17ª. Contra tots
..
Només arribar al dojo es van trobar a la porta la seva família esperant-los, els patriarques estaven furiós, la Nabiki també. No només l'havien acomiadat i li havien tret molts diners, sinó que la van fer aturar i la podrien acusar d'estafa i falsificació de documents
Però el pitjor de tot era que hi havia els seus rivals també allà.
I tots disposats a saber on havien estat
Per descomptat, no parlarien amb els sis que tants problemes li havien donat. No tenien res per explicar-los.
Els dos nois sabien que tindrien problemes, ja havien parlat entre ells a la caseta d'això, abans de sortir d'aquesta casa sabien a què s'enfrontarien. Tenien diversos plans, però si fallaven podien improvisar.
Tots dos es van mirar, es van agafar de les mans i avançats cap a el dojo.
Els altres els van mirar amb ràbia.
-Es pot saber on has portat a l'Akane?- en Ryoga no va rebre contestació, no havien de contestar a aquest idiota, en no rebre resposta en Ryoga es va enfurismar, es va posar davant d' en Ranma-Contesta tros de mer…!
En Ryoga va sentir com un puny s'incrustada al seu estómac, un cop dins aquest puny girava per fer-li més mal. En Ryoga va caure de genolls a terra.
El noi va mirar sorprès a qui el va pegar.
-Ak…. Akane-va dir, no creia el que li va passar, era la mateixa Akane qui li havia donat. La noia, no en va tenir prou amb això li va donar una puntada de peu i el va enviar al mur.
En Ryoga va xocar contra el mur i va caure a terra.
La parella va avançar fins on estava la seva família ignorant els altres cinc nois.
-Ranma!- va cridar en Soun!- exaltat- Com vas poder emportar-te la meva filleta?, la que més s'assemblava a la seva mare! En Soun plorava- s'assembla tant que es va escapar amb mi perquè el seu pare la deixés casar-se amb mi, com va fer l' Akane amb tu.
L'home es va adonar del seu error, en veure que tot s'ho miraven sorpresos, menys En Genma. L?home s'havia delatat. En Ranma i l' Akane van fer el mateix que els seus pares.
-Mira el molt pillin!- va dir la Nabiki rient de forma sarcàstica- no sabíem això de tu i de la mare, que bé ho vas ocultar.
-Eren altres temps -va dir l'home- si ho hagués sabut, hauríem estat la vergonya del barri, oi Genma? Tu vas segrestar la Nodoka per casar-te amb ella.
En Genma va abaixar el cap avergonyit. Va sentir la mirada acusadora del seu fill.
-Realment no va ser així- va aclarir la Nodoka- jo vaig sentir que en Genma se n'anaria d'entrenament i no tornaria, coneixent-ho ho faria- tots van assentir amb el cap, aquest home només era un vividor- quan em va dir que se n'anava, jo que estava preparada li vaig donar amb el mànec de la katana a l'estómac i quan va caure a terra li vaig enganxar amb la funda al cap. M'ho vaig portar a la meva habitació i el vaig ficar al llit amb mi. I el meu pare ens va descobrir.
-Mama!- va exclamar sorprès en Ranma-Com vas poder fer això?
-Estava promesa amb ell. I ell m'enganyava amb altres- va mirar l'Akane- el meu fill mai et va enganyar amb els altres pretendents. Però en Genma sí que se n'anava amb qualsevol dona. I ho vaig haver de lligar d'alguna manera.
-Em van casar amb la teva mare -va dir en Genma com si fos una equivocació- jo tenia plans amb una jove rica, a qui li trauria la fortuna. I de sobte em vaig veure lligat a la Nodoka, l'única dona que he temut. Va ser la fi de la meva vida. Em va fer treballar, no em deixava sortir de festa- va mirar a en Soun i va somriure- una vegada casats es van acabar les nostres sortides, oi Soun?, tu tampoc podies sortir. Quan va néixer en Ranma vaig veure les portes de la presó obertes. Quan fos una mica gran m'ho podia emportar d'entrenament, i així allibera'm d'aquelles obligacions tan molestes que em va portar el matrimoni.
En Ranma va colpejar el seu pare.
-Sempre vas ser un mal pare, m'avergonyeixo de ser el teu fill. Portar-me de viatge d'entrenament només per allunyar-te de les obligacions. Sabies que eres ruin però no tant.
-Per salvar el meu honor- va continuar la Nodoka- vam fer creure que em va segrestar, i que el van obligar a casar-se amb mi.
