16. Entrenaments, estudis, i tornada a casa?
.
Van ser despertats pel piar dels ocells, el sol estava sortint, i la temperatura era ideal. Tots dos es van mirar, estaven abraçats i no els importava. Van recordar el temps que van dormir junts durant el torneig. Tots dos havien trobat a faltar això, i ara ho tornaven a fer.
-No podem dormir junts- va sentenciar en Ranma.
-Per què? No sóc prou bona per a tu?
En Ranma va riure, i va veure com l' Akane s'enfadava.
-El que no és prou bo és aquest llit o el teu. Són bones per a una sola persones, però si volem dormir junts serà millor dormir a l'habitació de matrimoni, en aquest llit tan enorme. Allí podem dormir junts. Si tu vols! – va dir ell amb timidesa
-¡Si vull dormir amb tu!, ja ho vam fer quan vam anar al torneig!- va dir ella i va acariciar la cara vermella del jove- no ens hauria de fer vergonya. No siguis tan tímid, sé que no ho ets, si ho fossis no m'abraçaries mentre dormim.- li va picar l'ullet i li va somriure.- torno a la meva habitació, em banyaré. No m'espiïs mentre ho faig.
-No sé si és una amenaça o un repte perquè ho faci!- va dir rient el noi, que va rebre un cop amb el coixí per part de la jove.
Ella va sortir, i ell va bufar.
-Tinc sort de tenir per promesa a l' Akane!, és maca, és simpàtica i no és una boja com tres que jo em sé. Si tingués una d'aquelles de promesa la meva vida seria un malson –va negar amb el cap– de tota manera m'hauria enamorat de l'Akane, i trencaria amb aquesta boja per estar amb ella. Crec que el meu destí és ser el nuvi de l'Akane, es donin les circumstàncies que es donin. Si hi ha un multivers en tots aquests universos estaré destinat a estar amb l' Akane.
L' Akane al costat de la porta va sentir el seu promès. No diria res, però ella també sentia el mateix. fossin on fossin, a l'època que fos, o a l'univers que fossin, ells estaven destinats a trobar-se i estar sempre junts.
Va anar a la seva habitació i va entrar-hi, va agafar la roba, va sortir i va picar a la porta de l'habitació d' en Ranma.
-M'agafo el bany de dalt!, et toca ell de baix! – va cridar la noia amb un to entremaliat. En Ranma la va sentir córrer i tancar-se al bany.
El jove va agafar la roba, i va anar al bany on es banyava la seva promesa, i va picar.
-Deixa'm entrar!- va cridar el jove.
-No!, ni se t'acudeixi!- la jove va contestar amb un to ofès.
-Doncs forçaré la porta i entraré.
-T'enviaré a volar!, fa temps que no em fas treure el mall!, El pobre s'estarà rovellat!
El noi va riure i va intentar obrir la porta.
-No!, Estic nua! – va contestar la jove.
-Per això vull entrar! Per què estàs nua! – el jove només estava fent broma amb ella, volia venjar-se per haver-lo reptat a mirar-la.
-Et mataré si entres!- va cridar ofesa ella. Sabia que el jove només feia broma amb ella, que no tenia intenció d'entrar-hi. Però havia de seguir amb la broma del noi, si no ho feia no seria ella. Es va mirar, encara portava el pijama, però havia d'intentar enganyar el seu promès, el jove tenia massa sentit de l'honor com entrar a veure la seva promesa nua. Però va recordar quan va fer tot el possible per veure-la despullada.
En Ranma va baixar al bany de la primera planta, que com la de la segona planta era d'estil occidental, i es va despullar i es va ficar a la banyera.
A la planta superior l' Akane va fer el mateix.
Tots dos van sospirar.
-No és la primera vegada que ens veiem nus,- van pensar tots dos, recordant la primera vegada que es van veure al bany del dojo. Cap ho reconeixeria, però van quedar impressionats pel cos de l'altre.- Quina oportunitat perduda!, Ens podíem haver banyat tots dos junts! l'hotel ho vam fer, però aquell cop ni es van mirar mentre ho feien, era com si aquell cop no existís.
S'estaven ensabonant quan tots dos van tenir el mateix pensament.
-Si tinguéssim els una mica de la malícia de la Shampoo, ara ens estaríem banyant junts!- tots dos van rebutjar aquest pensament de seguida- i un o més fills.
