15. Això s'ha d'acabar.

.

Era tard, gairebé havia clarejat. Els dos joves tornaven a casa, després d'haver declarat a la comissaria contra els responsables del canal del cor. Ara aquest grup ja no tenia manera de fugir, havien planejat una cosa molt dolenta contra dos menors i ho pagarien car.

Pel que fa als rivals… sortirien de seguida, però no es podrien acostar ni a en Ranma ni a l' Akane, tots dos van demanar una ordre d'allunyament. Tots sis passarien un temps a la presó, molt curt, massa curt per al gust dels dos promesos. Els dos joves sabien que aquests idiotes no complirien l'ordre d'allunyament i tornarien a ser la molèstia que sempre havien estat.

A la comissaria es van canviar de roba, no volien portar aquestes fastigoses robes amb què van haver d'anar a aquesta festa ximple, no volien fer publicitat a cap dissenyador famós nai mes.

A partir de l'endemà la notícia de la caiguda en desgràcia de Tòquio Rose s'expandirà com la pólvora i poca gent s'enfadaria i donaria la culpa a aquests dos joves que no es van deixar doblegar per la Reiko i companyia.

Van arribar a casa molt tard, o molt aviat segons el punt de vista. Tard perquè ja havia clarejat i aviat perquè en entrar a casa la família estava esmorzant.

Els dos patriarques es van aixecar furiosos.

- Sabeu quina hora és, - van preguntar.

-Aproximadament les vuit del matí- va dir en Ranma furiós, ni ell ni l'Akane s'anaven a tranquil·litzar després d'haver hagut de patir una nit com aquesta

- I penseu que és hora de tornar? - va preguntar la Nodoka, se li notava més preocupada que furiosa.

- Va ser un parany per enfonsar la nostra reputació- els dos nois miraven la Nabiki amb mala cara- ens van voler emborratxar, drogar i violar a l'Akane, muntar-ho com si fos ella una buscona, es ka segona vegada que ho fan. Van trucar als nostres rivals per separar-nos. Per sort anàvem preparats i va arribar la policia, havíem contractat amb ells i els vam exposar el nostre problema- en Ranma parlava amb fúria.

-I sabeu el pitjor?- tota família va negar- que en aquesta mateixa família hi ha algú que ens va vendre a aquest canal, que sabia què passaria en aquella festa. La Reiko i el seu cap en saber-se atrapats van parlar i ho van explicar tot.

La Nabiki va empal·lidir, tal com la miraven aquesta parella, sabien tot, i no es quedarien callats, potser podia arribar a un tracte amb ells.

-ON HEU ESTAT FINS ARA?,- va preguntar de nou en Soun mes furiós, no els valien aquestes explicacions. Els dos nois havien arribat sobris, ni havien begut ni havien provat altres substàncies prohibides, però això sí, estaven terriblement furiosos, alguna cosa els havia passat- No és correcte que dos nois estiguin fins a aquestes hores només al mig del carrer!

-A la comissaria!, Hem estat a la comissaria! - va dir furiós en Ranma-Prestant declaració en contra d'aquest maleït canal de televisió i vontra els sis ximples que ens acosant. Segons la nostra advocada podem treure-li un bon pessic i als nostres rivals també. Només ens falta a casa el talp que ens molesta, ell que ens ha portat de banda a banda des que hem aconseguim el campionat, i es un de vosaltres.

-A..avo... advocada?- va preguntar la Nabiki- jo no us he autoritzat per tenir una advocada, ni per anar en contra d'aquest canal…

-CALLA'T!- va cridar l' Akane- Calla't o juro que et porto al dojo i et dono una merescuda pallissa!- la família la va mirar espantada. La Nabiki es va intentar aixecar, però en Ranma que se li va col·locar darrere seu, la va agafar de les espatlles i la va asseure.

-Queda't asseguda!, - va ordenar contundent. Ho va ordenar de tal manera que tots decla família van fer cas i ningú no es va atrevir a aixecar-se espantats- la nostra societat amb tu ha acabat avui.

La Nabiki va mirar l' Akane, i indignada es va intentar aixecar, però en Ranma darrere d'ella la va tornar a assentar sense miraments. Aquesta noia no podia deixar aquests ocells solts, valien massa per deixar-los volar en llibertat.

-Ja us ho vaig dir!, mai no us deixaré lliures!, sou meus!, la meva font d'ingressos!, els meus esclaus!, tinc un contracte amb vosaltres!, no us lliuraré mai d'ell!.

