Aquests personatges no són meus. Pertanyen a la Rumiko Takahashi. Són els Aquesta és una història per a adults, no es per a nens, és més retorçada que la versió que es va putjar en el meu compte en castellà de fanfiction com kvar tony, i també que la versió que es va putjar a Wattpad, com tonymart15, menor abstenir-se
.
Part 1.
.
En Ranma va entrar a la cabana, va mirar el cos damunt del llit, l'havia embolicat amb llençols, va mirar aquest cos i el va agafar als braços amb delicadesa. El va treure fora i es va acostar a la pira i el va dipositar i li va calar foc.
El cos va cremar fins que es va tornar cendra. El jove va recollir la cendra en què es va convertir aquest cos i les va introduir en una urna.
En Ranma no va plorar durant la incineració, ja havia plorat durant l'agonia de la persona amb qui es va casar, ja no li quedaven més llàgrimes que vessar.
Va entrar a la cabana, va agafar una altre urna i la va ficar a la motxilla, se la va penjar a l'espatlla i va sortir de la cabana, la va mirar i li va llançar la torxa que duia a la mà. Res no quedaria del lloc on va morir la seva acompanyant.
Es va girar i va emprendre el camí cap al seu destí, es va girar cap on havia viscut durant l'agonia de la persona de qui ara portava les cendres a les motxilles. Va tocar l'urna, va tancar els ulls.
-Et venjaré, els mataré a tots- el jove va tornar a plorar després de molt de temps-venjaré la teva mort, ho juro pel més sagrat, que ets tu. Mataré qui van provocar la teva mort. Em venjaré del que et van fer això. Et venjaré, ho juro. Avui he incinerat a la Kodachi, encara estava viva quan la vaig cremar, no va cridar, li va tapar bé la boca– el noi va mirar endavant- Em venjaré de la resta, ho faré sense pietat, ho juro per les teves cendres, Akane.
.
Quatre anys després.
.
A l'habitació de l'hotel. En Ranma esperava que el vinguessin a buscar. Participava en un torneig i els seus organitzadors enviarien a buscar-ho. Va mirar a la seva habitació, a la tauleta de nit hi havia l'urna amb les cendres de la seva dona, l' Akane Saotome. No se separava mai d'aquesta urna. Un cop se la van intentar robar, va agafar en segons el lladre, encara que aquell home era un pobre diable, en Ranma se la va treure a força de cops, i amb aquests cops els va treure les ganes de seguir amb la seva carrera delictiva.
En Ranma va somriure, aquell dia ho havia esperat durant molt de temps, cinc anys per ser exactes. Avui començaria a complir el que va anar planejant des del dia que va ser incinerar el cadàver de la seva dona, encara que ja havia caigut una de les noies, aquesta ho havia seguit i no va tenir cap més remei que avançar els plans que tenia contra ella. S'havia entrenat durant aquell temps per aquell dia. Havia canviat d'aspecte, ningú no l'hauria reconegut de com estava de canviat. No només per lentrenament. La mort de la seva dona va ser el primer que el va canviar. Els cabells es van tornar blancs, es van trasplantar els ulls de la seva estimada. Amb l'entrenament, el seu cos es va enfortir i va adquirir més musculatura.
Els seus ulls, ara marrons, no mostraven cap sentiment, i tots en veure'l sentien una por instintiva.
I el van trucar de recepció d'aquell hotel, havia de baixar, havien arribat a buscar-lo. El jove va agafar la motxilla, va ficar l'urna mortuòria i es va dirigir a l'ascensor. En una planta l'ascensor es va aturar i anaven a pujar un grup de nois d'aspecte collaret, el van mirar, i van decidir atracar-lo a l'ascensor, però Ranma els va mirar i aquest grup va fer un pas enrere atemorit, encara que eren més, aquell noi era més perillós que tots junts, van decidir esperar el següent ascensor, i deixar aquell hotel on s'allotjava aquell jove. I no van ser els únics que van ser espantats per aquest jove d'aspecte tan atemoridor.
.
Un cop dins del cotxe, el jove anava acompanyat d'un membre de l'organització que s'ho mirava amb por.
En Ranma va detectar la por tant de l'home del torneig com del conductor del vehicle, i va somriure i va posar una cara alegre.