En Ranma va mirar la seva núvia.
-Ens volen fer fora, em donen la bronca per escapar-nos junts, i és el mateix que van fer ells de joves.
-Que ho féssim nosaltres no vol dir que tu ho puguis fer- va dir furiós en Soun.- i menys amb la meva filleta d'ànima.
-En poques paraules. – la Nabiki va riure-Fes el que jo et digui, no el que jo faig. Això sona a hipocresia.
-Va parlar la que havia de callar!- l' Akane va mirar la seva germana- però si ets la reina dels hipòcrites!.
-No està bé pelar-se al carrer, entrem al dojo i parlem- va dir la Kasumi- això s'aclarirà.
-Sí, però només la família. Les molèsties es queden al carrer- en Ranma va mirar de reüll els seus rivals.
-Ranma Saotome! a qui dius tu molèsties més? jo, Kuno, també conegut com el Tro Azul, aniré on vagi la meva futura esposa, l'Akane Tendo!
L'Akane se'l va mirar seria.
- Tu no seràs el meu marit!, cap de vosaltres no ho serà! – va dir mirant els tres nois. -I en Ranma té raó, no hi entraran molèsties, i com a molèsties es refereix a vosaltres -s'havia somrigut- i jo penso el mateix sou unes molèsties.
I de la mà d' en Ranma, es va dirigir al dojo van entrar els últims i van tancar la porta deixant al carrer els seus rivals, encara que ara ells aquests sis ja eren fora de les seves vides.
.
Es van reunir al dojo.
En Ranma i l'Akane asseguts un al costat de l'altre agafats de les mans i amb els peus creuats.
-Aquesta manera de seure no és respectuosa!- va dir la Nodoka- asseureu-vos demostrant respecte a les nostres tradicions.
-Així estem còmodes- va contestar el jove de la trena. Sabien que els renyarien, i des del primer moment volien demostrar que s'oposarien a ser castigats, i una forma d'ensenyar als seus pares que no estaven d'acord, va ser el seu llenguatges corporal.- no estem d'acord amb el que ens direu.
-Us vau fugar! -va cridar en Soun- Vau enviar a la presó a la Nabiki!, Et vaig dir que te n'anés!- va mirar a en Ranma,- i et vas emportar amb tu a la meva filla.
Va ser l' Akane la que va parlar.
-Ens fugim? Si!, ho vam fer! entre tots vosaltres ens vau fer impossible viure aquí- va mirar la seva germana mitjana!- Vam enviar la Nabiki a la presó? Ens va ficar un embolic darrere l'altre, si no haguéssim estat llestos ara jo no tindria honor i en Ranma hagués matat a qui m'hagués tret l'honor, millor que la Nabiki es podreixi a la presó pels seus tripijocs, que ho faci en Ranma per culpa d'aquests tripijocs.
La Nabiki va esclatar.
-Prefereixes a en Ranma que a mi?- va cridar la Nabiki perdent la seva sang freda. -Tu no saps què és la presó. Un uniforme dolent, sense poder banyar-me bé. Em vaig omplir de polls, m'he hagut de rapar els cabells, tu no saps què és perdre el teu preciós pèl. Això m'ho pagues malament germana.
- Si!, prefereixo a en Ranma que a tu! - va contestar furiosa l'Akane, - encara que m'insulta ell em cuida. Tu em vens a qui sigui. Almenys aquest uniforme carcerari era teu, no robat del meu armari! I si sé el que és perdre part del meu cabells- va mirar a Ranma- llavors no els ho vaig perdonar al causant, però si t'has adonat no m'ho he deixat créixer- va tornar a mirar el seu promès- és perquè al que va causar que perdés aquesta part dels cabells li va agradar més així, que amb els cabells llargs.
- I tingues en compte que no t'hem denunciat per falsificar les nostres firmes- va dir en Ranma- no t'hem denunciat encara. No ens faci canviar de opinió, i denunciar-te, perquè ho farem.
La Nabiki va mirar la parella espantada, eren capaços de complir l'amenaça de denunciar-la, però va decidir que no es deixaria acovardir per aquests dos nens.
En Soun va mirar el fill del seu amic amb ràbia.
-No et deixaré fer això a la meva filla. I et vull fora en deu minuts.
-I jo puc denunciar a Nabiki per això?- va contestar amb ironia l'Akane. A mi també em prohibiràs que denunciï la meva germana per vendre'm a aquest canal? Per subhastar-me entre els rivals de Ranma?, Per vendre fotos meves a qui ha volgut sense el meu consentiment?- La noia es va encarar al seu pare- no tiraràs a en Ranma, perquè si ell se'n va jo me n'aniré amb ell.
