3. Un atac abans de Nadal.
.
L' Akane estava asseguda en la posició del lotus al mig del dojo del dojo. La seva ment estava tranquil·la i relaxada, o això pensava ella. El seu promès no pensava igual.
- Vols relaxa't? no estàs gens relaxada!- va ordenar de manera contundent el furiós noi. -Tenim menys d'una setmana per entrenar-te, t'has d'enfrontar a aquestes tres.
Ella va perdre la paciència, en Ranma era un bon mestre, el millor que havia tingut, però era rigorós fins a l'extenuació, encara que sabia que mai no arribaria a l'extern d' en Genma.
- És molt difícil aconseguir l'estat que em demanes! - va cridar ella enfadada- No ho aconseguiré! Em demanes molt massa!
- Et demano el que està al teu abast! No ets feble!, no ets com les teves amigues. No ets una estúpida princeseta que espera sense actuar l'imbècil del seu príncep blau la rescati. Ets una lluitadora que no es rendeix!
- No sóc com les teves altres promeses que s'arrosseguen als teus peus! - va cridar ffuriosa l'Akane- Podem deixar això i te'n pots anar amb aquestes tres donyes perfectes! - va grunyir l' Akane- aquestes tres que saben cuinar, cosir i tenen el cos prefecte… mentre jo… ia la noia se li va escapar una llàgrima.
En Ranma la va mirar amb desesperació.
Es va acostar a la noia, i la va mirar. Li va acariciar la cara i li va mirar el front. L' Akane lluia una petita cicatriu, en tenia una altra al braç i una altra a la cama. Amb el temps no deixarien marques. El noi en veure la cicatriu es va enfurismar. Va ser durant l'última trobadada amb aquestes tres boges, la van voler matar, l' Akane es va defensar, però elles van utilitzar trucs bruts i van aconseguir ferir-la. I quan li anaven a donar el cop de gràcia, va aparèixer en Ranma i la va rescatar.
-Sempre igual, sempre m'has de rescatar. Potser si sigui semblant a aquesta princesa tot esperant que la rescati el seu príncep blau- va dir ella plorant-sempre m'has de salvar. Elles tenen raó, sóc una càrrega per a tu-No comprenia a en Ranma, sempre la insultava, però si ella estava en perill, era capaç de tot per salvar-la, ara l'estava ensenyant i no reia d'ella i l'animava, no era el Ranma que ella coneixia.
En Ranma la va mirar amb tristesa.
- No ploris no m'agrada veure't plorar! No aguanto veure't plorar. Em fan venir ganes de pegar a qui et fa plorar, fins i tot a mi mateix perquè sóc el que més et fa plorar. No ets una càrrega, ets millor del que et penses
Ella el va mirar i va continuar plorant, se sentia una inútil. En Ranma va canviar de tàctica perquè ella deixarà de plorar
-Mira, allò que t'ensenyaré que no és difícil, al contrari és molt fàcil aconseguir l'estat de tranquil·litat que has d'assumir. - va dir el noi - ara t'ho demostraré, quan em vegis totalment tranquil, ataca'm com si t'hagués insultat, amb totes les forces.
El noi es va posar en la posició de lotus i va tancar els ulls, a poc a poc es va anar tranquil·litzant, fins a aconseguir un estat de clama total, com la seva promesa no ho havia vist mai. Li va recordar un llac tranquil, el noi estava en harmonia amb el seu entorn. Ella es va sorprendre, algú tan impulsiu com en Ranma que estigués tan relaxat, gairebé el va poder visualitzar com una estàtua en un temple.
I llavors ella va atacar, en aquell estat el noi era un blanc segur. Però la seva puntada de peu va donar a l'aire, ell s'havia mogut i esquivat el cop, encara que seguia assegut al mateix lloc. L' Akane ho va intentar tot, cops, puntades de peu, però el noi ho esquivava tot sense moure's del lloc i sense obrir els ulls. De sobte l' Akane va atacar l'estómac del noi, aquest va saltar cap enrere i es va posar en posició de defensa, va obrir els ulls, i la noia hi va veure tranquil·litat i serenitat. No mostrava res. Era com enfrontar-se a un robot.
L' Akane atacava i el tranquil noi esquivava o parava amb facilitat els cops. De cop ella es va enfurismar.
- Ataca!, no et defensis només! - va cridar la noia - i va atacar en Ranma furiosa. Aquest només va haver d'escombrar la noia i aquesta va caure a terra. En Ranma es va asseure a sobre i la va immobilitzar, ella es va enfurismar, si era el Ranma de sempre.
- Deixa'm pervertit! - va cridar ella- Deixeu-me anar! Quan m'alliberi…
En Ranma la va mirar amb aquella mirada tranquil·la i sense mostrar cap sentiment.
-Quan t'alliberis no aconseguiràs donar-me, al teu estat actual no aconseguiràs res. Et deixes portar per les teves emocions i comets errors, no penses el que fas, només actues- va dir en Ranma amb un to mancat de sentiment. El noi la va deixar i va saltar cap enrere allunyant-se'n.