-¡Au!, ¡Que no sóc el llop ferotge, ni vostès la caputxeta!, ¡No me'ls menjaré!, Prefereixo menjar una mica de menjar mediterrani, espanyol o italià, és tan saludable com el japones. I només en casos ocasionals menjar escombraries, com les de les cadenes de menjar ràpid americanes.
Això va canviar l'ambient al cotxe, el jove va respondre a les preguntes que li havia de fer l'organitzador, en Ranma estudiava per a metge. S'havia casat als disset anys, i enviduat al cap de poques setmanes. L'organitzador no va aconseguir que digués que va morir la seva dona, només van saber que tenia l'edat del jove, que van ser promesos pels pares, i que malgrat això no van ser obligats a casar-se, van ser per voluntat pròpia. .
Quan va parlar de la seva difunta esposa, el jove va mostrar una cara trista, no havia oblidat la seva estimada.
Però Ranma també va preguntar, pel torneig, pels participants. Va saber que un conegut seu participaria al torneig, més ben dit es va assegurar que aniria aquest personatge. Ja sabia que hi aniria, per això va ser ell.
Si, en Ryoga estaria allà, ell també va participar en la mort de l'Akane…i en les de la Nabiki i en Mousse. Aquests cinc havien de morir per la mort de la seva dona i les dels seus cunyats. Per tornar boja a la Kasumi, la noia no va poder suportar les morts de les seves germanes, i va adquirir diverses personalitats, de vegades les de la seva germana petita, i d'altres les d'una nena, aquesta noia canviava de personalitat contínuament. També havien de pagar pel suïcidi d'oncle Soun, l'home va caure en una depressió en perdre les filles i no va aconseguir superar-la, en Ranma se'l va trobar penjat d'un arbre del jardí del dojo, si aquest noi tenia ganes de venjança, per la mort de l'Akane, les tres morts posteriors i la bogeria de Kasumi, ho van tornar un ésser ple d'ira.
Però això la ràbia l'havia d'amagar, havia de ser un lluitador més, no despertar sospites i menys del que seria el rival. En Ryoga no tenia perquè saber que ell aniria al torneig, i que allà acabaria amb ell. Guanyés o perdés contra en Ryoga en el torneig, realment ell seria el vencedor de la lluita. En Ranma s'ho va pensar, no deixaria a Pchan guanyar, l'humiliaria davant de tots, en aquest torneig ell, en Ranma Saotome venceria a el campió mundial, venceria a en Ryoga, ho humiliaria, i després… Ryoga moriria.
El jove va arribar on se celebrava el torneig, es va canviar i va sortir al tatami, va mirar els espectadors i va sentir menyspreu, la majoria eren de la Yakuza, que es dedicaven a blanquejar els diners amb les apostes. Com que la majoria dels combats estaven amaganyats, apostaven sobre segur, deixaven a la caixa els diners a blanquejar, i apostaven per aquesta mateixa quantitat, en guanyar els mateixos diners que havien de blanquejar legalitzaven aquests diners.
Doncs avui un d'aquells grups perdria diners, molts diners.
Va notar que se li va acostar un home. Va notar que ho encanonava amb una pistola.
-No et giris -va dir l'home- i tira endavant.
En Ranma es va deixar conduir. Encara que no va veure l'home amb els ulls, sí que va saber com era. Feia un metre seixanta, calb, uns quaranta anys, fumador. En Ranma no necessitava ulls per "veure" aquest home.
-Ni s'acudeixi girar-te- va dir l'home- si em veus ets home mort.
-Que és el que vols?- va preguntar en Ranma.
-Res, només que et deixis vèncer pel nostre campió. Si perds et pagarem bé. Si guanyes ets un home mort.
-I si faig les dues coses, em deixo vèncer pel porc d' en Ryoga, però acabo amb ell.
L'home va riure.
-Això és impossible. No pots perdre i guanyar alhora.
-Ets idiota, en Ryoga sempre ha estat un imbècil, avui guanyarà el torneig però morirà, i d'una mort atroç.
- No t'ho permetré!- va dir aquest home amb maldat.
-I tu m'ho impediràs? Ets baix, no tens la meva força o agilitat, estàs calb- en Ranma va riure amb maldat- no necessito els ulls per veure't.- L'home espantat va apuntar el clatell de la seva víctima.
Eren al costat d'un cotxe.
-Et mataré i et ficaré al cotxe del cap. Després ens desfarem del teu cos. Ningú no et trobarà i et buscarà.
