2. Els elfs de Nadal.

.
S'acostava el nadal, faltava una setmana. Als diferents tallers repartits pel pol Nord, es treballava en la construcció de regals de Nadal, que repartiria Santa Claus. Pel fil musical sonava música nadalenca, alguns elfs fins i tot ballaven, tots somreien, però tot era una màscara.
Treballar en uns dels tallers de Santa Claus era gairebé una feina d'esclaus. Amb una paga molt baixa., Es treballava les vint-i-quatre hores del dia, en dos torns de dotze hores, sense sense vacances, i no poder anar a la costa. Havien de romandre tancats al Pol Nord.
En aquesta feina tenien dos descansos. Quinze minuts per almotzar i per dinar mitja hora. Ara estaven durant el dinar.
Tots aparentaven ser feliços, tots? No! Hi havia sis elfs que no amagaven el seu malestar.
Els sis elfs infeliços menjaven sols, ningú no en volia saber, d' ells se l'havien buscat ells mateixos.
Aquestes sis persones odiaven el nadal, odiaven Santa Claus, odiaven aquelles estúpides nadales, però el que més odiaven eren aquelles dues persones que s'havien vist obligat a allunyar-se d'aquest taller. Be les tres elfes odiaven la que va fugir, i els tres elfs a l'elf que va fugir.
La raó era que els dos exiliats, encara que no eren de tot exiliats, van demanar un canvi de treball a Santa Claus i aquest es va veure obligat a donar-li-ho. Els dos suposats exiliats eren molt amics des de nens, en créixer aquesta amistat es va tornar en una cosa més, i es van tornar parella. Cosa que no van acceptar aquests sis elfs envejosos, es van interposar entre la parella sempre que van voler amb la voluntat de separar-los.
Per això els sis van fer tota mena de trucs, arribant a destruir gairebé per complet el taller Furinkan. Els dos enamorats ja farts van demanar una nova feina. Un treball molt sinistre, i li va ser concedits, i aquests dos nois se'n van anar del taller i del poble de Nerima, i se'n van anar al seu nou i oscur destí.
-Cada vegada aquest menjar està pitjor- va dir l' Ukyo, una elfa cuinera- el teu pare s'estalvia els diners del menjar i ho devia per comprar les seves ximpleries.
La Kodachi, la filla de director del taller, que també era alcalde del poble, la va mirar malament.
-El meu pare es pot donar els luxes que vulgui- va contestar la noia- una elfa pobra com tu no ho entendria.
-Calleu d'una vegada i menjeu- va dir en Ryoga- se'ns acaba el temps de descans i vosaltres tres sempre us esteu barallant.
Les tres elfes ho van mirar malament.
-Això no importar a elf- porc- va dir la tercera de les elfes- vosaltres tres també barallar entre vosaltres.
I la discussió en aquesta taula va anar aumentant. Tot augurava una baralla entre ells, cosa que era normal i diària.
-Ja tornen a barallar-se- va dir la Yuka- tornaran a barallar-se i destrossar el restaurant, i ens tocarà a nosaltres reparar-ho, com sempre.
-Si, perquè el director Kuno és el pare de dos d' ells i sempre els disculpa.
-Ja n'estic fart d'aquests sis- va dir un altre elf- per culpa d'aquests sis en Ranma i l' Akane se'n van haver d'anar-se. I ara…
No va continuar, el nou treball d' en Ranma i l' Akane- a tots els posava a tots els pèls de punta.
-Si el meu estimat Ranma fos aquí m'agafaria als braços - va dir la Kodachi.
- Per què a tu? - va preguntar l' Ukyo- Ran-chan m'estimava a mi.
I va començar una discussió entre totes tres de qui es quedaria amb a en Ranma.
I dos dels nois amb l'Akane.
El tercer, un curt de vista els va mirar, estava enamorat de la Shampoo, i li donava igual la desaparició de Ranma i Akane, per a ell millor, que aquest elf no estigués a prop de la seva persona estimada.
-Ells se'n van anar junts- va dir- i els culpables vam ser nosaltres, i el nostre assetjament, No ens volien, es volien ells, per estar estan junts- el que va dir aquest elf ho opinaven la resta del personal del taller i el poble, Tots ? No!, un petit grup de cinc persones es resistia a pensar que això era veritat. I li van donar al pobre Mousse, aquell noi mig ceg, una pallissa.
Mentre li estaven enganxant, un elf de poca edat, uns cinquanta anys, que representen cinc anys per als humans, es va acostar a la taula. Aquest nen i els seus amics eren famosos per ser els més entremaliats del lloc.
-Hola. t'agrada el pebrot? - va dir el nen, va mirar la Shampoo- M'agradaria dormir entre el teu pit i sortir amb tu. Encara que la meva Nanako és més maca.
La Shampoo el va mirar sorpresa que un nen tan petit li proposés una cosa tan indecent ia sobre dir-li que no era tan maca com una altra noia, això va fer mal el seu ego. Aquest nen era un pervertit. Es va enraizada, i va anar a pegar-li. Quan…
- Shin chaaan! - va cridar la mare del nen, Cuantes vegada t'he de dir que no intentis lligar amb noies més grans que tu? - i li va clavar amb el puny el nen i li va fer un nyanyo - ho sento molt! - es va disculpar la mare del nen i quan se'l portaba a rastres
- Per què no puc estar amb noies més grans que jo? Les de la meva edat són avorrides, i tenen tan poc pit com tu.
En Sin-chan va rebre un altre cop i li va sortir un altre nyanyo damunt del primer nyanyo. Diversos elfs van pensar que això era maltractament infantil. Encara que aquesta elfa era de geni ràpid i tenia maltractat tant el seu fill com el seu marit, que eren tots dos uns faldillers.
Això va dissipar l'ambient, tots es van relaxar fins que va arribar Santa Claus acompanyat del director Kuno.
-No veig progressos-va dir el panxut. - Anem molt endarrerits. Sobretot, els enviaments a Espanya.