L' Akane enfurismada pel tracte rebut pel noi el va atacar, va treure la maça i no va aconseguir res. És més, en Ranma se'l va treure. L' Akane el va mirar sorpresa i es va deixar caure a terra, aquell noi li havia tret la seva maça, l'havia vençut amb facilitat.
En Ranma va mirar el mall i va tornar a ser qui era. De nou tenia aquells ulls burletes i aquest somriure d'egòlatre.
-Ja sé com fas per fer aparèixer aquest artefacte del diable, - se la va llançar a la jove i li va dir- comencem de nou. Posa't en posició de loto- ella va saber que l'havia d'obeir. En Ranma es va posar davant seu i també va adquirir aquesta posició la va agafar per les mans- ara pensa en un llac tranquil. La teva ment està fent que en aquest llac hi hagi onades, relaxat, calma't, i aquest llac es calmarà.
A poc a poc, la noia va anar calmant el seu llac interior i va veure el llac interior encara més tranquil del seu promès.
-Ho estàs aconseguint Akane- va sentir dir a en Ranma. -Ara mantenir-lo, que res no ho alteri, ni els insults, ni les provocacions, ni el fred ni la pluja. En aquest estat deus estar mentre lluitis amb elles, relaxada, però atenta al que passa al teu voltant. Les petjades de la gent, la seva calor corporal, el vent entre els arbres. Has de reconèixer el teu rival, encara que no el vegis, saber què està fent.
Tots dos estaven tranquils.
-Farem una volta, veurem a la nostra família. A la cuina…- va dir en Ranma.
-Hi ha dues persones... són dues dones, estan cuinant- va dir l' Akane. – són la Kasumi i la teva mare.
- Bé! - va respondre en Ranma.
Seguiren explorant l'energia de les persones del dojo.
-Al soterrani hi ha algú, Al soterrani? No sabia que teníem un soterrani! És la Nabiki?
-Si, ho és, és la Nabiki- va contestar en Ranma- sembla que allà es on revela les seves fotos- va dir en Ranma –ara que ho sabem podem desmuntar-li els seus xantatges.
E dos nois van somriure.
-Els nostres pares juguen- va dir l' Akane, s'estan barallant. S'han fer trampes. - de cop la noia es va enfurismar- detecto la gata i la cuinera.
-Vénen cap aquí. -Va contestar en Ranma- voldran una cita, o donar-me menjar. No em fio del que portin. I no aconseguiran res. No vull ni el seu menjar, ni tenir res amb elles
-Encara queda una estona perquè arribin i segur que es troben i barallen entre elles, i no arriben a casa
De sobte van notar que alguna cosa no anava bé. I es van concentrar a la Nabiki, van notar que la noia havia connectat l'ordinador i els espiava, hi havia càmeres al dojo. Els dos joves es van adonar on estaven amagades aquestes càmeres i es van llançar contra elles.
-La teva germana ha demanat unes joguines noves- va dir en Ranma.
-I cares, les va comprar per internet, les va pagar amb el diners que ens va treure de l' ultima qud ens va fer xantatge. Crec que estarà furiosa. Però almenys ens hem venjat. -va dir la noia somrient.
En Ranma la va mirar i va somriure.
- Ho veus, no és tan difícil. Demà t'ensenyaré a atacar i defensar-te en aquest estat. Però no has de pensar que aquestes boges estan per sota teu. No te'n fiïs, encara que estiguin a terra inconscients i semblin desmaiades, són unes tramposes. Has de fer servir amb elles tots els teus sentits. Les has de guanyar.
-I així tu podràs sortir la nit de Nadal amb qui et doni la gana- va dir l' Akane trist. I la noia va sortir del dojo.
- Idiota! Amb qui vull estar aquella nit ets tu- va pensar el noi.
Aquesta era l' aposta, qui guanyés sortiria amb en Ranma la nit de Nadal. L' Akane es va apostar que si guanyava ella… en Ranma podia estar aquella nit amb qui ell triés, seria lliure de triar.
– He fet prometre a les altres noies que no sabotejarien aquesta cita.
En Ranma no estava d'acord, ja havia planejat una cita amb l' Akane, i la seva família, ho tenia tot preparat i aquella maleïda aposta va llençar tots els seus plans per terra.
Però ell també va fer prometre alguna cosa. Que no hi hauria repeses contra la noia amb qui sortís, els va fer signar un document a les quatre. L' Akane se'l va mirar, aquell noi havia après una mica de la Nabiki. Però el que no va dir en Ranma, que aquell document guardava un petit parany.
I amb un altre document els va fer prometre pel seu honor que no farien trampes, si una usava un sol truc brut, quedaria eliminada i ell se n'encarregaria, no es fiava ni de la Shampoo, ni de la Kodachi, i en menor escala de l' Ukyo. En aquell document especificava que si alguna rebia ajuda d'algú, ell no s'estaria i faria amb aquell algú el que volgués.
El parany del primer document ho diria en el moment que l' Akane guanyés, perquè estava segur que seria ella la guanyadora.
En Ranma va sortir del dojo i es va trobar la Nabiki.
