12. A l'escola no es va a jugar.
.
Els dos promesos van entrar a l'escola, i es van adonar que eren el centre d'atenció, ara eren famosos i tots volien saber com li havia anat el torneig.
Li va costar molt arribar a la seva aula, els companys els van preguntar sobre el torneig.
-Hi havia nois macos?- preguntaven les amigues de l' Akane
- Un però era un clon d' en Kuno, No!, pitjor! Era molt més idiota que Kuno!
-Per ser més idiota que en Kuno s'ha de córrer molt.
Si en Tomoe era un gran idiota, va pensar l' Akane.
-Hi havia noies maques?, Models famoses?- van preguntar els nois a en Ranma.
-No em vaig fixar- va contestar el noi- només em vaig fixar en les lluites. La resta no em va importar, només volia lluitar amb contraris forts.- era virtat, el noi no es va fitxar en res mes que el torneig. A part tenia la noia mes maca al seu costat.
-Mira que no fixar-te en les noies- va dir en Daisuke, -podies haver-nos fet fotos.
En Ranma es va acostar a l'Akane.
-Li podia haver portat fotos de la falsa Shampoo.
L' Akane va riure, aquesta foto si seria un escarment per a aquests pervertits.
Tots dos van arribar amb dificultat a la seva aula i fins que va entrar el professor van haver de contestar les preguntes més absurdes dels seus companys.
En entrar el professor de matemàtiques, un home seriós, antipàtic i amb mal geni, es va acostar mirant amb fúria els dos promesos, que ara serien castigats per saltar-se diverses classes. I…
-Em signeu un autògraf? És un honor per a mi.
Els dos promesos es van mirar espantats, a partir d'aquell dia tindrien problemes a l'escola, cada dia, haver-se tornat famosos, els portaria problemes després de problemes. Aquest pressentiment es va complir quan tot l'alumnat va ser cridat al teatre per escoltar un discurs del director.
-No m'agrada- va dir en veu baixa l' Akane al seu promès.
-A mi tampoc -li va contestar el noi en el mateix to- aquest boig ens té preparada una tancada.
Estaven asseguts a les butaques del teatre quan el director Kuno va sortir a escena, amb la seva camisa hawaiana i la seva ukelele. Tots els van mirar horroritzats, aquell home segurament volia fer-los un concert, però per desgràcia encara va ser pitjor.
-Hola nens!, avui és un dia especial-va dir aquest director d'una manera teatral. -la nostra escola s'ha tornat gran. Serem reconeguts a tot el país, és més en uns mesos la nostra escola serà famosa a tot el món. Milers d'alumnes es barallaran per entrar a aquesta escola. Es preguntessin per què? - va guardar un silenci teatral- i la resposta és molt senzilla. Per què tenim dues estrelles que portaran fama a aquesta escola i la posarà al mapa!
-Aquell imbècil vol aprofitar-se de nosaltres- va comentar l' Akane a en Ranma- vol treure redet de nosaltres.
-Ens vol fer servir per fer-se famós ell, l'escola li importa poc. Vol promocionar-se per fer-se famós ell.
-Aquell boig- la ràbia de l'Akane era palpable- no deixarem que ningú s'aprofiti de nosaltres, si no en tenim prou amb la Nabiki ara tenim aquest idiota.
-Per pujar la fama d'aquests dos nois, d'ara endavant en seré el representant com a director. Jo ho representaré mentre siguin a l'escola, i després ja he parlat amb un amic que els ajudarà a entrar a la universitat de…
-D'això res!-la Nabiki havia aparegut, volia exercir els seus drets sobre els nois- en Ranma i l' Akane són meus i ha de parlar amb mi per aconseguir que aquests dos treballin per a vostè!
-Mentre estiguin a l'escola, jo sóc representar-te com el seu director. Faran el que jo digui.
-Tinc un contracte signats per ells- va contraatacar la germana mercenària de l'Akane.
-Podem parlar de negocis, m'emporto el setanta-cinc per cent tu el vint-i-cinc va oferir el director Kuno.
La Nabiki va mirar el director, aquell home la volia enganyar, no s' ho deixaria fer-ho.
-El meu contracte és anterior- va dir la Nabiki- jo m'emporto el vuitanta-cinc per cent i tu el quinze per cent.