Van acabar de banyar-se i es van vestir. Quan l' Akane va baixar va trobar el seu promès a la cuina, i ho va envejar per saber cuinar, era gairebé tan bon cuiner com la Kasumi. Però es va fixar en els cabells del noi, ho tenia ben cuidat, millor que ella, no va poder evitar acostar-se i tocar aquests cabells que ella envejava.
-Què fas Akane?- va preguntar el sobresaltat i sorprès per aquesta carícia.
-Que ben cuidat tens els cabells!, Ja m'agradaria tenir-ho igual.- va dir la noia amb enveja.- ho cuides tan bé.
Ell va pensar a burlar-se de la noia, però havien d'estar junts diverses setmanes i era millor intentar emportar-se bé, que riure's de la jove com feia sempre, a més no volia dormir sol.
-Et ficas moltes porqueries als cabells, tot això destrueix la bellesa que podia tenir els teus cabells, et podia deixar el meu xampú però no sé si t'anirà bé amb els cabells, però ho podem intentar.
- Quan has parlat del teu xampú creia que em deixaves a la Shampoo.
En Ranma va riure.
-A aquesta la regalaria a qualsevol que hi sigui prou boig per aguantar-la. No crec que n'hi hagi gaires, potser el pobre d" en Mousse sigui l'únic. pobre! Si hagués trobat una dona millor, que al seu poble hi deu haver, no estaria tan boig, i tindríem un problema menys.
L' Akane no va saber com encaixar la resposta del noi, com una broma o com si realment pensés en això, va decidir que les dues possibilitats era certes i va riure com el noi.
-Encara quedarien algun idiota més, per exemple en Kuno, ho podríem casar amb la Nabiki - va dir l' Akane, s'ho va pensar- No, millor que no, no m'agradaria tenir-ho per cunyat. Aquesta parella seria terrorífica.
Tots dos es van tornar a riure.
-En Ryoga té l' Akari. Però no deixa de voler-me liquidar per quedar-se amb ella i amb tu- el noi va parar un segon- l' Ukyo es podria casar amb el seu cambrer i tornar amb el seu pare. I ens quedaria la Kodachi la i Shampoo.
-La Kodachi estaria bé en una clínica mental, però lluny, en una petita illa perduda del mediterrani -va contestar l' Akane- i la Shampoo, estic temptada a trucar a aquest gat monstruós i que li quedi.
- Convertida en gata o com a persona? .
Tots dos van riure sabent que aquestes idees per alliberar-se dels seus rivals només existirien en la seva imaginació.
En Ranma va acabar de cuinar i van esmorzar. Van estar tota l'estona fent broma i rient, tot el contrari que a Nerima. Allunyar-se de la pressió dels seus pares, i rivals, els va fer relaxar-se i ser com sempre al seu interior van voler ser.
.
Després de l'esmorzar, va començar l'entrenament. En Ranma i l' Akane, van pujar la muntanya, per una costa molt costeruda, allà hi havia un llac i aigua termals. Els dos joves es van ficar a l'aigua a refrescar-se. L'Akane duia sota la roba un banyador, en Ranma li va dir que s'ho posés, i ell amb un bòxer i una camisa.
A l'aigua van estar jugant, es van llençar aigua, i ell transformat en noia, li va ensenyar com lluitar a l'aigua.
Un cop assecats i ell transformat en noi van entrenar de nou, aquesta vegada sobre terra ferma. Van tornar corrents a casa, i un cop allà, es van tornar a dutxar, de nou van tenir ganes de dutxar-se junts, aquestes ganes van augmentar amb el temps.
.
Van cuinar i van menjar, i aquella tarda van estudiar per preparar-se per als exàmens finals i treure bones notes per entrar a la universitat. No volien entrar només per estar becats o ser famosos. Volien demostrar que no necessitaven la fama per aconseguir els que volien.
L' Akane va mirar de reüll en Ranma, de vegades el noi mirava les pàgines amb cara d'abatiment, això volia dir que no ho entenia, i després somreia quan descobria com fer l'exercici. Ranma no acceptava que ajudar-se, volia resoldre les coses per ell mateix. No reconeixia en aquest noi el Ranma que va conèixer feia dos anys. Encara era prepotent, egòlatra i presumit, de vegades inaguantable, i d'altres sobreprotector. Però que als estudis hi havia millorat, no era el palurd que al començament de conèixer-lo.