-Allà hi ha molta competència, Els Reis Mags. A la part de Catalunya el caga tió i en altres parts altres personatges.
Santa Claus es va enfurismar,
- No és just!, sóc el més famós! I en aquesta part del món sóc infravalorat, sobretot per aquests tres Reietós que van en camells. En camells!, que ni volen, I jo vaig en un trineu màgic tirat per rens màgics- va bufar Santa Claus- i ells fan la feina entre tres i per només un país- s'ho va pensar un instant- crec que només van a Espanya! I jo vaig a tot el mon.
-No es preocupi, amb la quantitat de pel·lícules sobre el nadal que donen en aquest país, aviat deixaran de banda aquests tres Reís, i es passaran al nostre bàndol.
- Però a ells li fan cavalcades com si fos Carnaval! I a mi ni això-es va queixar Santa Claus gairebé plorant el gros de pèl blanc.
-No us preocupeu- va dir el director- Farem un documental dels nostres tallers i en veure la felicitat dels nostres elfs, tots li enviaran cartes a vostè en lloc d'aquests tres Reis.
-I això de cagatió a Catalunya. Alimenta un pal amb cara i barretina! I donar-li cops fins que cagui joguines i caramels. Estic pitjor considerat que un tros de fusta!
Cada any igual, cada any aquest personatge es reprimia en arribar el Nadal. El perquè, cada país seguia les seves tradicions i ell volia ser l'únic al món que per Nadal repetís regals.
Els elfs els miraven espantats ara aquesta depressió la pagarien ells, Santa Claus era conegut pel seu mal geni. Encara que per als humans era un bonàs.
- I qui en té la culpa? - va preguntar el gros de vestit vermell- Uns estúpids elfs que són enviats a recollir les meves cartes i es deixen robar el terreny pels patges d'uns reietons i un tros de fusta! No tingueu miraments amb ells, si heu de fer-los fora -el va fer bramar aquest repartidor de joguines.
I no era el pitjor, ara la competència no només eren els Reis Mags, o un altre personatge. La gent demanava els seus regals per internet i els ho portaven empreses de repartiment, Més competència!, això no ho devia saber el cap, però quant de temps podien amagar-li aquesta dada?
Estaven tots contemplant el gros de vestit vermell. Quan va semblar que els llums baixaven la brillantor, va començar a fer més fred de costum i es va obrir la porta del cop.
Tots van saber què significava això. Havia arribat el moment que tot temien. Fins i tot Santa Claus. Ara entrarien les persones més terribles del món. Acabaven d'arribar els Elfs Foscos, els que vigilaven que ningú escapés al món humà, els que controlaven el que eren enviats a aquell món que feien la seva feina sense incidents. Els que caçaven elfs que fugien del pol nord. Els únics elfs que podien viatjar al món humà quan volguessin.
I aquests elfs van entrar al menjador, portant amb ells el seu fred, i el seu terror. No vestien de colors, sinó amb vestit negres, verds, o marrons. Portaven capes amb caputxes, i anaven armats, amb espases, arcs o altres armes, alguns fins i tot amb pistoles, i la majoria tenien poders màgics.
- No vénen aquest any molt aviat? - va preguntar un en veu baixa. Era cert, sempre arribaven una setmana abans de Nadal, i acompanyaven els elfs elegits al país assignat. Però havien arribat gairebé quinze dies abans de sempre. Alguna cosa havia de passar.
Aquell grup d'elfs va entrar al menjador desprendent un fred gelat que congelava a tothom. Tot i que eren una tropa anava en grups. Es deien que vivien en un castell al sud, en una mansió fosca tenebrosa, en un bosc impenetrable i perillós. Que arribar a aquell castell era un desafiament. Els que volien entrar a la Guàrdia arribar a aquell castell era la primera prova a superar.
En un d'aquests grups dos dels seus membres anaven de negres, els anomenaven els sihnigamis i portaven unes katanes anomenades zanpakuto. Un noi amb ullera prim amb ulleres i un arc. I dos elfs, una noia i un noi d'aspecte imponent, i el seu cap un elf del cabello de color roig com la sang.
-Mira són els Sihnigamis, diuen que tenen uns poders terribles. Són capaços de vèncer fins i tot esperits.
-Aquesta anomenada Rukia és bombonet, però la que es diu Orohime té molt bons pits- va dir el nen elf que anomenaven Shin-chan. Posant un riure pervertit- podia canviar-la per la Misae.
- Sí- va opinar el seu pare, que era igual de pervertit que ell- una mare jove i maca.
Es van sentir diversos cops i tant aquell nen com el seu pare li van créixer al front diversos nyanyos.
- Homes! -va dir la mare del nen furiosa i amb menyspreu. Però tant ella com la seva filla, miraven aquells elfs rossos d'ulls blaus, amb cara de pervertida.
Un altre dels grups que va entrar anava compost per dos Yokai, un d'ells amb tres ulls, que anomenaven Hiei, l'altre era molt maco, i va cridar l'atenció de moltes elfes, que el van mirar amb ulls brillants, entre elles la Misae i la seva filla, que el miraven bavejant..
-Mirar és en Kurama- va dir una de les noies que el mirava embadalida- Oi que és guapo?
Un elf alt i d'aspecte atemoridor atraure mirades de cotenació .
-És en Kuwabara tenia fama de malànima- va dir un elf- Pot crear una espasa al estilo del Star Wars, No creieu que és un plagiador? No ho poden denunciar per atemptar contra el copyright - va acabar.
Tot van mirar aquest noi amb por. No era bo burlar-se d' els elfs foscos.
I finalment , el cap d' aquest gup d' elfs oscurs, un mestís de dimoni i elf. Amb un gran poder, podia disparar bales d'anèrgia pels dits. Era el líder i el seu nom era en Yusuke Urameshi.
Aquests dos grups eren els més terribles de tots, bé n'hi havia un altre encara més temut, i el pitjor que només el componien dues persones.
