Els personatges no em pertanyen, són de Rumiko Takahashi.
1ª. EL MALSON COMENÇA.
.
Havia estat un dia per oblidar. Només aixecar-se, la Nabiki ho va intentar fer xantatge amb una foto on la Shampoo l'abraçava, es va salvar per poc… l' Akane va reconèixer el moment en què es va fer la foto i el noi també, aquell dia li havia costat una baralla amb la seva núvia. I ara la baralla es va repetir.
Estava fart, que li renyessin sense culpa, que la seva núvia li pegués primer i preguntar-se després, que el perseguissin tres boges a la recerca de cita i tres imbècils per enviar-lo a l'altre barri.
Abans d'acabar l'esmorzar es va aixecar i se'n va anar en direcció al Furinkan. Havia d'aclarir-ho tot, no podia seguir pel mateix camí.
-Avui el senyor Ranma té pressa se'n va sense esperar. -va dir l'Akane indignada, quan ho va aconseguir.
El noi la va mirar i no li va contestar.
- T'has quedat mut? - va dir ella irritada.
Però el noi va continuar caminant, aparentment sense parar atenció.
- Què et passa avui? Estàs molt estrany- va preguntar ella enfadada.
-Estic cansat… estic molt, molt cansat.
-Doncs bé, que has dormit avui… –va dir ella irònica.
-No m'has entès -va aclarir ell- estic cansat que m'enganxis sense motiu cada vegada que una d'aquelles… boges se'm llança a sobre. Estic cansat que malinterpretis les coses, i pateixi jo les conseqüències. Estic cansat que tres bruixes em persegueixin i m'abracin sense jo voler-ho. Estic cansat que tres idiotes em vulguin liquidar per tenir-te tu o la Shampoo. Estic cansat que un d'aquells idiotes no el venci a una de les bruixes i es llanguin al seu llogaret amb vent fresc i em deixin en pau. Estic cansat que el teu pare i el meu vulguin manejar la teva vida i la meva com vulguin. Ja estic fart de no tenir control sobre la meva vida. I qualsevol idiota em vulgui manejar com ell o ella vulgui. Necessito tenir una mica de control sobre la meva vida!!
Ella el va mirar estranyada. El noi havia començat a parlar molt baix… i conforme va anar parlant va anar pujant el to fins a cridar.
-Doncs jo també estic cansada… que tu m'insultis!, cansada de la teva estúpida gelosia!, que em persegueixin les teves tres bruixes per liquidar-me per quedar-se amb tu, estic cansada que em persegueixi un boig dient-me que es casarà amb mi i amb certa noia pèl-roja, cansada que em fiquis a la teva baralla…
-Tu també em fiques a les teves-va contestar el noi furiós.
-Tu em fiques en més…. I no havia acabat, cansada que el meu pare busqui qualsevol excusa per casar-nos, cansada de…
-Airen es baralla amb l' Akane per quedar-se amb mi- va dir una veu.
-No tractis així a l' Akane-va dir en Ryoga.
Els dos promesos van mirar al seu voltant, havien aparegut els sis rivals. Els dos nois van tancar els ulls i van deixar anar un esbufec de cansament i de fúria, van negar amb el cap i en obrir els ulls estaven molt més furiosos que abans.
- No us han dit que és de mala educació ficar-se a les baralles d'altres persones? -va dir en Ranma-Estàvem gaudint d'una amena discussió, perquè no us llangueu amb vent fresc? I ens deixeu barrallar-nos en pau a Akane i a mi.
- Per què sempre us esteu ficant pel mig? Estem cansats que us fiqueu en tot, que ens pressioneu perquè trenquem, que ens ataqueu contínuament, cansats que no ens deixeu ni barallar-nos en pau, que fiqueu els vostres musells on no us truquen. Hem arribat al límit. Avui us ensenyarem a deixar-nos en pau.
- Aquesta vegada no tindrem pietat- va dir enRanma.
-L' Akane aquesta rabiosa… Airen no voler.
-Cert, no vull l'Akane- l'Akane es va quedar glaçada i va mirar el noi desconcertada. Els altres nois es van alegrar, es van fer il·lusions, que es van trencar quan en Ranma va somriure amb maldat- la vull poc…. Però la vull molt, molt, molt més que a vosaltres juntes. Per ella donaria la vida, per vosaltres com a molt un pèl, fins i tot menys.
Els dos promesos estaven molt furiosos, se sentien molt pressionats i perseguits, i els sis que tenien al davant tenien molta de la culpa de la frustració i el malestar que sentien ara els dos joves. I ells descarregarien aquesta frustració sobre els sis irritants joves que tenien al davant.
-Akane Tendo, jo Tatewaki Kuno, t'alliberaré de…
En Kuno va sortir volant, en Ranma li va donar un cop de puny a la cara i l' Akane una puntada de peu a l'estómac. La força resultant, no va ser la suma de les dues forces, tampoc es va multiplicar. Va pujar exponencialment, en Kuno va viatjar molt lluny, quan va aterrar va haver de parlar amb l'ambaixada japonesa en aquest país, per poder tornar al país.
-Jo alliberaré al meu Ranma- va començar la Kodachi. Però l' Akane es va abalançar sobre ella. La gimnasta li va llançar la cinta… l' Akane la va atrapar amb una mà, i va llançar a la Kodachi cap amunt i lluny… la noia va caure al riu. I es va torçar la cama.
-Ranma no tractis així l' Akane - va dir en Ryoga. - Com la pots enganyar amb tres noies més?
- Ja m'has cansat! -va cridar furiós Ranma- Surts amb l' , cada vegada que pots intentes treure'm a l' Akane … fins i tot has estat amb l'Ukyo. Penso explicar-li la teva maledicció a l' Akane, porquet, t'aprofites d'ella... i la utilitzes per atacar-me a mi. Ets un complet pervertit.
L' Ukyo es va girar espantada.
- No és veritat! - va dir la noia, però en Ranma va treure un sobre d'una butxaca, i en va fer unes fotos on estava l' Ukyo amb en Ryoga mirant-se d'una manera molt afectuosa. I en una altra estaven fent-se petons. -la Shampoo va utilitzar amb ella i amb mi un afrodisíac…- va mirar a la resta amb timidesa i vergonya- en Ryoga va caure a les nostres xarxes i vam fer servir l'afrodisíac també amb ell… no va tenir objecció a aprofitar la situació.
En Ranma i l'Akane la van mirar sorpresos. El noi va fer més fotos i se les va ensenyar Amb elles la Shampoo, apareixia ella amb el noi de la cinta.