- Què has estat ensenyant a la meva germaneta? -va preguntar la mercenària- li ho he preguntat a l' Akane i m'ha dit que no ho entendria.
En Ranma la va mirar i va somriure.
-La teva germana té raó, no ho entendràs.
- He practicat arts marcials! - va dir la Nabiki- Que l' Akane sigui la més dotat en això no vol dir que jo no ho entengui!
-No ho entendràs- va contestar en Ranma- el teu esperit és feble. Només penses en els diners- es va acostar a la seva més que possible futura cunyada i la va mirar amb una cara malvada. – si la teva germana pateix un mal… m'encarregaré que pateixis, et faré responsable a tu i no t'agradarà què et faci.
-No sabràs si t'espío o no- va dir la Nabiki, ningú impedirà que informi a qui vulgui, si no dóna'm deu mil iens.
-Et refereixes a espiar-nos des del teu amagatall al soterrani- va dir en Ranma amb sarcasme-ja no existeix, l' Akane t'ho està destrossant ara.
La Nabiki va mirar amb terror el noi.
- És mentida! No podeu saber que tinc un amagatall al soterrani.
- Tenies! -va dir una veu. La Nabiki es va girar i va veure arribar a l' Akane. La noia portava part de l'ordinador secret de Nabiki. Ho havia destrossat amb acarnissament- això és el que queda del teu amagatall. No et busqui un altre, sabrem on estarà i acabarà igual.
I els dos promesos van entrar a la casa deixant la Nabiki sola, ella els va sentir jugar-se a pedra, paper, tisora qui es dutxaria avants. Com en tots els jocs va guanyar l' Akane i va ser aquesta noia la que es va dutxar abans. Després ho va fer en Ranma. La Nabiki va sospitar que de vegades en Ranma feia trampes perquè la seva promesa el guanyés.
Hores després estaven sopant tots, increïblement ni en Ranma ni l' Akane es barallaven. Però feien servir els seus escuradents per agafar els millors trossos de menjar del plat central. Sempre que anava a agafar alguna cosa la Nabiki, un dels dos actuava abans i se'l treia, la Nabiki només va acabar menjant el que tenia al seu bol, la pobra va passar gana.
Tota la família mirava els dos promesos espantats. No estaven enfadats, semblaven molt relaxats i tots dos tenien un somriure entremaliat a les seves cares. Mentre la Nabiki estava molt seria, fins i tot espantada. Alguna cosa havia passat, els dos nois semblaven que es venjaven de la Nabiki.
- Què ha passat aquí? - va preguntar en Soun-No és normal que no us baralleu.
-Estem entrenant- va dir l' Akane.
-I la Nabiki s'ha volgut ficar -se pel mig, per saber què fem i vendre'ns com sempre fa- va continuar en Ranma.
-I li hem donat una petita lliçó- va dir l'Akane. A les dues promeses, el que començava a comptar-ne un sobre l'altre. Els dos menjaven al mateix temps, com si un fos el reflex de l'altre, i tot juraria que van fer els mateixos gestos alhora.
La Nabiki els va mirar amb ràbia, amb ganes de matar la seva germana i aquest idiota.
-Ni ho intentis- li va advertir l'Akane.
La Nabiki la va mirar sorpresa.
- Ni intenteu què? - va preguntar la Kasumi.
-Nabiki pretenia atacar-nos- va dir l' Akane de forma tranquil·la.
La mercenària es va espantar. No sabia com la seva germana va saber que l'atacaria, però no es va deixar espantar.
-El vostre entrenament em pot donar molts diners, si els venc a …
La noia va callar, tant la seva germana petita com en 11Ranma la miraven tranquils, això no era normal, en aquell moment l' Akane s'hauria d'haver aixecat furiosa i cridar-la. Però no, la mirava amb una tranquil·litat sorprenent, però tot i això l' Akane transmetia una amenaça.
-Has de saber que valores més. Si als teus diners o a la teva vida. -va dir calmat en Ranma si immutés, mentre menjava- si contes alguna cosa a aquelles, no ens estarem quiets, i patiràs les conseqüències dels teus actes, com t'he dit abans.
- No podeu amenaçar-me- va contestar la Nabiki furiosa.
- Has vist Ranma? - va dir l' Akane rient- la Nabiki sempre ha mantingut la sang freda, i ens ha fet enfadar-nos, però avui hem estat nosaltres els que l'hem fet enfadar.
-Si, és divertit veure-la fora de seu terreny- va dir el noi com comentant el temps- ja he acabat de dinar-va dir el noi, es va girar a la Kasumi-T'ha quedat molt bo el sopar, felicitats, tant de bo altres es dediquessin a activitats útils i no a ximpleries- va dir mirant a la Nabiki.
L' Akane es va aixecar i va mirar la Kasumi.
-Jo també he acabat- va dir la noia- en Ranma té raó, avui t'has superat. - va mirar la Nabiki amb tranquil·litat, i no li va dir res.
Els dos nois van pujar a pis de dalt i es van tancar a l'habitació de l'Akane.
La Nabiki es va aixecar.