El grup d' en Yusuke anava a reunir-se amb els altres elfs foscos, quan van ser interceptats pel jove Shin Chan, Va mirar a Hiei.
-Et sembles una fusió d' en Tenshin han i en Vegeta- li va dir. - Ets el fill secret de tots dos?
En Hiei es va quedar un moment parat, odiava que el comparessin amb aquests dos, per sort el grup d' en Son Goku havien anat a un altre taller, i vigilarien altres elfs. L'elf de tres ulls va mirar el noi gairebé amb ganes de matar-lo.
- No sóc fill d'aquests dos idiotes! - va cridar.
- Aleshores ets fill de la Pai i en Yakumo! - va tornar a preguntar el nen.
Fins allà va arribar la paciència d' en Hiei, demostraria a aquest nen educació, però abans que pogués actuar, la mare del nen el va agafar i li va fer diversos nyanos al cap. Aquest grup va mirar aquesta elfa amb por.
-Després els dimonis i terribles som nosaltres. -Va dir l'elf de tres ulls. Però va notar la mirada assassina de la mare del nen. I va decidir callar, no volia un enfrontament contra els elfs que treballaven al taller, almenys encara, era massa aviat. Abans havien de menjar i beure, després ja es veurien. I va pensar que aquesta dona seria una bona Guàrdia Fosca
Va ser aleshores quan va començar a fer més fred, tots van notar que s'acostaven dos ens terribles, dos éssers que feien dècades que no veien. Sabien que havien anat no sols per ser contractats, sinó per venjança, i coneixent-los no es rendirien fins a aconseguir-la.
Per la porta van aparèixer dos elfs, anaven vestits de negre i amb unes llargues capes acabades en caputxes amb què es cobrien el cap, encara que ningú no li veia els caps, tots sabien qui eren.
Enmig d'ells estava presa una elfa encadenades i emmanillada. Aquesta dona orgullosa. Havia estat capturada pels dos elfs encaputxats que l'acompanyaven.
Aquesta jove elfa, feia temps que es va escapar al món dels humans, hi va muntar una organització criminal dedicada al xantatge, les drogues, la usura, i altres activitats delictives. Els dos elfs que la van capturar es van haver d'infiltrar en aquesta organització, canviar la seva aparença. I a poc a poc anar descobrint els seus plans i així desmuntar la seva organització, capturar aquesta pròfuga i fer desaparèixer el pas pel món humà tant de la fugitiva com d'ells mateixos.
Els tres elfs van ser fins on eren el director Kuno i Santa Claus.
-Vinc a lliurar-li a aquests dos nois tan esbojarrats, com no sabien com tornar i li feia vergonya tornar els he hagut de portar jo. Encara que ells s'entesten a dir que són ells el que em porten presa- va dir la Nabiki, que era la presa, amb ironia i burla.
-Venim a cobrar la recompesa per la Nabiki Tendo- va dir el noi en un to sinistre- esperem que ens pagui el just, que ja estem farts que ens enganyin tant vostè com aquell gros engreixat que cada nadal creua els aires en un trineu conduït per ants .
-Són rens màgics- va rectificar Santa Claus.
-M'és igual el que siguin, com sense són puces- va dir el jove elf-o com si va en motos màgiques. Nosaltres només volem allò pactat o ens paga… o atengui's a les conseqüències.
Tots dos homes van mirar aquests dos caçadors. O pagaven o podien tenir problemes amb els elfs foscos. Tots dos sabien com actuaven aquest grup d'elfs. No s'aturaven fins aconseguir el pactat, per a ells els signats als contactes era sagrat i demanaven a l'altra part que respectar-se els tractats com feien ells.
El director Kuno li va llençar una bossa amb monedes i la va agafar la caçadora i pel pes va saber que el director intentava enganyar-la.
-Falta, el preu acordat era el triple del que hi ha aquí, i això no incloïa despeses- va dir la jove elfa- Paga'ns o ens la portem i se la lliurem als Reis Mags, donan el doble del que pactem amb vostè, i ells no ens prenen els pel, ells srmpre paguen el que s'ha acordat.
-He d'afegir- va dir la presa, faria servir una informació per escapar dels seus perseguidors, si li sortia bé, sortiria lliure i els seus captors serien jutjats- que aquests dos caçadors per aconseguir apropar-me a mi es van fer passar per humans. Es van casar segons els ritus humans i van viure junts.
Aquesta manipuladora pretenia que els elfs del taller es queixessin, la recolzessin i quedar lliure. Es van elevar crítiques contra aquesta classe de matrimoni, casar-se com a humans era una heretgia.
- A més va ser un cop baix que la meva pròpia germana petita em lliuri a mi com a presa. No ets l'elfa dolça i amable, ara ets una maleïda elfa fosca- va escopir la Nabiki.
Els dos elfs es van treure les caputxes i van veure els dos personatges més famosos del món élfico. Aquests dos caçadors eren en Ranma i l' Akane, tots els van mirar. Físicament, com tots els elfs, en aquelles dècades amb prou feines havien envellit. Però se'l veia més seriosos i sinistres.
-Per culpa de sis imbècils i una germana ximple que ens venia quan volia, vam estar assetjats durant anys- va dir furiosa l' Akane encarant-se amb la seva germana- Tant va ser l'assetjament que només ens va quedar dues opcions o fugir al món humà, on hauríem capturats, o unir-nos a la Guàrdia negra.
-En el moment que vam arribar al món humà ja estàvem casats- va dir en Ranma- Ens vam casar quan vam entrar a la Guàrdia Fosca. Aquest matrimoni és vàlid. Portem casats des de fa dècades- va mirar com callaven els comentaris- menys en una taula, en aquella taula hi havia els sis personatges més odiats del Pol Nord- tenim els papers en regla.
I llavors d'aquella taula que hi havia les sis persones, que ningú volia, es va aixecar un personatge i…
-Jo m'encarregaré que aquest matrimoni s'anul·li. - va dir en Tatewaki ¡, el fill del director de Taller. A l'acte va rebre una fletxa llançada per en Ranma, que li va donar a la cuixa.