Però seguia sent infantil i molt gelós, ho va pensar, Ella també era infantil i gelosa!.
Seguien tenint sonores baralles per ximpleries, i altres vegades buscaven qualsevol excusa per barallar-se per pura i simple diversió, Eren tan divertides barallés només per divertir-se, passar l'estona i riure!.
-Som uns immadurs!- va dir en veu baixa la jove.
En Ranma va aixecar la vista.
-Deies alguna cosa?- va preguntar el noi.
-Res- va dissimular ella- és que m'he equivocat en un número, però ja ho tinc resolt.
Ell va assentir, però va saber que era mentida, l'havia sentit dir clarament com ella els deia als dos immadurs, però no va voler entrar en polèmica, sabia que ella tenia raó.
Van continuar estudiant durant un parell d'hores més, i cop ella va notar que ell la mirava.
-Què mires pervertit?- va preguntar ella.
El noi es va posar vermell.
-M'imaginava, com... estaries... amb ulleres...- va dir en Ranma de manera entretallada.
Ella també es va posar vermell.
-Com estaria?- va preguntar ella volent saber la resposta.
-Seductora, semblarien una professora. Però estaries molt seductora, si més no per a mi.
Ella es va posar encara més vermella, i va seguir amb història que va començar el noi.
-Doncs jo t'imagino, amb uns anys més, amb un vestit, exercint la professió que estudiaràs i amb una cua en lloc de trena.
-Com em veus?
- Tornaràs boja a les teves companyes de feina, però tu només tindràs ulls per a mi.
En Ranma va riure.
-I després dius que sóc un egòlatra presumit!- va exclamar el noi- Tu no et quedes enrere!
Ella el va mirar furiosa.
-Com m'has trucat? -va cridar.
-Ególatra presumida!- va contestar rient el noi.
-Egòlatra presumida?- va cridar la noia. Va treure el mall i va començar a córrer cap a en Ranma, aquest va fugir i li va treure la llengua.
- No m'arribaràs!- va dir rient el noi.
-I tant que ho faré!
La persecució va continuar per la casa i van sortir al jardí. Ell reia i ella furiosa l'intentava trobar el mall. Al final ella es va llançar sobre ell i tots dos van caure a terra.
-Ja et tinc!- va exclamar la jove amb satisfacció, ésasseia damunt seu, mirant-lo amb un somriure entremaliat, i va afegir amb maldat-ara et toca ell càstig!
Ell la va mirar amb falsa por, no temia el que ella li fes, però havia d'aparentar que estava espantat.
I el càstig d'ella va ser fer-li pessigolles, que ell va contraatacar amb el mateix atac tots dos van començar a rodar pel prat un damunt de l'altre rient, i amb llàgrimes als ulls a causa del riure. En aquell moment eren feliços i s'estaven divertint.
Tots dos es van preguntar el mateix.
-Quan havien convertit les seves baralles per jocs? Per què últimament les seves baralles acabaven en pessigolles, a pessigar el nas al contrari, o un atac que era una petita burla?
Tots dos malgrat la seva edat seguien sent molt innocents i no veien els propers que s'havien tornat. Si poc després de conèixer-se ja ho eren, ara eren molt més. El torneig o anar a la universitat era una ximple excusa per estar junts. Ni ells mateixos se'n van adonar, però si els seus rivals per aquests els seus atacs van augmentar els últims mesos.
-Prou ja!, em rendeixo- vam exclamar tots dos alhora.
Es van mirar als ulls, es van quedar atrets pels ulls dels altres, els seus llavis eren imants de pols comptaris i s'atreien, estaven cada cop més a prop, i quan s'estaven fregant.
Van sentir un soroll, era un helicòpter. Es van aixecar, en Ranma va agafar la seva promesa als braços i va córrer al bosc, estava més a prop que la casa i s'hi van ocultar.
Van veure aparèixer un helicòpter de Tòquio Rose, aquell canal encara existia, però estava donant els seus últims cops de cua, si aconseguia saber on estaven en Ranma i l'Akane se salvaria, si no… desapareixeria. Aquest canal havia enviat els últims reporters que tenia per tot el Japó en un desesperat intent de trobar els dos nois desapareguts o una altra notícia escabrosa.
Però allò que els tripulants d'aquest helicòpter no sabien que serien ells la notícia. De cop van aparèixer dos helicòpters més, un de la policia i un altre de l'exèrcit. I van obligar aquest aparell a seguir-los i abandonar aquesta zona protegida.
