14ª. Una festa no volguda
.
Va arribar dissabte, l' Akane dormia plàcidament, encara no s'havia acostumat de tot a dormir sense en Ranma, ho enyorava, dormia abraçada a un gran peluix, un mal substitut del seu promès. Aquest objecte no li donava calor, no sentia la protecció que sentia el que va dormir amb el seu promès al torneig, ni l'aroma del jove. Trobava a faltar despertar-se i veure'l dormir, es podia passar hores veient-lo dormir. Li agradava sentir-se abraçada pel noi, encara que el fes inconscientment, i abraçar-lo a ell. Però aquells dies havien acabat havien de dormir separats, sobretot tenint la Nabikivivint a la mateixa casa.
Quan de cop va ser despertada de cop, es va obrir la porta de la seva habitació i va entrar la Nabiki.
- Arriba dormileja! En una hora arriba l'estilista i has d'esmorzar- la Nabiki va cridar com un furiós sergent a uns reclutes mandrosos!
L' Akane va obrir un ull, eren la quatre del matí, aquesta harpia li havia tret quatre hores de son. Es va acostar i es va girar per dormir més
La Nabiki en veure que la seva germana no reaccionava.
- T'he dit que t'aixequis! - va ordenar la germana mitjana enfadada, li va treure les llençols. - m'has de fer cas.
L' Akane es va assentar va mirar la seva germana, badall.
Un segon després la Nabiki sortia volant de l'habitació, l'Akane li va llançar el coixí, aquest tou objecte va ser llançat amb tanta força per la noia, que en donar a la seva germana la va enviar fora de l'habitació i es va estavellar contra la paret.
- Maleída petita capritxosa!, jo t'ensenyaré a fer-me cas! -la Nabiki no acceptava un no per resposta i va tornar a entrar a l'habitació de la seva germana petita.
L' Akane farta d'aquesta inoportuna, es va aixecar, va agafar la seva espasa de fusta, i es va acostar com a dolentes intencions a la seva germana Nabiki.
Aquesta en veure les intencions de la seva germana.
-No t'atrevirà a.…-va dir, i l' Akane si es va atrevir, un bon i encertat cop al cap de la seva germana- T'has passat, aquell cop que m'has donat et va doldre. - Però a qui li va doldre va ser a ella, l' Akane li va tornar a donar un cop a les costelles amb l'espasa.
- FORA DE LA MEVA HABITACIÓ! - cridaner l' Akane- No tens dret a entrar a la meva habitació sense el meu permís!
- Sóc la teva representant! Tinc tot el dret! Tinc el dret de vetllar per la nostra societat.
L' Akane li va fer un altre cop amb l'espasa.
- Jo no he triat aquesta societat!, Ni jo ni en Ranma ho vam fer!, Tu vas falsificar les firmes!
- Però ara són vàlides! - va dir aquesta avariciosa noia.
La Nabiki va rebre un altre cop.
- Fora de la meva habitació! – La cridanera furiosa de l'Akane es va sentir a tot el dojo- Surt de les meves estances!, Surt o et trec per les dolentes!
- No t'atreviràs! – l' Akane va veure això com un desafiament, una provocació. Es va acostar a la Nabiki i la va atacar com l'espasa. La Nabiki la va esquivar sense saber que la seva germana fallava a propòsit, que només volia espantar-la -D'aquesta te'n recordes- i la Nabiki va sortir fugint de l'habitació.
- Aquesta bruixa m'has desvetllat- va dir l' Akane, va sentir com la Nabiki entrava a l'habitació de Ranma per despertar-lo- laxNabiki no aprèn, en Ranma té un mal despertar, si ho desperten de males formes. Ho sé per experiència. -va somriure- a la Nabiki li espera un mal moment amb en Ranma.
Al cap d'uns minuts va sentir uns sorolls, va treure el cap al passadís i va sentir sortir de l'habitació d' en Ranma el futó que es va estavellar amb la paret, va veure moure's el futó i sortir darrere d'ell a la Nabiki, efectivament en Ranma no li va fer gràcia que aquesta suposada representant seva ho despertés.
.
En Ranma tenia un bon somni, somiava amb l'Akane, tots dos passejaven per la platja, descalços, ell no tenia la maledicció, mai l'havia tingut en aquell somni. No existien en aquell món els seus rivals, només ells dos. No hi havia ningú que els molestés. Tenia un moment feliç.
Va notar que li trucava, era una veu amb un to desagradable, com el granyit d'un corb. Va obrir un ull i davant seu va veure una cara desagradable, va veure la Nabiki, li va venir al cap quan el seu pare el despertava, després d'haver dormit només unes poques hores per a un entrenament inútil, va sentir la mateixa ràbia, va sentir la mateixa fúria, la Nabiki pagaria haver-ho despertat com feia el seu pare. Potser l' Akane el despertaran de peor forma, però no s'enfadava igual.