En Ranma es va acostar al fill del director mentre l' Akane es quedava discutint els honoraris que realment havien de cobrar.
- Sempre amb les teves bogeries Kuno! -va dir en Ranma- Tu no aconseguiràs res- No has aconseguit res fins hora i no aconseguiràs res-aquest elf va treure la seva espasa i se la va ensenyar al seu rival- Saps la particularitat del material que estan fetes les nostres fletxes, les nostres espases, i altres armes ? - en Kuno plorant de dolor va negar amb el cap- Et poden travessar, però no et maten, i un cop arrencades no deixen cap ferida. Però el dolor és el mateix que si et travessés una arma de veritat. Et puc atreveixis el cor i els punts vitals, però no et matarà, només són armes defensives, per atacar els nostres enemics. No per matar-los.
En Kuno cridava de dolor.
- Treu-me aquesta fletxa fill de…!- i en Ranma li va enfonsar l'espasa a l'estómac i va deixar aquest estúpid clavat a terra- Ningú t'ha ensenyat a ser educat i tenir respecte per les mares d'altres persones- es va girar i va mirar el director- però sent el fill d'aquell negrer, no m'estranya que no tinguis educació. Vols callar o te llançaré tantes fletxes que semblaràs un eriçó?
L'elf fosc es va acostar a la taula on hi havia els seus rivals.
- Mira qui tenim aquí! - va dir el elf oscur amb ironia- als cinc trossos d'escombraries pel que vam haver d'abandonar aquest poble, encara que ni l'Akane ni jo volíem continuar treballant aquí, en aquest taller. La nostra il·lusió era seguir amb la tradició familiar i regentar el dojo Tendo, però entre vosaltres i aquest imbècil del director Kuno vam acabar obligats a treballar aquí i vestint aquest ridículs vestits d'elfs de Nadal, amb tants colorins, que més que d'elfs semblen de pallasso,
- Són els vestits d'elfs tradicionals! - va dir en Kuno.
En Ranma li va llançar una altra fletxa que se li va clavar a l'espatlla esquerra.
- Et vaig dir que callessis! - li va ordenar el elf i encara que va parlar mirant els seus rivals, parlava per a tots els allà reunits- heu perdut un parell de coses. Els elfs sempre vam ser gent del bosc. Guerrers i caçadors, vosaltres heu perdut aquesta dignitat i ara sou esclaus d'un director boig i un gros sebós que vol acaparar les dates nadalenques i no tolera la competència. Us ha passat el mateix que als humans, heu perdut el sentit del nadal!, Una època per estar amb la família i què feu vosaltres? Us deixeu dominar per dos personatges inferiors. Els humans en aquestes dates es deixen seduir pel consumisme. Han canviat pau i harmonia per consumir i engreixar, de manera semblant vosaltres heu canviat aquesta pau i harmonia per treballar com a esclaus.
Tots el van mirar espantats, aquest elf era un heretge. Estava parlant contra els principis de la societat elfica actual. Per ells treballar en aquest taller era tot. Aquest taller ho movia tot. Els regals de Nadal que Santa Claus portava al seu trineu, es feien allà.
- Estàs parlant contra la tradició! -va dir en Ryoga- i jo a força de cops et faré retratar-te de les teves paraules- i aquest noi es va llançar sobre en Ranma. Antigament els dos elfs estaven igualats, però ara en Ranma estava molt per sobre del seu rival i en Ryoga va caure a terra en només tres segons.
-No ets res, sempre et va faltar alguna cosa per ser el meu igual, ara no tens res, estàs molt per sota meu.
En Ryoga se'l va mirar.
-D'aquí uns segons m'aixecaré i et mataré -va dir aquest elf. Però aquests segons es van tornar minuts. Al final, en Ranma cansat d'un cop el va deixar K.O.
- Airen! - va cridar la Shampoo i es va llançar sobre en Ranma per abraçar-lo, però mai va arribar al seu objectiu, dues fletxes la van fer caure a terra.
La Shampoo va mirar les fletxes que tenia clavades, i va mirar a qui les va llançar.
- Akane!, jo et…! - va dir la noia, i…
L' Akane parlava amb el director i Santa Claus, exigia el preu estipulat pel cap de la Nabiki, més les despeses.
-Ens deu el triple, més les despeses- va dir furiosa l' Akane- El que ens ha pagat no és ni una quarta part del promès-va dir l'elfa fosca.
-És just, - va contestar el director Kuno- heu trigat molt a aconseguir capturar-la.
- No va ser gens fàcil. Ens vam haver de crear unes identitats humanes, infiltrar-nos en una de les empreses que va crear la meva germana. Anant descrubint els seus plans sense que ella sospités de nosaltres. Capturar-la al moment precís. Esborrar de la ment dels humans els records sobre la Nabiki. I destruir aquesta organització. Si els humans sospitaven alguna cosa ens podien ficar els elfs en problemes. No han de sospitar la nostra existència, per a ells només som parts de les llegendes.
-Això m'importa poc- va dir el director Kuno que era molt garrepa-el pagat és més del que mereixeu.
L' Akane va mirar aquell cap elf rabiosa, i va portar la mà a l'empunyadura de la seva espasa.
-Si se sap que el director Kuno no compleix la seva paraula, cap membre de la Guàrdia Fosca anirà quan demani ajuda. Tindria problemes i dels grossos- va mirar la Nabiki- També podíem portar la Nabiki als Reis Mags, com he dit, ells també van posar preu al cap de la Nabiki… i ells si compleixen les seves promeses.
- Em vendries als Reis Mags com em vols vendre a Santa Claus? - va dir sorpresa la Nabiki- eres la meva germana, almenys podia tenir més respecte pels vincles familiars.
L' Akane es va encarar amb la seva germana.