- Ens vas enganyar en signar-ho!, al barrejar amb els papers per anar d'excursió a Kyoto!

-Si, ho vaig fer com dius!, - i va afegir amb menyspreu- però vau ser prou idiotes per signar aquests papers sense adonar-vos que les vostres firmes es van calcar en uns fulls en blanc en què jo vaig fer el vostre contracte amb mi.

-Això és il·legal!- va dir espantada la Kasumi- Com vas poder fer això?

- Vaig veure el seu futur, no era difícil veure que participarien en tornejos i guanyarien. Només vaig haver d'esperar per fer vàlid el meu contracte.

-Això és il·legal!- va contestar horroritzada la Nodoka- No permetré que esclavissis el meu fill ni l'Akane.

-Qui en farà cas? No teniu proves, jo tinc un contracte- va somriure amb maldat i va moure la mà amb menyspreu- vosaltres no teniu cap prova que no pugui negar.

-Però jo sí- va dir una dona que va entrar al menjador acompanyada de dos policies- hem gravat tota la teva confessió. Et podem acusar de xantatge, d'enganyar en fer signar a dos menors un contracte contra la seva voluntat, de participar en l'engany d'aquesta nit- aquesta dona va mirar la Nabiki-no sortiràs ben parada d'aquest viatge.

La Nabiki estava congelada, l'havien enxampat, no se n'escapava, encara que no sabia com havien gravat, era ella la que tenia el control dels micròfons a casa.

-Nosaltres portem micros a sobre- va dir l'Akane- ens vam posar en contracte amb la policia de manera que ningú se'n va adonar, ens vam escapar fins i tot de la teva vigilància i la d'aquell canal que se'n va a la merda.

-Ningú s'ha escapat de la meva vigilància!- va exclamar la Nabiki exaltada. No sabia com els dos nois van escapar de la vigilància a què van ser sotmesos.

- Una de les meves amigues té un oncle policia. -L'Akane li explicaria a la seva germana la forma simple que es van comunicar amb els agents de la llei- i dissimuladament em va donar un paper si volia que li demanés ajuda al seu oncle. Usant la mateixa manera li ho vaig dir a en Ranma i em va dir que sí.

-L' Akane li va passar un paper a la seva amiga que si volíem la seva ajuda, i està li ho va comunicar al seu oncle. Aquesta noia ens va fer arribar uns micròfons molt petits.

- Me'ls va donar als vestidors, lloc on no podien entrar els de la televisió. I jo li vaig donar el seu a en Ranma durant un entrenament, una simple i causal agafada i s'ho vaig passar.

-Per simple que sembli us vam enganyar a tu i als teus aliats d'aquest canal de televisió. No vam creure que una cosa tan simple com una forquilla dels cabells i una cinta per fer-me la trena poguessin amagar uns micròfons- Realment no portaven allà els micròfons, però no volien que la Nabiki sabés on ho van amagar.

Un dels policies es va acostar a la Nabiki.

-Ens ha d'acompanyar, està acusada d'estafa, falsificació de documents, fer servir persones com a esclaus.- i la llista de càrrecs contra la Nabiki va ser molt, molt llarga.

Per primera vegada la Nabiki es va veure realment perduda, la ficarien en una gàbia, massa petita per a ella, sense poder-se banyar, amb roba es baixa qualitat, menjant un menjar insuls, els cabells es tornarien trencadís en no tenir les cures necessàries

-No podeu fer-me això!, és el vostre deure salvar-me!, Sóc la vostre representant!.- va mirar a en Ranma-Sempre salves a l' Akane!

-Ens has ficat d'un bon problema- l' Akane va mirar seria a la seva germana- mereixes un càstig, no serem tous amb tu.

- No ets l' Akane- va contestar Ranma- no et tinc perquè salvar, i menys d'un problema al qual t'has ficat tu soleta.

La germana mitjana es va veure a la presó, amb vestit de presidiària, d'un horrorós color gris, amb els cabells molt curts. Totes les pel·lícules de presó que havia vist se'l van creuar per la ment. Ho passaria malament, sent el darrer mico de la fila. Totes la humililarien, però si era llesta, podia pujar i ser la líder de la presó.

Ranma va saber què pensava

-No et creguis totes les mentides del cine de delinqüents que es vam creure amos de la presó. Ets una delinqüent i ho passaràs malament, com tots els delinqüents. No seràs una heroïna i els polis, els dolents. Realment és al revés, tu ets la dolenta i pagaràs pel mal que has fet.