En Ranma es va moure a una velocitat increïble i va tocar un punt del seu presumpte assassí.
-El que t'he tocat és un punt de control, no et podràs moure-l'home es va adonar que el seu cos estava rígid, es va espantar, aquell noi era un monstre.- només podràs moure la mà dreta, on tens la pistola. D'aquí un minut t'enduràs la mà al capdavant i et mataràs- en Ranma va mirar l'home- ningú evitarà que acabi amb en Ryoga, com ell va contribuir a matar la meva dona, i la meva família.
L'home va veure amb horror com la seva mà es dirigia al cap, encara que ho va intentar no ho va poder evitar, semblava que la seva mà tenia vida pròpia. Tampoc no va poder evitar enganxar-se un tret. L'home va caure a terra mort, tots pensarien que s'havia suïcidat.
.
En Ranma va tornar on se celebraven els combats, i va guanyar el primer combat, i al segon es va enfrontar a en Ryoga, en haver canviat d'aspecte, de color de pèl i d'ulls, el seu rival no ho va reconèixer.
-Ets nou!,- li va dir l'altre amb menyspreu-, No seràs rival per a mi!, T'enfrontes al campió del món! En cinc segons seràs història.
En Ranma va mirar el seu rival, en el temps en què no s'havien vist, en Ryoga no havia canviat molt. Ja no era el noi tímid i bona persona. Ara era cregut, i presumit. En Ranma sabia que des de la mort d'Akane, el seu rival s'havia tornat un faldiller, i a sobre treballava per als yakuza, no era gens un lluitador honorable. Però avui acabaria tot això. Avui en Ryoga viuria els seus darrers moments.
-Això ho diran els punys!- va afirmar l'aspirant- no et veig res de bo, si no fos perquè amenacen els teus rivals, ara mateix estaries mort. T'hauries matat a tu mateix. Perquè series un complet fracassat, sempre ho vas ser, tu mateix vas llaurar el teu camí. Avui estaries tan acabat que et suïcidaries. Mai vas tenir la dona que desitjaves. Vas abandonar la que et va estimat, sense la gent que t'espatlla no series res, no ets res. – i va riure a riallades.
En Ryoga el va mirar amb ràbia, aquest home se'n reia, del campió del món! Ningú no ho feia.
-Avui et mataré, ningú es burla de mi- va contestar el campió.
-Doncs segons he sentit en Ranma Saotome et vencia. Llàstima que sigui mort, i que tu vas tenir part de culpa en la seva mort i la de la seva dona. Si els hagués avisat estarien vius. I Saotome ocuparia el teu lloc de campió.
En Ryoga es va enfurismar més, avui humiliaria aquest jove, i si en la lluita el matava res passaria quedaria com un mal cop, no era el primer que matava per error.
Va començar el combat, i en Ryoga es va llançar sobre el seu rival que va encaixar diversos cops potents, tot anava com va planejar en Ranma, faria creure que no era bo.
- Molt xullejar però ets dolent! - va dir el campió- no tens ni mitja coca.
-Doncs tu menys- va dir en Ranma, i d'un cop de puny a l'estómac va enviar el seu rival a terra- quin campió, d'un sol cop de puny t'he enviat a terra. I això és el principi.
Això va enrabiar encara més el noi de la cinta al cap.
-Ets home mort!, si perdo o em lesiones, aniran per tu i la teva família. Demà tots estareu morts.
En Ranma va somriure.
-No tinc ningú al món- va mirar en Ryoga amb ràbia- una piada de porcs me'ls va prendre, oi que si P-chan?
En Ryoga va retrocedir espantat, ja sabia a qui tenia davant, però abans que pogués parlar, en Ranma es va llançar sobre ell, i el va abraçar i va parlar a l'orella.
-T'he tocat uns punts especials, no em podràs delatar. No podràs dir qui sóc i durant un segons no et podràs moure. Avui guanyaràs aquest combat, però també moriràs. T'ho mereixes per ajudar a matar a l' Akane. Gaudeix els pocs minuts que et queden.- el noi havia parlat en veu baixa, només ho va sentir en Ryoga- no podràs explicar això a ningú, així que et deixi anar no podràs explicar res, i t'he deixat un regal més.
Aquesta conversació va durar uns segons. De sobte en Ranma es va fer enrere, va mirar el seu rival.