- On vas? -va preguntar la Kasumi- jo de tu els deixaria en pau, avui estan molt rars. I t'han avisat, no t'hi fiquis, o et faran pagar car.
-Un noi i una noia en una habitació tancats és molt sospitós- va dir la Nabiki.
I anava a pujar amb els dos patriarques a espiar els dos joves.
- Nabiki! - es va sentir cridar a l' Akane- Ni se t'acudeixi pujar a espiar-nos, ni a tu tampoc pare.
- Per tu també va vell! - va dir en Ranma referint-se al seu pare.
Ningú sabia com els dos nois sabien el que pretenien els tres xafarders. Ni van saber el que van fer els dos nois a l' habitació de l'Akane, però per la falta de sons no seria gens prohibits. En Ranma va abandonar molt tard l'habitació de la noia.
L'endemà quan es va aixecar la Kasumi, pensava que era la primera a aixecar-se, va sentir sorolls al dojo, va saber de seguida que eren els dos promesos. S'havien d'estar entrenant de valent i no els va molestar, ni va deixar que ningú els molestés.
En un descans, els dos nois estaven esmorzant a terra del dojo. Havien deixat l'estat de calma total i tornaven a ser els mateixos de sempre.
-Al final no van arribar ni la Shampoo ni l' Ukyo- va dir l' Akane. Volia veure la reacció de en Ranma.
En Ranma la va mirar i va somriure.
-Millor, menys enrenou, no hauríem pogut sopar tranquils, ni entrenar a detectar l'essència de les persones a la teva habitació.
- Essència? -va preguntar l' Akane- crec que ahir ho vas dir d'una altra manera.
-En alguns animes els anomenen Ki, en altres cosmos, o chakra. És igual com ho diguis, si vols energia vital. No necessites els ulls per saber on és el teu enemic, encara que estigui amagat. Però tingues en compte que gent com la Shampoo pot saber també a utilitzar-ho, i dissimular-ho, tu has de fer igual, i no passa com en els animes, sabràs on és una persona, que fa, però no et dirà la seva força, és com un radar , t'indica només l'objecte i qui és. A més, has de captar la seva olor personal i sentir-ho, utilitza tots els teus sentits, a banda dels teus ulls. Pel que fa a la tranquil·litat de la ment, aquesta boja xinesa també pot saber aquest truc. No t'has de fiar de res.
- Si! - va dir l' Akane.
-Ara ve el que és difícil, entrenar-nos sense abandonar l'estat de calma total. - i va agafar un mocador i va tapar els ulls de l'Akane.
-Què fas?- va preguntar ella espantada.-pervertit!, què em farà?
-No et faré res!. Sembla que el pervertit no sóc jo. - es va posar seriós- ara n'hi ha prou de bromes-Hauràs de lluitar contra mi sense veure'm, i jo faré el mateix- i es va tapar els ulls.
Al principi l'Akane no detectava a en Ranma, aquest va dissimular la seva essència, però a poc a poc va anar aprenent a visualitzar la poca energia que emetia en Ranma i li va donar alguns cops. També va captar l'olor personal del noi.
- Bé! -va dir en Ranma- ara és hora que tu aprenguis a disminuir la teva energia, aprendràs aviat, No avui, potser demà. I una vegada que sàpigues començarà el veritable entrenament.
Com va dir en Ranma, no va ser un entrenament fàcil. S'estaven entrenant tot el dia, i alguna vegada que una altra l' Akane es va frustrar, però en Ranma va aconseguir que tornés a entrenar-se. Ella com va veure el primer dia era un mestre rigorós i exigent, però que no li permeties rendir-se.
Al cap de tres dies ja ho dominava tot i va començar la segona fase.
-Ara et toca aprendre sense bena, fer servir els ulls i els teus nous sentits, combinar tots dos -va en dir Ranma. -I en poc temps ella va aconseguir dominar aquest coneixement.
El dia anterior a la lluita l'Akane s'havia superat ella mateixa, no era la mateixa abans, era molt superior a l'antiga Akane.
I aquella nit a la teulada del dojo.
-Demà és la baralla- va dir ella- no sé si guanyaré
-Ho has de fer. - va dir ell. - així podré complir el meu somni.
- "Només em vol per complir el seu somni"- va pensar ella- "Realment no m'estima a mi"
-Ja veig, només em vols per a poder triar qui tu vulguis.
-Si- va dir sense pensar el noi- és una cosa que porto planejant des de fa temps, he invertit molts diners en això. I no vull que ningú em malmeti això. -va dir – Escolta Akane, que tal si…
-Ranma estic cansada- va dir amb tristesa la noia, aquell ximple no volia passar el nadal amb ella. No sabia si deixar-se perdre.
En Ranma va veure com ella se n'anava trista sense saber per què.
-No m'ha deixat dir-li que vull fer una festa només per a la família. Els meus pares, ella, les seves germanes i l'oncle Soun. - va mirar les estrelles- Demà s' ho explicaré.
L'endemà l'Akane es va aixecar trist, lluitaria per en Ranma, perquè ell tingués una nit de Nadal amb qui ell triés, que pensava que no era ella.