- Què vols bruixa? - va preguntar el jove- és d'hora, avui és dissabte, jo i l' Akane hem de netejar el dojo-va mirar a la Nabiki amb ràbia-Ahir sis idiotes i una bruixa hi van muntar un aquelarre. I ens va tocar a l' Akane i a mi, treure aquestes escombraries fora de casa. llàstima que el teu pare no ens va deixar cremar la bruixa.
La Nabiki va mirar a en Ranma amb ràbia. La nit anterior havia convidat els sis rivals dels dos promesos, i els va rifar. A cap dels promesos els va agradar aquesta rifa, que la Nabiki els tractés com a objecte. Les va fer tan poca gràcia que van treure aquests sis de males formes, i la Nabiki la van voler quemar en una pira. Per sort per a ella, en Soun la va salvar. Però la Nabiki els va haver de prometre que no els molestaria, promesa que aquesta noia no compliria.
-En menys d'una hora vénen a tastar-vos els vestits per a la festa d'aquesta nit. - va contestar la Nabiki- Has d'estar menjat i banyat per a aquesta hora!
- Et vam dir que no aniríem a aquesta festa!, T'ordenem que anul·lessis la nostra assistència!, T'hem demanat per les bones que anul·lis el teu contracte amb nosaltres i que no ens venguis ni a aquest canal de merda ni als nostres rivals! - la va mirar i va cridar- I quin cas ens ha tu?, cap!
- He dit que t'aixequis! - va cridar la Nabiki- Ets el meu empleat m'has de fer cas!
En Ranma es va ficar al llit i es va tapar.
- Bona nit Bona!, Encara em queden hores per dormir!
La Nabiki li va treure les llençols, i es va trobar que el noi dormia en bòxer i samarreta. La jove en veure'l va perdre la calma, Com va poder deixar a semblant exemplar a la seva germana? Ella si trauria partit al noi, no la virginal de la seva germana.
Un moment després va saber per què va deixar aquest noi a l'Akane.
- Es pot saber què fas? pervertida!, surt de la meva habitació!, no tens dret a entrar a l'habitació d'un noi! – en Ranma estava furiós, aquesta pervertida ho havia vist com només la seva mare… i l' Akane, sí!, l' Akane també, ho havien vist així. - No sé amb quines intencions has entrat. Ets tan pervertida com en Happosai, segur que ets tu qui em roba els boxs.- ningú sabia que qui li robava els boxers era la Kasumi, i que dormia amb ells posats.
- No sóc una pervertida! – la Nabiki per uns segons va perdre les maneres. Moment que va aprofitar en Ranma per llançar-li el futó. La noia i el futó van sortir per la porta volant i es van estavellar a la paret.
La Nabiki va sortir dolguda pel cop contra la paret. Era el segon cop que rebia avui un cop de cadascun dels promesos. Va mirar l'habitació de l'Akane i la va veure a la porta mirant-la amb un somriure, va mirar l'habitació d' en Ranma i el va veure mirant-la amb un somriure idèntic al de la seva germana. Tots dos se'n burlaven d' ella.
- Tots dos fareu el que jo digui! - va cridar la Nabiki- Ara mateix baixeu a esperar els de…
Els dos promesos es van acostar a la noia mercenària.
-La teva germana no aprèn, l'hem enterrada, l'hem deixada sense sopar, l'hem intentat cremar per bruixa. També la hem emparedat.
-T'oblides que ahir li vam ficar el cap a l'aigua per treure-li la borratxera- va continuar Akane.
- No estava borratxa!, Em vau tirar a sobre una ampolla de vi! I vau dir que havia begut i em vau intentar ofegar.
-Va ser per treure't la borratxera- es va defensar l'Akane.
-M'heu de fer cas, sóc vostra...- la Nabiki va mirar com la miraven els dos promesos, i va preguntar espantada, -què intenteu?
En Ranma i l' Akane es van mirar i van riure amb maldat.
- A per ella! - van dir tots dos. La Nabiki va fugir, però va ser atrapada pels dos promesos. Que la van lligar, li van treure les roba, tant sol la van deixar en roba interior , li van untar to el cos amb mel i la van deixar asseguda a les portes de casa seva. Cada gos o gat que passava li bategava els cos, Fins i tot la boca. Més d'un gos li va fer un petó a la boca, la germana de l'Akane va passar una mala estona i molta vergonya. Ni per aquesta va aprendre a com la gastaven els promesos quan els amenaçaven.
.
Van arribar les persones que vestirian els dos nois, aquests els van mirar molt malament. Aquesta gent s'ho passaria molt malament amb els dos promesos.
.
L 'Akane s'estava provant vestits, més ben dit, la seva germana l'obligava a provar-se aquests vestits.
L'estilista mirava els vestits al cos de l'Akane, l'havien pagat perquè digués que ningú no li quedés bé, que aquesta noia tenia un cos antiestètic.
-Un altre vestit que no li queda bé- i aquesta dona va alçar les mans al cel- mai vaig veure una dona tan poc dotada per portar uns vestits. Té un cos tan poc femení. Camina con un gallimarsot , tindrem poc a fer amb ella. - es va queixar- Jo estic acostumat a treballar amb estrelles- va mirar l' Akane amb menyspreu- no amb vulgars persones de baix nivell.