-Jo el vint dos i tu el setanta per cent.
-I l'altre vuit? Qui s'ho emporta?
-L'escola, per reparar els desperfectes causats per aquests dos.
En Ranma i la seva promesa miraven aquests dos repartint-se els beneficis de la seva feina, sense guanyar ells res, a això se'n deia esclavitud.
-Ens estan venuts, i ho fan sense comptar amb nosaltres- va dir furiosa l' Akane.
-Doncs no els ho deixarem- va contestar en Ranma- Ens hem de desfer d'aquest contracte amb la teva germana i no deixarem que aquest idiota ens utilitza per donar publicitat a aquest col·legi.
Els dos presumptes representants seguien repartint el pastís que eren els dos promesos, i per això no van veure que eren atacats pels dos nois que intentaven esclavitzar.
-No ho consentirem!- va cridar en Ranma i es va quedar mirant el director en posició d'atac - continuarem sent uns estudiants normals, ningú no s'aprofitarà de nosaltres per haver guanyat un campionat.
-Continuem sent els mateixos -l' Akane mirava amb ràbia la seva germana-no consentirem que se'ns utilitzi perquè altres treguin rèdit.
-Serà un bon negoci- va dir el director- mentre estigueu aquí no caldrà esforçar-vos molt perquè treieu bones notes, i pugueu anar a la universitat que dirigeix el meu amic. Ja ho he parlat amb ell.
-Ja hem triat universitat, estem becats, en aquesta universitat li és igualment siguem campions o no, els és igual. Tant se val si som famosos o som anònims.
-Volem aconseguir les coses per nosaltres!, No necessitem ajuda de cap mena!
-Doncs avui tindreu una sessió amb un programa de Tòquio Rose.- va comentar la Nabiki- amb aquest programa aconseguiré… aconseguireu- va rectificar la Nabiki, encara que als dos promesos no se li va escapar el que la Nabiki va estar a punt de dir.
- Jo he donat el consentiment que us gravin a les aules.
En aquell moment va entrar aquella periodista que s'havia guanyat l'odi dels dos promesos, i pels murmuris dels reunits, de tot l'alumnat del col·legi.
-Tinc el permís per gravar aquests dos nois- el menyspreu d'aquesta dona per en Ranma i l' Akane era gran, encara els odiava per guanyar a la lluitadora patrocinada pel seu canal. I per descomptat no concedir-los cap entrevista- puc gravar aquestes criatures.
-Nabiki!, què has fet?- va preguntar l' Akane a la seva germana, la Nabiki ja veia el seu sepeli, ella dins un taüt i incinerada.
-Jo, amb això guanya… guanyarem molt, us fareu molt famosos. Confieu en mi.
-Abans em fico en una gàbia de lleons que confio en tu!-en Ranma la va mirar amb fúria- Què volies dir?
La Nabiki es va veure agafada, quan aquests dos s'enfuriaven es tornaven molt perspicaços, els havia de tranquil·litzar i llavors serien més fàcils d'enganyar.
-Mirar anirem al setanta i al trenta per cent.
- Si el setanta per a tu! I el trenta per a en Ranma i per a mi.
La Nabiki es va posar pàl·lida, era el que pensava.
-Et donem el cent per cent- va dir en Ranma.
-De veritat?- es va alegrar la Nabiki.
-Si, el cent per cent del teu pijama de fusta!
Nabiki es va espantar, pero no es rendiria, aquests dos nois eren la pedra filosofal, gràcies a ella aquests dos nois serien una font de guanys, i d'aquests guanys ella trauria un bon pessic. La Nabiki va sentir el que va dir la seva germana que li donarien un pijama de fusta, però no ho va processar, ella només veia els diners que guanyaria gràcies a aquests dos ximples.
Mentre el director Kuno parlava amb la Reiko.
-Encara que et vas divorciar del teu marit segueixes usant el seu cognom. Has de fer-me cas! Sóc el teu germà gran!
La Reiko va mirar el director.
-Com Matsumoto sóc algú famosa, com Kuno no sóc ningú… com tu- va dir amb menyspreu.
-Puc revocar el meu permís perquè gravis aquí- va dir el director. A part soc soci del teu xanal es puc despatxar.