-Jo no controlar bé la dosi… voler utilitzar amb noia violenta-va dir la Shampoo. I es va girar enfadada contra la noia de l'espàtula- tu prometre no dir ningú, i noi imbècil també.
-Sóc un jove amb les hormones revolucionades. Us vau presentar les dues molt insinuadores… no em vaig poder controlar. I vosaltres tampoc no vau pogut...
- Ryoga! Et mataré- va dir un furiós en Mousse- Què vau fer a la Shampoo?
-Ets jove. Tingues imaginació! - va dir Ranma i li va donar unes fotos… classificades per a grans.
- Et mataré Ryoga… i quan acabi… aniré a buscar a tu Ranma.
I els dos nois van començar a barallar-se.
En Ranma es va girar, les altres dues noies es barallaven entre elles, ignorant l' Akane.
- D'on has fet aquestes fotos? -va dir l' Akane curiosa.
-La Nabiki, li van caure a terra. Crec que li he fet malbé un bon negoci. - i li va ensenyar més fotos, s'hi veia dos. En algunes estaven només ell en altres ella, en Ranma apareixia tant de noi com de noia. Però les que estaven junts eren molt comprometedores, se'l veia abraçats, agafats de la mà. - aquestes fotos han de desaparèixer- va dir el noi, va agafar totes que apareixia ell o la seva promesa o tots dos, les va trencar, va ficar els trossos al sobre i les va cremar.
- Ramma et mataré! -va dir en Ryoga- m'has humiliat davant de l'Akane.
-No has necessitat a ningú per humiliar-te- va contestar en Ranma- Aquesta vegada t'has tingut prou amb tu sol.
-Realment aquest afrodisíac només tenir efecte amb persona a desitjar, encara que només una mica sigui… treure els desitjos ocults de qui prendre. - deia la Shampoo.
- Estàs dient que uns dels desitjos ocults d'en Ryoga era tenir relacions amb tu i amb mi? - va preguntar l' Ukyo. - I que els meus i els teus eren estar amb ell?
Tots van mirar a en Ryoga, que es va posar blanc.
-No és veritat!, Akane has de creure'm, és mentida…!
-Doncs bé, que deies que ens volia i que érem més maques que l' Akane, millors cuineres i més femenines. Encara que també vas dir que ho volies fer amb ella- en Ryoga es va girar cap a l' Akane, la noia estava furiosa, desprenia una aura negra. El noi-porc es va començar a espantar-i amb la versió femenina d' en Ranma també volies fer-ho, vas dir que era molt més maca que l' Akane … i nosaltres.
En Ryoga es va girar cap a en Ranma que també estava furiós, la seva aura també era negra.
-No és veritat!, Ranma has de creure'm, és mentida…!
- Et mataré Ryoga!, ens només et mares amb la Shampoo i l' Ukyo, sinó ho vols fer amb l' Akane i amb mi transformat en noia... ets un pervertit. A sobre insultes a la meva promesa.
- T'odio! - va dir una furiosa l'Akane- m'has insultat!, no esperava això de tu.
L'Akane va ser atracar… però en Ranma es va avançar, la noia de cabells curts mai va saber d'on va treure la galleda que el noi de la trena tenia agafat. En Ranma va mullar a en Ryoga i aquest es va convertir en porquet. El noi va llançar l'animal a l'aire i quan queia el va trobar amb la galleda. I el porquet va sortir volant fins a perdre's a la llunyania.
L' Akane va mirar l'escena sorpresa. Es va començar a enfurismar amb en Ryoga i amb el seu promes… ell ho sabia i no li va dir res… però abans de parlar-hi s'havien de desfer de tres persones més.
En Mousse va ser el següent a desaparèixer, en Ranma va utilitzar la mateixa tècnica que amb Ryoga.
.
Mentre molt lluny. En Kuno anava en direcció a l'ambaixada japonesa. Feia molta calor.
S'assecava la suor amb un mocador... quan va rebre l'impacte d'un cos que va caure del cel i va començar a grunyir.
- Maleït porc! Has atacat el gran Tatewaki Kuno… jo et castigaré amb mi… un segon objecte impacte en ell, era un ànec. - Primer un porc i ara un ànec… ja tinc sopar per a aquesta nit.
I tots tres es van començar a barallar.
.
En Ranma estava espantat, l'Akane estava molt enfadada, tindria problemes… i greus.
La noia es va acostar furiosa al seu promès.
- TU!... Tu ho sabies! - va dir ella enfadada.
-T'ho vsig intentar dir milers de vegades! Em vas fer cas?... NO! La senyereta Akane Tendo mai no em fa cas! Cada vegada que vaig intentar que no es fiqués a la teva habitació, em vas tractar de pervertit i em colpejaves.
-M'has traït!. No vull saber res més de tu. - va dir l'Akane plorant. Ningú va saber d'on va treure la galleda amb aigua, va mullar el noi i va sortir corrent cap al Furinkan.
-Akane. Jo…- va dir en Ranma a forma de disculpa, però la seva promesa no el va escoltar.
-Ara que no hi és l'Akane pel mig em tens a mi- va dir l'Ukyo.
-Airen no agafar noia de l'espàtula, agafar a mi. -va dir la Shampoo.
Van sentir un soroll i van veure en Ranma acostar-s'hi, es crugia les mans, les mirava amb odi i ràbia.
-No he estat mai tan furiós… m'heu utilitzat quan i com heu volgut. Us penseu que sóc de la vostra propietat. No sóc ni un objecte, ni un premi! No sóc ni seré vostre! Avui us ensenyaré educació. No tornareu a jugar amb mi. No heu tingut mai en compte els meus sentiments. Jo triaré amb qui sortir o qui serà la meva promesa. No em forçareu a estimar-vos, ni ara no mai. Si ho intenteu sortireu molt mal parades.
Les dues noies es van espantar, no ho aconseguirien, avui no. El noi ja estava cansat que l'angoixessin, que el volguessin comprometre contra la seva voluntat, des d'avui agafaria les regnes de la seva vida… no deixaria que tornessin a imposar-li res, ell triaria d'ara endavant el seu destí, ell i ningú més que ell. No sentia odi ni ràbia… sentia el següent a això. Ranma noia s'acostava a les dues joves amb cara perversa… un minut després una noia pèl-roja corria en direcció al Furinkan.
.
Al riu dues noies i una gata es pelaven entre elles.
-Kodachi utilitza la teva cinta perquè treure'ns d'aquí-va dir l'Ukyo.