-Es prenen molt de debò allò de zona protegida- va dir l' Akane- tant que s'excedeixen. Mira d'enviar un helicòpter de l'exèrcit!
-Si- va dir en Ranma incrèdul per com aquest vehicle va ser obligat a abandonar aquesta zona.- I tant que s'ho prenen molt de debò, i no permetran que qualsevol contaminar-se la zona.
- Però nosaltres….!- va dir la jove.
-La casa és nostra, en comprar la casa, vaig haver de prometre que no pertorbaria la zona, res de deixar escombraries, ni fer destrosses. És una altra de les raons per les quals el dojo és subterrani.
-Però la bicis…?-va tornar a preguntar ella.
-Estan permeses, hi ha zones acotades.- va veure que els helicòpters estaven lluny- tornem a casa hem de preparar el sopar i veurem una mica la televisió.
Aquella nit van tornar a dormir plegats, però aquesta vegada a l'habitació de matrimoni. No sé havien adonat que cada cop s'assemblaven més a un jove matrimoni que a uns promesos.
Els dies van anar passant, ells feien servir aquest temps per entrenar i estudiar.
Sortien amb les bicicletes i baixaven per costes impossibles, per això també era part de l'entrenament.
Es barallaven, estaven unes hores sense parlar-se, però buscaven qualsevol ximpleria per tornar-se a parlar, eren així de tontos.
I un dia mentre entrenaven a dalt de tot de la muntanya.
-Ho fas bé Akane. Crec que estem a punt per competir al Torneig Nacional- en pocs dies tornarem a Nerima.
- Però el meu pare t'ha fet fora de casa! - va dir ella desesperada, i gairebé plorant- No vull que te'n vagis! No vull que m'abandonis!
-Me n'aniré a casa de la meva mare- va contestar ell, intentant consolar-la, no es va adonar que havia donat la resposta equivocada.
-Ets un insensible!- va cridar ella i va sortir corrents. Aquest noi no entenia res.
Ell no entenia perquè s'havia enfadat la noia, de vegades tenia aquests rampells.
- Què he dit? No he dit res perquè et posi així! -en Ranma estava espantat. No sabia que li passava a ella- Explica'm que et passa!, que t'he dit!
-Deixa'm!, no comprens res!, no m'entens!, ets un insensible!, mai no has fet un esforç per entendre'm!
-No m'has deixat mai entendre't- es va defensar el noi.
-Ara és culpa meva!, el senyor es defensa tirant-me la culpa.
-No em defenso només vull saber que t'he fet!
La noia es va aturar de cop i va mirar furiosa el seu promès.
-Ves-te!, no et necessito!, deixa'm en pau!- i quan es va tornar es va adonar amb terror que cauria al riu que passava per aquí.
En Ranma la va agafar i la va girar, i va ser ell qui va caure al riu i el corrent el va arrossegar fins a una cascada i va caure per ella
L' Akane va veure l'escena espantada. Ella tenia la culpa del que el noi caigués per la closca.
- Ranmaaa! - va cridar terroritzada. Va sortir corrent. Va baixar la muntanya saltant de roca en roca, fins arribar a la plana va anar a la part baixa del riu i no va veure al seu promes.
Ara en Ranma estaria mort i ella en tindria la culpa, per ser orgullosa i no explicar-li la raó del seu enfadat al seu promès, presmentament mort.
Corria de dalt a baix, buscant el seu promès, o més aviat les seves restes Des de baix va mirar la cascada era gran i una caiguda per ella era mortal.
Aleshores va sentir un grunyit i es va girar, i va veure sortir de l'aigua la noia en què es transformava en Ranma. La noia va sortir tossint i una vegada a la riba es va deixar caure.
-Això ha estat la pitjor muntanya russa que he pujat. No hi havia corretges per subjectar-me al cotxe. Demanaré els fulls de reclamacions a l'empresa.
En Ranma la va mirar i va somriure, aquell noi no canviaria, sempre fent broma fins i tot en les pitjors ocasions.
Es va acostar i va mirar el jove. Ell la va mirar i es va aixecar. Necessitava un bany per tornar-se noi i treure's el fred de sobre.
L' Akane plorant ho va abraçar.
-Quina por he passat!, pensava que t'hauries matat!, m'he alegrat tant en veure't sortir sa i estalvi!