-Necessites els diners que t'hem pagat, ia més ens necessites per donar fama a la teva escola de segona categoria.
-I tu necessites la meva escola per poder fer l'entrevista als meus dos alumnes. Aquí els tindràs controlats.
Els dos germans es van començar a barallar, a aquesta baralla es va unir lavNabiki, cadascun estirant cap al seu costat.
Mentre els alumnes miraven aquesta absurda baralla a tres bandes.
En Ranma i l' Akane es van unir als seus companys, i van mirar aquesta escena amb apatia, ells farien el que havien planejat feia mesos. Tenia tot parlat, al principi utilitzarien els diners guanyats al torneig per pagar-se la universitat, el que ignorava l' Akane era que en Ranma tenia un pla B, cosa que havia desenvolupat mentre tornaven del torneig, i que per desgràcia tard o d'hora posaria en pràctica. Ara com ara no ho explicaria a la seva promesa. Per enganyar el teu enemic de vegades cal enganyar el teu aliat.
.
Mentre les discussions seguien a l'escenari.
-Jo sóc la representant, tot allò relacionat amb en Ranma i l'Akane ha de passar per mi- deia la Nabiki.
-Sóc el director del Furinkan, aquí mano jo!
- Sóc una de les estrelles de Tòquio Rose. He aconseguit el meu lloc trepitjant els altres. Vaig utilitzar el meu ex marit per aconseguir aquest lloc. Després no em va servir i el vaig fer fora al carrer. Aquests nois faran el que jo digui. Són joves, tots els joves volen sortir a la televisió.- es va girar a les butaques- veritat que voleu sortir a la tele?
I va veure aquell teatre buit, tothom se n'havia anat, fins i tot els dos joves que eren l'objectiu d'aquesta gent.
-On són tots?- va preguntar la Reiko.
- Allà se n'han quedat dos!- va dir el càmera que anava amb ella.
Aquests dos periodistes es van acostar per descobrir els dos amics d' en Ranma, que s'havien quedat adormits.
Aquesta periodista va mirar els dos nois adormits i va intentar despertar-los, i en aconseguir-ho.
-Veig que voleu sortir al meu programa de televisió.
Els dos nois la van mirar com si veiessin un ésser extraterrestre, es van mirar entre ells.
-És gairebé l'hora de dinar- va dir Hiroshi, sense fer cas a aquesta dona, l'estómac era el primer- Anem al menjador!
- Sí, hem d'anar corrent o ens quedarem sense panets farcits- va contestar l'altre noi.
i tots dos van sortir corrent del teatre.
La periodista va mirar el seu acompanyant.
-Hem d'anar a aquest menjador! - va dir aquesta dona
El càmera va pensar a comprar-se un d'aquells panets, per les bogeries d'aquella dona feia més de dotze hores que no menjava, el pobre estava mort de fam.
La Nabiki va mirar a el director Kuno.
- Però si falten hores per menjar!
-I no només això, ja no fem aquests panets, només hi ha coques. Aquests panets eren molt cars, i no em donava el pressupost per decorar el meu saló com si fos una platja hawaiana, primer la meva platja després els materials escolars.
La Nabiki va mirar aquest home era un nen capritxós al cos d'un adult, no es va adonar quant s'assemblava a aquest home.
.
Mentre els periodistes anaven cap al menjador, en Hiroshi i el seu amic van anar a la seva aula, havien enganyat aquests imbècils. Van veure els seus companys reunits.
-No volem ser gravats per aquest canal de televisió - va dir la Yuka, va mirar l' Akane- vosaltres ara sou famosos i podeu ser-ho, però nosaltres no.
-Legalment nosaltres tampoc no podem ser gravats, som menors!, les lleis estan de la nostra part- va dir en Ranma.
-Però el contracte que va signar la Nabiki ens obliga a ser gravats- va respondre l' Akane- però això no implica que vosaltres ho sigueu, en poques paraules no us poden treure en cap imatge.
- Però com farem per no ser gravats?
L' Akane va tenir una idea i li va explicar als seus companys, però perquè aquest pla tingués existis total havien de demanar ajuda als seus companys d'altres classes.
.
La professora Hinako estava fent la seva avorrida classe d'anglès, mentre mirava els seus alumnes pensava en un intent de robar-los el menjar. Li va estranyar que estiguessin tan callats, sobretot Saotome, que era el més rebel d'aquella classe.