LanNabiki va fer servir el truc del tigre caigut de Genma.

-Faré el que sigui.- va dir la noia.

-El que sigui?- van preguntar els dos promesos amb maldat.

-Si! - va contestar la germana mitjana, ja es venjaria dels dos més joves de la família.

I el que sigui, li va costar a la Nabiki llàgrima de sang, realment va plorar sang. L' Akane i en Ranma li van fer signar la seva denúncia com a representant. La Nabiki va demanar tot menys això, però els dos nois es van mantenir inflexibles i van aconseguir la seva llibertat i els diners que la Nabiki va guanyar a costa d'ells.

A la Nabiki després d'això la van ingressar a l'hospital amb respiració artificial i li van haver de donar diverses descàrregues amb un desfibril·lador perquè del disgust va tenir un atac. Un cop va sortir de l'hospital va ser enviada al talego per enuig d' en Soun amb la seva filla petita.

-Com vas poder fer això a la teva germana? -va preguntar en Soun furiós referint-se de com va poder enviar l' Akane a la seva germana a la presó, la petita de las Tendo no va tenir compassió. Això no ho perdonaria a l' Akane, encara que fos la seva filla perferida.

- Com va poder la Nabiki fer-nos això a en Ranma i a mi? Era una sangonera. Ja saps el que volien fer-nos a la festa, i a sobre la defenses?

- Nabiki és la meva filla!, he de protegir-la! - va cridar en Soun.

-Jo també sóc la teva filla!,- va dir ofesa i dolguda la noia- Si prefereixes a la Nabiki per sobre mo és que no t'importa el que em fes per tal de guanyar diners.- l' Akane estava furiosa amb el seu pare.

En Ranma va començar a tenir una sospita, i es va encarar al seu pare furiós.

-Quant?- va preguntar.

-Quant que?- va respondre en Genma intentant dissimular.

-No em prenguis els cabells, que et conec. Quan us ha donat la Nabiki?, ets un interessat i segur que vosaltres heu guanyat alguna cosa.

Els dos patriarques es van mirar, estaven espantats. En Ranma ja no tenia una sospita, ara ja sabia que aquests dos homes també havien practicat als negocis de la Nabiki.

Veient que no aconseguiria res parlant amb el seu pare, en Ranma va decidir treure-li la veritat per les dolentes.

-Pare! Fa temps que no tenim un bon entrenament- va dir el jove amb un somriure sinistra- anem el dojo a entrenar-nos i va agafar el seu pare pel coll de gí i se'l va endur a rastres.

-Deixa'm ahir a podar la parra em vaig fer mal a la cama!- va dir en Genma.

- Parra?, quina parra? va ironitzar en Ranma-En aquest dojo no hi ha parra. Ahir et vas passar tot el dia jugant a shogi amb l'oncle Soun. No em vinguis amb excuses.

En Soun va veure com en Ranma es portava el seu pare al dojo, i tement-se el pitjor es va voler escapolir, però l' Akane ho va agafar i va patir el mateix destí que en Genma.

A l'hora de sopar els pares no havien après la lliçó que els fills li van cridar, i van continuar discutint amb ells. Els dos homes tenien la cara plena de blaus, els ulls inflats, i haurien de visitar el dentista, però seguien posant-li la bronca als seus fills, sense adonar-se que això era perillós per a la seva salut.

Els dos promesos estaven farts. Des que van tornar del torneig no havien tingut un dia de tranquil·litat. Entre els rivals, els idiotes d?aquest canal i els negocis de la Nabiki, havien hagut de patir mil i una bogeria. Un cop lliures d'aquests, ara els tocava el torn d'aguantar els dos pares.

I la paciència dels dos nois ja estava al límit.

En Soun estava recriminat a l' Akane per denunciar la seva germana, i en Genma a en Ranma per recolzar l" Akane.

En Ranma ja fart, sense aixecar la veu.

-Ja n'estic fart de tots. La Nabiki es mereix estar un parell de dies a la presó, haver-hi si aprèn a no jugar amb nosaltres. Sabem que no hi serà ni una setmana, igual que aquests sis imbècils que ens segueixen.

-Ranma! Demà te n'aniràs i no tornaràs a aquesta casa- va cridar en Soun.

- Sí, me n'aniré. -va contestar en Ranma- he comprat una casa en un lloc on no sabeu ningú. - va mirar a tots- i tornaré quan sigui gran d'edat, en unes setmanes.- va mirar a en Soun- he parlat amb l' Akane, ella vindrà amb mi.

