1. Trobada al parc.
El jove va entrar al parc i es va asseure en un banc, va abaixar el cap i va pensar.
-No hauria d'haver tornat. Vaig haver de fugir. Si em veuen tot tornarà al principi i algú tornarà a patir. Sóc una desgràcia per als altres, sempre li causo problema a qui tinc a prop.
Va recordar set anys abans, quan entre les seves tres presumptes promesos i els seus rivals van destrossar part de la ciutat i li van arruïnar la vida.
Ell i l' Akane havien anat de viatge d'entrenament amb els pares. Quan van tornar gran part de Nerima estava en ruïnes, sobretot el Furinkan i el dojo.
Aquestes boges van anar a buscar-los a l'escola perquè triés una i de passada matar l' Akane, en el camí es van barallar entre elles destrossant tot al seu pas, en arribar a l'escola van seguir barallant- se, quan van saber que no hi era, se'n van anar barallant fins al dojo Tendo. Els ferits a l'escola van ser molts i pels carrers també hi va haver molts ferits.
Els tres rivals d' en Ranma es van trobar i van lluitar per saber qui mataria al noi, van arribar al Furinkan minuts després que se'n van anar les boges i van destrossar la poca cosa que van deixar en peus les noies. També van provocar molts ferits.
Van anar a buscar en Ranma al dojo i al camí van destrossar la meitat que no va ser destrossada per les noies.
Tots sis van arribar al dojo alhora, ells disposats a vèncer a en Ranma, i elles a l' Akane. El resultat va ser un com si per allà hagués passat un huracà. Les germanes de l'Akane i la mare d'en Ranma van ser ferides de gravetat.
Quan els dos patriarques i els seus fills van tornar de l'entrenament i van veure el barri com a zona catastròfica es van espantar. En enterrar-se dels fets es van enfadar. Encara que ningú els va cuplar, sabien que ells no tenien les cuples, però ells sí que es van sentir culpables.
Aquella nit Akane va ser atacada per la Shampoo, i la va deixar molt mal ferida.
-Ara la Shampoo vèncer-te i Airen serà meu- deia aquesta boja- i quan la anava a matar-la, va rebre un cop al costat.
- No tornis a acostar-te a l' Akane! Vas ferir a la Kasumi i a la Nabiki!, Vas ferir a la meva mare!, només per això t'hauria d'esquarterar- va dir una veu terroritzant. La Shampoo es va girar i va veure en Ranma furiós, una aura negra l'envoltava- Mai tornis a acostar-te a la meva família! Mai els atacquis! Fes-ho i et mato… però abans mataré fins a l'última persona del teu puto i maleït poble. I tu veuràs com els mato un a un sense poder fer res.
-Airen ser de la Shampoo- la noia no volia comprendre a qui s' enfrotava - Jo fer el possible perquè tu ser espòs de Shampoo.
En Ranma la va agafar pel coll i se'l va estrènyer. La noia s'ofegava, i en Ranma la mirava com si fossin escombraries, per a ell no era res.
-No intentis res, no és només la teva vida la que perilla. - va dir el noi. I la va deixar anar, l' Akane havia de rebre ajuda mèdica. En allunyar-se va sentir dir a aquesta noia xinesa.
-No em rendiré mai, tu ser meu.
-Fes alguna cosa i tu i el teu llogaret serà història- va dir el noi, i se'n va anar amb la seva promesa agafada al braç cap a l'hospital. Anava per les teulades, més ràpid que una ambulància, no podia perdre temps. Aquesta noia s'havia de salvar
L' Akane va rebre cures, però a l'hospital va patir l'intent d'assassinat de les tres noies. En Ranma va saber que l'única manera de salvar-la, i a altres persones, era allunyar-se'n, aquests bojos no es rendirien mai.
I això va fer. Va deixar una carta a l' Akane dient-li que se n'anava perquè ningú no l'atacarques ni a ella, ni a ningú, que era un perill per a qui l'envoltava i que sempre l' estimaria i la tindria al seu cor, que era l'única persona que estimaria sempre .
I el noi se'n va anar. Va tornar a vagar, però no es va limitar a fer-ho pel Japó. Ho va fer per tot el món, menys la Xina, allà vivien les amazones, i no hi volia problemes. Va aprendre moltes tècniques i estils de lluita. Va participar en molts combats i es va fer famós, Però no com Ranma Saotome, va deixar aquest cognom enrere.
