Aquests personatges no són meus. Pertanyen a la Rumiko Takahashi. Són els Aquesta és una història per a adults, no es per a nens, és més retorçada que la versió que es va putjar en el meu compte en castellà de fanfiction com kvar tony, i també que la versió que es va putjar a Wattpad, com tonymart15, menors abstenir-se
Part 2
En Ranma sortia de l'edifici on "va perdre" el combat, només quedava en Kuno i la Shampoo, amb aquesta sàdica seria extremadament cruel. Ella va ser la que va iniciar tot i quan la matés es compliria el cercle. Qui va iniciar tot seria la darrera a morir.
Ningú no el culparia, de la mort d' en Ryoga el jove tenia un desajust corporal. En Ranma sabia que no podia elevar molt la seva temperatura, era una cosa que sabien tots, si s'enfuria molt i elevava la seva aura cremaria, en Ranma va ser ell que va provocar que el seu antic rival no pogués controlar la seva calor corporal això ho va ser feia anys , això va ser la primera part de el seu pla, avui va provocar que pugés la seva aura i això va provocar que cremés.
Ni la de l'Ukyo, aquesta noia es va suïcidar per remordiments, encara que va ser ell que va provocar indirectament que es tornés boja, en negar-li la seva amistat. L'única cosa que no li va agradar d'aquesta mort va ser que ja tenia planejada la mort de la noia, i ella es va avançar. L" Ukyo es va suïcidar de forma pràcticament identifica a com ell va planejar matar-la.
De la Kodachi, aquesta boja el va seguir fins a la cabana al bosc. A la seva bogeria li va declarar el seu amor, i ell li va declarar el que sentia per ella incinerant-la viva. Tots van pensar que aquella boja va fugir, ningú la va buscar, les seves maleïdes cendres estaven assabentades en una bruta cova al profund del bosc, ningú no les trobaria. Estaven al costat de les cendres de l'Ukyo que va robar, i aviat es faria amb les d' e Ryoga i les portaria amb les altres dues assassines.
El proper seria en Kuno, però esperaria un any per venjar-se, totes les morts havien estat, i serien a l'aniversari d'alguna cosa que tingués relació amb l'Akane.
La Kodachi va morir quan es complien anys del dia que va demanar a l' Akane que fos la seva nòvia. La mort de l'Ukyo era el dia que l'Akane havia de fer anys. La d'en Ryoga el dia que any de la primera cita que van tenir els dos promesos, ja com a nuvis formals. I les dues següents mort, serien també en dies assenyalats per a l' Akane, però havia de passar un any per al següent mort, que també havia de semblar un accident, o una mort causal.
.
En Ranma va tornar al dojo Tendo, estava buit. A la Kasumi la internava en una clínica quan ell sortia durant dies, aquesta pobra noia no podia viure sola. Era un perill per a ella mateixa estar sola. Des que va morir l' Akane i la resta de la seva família havia embogit, s'havia intentat suïcidar diverses vegades. En Ranma gairebé mai no la deixava sola, s'havia tornat la seva única família.
Era el seu infermer, la vestia, la banyava, la ficava al llit i de vegades ella li perdia contes o una cançó de bressol per dormir. La Kasumi s'havia tornat una nena al cos d'una adulta. Quan la treia a passejar l'havia de vigilar, sempre hi havia algun depravat que volia aprofitar-se'n, quan ell s'allunyava una mica. Tots ells havien acabat mig morts sota els punys d' en Ranma, el jove no es contenia en copejar. Ningú tornaria a fer mal a la família.
En Genma i la Nodoka van morir en un accident aeri, poc abans del casament d'en Ranma i l' Akane, ningú va saber la raó que un avió nou es precipités al mar. En aquell accident no ni hi va haver supervivents, ni es van poder recuperar els cossos. Des del principi va ser un accident molt sospitós, però en no poder arribar a les restes de l'avió, que estaven a molts metres sota l'aigua, no es va poder aclarir res.
En Ranma participava en petits tornejos, guanyava prou per anar vivint tant ell com la dona que cuidava. No havia reobert el dojo, encara que era el seu desig, fins a acabar amb els que van acabar amb la vida de la seva família havia de mantenir un perfil baix, que tots creguessin que havia mort, que tots pensessin que es va suïcidar després de la mort d' en Soun. Això va fer creure.