En Soun va mirar a en Ranma.

-No ho faràs! T'acusaré de segrest!, t'acusaré de segrestar la meva filla petita!

L' Akane va mirar el seu pare i a en Genma.

-No ho faràs!, per què me'n vaig voluntàriament amb en Ranma!, si acuses en Ranma de segrest, m'hauràs d'acusar a mi de segrestar a en Ranma,- i va posar un to irònic, que era alhora una amenaça- T'atreviràs a acusar a la teva filla de segrestar el fill del teu millor amic?

En Soun va obrir molt la boca i li van caure els escuradents, la seva filla petita s'estava revelant contra ell.

-No ho faràs.- va dir en Soun- et quedaràs a casa, el teu compromís amb en Ranma ha quedat trencat. Cap dels dos ha demostrat ser prou madur.

-Opino el mateix que en Soun- va seguir en Genma- Sou uns immadurs que no obeïu als vostres majors. En Ranma necessita un entrenament per ser més madur.

En Ranma va mirar el seu pare.

-Jo un immadur? Si, sóc un covard que sóc incapaç de dir el que pensa a les persones que vol, sóc incapaç de poder expressar les meves emocions, Per què?, per culpa teva!, així em vas educar!. Sempre em vas dir que les emocions em feien feble, i que no havien de tenir-les- el va mirar amb ràbia- Doncs assabenta't!, Tinc emocions!, I em fan feble i alhora em donen força!- va descansar un moment-Immadur ? Ho reconec!, ho sóc i molt! -i va assenyalar el seu pare- però és una cosa que et dec a tu. Tu ets encara més immadur que jo! Em vas vendre per menjar!, em vas sotmetre a entrenaments inútils! No em vas deixar estudiar com un noi normal!, i quan apareix en Happosai et tornes un covard, i no ets capaç de fer-hi front encara que ens humiliï. Quantes vegades ha intentat aprofitar-se del meu cos femení? Quantes vegades has fet alguna cosa quan ha robat roba de dona?- i llavors va cridar-Cap!, Ets el rei dels immadurs!, No tens dret a dir a ningú immadur quan tu ets el més gran dels immadurs.

En Genma es va quedar en blanc, el seu fill li havia tornat la tempesta, i augmentada, que li va llançar, aquell noi estava molt ressentit contra ell.

En Soun va mirar l'Akane, als ulls de l'Akane va veure molta ràbia, ara li tocava a ell ser el blanc de la noia, seria la noia qui cridaria al seu pare.

-Vas deixar que tu filla ens portés al seu gust!- l'Akane va nomenar a la Nabiki com a filla d' en Soun, no com la seva germana, ni com la Nabiki, aquí demostrava que ressentida que estava amb el seu pare per no defensar-la-i tot perquè? Per què la Nabiki et tenia sota el seu control, donant-te part del que guanyava!- va mirar en Genma- i a tu també et pagava perquè ella fes el que volia fer amb nosaltres. No ens vau defensar -va tornar contra el seu pare- el que va dir en Ranma de' en Haposai és cert, ho vas haver de fer fora de casa- i es va posar en pla irònic- però ets un covard i immadur. Si haguessis estat prou home ho haguessis fet. Si la mare estigués viva, ella l'hauria fet fora. Era ella qui manava a casa, calçasses!

-Escolteu nens….!- va cridar en Soun.

Els dos nois es van mirar i van somriure.

-Els nostres pares necessiten una segona secció d'entrenament que els faci madurar¡- va fer broma l' Akane.

-Aprovo la moció!- va contestar en Ranma.

I els dos homes es van abraçar espantats, demostrant la seva immaduresa, aquests nens podien ser pitjors que el seu antic mestre, però després d'aquesta segona ració de coques els vells no van aprendre, i van seguir igual de tossuts.

-No us hi anireu!, I menys junts!, Seria un deshonor per a la família Tendo! Ningú acceptaria una noia que potser ha fet cosa de gent gran abans de casar-se, com dormir junts.

Això va ofendre a els dos joves

- Sii!, he dormit al mateix llit amb en Ranma!, tots dos junts!, però només hem dormit!- Akane va mirar el seu pare-has insinuat una cosa molt lletja de mi,- I va cridar- I no t'ho perdonaré mai!- l' Akane va mirar a en Ranma-!- demà marxem, ja n'estic farta, des que vam tornar del torneig tots s'han volgut aprofitar de nosaltres. Ja no ho aguanto més.