-Em rendeixo -va dir davant la sorpresa de tot-no estic al seu nivell- i mirant a en Ryoga, va dir en un to que només va sentir ell- no estic al teu nivell d'estupidesa, ets el campió dels idiotes, és impossible guanyar-te en això. Però en lluita et podia tornar puré, però no vull, et destruire de una forma pitjor.
El jove aspirant va saltar a terra, i es va allunyar del tatami. Amb això deixava a en Ryoga com a guanyador.
- Torna! – va veure amb horror que no podia dir qui era.
L'aura d' en Ryoga va anar creixent, i creixent, fins que no la va poder controlar i el jove va començar a cremar, en Ryoga amb por va saber al que es referia en Ranma quan li va dir que li va deixar un regal, li va tocar en un punt perquè no pogués controlar la seva aura, i amb ella la seva calor corporal que va anar pujant. Davant de l'horror de tots, aquest noi va cremar fins que només en van quedar cendres. Els crits de mal del noi van ser esgarrifos.
En Ranma va mirar el noi simulant horror, però realment se sentia satisfet, era el segon de la llista. En quedaven tres.
L' Ukyo s'havia suïcidat no va poder aguantar els remordiments i va calar foc al restaurant. Mentre aquest edifici cremava reia com una boja. La jove va aconseguir desfer-se de la subjecció de la policia i va saltar a l'edifici en flames. No hi van poder fer res.
.
Ranma sortia de l'edifici on "va perdre" quan va ser interceptat pels Yakuzas que patrocinaven a en Ryoga.
-Ets bo- va dir el cap- ja que en Ryoga no està seràs el meu protegit. Tindràs el que demanis.
En Ranma va riure.
-Vull cinc caps. Una la vaig aconseguir fa cinc anys, una altra me la va cedir la propietària. La tercera me l'he cobrada avui mateix. Totes van morir pel foc. Les dues ultimes la aconseguiré abans de dos anys. No em pots oferir res, no tens res a oferir-me. Ningú no em pot regirar el que vaig perdre. Estan més enllà del poder de qualsevol humà.
-Escolta tu!- va dir un sicari, -quan el cap et parli, li respon amb respecte.
En Ranma va mirar aquest sicari.
-Esteu molestant!- va dir amb un to fred- jo em desfaig de les molèsties. Si no us allargueu i m'oblideu, morireu.
Dos dels sicaris van treure les pistoles i van apuntar a en Ranma.
-Ningú ens amenaça sense pagar-ho car!- va dir el cap d'aquell grup-Matar-ho!
-No només sóc expert en arts marcials. També sóc un quiropràctic que coneix certs punts del cos humà.- i va tocar aquests dos que ho apuntaven- ara els vostres cossos estan sota el meu control. – i els dos assassins van deixar d'apuntar a el jovr.
-Que feu?- va cridar el cap d'aquell grup.
-No podem controlar el nostre cossos!- va dir un dels assassins, mentre l'apuntava a l'altre assassí, i aquest ho apuntava a ell i van disparar alhora.
El cap de la yakuza va mirar com els seus homes s'havien matat entre ells i va comprendre la veritat.
-Tu ho has embruixat perquè es matin!, Tu vas fer cremar a en Ryoga!, Has matat tres dels meus homes!
-Quatre- va corregir en Ranma- l'imbècil que vas enviar per extorsionar-me també va morir. Li vaig fer que es suïcidi. I aquesta nit tu i tu sequaços també morireu. En Ryoga va morir perquè va matar la meva dona, i la meva família, s'ho mereixia
I en Ranma es va moure amb rapidesa, va fer servir els punts de pressió per fer que aquest grup es matés entre ells.
Ningú no ho culparia de la mort dels criminals, s'havien matat per una lluita de poder, era normal que això passés, aquests grups sempre hi havia algú que ambicionava pujar de lloc.
.
Continuarà...
.
Notes de l'escritor:
.
Una nova història. De traïció, venjança i desamor. En Ranma ja ha matat a en Ryoga i la Kodachi.
Com va morir l' Akane?
En próxims capitols.
He canviat la història de com la vaig pujar en la seva versió en castellà, i de com la vaig pujar a Wattpad. A cada lloc he pujat una versió diferent.
He dividit aquesta història diverses parts. He considerat que era el millor. Ho aniré pujant un part al dia o potser una vegada.