Sota la seva nova aparença i nou nom, va comprar el dojo, i es va quedar amb la Kasumi. Va fer creure que era un familiar dels Tendo, va dir que era nebot de Soun, es feia anomenar Koji Tendo, per això tenia cura de la major dels Tendo, a la seva suposada prima, està encara que amb la seva facultats mentals disminuïdes, ho cridava per la seva autèntic nom.
L'endemà va anar a buscar la seva suposada prima a la clínica que la va deixar.
En veure'l la Kasumi se'l va tirar a sobre i el va abraçar.
-Per fi ha vingut a buscar-me Ranma- va dir la Kasumi, en Ranma va veure que no hi havia millora, ella seguia anomenant-lo pel seu autèntic nom.
En Ranma la va mirar, ningú havia de saber qui era realment, ni tan sols la Kasumi, si algú ho esbrinava, la jove estaria en perill i el seu pla de destruir les persones que van destruir la família correria perill.
-Però Kasumi! , no recordes que en Ranma va morir amb l' Akane. Jo sóc el teu cosí Koji.
-Ell no va morir!- va cridar la Kasumi a la seva bogeria- segueix viu!, tu ets Ranma. M'ho ha dit ella. La veig cada nit i em parla. Em demana que et cuidi- i li va parlar com si fos un nen- Vols que et cuidi? Jo et cuidaré? Et banyaré, et donaré de menjar, et ficaré al llit i et cantaré perquè t'adormis, perquè ets el nen de l'Akane, i és el meu deure cuidar-te, ara ets el meu nen i jo et donaré la meva calor i el meu amor, perquè jo sóc l' Akane.
En Ranma la va mirar amb pena, pobre Kasumi, convertida en una persona amb ment infantil per culpa d'aquests, no els perdonaria mai, pagarien les malifetes, sobretot la Shampoo, ella hauria de patir per tot el mal fet a la seva família.
La bogeria de la Kasumi la duia a creure's que era l' Akane. La Kasumi per escapar de dolor per la mort de la seva germana, es va convertir en ella. En aquesta personalitat estava bojament enamorada d' en Ranma.
En Ranma sabia que aquella nit tindria problemes. La Kasumi creient-se l' Akane es ficaria al llit amb ell, i ho intentaria seduir. El pitjor que ell no podia parar-la. Notava tant a faltar a l'Akane que cauria a la temptació. Una part creia que la Kasumi es transformava realment en l'Akane, i una altra part creia que s'aprofitava de la jove. Però és que la Kasumi, que s'havia tallat els cabells i els havia tenyit com la seva germana petita, era tan semblant a l' Akane, que el pobre jove dubtava i aquest dubte era la seva perdició.
-És la Kasumi la que està boja? O jo he embogit per la falta de l'Akane? No estic bé del cap, sóc un assassí i m'aprofito de la pobre Kasumi, potser mereix estar al psiquiàtric amb ella, jo mateix cada vegada penso més que ella és l' Akane i no la Kasumi. Com que no hi posi remei, al final acceptaré que és qui no és. Que realment la Kasumi és l'Akane.- va pensar el noi.
En Ranma va negar amb el cap no devia pensar en això, aquella nit tancaria la porta de la seva habitació i la Kasumi no hi entraria. Li donaria les pastilles per dormir i la ficaria al llit a la seva habitació.
En Ranma va portar a la dona al cotxe, ella se li va agafar del braç i va començar a cantar. En Ranma va sentir molta tristesa, aquesta cançó era la preferida de la seva muller. La Kasumi la cantava molt bé, però no com la cantava l' Akane. La manera que la cantava la seva esposa difunta era inimitable.
No va poder evitar que una llàgrima sortís del seu ull. La Kasumi la va veure.
-Per què plores Ranma? Estàs trist?
-Per res, recordava quan era un adolescent i anava a Furinkan amb…
-Amb mi, anàvem junts al Furinkan- la Kasumi es creia que era la seva germana. Res no la treia d'aquesta realitat.