En Ranma va mirar la família.

-Akane i jo fa temps que planegem el nostre futur. I entre vosaltres, la Nabiki, aquests sis idiotes, i un fastigós canal de televisió ens heu volgut torpedinar aquest futur- havia parlat tranquil, però en un moment es va enfurismar- PROU!, JA HEM TINGUT BASTANT!, S'ha acabat les vostres interferències !, es va acabar això de planejar el nostre camí!, des d'ara triarem nosaltres!.

-Marxem fins als exàmens finals- va continuar l' Akane- tornarem per treure una bona nota, i anar a la universitat que hem triat nosaltres dos. No la que vol que anem el director Kuno, ni la que vosaltres vau triar perquè fos jo, mentre en Ranma es quedava de mestre al dojo. En Ranma anirà també a la universitat, vulgueu vosaltres o no. Això és el que vol.

- No us preocupeu ens farem càrrec del dojo- la cara de felicitat dels dos patriarques, va colpejar amb força la taula- Després que l' Akane i jo acabem les nostres carreres universitàries!

Estaven deixant clar que anaven a fer el que ells volien.

-Aquestes setmanes lluny de vosaltres estudiarem i entrenarem. –Akane va mirar el seu pare- anàvem a treure la demanda en contra de la Nabiki, però ens has fet pensar que no s'ho mereix. Estarà temps engabiada, així aprendrà a no fer servir la gent.

Els dos joves es van girar, i quan sortirien del menjador.

- Encara esteu castigats! - No us deixarem anar-vos-en! - va cridar en Soun, era gairebé una suplica- La teva mare no estarà contenta amb tu si ho fas.

Era un xantatge emocional. L'Akane va tancar els ulls, el que va fer el seu pare va ser un atac baix. A la noia se li va escapar una làgrima.

-Si no estarà contenta amb mi. Però si deixo que la gent em manipuli ho estarà menys. Igual de descontenta que estaria si aquests moments fos aquí i veiés com has ajudat a la Nabiki a manipular-me. Crec que la meva mare estaria furiosa amb a la Nabiki i amb tu.- va mirar el seu pare- aquests dies no t'has sigut com un bon pare. Reflexiona sobre el que has fet i quan torni si t'has penedit, et perdonaré.

-Pare, t'has comprovat com sempre- va dir en Ranma- he perdonat totes les teves bogeries, menys aquesta. Més ben dit només t'he perdonat una bogeria- i va mirar a l' Akane, haver-ho promès a la noia era l'única cosa que el perdonava - les altres les tinc clavades al meu cor. Sabia que et deixaries comprar per aquell canal i per la Nabiki. Vendre'm… és el que sempre has fet. Enganyar és el que et dóna millor. L' Akane perdonarà el seu pare, jo a tu mai, ja he suportat molt de tu.

-No podeu fer-nos això!- en Soun plorava com si fos una font, l'cAkane sabia que si no es mantenia fort el seu pare mai no aprendria. No podia fer-se enrere, volia abraçar el seu pare i consolar-lo, ella també plorava, va mirar de reüll a en Ranma. El va veure aguantant-se les llàgrimes, no eren pel seu pare, el noi no volia separar-se de la seva mare, sabia que si se n'anava faria mal a la Nodoka. Com ella a la Kasumi, però tots dos havien de seguir endavant.

En uns dies la Nabiki i aquests sis sortirien lliures, i ells ja estaven al límit de bogeries. Havien de descansar i relaxar-se, i això no ho aconseguirien a Nerima.

.

L'endemà.

Els dos promesos van sortir de casa, la família els miraven suplicant, però ells ja havien pres la resolució d'anar-se'n.

-Marxem- va dir en Ranma, va mirar a la seva mare que tenia els ulls amb llàgrimes, el noi va tenir remordiments, no se'n podia anar i deixar la dona en aquest estat, però tampoc podia quedar-se a casa i que en uns dies els tornessin a perseguir, que quan sortís la Nabiki d'aquell "hotel" on la van ingressar tornés a intentar estafar-los.- necessitem tranquil·litat i aquí no l'aconseguirem.

L'Akane va mirar a la Kasumi, la germana gran no estava d'acord que la seva germana petita se n'anés, però sabia que no tenia més remei, els últims dies havien estat una bogeria per a la parella.