Però en ser conegut, havia de viatjar contínuament, no viure gaire temps en un lloc, perquè les seves assetjadores i rivals no hi donessin. S'inscrivia als hotels amb nom fals, perquè cap dels seus assetjadors sabés on era, estava un parell de dies i tornava a desaparèixer.
Ara tornava a Nerima, buscaria un hotel petit on passar desapercebut.
Estava cavil·lant assegut en un banc, quan se li va acostar una nena d'uns sis anys.
- Tu ets en Ranma!… Ranma Yanada- va dir la nena, mirant-ho emocionada, amb els ulls brillants- la meva mare és fans teva, té pòsters teus, i t'ha anat a veure a diversos combats.
En Ranma va mirar la nena sorprès, s'havia canviat el cognom, deixat anar la trena i tenyit els cabells.
-No, sóc Ranma Yamada. - va dir el jove, utilitzant el cognom que ell va fer famós- i no t'han dit que no has de parlar amb desconegut?
-No ets un desconegut- va dir la nena asseient-se al seu costat- surts a la tele. T'he vist lluitar, ets molt bo, millor que els meus avis i la meva mare.
En Ranma va riure, aquesta noia el va fer riure de debò, després de molt de temps sense fer-ho.
- Has vingut Nerima? -va preguntar aquesta nena curiosa- Participaràs en el torneig de Tòquio? Participarà en Ryoga Hibiki- la nena ho va dir amb ràbia, i va tancar els punys amb ràbia- li guanyaràs oi? No ho aguanto és un estúpid. guanyar-lo! Sense dubte ho faràs!.
- I tant que guanyaré aquest porc! -Es va emportar les mans a la boca no podia dir insults davant d'aquesta nena, els pares podien dir que la pervertia. -ho sento, no volia insultar-ho.
-No et preocupis, la meva mare i les meves tietes també en diuen porc i coses pitjors, que a mi no em deixen dir perquè sóc una nena.
En Ranma va riure, aquella nena li queia bé.
- Has vingut sola? No és bo que una nena tan petita estigui sola en un parc, hi pot haver homes dolents. Jo puc ser un home dolent que em menjo els nens curiosos.
-Tu no ets dolent, tu em protegiràs d'aquells homes dolents. I la mare m'està comprant un gelat. Jo t'he vist i t'he seguit. A tu també et poden atacar homes dolents. I t'he vist tan trist que he vingut a animar-te. T'han fet mal homes dolents?
En Ranma va somriure amb tristesa. Aquesta nena era molt perspicaç.
-Si, homes i dones dolentes, com els que em van separar de la meva família.
- No tens família? - va preguntar la petita curiosa.
-Si tinc els meus pares i algú que considero la meva família. Però unes persones dolentes me'n van allunyar d' ells. Els van fer mal per culpa meva, i jo em vaig haver d'allunyar, perquè no els tornessin a fer mal. - Havia estat set anys guardant per a ell aquesta amargor.
- I no ho veus? Ets dolent, els havia d'anar a veure.
-Em fa por que els passi alguna cosa, si em tenen a prop els poso en perill. I si estic lluny ells estaran fora de perill.
- I ets feliç? - va dir la nena.
En Ranma es va sorprendre per la pregunta de la nena. Tan petita i tan madura.
-No, no ho sóc- va dir el jove home i se li va escapar una llagrima-els trobo molt a faltar. Els vull tenir al meu costat, els necessito tant.
La nena li va acariciar la cara.
-No has de plorar, els homes no ploren, ho diu el meu àvi.
-El teu àvi s'equivoca, els homes també patim i ens fa mal el cor, i plorem.
Ella el va mirar estranyada i va somriure.
-Em caus bé, vull que coneguis la meva mare. Ella també està sola. El meu pare se'n va haver d'anar, i ella també el troba a faltar. Ella somriu quan està amb mi, però de vegades la sento plorar a la seva habitació i crida al meu pare. Saps també es diu Ran…
- Rankooo! - es va sentir cridar a una dona, la nena va empal·lidir. Tenia por de la seva mare quan s'enfuria. - Quantes vegades t'he dit que no et separis del meu costat? I que no parlis amb desconeguts? - va dir la dona, i va adonar-se de l'home que parlava amb la seva filla. Per un moment la sang se li va glaçar a les venes. Després de tant de temps el tornava a tenir al davant- Ran… Ran… Ranma.