Va ser llavors quan va entrar laxReiko amb el tècnic, i el seu cap.
-Tenim el permís per gravar els dos campions del torneig- els va dir amb menyspreu, mostrant el seu menyspreu als dos que volia entrevistar- volem ensenyar a tot el país el mal estudiant que són.
Aquesta periodista va notar que tots els estudiants la miraven amb odi i ràbia.
-No podeu fer-nos res- va dir el prepotent del seu cap- som estrelles i vosaltres mai aconseguireu ser res!
- Sou delinqüents? - va preguntar la professora Hinako en la versió de nena.
- Què fa una nena aquí? hauries d'estar al parvulari! -va dir la Reiko rient- sal d'aquí nena, molestes!
-Ja veig que ets una delinqüent dolentíssima- i traient una moneda de cinquanta iens la va apuntar- jo Hinako Ninomiya et castigaré!.
- Què faràs?, em pegaràs uns assots al cul? - es va burlar la Reiko, no va veure com els alumnes se n'allunyaven, cap volia ser víctima col·lateral de l'atac de la seva professora.
-Happôgojüen Satsu- va cridar la mestra nana absorbint l'energia d'aquesta periodista descarada. Els periodistes van veure com aquesta nena es tornava en una adulta. El cap dels periodistes estava pensant a contractar aquesta dona, es podien fer d'or amb ella, quan aquesta dona va dir.
-Happôtsurisengaeshi- i de la mestra va sortir una bola d'energia que va atacar aquesta colla de periodistes. Aquest periodista s'ho va pensar no contractaria aquesta dona, era un perill amb cames.
.
Ni tan sols és avís aquesta gent va fer cas, començarien a gravar quan es va aixecar la Yuka.
-Jo com a delegada de classe, em nego com tots els meus companys a ser gravats per aquests malalts. És més, segons les lleis no ens poden gravar en ser menors. Si un de nosaltres és enregistrat posarem en coneixement dels nostres pares aquesta violació dels nostres drets. i ells denunciaran al canal d'aquesta gentussa- tots els alumnes van assentir.
-Només són uns desgraciats- va dir un altre alumne.
Es van sentir altres veus contra els presentadors dexese canal. El menyspreu dels alumnes contra aquest canal era més gran que ell de la Reiko i la seva troupe contra ells.
La Reiko va mirar la jove espantada, tenien raó, no podien gravar els companys dels campions.
-Us aparteu i punt- va dir la Reiko- tenim un contracte signat per gravar aquests dos.
Tots els nois es van mirar i van ajuntar les seves taules al voltant d' en Ranma i l' Akane. Totes les taules juntes, era impossible gravar els dos promesos sense gravar els altres alumnes.
La Reiko es va girar cap a la mestra i li va dir ordenar-los que els seus alumnes la deuxaran grabar, però la Hinako estava jugant amb dos ninots.
Va ser llavors quan la Reiko va ser blanc dels alumnes. Li van llençar guix, esborranys, i algun avió de paper. Es va girar cap als alumnes.
-Estaeu-vos quiets, sóc una cotitzada presentadora, i futura actriu, tots voldran que surti a les seves pel·lícules-la Reiko estava furiosa, i les seves paraules van produir l'efecte contrari al que esperava, aquests alumnes van augmentar el llançament de coses sobre ella.
- Estàs gravant? - va preguntar el periodista en cap al tècnic.
-L' atact que ha llançat aquesta dona ha destruït la càmera. Ho he intentat avisar, però no m'he fet cas.
Aquest imbècil que es creia el déu de la televisió estava preparant-se per atacar el seu subordinat, quan sobre ell van caure els alumnes de la classe 3-F, la classe d' en Ranma i companyia el van despullar, i el van fer fora de l'aula.
- Exhibicionista!, pederasta!, pervertit! - van cridar els companys d' en Ranma, que aviat es van unir els d'altres classes.