-Però Kasumi…! – va contestar el noi. De cop va notar que la noia es va tensar.
-No sóc la Kasumi!, SÓC L' AKANE!, Tu promesa!- va cridar la jove, estava furiosa, tenia una crisi nerviosa- QUI ÉS AQUESTA KASUMI? germana- S'oblidava de qui era realment ella, per a aquesta personalitat la Kasumi no existia.
No havien entrat al cotxe, en Ranma va mirar enrere, si el personal de la clínica la veia en aquest estat no la deixarien marxar. Va decidir canviar de tàctica.
-Ningú, aquesta Kasumi no sé qui. Potser un personatge de manga o anime. Vinga Akane tornem a casa- va dir el jove, sabia que anomenant-la pel nom de la seva germana, ella es calmaria, no era la primera vegada que ho feia.
La Kasumi, en el seu paper de l'Akane el va mirar i va somriure i es va calmar. Quan la Kasumi adoptava la personalitat de l'Akane era molt gelosa.
-Sabia que no m'enganyaries. Però perquè et perdoni m'has de convidar a un gelat, com els que menjàvem quan sortíem junts.
En Ranma va mirar la dona, malgrat tenir vint-i-cinc anys, es comportava com una noia de setze anys, de vegades com una nena. Va sentir rabia, i odi, odiava a qui va reduir la dona a aquest estat. I es va odiar a si mateix per no portar la contrària a la Kasumi, encara que sabia que si es negava a seguir amb li deia la seva acompanyant podria ser pitjor. Les vegades que li va negar que fos l' Akane, la Kasumi va tenir fortes crisis que la van portar al psiquiàtric.
Els metges no creien que la jove es curés, i que ella viuria al seu món de fantasia, on la majoria de vegades era l' Akane, i cada vegada menys una la Kasumi molt infantil. En la seva doble personalitat havia de ser cuidada constantment, i Ranma s'hi dedicava.
El noi va pujar al cotxe a la seva infantil cunyada i li va posar el cinturó de seguretat. Després va pujar, es va lligar amb el cinturó de seguretat i va veure que la Kasumi el mirava amb la mirada d'una nena innocent.
-Recorda't que em deus un gelat, ho vull de xocolata- ho va dir com si fos una nena petita de poca edat. En Ranma va prémer el volant amb els punys i es va mossegar amb força els llavis. Per culpa d'aquests cinc i de les seves ambicions, ara tant ell com la Kasumi patien. Havia de fer patir el que van provocar aquestes desgràcies a la seva família. A aquests criminals els faria patir, però mai no aconseguiria fer-los patir com es mereixien.
La Kasumi va veure que el jove s'enfadava.
-Estàs enfadat?, he dit o fet alguna cosa dolenta?
En Ranma va mirar aquella dona amb ment de nena, i va somriure.
-No, preciosa, no m'has fet res, només pensava en uns homes dolents i m'enfadat.
-Doncs no hi pensis, i portar-me a compra'm un gelat. Que la meva panxa té gana.
En Ranma va arrencar el cotxe i va fer cara alegre, no havia de preocupar aquella nena que ocupava el cos de la Kasumi. Realment la Kasumi no tenia només dues personalitats, de vegades la seva ment es tornava a la d'una nena innocent, que volia jugar i divertir-se com si realment tingués aquesta edat. En Ranma havia après quan la jove era l" Akane, quan era la Kasumi i quan una d'aquella dues personalitats es tornava la d'una nena, o quan les dues personalitats les dues germanes lluitaven pel control del cos de la jove, o quan la Kasumi es barallava amb ella mateixa.
Els fàrmacs començaven a ser inútils, i en Ranma es començava a desesperar, sabia que amb el temps la personalitat de la Kasumi desapareixeria, i prevaldria les personalitats de l'Akane, i la de la nena.
Van arribar al centre comercial. La Kasumi mirava tot com si fos una nena de sis anys, en aquell moment la seva ment era la d'una nena. Va agafar la mà d' en Ranma com si fos el seu pare.
-No em deixis anar perquè em perdré, i no sabré tornar a casa, i em posaré a plorar.- va dir la jove.
En Ranma la va mirar amb un somriure.