L' Akane la va mirar, la Nabiki va saber que aquesta dona viuria un infern. L'Akane es va aixecar de la cadira, ja cansada d'aquesta dona, de la seva tortura i dels seus insults.
-I jo no estic acostumada que m'insulti una dona vulgar i sense entrenament. Jo sempre em venjo. Un insult més i surt de la meva habitació per la finestra. -Va mirar aquella dona amb cara d'assassina- treballant per a un canal de merda, i em ve a insultar a casa meva.
La dona la va mirar amb fúria, despotricaria en contra d'una persona que només sabia parlar amb els punys. Quan va entrar el perruquer que havia d'arreglar els cabells de en Ranma, l'home havia patit un tall de pèl honrós.
- Mira el que m'ha fet aquest animal que he de pentinar! No és una persona-l'home mai no havia tingut un client tan mal educat.
L' Akane en veure aquest home va cridar.
En Ranma anava a entrar a l'habitació de la seva promesa, quan el perruquer va sortir volant.
-Veig que l' Akane ha fet la seva feina. Primer no en tallaràs la trena, si és que valores la teva vida. Després, res de metxa de colors si vol arribar viu aquest migdia. I finalment ha entrat a l'habitació de la meva núvia, i ningú que ho fa surt d'una peça.
I aquell perruquer va rebre una pallissa d' en Ranma.
.
Va arribar l'hora d'anar-se'n a aquesta festa.
L' Akane va baixar de la seva habitació amb un vestit vermell i una diadema als cabells, anava amb una cara tímida i com si estigués fora de lloc.
La família la va mirar i va somriure.
-Estàs preciosa!- va comentar la Kasumi- però tant ella com la Nodoka van veure que aquesta timidesa era una posat, una careta, van saber que la noia estava a punt d'esclatar de fúria, que un petit comentari, i aquesta noia es tornaria el destructor tifó Akane.
La Nabiki anava ser fer un comentari però se li va avançar la Kasumi, que va saber que qualsevol cosa que digués la seva germana mitjana provocaria el desastre.
-Estàs molt maca, aquest vestit et queda molt bé-es va fixar a les orelles de la jove- portes arracades!
-Em van obligar a posar-me'ls- va contestar l' Akane amb un to osco- ell que me'ls va posar es va tractar quatre parells abans de posar-me aquests, i el bèstia que em va fer els forats està en òrbita.
En això va baixar en Ranma amb un vestit negre, a canvi de l' d'Akane, ell no va amagar el seu malestar, anava molt enfadat.
- Fill Estàs molt maco i…- la Nodoka va callar, va notar que el seu fill estava furiós i mirava fixament a l' Akane!
-Estàs molt maca…- Li va dir el noi amb timidesa i enrojolat.
-Tu també estàs molt maco…- va dir ella.
LaxKasumi va notar que els nois es guardaven alguna cosa.
-Esteu guapos, però no esteu a gust.
- Si, l' Akane està molt maca!, però té vestit que són millors i li queden millor que això- en Ranma no va poder evitar amagar el seu menyspreu cap a la vestimenta de l'Akane.
- Ell també té vestits millors que aquests. - va comentar la noia mostrant el seu mal humor.
-No anireu amb la vostra vestimenta d'entrenament- va dir la Nabiki- aquests vestits aquests fets per un gran dissenyador. Cap de la roba del vostre armari no val tant com la simple sola del caçat que portareu. Portar aquests vestits us donarà fama a vosaltres, al dissenyador i ens aconseguirà beneficis monetaris a…
- En poques paraules, som un anunci per al dissenyador daquestes merdes de vestit! - va estavellar en Ranma
- No han utilitzat perquè un dissenyador aconsegueixi més de la seva immerescuda fama! - va recolzar l'xAkane.
- Aquests vestits han estat dissenyats pel gran...! - va dir l'estilista.
- Si en Ranma o jo volem un vestit podem anar a una sastreria i fer-nos uns vestits al nostre gust! -l' Akane es va encarar amb l'estilista.
-No seran mai tan valuosos com aquests.
-Ens és igual-en Ranma va cridar- l' Akane i jo vestim al nostre gust, no per donar fama a un dissenyador que només coneixen els famosos i es dóna publicitat a la revista i televisió de segona.
- Està al contracte que aniríeu amb vestit d'aquest…
- Contracte? Quin contracte? -van preguntar els dos joves, i es van girar cap a la responsable de tot- Nabiki! - van cridar.
Aquest va ser el punt on va esclatar la bomba Ranma-Akane de potencial nuclear, i la Nabiki, l'estilista i el seu grup van ser els afectats, en Genma i en Soun encara que no van fer res van ser afectats, després d'això es van mantenir callats i espantats.
- Com t'has atrevit? – va preguntar l' Akane furiosa- No només ens fas anar a una festa sense nosaltres voler-ho, que ens parlis vestir amb uns vestits horrorosos.