-Se m'ha escapat en caure- va dir l'al·ludida. - aquesta maleïda gata m'està esgarrapant, la mataré i cuinar-la! -la Shampoo transformada en gata estava esgarrapat els seus rivals.
-Si no cooperem no podem sortir- va dir k' Ukyo.
-No cooperaré mai amb tu, ets de classe baixa.
I van continuar barallant-se al riu durant hores.
.
En Ranma va arribar a l'escola pels pèls, la porta es va tancar just darrere seu. Va pujar a classe furiós.
L' Akane mai va saber on s'havia tornat noi, va mantenir furiosa la mirada del noi i en seure ell, tots dos van desviar la vista.
Durant les classes els companys dels nois van sentir el malestar entre els dos nois, sentien a tot el cos la proximitat de la tempesta que s'apropava i esclataria dins de l'aula, hi va haver moments que semblava que es produiria la guspira, però per alguna raó no es va produir.
L' Akane no volia oblidar la humiliació rebuda per part de P-chan i que el seu promès ho sabés i no digués res. I ell no oblidava tots els cops rebuts quan intentava protegir-la de P-chan.
A la tercera hora va arribar l' Ukyo, anava ferida i ensangonada. Va mirar a l' Akane amb ràbia i a en Ranma amb afecte. Va rebre de tots dos una mirada freda i furiosa. Va tenir por sabia si desafia l' Akane rebria un cop d'aquesta. I en aquest cas en Ranma també s'enfadaria. I si s'acostava a en Ranma… no la rebria amb bons termes. El noi havia canviat en hores, ja no era el mateix que el dia anterior. No volia saber res dels compromisos adquirits. Almenys el seu i el de la Shampoo.
A l'hora del dinar en Ranma va desaparèixer. La seva promesa el va tractar de covard, fins que van aparèixer les tres promeses postisses. L'Akane es va adonar que les volia esquivar, que ell no estava d'humor per aguantar les ximpleries de les tres noies. Però no per això perdonaria el noi.
L' Ukyo es va unir a la persecució d' en Ranma, sabia que el noi estava furiós…però no ho deixaria en mans de les seves rivals, ara que els dos promesos estaven enfadats, tenia via lliure per quedar-se amb el noi.
Des del seu amagatall, el noi veia com les noies el cercaven, no el trobarien. Va notar l'enuig de la seva promesa. Va mirar on era ella i es va posar rígid, ella sabia on s'amagava.
Es penedia d'haver desvetllat el secret d' en Ryoga… però alhora se sentia alliberat, estava cansat que el pervertit d' en Ryoga es colés a l'habitació de l'Akane i se n'aprofités. Però també es penedia de no haver actuat abans. En Ryoga havia utilitzat l'Akane per atacar-lo a ell. Ara estava barallat amb l'Akane, però sabia que faria les paus amb la noia, deixaria passar el temps necessari per rebaixar la tensió.
L' Akane estava menjant amb les seves amigues, de sobte es va sentir observada, va mirar csp a un punt… era allà on s'amagava la rata covard del seu promès. Va estar temptada buscar els seus rivals i dir-los on s'ocultava en Ranma. Però es va adonar que no podia refiar-se d'aquelles tres, podien atacar-la, i no volia que en Ranma anés a salvar-la.
Van tornar a classe i els dos nois es van mirar amb ràbia, no es perdonaven. Els seus companys i professors se sentien incomodes i espantats, aviat esclataria la guerra entre tots dos i ells serien víctimes col·laterals.
.
Una setmana després, els dos nois seguien enfadats. Ni es parlaven, ni es barallaven… però la tensió entre ells encara existia. Tots dos culpaven l'altre, encara que sabien que ells també en tenien molta de la culpa. Però l'enorme orgull dels dos els impedia demanar-se perdó.
- Que tossut que és! - pensava la noia- si em demana perdó el perdonaré, sé que ell no en té tota la culpa. Però jo no penso demanar-li perdó, no en sóc la culpable... de tot.
Ell pensava exactament el mateix que ella, però ningú no volia ser el primer a dirigir-se a l'altre, ni demanar perdó… ho havia de fer l'altre.
Pocs dies després anaven en direcció al dojo, havien acabat les classes, l'Akane anava davant i el seu promès anava una mica darrere i lleugerament a l'esquerra. no es parlaven, però es miraven per la cua de l'ull. Cadascú ficat en els seus pensaments, que no es diferenciaven gaire. Estaven cansats d'aquella baralla absurda. Tots dos pensaven demanar perdó, i si l'altre ho demanava no insultar-lo ni posar-se insolent, ja no aguantaven no parlar-se, es necessitaven l'un a l'altre. Tots dos pensaven demanar a l'altre que entrenessin junts i així fer les paus. Anaven completament distrets.
Al principi no es van adonar que un cotxe anava pel mateix carrer que ells. De sobte el cotxe va accelerar, l'Akane es va girar i va veure com el cotxe es dirigia directament cap a ella, la noia es va quedar petrificada, en anar sumida en els seus pensaments no va poder reaccionar. Quan el cotxe estava a sobre seu, algú la va agafar als braços i va saltar a la teulada. No va haver de mirar per saber qui era. El cotxe va seguir la seva ruta i en una cantonada va girar.
Ja va salvar, la noia va recordar que seguia enfadada amb el seu salvador.
-Ranma, ja em pots baixar, o em vol abraçar? -va dir la noia enfadada- ets un pervertit i un...- la noia va callar, va notar que el seu promès tremolava. El coneixia prou per saber que provocava aquell tremolor, sabia que ell noi tremolava de ràbia. Li va fer por mirar-li la cara, i quan ho va fer es va espantar.
El noi mirava furiós el carrer, ella es va girar i va veure el que el va posar furiós, el cotxe va haver de passar per una zona de fang perquè va deixar a tot el carrer la marca dels pneumàtics, aquests anaven pel costat esquerre del carrer, en arribar a cert punt se'n va anar al costat dret del carrer, la seva intenció era clara... atropellar a l' Akane. No havia estat un error, va ser totalment intencionat.
La noia es va agafar al coll de la seva promesa espantada, algú va intentar matar-la, va començar a tremolar i plorar. Només va aconseguir que en Ranma s'enfurismés més.
-Calma Akane, estàs bé. No permetré que ningú no et faci mal. Anirem a casa i després anirem a posar una denúncia a la policia.
- No t'has adonat que no hi ha proves? -va dir la noia exaltada. La noia seguia molt espantada, l'havien intentat atropellar intencionadament - ha fugit sense deixar res!