L'home corria tapant-se les seves parts nobles, si escau innobles, i va sortir al pati on la policia el va aturar. L' escàndol va ser immens i si aquest home no va ser expulsat de Tòquio Rose era perquè era un dels seus accionistes. No hi va haver pare d'aquell institut que no va posar una renúncia contra aquest exhibicionista, tots menys en Genma i en Soun que van ser convençuts per la Nabiki que no ho fessin, encara que això va provocar el cabreig dels dos promesos, aquell vespre els pares dels promesos van rebre una pallissa i van ser castifat sense sopar.
La periodista i el càmera van ser perseguits pels alumnes fins al pati. A aquesta gent no li va sortir bé el primer intent, però n'hi hauria més que tenien fins divendres per intentar-ho.
.
A partir d'aquell dia, anar a l'escola va ser un turment per als dos promesos, sempre perseguits pels de Tokyo Rose, els seus rivals, als quals vencien sempre.
Un cop arribats al col·legi eren abrigats pels seus companys i no podien ser gravats, però la Reiko cada dia intentava gravar-los, mentre eren a classe, o dinaven, o anaven a extraescolars.
Els dos nois estaven molt furiosos, i no podien fer res per culpa de la Nabiki, però tard o d'hora aquest metoment ho pagaria i molt car.
.
Una vegada a casa la cosa no millorava, novament la Nabiki, els havia llogats a marques comercials per a promocionals, els diners que li pagaven anaven directament al compte de la germana mitjana, ells no veien ni un ien.
El sopar a casa dels Tendo que havia de ser un moment de pau, es tornava un moment de tensió. La Nabiki parlava contínuament dels projectes que tenia per als dos promesos, i aquests miraven aquesta noia cada vegada amb pitjor cara.
La resta de la família sabien que això acabaria malament, sobretot per a la Nabiki, aquesta noia s'estava buscant el promès pijama de fusta.
En Soun i en Genma ja no parlaven, temien als dos promesos, els dos nois els havia ensenyat per les males que amb ells no s'hi jugava, però aquests vells encara tenien l'esperança de poder controlar els seus fills. Aquesta submissió que tenien cap a els fills duraria pocs dies.
La Nodoka i la Kasumi veien els primers compassos de les Guerres Tendo.
I l'inici d'aquesta guerra va ser quan va dir la Nabiki els va donar la notícia del que ella creia que seria bo per promocionar els dos promesos i millor per a la butxaca.
-Dissabte heu d'anar a una festa, està organitzada per Tòquio Rose, aniran els més famosos del Japó.
Els dos promesos es van mirar, van mirar a la Nabiki amb odi.
-Ens neguem!- van dir tots dos en un to que no admetia rèplica, però la Nabiki només pensava en els diners que guanyaria.
-No hi podeu faltar. He donat la meva paraula, és al vostre contracte.
Anul·la la nostra participació en aquesta festa!- El va cridar en Ranma, el seu to era esfereïdor, va glaçar la sang de la família, menys de la germana mitjana que ficada en els seus plans només sentia el so de les monedes escorrent-se per les seves mans.
-Pobre ximpleta, els diners no et serviran a l'altre món-l' Akane no l'amenaçava, l'avisava.
La Nabiki no s'havia adonat que aquests dos nois no eren els mateixos que quan anaven a primer, tants xantatges de la Nabiki els havia immunitzats i emprenyats.
-Truca i digues que no anirem a aquesta festa, és pel teu bé- li va recomanar en Ranma.
-Noo!- va dir rotundament Nabiki. No estava disposada a perdre els diners promesos pel caprici d'aquests dos. -És una bona oferta, no podem rebutjar-la.
-Per nosaltres no és una bona idea, ens posaràs en un embolic- en Ranma va mirar la germana de la seva promesa,- aquesta festa és un parany dels de la tele, si ens fas anar i li passa alguna cosa a la teva germana no t'ho perdonaré, i aniré per tu, i no seré benèvol amb tu, busca't un bon lloc on enterrar el teu cos.
La Nabiki va somriure, no es creia l'amenaça d' en Ranma.
-Tots dos anireu a aquesta festa- va amenaçar la Nabiki- si no diré als vostres rivals a cada lloc que aneu, i no us deixaran ni un minut en pau. No podeu estudiar ni anar a prendre un gelat. Tots sabran el que plantegeu, on entreneu. No podeu ni anar al cinema, la vostra vida serà un suplici.
