la se li insinués a en Ranma… era una cosa que no aguantaria. Sempre aquesta baralles acaba amb la Kasumi plorant. L' Akane sent bronquejada per en Soun, que cada vegada estava més enfonsat. L' Akane fent orelles sord al que deia el seu pare. I la Kasumi plorant a la seva habitació, sense saber que havia passat a la seva germana per tornar-se així.
Les baralles amb en Ranma eren diferents. El noi li contestava, no callava als seus insults i li responia. L' Akane sabia que havia creuat la línia vermella, la de no retorn. Tot entre ells ja no existia. Quan ells es barallaven la família fugia de casa i quan tornaven devien reparar part de la casa. L' Akane llançava al jove el primer que agafava i aquest l'esquivava, i l'objecte xocava contra la paret.
La noia no dubtava a provocar la ira d' el seu ex, sàvia que jugava amb foc i es cremaria, en Ranma s'havia tornat perillós fins i tot per a ella. Va veure com va castigar a la Shampoo el dia que ella va tornar, sabia que compliria l'amenaça que li va fer a ella. Però no podia evitar enfurismar el noi, així pensava que l'allunyaria d'ella. La noia pensava que la deixaria i se n'aniria, es pensava que així estaria millor sense ell a prop, encara que se n'anés amb la Kasumi. Encara que només pensar-hi lluny o en braços d'una altra la enfurismar-se més.
Cada cert temps visitava la gelateria, com a avís al traficant que necessitava més els seus productes, ella no sabia com aquell home sabia que ella feia aquestes visites, però al cap dels dies li lliurava la droga.
-A partir d'ara et trucaré a casa, serà a les dotze de la nit, l'endemà que visitis la gelateria.- li va dir aquell home en lliurar-li la droga- agafa el telèfon la primera vegada que soni, no tinc paciència, vull que l'agafis a l'instant o hauràs d'esperar una setmana perquè et torni a trucar. Aleshores hauràs d'agafar el telèfon a la primera vegada, sempre a la primera vegada.
L' Akane va assentir, estava d'acord. Aquella nit la seva estúpida família dormia i ningú se n'assabentaria. Però entre tots dos van establir un codi per si havien de parlar davant la família. O per si l'agafava una altra persona que no fos ella.
Al cap dels dies va visitar la gelateria i uns dies després mentre tornava sola de l'escola, en Ranma es va quedar netejant, cosa que no va agradar al noi. Mai va saber que l' Ukyo va retocar els torns perquè ell no pogués tornar amb l' Akane i que aquesta tingués una trobada comercial amb el traficant.
L' Akane va tornar a casa amb la mercaderia. Cada cert temps aquestes trobades es repetien mai al mateix lloc. De vegades s'asseien al mateix banc i sense parla s'intercanviaven les bosses on portaven camuflada entre el menjar la droga per a ella i ell diners per a ell.
Però quan a l' Akane se li acabaven els diners, sortia durant alguns dies a recol·lectar-los. Atreia possibles clients i en un atzucac els noquejava i els robava, canviava de vestimenta i perruca i buscava una nova pressa En la seva ara recargolada ment, l' Akane pensava que feia un bé sol lliurar a la societat d'aquests elements, que després d'aquesta experiència no tornarien a tenir relacions amb menors. Segons ella era una alliberadora. Wuan tenía prou de diners tornava a casa.
Un dia va tornar a casa, i després de barallar-se amb el seu pare, que la va amenaçar de fer-la fora de casa.
- M'és igual que em facis fora. Me les arreglaré sola. Sóc una puta, sabré on allotjar-me. Les noies com jo trobem refugi.
I es va girar sense esperar resposta i es va dirigir al dojo. Allí la deixarien en pau. Sabia que el seu pare no la llançaria ella le feia recordar a la seva mare, el seu pare era idiota. Haver d'aguantar una noia deshonrosa com ella era una deshonra.
-On has estat?- li va preguntar una veu.
-Vinga Ranma no em siguis idiota!, amb els meus clients. He tingut diversos cada nit, D'on et pensa que he tret tants diners.
-No fas olor com si haguessis estat en una pressió. T'has passat els dies vivint sota un pont- va dir en Ranma mirant a l' Akane- no m'enganyes, conec aquesta olor. M'he passat anys vivint a tendes de campanya o sota algun pont, enganyaràs a la teva família, però no a mi.
L' Akane se'l va mirar furiosa, aquest noi havia descobert el seu secret.
-Callaràs!, Com te'n vagis de la llengua…
-I què aconseguiré a canvi del meu silenci?- va dir instigador el noi.
L' Akane el va mirar entre espantada i furiosa, aquest noi havia apres de la mateixa Nabiki..