-No et deixaré anar- va contestar el jove, encara que per dins se li trencava el cor i plorava de pena.
-No em deixaràs mai?- va preguntar la infantil Kasumi.
- Mai no et deixaré- el jove la cuidaria sempre.
Ella va aplaudir contenta.
-Que bé!, que contenta estic!- i llavors ella va preguntar el que el noi no volia sentir.
- I aquesta nit dormiràs amb mi?
En Ranma es va espantar, si dormia amb ella. Al final tindrien sexe, ella es convertiria en Akane, i ell no es podria resistir.
En no contestar ella va continuar parlant.
-Dorm amb mi, no vull dormir sola, ets Ranma el meu marit, sóc la teva dona, l' Akane. A les nits tinc por. A les nits apareix aquesta dona, diu que es el seu nom es Kasumi- ella va tenir un calfred-me fa por aquesta dona, no deixis que em faci mal.
En Ranma la va mirar, la Kasumi havia tornat a adoptar la personalitat de l'Akane, ara si es recordava de la Kasumi, però com un ens maligne. La personalitat d' aquesta dona canviava d'un moment a l'altre, era impossible saber qui seria a l'instant següent.
Van arribar a la gelateria, i la Kasumi va demanar un gelat de tres xocolates, que va menjar amb golafre, com si algú els ho anés a treure.
-No et donaré- la noia va mirar amb desconfiança a en Ranma- és meu, si vols un te'l compres.
En Ranma va somriure.
-Doncs no em donis- el home va riure- jo me'n menjaré un de més gran.
La Kasumi el va mirar amb si realment fos una nena, va posar una cara trista i va començar a plorar.
-Vull que em donis del teu- va demanar entre sanglots, -ets un egoista, garrepa- i li va treure la llengua- ara no seré la teva amiga, i li ho diré a la teva mare, ia la meva i elles et castiguessin.
I d'una taula del costat, es va queixar un client. Un adolescent estúpid i banal, acompanyat dun grup de nois i noies.
-Porti's a aquesta boja al manicomi, és on ha d'estar. Aquí molesta- i aquest incaut va fer un moviment despectiu- ens està molestant a mi i al meu grup. Ens indigesta tenir-la al costat.
I tot el grup va riure. Aquest grup molestava la resta decomençals, se'n reien, a part tenien un aparell musical, amb una sorollosa música que només li agradava a aquest grup, ningú gosava dir-li res, perquè aquest grup era una coneguda banda de delinqüents.
-A tots els que tenen algun defectes haurien de fer-li l'eutanàsia – va dir un altre noi, i els seus amics van riure, tots opinaven el mateix.
En Ranma es va aixecar i es va dirigir a aquesta taula.
-La meva amiga no està bé, però vosaltres esteu pitjor.
Es va aixecar el chulillo que va parlar primer.
-Ens veus algun defecte? Som perfectes. No com aquestes escombraries- i va assenyalar la Kasumi- molesta aquí.
En Ranma va riure.
-L'únic que molesteu sou vosaltres. Us heu rigut de tot el món. Teniu aquesta merda de música a tot volum. No la podeu baixar i deixar de molestar?
-No la baixarem és bona música, si no us agrada és perquè tots sou defectuosos i no teniu dret a viure- va contestar el que va demanar l'eutanàsia de la Kasumi.
En Ranma va mirar el grup i va posar cars d'assassí.
-Repeteixo, esteu molestant els que estem aquí, pagar el consumit, apagar aquesta merda de soroll que vosaltres anomeneu música, i deixar-vos anar, o us ho diré d'una altra manera, d'una que no us agradarà. Faré que vosaltres sigeu defectuós, massa defectuosos.- els va mirar mentre t'enfrontes a gent assassina amb defectes deguts a l'eutanàsia.- i va afegir maldat-A vosaltres també?, perquè us deixaré totalment defectuosos.
Una cosa en el to d'aquesta persona va atemorir els adolescents que van pagar i van desaparèixer d'aquell local. Alguna cosa li deia que s'enfrontaven a algú molt perillós.
En Ranma es va dirigir a la taula on hi havia la Kasumi, que no havia parat atenció a la baralla. S'havia menjat el gelat.