-T'equivoques, ha deixat moltes proves. - va dir el noi, va deixar la seva amiga a la teulada. - primer la marca dels pneumàtics, era un cotxe estranger i no n'hi ha d'haver gaires a Tòquio d'aquesta marca, fa servir rodes especials, difícils de trobar en aquest país. En fugir li ha donat un cop a aquest pal de la línia elèctrica- va dir el noi assenyalant l'objecte -ho ha trencat, es recolza a la paret. Ha d'haver deixat marques de la pintura del cotxe al pal. I se li ha trencat el retrovisor -va assenyalar l'objecte a terra- passa igual que amb les rodes, és un model estranger i serà difícil trobar un recanvi. Haurà de reparar el cotxe, ha d'estar abonyegat. Serà relativament fàcil trobar-ho.
L' Akane estava sorpresa, quan volia en Ranma feia servir el cervell i era molt perspicaç. A part, ella era l'única que sabia que al noi li apassionaven tant les històries de detectius com els cotxes. Si el pare del noi sabés això ho castigaria, per a en Genma Saotome el seu fill només havia de tenir una diversió, les arts marcials. Era un dels secrets dels nois.
En Ranma la va tornar a agafar als braços i van baixar al carrer d'un salt. El noi la va deixar amb suavitat a terra. Com sempre, que l'agafava als braços, no li va agradar deixar-la. Poques eren les vegades que la tenia tan a prop. Li agradava sentir la seva promesa a prop. Per ell era l'excusa perfecta per abraçar-la, o almenys era el més proper a abraçar-la.
Estaven parlant, quan al costat seu va parar un cotxe de la policia i en van baixar dues dones policies, eren conegudes dels dos promesos.
- Hola!, bona tarda! Senyor Saotome, senyoreta Tendo!!
- Bona tarda! - van contestar els dos nois.
- Què els porta per Nerima? No és el barri de Tòquio que solen patrullar. - va dir en Ranma.
-Lamentem molestar-los… però estem en una investigació. Estem seguint un cotxe de fabricació estrangera, és un esportiu negre, sembla ser de fabricació europea. Amb el volant a l'esquerra. Va circulant a gran velocitat. - va dir una.
-Diversos vianants han hagut de fugir, els han intentat atropellar, per sort no hi ha hagut cap desgràcia. -va comentar l'altra- li hem seguit el rastre fins aquí… però se'ns ha escapat. Si veuen un cotxe sospitós poseu-vos en contacte amb nosaltres.
-Ho hem vist i ha intentat atropellar l' Akane, no ha estat per error, anava per ella, l'havia de salvar. Li ha donat un cop a aquest pal i se li ha trencat el retrovisor dret- va dir en Ranma i va assenyalar l'objecte a terra.
Les dues policies van recollir les proves i marques de pintura i van agrair als dos nois la seva ajuda.
-Si tornen a veure el vehicle informeu-nos. I senyor Saotome, vigili la seva amiga. Crec que van a per ella. - i li va lliurar una targeta amb el número.
En Ranma va mirar la policia, no necessitava aquest consell per cuidar-la, ho feia des que la va conèixer. El cotxe de la policia se'n va anar i els dos nois van seguir el seu camí. El seu enuig ja no existia, però seguien furiosos… contra qui havia atemptat contra ella.
En Ranma caminava preocupat. No sabia qui podia haver volgut atropellar la seva amiga. No eren cap dels seus rivals, no era l'estil de cap, jugaven brut… però sempre donaven la cara. Si aconseguia esbrinar qui era… aquest idiota tindria un mal dia… molt, molt mal dia.
La noia anava a prop del seu promès, notava el mal humor del noi. Estava molt espantada, l'havien intentat matar. Si en Ranma agafava l'imbècil que ho va intentar, el mataria i ella... l'ajudaria a matar-lo.
De cop l' Akane no va aguantar més, va caure de genoll a terra i es va posar a plorar. Estava molt espantada, tenia un mal pressentiment, se sentia espantada. El noi es va girar i s'hi va acostar, es va agenollar al seu costat. Es van quedar mirant, ell noi li va acariciar la cara. Li va netejar les llàgrimes.
-No ploris Akane, ningú et farà mal, jo estaré al teu costat perquè defensar-te. Ho he estat des que ens vam conèixer i els estaré sempre. Hem tingut rivals forts, i no he deixat que ningú et faci malbé sense venjar-me. - li va parlar amb afecte i amb una veu que va aconseguir tranquil·litzar-la… una mica.
Ella el va mirar i el va abraçar i va continuar plorant desconsolada, en Ranma es va quedar estàtic, però va agafar valor en veure la seva amiga tan enfonsada, li va acariciar el cap per animar-la. No era moment de burlar-se'n, i tampoc no estava d'humor per fer-ho.
-Anem a casa- va dir ell somrient-li-neteja't les llàgrimes, que preocupessis la Kasumi i la meva mare. - en Ranma es va aixecar i li va estirar la mà, ella el va mirar i la va agafar i es va aixecar.
En Ranma la va portar a un parc proper, on la noia es va netejar la cara en una font. Van tornar a casa agafats per la mà. A la noia ja se li havia passat part de l'esglai, ella se sentia protegida, com sempre que estava al costat del seu promès. Ja havien deixat enrere la baralla que van tenir.
En aquell moment no sabien que les seves vides es complicarien molt.
.
Estaven arribant al dojo, quan van veure aparcat a la porta un cotxe. La noia es va espantar en veure'l. S'assemblava molt a qui va intentar atropellar-la. El noi va notar la tensió a la seva promesa.
- Calma't! Serà un altre cotxe. No ha de ser el mateix. - va dir el noi intentant calmar-la, encara que sentia que ell mateix que s'anava enfurismant.
-Tu has dit que era un cotxe estranger, que és molt estrany de veure per aquí. Aquest cotxe és ell que…
Es van anar acostant a la porta del dojo. I en arribar van girar al voltant del cotxe.
-Si Akane, tens raó. És el maleït cotxe. Està abonyegat i li falta el retrovisor.
-Ara ho destrossaré- va dir l' Akane amb ràbia. I es va llançar sobre el cotxe per reduir-lo a ferralla, però en Ranma la va agafar per la cintura per evitar que el copegés. Li costava retenir-la, la noia estava furiosa i tenia molta força. - Deixa'm destrossar-ho! Reduir-ho a ferralla. I quan surti el conductor enviar-lo al cementiri.