En Soun va mirar la seva filla espantat, i va prendre valor.
-Et quedaràs i faràs el que et digui. Seràs una bona mestra del dojo. Jo buscaré un bon marit.
L' Akane va mirar el seu pare i va cridar furiosa.
-No et faré cas!, Ja sóc gran!, Aniré a la universitat que hem triat en Ranma i jo!- va mirar la família- Està és la nostra última oferta!, si l'escolliu, ens quedarem fins al dia d'anar a la universitat, si no va deixar passar una estona- en Ranma i jo buscarem un pis fins que ens haguem d'anar a la universitat.
En Soun va mirar la seva filla i després en Ranma.
-És culpa teva!, Tu em vas treure a la meva filla!, Va ser teva la idea d'anar a aquesta universitat tan lluny del seu pare!
- No!, t'equivoques pare -va contestar l'Akane- va ser idea meva. Volíem allunyar-nos de tot, i vaig ser jo la que se'm va acudir anar a aquesta universitat, li vaig proposar a en Ranma i va acceptar. Ens van becar i vam negar a no anar-hi. És el nostre futur i nosaltres decidirem.
-També participarem al Torneig Nacional, i si guanyem que ho farem anirem al Torneig Mundial, necessitarem diners per estudiar. Seguirem el nostre camí, el ens hem traçat, vulgueu o no. S'hi oposi qui s'hi oposi, ningú no ens vencerà,
-Seguirem endavant, encara que us hi oposeu tots. Lluitarem pel nostre futur, contra tots.
Van mirar la família. Estaven disposats a anar-se'n si no n'acceptaven les condicions.
En Soun i en Genma protestarien quan es va sentir un soroll i els dos homes van caure al terra desmaiat amb un bony al cap cadascun.
-Aquests homes no aprenen!.- va dir la Nodoka que tenia a la mà la paella amb què va colpejar en Genma.
-Aquest pare meu, mira de colpejar-se amb la paella que tenia a la mà- va dir amb innocència la Kasumi.
Totes dues van mirar la Nabiki. Aquesta va saber que passaria si obria la boca.
-No he dit res, - va dir la noia rient amb falsedat- tots dos poden anar a universitat que vulguin.
Els dos patriarques van ser difícils de convèncer, però dues dones armades amb paelles i fent-les servir contra ells, els van fer entrar en raó, a part d'això una tenia una preciosa katana que es desenfundava quan algú li portava la contrària.
-A bona entesa poques paraules valen- va dir la Kasumi.
- Però per arribar a aquest enteniment amb poques paraules s'ha d'utilitzar una bona paella.- va xiuxiuejar en Ranma a l' Akane.
-O que aquesta entesa sigui una manera de dir paella o katana en algun idioma estranger.
Des d'aquell moment la vida al dojo va ser molt tranquil·la. Els dos promesos s'entrenaven i estudiaven. Els patriarques van decidir que ja no tenien edat per exercitar-se amb els fills, que era una excusa per dir que ja no estaven a nivells dels seus fills, i no volien patir una humiliant derrota.
La Nabiki volia seguir amb els seus negocis a costa dels promesos, però quan no era els dos joves era la Kasumi els que els aturaven els peus.
La noia va acabar treballant en una sabateria, havent d'olorar els peus dels seus clients. La noia plorava recordant quan els diners corrien per les mans.
Els rivals eren idiotes, cada dia intentaven parar en Ranma i l' Akane, i cada dia aquests els ensenyaven a volar. Aquests sis nois s'havien emportat massa cops al cap, per entendre que no s'havien de creuar pel camí.
Tots dos cada dia anaven al Furinkan, en poc temps es van posar al dia de les matèries que es van donar mentre van estar en aquella casa al bosc. Els mestres estaven espantats amb el nivell dels dos nois, i més amb en Ranma, aquell noi que al principi consideraven un negat per a l'estudi, era ara un dels millors alumnes de l'escola.
El que no sabien era que aquest noi va millorar només per acompanyar l'Akane a aquesta universitat. Encara no li agradava estudiar, però volia estar al nivell de la seva promesa per ser més que uns músculs sense cervell, com tot pensaven d'ell.
Es passaven el dia estudiant quan sortien de l'escola anaven a la biblioteca. On no podien entrar els seus rivals, els van fer fora després d'haver muntat un intent de baralla contra els dos promesos.