-Quan acabis amb el teu gelat vull anar a la botiga de peluixos, hi ha un d'un panda que m'agrada molt. I la d'un porquet de color negre.
En Ranma la va mirar.
-Et compraré la del panda. Saps que odio els porcs. -Ella el va mirar i va posar la ganyota d'enuig -no em faràs canviar d'idea. No et compraré ni porquets, ni gats. Saps que no m'agraden ni els uns ni els altres. Saps que tinc fòbia els gats. Saps que odio els porquets, sobretot si són negres i petits. L'únic lloc on suporto els porcs és ben cuinats.
-I un ànec?- va preguntar la infantil Kasumi.
-D'acord un panda i un ànec. Et compraré els peluixos d'un colla i un ànec.
Ranma va pensar que Kasumi en el fons recordava Genma i Mousse i les seves transformacions, però això només era una suposició.
En Ranma va comprar els dos peluixos a la Kasumi i tots dos van tornar al cotxe i van anar al dojo.
En Ranma va estacionar el cotxe al pàrquing que havia construït al jardí del dojo. I va ajudar la Kasumi a baixar del cotxe. Ella va agafar els peluixos que en Ranma li va comprar i amb un somriure infantil es va agafar de la mà del jove. El va mirar als ulls i li va dir.
-Juguem a papes i mames, tu ets el meu papa i jo la teva filleta, sóc la teva filleta i m'has de dutxar estic bruta- es va olorar – faig podor, dutxa'm!.
En Ranma la va mirar espantat, tornava a ser una nena.
-No puc, he de fer el menjar.
Ella es va posar a plorar.
-Ets dolent. No vols dutxar-me, sóc l'Akane, la teva filla petita i la teva dona, has de dutxar-me, i quan facis el menjar, me l'has de donar tu.
En Ranma va mirar la que va ser la seva cunyada. No era la primera vegada que la dutxava, coneixia tan bé, el cos de la Kasumi, com va conèixer el de l'Akane. Però aquell dia estava excitat, si banyava la Kasumi, segurament acabarien fent l'amor, la Kasumi assumint la personalitat de l'Akane feia caure a la temptació. Esa dona aconseguia copiar exactament la personalitat de la seva germana petita i ell desitjava tant a la seva dona morta que oblidava que l' Akane portava anys morta.
La Kasumi va entrar a casa, i va portar a en Ranma cap al bany. I un cop dins va començar a despullar-se davant del commocionat jove.
-No serà millor que surti i et banyis sola.
La Kasumi se'l va mirar.
-I deixaràs una nena petita sola? Si tinc un accident serà culpa teva-la Kasumi es va quedar en roba interior, i va mirar a en Ranma- oi que sóc maca?, Estic molt crescuda per tenir sis anys, tinc pits i molts grans. He decidit canviar de joc. Jo seré la teva dona i tu rl meu marit. Em dutxaràs i farem lamor.
En Ranma la va mirar espantat, ella el va abraçar i va agafar les mans del noi i les va portar a les natges.
-Oi que tinc bon cul?- el noi va empassar saliva. La noia va portar les mans dels nois als seus pits- Oi que tinc els pits grans?, però així no em pot veure bé.
-Akane- va dir el noi, de nou creia que qui tenia davant era l' Akane, el desig cap a la seva difunta esposa era més gran que la seva racionalitat. I va besar la Kasumi amb desig, com si realment aquesta dona fos la seva dona, per a ell ara ho era.
I la jove es va treure la roba interior, i va besar de nou el jove.
-Banyem-nos junts, ets el meu marit,- va dir la Kasumi amb un to infantil, però alhora sexi i hipnòtic.
Els dos joves es van dutxar junts i es van provocar sexualment, hi van fer l'amor. Després en Ranma va agafar la Kasumi als braços la va pujar a la seva habitació i allà van tenir una nit de passió.
.
Continuarà...
Notes de l'escritor:
La segona part de la història.
La Kasumi s'ha tornat boja, i a vegades es creu que és una nena i una altra l'Akane. Ranma deseperat per la falta de l'Akane, ha caigut a la bogeria. Li costa cada cop més diferenciar la Kasumi de l'Akane. i es deixa emportar per l'enyorança.