- Ja has creuat diverses vegades la línia vermella! - va cridar furiós en Ranma- quan tornem volem la teva dimissió.
- MAI! - va cridar la Nabiki- estem guanyant molts diners, us estic fent guanyar molts diners, Mai us deixaré anar!
- Ets una ambiciosa de merda! - va cridar l' Akane, en Soun anava a prostetar, no li agradava el comportament de l' Akane amb la seva filla, però en Ranma es va interposar i el va mirar amb mala cara, en Soun va retrocedir espantat. En Ranma acabaria amb el si intentava mediar entre les dues germanes-nosaltres seguim sense veure un ien del que en teoria guanyem. Vull que dimiteixi com la nostra representar-te.
-Pel teu bé dimiteix, o els problemes que t'hem causat els últims dies no seran res comparat amb els que et podem causar. Els teus diners no et salvaran de nosaltres.
LaxNabiki no va fer cas, seguiria com a representant d'aquests dos, vivint a costa seva.
Minuts després, els dos nois viatjaven en una limusina en direcció a la festa. No podien escapar-se, el contracte signat per la Nabiki, els obligava a anar-hi.
En Godai aquest periodista que havien manat a volar anava amb ells donant-los instruccions que ells ignoraven. Els dos nois anaven xiuxiuejant entre ells, parlant un a l'orella de l'altre.
-Això és un parany- va dir la noia.
- Ho sé, sóc ximple, però no tant com per no saber-ho- va contestar en Ranma furiós.
-Si ho has sabut, podria haver trobat la manera d'haver-nos escapat.
- La bruixa de la teva germana no has agafat bé! Ens va atrapar fa dos anys! - va dir Ranma- aquella vegada que va ser promesa meva, i la van atacar aquestes tres, devia haver deixat que la matessin.
- És culpa teva! - va contestar l' Akane- si ho haguessis fet ara, no tindríem aquest problema.
- I aquesta tres estarien a la presó!, - va mirar a la seva promesa- tot va ser per una baralla teva amb la teva germana en què vaig sortir involucrat, em vau utilitzar en la vostra baralla.
Els dos joves es miraven amb odi.
L'Akane va treure el mall i li va voler donar a en Ranma, però aquest la va esquivar. El noi va treure la Katana de la seva mare, i va parar amb ella el mall.
Aleshores en Goday va intentar aturar la baralla, però va ser massa tard. La baralla dels dos nois, era èpica, i les destrosses al cotxe eren grans. En un dels cops en Goday va quedar noquejat, però la baralla va seguir.
-Suposo que ja no queda ni una càmera- va dir el noi.
-Tampoc no ha de quedar ni un micròfon.
-Sabíem des del principi que posarien micròfons i càmeres ocultes. Sort que la meva mare va sentir la conversa entre la Nabiki i aquella boja periodista.
-Suposo que el conductor no ens ha sentit -va preguntar l'Akane.
En Ranma va mirar la finestreta que separava on ells estaven d'on era el conductor.
-No us preocupeu les dues zones d'aquest cotxe estan insonoritzades.
Tota la baralla havia estat una comèdia entre tots dos, si hagués estat real d'aquell cotxe no hauria quedat ni un cargol.
.
Van arribar al lloc de la festa i van baixar del cotxe, van ser rebuts per la Reiko.
- Acaben d'arribar aquests dos nens que es creïn campions!, veurem com es mouen en una festa per a adults! - es va acostar als dos nois- sabeu que només podeu parlar amb el nostre canal de televisió- va mirar l' Akane- la teva germana va signar la nostra exclusiva per avui. I heu de parlar-nos durant un mínim de mitja hora, i a totes les preguntes que fem.
-Crec que la Nabiki s'ha passat. La seva excessiva avarícia l?ha perdut.
-Quan arribem a casa hem de parlar amb la meva germana. D'aquesta no en surt sana. Aquesta vegada us regalo un vestit de mòmia i una estada en un hospital.
-En busca'n un de barat. Que sigui mal atesa, no es mereix viure com una reina mentre es guareixi de les ferides que li faràs.
- No m'ajudaràs a tornar-la mòmia? - va preguntar l' Akane.
- No! -va contestar en Ranma rient- això és assumpte familiar- jo no puc intervenir, només evitaré que no fugi.
Els dos joves van somriure sabien que a través d?aquesta televisió el missatge arribaria a la Nabiki.
.
La Nabiki mirava aquesta periodista entrevistant la seva germana i a en Ranma. Menjava patates fregides i un refresc, es va ennuegar.
La Kasumi la va mirar.
-T'ho vaig dir, tinc un mal pressentiment. Els has ficat en un bon rebombori, quan tornin no estaran d'humor i tindràs problemes.
-Espero pel teu bé que el meu fill i l' Akane tornin sans, sinó, no només tindràs un problema amb ells. Ho tindràs amb mi- va amenaçar la Nodoka.
La Nabiki va mirar les dues dones, sabia que les tenia en contra. A cap no els agradava com estava manejant al seu gust els dos promesos. Però no va fer cas, sabia com fer anar als dos promesos . D'acord! L'havien enterrat, l'havien intentat cremar en una foguera, li van cremar els diners, la deixaven sense menjar, havia de menjar d'amagat o quan ells no hi fossin.