- No ens vas vendre a mi a en Ranma? A aquests sis gilipolles cada vegada que et va venir de gust? - va contestar l' Akane- Per les teves maneres vam acabar treballant en aquest taller vestits com a pallassos. I temps després per culpa de l'assetjament dels sis només vam poder fer dues coses. O fugir i tornar- nos uns fugitius i ser caçats per la Guàrdia Fosca, o hi unim a ells. I ja saps què vam fer. Ara et vendrem a tu i menjaràs del mateix verí que ens vas fer menjar a nosaltres.
La Nabiki va mirar la seva germana espantada, l' Akane havia canviat, abans era dolça i simpàtica, ara era pura ràbia. Si avant no era bo desafiar-la, ara era una bogeria.
-De totes maneres, no et pagarem el que hem acordat- va contestar el director Kuno- la culpa va ser vostra per fiar-vos de mi.
-No ha canviat en res- va contestar l' Akane- sempre tenint les mateixes bogeries, com aquella vegada que ens va voler rapar els cabells a tots al seu mal gust. - l'elfa fosca va somriure- Però ara ni estem al vostre servei, ni som com aquests elfs deformes que treballen per als mags estúpids d'aquesta escola de mags ximples. Tants aquests elfs com els que treballen aquí són esclaus Nosaltres els de la Guàrdia Fosca som lliures- va mirar al seu voltant. i Nadal és molt aviat- l' Akane va somriure amb maldat. -No hi ha haure regals perquè Santa Claus fes la seva feina.
- Ens estàs fent xantatge? _ va preguntar Santa Claus.
-No, que va- va dir l' Akane amb ironia- Només els faig veure la veritat.
El director Kuno va empassar saliva, sabia que tenia la de perdre. I li va llançar una altra bossa de diners a l' Akane, ella el va agafar el sobrepès. Va mirar el director i li va fer un signe amb les mans, hi faltaven diners. I el cap del taller es va veure obligat a pagar el que s'havia acordat més les despeses-aquell elf gairebé va plorar pensava gastar-se aquests diners en els seus capricis.
-És bo fer negoci amb vostè. -va dir l' Akane amb maldat i ironia, i els va lliurar a la Nabiki- facin amb ella el que vulguin.
De cop aquesta elfa es va girar, va treure del no-res un arc i va disparar dues fletxes contra un dels sis rivals i aquest va cridar de dolor. Es va acostar a la taula on estaven els sis que el van assetjar durant anys, allà també hi havia en Ranma.
L' Akane es va acostar al seu marit, li va passar una mà per la cintura, va mirar la Shampoo que es retrocedía de dolor per les fletxes que li havia llançat.
- Akane!, jo et…! - va dir la Shampoo.
- Tu no faràs res! - va dir l' Akane. - Ja no tinc por, ni a tu ni a aquestes dues que també anaven darrere de meu marit. No temo els vostres trucs- va mirar al seu company- Ranma és meu i només meu! - i va mirar els tres rivals del seu marit- I jo sóc seva i només seva! Ens pertanyem des que érem nens. Ens estimem des de sempre, i vam fer el pacte d'amor etern quan érem molt nens, per a nosaltres no va ser un joc- tots es van sorprendre, aquest pacte era irrompible. S'havia d'estar molt segur d'estimar-se per fer-ho, tot aquell que ho fes voluntàriament reconeixia que s'estimaria sempre, que s'era un- No podeu trencar aquest pacte, si ho intenteu trencar, cauran sobre vosaltres milers de malediccions. Després d'entrar als Guàrdies Foscos vam renovar aquest pacte. Ja no érem nens, i aquest pacte es va enfortir. I després ens vam casar.
Tot havia canviat, aquest pacte era sagrat, i ningú no s'interposaria entre dos elfs que haguessin fet aquest pacte. I més entre en Ranma i l' Akane que ho havien fet dues vegades.
Tothom respectaria aquest pacte menys sis bojos, el pare de dos i la besàvia d'una de les noies.
-No permetrem aquest matrimoni- va dir iracund en Ryoga- sempre les has tractat malament, sempre te'n reies. No te la mereixes.
- Això va ser part del nostre pla. Ningú podia veure què sentíem l'un per l'altre, els nostres pares ens haguessin casat, i érem uns nens. – va dir en Ranma.
- I anys després, quan vosaltres vau aparèixer en escena, va ser un perill que es descobrís la nostra relació, les nostres vides haguessin corregut perill. Esteu tan bojos que haguéssiu volgut acabar amb el vostre rival en l'amor per quedar-vos amb qui consideraves vostre.
-Només veies els vostres desitjos egoistes, no el que volíem l'Akane i jo. Ens vau perseguir fins a l'extenuació. No teníem ni un moment de pau, Vosaltres tres us vau col·lar a la meva habitació per ficar-vos al meu llit, i no poder escapar d'un compromís amb vosaltres! - va cridar furiós. I us vau colar a l'habitació de l'Akane per acabar amb ella.
L' Akane va mirar en Kuno i en Ryoga.
-Vosaltres vau fer el mateix. Us ficàveu a la meva habitació pel mateix. I a la d' en Ranma per acabar amb ell. No ens deixàveu en pau ni per anar a escola, ni per anar a la cafeteria. Ni tan sols dormint.
- I al final el més idiota de vosaltres va parlar amb el seu pare perquè acabéssim treballant en aquest taller, vestint aquesta roba ridícula. Quan volíem dedicar-nos al dojo familiar, era el que volíem des de nens, i pels vostres estúpids desitjos al final ens vam haver d'unir a la Guàrdia Fosca per allunyar-nos de vosaltres.
- L'entrenament va ser dur, però ho vam passar amb facilitat. De seguida vam anar ascendint a l'escalafó de la Guàrdia, ara liderem un grup, ell que ha vingut a aquest maleït taller.
Tots sis se'ls van quedar mirant.
-No consentiré que et tornis a portar a l' Akane- va dir en Ryoga. - no te la mereixes és molt bona per a tu.
Els dos ex promesos es van quedar mirant i van trencar a riure.