-No m'entregaré a tu!- va dir ella furiosa i va posar un somriure irònic - de tota manera tens com pagar-me. No em pots pagar per ficar-te al llit amb mi. No em ficaré al llit amb tu encara que em paguis tots els diners del món. Ets l'única persona amb qui no em ficaré al llit mai.
Ho va dir per oferir l'orgull del seu ex, però no s'esperava la reacció d' en Ranma
-No et facis la puta!, sé que no t'has ficat al llit amb ningú. Segur que caces pederastes el portes a un descampat els dónes una pallissa i els robes, no ets una fulana… ets una lladre. Jo també vaig fer això quan Necessitava diners, i el meu pare em va deixar sol. Els vells són atrets pel cos d'una jove. - En Ranma es va riure amb Tristesa recordant quan va utilitzar el seu cos maleït per obtenir diners, abans d'arribar a Dojo Tendo.-, ets una lladre com jo.
L' Akane es va sorprendre aquell noi la coneixia massa, però ho faria dubtar
-¡Això és el que tu et penses! M'he ficat al llit amb dos o tres homes per cada nit que no he estat aquí. Ja no sóc verge.
-Et conec bé, millor que ningú. Sé quan menteixes, i ara ho fas. Menteixes fatal. L' Akane es va enfadar, No podia amagar res a en Ranma, com ell a ella. Sabia que el noi desitjava liquidar aquestes tres assetjadores, ho havia vist marcar la Shampoo no va tenir pietat
-Per desgràcia segueixo sent verge. Em fa fàstic que em toquin- no li diria que era l'únic que no li produïa aquest fàstic. - Aquests pederastes al que vaig robar s'ho mereixen- va contestar ella, si ell ho havia descobert no ho negaria- al barri de Shinjuku cada nit hi ha noies que han de tenir relacions amb grans Què malament hi ha a castigar aquests degenerats i robar-los. – el miró- tu callaràs o atempti a les conseqüències.
En Ranma va riure.
-Sembla que has vist moltes pel·lícules d' en Charles Bronson, et penses que ets una justiciera que has d'acabar amb això putos que es fiquen al llit amb jovenetes? la va mirar i va riure - Què guanyaré jo d'això?-va dir en Ranma amb maldat.
L' Akane es va espantar, en Ranma la feia xantatge, i no podia contenir-lo, però no es deixaria intimidar per ell, no deixaria que aquest noi descobrís que la podia vèncer.
-No et donaré res! No tens nivell per exigir-me…
-I tant que m'ho donaràs! - la va tornar a tallar en Ranma.- Vull saber qui et passa aquestes substàncies que prens.- va exigir el noi.- i m'ho diràs qui és o ho esbrinaré,- en Ranma la va mirar- o t'ho trec a tu o ho esbrinaré per el meu compte.- el jove va somriure amb crueltat- tarda o d'hora sabré qui és i llavors aquest tros de merda serà home mort.
El noi va sortir del dojo deixant sola la seva ex. L' Akane el va mirar amb odi, en Ranma sàvia que encara era verge. No es podia prostituir, sempre que ho intentava li feia fàstic el possible client, només veia algú capaç de la tocase, en Ranma. S'havia de desfer d' el seu ex, o podia allunyar-la dels seus vicis. L'havia d'allunyar de qualsevol manera i ja que la Kasumi havia fracassat que ell noi l'acceptés, li tocava treure'l del mig.
Era feia nit i l' Akane estava al costat del telèfon. Era l'hora que ell solia trucar-la
Va sonar el telèfon i el va agafar l' Akane, era la trucada que esperava. No hi havia ningú despert. Havia baixat el volum de l'aparell perquè ningú no ho sentís. El va agafar i va parlar.
-Si...sóc jo- a l'altra banda algú li parlava i ella responia- si tinc els diners, espero que tu tinguis el material- a l'altra banda el que parlava amb ella va parlar- no sé qui s'està liuidant als altres traficants. Ningú sap que ets tu qui em dónes les meves coses- qui la sentia va parlar- No m'amenacis, saps que sóc de fiar. Portem setmanes fent negocis i no t'he traït- l'altra persona va parlar-hi al lloc de sempre al descampat que hi ha al nord de la meva escola. No triguis, no he d'aixecar sospites. Vull estar aviat a casa.
L' Akane va penjar sense acomiadar-se, va pujar el volum del telèfon, no havia d'aixecar sospites.
-Ja se m'acabava el material, per sort en Ranma no ho va trencar tot. Demà el meu proveïdor m'aconseguirà més- i va pujar a la seva habitació sense saber que algú l'havia escoltada.
En Ranma va sentir la seva ex baixar i amagat la va veure esperar la trucada, va sentir la conversa i va veure pujar a l' Akane a la seva habitació.
-Així que un traficant que té el seu negoci a un quilòmetre del Furinkan-Es va dir en Ranma després de sentir parlar a l'Akane pel telèfon.- I hauré d'utilitzar a l' Akane com a esquer, i vigilar certa persona. Després… mataré aquest fill de puta.