Però no els passaria res greu, en Ranma i l' Akane eren bons nois, ximples i no acusaven com ella.
-No són ximples- va dir la Kasumi com si li llegís el pensament. - Tot allò que t'han fet és només un avís. Enfadar-los de debò i no sortiràs ben parada de l'assumpte.
-No hi ha problema, sé com controlar-los. - va dir la Nabiki rient.
Però de debo podia controlar aquestes forces de la natura quan estaven descontrolats?
.
La parella de campions estava patint l'entrevista de Reiko, però els molt canalles se saltaven totes les regles de l'entrevista i contestaven el primer que li venia al capdavant.
- Penseu guanyar el campionat nacional? No esteu a l'alçada. - nens com vosaltres, us veieu capaços de guanyar el Campionat Nacional?
La Ranma i l'Akane es van mirar.
-El campionat nacional no és el nostre objectiu.
- Aleshores quina és?, Jugar a ser adults, sent uns nens de merda?
-El nostre primer objectiu és desfer-nos de les persones molestes com vostès, els periodistes de les escombraries de canal, aconseguir trencar el contracte amb Nabiki, - en Ranma mirava amb fúria aquesta molesta presentadora. Treure'ns de sobre els sis gilipolles que ens molesten
-El nostre segon objectiu no és guanyar el Campionat Nacional.
- Com veuen vostès aquests joves ens amenacen! Són un perill públic que havien d'estar a la presó! - va dir Reiko fent-se la víctima- i ja s'han rendit, no volen guanyar el Campionat Nacional.
-I tant que no volem guanyar el Nacional, no només volem aquest campionat!
-Tenim per objectiu anar al Campionat Mundial i guanyar-ho.
-Aquests nois estan realment bojos, pensen que aniran al Campionat Mundial, si no passaran del Nacional.
- Em permet una pregunta? - va dir l'Akane. La dona va assentir- A qui està parlant?
- Als nostres espectadors- va dir aquesta periodista.
-Que sumant tots no han de passar de cinc espectadors- la dona va mirar confosa el noi- Avui és la final de la lliga estudiantil al Koshien. El seu programa no ho veu ningú. – en Ranma va somriure. - si no fos perquè hem d'estar aquí, avui ho veurien només quatre persones.
- Quatre persones? - va preguntar la Reiko confosa.
-Si, perquè no deixaríem veure a la Nabiki aquesta merda de programa. Estaríem veient la final de beisbol, que ens hem perdut per culpa seva i de la meva germana. -l' Akane es va girar al seu promès- Ranma qui penses que guanyarà?
-Per descomptat el Meisei, el seu picher és fenomenal.
-Si, Com es diu?, en Carlos Albarado? - va preguntar l' Akane, sabia realment com es deia aquest esportista.
-No, Tatsuya Uesugi.
Els dos nois seguien ignorant a la Reiko que s'anava enfadant.
-M'importa un comí com es diu aquest jugador de Rugby, només m'importa que em concediu una entrevista. No sé qui és en Tatsuya Uesugi, ni en Hanamichi Sakuragi, ni quins esports practiquen. L'esport no m'agrada. Només veig programes del cor.
En Ranma la va mirar.
-Amb raó vostè té i el seu equip fama d'incultes.
Els dos promesos es van girar i van entrar al lloc que se celebrava la festa, i van mirar al seu voltant, van saber a l'instant que li havien estès un parany i havien caigut.
.
Els que van veure en aquesta festa els va deixar espantats. No era una festa com les que sortia a les pel·lícules, això de festa no tenia res, era un grup de famosos que es deixaven portar pels seus instints més baixos.
Els allí reunits bevien, fumaven, i ballaven entre si, si tingueren en compte el sexe o l'edat.
Els dos promesos van sentir un fàstic increïble al veure aquella gent allà reunida. L'ambient era insuportable, feia olor d'alcohol, de tabac, i d'una olor que no sabien identificar, però els venia a la ment que feia olor d'humitat i de tancat.
La primera reacció va ser escapar-se'n, però havien de ser-hi almenys unes hores.
-No et separis de mi- va dir en Ranma- aquesta gent no és de fiar. Són famosos, però no són de fiar. Tots els que veig han sortit als diaris pels seus judicis.
-Estar-te preparat, tindrem gresca. Crec que això és un aquelarre i nosaltres anem a ser les víctimes.
Va ser llavors quan va tornar a aparèixer aquesta incordi.
-Aquí tenim aquells que es creuen els campions aquells que pensen que aniran al campionat mundial
Els dos promesos van sentir riure tothom.
- I tant que anirem a aquest campionat- va dir en Ranma-no ho impedirà vostè!