-Ets tot un pallasso, porc! Veig que no heu canviat gens- va dir en Ranma- sou igual de molestos que quan l'Akane i jo vam haver d'escapar de vosaltres.
Els quatre que no estaven ferits es van aixecar per atacar aquests dos. Però de seguida es van aturar, la resta d'elfs foscos es van aixecar per defensar els dos companys.
-D'aquests ens ocupem nosaltres, però estigueu alerta- va ordenar en Ranma i tots els elfs foscos el van obeir.
- Us vencerem, sis contra dos- va dir en Mousse.
Sis? Què sis?, sou quatre- va contestar l' Akane, va assenyalar a en Kuno i la Shampoo - aquests dos estan inutilitzats. No us podran ajudar. I a la resta d'elfs els és igual el que us passi. Se'l nota a les seves mirades que no us volen. Estan desitjant que us enganxin una pallissa. I qui millor que nosaltres dos? Us ho heu buscat durant anys. És hora que ens venguem.
-No us atrevireu- va contestar l' Ukyo-careu en desgràcia, com van caure la vostra família, al llargar-vos, la vostra família va ser acusada de traïció al director Kuno i tancats a la presó del Nord, on romandran durant segles.
- Només sí que el meu estimat Ranma accedeix a casar-se amb mi i divorciar-se d'aquesta plebea, jo parlaré amb el meu pare i seran alliberats.
- La meva família ja ha estat alliberada, ara estan de camí al castell dels Guàrdies Foscos, al costat de més gent capturats injustament per la família Kuno i vosaltres. Hem assaltat aquesta presó i hem alliberat els presos que van ser enviats allà per portar la contrària al director.
-No pots fer això- va dir en Kuno- la Gent Lluminosa els seguirà.
La Gent Lluminosa era la policia creada pels directors dels tallers de Santa Claus. Aquesta policia tenia fama de ser cruels i salvatge.
En Ranma se'l va mirar.
-Pel seu bé espero que es quedin a casa. Aquesta policia no són rivals per a nosaltres. Si un grup de nosaltres, entrem i alliberem els presoners, amb la vigilància que hi ha allà. Què farien aquests soldats en contra de tot un exèrcit del que vosaltres anomeneu elfs foscos?
- Res! No aconseguiran res. Només quedar ferits i presos, nosaltres tenim també una presó on ficarem els vostres soldats de joguina - va dir l' Akane amb ironia- i com veig que no és just que lluiteu vosaltres quatre contra nosaltres dos us donarem un petit avantatge.
I en Ranma es va dirigir cap a en Kuno i li va arrencar les dues fletxes. El ferit es va mirar on havia de tenir les ferides, però no va veure cap ferida, ni sang. Aquest material era sorprenent podia travessar els cossos, però ni matava ni deixava ferides, l' Akane es va dirigir a la Shampoo i li va arrencar les dues fletxes i l'elfa xinesa es va mirar on va haver de tenir les ferides i no va veure res, aquesta noia va sentir ràbia, va voler acabar amb l'Akane, però va caure a terra. Les ferides encara li feien mal.
-Sentireu el dolor durant uns minuts- va dir en Ranma en veure les intencions de la noia- podeu atacar ara o esperar que en Kuno i la Shampoo es recuperin. No importa el que feu el resultat serà el mateix, Sereu derrotats! Tot i que no ajudarà a res, ni amb cent com vosaltres seria una lluita justa, encara estaríeu en desavantatge
-No pensem el mateix -va dir en Kuno, va mirar els altres - seguirem el pla que vam traçar fa anys per vèncer-los- els altres cinc elfs van assistir- Retirada!- Va cridar el noi- Quan estigueu distrets us atacarem! -Aquests sis van intentar fugir-quan estiguem preparats tornarem i us vencerem.
Els sis bojos van escapar en direccions contràries, intentant escapar dels dos liders del elfs oscurs, Aquest eren dos i no podien agafar tothom.
En Ranma i la seva dona es van mirar sorpresos, després van somriure. Aquest pla d'aquells sis era simple, una bona estratègia, però feta per sis idiotes, en poques paraules no seria exitosa.
- A per ells!, que no s'escapin!- va cridar en Ranma, i al menjador es va produir una batalla campal, no només van participar, en la captura d'aquests sis fugats, els elfs foscos, sinó la totalitat dels treballadors del taller, aquests també volien venjar-se dels sis bojos.
La Shampoo va ser agafada per l' Akane. L'elfa xinesa es creia superior, però es va veure àmpliament vençuda per una rival a qui sempre va infravalorar i subestimar.
-No sé com et temia fa anys, mai vas ser res. M'havia d'haver fiat del que em deia en Ranma, ni tu ni les altres dues valeu gran cosa.- I les elfa fosca va emmanillar i va lligar la seva rival més perillosa.
Els germans Kuno en la seva fugida van xocar entre ells, i van caure a terra. No van poder aixecar-se, sobre ells van caure els seus companys de feina i els van lligar.
En Mousse va confondre una columna amb en Ranma i ho va desafiar
-Et guanyaré Saotome- va dir l'encegat. I li va donar un cop de puny a la columna i va cridar de dolor- Des de quan tens la cara tan dura?
- Sóc aquí! - va dir en Ranma apareixent darrere seu, i li va pegar una puntada per darrere i ho va estampar a la columna, i en Mousse va caure desmaiat. -Estàs més cec que mai.
En Ryoga va veure que ningú ho seguia, corria cap a la porta, o això pensava ell, però aviat va veure que corria directament cap a la taula on hi havia els Guàrdia Foscos.
- Com he arribat aquí? - va dir l'elf perdut.
-Perquè ets un idiota que sempre es perd- va dir un elf fosc, i va ser atrapat i lligat.
L'única que semblava que havia escapat va ser l' Ukyo, però va trepitjar una poma que a algú li havia caigut, i va anar a trobar els seus ossos a terra.
- Oh! - va exclamar la Yuka- em va caure la poma que em menjava- va dir amb falsa innocència, mentida!, la va llançar perquè caigués l' Ukyo.