El noi va mirar la dona que tenia davant, aquests set anys s'havia tornat tota una dona, però encara mantenia aquella cara de nena que sempre li va agradar.
Ella se'l va mirar, ell havia crescut i ja era un home, encara que encara conserva aquesta cara d'innocència i babau. Ho va notar molt trist, va saber a l'instant que ell havia patit molt.
- Aka… Aka… Akane- va dir el tartamudejant!
Tots dos es van mirar nerviosos. Els ulls dels dos joves es van omplir de llàgrimes, ella va fer un pas després un altre i es va llançar als braços del seu antic promès.
La nena els mirava sorpresa.
-Mare coneixes a en Ranma Yamada i no m'ho vas dir. Ets dolenta. M'ho podies haver presentat abans.
L" Akane va riure, i va mirar la seva filla. I va veure com en Ranma la mirava.
-Ranma és el meu amic des de fa molt de temps, bé va ser el meu promès -li va dir a la seva filla. Va mirar a en Ranma i no li va contestar a la pregunta que el veia als ulls.
-Akane… jo…- temia que ella s'enfadara i li cridés, i li donés amb la maça.
- On has estat aquests anys? - va preguntar ella sense enfadar-se, sabia perquè va fugir el jove, no el renyaria per això- t'he estat buscant durant anys. Quan arribava a un lloc on havies passat tu ja t'havies anat. T'he anat perseguint per mig món. Quan anava als teus combats, no em podia acostar a tu. No saps el que t'he trobat a faltar.
-Sempre fugia. No volia que ningú resultés ferit per culpa meva. Com va passar aquí. Als nostres companys, als nostres veïns, a la nostra família o a tu. Sempre porto el caos a on estic.
-Vaig plorar molt quan te'n vas anar, vas ser un babau, no hauries d'haver fugit... Però al cap de temps vaig decidir anar a buscar-te i portar-te de nou a casa, però mai no et trobava. Tots t'hem trobat a faltar, els teus pares, la meva família… i jo, sobretot jo
La nena mirava com ploraven els dos adults, semblaven estimar-se molt.
-Jo volia tornar, però això significava tornar als problemes. Aquestes boges, aquests idiotes. Tornarien a assetjar-me i us posaria en perill.
- Ramma! Seu- va ordenar la dona, i tots dos ho van fer, la nena es va asseure damunt d' en Ranma-Aquests problemes ja no existeixen, poc després de destruir Nerima i tu anar-te'n, Ens vam ajuntar els afectats i els vam denunciar. Van passar cinc anys a la presó i no poden tornar a acostar-se a Nerima en vida. L' Ukyo va tornar a la seva ciutat natal, el seu pare la va disinherit i ara hi té un restaurant de baixa qualitat. En Ryoga en sortir de la presó, va tornar amb l'Akari i estan casats. No es pot acostar ni a mi ni a la meva família. Els dos nois xinesos van ser expulsats del Japó i la seva tribu segons vaig sentir els van castigar, havien provocat un incident internacional, en atacar-nos. La Cologne també va ser castigada per no aturar-los. No sé què li va passar... ni m'importa. L'exdirector Kuno va fugir amb els seus fills a Hawaii, i els obliga a viure-hi. Ja hi ha ningú que ens va fer mal.
En Ranma la va mirar sorprès i va començar a plorar.
-Tant, temps perdut, tant de temps lluny dels meus, tant de temps fugint sense necessitat de fugir, quant de temps desaprofitat.
-Ranma- li va dir l' Akane compassiva, netejant-li les llàgrimes- això ja ha passat, et trobat. Bé et va trobar la Ranko, potser fos un acte de justícia, el destí. Ara tornaràs amb mi, amb la teva família, a casa teva, on has d'estar
En Ranma va mirar la nena.
- I aquesta petita xafardera i xerraire? - va preguntar en Ranma. - qui és? - li importava poc qui fos el pare de la nena, o que l'hagués adoptat l'Akane, tan poc com havia parlat amb ella ja l'apreciava.