-I tant que ho impedirem! - El cap d'aquesta dona havia aparegut- tenim mitjans per obligar-vos a quedar-vos. Quan sortiu d'aquí no tornareu a aixecar el cap, per haver-nos humiliats. Us farem beure i us drogarem. Farem que aquesta noia mantingui relacions amb nois i ho farem passar al nostre programa com si fos ella una provocadora, som únics fent muntatges, no sou els primers a qui arruïnem la vida.
- Què els hem fet? - va preguntar l' Akane.
- Guanyar la nostra campiona! Era ella qui havia d'haver anat al Campionat Nacional i després al Mundial, per culpa vostra hem perdut milions. Ens heu fet perdre patrocinadors. Ens han fet fora d'esdeveniments esportius. - el que tenia aquell histeric personatge era una rebequeria infantil, només li faltava picar de peus.
-Vostè s'ho han buscat, en aquest torneig hi havia més d'una lluitadora que hagués eliminat la lluitadora. Què haurien fet llavors?, Anar a buscar-la?
-Si, ningú no ens havia de guanyar. Qui ho hagués fet- va contestar la Reiko- doncs ara seria el nostre blanc. A part no ens vau concedir cap entrevista era la vostra obligació.
- No teníem cap obligació, no hem de convèncer cap entrevista a qui no volem.
- Era la vostra obligació, érem allà per informar... – la Reiko se sentia encoratjada, allà tenia els joves a la seva mercè. No es podrien escapar.
- Som menors, ens-està aturant en contra de la nostra voluntat- l' Akane la va mirar desafiant.
- Tant me fa!, direm que heu vingut per la vostra voluntat. !, Som una televisió amb milions de seguidors!, El meu programa és el més vist!
- Per les rates de la claveguera!, entre els humans cada cop té menys seguidors. - va contestar en Ranma- Estan donant els seus últims cops de cua. Segons les costes d'audiència, gairebé no els veu ningú, i pràcticament estan en números vermells. Necessiten pujar l'audiència com sigui, i pensen utilitzar-los per fer-ho.
Aquest presentador se'l va mirar.
- Tant me fa! M'importa poc! Tinc assegurat el meu futur, amb els diners que he guanyat puc viure la resta de la meva vida.
En Ranma se'l va mirar i va somriure.
-Ho sento, però nosaltres marxem- el noi estava furiós amb aquest home. El presentador era més alt que ell. Aquest home es mantenia en forma, per la seva forma de moure's semblava practicar boxa o natació, però no era rival per a ell.
-No ho consentirem. Avui us arruïnarem la vida. - i va moure la mà i davant dels nois van aparèixer un grup d'homes, semblaven experts en lluita, i els pitjor, allà també hi havia els sis rivals dels nois.
- És un parany! - va dir en Ranma- com ja ens temíem.
-La Nabiki no escaparà a la meva fúria- va dir l' Akane- encara que no sàpiga això, me les pagarà. -la noia estava furiosa.
La Ryoko es va girar els seus ajudants.
Començaré a descomptar de tres a zero, quan arribi a zero començar a gravar- es va girar als rivals dels dos nois- i vosaltres els ataqueu, després farem un muntatge com si fossin ells els que van començar la lluita.
Tots van assentir i la dona va començar a descomptar.
Tres! – va dir en Reiko.
- A l'atac! - van cridar els dos promesos, no deixarien que aquesta dona arribés a zero.
- Akane a buscar les càmeres de televisió.
L' Akane va atacar les càmeres de televisió, mentre en Ranma s'ocupava dels guàrdies de seguretat, el noi no es va divertir, eren molt dolents lluitant.
La seva companya va destrossar totes les càmeres que hi havia al recinte.
Els dos nois es van reunir al centre de la sala envoltats pels seus rivals.
- Tindrem ball! - va dir en Ranma.
-Mentre no sigui un gaire clàssica, com un vals o Country, i menys opera. No és que no m'agradi, és que el que ballarem serà més ràpid.
-T'entenc, una mica de Heavy.
- Si com AC/DC o QUEEN.
- Què tal la música d' aquest vídeo joc, Final Fantasy 7?
- Si la que també sona a la seva pel·lícula, quan el protagonista lluita contra aquest tipell que està tota la pel·lícula parlant de mare.
En Ranma va saltar a l'escenari i va motivar la banda perquè toquessin la música indicada per ell.
El noi va tornar amb la seva núvia.
- Preparada?
- Sí! - va cridar ella i es van llançar sobre els seus rivals, el personal d'aquell maleït canal de televisió i qualsevol incaut que es va ficar pel mig.
L'orquestra va començar a tocar la cançó Jehova del joc Final Fantasy VII.
Els dos nois van començar a lluitar contra els rivals.
En Ryoga va agafar un tac de billar i li va intentar donar un cop de baston a en Ranma amb ell.
- T'has tornat un covard porquet! - va dir en Ranma- abans no necessitaves armes per lluitar contra mi, has estat molt de temps amb aquests idiotes.
-Et venceré no deixaré que l' Akane segueixi amb tu-el noi del ullal, va mirar el seu rival amb ràbia- ella m'havia d'haver demanat anar a aquest torneig amb mi, jo la protegeixo millor que tu.