-Entre tia Nodoka i jo us hem preparat una mica de menjar per al viatge- la Kasumi va abraçar la seva germana- cuida't i torna aviat.

- En unes setmanes tornarem- va contestar la noia de pèl curt-abans que te n'adonis estarem aquí.

-Et dic el mateix que la Kasumi a l' Akane- va dir la Nodoka al seu fill i li va acariciar la cara i els cabells com si fos un nen petit- tornar aviat.

El comiat dels patriarcal va ser molt diferent.

-Fills desagraïts!- va cridar en Genma-vam mirar al costat de la Nabiki pel vostre futur i vosaltres no ens agraïu el nostre esforç.

-En Genma té raó!, podíem tenir el futur resolt si haguéssiu fet cas a la Nabiki.

-NO COMPRENEU RES!- va cridar en Ranma- El futur resolt? A costa de l'honor de l'Akane?, aquest canal ens hauria destrossat la vida tant a ella com a mi, sou igual que la Nabiki! Només mireu pels vostres estúpids interessos. Mai us hem importat, només unir les dues famílies, unir les dues escoles- va mirar a terra i va abaixar el to, va parlar amb tristesa- mai no heu pensat en nosaltres dos- es va posar vermell- a unir els vostres dos fills, l'Akane i jo, com dues persones que s'estimen. Ara m'importa més l'Akane, que el dojo i els vostres desitjos.

En Ranma sense adonar-se'n havia avançat cap al seu pare i aquest va retrocedir, fins que l'home es va veure acorralat entre el seu fill i la paret, espantat només va veure una solució, i es va transformar en panda.

-Només sóc un colla bonic!- posava en un cartell que va ensenyar el fals panda.

En Ranma va mirar el seu immadur pare, i va anar a pegar-li un cop, però abans va arribar un camió, va agafar el panda i se'l va endur al zoo.

-Sabia que faria això- va dir la Nodoka- Homes!, Ja m'ho va dir el meu pare!, a en Genma li faltava molt per ser un home cabal, sempre ha estat un immadur- va mirar el seu fill- espero que tu no siguis igual - va treure la Katana- perquè encara et podem curar d'aquesta immaduresa.

En Ranma va tractar saliva, intentaria no defraudar la seva mare, o no tindria futur.

L'Akane va mirar a la Nodoka i el seu promès, per sort en Ranma no era com el seu pare, del tot, tenia molts trets de la personalitat de la seva mare. Va sospirar, en Ranma era una barreja d' en Genma i la Nodoka i això donava per resultat… algú covard als sentiments, i amb terrible sentit de l'honor. No sabia fins a quin punt això era dolent… o bo.

La noia va mirar acel seu pare, aquell home era un covard, en Happosai ho va tornar així. Només pensava en els seus desitjos d'unir les dues escoles, però no podia anar-se'n sense acomiadar-se'n.

-Adéu pare, cuida't. I no siguis dolent, ni un covard.

I els dos nois se'n van anar, deixant Nerima, fins que es calmessin les coses.

.

El viatge va ser llarg. L' Akane no sabia on la portava ell. Només van anar en tren un petit trajecte. No dormien en hotels, sinó al bosc, a les tendes de campanyes. L' Akane sabia que el noi evitava així que li seguessin el pas. Canviaven contínuament de direcció com si fossin fugitius.

.

Van estar així uns dos dies fins que es van endinsar en un bosc molt espès, i van caminar per alguna cosa que difícilment es podia anomenar camí. Fins a arribar a una casa.

Estava envoltada d'arbres, no s'hi podia arribar amb cotxe, només caminant, o amb bicicleta de muntanya. Era una construcció molt maca, d'estil occidental, com les granges angleses que sortien a les pel·lícules.

L' Akane va quedar extasiada. En Ranma va mirar la noia i va somriure.

-La va fer construir un anglès, seguint els models de les granges dels seus país. Va venir al cap de pocs mesos d'acabada la segona guerra mundial, buscant la seva xicota que era japonesa, es van haver de separar quan va esclatar la guerra, era filla d'un diplomàtic destinat a Anglaterra, aquell home i la seva filla van ser expulsats quan va començar la guerra. La va tornar a trobar i es van casar, ella va morir poc després de tenir la tercera filla, quan ella va emmalaltir van venir a viure aquí junts els dos i les seves filles. En morir ella es va aïllar del món. Va viure aquí fins que va morir, la casa la va heretar la seva filla gran i la va regalar al seu fill, que era un inútil.