L' Akane se'l va mirar i va somriure.
-És la meva filla- va dir, el noi la va mirar estranyat- la teva filla. La nostra filla. La teva meva. Va ser la principal raó per trobar-te i fer-te tornar a casa.
En Ranma la va mirar i va mirar la nena. Si s'assemblava a l' Akane, encara que els seus ulls eren blaus, com els d'ell i tenia el mateix color de pèl.
- Tinc una filla? - va preguntar mirant l'Akane i ella va sentir.
-En realitat tens una filla i un fill- va aclarir l'Akane- el seu germà bessó s'ha quedat entrenant al dojo.
- Ets la meva filla! - va dir en Ranma plorant i va abraçar la nena. S'havia perdut tantes coses, li havien tret tant, que va plorar una bona estona. - i tinc un fill.
L' Akane també va plorar i el va abraçar per confortar-lo, ell la va abraçar i va plorar al pit d'ella, ella li va acariciar els cabells i va sospirar, per fi va recuperar a qui va creure perdut.
Aleshores la nena va sortir de la seva sorpresa.
- Ets el meu pare!, en Rama Yamada és el meu pare! - va dir la nena contenta i gairebé ballant. - els meus companys de l'escola no tornaran a riure de mi, per no tenir el pare.
- No és Yamada- van dir els dos adults- és Ranma Saotome- Ranma tornava a poder usar el seu veritable cognom.
La Ranko va mirar els seus pares que ploraven feliços, per retrobar-se, per tenir els seus fills, perquè ja ningú no els separaria.
- Per què ploreu? Havíeu d'estar contents.
-Estem contents- va dir en Ranma i li va acariciar la cara -per això plorem.
L' Akane es va aixecar del banc.
-Tornem a casa- va dir la noia- per fi ja estem tota la família junta.
- Sí, per sempre. -va dir en Ranma.
- Però jo vull el meu gelat! - va dir la Ranko.
- I tant que menjaràs un gelat! Sé d'un lloc on fan els millors gelats de Nerima- li va picar l'ullet a la seva filla. La teva mare i jo anàvem molts allà- va mirar a l' Akane-Suposo que encara existeix.
-Si, encara existeix, i encara fan els millors gelats de la ciutat.
Tots tres van anar a aquesta gelateria i van gaudir dels gelats. Van parlar molt i van riure molt.
Quan van sortir de la gelateria la nena va agafar de les mans els seus pares i va caminar contenta, però aviat es va cansar i va demanar al seu pare que l'agafés, i aquest la va agafar com a un tresor, i en braços d en Ranma, la Ranko es va adormir.
I així caminant van arribar al dojo Tendo. En Ranma se'l va mirar amb enyorança.
-Ho he trobat a faltar. He passat set anys somiant cada nit amb el dojo, amb tu.
-Passa Ranma, torna a casa teva. Avui és Nadal i estem tota la família junta. El teu fill, els teus pares, el meu, les meves germanes, i el doctor Tofu que s'ha casat amb la Kasumi, i tenen una nena més petita que la Ranko. Passa que t'hem estat esperat durant molt de temps.
En entrar el noi va somriure.
-Ja estic a casa!- va dir- per fi he tornat.
-Es benvingut!-va contestar l' Akane- i tots dos van entrar a la casa, amb la nena adormida als braços del seu pare.
FI
Notes de lautor.
.
En aquest fic volia que el retrobament d'en Ranma i l' Akane no fos violent, no volia que ella li retregués el temps que ell va estar lluny d'ella, ni li pegués. Si no que tots dos se sentissin alegres de tornar-se a veure.
La filla de l'Akane i en Ranma, se'm va acudir que fos xerraire i que no tingués por d'aquell home que és Ranma, que li donés confiança alguna cosa, i aquella cosa fos recíproca, que en Ranma pogués parlar amb aquella nena amb franquesa, con faria amb l' Akane.
El que va passar després d'entrar al dojo, i el jove es va retrobar amb la seva família, ho deixo a la imaginació del lector, o lectora. Igual que la trobada amb el seu fill, el germà bessó de la Ranko. Com es diu aquest i la filla de la Kasumi? No ho sé, també ho deixo a la imaginació de qui el llegeixi