-Ja saps el fort que sóc, una cascada de res no em matarà- intentava fer broma, per treure importància a l'assumpte, encara que ell també va pensar que no ho explicaria. No només tremolava de fred produït per l'aigua, tremolava per la por que va passar.
L' Akane no va entendre la broma del seu promès. Ella va veure que després de tota la por que va passar en lloc de tranquil·litzar-la, feia broma.
En Ranma va sentir la bufetada que no es va buscar.
-Jo preocupada per tu, a tu no se t'acudeix una altra cosa que fer broma, ets un… Un idiota, insensible- es va tornar- torno a casa –ho va mirar- no vull que entris amb aquesta roba mullada. Et despulles abans d'entrar-hi.
I se'n va anar furiosa, en Ranma la va mirar sense comprendre. Avui l'havia fet enfadar dues vegades i no en sabia el porque. Va tornar a casa arrossegant els peus, després de caure per les cascades no tenia forces, ho havia passat molt malament. S'havia de reconciliar amb la noia, havia de saber el motiu per què s'havia enfadat.
Va arribar a casa, i va haver d'entrar per la finestra de la seva habitació, aquella noia violenta havia tancat totes les portes i les finestres de la casa, menys la de l'habitació del noi.
Es va despullar furiós.
-Maleïta Akane! Qui s'ha cregut que és? Ara si estic enfadat amb ella! Mira que fer-me pujar per la façana de la casa fins a la meva habitació.
I va anar al bany, i es va ficar a l'aigua, freda!, l' Akane havia apagat l'escalfador. Després d'aquell maleït bany, en Ranma va baixar al pis de baix va tornar a encendre l'escalfador i va tornar en banyar-se, aquesta vegada amb aigua calenta. Estava a la banyera, quan va sentir l' Akane baixar a la primera planta, va saber el que anava. Aquesta noia tornaria a desconnectar l?escalfador.
Va sortir de la banyera i es va assecar. Quan va sortir del bany l' Akane s'havia tornat a tancar a la seva habitació. En Ranma va bufar.
-Quan l' Akane s'enfurisma és terrible.- es va dir el noi. Ell també s'havia enfurismat amb la noia.
Havien de parlar, però sabia que una petita equivocació, i la baralla podia ser terrorífica.
Es va tornar a la seva habitació. La va tancar, no volia veure la seva núvia, estava molt furiós amb ella. L' Akane s'havia enfadat amb ell i no en sabia el motiu, i ella se n'havia venjat, aquesta venjança va aconseguir que el noi s'enfurismés.
.
L' Akane va arribar a la casa molt furiosa, aquest noi era idiota. Primer volia anar-se'n a casa de la seva mare deixant-la sola, i després ell queia per una cascada i quan sortí de l'aigua, va riure del que li va passar. I ella tan preocupada com estava. Aquest noi era un insensible.
En arribar a casa, va tancar totes les portes i finestres, perquè el noi tingués problemes per entrar-hi. Va tancar l'escalfador perquè en Ranma s'hagués de banyar amb aigua freda, i es va tancar a la seva habitació i va plorar, no entenia com es va poder enamorar d'aquell noi tan ximplet. Podia haver millorat als estudis, però en personalitat era encara un immadur.
Va sentir el jove entrar al bany i a l'estona sortir, baixar a la primera planta i tornar a pujar, va escoltar a en Ranma maleir. Ja devia haver notat que havia apagat l'escalfador.
Va estar una estona quieta, i va sortir de la seva habitació i va tornar a baixar i va apagar l'escalfador. Volia castigar el jove, va estar una estona esperant que el noi tornés a baixar, l'esperava per barallar-s'hi. Però va sentir en Ranma sortir del bany i ficar-se a la seva habitació, el seu pla per barallar-se amb el noi no va funcionar.
.
Aquella nit en Ranma va baixar i va veure que l' Akane havia preparat el sopar. La cuina estava feta un desastre. Va olorar el que va cuinar l' Akane i va tenir arcades.
Li va tocar netejar la cuina, els utensilis i després fer-se el sopar i sopar sol.
L 'Akane va olorar el sopar preparat pel seu promès, feia olor bé, va estar temptada de baixar i fer les paus amb el jove, però el seu orgull li ho va impedir.