- Mala bruixa! - li va dir l' Ukyo en adonar-se de la veritat. I se'n va anar a aixecar per pegar a la noia que li va provocar la caiguda, però una poma i un meló que se li van "caure" a la Sayuri i una altra jove elfa van impactar al cap de l'Ukyo i va quedar inconscient.
En un moment, el pla ben traçat de fugida d'aquests sis, calculat i acarnissat durant anys, va ser desbaratat. Quan van despertar de la seva inconsciència estaven lligats i emmanillats. Els havien tapat la boca amb cinta americana i li llençaven menjar.
En Ranma els va mirar i va somriure.
-Deixem-los una bona estona aquí- hem de parlar amb més d'una persona.
I el noi i la seva dona es van dirigir a parlar amb els seus antics amics, que en veure'ls arribar es van espantar.
-No us espanteu som els mateix que abans- va dir l'Akane somrient.
-No, no ho sou, amb aquests vestits foscos sou molt lúgubres i sinistres.
- Sayuri! sota això vestits som els Ranma i l' Akane que vau conèixer. Podem caçar elfs fugats, però per nosaltres vosaltres sou els nostres amics.
-Feu maldats- va dir l' Hiroshi- vau deixar anar presos de la presó del Pol Nord.
En Ranma se'l va mirar seriós.
-Només hem deixat anar els que no es mereixen ser-hi, els que van portar la contrària al director Kuno, o a Santa Claus. Els que mereixen estar a la presó no ho hem deixat anar, i seguiran allà. La Nabiki serà manada allà, i romandrà durant molt de temps.
-Podíeu haver-vos allistat a la Gent Lluminosa- va dir en Daisuke. -Almenys estaríeu aquí.
Els altres elfs d'aquell grup el van mirar com si fos boig.
-Ni a punta de pistola- va dir l' Akane- malgrat el nom, són corruptes, practiquen la tortura, i les detencions indiscriminades. Treballen només per al director Kuno, o els altres directors corruptes dels altres tallers. Ni en Ranma ni jo podíem treballar per a algú així. I en aquestes condicions.
-Sé perquè ho dius Daisuke- va dir en Ranma- a nosaltres també ens agradaria ser aquí amb vosaltres, i portar el dojo familiar, i estar amb la nostra família. Però mentre el director Kuno, Santa Claus i aquests sis segueixin aquí no hi podem tornar. Aquest poble del Pol Nord és una tirania.
-Cal canviar el sistema, escollir un altre director, i un altre Santa Claus més just, no algú que us exploti- va seguir l' Akane-. En el passat n'hi ha hagut de millors. Aquest taller va ser regentat per directors millors, i hi va haver Santa Claus millors que aquest. Fins que no es produeixi aquest canvi no podem tornar a viure aquí, vindrem a vendre els nostres serveis, però no a viure.
-Però és tan difícil canviar-ho- va dir una de les noies- aquests dos ho controlen tot, la nostra forma de vestir, el nostre menjar, l'educació dels nens. I els vostres sis rivals són els seus talps en aquest taller. No hi podem fer res.
-No ens podem casar amb qui vulguem, ni sortir de festa amb els amics- va dir l' Hiroshi- fa anys que no tenim una reunió fora d'aquest taller. Trobo a faltar una bona festa com la que ens vam enganxar quan vosaltres estàveu, però ara ni això, amb el canvi de torn de treball, de vuit hores durant cinc dies. A dotze hores durant sis dies. No tenim ni ganes de festa, estem molt esgotats.
-Però ni podem fer festa, cal demanar permís per fer-la i mai ens ho donen. I com ha dit l' Hiroshi, ja han triat a les nostres parelles, pertanyen a la Gent Lluminosa. -A la Yuka li va costar dir el que seguia- A mi i a l' Hiroshi ens han tocat parelles del nostre propi sexe. Les va elegir el director per castigar-nos per ser amics vostres. Si ens neguem… les nostres famílies patiran les ires del director
Els dos elfs foscos els van mirar sorpresos. La maldat del director era molt gran.
- Però vosaltres dos éreu parella- va dir l' Akane mirant a la Yuka i l' Hiroshi- i vosaltres dos també – va dir els altres dos elfs.
-Això ja és passat- va dir la Yuka amb tristesa, i plorant- ara és el director Kuno el que decideix amb qui ens hem de casar. I ha decidit o ho obeïm i ens casem amb qui ell vulgui o en cas contrari serem solters o morts.
L' Akane i en Ranma els van mirar entre espantats i emprenyats. Això sí que era una heretgia no el que havia dit en Ranma minuts abans. Segons les lleis Mil·lenàries dels elfs, fins i tot el més feble tenia dret a aconseguir parella i casar-se amb qui triés. Negar-li a un elf el casament era un crim, encara que amb ells havia passat. No estaven disposats que els seus amics passessin per alguna cosa semblant als que ells van passar.
En Ranma es va girar a l' Akane.
-Això ha d'acabar!, això no pot continuar així- va dir enrabiat en Ranma.
-Tens raó, però aquest director té molt de poder i Santa també. I rebran ajuda dels directors d'altres tallers- va dir l' Akane.
-Però nosaltres som la Guàrdia Fosca i som més que la seva mal entrenada Gent Lluminosa, els podem revocar i tornar al vell sistema, que els directors dels tallers i els seus alcaldes i Santa Claus suguin elegits pel poble, com s'ha fet durant mil·lennis.
-Que la gent esculli la seva professió i no siguin obligats a treballar al taller i no tenir un horari abusiu- va dir l' Akane.
-Hem vingut a veure si tot havia canviat, com que no ho ha fet hem de canviar el sistema i tornar al sistema anterior. Per això vam ser contactats.
-Deu ser un cop d'estat.