-No ho pots fer, sé que tens moltes ganes de retozar-ho… jo també les tinc… però aquest maleït cotxe és una prova. Hem de deixar-ho sencer perquè la policia hi investigui, després d'això… -i amb els ulls plens de maldat i un somriure no menys pervers-t'ajudaré a reduir-lo a… ferralla. Estalvia avisarem la policia.
La noia va assentir, però li va donar una puntada de peu a una de les rodes del cotxe rebentant-la.
Quan van anar a entrar al dojo, els dos joves van tenir un calfred i es van mirar… alguna cosa havia trencat la "normalitat" del dojo Tendo. Van tenir un pressentiment molt dolent, una cosa no agradable els passaria.
-No m'agrada Akane, noto que hi ha alguna cosa dolenta al dojo, no et separis de mi. Tinc una sensació molt desagradable.
-Jo també la noto. És una sensació que no tenia des de feia molts anys. És una cosa coneguda…i molt desagradable. ¡Ranma!, no em deixis sola, si us plau, o em passarà alguna cosa dolenta- va suplicar la noia amb llàgrimes als ulls i molt espantada.
-No ho faré, no et deixaré mai a l'estacada. No tinguis por, jo sempre estaré per ajudar-te.
Els dos nois van entrar al dojo, els dominava una inquietud que anava en augment, sentien la presència d'un enemic formidable, algú a qui costaria vèncer, perquè no l'atacaria de front, sinó utilitzant petits atacs, però molt perjudicials, quan estiguessin distrets.
-Vés i truca a la policia- va dir el noi. I la seva promesa va assentir.
La noia va anar al telèfon i el va despenjar. Quan se'l va emportar a l'orella es va sorprendre, l'aparell no donava senyal. Ho va examinar.
- Ranma! -va trucar la noia al seu promès. Li va ensenyar el telèfon… el cable estava tallat.
El noi es va acostar i el va mirar.
-No s'ha trencat… ho han tallat. Hi ha algú que no vol que truquem a ningú. Ens vol incomunicats. Però la Nabiki sempre en té un de reserva. De vegades ho hem trencat a les nostres baralles- el van buscar en un almari, però no el van trobar- que rar, la Nabiki sempre el guarda aquí.
En Ranma va veure la por als ulls de la noia. I s'hi va acostar, era la seva promesa poc femenina i marimacho… però era la seva amiga, i estava molt espantada. Ara no era moment de riure's, havia d'ajudar-la i donar-la suport.
-No et preocupis, no et passarà res, sóc aquí per protegir-te, pobre del qual et toqui un sol cabell -va dir el noi intentant animar-la- sembla que hi ha algú al dojo- i es van dirigir a ell.
-No hauries d'haver fet això...- deia la Kasumi exaltada- fa temps que no la veus.
-Només va ser una broma...- va respondre una veu masculina, en un to despreocupat. No passarà res.
-No saps què has fet... això ho pagaràs molt, i molt car- va dir la Nabiki. - hi va haver algú que no li agradarà, No ha perdonat mai a ningú que li hagi fet alguna cosa a ella. No t'hauries d'haver ficat…
En aquell moment van entrar els dos promesos i van veure tota la família i un noi de l'edat de la Kasumi.
- Hola! Mira Akane… qui ens ha visitat… el nostre cosí. -La Nabiki aparentant alegria i amb un riure fals, però tenia por, allà passaria una cosa terrible.
La Kasumi no estava d'acord amb la visita, les darreres vegades que els havia visitat, l' Akane havia sortit molt malparada. Ara era diferent, tenia molta por de la reacció d' en Ranma, aquest no toleraria que la seva promesa patisca cap mal. Es va adonar que el noi estava furiós, i sospitava quin era el motiu.
L' Akane va mirar el seu cosí i…
-Yu… Yu… Yuta- va dir per fi. La mirada de l'Akane anava de la por a la fúria. Odiava el seu cosí, això va ser clar per a en Ranma. A la noia no li queia bé aquell noi. Ella recordava les visites, li havien fet la vida impossible. Es va oblidar que tenia en Ranma al costat.
-Mira, a qui tenim aquí… si és la petita Akane, com has canviat! Segueixes sent la candidata per ser la meva promesa, encara que les teves germanes també ho són. - va dir el noi. Les tres germanes Tendo van bufar designades. No volien a aquest tipus com promès- has crescut una mica… no gaire… segueixes sent molt plana de pit- l' Akane s'estava enfadant- Estàs més grassoneta, encara que no has de tenir gaire cul- el noi es movia d'una banda a l'altra parlant com un polític en un discurs. No veia el perill en què es ficava.
En Ranma només entrar va veure el noi, va caura malament a l'instant, com a la seva promesa. Li recordava en alguna cosa a en Kuno. El desconegut s'estava buscant una pallissa i ell estaria gustós a propine-la.
- Què fas aquí? - va dir l' Akane- no vull que t'acostis a mi… si ho fas et mato.
-Akane, sempre tan enfadada. Doncs abans m'he acostat a tu i t'has quedat paralitzada, havies d'esperar que t'agafés als braços. Ho has d'estar desitjant-l' Akane va mirar el seu cosí sorpresa. Quan s'havia acostat? Però també es va enfadar.
-No et deixaria que t'hi acostis i menys agafar-me. - va dir ella furiosa- Quan t'has acostat? No us he vist.
-Anàvas distreta, jo anava al cotxe que està aparcat fora. Una mica més i et agafo- va dir el noi i va riure, el veia com una broma, les germanes Tendo es van girar, no volien veure el que passaria a continuació, el noi tindria problemes i molts greus.- Sort que t'ha salvat un noi, que si no…- i llavors va reparar a en Ranma- has estat tu el que va salvar la meva cosina!, et dono les gràcies… i te les torno a donar per portar la casa, has estat una bona persona… però a casa teva t'han d'estar esperant.- -es va ficar la mà a la butxaca i va treure una cartera i li va donar un bitllet de cinc mil Yens a en Ranma, aquest va mirar al bitllet, i va torçar la cara en un gest de disgust, la seva ràbia era enorme.
En Ranma es va sentir humiliat, aquell imbècil el va tractar com un servent. No ho perdonaria que el tractés com un idiota.
-Akane si vols podem sortir a prendre alguna cosa- va començar a dir Yuta. Però va sentir que algú li tocava amb dos dits. Es va girar i va veure en Ranma, en no conèixer-lo no va saber captar la fúria que dominava el noi. - encara no te n'has anat? No tens gaire educació, això és una propietat privada. Si no te'n vas de seguida….