- Aquesta casa és preciosa!- va dir l'Akane emocionada- Com vas saber d'ella?

-El nét me la va malvendre, em va demanar molt menys del que realment val. Fa anys vaig entrenar a prop d'aquí i em vaig enamorar de la casa, sempre la vaig voler fer meva. I ara ja és meva, nostra. La vaig comprar amb mobles i llibres. Aquesta idiota me la podia haver venut per cinc o deu vegades més, però volia diners per pagar els seus deutes i fugir del Japó. Aquest paio era un complet cretí que no sabia què tenia, segur que el seu avi i la seva mare se li apareixen en somnis per martiritzar-lo, ho tindrà ben merescut.

Tots dos van entrar a la casa i en Ranma se la va ensenyar. L' Akane va quedar encantada, si li va agradar per fora, per dins li va agradar molt més.

-És molt maca, sembla treta d'un conte, d'una d'aquelles sèries angleses d'una granja en un petit poblet amb les cases separades quilòmetres una de les altres.

-És una zona molt tranquil·la, aquí ningú ens trobarà, la casa més propera és a més de vint quilòmetres. És una zona pràcticament inaccessible. Podem estudiar i entrenar amb tranquil·litat.

El noi li va ensenyar la cuina, el menjador, el bany del pis inferior.

-L'aigua ve d'un llac proper, l'aigua és potable, la llum d'unes plaques solars. se les va ensenyar. La va portar a una habitació- aquesta pot ser la teva habitació- l'Akane va mirar aquesta habitació era més gran que la seva al dojo.

- És com si fos tret d'un somni. Un llit agradable, una finestra amb vista al prat i al bosc. Va mirar el noi - I la teva? - no li feia gràcia dormir lluny del jove.

En Ranma va portar la noia a l'habitació del davant. L'habitació del noi era molt semblant a la d'ella, gairebé idèntica. Tant el mobiliari com el color de l'habitació eren idèntics, fins i tot la mida.

-És la meva habitació. Aquí dormiré jo-ella va assentir. El noi li va ensenyar la resta de les habitacions, una de matrimoni, i un altre bany complet- hi ha un bany a cada planta, i unes golfes a la teulada, que té un petit balcó des d'on es veuen les estrelles. Al pis de baix hi ha una altra habitació per al servei. L'home tenia al seu servei una dona que li netejava la casa i cuinava. Segons em va explicar qui em va vendre la casa, era una amiga del seu avi, de quan era petit, la pobra va enviudar a la guerra, i al cap del temps el seu fill, de pocs anys, també va morir i es va quedar sola. El propietari de la casa i la seva dona, en assabentar-se que l'havien desnonat, la van portar al Japó, aquesta dona era molt orgullosa i va demanar que es només es quedaria si es feia càrrec de la cura de la casa com a criada, i els amos de la casa van acceptar, va tenir cura d'aquell home quan va morir la seva dona i les seves filles es van casar i se'n van anar.

- Sembla tret d'una sèrie.

- No em siguis Nabiki. Aquesta dona només va ser l'amiga de l'amo de la casa, quan va morir aquella dona la va enterrar al costat del llac, com ella li va demanar. Entre tots dos només hi va haver un amor fraternal, segons em va explicar el seu nét. Encara que crec que sempre es van voler i que després de la mort de la dona d'ell, anys després, van ser una mica més que amo i serventa.

- Aquestes quatre parets amaguen un amor prohibit. Després de morir el seu gran amor, l'home va tornar a recuperar la seva amiga i va tornar a enamorar-se'n.

-Ets una romàntica!- va dir en Ranma rient, li agradava aquella part somiadora de la seva amiga.

-I tu un insensible!- l' Akane se'l va mirar rient- sabia que no era cert, que realment en Ranma era molt tendre, encara que ho ocultés darrere d'aquesta façana de noi dur. A ella ja no l'enganyava. Els dos anys que el coneixia sabia com realment era aquell noi.

-Deixem aquesta conversa, que t'he d'ensenyar la resta de la nostra propietat- va dir el jove.

Sense adonar-se'n la va agafar de la mà, la va portar fora de la casa, i li va ensenyar l'hivernacle, el jardí amb una font amb una petita font.

L'Akane estava extasiada, tot el que veia era fantàstic.

-Porta'm a l'hivernacle.- va demanar la noia.

I van entrar en aquest recinte, hi havia moltes flors i plantes.

L' Akane mirava aquest recinte com si fos una nena mirant els regals de Nadal.

En Ranma la va portar a una columna.