Es va asseure a esmorzar
En Ranma es va aixecar i es va asseure al seu costat, i la va mirar. La va veure trista.
-No et preocupis pel combat guanyaràs- va dir ell li va picar l'ullet- la tristesa de l'Akane va augmentar. Només la veia com un objecte. - Kasumi!, mare! puc parlar amb vosaltres? He de demanar-vos alguna cosa.
En Ranma va sortir i va estar un moment parlant amb la seva mare i la Kasumi. La Akane va veure com el seu promès tenia secrets per a ella, però no per a la seva mare o la Kasumi.
El noi va tornar al cap d'una estona amb un somriure.
-La teva germana i la meva mare són fantàstiques, s'hi pot comptar.
-A elles pots explicar-li secrets, però a mi no-li va cridar ella una mica furiós.
-Has d'esperar una mica, després que guanyis t'ho explico. Ahir t'ho anava a explicar i em vas deixar amb la paraula a la boca.
-Només m'estimes per...-va dir ella.
En Ranma va mirar el rellotge.
- Déu!, És molt tard!, no vull que aquestes pensin que ets una covard i que t'has rajat.
I sense deixar-lo parlar la va agafar de la mà i se la va emportar al lloc de la lluita.
On s'havia de celebrar la lluita.
-Noia violenta trigar. Ella acovardir-se- va dir la Shampoo- Ella témer a Shampoo.
-No, segur que en Ranchan no la deixa venir. Vol que jo surti amb ell, i com que té un bon cor no vol que ella pateixi malament. Només la vol com una germana.
-Les dues us equivoqueu, el meu Ranma només m'estima a mi. Aquesta nit anirem al millor hotel de Tòquio, em regalarà un anell i em demanarà que em casi amb ell.
-Feia temps que no escoltava tanta ximpleries juntes- va dir una veu. Les tres noies es van girar i van veure arribar en Ranma agafat de la mà de l'Akane. La noia semblava trista, ho havia d'estar, avui seria humiliada, i es quedaria sense el seu Ranma.
-L'Akane mai s'acovardeix- va dir en Ranma- avui lluitarà contra vosaltres i us guanyarà. Acordar- vos de les promeses, res de verins ni pocions, res d'explosius. I res de paranys. Algú ja ha volgut fer trampes i li ha sortit malament, per això hem arribat tard- i el noi va ensenyar l'embalum que portava a la mà.
La Shampoo va cridar, era la Cologne desmaiada
- Ens va estendre una trampa, per debilitar l' Akane, i la vaig vèncer, a ella i a les amazones que vas cridar per aniquilar l' Akane. Quan despertin s'haurà acabat el combat. No permetré més trampes contra l'Akane, qui les faci o rebi ajuda... no sortirà viva. I recordar. No hi haurà represàlies contra la que guanyi, que serà l'Akane, i si algú es vol venjar… em dedicaré a fer que es recordi del mal dia que va néixer.
-Airen, pensar que noia violenta vèncer, i això no passar- va dir segura la Shampoo.
-Sé que ella us vencerà- va dir Ranma- i quan això es compleix, s' acabarà això d'Airen, Ranchan o Ranma estimat, per a vosaltres seré Saotome.
-No dius el mateix a l' Akane- va dir l' Ukyo-Quan venci a l' Akane, s'acabarà això de promesa.
-Això passarà quan es geli l'infern- va dir amb tranquil·litat l' Akane. Parlava per primera vegada- Si guanyo, en Ranma serà lliure d'escollir amb qui passarà aquesta nit bona, sigui una de nosaltres quatre o una altra noia. Com si la vol passar bevent amb els amics, o amb en Ryoga o en Mousse. Serà lliure d'escollir amb qui passar aquesta nit o la nit de cap d'any.
- Què serà amb mi! M'escollirà a mi!- Van dir les tres noies i es van llançar sobre l' Akane.
La noia estava trista, pensava que no aniria amb ella aquest nadal. Però havia de lluitar contra les seves rivals mantenint-la calma i el cap fred.
El primer ensenyament d' en Ranma era atacar el punt feble del seu rival, i amb les vegades que havia combatut contra elles els ho sabia de memòria. El segon, començar a atacar la més forta i atacar la darrera a la més feble, si començava amb la més feble. S'aniria afeblint i en atacar la més forta, estaria més feble.
I la més forta era…. Shampoo!
Les tres noies van atacar i l' Akane les va esperar tranquil·la. La primera en arribar va ser la Kodachi, que la va atacar amb la cinta.
-Ets bona amb els teus instrumentas de gimnàstica i ets ràpida, però et falta força. - va dir l' Akane- va esquivar la cinta i d'una puntada de peu la va enviar a un costat- espera el teu torn!- li va dir -. M'enfrontaré a les tres, però cada cop a una. O sou tan covards d'atacar totes tres alhora? -.
Va aconseguir el que buscava, enfadar-les.