No va poder seguir, en Ranma el va agafar pel coll amb la mà esquerra, el noi va obrir la boca, cosa que va aprofitar el noi de la trena per ficar-li el bitllet a la boca i fer-se'l empassar.
- Estàs dient que intenta't atropellar a l'Akane intencionadament? - va preguntar el noi de la trena furiós.
-Va ser una broma, veig que no tens sentit de l'humor- va dir el cosí de l'Akane, espantat.
-Tinc molt, -va ironitzar en Ranma- però quan algú intenta fer-li mal a l' Akane desapareix del tot. Resa perquè et mataré, però abans et faré patir, i molt- va dir en Ranma amb una veu molt sàdica.
-Veig que tractes la meva cosina de manera poc respectuosa, per ser algú que l'acaba de conèixer el tràfic amb massa familiaritat. - va dir en Yuta-has de dir-la Akane-chan.
- Calla't! - li va ordenar l'Akane, la noia estava furiosa, el seu cosí ho passaria malament, molt malament-Conec a en Ranma des de fa més de dos anys. Som… una cosa així com amics.
-Ja ho veig, tu tampoc no ets gaire respectuosa amb ell. On t'has deixat el Ranma-kun?
-Potser no ho fem servir perquè som molt bons amics- va dir en Ranma.
-O… Potser perquè som… promesos- va dir l' Akane- En Ranma és el meu promès i viu aquí al dojo amb la seva família! I entre nosaltres dos no fem servir ni el chan o el kun des de fa temps, tant per a ell com per a mi aquest formulisme és innecessar. Es mes, mai hem utilitzat aquest formulisme entre nosaltres
En Yuta va mirar els dos nois espantat. No podia ser, la seva Akane no podia estar promesa amb… amb… aquest imbècil. I a sobre que entre tots dos hi hagués tanta confiança.
-No pot ser, la meva Akane no pot estar promesa i menys amb un…- va dir en Yuta.
- Insinues alguna cosa? Encara no has rebut el teu càstig per intentar atropellar la meva promesa- va dir en Ranma de forma sinistra, cruixint-se els dits.
-No ho passaràs gens bé. No havies de desafiar-nos, som les dues persones amb més mal geni de Nerima. -l'Akane estava no menys enfadada que el seu promès.
Els dos nois es van abalançar sobre en Yuta que va rebre una merescuda pallissa.
-Crec que no tornarà a repetir això- va dir un cregut Ranma.
-Ara buscarem el telèfon de recanvi i trucarem a la policia. Ell no ho hauria de fet desaparèixer…-li va contestar la seva núvia. I posant un to sinistre- li podem convèncer que ens digui on l'amagat.
En Yuta va mirar els dos joves, les intencions dels dos promesos eren clares. Ho tornarien a torturar... però ell no en sabia res.
-No sé on és el telèfon…- va dir el noi- no he estat jo…
-Llavors Qui ha estat? - va preguntar furiosa l' Akane.
Un objecte va colpejar el terra i va rebrotar, una… dues… tres vegades. Tots es van girar i van veure un telèfon destrossat.
-He estat jo- va dir una veu.
Es van girar cap a la porta i van veure una noia. A en Ranma al principi va pensar que era Kasumi, s'assemblaven i havien de tenir la mateixa edat.… però després es va adonar que no hi havia tanta semblança. La Kasumi era dolç i amable… i aquesta noia era… desagradable, li va caure malament. Va sentir, odi?, ràbia?, cap a aquesta noia. No ho entenia no la coneixia i va sentir que l'irritava, es va sentir dominat per una ràbia immensa, si aquesta noia intentava alguna cosa en contra o de la seva promesa… la mataria… sense dubtar-ho.
-Ma… Mana- va dir amb por l' Akane.
L' Akane retrocedia espantada. En Ranma va mirar la seva promesa espantat. Aquesta noia espantada no era la seva núvia, no era l'Akane que coneixia. L' Akane va continuar retrocedint fins que va xocar amb alguna cosa es va girar espantada i va veure que havia topat amb en Ranma, el va mirar espantada i demanant-li amb els ulls ajuda i protecció. En Ranma la va agafar pels braços molt a prop de les espatlles.
-No et preocupis jo sóc aquí…- va dir el noi amb suavitat- com sempre he estat… com sempre estaré.
La nouvinguda va mirar a en Yuta.
-El meu germà sempre tan feble, quan l' Akane és a prop no et controles. M'avergonyeixes germà. - va dir la noia.
Es va acostar més a l' Akane i aquesta es va deixar anar de l'agafada del seu promès i va seguir retrocedint, la noia estava aterrida. L' Akane va caure a terra i va seguir retrocedint. La seva cosina s'aprofitava d'aquesta por i Ranma en adonar-se'n es va començar a enfurismar. La Kasumi va mirar el promès de la seva germana, si la seva cosina li fes alguna cosa a Akane, el noi intervindria i Mana sortiria molt malparada.
-Mira la rateta espantada de l'Akane, encara li inspiro por. No ho entenc, no havia de ser aquí. L'última vegada ja el vaig deixar entreveure el que n'esperava. Havia d'acompanyar la seva mare al cementiri! -va cridar la Mana amb un deixi sinistre.
- Deixa'm!, allunya't de mi! - va dir l' Akane espantada i plorant.
La Mana la va ignorar i es va acostar a en Ranma.
- Així que tu ets el promès de l' Akane? - va dir la Mana temptadora- deixa-la i vine amb mi ho passarem bé. - li va passar un dit pel pit de manera suggerent.
L' Akane va mirar Ranma espantada, la bruixa de la seva cosina li ho intentava treure, però…el que va veure la va deixar perplexa, res notar el contacte del dit de la noia, en Ranma va saltar cap enrere i es va posar en posició de lluita. El noi mirava la noia com un rival, si la Mana intentava alguna cosa Ranma atracaria… i la...
En Ranma en sentir el contacte amb la noia va tenir un calfred. No tenia davant una bella senyoreta, ell va veure un animal preparat per saltar a sobre seu, en la seva imaginació la va veure com una serp. Va ser una sensació rara, mai no li havia passat. La cosina de l'Akane era un rival formidable, no per la seva força, que era més feble que l' Akane, sinó per la seva intel·ligència, notava que era més recargolada que la Nabiki i que la Shampoo. Va saltar cap enrere, ho va fer per instint, tots els sentits li deien que havia d'estar alerta contra aquesta noia, que era perillosa.