-Ara et tinc una sorpresa.- va dir el noi va agafar una clau, la va ficar en una escletxa de la columna i es va obrir una trapa a terra- segueix-me, veuràs el que aquí aquí baix.

I sota el soterrani de l'hivernacle hi havia un dojo.

-La propietària de la casa era practicant de les arts marcials, i per no muntar un dojo que desentonés amb l'harmonia del paisatge el van muntar subterrani.

L' Akane es va abalançar sobre en Ranma, que es va posar vermell, va ser una cosa normal. Cap es va adonar que des que van tornar de la Xina alguna cosa hi va canviar, i molt a poc a poc van anar tirant a baix aquestes barreres que hi havia entre els dos, barreres anomenades, timidesa, covardia i orgull, encara que encara els quedava una mica d'aquestes coses per derivar.

-Tot sembla un somni!, moltes gràcies per porta'm aquí.

-Malgrat estar al mig de bosc, només hi poden entrar els amos d'aquesta casa. Ningú més no pot entrar, no pot volar ni un helicòpter, si no és de la policia o els bombers. Aquí estarem tranquils per estudiar i entrenar. Tens raó. Aquest lloc és fantàstic!

En Ranma el va seguir mostrant la propietat, el llac, el bosc. Tot era ideal per descansar de l'angoixa de les últimes setmanes.

Van tornar a la casa i es van passar el dia netejant-la ia la nit van sopar.

Estaven sentint la ràdio quan van informar de la seva desaparició. Per la desaparició de l'Akane buscaven en Ranma com a segrestador. I buscaven l' Akane per segrestar a en Ranma.

Tots dos van saber els qui els havien denunciat. A elles les altres promeses, i a ell ho havien acusat en Ryoga i en Kuno. Tot i que en aquesta mateixa notícia es va informar que aquestes acusacions havien estat rebutjades, se sabia que els dos joves havien fugit junts.

.

A Nerima, la Nabiki buscava com una boja a els dos promesos, si els trobava guanyaria molts diners. Havia contractat detectius, pitonises, practicat màgia occidental i oriental, i el resultat va ser que no havia aconseguit res, només endeutar-se i haver-se de buscar una feina. Haver de treballar no estava fet per a ella, i s'estava trasbalsat. Aquest bar era un suplici, i no aguantava que els clients, o les clientes li toquessin el cul, si no fos pels diners que devia, aquesta feina es podia anar a…

.

En Ranma i l' Akane van riure, havien posat en marxa la televisió. I van veure com detenien els seus rivals. Els treien emmanillats del dojo. Feien una setmana que havien sortit de la presó i ja la tornaven a visitar per segona o tercera vegada des de llavors. Aquests sis eren realment ximples.

També van saber que Tokyo Rose havia perdut la seva llicència com a televisió. I els seus locutors tancats pels delictes. Quan sortissin de la presó tindrien feines normals, com venedors en un súper, venent diaris, o recollint escombraries. No tornarien a ser presentadors mai més.

Aquella nit en Ranma es va ficar al llit al seu llit, com sempre, des que va tornar del torneig, no podia dormir, trobava a faltar a dormir amb l' Akane.

Quan la porta de la seva habitació es va obrir i va entrar l'Akane en pijama.

-No puc dormir! -va dir la noia amb timidesa- puc dormir amb tu.

En Ranma es va posar vermell, però va destapar el llit i es va fer de banda i ella es va ficar al llit amb ell.

Tots dos van saber que mentre estiguessin en aquella casa dormirien junts.

-Bona nit!- va dir l' Akane ia l'instant es va adormir.

-Bona nit!- va contestar en Ranma, sabent que la seva acompanyant ja no ho va escoltar, perquè estava adormida. Dos segons després, es va adormir i els dos abraçats van dormir per primera vegada tranquils i amb una pau que no trencaria res.

.

Continuarà…

.

Notes de l'autor:

.

Aquesta fugida a una casa al bosc estava planejada des del principi. A la primera versió que vaig escriure, el torneig només apareix unes línies, només s'explica que van i guanyen i res mes, i després en Ranma fuig amb l' Akane a la casa del bosc. El que venia després, en el meu pla original no me'n recordo.

En aquesta primera versió no apareixien la gent que s'enfronten als dos promesos al torneig, ni aquests bojos presentadors. Només que els dos promesos tenien per objectiu guanyar diners per anar a la universitat sense que ningú els ho pogués evitar, ni rivals, ni família.