-Ran-chan serà meu. Ell no pot sortir amb una noia tan feble com tu- i la va atacar amb la seva espàtula gran. L' Akane la va esquivar, i li va donar un cop de colze al maluc. L' Ukyo es va quedar sense alè, cosa que va aprofitar l' Akane per donar-li una puntada de peu i allunyar-te dic el mateix que a la Kodachi,- espera el teu torn!. I pensava que van dir sense armes.
La Shampoo va mirar l' Akane, no era la mateixa que una setmana abans. En Ranma l'havia ensenyat bé, massa bé, i només en una setmana. Va ser això el que va motivar a la noia xinesa, en Ranma seria un bon marit per a ella, no ho deixaria per a aquesta noia tan poc dotada, aquest noi era massa valuós, havia de ser seu.
-Shampoo no deixar Airen per a tu, Airen massa bo per a tu- va dir la noia.
-L' Akane no deixar que noia gata destrossi vida d' en Ranma. Ell tenir dret a triar. – va dir l' Akane burlant-se de l'accent de la Shampoo, aquesta es va enfurismar.
-Aquesta ofrena tu pagar! Ningú riu de la Shampoo- va contestar noia xina furiosa- noia violenta ser més lletja que jo, i tenir menys pit.
-Si, tinc menys pit- va contestar la seva rival sense enfadar-se- però sap el bo d'això? Que tu en tenir tant de pit amb el temps et perjudicarà a l'esquena. Et pesen massa aquests canters. Això no em passarà amb mi- la va mirar seria- crec que amb els anys t'hauràs de reduir aquests pits de vaca.
L' Akane ho havia dit tot sense enfadar-se, ni mostrar cap sentiment. Tranquil·la amb la superfície d'un llac en repòs.
La Shampoo la va voler analitzar, veure-hi por o dubte i no va notar res, només pau i tranquil·litat. Com en Ranma, el noi mirava el combat sense immutar-se. En aquell instant va notar por, i no era la seva rival la que tenia por, era ella, aquella Akane era terrible, era una rival a tenir en compte, aquella Akane li feia por, molta por, però ella era una amazona i no havia de témer-lo a ningú. Però no va poder oblidar l' insult d' aquesta petita noia i menyspreable noia japonesa. I es va abalançar sense pensar.
L' Akane va esquivar el bombori del seu rival.
-Crec que vam quedar en una lluita sense armes, amb els punys. - va dir l' Akane- totes tres heu incomplert el pactat.
-Tu ser ximple. En amor i en la guerra tot valer- va dir la Shampoo, que atacava sense aconseguir donar un cop a la seva rival. - Tu fer trampes, tu aprendre d'en Ranma.
-Això m'ho diu la que m'ataca amb un bombori- va dir l'Akane que seguia tranquil·la. En això va notar que l'atacaven per darrere i es va apartar. L'Ukyo va voler aprofitar que l' Akane atacava a la Shampoo per atacar-la. El resultat l'espàtula de l'Ukyo va marcar la cara de la Shampoo i el bombori de la Shampoo va marcar la cara de l'Ukyo.
-Tu ser idiota. Mira com deixar la meva cara. -va cridar la Shampoo encarant-se amb l Ukyo.
-Millor del que la tenies-li va contestar l' Ukyo- M'has trencat el nas. Quan acabem amb l'Akane, tu i jo ens veurem la cara. -les dues noies es miraven amb ràbia amb els seus caps molt a prop.
-No cal acabar amb mi per veure-us la cares- va dir l'Akane, que va agafar pel clatell a les dues noies i va fer xocar els caps de les dues noies- ara us heu vist les cares de molt a prop. - i per primera vegada va riure, com en Ranma, que va riure a riallades.
Les dues rivals de l'Akane van caure a terra, l' Akane va agafar l' Ukyo per la solapa i la va enviar lluny.
- T'he dit que esperis el teu torn! - li va dir l'Akane- primer va la vaca xinesa!
La Shampoo es va aixecar enfadada, era la segona vegada que aquesta taula de planxar es burlava de la seva bella anatomia. Va mirar la seva arma lluny i destrossada per la puntada de peu de l'Akane.
-Tu no tornar a insultar Shampoo!, tu pagar per això!
- No em cal insultar-te. Ets un insult enb tu mateixa.
I la Shampoo furiosa es va llançar sobre l' Akane, aquesta esquivava els seus atacs, gairebé tots, alguns li donaven, però no semblaven afectar aquesta noia. La Shampoo estava massa furiosa i encegada per lluitar bé.
Va ser llavors quan la Shampoo va encertar de ple l' Akane a l'estómac, està va retrocedir uns metres, portant-se les mans a la panxa.
-Veure com jo ser millor, ara jo rematar i Airen quedar-se amb mi.
I es va acostar a l' Akane la va agafar pels cabells i va fer que la mirés a la cara. La cara de l'Akane reflectia dolor, i la Shampoo va somriure.
-Ara jo matar i…-va dir la xina. Quan va notar molt dolor a la panxa. L' Akane li havia incrustat un cop de puny a l'estómac. Va ser llavors quan va descobrir que l'cAkane es va deixar copejar per poder atacar-la. Aquesta japoneseta la va agafar amb la guàrdia baixa.