-No tornis a tocar-me- va advertir el noi de la trena- no et tornis a acostar-te a mi… o a la meva promesa. Fes-ho i seràs tu la que aniràs al cementiri. Toca a l' Akane i…- va posar un to d'allò més sinistre-… Et… ma…to… i a qualsevol que es fiqui pel mig. -Tota la família va mirar el noi espantada. No ho coneixien així. El noi estava fora de si.
-Ranma, no hi pots fer res. Hi ha una promesa, estem tots lligats… fins i tot tu. T'hauràs de quedar quiet i no fer res. - va dir la seva mare- No ens agrada, no hi estem d'acord. El teu pare, ell de l'Akane i ell d'aquells dos…- a la dona tampoc li queien bé aquests dos nois-…van signar aquesta promesa, i ens van ficar a tots... l'hem de complir, encara que no vulguem.
-No compliré una promesa que no sé què diu, i quan ho sàpiga tampoc si vol dir que l' Akane pateixi. Però en compliré una que faré ara… No deixaré que ningú faci mal a la meva promesa… qui la vaig malmetre el mataré… sigui home o dona- i va mirar molt malament a la Mana, l'estava advertint- si algú s'interposa o no evita que l' Akane pateixi mal … també patirà la meva còlera… sigui qui sigui- i va mirar la seva família… tots es van sentir amenaçats, el noi estava furiós i compliria la seva amenaça.
-Veig que no has complert el consell que et di-algú va entrar i tot ho van mirar.
-Pare- va dir en Yuta.
-No he pogut- va dir en Soun plorant- és la meva filla. És la mateixa imatge de sa mare. No ho puc fer.
-Et vaig dir… et vaig ordenar desfer-te d'aquestes escombraries- i va mirar l'Akane. - tens raó s'assembla a la meva germana, per això ha de desaparèixer. - es va acostar a la noia, que seguia de genolls a terra. I va aixecar la mà per bufetejar-la i… quan baixava la mà alguna cosa la va aturar. En Ranma es va anteposar i va fer servir el seu braç per aturar la bufetada de l'home.
-No peguessis a la meva promesa… no et deixaré. Fes-ho i et mato… no seràs el primer que liquido per salvar-la a ella. Tu no ressuscitessis com en Saffron. - el noi no feia broma, acabaria amb l'home.
- Genma! Ordena el teu fill que em deixi actuar com dec o…- va amenaçar el pare de la Mana.
En Genma va agafar el fill i el va separar de l'home.
-Deixar-ho, m'has d'obeir- va dir en Genma- l' Akane ha deixat de ser la teva promesa. Podràs escollir entre la Kasumi i la Nabiki… la que tu vulguis, però no l' Akane.
- T'has tornat boig…! tot us heu tornat bojos.! Què passa amb l' Akane? Per què no hi puc seguir promès? - el noi forcejava amb el seu pare, però no podia escapolir-se de l'agafada.
-Per què és una assassina. Perquè va matar la seva mare. - va dir en Kyosuke, el pare de la Mana- va matar la meva germana- i va bufetejar a l' Akane, en Soun va fer un intent d'atacar l'agressor de la seva filla, però no va fer res. Les germanes Tendo es van girar enrabiades. La Nodoka va donar la mà a la seva Katana, disposada a acabar amb en Kyosuke, però ningú no podia fer res… l' Akane es va quedar quieta, com acceptant el càstig, plorant amb desesperació.
En Ranma es va quedar congelat. No era cert… no ho podia ser.
- No és cert! No pot ser-ho va cridar en Ranma-no m'ho crec. -el noi estava fora de si, era una mentida, el que deien no era veritat. Estaven calumniant la seva núvia. El seu desig de matar en Kyosuke es va incrementar. No li perdonaria la bufetada que li va donar a l' Akane. Se'l tornaria multiplicat per deu.
-És… és veritat… jo vaig matar… jo vaig matar la meva mare. Ella va morir per culpa meva- va dir l' Akane plorant. En Ranma la va mirar. No s'ho podia creure, però la noia semblava sincera. Ella no el mentiria en una cosa així. - jo vaig ser qui va provocar que la meva mare morís.
La noia es va aixecar del terra i va abandonar corrent el dojo.
-Millor que se n'hagi anat aquesta ramera. A veure si arriba la policia amb la notícia de la seva…- va dir en Kyosuke. Va notar un estremiment. Va sentir fred i va mirar al seu voltant. El que va veure ho va deixar gelat. Un noi jove se'l mirava, en aquella mirada hi havia odi i una amenaça. Aquest noi era molt perillós. Si l'Akane moria… el seu promès aniria per ell i els seus fills… no sobreviurien… però parlaria amb els pares del noi perquè aquest entrés en raó.
- Deixeu-me anar, MALEÏT VELL DELS…! - va cridar en Ranma furiós. Tot ho van mirar espantats. En Ranma estava furiós. No ho havien vist mai així. Encara que ho negués apreciava la seva promesa. No es deixaria convèncer perquè no l'ajudés. En Ranma estaria al costat de la seva promesa… sempre.
En Genma ho va deixar anar i va cometre la imprudència de no allunyar-se.
- L'Akane està condemnada... has d'escollir entre les seves germanes... jo de tu triaria a...- en Genma parlava coses sense sentit i no va veure la fúria del seu fill, no va poder seguir, el seu fill va saltar sobre ell i li va clavar una sobirana i merescuda pallissa.
-No elegiré ningú… el meu lloc està al costat de l'Akane. Em necessita… i a vosaltres també –va mirar la seva família amb menyspreu–no l'abandonaré… com heu fet vosaltres. No torneu a parlar-me. Us haveu oblidat que l'Akane és de la família, ÉS UNA TENDO! i serà una Saotome. L'heu traït per una promesa… PER UNA PUTA PROMESA DE MERDA!, jo no ho faré!. Pregueu que no li hagi passar res… perquè jo no us oblidaré i aniré per cadascun de vosaltres. - es va girar a en Kyosuke i amb tota la ràbia que va poder destil·lar-te mataré, acabaré amb tu, no vas haver de tocar a la meva promesa, ningú que la toca surt molt sa, jo faig que se'n penedeixin. T'ho prometo, no descansaré fins acabar amb tu. Considera't mort. Juro davant el més sagrat que et mataré- Ranma va destil·lar tot el seu odi contra l'oncle de l'Akanet tornaré la bufetada que li has donat a l'Akane, provocaré la teva mort.
L'home va riure. En Ranma es va enfurismar mes, aquest home era simple, li ensenyaria del que era capaç..Va deixar veure la seva aura...i la va llançar sobre l'home, aquest va ser llançat contra una paret. En Ranma mantenia amb la seva aura l'home contra la paret i a cada moment augmentava la pressió. Acabaria rebentan a l' home.