-Només ets un envejós, tens enveja de la meva relació amb l'Akane. En aquests dos anys no has canviat gens, sempre culpant-me del que et passa. Sempre menyspreant-me, em tens fart! Porc estúpid.
- No em diguis així neneta! - va cridar Ryoga- no et consenteixo que et burlis de mi.
-En canvi tu si t'has rigut durant dos anys de k' Akane, els has fet com P-chan- en Ranma va mirar el seu rival- ara que ella ho sap tot, res no m'impedirà donar-te una pallissa, la que t'has buscat aquests dos anys.
-Jo no em burlava de l'Akane, jo la volia. I ella a mi.
- Mai t'he volgut, jo pensava que aquest porquet era el meu amic! No pas un pervertit que m'utilitzava. -L' Akane es defensava dels seus rivals- ¡Ranma!, donar-li una bona pallissa a aquest pervertit!, si no ho fas, jo te la donaré a tu!
En Ranma es va girar a en Ryoga, li va somriure i va arronsar les espatlles.
-Ella m'ho demano i jo la complauré- va somriure amb maldat- avui em venjaré de com em vas fer de malament quan eres aquest porc estúpid,
En Ryoga furiós pel rebuig de l'Akane va atacar en Ranma amb el tac de billar, però el jove de la trena el va esquivar i va agafar un altre tac de billar i el va utilitzar per defensar-se del rival
Els dos nois es van barallar com si fossin espases.
En un moment en Ranma va sentir que el seu contrari va fer sorolls estranys amb la boca.
-No imitis els sons d'un sabre làser de Star Wars, qui et pensa que ets?
-Un Jedi que lluita per salvar una princesa- li va contestar l'altre noi.
-Més bé ets un Sith que vols arrabassar la princesa a un altre.
Els dos tacs van topar. En Ranma va deixar que en Ryoga fes tota la força mentre ell aguantava l'emvestida i de sobte en Ranma es va apartar. En Ryoga portat per la seva embestida va perdre l'equilibri i va baixar les defenses, i això ho va aprofitar en Ranma per enganxar-lo amb el bastó per tot el cos. Quan en Ryoga va caure a terra, en Ranma el va aixecar com si fos una bossa d'escombraries i el va llançar contra la taula de billar. En Ryoga no s'aixecaria en hores.
Va ser llavors quan en Mousse va atacar el jove de la trena per darrere, i el va agafar d'una cama, en Ranma va caure a terra i va veure com en Kuno anava cap a ell amb la seva espasa de fusta aixecada disposat a enganxar-lo.
.
Mentre l' Akane es defensava de les noies. La Shampoo rabiosa es va llançar contra ella.
-Tu no haurà de portar mai Airen a torneig, no haver de dormir amb ell. Tu humiliar Shampoo jo matar per això. Airen és el meu marit
-Ets idiota Shampoo. Les teves lleis no serveixen aquí. En Ranma pot estar amb qui vulgui. No deixaré que ho obligueu a casar-se amb vosaltres.
-No t'ho mereixes, tu sempre li pegues, no li mostra afecte com jo. Ets molt poc femenina.
-Ukyo si trobes que donar-li menjar és mostrar-li afecte estàs molt equivocada. On sou quan està malalt?, quan ell es preocupa per alguna cosa? Quan necessita que algú ho recolzi.? A les vostres casetes!, mai us heu preocupat per ell. Només us preocupa donar-li de menjar i que es casi amb vosaltres per tenir un marit maco, sense preocupar-vos pels seus sentiments, Pel que ell vol! -l'Akane va mirar l' Ukyo- jo no sóc gaire femenina, però tu tampoc no ho ets, sempre vestida amb roba d'home. Cap de vosaltres sou molt femenina.
Tant la Shampoo com l' Ukyo es van enfurismar, mai l' Akane les va tractar així, sempre era dòcil i amable, menys amb en Ranma. Però l'Akane ja estava cansada, si es deixava vèncer tots els plans que havien fet ella i en Ranma no servirien de res, era hora de no deixar-se vèncer.
L' Ukyo li va tirar diverses espàtules, que l' Akane va esquivar i va recollir, tenia el pressentiment que li servirien després.
La noia de l'espàtula la va atacar amb ella i Akane la va esquivar es va posar darrere de la cuinera i la va colpejar als malucs. L' Ukyo va deixar anar aquesta espàtula gran, es va girar cap a l' Akane, la va mirar amb ulls desorbitats.
- A… Akane! - va dir aquesta noia sorpresa.
- Bona nit! -li va respondre l' Akane- i d'una puntada de peu la va enviar damunt de en Ryoga.
Va veure a en Ranma lligat amb les cadenes d' en Mousse i va llançar contar ella una de les espàtules que va agafar avants i las va trencant i alliberant a en Ranma.
Aquest en veure's lliure d'un salt es va posar dret i va parar l'espasa d' en Kuno amb les mans quan estava a punt de donar l'hi-lo
-En Kuno sempre ataca igual- va dir rient el noi de la trena- deixes molts punts al descobert.