Continuarà...
Notes de l' autor:
El nom d'aquest capítol va ser un altre dels que vaig rebutjar per donar nom a aquesta història. El primer nom que el vaig posar.
L' Akane ha caigut encara més baix, s'ha tornat una provocadora caçadora de pederastes, a qui roba sense pietat, però res no significa que els seus plans surtin malament i tot es torci i acabi molt malament en aquest negoci. Té contactes amb un venedor de drogues, enviat per la Shampoo, però en Ranma s'ha proposat caçar-lo i comença a sospitar qui va ser el que va posar en contacte l' Akane i aquest tipus. També en Ranma sap que ella no s'ha prostituït, és l'únic que encara hi creu i que té salvació.
El que buscava la Kasumi a en Ranma és una cosa que aquest no li pot donar, i és una excusa perquè l' Akane s'enfurisma més amb la Kasumi ien Ranma.
Aquest capítol és l'últim que vaig escriure, encara que no és el final de la història, que connecta els cinc primers capítols amb el final. Només em queda dividir aquest final, de més de cinquanta pàgines, en capítols, donar-los alguns retocs i pujar-los. Vaig escriure la història a trossos i la vaig anar unint com si fos el monstre de Frankenstein, mai no havia escrit d'aquesta manera, i no crec que ho torni a fer.
Dades sobre el Japó:
Per informar-me de certes coses que passen en aquest capítol i l'anterior em vaig ficar a internet, per descobrir dades que em van deixar gelat.
Per estalviar he copiat i enganxat part d'aquests articles d'Internet. No són de la meva autoria, encara que els he tallat. Qui vulgui informació més completa que vagi a internet.
Aclariment i advertiment. El que ve a continuació no és agradable:
La forma que té l' Akane d'atreure els seus "clients" que després robes deixant-los inconscients. La informació que vaig treure d'internet va ser la que em va deixar gelat.
"El negoci il·legal de sexe amb joves és per desgràcia una cosa real al Japó.
A barris de Tòquio, a la nit, s'omple de menors japoneses en minifaldilla que sota l'excusa de passejar o parlar amb senyors grans es dediquen a prostituir-se amb aquests homes.
A aquestes indústria del sexe se l'anomena "joshi kosei" (estudiant de secundària). o de forma abreujada Jk
Segons la llei la penes per aquestes practiques amb menors de 18 anys són, presó de fins a cinc anys o elevades multes , .
Les joves utilitzen aquest tipus de prostitució, per escapar de casa o comprar coses com vestits" Tret d'un article anomenat "El tràfic de menors al Japó" de "National Geografic
"Encara que també existeix l'Enjo Kosai (assistència-companyia) i es pot interpretar com a "cites assistides" o "cites per compensació" és una pràctica il·legal al Japó, on homes grans paguen a dones de diverses edats, des de mestressa de casa a adolescents o joves d'escola superior (batxillerat), per la seva companyia en cites o bé per als serveis sexuals." Tret de wikipedia.
"Kabukichō és un veïnat de Shinjuku, Tòquio. Es considera el barri vermell més important del Japó; al seu entorn hi ha milers de locals d'entreteniment enfocats al mercat d'adults.
Segons internet, el preu de les prostitutes és cinc mil per quinze minuts. Antigament les famílies pobres venien a les seves filles amb prostitutes tret d'internet.
La part entre cometes i negreta és la que vaig treure d?internet.
Com veieu la realitat pot ser pitjor que la ficció. I en països tan avançats com el Japó existeixen practiques aberrants, com la pedofília. Tot i que suposo, no ha de ser l'únic país.
El pitjor de tot és més, hi ha grups a nivell internacional que advoquen per la despenalització de la pederàstia. Aquest món està podrit. Això el tregui de youtube, fa uns dies veient vídeo en aquesta plataforma, acostumo a veure vídeos de queixes polítiques. Vaig veure un vídeo queixant-se sobre aquest tema.
Aquest capítol és el que més m'he ficat a internet a buscar informació, M'he horroritzat, sorprès i fastiguejat a part iguals. He ficat a l' Akane en un submón cruel, però que per desgràcia existeix al món real. Quan vaig començar aquest capítol vaig creure que tot sortia de la meva imaginació recargolada. No em puc creure en aquest Japó, a la puta realitat existeixi una cosa així, però adapti el capítol al que vaig llegir. Encara que la prostitució adolecente és una cosa que passa a tot el món.
Charles Bronson: Actor que durant la seva carrera va fer de tipus dur. Aquí em refereixo a les seves pel·lícules que fa de justicier matant lladres, violadors i tota mena de criminals, va fer la saga de pel·lícules Death Wish, o Murphy's Law