-Ara t'ensenyaré l'atac especial d' en Ranma, encara que ja el coneixes, va ser la teva besàvia qui li ho va ensenyar. -I l'Akane va fer al rival l'atac de les castanyes. La Shampoo va rebre més cops que una catifa vella. Quan l' Akane va acabar amb aquest atac, la Shampoo queia a terra, però la seva rival sabia que per no tenir problemes li havia de donar el cop de gràcia, i li va donar un cop de puny a la barbeta.
- Mira que fer el shoryuken, el cop d' en Ken i en Ryu de Street Fighter- va dir en Ranma-no ha de jugar tant a videojocs de lluita.
La Shampoo va caure derrotada a terra, l' Akane es va acostar i la va mirar.
-No ha estat una lluita honesta- va dir la noia- Penses que no m'havia adonat que el teu bombori tenia verí?, per això ho vaig esquivar. – Va saltar cap a un costat, i va esquivar una fletxa. Es va girar i va veure la Cologne desperta i apuntant-la amb un arc, disposada a disparar-li una altra fletxa.
-Has vençut a la meva néta, però no a mi- va dir la vella- et mataré i en Ranma serà per a la meva besnéta, i… -La vella va callar. Una katana apuntava al coll.
-No està complint amb el pactat- en Ranma sostenia la katana de la seva mare- no havia d'interposar-se en el combat. Torneu-ho a fer i la mato amb la Katana de la meva mare.
La Cologne va mirar el noi, ho havia dit amb una tranquil·litat sorprenent. Aquesta dona va saber que el noi compliria la seva amenaça. No coneixia aquesta tècnica utilitzada per els dos promesos. Però no es rendiria i va intentar disparar una altra fletxa contra l' Akane, però abans d'aconseguir-ho va veure com en Ranma destrossava l'arc, la fletxa i li feia una cicatriu a la cara que anava des del front a la barbeta, destrossant-li l'ull dret.
-No li deixaré passar una altra- va dir el noi, i d'un cop va tornar a deixar inconscient aquesta vella mòmia.
-Ara és el teu torn Ukyo- va cridar l' Akane- He acabat amb la Shampoo, et toca Ukyo. L' Ukyo va sentir por, però no es podia rendir, se sentia cansada. El verí del bombori de la Shampoo la va afecta quan el va donar, però només l'havia atordit un instant. Es va aixecar i es va llançar amb l'espàtula aixecada contra la seva rival
L' Akane esquivava els atacs de la noia de l' espàtula sense respondre.
- Covarda!- Li va dir l' Ukyo- fuges de mi perquè saps que sóc millor que tu.
L' Akane la va mirar i va saltar enrere, va agafar una tapa d'un cubell d'escombraries i el va llançar al rival com un frisbee. L' Ukyo ho va esquivar i va riure.
- Quina mala punteria tens! Va dir la cuinera- jo t'hauria donat… i va notar un cop a l'esquena. L' Akane va llançar aquesta tapadora espessament perquè ella l'esquivarà, aquell frisbee improvisat va rebotar a la paret i li va donar a l'esquena. - Mala puta! - va cridar l' Ukyo dolent-se l'esquena va intentar aixecar-se recolzant-se a l'espàtula.
La cuinera va veure apropar-se a l' Akane. Aquesta va agafar la tapa que havia fet servir com a arma. L' Ukyo la va mirar amb por i altre noia li va donar a tota la cara deixant-la sense sentit.
- I amb això en van dues i una bruixa -en Ranma estava rient - només queda la més fluixa.
La Kodachi va mirar les seves rivals caigudes, va saber que no venceria a la petita de les Tendo, si feia servir algun dels seus trucs, seria desqualificada, li importava poc utilitzar trucs bruts per batre a l'Akane, però veient el que va fer en Ranma a aquesta vella, millor retirar-se. Ara fugiria i atacaria en uns dies l' Akane, quan abaixés la guàrdia i estigués distreta.
Va llançar la seva cinta disposada a fugir i quan fugia alguna cosa va tallar la seva cinta i va caure directament en un contenidor d'escombraries, quan sortia d' ell, l'Akane va tancar la tapa d'aquest contenidor i la Kodachi va quedar K.O.
-Que penós el teu últim combat-va dir el noi- Ni tan sols s'ha enfrontat de cara.
-Si, aquest combat ha estat una perdua de temps- va dir l'Akane. Però va pensar que almenys en Ranma aniria amb qui volgués aquella nit a celebrar el Nadal. -Be traiem a la Kodachi d'aquí i despertem-les. Hem de parlar amb elles.
Les tres noia desmaiades i la bruixa van despertar quan l" Akane les va mullar amb aigua calenta, molt calenta, no volia que la noia xinesa es transformarà en gata.