-No deixo res al descobert- va dir el company de classe de la Nabiki.
- I tant que sí!, l'estómac! - i en Ranma li va donar amb un genoll a l'estómac. En Kuno es va doblegar de dolor i va deixar anar l'arma- Ets un bon Kendoka, però mai has barallat sense armes. - i en Ranma el va colpejar a la cara. Després li va fer el truc de les castanyes i el va llançar on eren els altres dos nois dels que ja s'havien desfet.
La Kodachi va atacar l' Akane, i li va llançar una cinta que la va agafar de la mà.
- Ja ets meva! - va dir la petita dels Kuno.
- Això ho he de dir jo! – l'Akane va agafar la cinta i va aconseguir aixecar la Kodachi i la va estavellar contra el grup de rivals caiguts.
Els dos promesos es van posar esquena contra esquena.
-Només en queden dos- va dir l'Akane.
-Però són els que utilitzen més trucs bruts, vés amb compte.
-Ara Shampoo utilitzar somnífer amazona. Noia violenta quedar adormida i jo matar-
I la Shampoo va llançar un petit globus contra l' Akane i en Mousse una de les seves cadenes. I quan anaven a importar a en Ranma i l'Akane, aquests es van apartar. El globus de la Shampoo va donar a en Mousse i la cadena d'aquest a la Shampoo, els dos nois xinesos van quedar atordits, cosa que van aprofitar els dos promesos per llançar-s'hi, els van agafar per una mà i els van fer xocar.
Aquest cop va deixar noquejats els dos nois xinesos que van ser llançats sobre la resta de rivals.
- Queden dos! - va dir en Ranma sinistre.
-I aquesta vegada ho paguan car.
La Reiko i el seu cap van veure llançar-se sobre ells els dos promesos. En Ranma sobre aquest presentador cregut i l' Akane sobre la Reiko. Aquests dos insuportable van caure sobre la taula de billar, que amb tant de pes es va trencar.
Els dos promesos van xocar les mans. I es van dirigir a la porta i la van obrir, i per ella van entrar multitud de policies.
El presentador de televisió es va dirigir a un policia.
-Atureu aquests dos nois, m'han atacat, a mi, el més famós presentador de televisió,
Els policies se'l van mirar amb estranyesa.
- Qui ets? -van preguntar. - mai no t'hem vist. -Era de debò, aquests policies no sabien qui era aquell home.
Però ell es creia una gran estrella va voler incriminar els dos promesos i fer-se la víctima.
- Tenim proves que m'han atacat, les meves càmeres- i llavors es va acordar que aquests dos nois havien inutilitzat els aparells d'enregistrament.
- Aquests nois ens van demanar ajuda- va dir el comissari- els vam posar micròfons, hem sentit com els van dir que els intentaven emborratxar, drogar i robar-li la virginitat a ella.
El presentador es va quedar blanc.
-Sabem que canvia de nom per eludir la justícia, aquest cop no podrà.
I els implicats en aquest fet van ser detinguts, Tokyo Rose i els seus presentadors van sortir molt malament de l'assumpte. Aquest canal va desaparèixer quinze dies després, amb tots els seus amos i presentadors empresonats. I preguntant-se com aquests nois s'havia posat en comunicació amb la policia si eren vigilats tot el dia.
En Ranma i l' Akane estaven presentant declaració contra aquest canal. Van contractar una advocada i denunciarien aquest canal, li traurien un bon pessic a aquest canal.
- Només ens falta una persona! - va dir en Ranma.
-Si, la més difícil, haurem de jugar amb les mateixes armes.
-Només ens queda la Nabiki! - van dir tots dos. Però ja tenien un pla perquè aquesta noia deixés de ser-ne la seva no volguda representant.
.
Continuarà...
.
Notes de l'autor;
.
Aquesta història seria diferent, des que arribessin a la festa seria diferent. en Ranma seria "segrestat" per les seves altres "promeses", i l'Akane enfadada ho deixaria sol. Aleshores tornaria a aparèixer en Tomoe i dissimuladament l'emborratxaria i la portaria a una sala on intentaria que es prengués una ratlla de coca, mentre era gravada pels de Tokyo Rose. Farien els talls necessaris en aquest enregistrament per fer creure que Akane es drogava per la seva pròpia voluntat i es ficava al llit amb en Tomoe volent, però era salvada per en Ranma, que se l'emporta i roba les cintes amb l'enregistrament.
L'endemà Tokyo Rose acusa en Ranma del robatori de l'enregistrament i la policia el buscarà al dojo. El noi els ensenya tot l'enregistrament i Tòquio Rose passa de ser acusadors a ser acusats.
Quan estava escrivint l'entrada dels dos promesos al recinte de la festa, aquesta idea d'emborratxar a l'Akane no em va agradar. I vaig canviar tota aquesta part de la història. La primera versió era massa dramàtica. A més això era gairebé igual a l'episodi 7a. 'Guanyarà en Ranma?' d'aquesta història
Com es van posar els dos promesos amb la policia? Què li faran a Nabiki? Tot al proper capítol.