-Per ara ganes- va contestar l' Akane envaïda per la ràbia- però vigila bé, perquè t'estàs passant de la ratlla, i algun dia ens ho pagaràs car molt, molt i molt car.
-No podeu amenaçar-me us tinc agafat. Fareu el que jo digui - i va riure - sereu meus per sempre.
L' Akane es va aixecar del seu seient, va ser per a la seva germana mitjana, va agafar el bol on menjava la Nabiki i li ho llançar per sobre del cap.
-Akane!- va cridar en Soun-demana-li perdó a la teva germana!
L' Akane va mirar la seva germana, i es va girar i sense dir res va sortir del menjador.
-Akane!, Ets una mala bruixa! - va cridar la Nabiki.
Un moment després tenia en Ranma a sobre, el noi portava el bol a la mà, va agafar a la Nabiki pel coll i el va fer empassar el seu contingut d'una vegada.
-No tornis a dir-li així a la teva germana, saps que no perdono qui malmet la teva germana. Tens fins dissabte per signar la teva denúncia com la nostra representant, o si no tindràs un pijama de fusta! D'ara endavant serem tan traïdors com tu. Et farem la vida impossible fins que renunciïs a teu proclamat lloc de representant nostra. Jo i la teva germana esten en guerra contra tu. Tu ho has volgut.
-Ranma!- la Nodoka va mirar seria a el seu fill- el teu comportament no és digne d'un home entre els homes.
-Estic fart!, no vull ser un home entre els homes!, només un home més. No vull casar-me amb l' Akane perquè ho digueu vosaltres, sinó perquè ella i jo així ho decidim. No seré el vostre titella, ni permetré que ho sigui l' Akane. Aquesta és la nostra vida i decidirem per nosaltres mateixos! Ella i jo hem decidit el nostre camí i no canviarem per què ho vulgueu vosaltres. És la meva vida i la de l'Akane!, no us fiqueu pel mig, - es va girar i va mirar a la seva família- Us dic el mateix que a aquesta futura mort, no us fiqueu pel mig o sereu part d' enemig a destruir.
I el noi va sortir del menjador, va sortir al jardí, no va veure la seva promesa, va saber que l'Akane havia pujat a la teulada, i ell va pujar d'un salt. La va veure asseguda a la teulada i s'hi va acostar, i es va asseure al seu costat.
Els joves es van mirar i van mirar les estrelles. Des que havien tornat al dojo les seves vides s'havia complicat molt. Els seus pares volien casar-los en haver dormit plegats. El seu viatge a l'escola era un infern en ser assetjats pels seus rivals i diversos canals de televisió. La seva vida escolar, si abans no era tranquil·la ara era pitjor, sent gravats per Tokyo Rose, aquesta maleïda periodista en ser parent del director, va aconseguir l'exclusiva de gravar-los, ells i els seus companys van haver de claudicar-hi, però la Reiko, va patir algun contratemps provocat pels companys de la parella. Ranma i Akane van agrair aquests ajuts dels seus amics.
L' Ukyo sempre molestant, volent donar-li menjar a en Ranma, aquest que no sabia com treure-s'la de sobre, li havia dit moltes vegades que no volia menjar els seus okonomiyakis, però aquesta noia no li feia cas i sempre tornava. Al final va ser l' Akane qui se'n va desfer, però els dos promesos sabien que aquesta noia no es rendiria i tornaria.
Durant la tornada a casa passava el mateix que a l'anada, tret que els nois ja no els quedava paciència i anaven directes a buscar els seus rivals sense donar-los opció de defensar-se.
En arribar a casa la paciència ja estava en números negatius i no tenien ni ganes d'aguantar ni els vells, ni en Happosai, i més d'una vegada van sortir volant.
Tots s'havia complicat, cap dels dos no va parlar, només contemplava les estrelles, va ser llavors quan van sentir entrar algú al dojo, tots dos es van acostar a la vora de la teulada i des d'allà van veure la periodista de Tòquio Rose reunir-se amb la Nabiki. Entre totes dues van planejar les vides dels dos joves sense comptar amb ells. Segons elles els farien anar a una universitat triades per elles i així controlar-los a tota hora. Aquesta universitat no era la que volien anar els dos joves.
Els dos campions es van veure venuts per la Nabiki, serien manipulats per aquestes dues dones durant molt de temps, el seu intent d'anar a la universitat seria impossible mentre no se'n lliuressin.