-Heu perdut- va dir en Ranma- i ara us toca complir amb allò pactat- va veure que cap ho compliria- si teniu honor ho complireu. - es va fixar a la Shampoo- si ho incompleixes, es dirà que les amazones no tenen paraula, i el teu poble t'obligarà a complir amb el que s'ha promès. La Shampoo va veure que quan en Ranma li va fer signa aquest pacte li havia estès un parany. Totes les noies ho van veure, fins i tot l'Akane.- M'encarregaré personalment de qui incompleixi el pactat. I no us venjareu de qui surti amb mi avui, com heu promès. Ni ara ni mai, ni d'aquí a unes hores, ni d'aquí a uns anys, ni de deu. Si feu alguna cosa ho consideraré una revenja per avui i acabaré amb qui ho faci.
-En guanyar noia violenta, Airen és lliure de triar amb qui sortir i serà amb mi- va dir la Shampoo.
-Estàs equivocada,- va respondre en Ranma, sóc lliure de quedar amb qualsevol que vulgui, ja sigui en Ryoga o un company d'escola. Tinc total llibertat per triar. – l' Akane va abaixar el cap, no seria amb ella, però almenys el seu promès triaría per la seva pròpia voluntat amb qui anar a la cena de Nadal, -i a qui trio és ... - Va silenciar un moment - a la meva família.
Tots els miraven sorpresos. No esperaven això.
-És el meu primer Nadal amb la meva mare, i vull passar-ho amb ella, i amb la meva família. Espero que no us vegis a prop - li va dir a les noies. Es va dirigir a l' Akane,- anem aquí, no hi ha res que ens interessa i ens faci arribar tard.
-Anirem a un bon restaurant, porto planejant això des de fa mesos, estalviant en secret, perquè no em robi el meu pare, ni em faci xantatge la teva germana.
Ella assentia, però se sentia una mica desgraciada, com li hauria agradat passar aquella nit amb en Ranma.
I sense adonar-se'n van arribar al dojo.
-Ja som a casa- va el noi.
-Arribeu tard!- va dir la Nodoka- amb prou feines ens queda temps.
-Vine amb nosaltres!- Va dir la Kasumi agafant a la seva germana petita, i entre ella i la Nodoka se la van emportar al bany.
- Es pot saber què feu? -va preguntar la noia sorpresa.
-Doncs el que veus, ajudar-te a banyar-te. I no t'aturis que després s'ha de banyar en Ranma, amb prou feines ens queden dues hores i hi ha molt a fer.
Després de banyar-la la van pujar a la seva habitació i la van vestir amb un bell vestit nou, la van maquillar.
Quan va baixar a la planta baixa es va trobar a en Ranma canviat i molt elegant amb un traje, no semblava ell.
-Estàs molt maca- va dir ell- bellíssima.
-Però no anaves a anar amb la teva mare i la teva família a celebrar el Nadal en un restaurant.
-Si, i això farem- va dir Ranma molt ruboritzat- jo, La meva mare, el meu pare i la meva família.
- La teva família? - va preguntar ella.
-Si, la meva família. El teu pare, les teves germanes– i es va posar més colorit- I la meva única promesa, és a dir tu, sou la meva família.
L' Akane el va mirar i es va posar vermella. Va comprovar que estava equivocada, en Ranma si volia sortir amb ella aquest Nadal.
-No sé què dir- va dir ella.
-Doncs jo si sé què no dir- va somriure el noi- Avui per la meva boca no sortiran insults cap a tu. Avui vull passar una nit molt bona amb tu. Com t'ho he dit ho porto planejant des de fa temps. I aquesta baralla va estar a punt d'arruïnar els meus plans. Sort que els vaig fer signar aquest pacte. Sabia que guanyaries, i així poder sortir amb la nostra família.
Ella el va mirar i va somriure quan volia era adorable. Tots havien sortit de la casa, eren els únics que hi quedaven, la seva família els esperava fora.
Ella li va estirar la mà, ell la va mirar amb recel, però va somriure i la va agafar.
- Ballaràs amb mi? -va preguntar ella somrient.
-Ho sento, plerò no sé ballar, sóc molt dolent ballant.
-Jo tampoc sé ballar, però Ballaràs amb mi?- va repetir ella, i va posar aquest somriure que al noi li tornava boig, amb aquest somriure si ella li hagués demanat la lluna, ell se l'hauria aconseguit.
Ell la va mirar i va somriure.
-I tant que, si ballaré amb tu, tota la nit.
I agafats de la mà van sortir a ajuntar-se amb la família, aquella nit seria la millor de les seves vides.
Notes de l'autor:
No he volgut fer el típic relat de Nadal, ple d'amor i de llums. He volgut que hi hagi una baralla, una mica d'humor i drama en recordar l' Akane a la seva mare. Un Ranma que ha enganyat els seus tres pseudo promesa, com si fos alumne de la Nabiki. I ha amagat a la seva promesa els seus plans per Nadal, per donar-li una sorpresa.
No sé relatar una baralla i m?ha quedat fatal. Volia que ella superar-se de molt a les seves rivals, que fos una venjança per vèncer-la dia abans, elles van fer servir joc brut. També volia que en Ranma fart de la seva assetjadores entrenés la seva promesa perquè les vencés. Un acte de venjança d' en Ranma.
Aquesta historia es dividir en tres parts. Les tenía que putjar fa un any, però una vegada traduides, les vaig olvidar, i es van quedar a