-No, el cop d'estat ho van fer ells, van enderrocar amb paranys els antics directors. Santa Claus va substituir el seu pare i el va enviar a l'exili, perquè morís, nosaltres la Guàrdia Fosca el vam recollir i vam saber la veritat. Ell ens ha encarregat que enderroquem el seu fill.
- Sí, però això ha de ser després de Nadal, el dia després de Nadal, el dia Sant Esteve. - va contestar l' Akane.
-Ara elegiran els que sortiran del pol Nord i aniran al món humà com a enviats de Santa Claus, sé de sis que s'enduran una sorpresa.
I entre Santa Claus i el director Kuno, van triar "a l'atzar" els que anirien al món humà i els que serien els seus acompanyants entre els Guàrdia Negros-ni Santa Claus ni el director van saber que els elfs foscos van utilitzar el seu poder per arreglar el sorteig
Al grup de la Yuka li va tocar els sihnigamis. Els quatre elfs es van espantar aquests elfs foscos feien por.
-No us preocupeu no són dolents- va dir l'xAkane als seus amics-.
- No són dolents i no faran res de dolents, ells una mica pervertits, però no us donaran problemes. -va dir en Ranma als elfs foscos- Si intenten sortir de festa, vigilar-los, que no es fiquin en embolics, abans eren parelles, si ho tornen a ser, no feu res, deixar que gaudeixin el que puguin, però sense fer mal als humans.
Els grups d'elfs que sortirien a l'exterior van anar sortint i amb ells els elfs foscos que els acompanyarien,
I quan va arribar el grup dels sis idiotes, i amb terror van veure que anirien a Espanya i serien acompanyats per en Ranma i l' Akane que els miraven perversos. Aquell any no hi hauria baralles amb els patges dels Reis mags, ni destrosses del tió si anaven a Catalunya. Ni deixarien lligar Kuno amb les humanes. Aquell anys no els deixarien divertir-se a costa de ningú. Haurien de ser bons i comportar-se com a bons nois.
Per als sis aquesta feina anava a ser un malson. Per a l' Akane i en Ranma seria el somni que havien tingut durant anys. L'oportunitat diabòlica i divertida de venjar-se'n. Sabien que aquests sis trencarien les regles, molestarien algú o a ells. I ells dos estarien allà per evitar enrenous. El primer seria quan aquests sis sabessin que ells dos dormiran junts. La solució seria fàcil, drogar-los i dormir-los.
-Sera una feina fantàstica- va dir l' Akane- fer-los pagar el que ens van fer.
- Sí, gaudirem- va contestar amb maldat en Ranma.
- El director Kuno està rabiós, no està content que hàgim alliberat els seus presoners. – va dir preocupada l' Akane- buscarà represàlies.
-Per això deixarem un contingent infiltrat de Guàrdies Foscos. Perquè no hi pugui fer res.
Els portals màgics a diversos països es van obrir i hi van passar els elfs del taller i els seus guardians foscos. Alguns elfs es van disfressar de Santa Claus, altres anirien amb el seu vestit d'elf i la Guàrdia Fosca estaria allà per vigilar-los i protegir-los.
Els sis rivals d' en Ranma i l' Akane no volien anar amb ells a la seva missió, amb aquests dos tindrien problemes sense poder divertir-se.
-Hi ha moltes maneres de divertir-se on anem, podeu passar-ho bé si no incompleixeu les normes. Res de provocar disturbis o barallar-vos amb ningú i menys amb la competència- va dir en Ranma.
-Res d'intentar lligar, o escapar-vos- va continuar l' Akane- estarem allà per evitar que us escampeu.
Els sis pobres elfs van mirar els seus vigilants, ho passarien malament, i van entrar al portal màgic que els portaria a la seva feina al món humà.
En Ranma i l' Akane els van mirar entrar i van somriure amb maldat. S'ho passarien bé vigilant i controlant aquests imbècils. No els deixarien sortir de nit i gaudir de sopar i diversió. Però ningú els obliga que ells no ho poguessin fer- ho. Drogant els seus rivals perquè dormissin tota la nit, ells serien lliures de fer el que volguessin. Sopars, discoteques, o fer amor.
Quan tornessin... a aquell director impostor i a aquell fals Santa Claus els quedarien hores al càrrec. Aquesta era l'autèntica feina de la Guàrdia Fosca, per això van ser contractats, per tornar-ho tot a la normalitat.
En Ranma i l' Akane van entrar al portal màgic. I aquest va desaparèixer.
Santa Claus i el director van respirar tranquils, no quedava cap elf fosc. Podien estar tranquils. Quan acabés la missió al món humà els elfs foscos tornarien directament a la seva mansió i en un any no en sabien res d' ells, seria un any de tranquil·litat.
No van saber fins que va ser tard que aquest seria l'últim any que gaudirien d'aquest càrrec, que els quedaven dies per seguir tiranitzat els habitants del Pol Nord, que aviat serien deposats. I encara que ho haguessin sabut no podrien fer res contra el que se li venia a sobre. I sense saber res van continuar maquinant com esclavitzar encara més els seus treballadors.

FI

NOTES DE L'AUTOR:

M'ha sortit un fic molt revolucionari.

El any passat a la meva feina els meu companys es van disfressat d'elfs de Nadal, no m'agraden els elfs de Nadal. Sóc més dels del "El senyor dels anells" i obres semblants. Elfs amb capes, espases i arcs, no vestits de coloraines, i així ho vaig dir. En resultat no em vaig disfressar i d'aquí va sortir aquesta història.

Tampoc m'agraden el tipus d'elf que surten als llibres i pel·lícules de Harry Potter, per la mateixa raó que no m'agraden els elfs de Nadal.

I el que diu Ranma de perdre l'esperit del nadal és cert que totes aquestes festes s'han tornat molt comercials, només pensem a gastar.

Com que no he pogut pujar a temps aquesta història no puc felicitar el nadal, però si l'any nou, amb l'esperança que sigui millor, que aquest any de mer…que està a punt d'acabar.

És el primer crossover que he fet i en cert punt era un experiment, i en una altra un homenatge.