El jove va mirar el menjar que preparava, segur que l'Akane estaria famolenca, però sabia que l'orgull li impediria acceptar aquest menjar, i l'orgull se sentiria dolgut pel més que possible rebuig cap a el seu menjar i no va pujar.
Cap dels dos no va tenir el valor d'anar a demanar perdó a l'altre.
Havien passat dos dies sense parlar-ne. Cadascú sortia per la seva banda i entrenava en llocs diferents. A la nit l'Akane plorava per ser massa ximple de no anar a parlar amb en Ranma. I en Ranma se sentia perdut. Havia de parlar amb l' Akane, i deixar de ser un ximple orgullós.
La situació estava arribant a un punt que cap aguantava més, havien de fer les paus i ja.
Aquella nit en Ranma va fer el sopar, i va pujar a l'habitació de la noia. Va picar a la porta.
-Baixa!- va ordenar- el sopar està fet.
L' Akane va mirar la porta furiosa.
-No baixaré!, ja m'he fet el sopar!- va contestar ella furiosa.
-Obre la porta!
-Em nego- va contestar ella.
- Doncs obriré jo- va dir ell. Va treure una clau la va ficar al pany i va obrir la porta.
Quan l'Akane va voler reaccionar el noi havia entrat a la seva habitació i la mirava furiós.
-Baixa!- va dir ell, era una ordre. L' Akane va tenir por, però no es deixaria vèncer. -no menjaré del teu sopar.- I la noia es va emportar a la boca allò que ella s'havia cuinat.
En Ranma va veure les arcades que va intentar simular la noia.
-Aquesta riquíssim!- va mentir ella, mentre les llàgrimes se li escapaven pels seus ulls, llàgrimes produïdes pel fàstic al seu sopar insà, però s'empassaria aquestes escombraries abans de claudicar davant el jove.
Uns segons després en Ranma baixava seriós les escales, agafant l' Akane sobre la seva espatlla dreta, com si fos un sac de patates.
Però aquell sac de patates tenia cames que picaven amb els peus, braços que pegaven el jove i boca per la qual sortien impropis a en Ranma, i dins d'aquesta boqueta l' Akane tenia unes dentetes que mossegaven a el jove.
En Ranma malgrat tot no va deixar anar la jove fins que van arribar a la taula que va deixar amb una suavitat que no va tenir l' Akane amb ell.
-D'aquesta t' enteras!, Ser estrany!- va dir la jove. Estava furiosa, però la ment i el cor li demanava que fessin les paus. Que ja no aguantava estar sense parlar amb ell.
En Ranma estava a punt d'enfadar-se amb la seva núvia, tants insults i atacs en pocs minuts, i quan anaven a cridar, va respirar. No podia enfandar-se, això augmentaria l'enuig de tots dos, i va preferir atacar d'una altra forma, quan ella cridava al noi, aquest li va ficar un tros de menjar, l'Akane va mirar el noi, i ràpidament es va assentar i va començar a menjar com si no hauria provat menjar en dies. Ell es va asseure al davant i va atacar el menjar amb la mateixa gana que la noia.
Van acabar de seguida amb el menjar es van mirar, i com si fos una competició, es van aixecar corrent en direcció a la cuina a la recerca dels gelats que hi havia al congelador.
Es van donar empentes per agafar el mateix gelat, el de vainilla amb nous de macadàmia, el va agafar ella, i en Ranma es va haver de conformar amb el de xocolata belga.
-No et donaré- va dir la noia protegint la tarina de gelat com si fos un valuós tresor- No t'he perdonat, així que no em parlis.
-Jo tampoc no et donaré. Encara segueixo enuig, perquè no m'has explicat perquè estàs enfadada amb mi.
Tots dos es van mirar com a rivals.
-Et trauré la part que em correspon d'aquest gelat- va dir ella.
-El mateix dic- va ser la contestació del noi.
Cap dels dos cediria el seu gelat, fins que l'altre demanés perdó.
Tots dos van començar un infantil joc d'intentar enganyar el rival, per treure-li el gelat que tenia l'altre. En Ranma no queia als paranys de l'Akane, tenia massa experiència amb aquesta classe d'enganys gràcies al seu pare. I l' Akane havia vist la manera que en Genma robava menjar al seu fill per no deixar-se enganyar.
L' Akane va idear un nou parany. Va mirar al costat, i amb ràbia va dir.
-Shampoo!, què fas aquí?- va dir la jove.