Quan aquesta boja se'n van arribar els sis rivals, no a la mateix monent i la Nabiki va vendre els dos promesos a aquests sis monstres, a les noies els va vendre cites amb en Ranma, als nois cites amb l' Akane. Amb ells la germana de l'Akane es va guanyar una bona suma diners, i encara que no ho sabia una promesa de venjança contra ella.
La Nabiki una vegada sola va riure, va pensar en els guanys que podria guanyar gràcies als dos nois, eren molt innocents i caurien als seus paranys. Després d'entrar la germana mitjana a casa. Els dos nois enfurismats i trists, van mirar les estrelles, però ara sense ganes, ningú no hi pensava, eren una marioneta en mans d'aquesta gent.
I va ser en Ranma qui no va aguantar més i va explotar amb ira.
-Estic fart de tot!- va cridar furiós, no amb la seva promesa, sinó amb la resta del món- des que van guanyar el torneig, tots es volen aprofitar de nosaltres. Els nostres pares, la teva germana, aquell boig del director. Aquests idiotes que ens segueixen des de fa anys i aquesta merda de canal de televisió.
-Calma't Ranma, tot anirà bé.
-Akane! No puc calmar-me, això és el principi, tot anirà a pitjor, ens vam proposar que ningú ens aturaria, que seguiríem els nostres camins, però de vegades sento que anem contra corrent, que per molt que lluitem no aconseguirem res, que aquests són allà per treure'ns tot el que tenim per arribar al nostre destí, ells són més i empenyen més fort.
- No Ranma!, ells són més i poden empènyer més fort, però nosaltres som més insistents i no deixarem que ens portin pel camí que ells volen.
-Mira la teva germana ja ens ha venut!, tant a aquesta boja de la Reiko, com als nostres assetjadors. Ens ha arruïnat el futur per la seva boja ambició.
L'Akane el va mirar enfurismada, mai no ho havia vist així, no permetria que ell es deixés derrotar. El va bufetejar, i el va mirar amb llàgrimes als ulls. En Ranma la va mirar sorprès sense comprendre per què ella ho va comprendre.
-Des de quan et rendeixes? El Ranma que jo vaig conèixer mai no es va rendir davant de res ni ningú! El Ranma que és el meu promès sempre ha lluitat per vèncer!, i ho ha aconseguit! DES DE QUAN ETS UN COVAR? Si no vols lluitar jo ho faré!, per sortir sola d'això no necessito un covard al meu costat!, Covard!, mes que covard!- la noia plorava desconsolada.
Això va enfurismar Ranma.
-NO SÓC UN COVAR!, MAI M'HE RENDIT!, I MAI HO FARÉ!
-DONCS LLUITA!-va cridar l ' Akane furiosa, volia despertar el Ranma lluitador que semblava estar adormit-No et rendeixis!
-No em rendiré!- i el noi va abaixar el cap- però no sé com lliura'm del contracte que va falsificar la teva germana i el que va signar amb aquesta televisió de merda. Ens té agafats.
L' Akane es va adonar que ella tampoc no ho sabia, no podien utilitzar la violència contra ella, com feien contra els rivals, i de sobte va tenir una idea.
-Tinc una idea!, no serà definitiu però si pot ser el primer pas perquè aconseguim lliurar-nos del contracte amb la meva germana, i anul·lar tots els que ha fet en nom nostre.
L' Akane va posar un somriure malvat, i en Ranma va saber que la Nabiki anava ser víctima e l' Akane.
-Compte!, alguna cosa em diu que ens anem a divertir molt a compte de la teva germana.- veient la cara de l'Akane va saber que aquesta havia planejat alguna cosa contra la seva germana.
-Molt!, Ens divertirem molt!- i tots dos van riure amb maldat.
.
Continuarà...
Notes de l'autor:
.
Ara que els dos promesos s'adonen del costat fosc de la fama. De què hi ha persones que se'n volen aprofitar, com Nabiki que vol viure a costa d'ells, i utilitzar-los com li doni la gana. Però els dos promesos malgrat de vegades veure-ho tot perduts tiraran endavant.
El títol d'aquest capítol és el que van posar a la versió a català a l'episodi dos de l'anime.