-Deixar-ho, ho mataràs- va dir la Kasumi espantada, la noia plorava, aquest no era el Ranma que coneixia.
-S'ho mereix, i quan acabi amb ell passaré comptes amb els dos putos fills.
- T'has sentit? - va preguntar la Kasumi-No ets tu… no ets el Ranma de sempre.
-Quan vam tornar de la Xina em vaig proposar que no tornaria a passar pel que hi vaig passar. Que no tornaria a consentir que ella tornés a estar a punt de morir… per un paio boig, ara hi ha tres bojos… i vosaltres els secundeu… ella no tornarà a passar per això… jo no tornaré a passar per això. És la meva promesa! - va cridar- Sóc el seu promès! No tornarà a estar en perill, jo la cuidaré, ja que vosaltres no ho feu.
- Deixeu-ho! No et tornis un assassí, a l'Akane no li agradarà que la salvis així, ella no voldria ser salvada d'aquesta forma- va suplicar la Kasumi-no siguis com el meu oncle… si us plau… Ranma.
El noi va deixar la pressió sobre l'oncle de la seva núvia. I es va relaxar…una mica, seguia furiós… molt furiós. Ningú es va atrevir a criticar-lo pel que va fer. En Kyosuke es va aixecar, sense demostrar penediment. I mirà les persones allà reuniràs. Tots miraven el noi amb terror… tots menys en Kyosuke i els seus fills. No el coneixien… no sabien fins on podia arribar el noi… per l'Akane. En Ranma es va girar i es va dirigir a la porta.
- A on vas? -va preguntar la mare del noi- no pots fer res. -i va afegir amb pena- Ningú no pot fer res, encara que vulguem.
-T'equivoques, jo puc… i ho faré –i va advertir- espero que ningú es fiqui en el meu camí.
Es va encaminar a la porta del dojo. Els seus ulls resplendien per la fúria que sentia.
- Yuta! Evita que abandoni el dojo- va exigir en Kyosuke al seu fill. Aquest es va interposar al camí d' en Ranma. El noi no va veure venir l'atac, ningú no ho va veure, ni va saber què va passar. En Ranma va passar pel seu costat.
-No et deixaré passar…- va dir en Yuta i va caure a terra desmaiat. Cap no veurà que en Ranma ho toqués.
Això només ha estat una advertència- va dir el noi de la trena sense aturar-se- la propera que m'intentis parar... et donaré tal pallissa que passaràs la resta de la teva vida en una cadira de rodes
En Ranma va sortir del dojo i no va tornar… fins passat molt de temps.
En Kyosuke es va acostar al seu fill . I es va espantar, tant ell com els seus fills eren mestres d'art marcials… però el fill d'en Genma havia fet servir una tècnica desconeguda.
- Què li passa al meu fill? Genma! Què ha fet el teu fill al meu? -va preguntar en furiós i espantat.
-Jo... no- va començar en Genma. Ell tampoc no ho sabia.
-Por… el noi s'ha desmaiat de terror. En Ranma té un nou atac. Ha mirat el noi als ulls i li ha transmès tot l'odi que sent. Aquest noi no ha pogut assimilar-ho i s'ha desmaiat- la Cologne havia aparegut del no-res, havia vist tot - no ataceu l' Akane, ara en Ranma no és ell que coneixíeu. Jo advertiré a la meva néta que no s'hi acosti, ni ella ni cap dels altres cinc nois. Si un d ' ells o vosaltres fa patir l' Akane, la ira d' en Ranma no tindrà límits. La meva néta i en Mousse em van dir el que va fer a en Saffron. si algú ataca ara la seva núvia, serà moltes vegades més violent.
-Àvia, des de quan és aquí? - va dir la Kasumi.
-Des del principi. He notat una energia negativa aquí, no era la d' en Happosai, i he vingut a veure què era. Podeu haver creat un monstre. No tindrà pietat de vosaltres… crec que us ho mereixeu. - i va abandonar el dojo.
-Senyor Tendo, jo torno a casa meva, no romandré més aquí, no devia fer cas a en Genma. No deixaré l'Akane a l'estacada. Crec com el meu fill que l' Akane ha estat traïda. - va dir la Nodoka, tots la van mirar espantats- recolliré el meu fill, ell tampoc es vol quedar aquí molt de temps, ell també se sent traït. En Genma! demà parlaré amb el meu advocat, t'enviaré els papers del divorci, no et vull tornar a veure mai més. En Ranma no consentirà que la seva núvia es quedi aquí, no es fia de vosaltres. Si la porta a casa meva… l'acolliré com si ja estigués casada amb el meu fill, per a mi serà una filla.
-Aquest aquí o a casa teva, actuarem en contra seva... res no ho impedirà.
-Podeu fer-ho… i us denunciaré per aplanament de casa. I si teniu un accident… - i va posar un a cara sinistra- resulteu ferits o moriu declararem que va ser en defensa pròpia. No us vull veure per casa meva. No sereu benvinguts. Se us rebrà com els que sou… com a lladres.
Tots els presents la van mirar sorpresos.
-No ens podràs aturar- va dir la Mana amb prepotència. I es va riure. - ningú no podrà impedir que l' Akane pateixi el seu càstig
-Potser jo no… però el meu fill sí. I si fas mal a la seva promesa o a mi, no tindrà pietat perquè siguis una dona. Ja has vist que és capaç. Jo de tu tindria por, quan acabi això… tu i la teva família us penedireu d'haver desafiat el meu fill- i encara que no ho va dir enlaire i només la va sentir la Kasumi, va afegir- en Ranma no ha desplegat tot el seu poder, si ho hagués fet … aquests tres estarien morts.
Minuts després la Nodoka sortia del dojo Tendo, va ser acomiadada tan sols per la Kasumi, la germana gran de l'Akane tampoc no estava d'acord amb el tracte que rebia en aquells moments la seva germana… però no podia sortir en la seva ajuda… encara no, però aviat ho faria.
.
Continuarà…
.
.
Notes de l'autor:
.
Fa gairebé quatre anys que vaig pujar aquesta història al meu compte en castellà. Li vaig donar un final final. I aquest any vaig reprendre la història, amb les altres que tenia inacabades. Aquesta és l'única cosa que no he pujat en català. Ell he canviat el títol, he retocat alguns trossos de la història, no seran gaire importants, i canviaré el títol d'alguns episodis. Però la història serà la mateixa