En Ranma es va aixecar i es va posar en guàrdia i no va veure ningú. Es va quedar gelat, l' Akane li havia enganyat per treure-li "la seva" tarina de gelat.
Es va girar per veure que l'Akane el mirava amb maldat i un somriure entremaliat.
- T'enganyat!, ara el gelat de xocolata és "meeuu".-i la jove va riure.
-Si, és teu i la taca de gelat al vestit també és teva.
L' Akane es va espantar, volia molt aquest vestit, procurava que no s'embrutés. Va mirar el vestit i no va veure cap taca. Es va adonar a l'instant, en Ranma l'havia enganyat. Cosa que va confirmar quan va veure el gelat de vainilla a les mans del seu promès.
-¡Seràs…!, M'has enganyat per robar-me el gelat!- l' Akane estava vermella de fúria, per caure en una trampa tan simple, i per deixar-se robar aquest gelat tan bo.
-Tu vas començar!, Només vaig utilitzar una variant del truc que tu vas fer servir amb mi- en Ranma també estava furiós, per deixar-se enganyar per l' Akane, no havia après res de l'experiència que va adquirir amb el seu pare. Havia caigut al parany preferit del seu pare.
- Jo sóc una noia, em duries deixar gustosament una part del gelat.- va dir l' Akane sarcàstica.
-Només fas servir això que ets una noia quan vols alguna cosa!- va dir furiós en Ranma- no t'he vist mai fer servir que ets una noia per aconseguir alguna cosa. Mai no has necessitat a ningú per aconseguir el que vols.
-El mateix dic! No necessites tornar-te noia per aconseguir el que vols.
Tots dos es van mirar seriosos, van preguntar
-Ens estem enfadant i tirant retrets o ens estem enfadant i tirant lloança?- van dir alhora tots dos.
Tots dos van riure.
-M'explicaràs per què t'enfadades amb mi? No ho entenc, de vegades puc ser una mica curt.
L' Akane se'l va mirar un moment furiosa, aquell noi de vegades podia ser tan insensible. Però relaxar la seva cara i es va posar vermell.
Qwe
-Recordea que vas dir que te n'aniries a casa de la teva mare? - en Ranma va assentir, ella va ajupir el cap i amb timidesa- no volia que ho fessis. Em feia por que em deixaràs sola i no tornessis mai a veure'm.-Ell la va mirar i va riure, per aquesta cosa va ser el va enfadar la noia- si rius de mi me'n vaig.
Es va aixecar per anar-se'n, però en Ranma la va agafar de la mà.
-No te n'aniràs, m'escoltaràs- va dir el noi.
-Deixeu-me anar!, No vull sentir-te!
-No et deixaré anar i em sentiràs- el jove es va posar vermell - no vull anar-me'n de casa teva, però si el teu pare em fa fora. M'hauré d'anar – va veure com ella començava a plorar- no ploris si us plau, no m'agrada veure't plorar. En aquest cas, t'aniré a buscar a la porta de casa teva cada dia –ella se'l va mirar sorpresa- o et segrestaré, et portaré amb mi a casa de la meva mare.
-No em deixaré segrestar!- va cridar ella ofesa, i va posar ulls malignes- seré jo qui et segresti a tu, et portaré a casa de la teva mare, o més aviat et segrestaré i em deixaré que tu em segrestis.
En Ranma va riure. Aquesta noia era excepcional. Tenia la millor núvia del món. Però en quedava una qüestió.
-Per què et vas enfadar quan vaig caure per la cascada?
- Vas caure per culpa meva. I quan vas sortir de l'aigua i vas dir això, com si no hagués passat res em vaig enfadar, em vaig preocupar molt.
En Ranma es va posar seriós, es va girar i va sortir al jardí, i es va deixar caure a terra. L' Akane se'l va mirar preocupada.
-Què et passa?
-Preocupada per mi?- no va sonar sarcàstic, si no pessimista o trist- no estic acostumat que algú es preocupi per mi. Estic acostumat que la gent vulgui alguna cosa de mi. Com el meu pare, o aquelles noies que em persegueixen. Tots volen una cosa de mi.
-Jo no vull res de tu- el va mirar- només que estiguis al meu costat, que quan et necessito m'ajudis, quan estigui trist intentis alegra'm. Que no siguis com els altres, mai no m'has intentat guanyar per sortir amb mi. Vull que confiïs en mi. Que comptis amb mi quan necessitis alguna cosa, no et demanaré res a canvi. Ets el primer que em va ajudar sense demanar-me res a canvi, només vull que em vulguis o m'apreciïs una mica.
-Què t'estimes o t'apreciï encara que sigui una mica? – en Ranma somriu- demanes poc o potser demanes molt. Jo t' aprecio molt- va dir el noi.
- I aleshores Què passa? Mai no m'has apreciat? Mai no m'has considerat la teva amiga? , Només he estat una diversió per a tu?
-M'alegro que et preocupis per mi, però se'm fa estrany.
-Quan arribes tard a casa em preocupo. Per si t'hi has trobat a eĺles… o ells- en Ranma sabia a qui es referia- per si t'han fet mal. Quan vas d'entrenar amb el teu pare i amb el meu. Em fa por com tornis, aquests dos vells són tan rars. Quan tornes m'he d'assegurar que estàs bé. Si et veig una petita rascada, ja em va espantar, i li vaig pegar al meu pare i a ell teu. El teu estat sempre em preocupa, en tot moment.
- Com tu em preocupes a mi. Quan et vaig veure caure al riu m'espanti, i per això et vaig agafar a costa de caure jo.
- I no et va fer por caure?
-No és la primera vegada que caic per aquesta cascada. L'idiota del meu pare em va llançar moltes vegades i sempre vaig tenir por. Però mai vaig tenir tanta por com quan vaig veure que queies al riu, i quan vaig caure aquesta vegada estava espantat.
L' Akane el va mirar entre sorpresa i espantada.
-Per què? Si ja has caigut diverses vegades, què t'espantava?
-Sempre he temut per la meva vida quan he caigut per aquest lloc. Però aquest cop va ser pitjor. Aquesta vegada estava més espantat que mai.
-Per què?
-Per què si moria no et tornaria a veure. No tornaria a fer broma amb tu, ni a jugar amb tu, ni a riure amb tu. M'hauria anat sense dir-te que t'estimo. I aquesta vegada no ho negaré com el dia que ens van voler casar.
Ella el va mirar i es va tirar a sobre, el noi va caure a terra ficat al llit i ella a sobre.
-Què fas Akane?- pregunto ell.
-Una cosa que he volgut fer des que ens vam conèixer?- i abans que el noi li preguntés, li va tancar els llavis amb els seus. En Ranma sorprès es va adonar que l'Akane li robava un petó. Aviat en Ranma es va deixar portar i es va acoblar a aquest petó.
Es van estar besant durant molt de temps, una vegada i una altra. Per tot el temps perdut, pels petons que no es van poder donar per culpa dels altres. Aquests petons que no s'havien fet no es podien recuperar, però els que es donarien des d'aquell moment ningú no se'ls podia treure.
Al cap d'un temps, van acabar de besar-se, però no estaven saciats d'aquell sentiment que ara els envaïa. Els dos agafats de les mans van entrar a la casa, van pujar a l'habitació de matrimoni, cadascú va despullar l'altre i al llit de matrimoni van fer l'amor.
Encara que legalment no estaven casats, per a ells sí que eren matrimoni.
L'endemà es van despertar nus i abraçats, es van somriure, i aquell dia es van banyar junts. Eren feliços, estar junts era el que els feia feliços.
Les setmanes van continuar. Van continuar entrenant-se, van continuar estudiant i van continuar fent l'amor i banyant-se junts.
Per fi va arribar la fi de la seva estada a aquesta casa i van tornar a Nerima.
En arribar al dojo els esperaven els seus pares, Nabiki i els seus rivals, cap no semblava content.
Ells es van mirar, es van somriure i es van agafarde les mans, i van avançar cap al que semblava una tempesta, però per a ells era una pluja passatgera.
.
Continuarà…
Notes de l'autor:
.
Per fi s'han fet un petó i han fet l'amor. Però abans d'això han tingut una infantil baralla, si no en tenen no serien ells.
Han entrenat i estudiat per estar a punt, per estar preparats per al proper torneig i han estudiat per entrar a la universitat que ells volen anar, però abans s'han d'enfrontar a la família i els rivals. Els faran plegats, guanyar o caure, però ells senten que ho faran plegats.
He volgut que fos l'Akane qui el besés primer, que fos ella la que prengués la iniciativa, però que ell no la rebutgés i acceptés el petó i ho continués..