En arribar la policia, dues dones joves, aquests sis van donar les seves raons per seguir els dos promesos. A tots els presents els van semblar uns bojos.
-És cert el que diuen?- va dir una d'aquelles policies.
-Per ells sí. Tot el que han explicat és cert, però nosaltres no ho veiem així- va dir en Ranma furiós- Són uns assetjadors!
-Ser rival. Lleis del meu poble dir que deu matar rival en amor. Ser la neva rival i jo matar algun dia.
-No deixaré que en Ranma m'allunyi de la meva Shampoo- i va abraçar la policia- Shampoo estima'm i deixa aquest idiota d' en Ranma.
-Shampoo ser aquí, posar ulleres i deixar d'abraçar grossa i lletja policia.
La policia abraçada de nom Natsumi, es va sentir ofesa, amb un moviment ràpid es va desfer de qui l'abraçava, i d'un cop el va enviar a terra.
-Com m'has dit?- va dir aquesta dona a la Shampoo.
-Tu ser grossa i lletja, i no tenir pit. No comparar amb la Shampoo. – la Shampoo va tancar els ulls satisfeta pel seu insult.
Aquesta policia enfurismada va aprofitar que aquesta noia havia tancat els ulls i li va donar un cop de puny.
Quan la Shampoo era a terra, la Natsumi va aprofitar per emmanillar-la.
-Tu deixar anar. Jo matar, ser el meu deure. Jo parlar amb la meva àvia i ella castigar.
-M'has insultat, m'has amenaçat, ets una cria, però m'ho prendré de debò.
Els dos promesos es van mirar aquella policia era tan boja com els seus sis assetjadors.
L'altra policia, de nom Miyuki, semblava més educada i tranquil·la, va intentar aturar la seva companya, que farta de les ximpleries dels sis els va detenir de males maneres.
A partir d'aquell dia els sis rivals de la parella van quedar expulsats de la biblioteca, també va ser expulsada la Natsumi, la policia, havia provocat tantes destrosses com els sis bojos.
La Miyuki va saber que aquests sis tenien una ordre d'allunyament dels dos promesos que mai no complien, la dona els va dir que s'encarregarien que aquesta ordre fos complerta.
.
Des d'aquell dia la parella tenia tranquil·litat a la biblioteca i podrien estudiar en pau.
Aviat els llocs on visitaven la parella van anar posant denúncia contra els sis assetjadors que van començar a ser persones non grates en comerços, botigues, cinemes, i per a la majoria de veïns de Nerima tampoc no eren gaire estimats. Però principalment al dojo Tendo eren on menys els volia i tenien prohibida l'entrada. Els sis més d'una vegada van ser trets per la policia.
.
Moltes vegades els promesos en tornar al dojo, agafats de la mà, es trobaven amb els seus rivals. Aleshores començava una retirada estratègica i els portaven al bosc. Allí en Ranma i l' Akane utilitzaven aquests sis com a entrenament i provar noves tècniques.
Els dos promesos sortien contents d'aquell bosc, havien fet un bon entrenament. Els seus rivals sortien ferits ia rastres.
Tornaven a casa cansats, i allà amb molta subtilesa en Soun i en Genma li demanaven que es casessin, i ells amb res de subtilesa els donaven una pallissa idèntica a la dels seus rivals.
La Nabiki havia canviat, en part, encara volia ser la mànager dels joves, però ells sempre els posaven objeccions i ella callava, no volia enfadar els dos promesos.
Tòquio Rose havia desaparegut els seus amos i presentadors havien hagut de vendre fins i tot la seva roba interior més cara per pagar les altes demandes contra ells, entre els demandants hi havia Ranma i Akane. Però ni això els va salvar de la presó.
.
El temps va anar passant, i van sortir del Furinkan amb bones notes. Els seus companys sabien que eren parella. Els dos nois no tenien vergonya a besar-se davant de tothom.
Al final se'n van anar a la universitat que volien anar i que no van dir ningú on era, i van arribar a l'apartament que havien llogat.
En arribar a la universitat, de seguida van ser l'atenció de tothom. A ella li van demanar els nois sortir i ell la noia. Però en Ranma i l' Akane guardaven un secret, estaven casats, En arribar a Nerima després d'estar a la caseta va ser el primer que van fer abans d'anar al dojo.
Van adquirir nous rivals, tan pesats com els antics, que van intentar separar-los sense èxit. Però aviat aquests rivals van veure que assetjar-lo podia reduir la seva esperança de vida.
.
Va arribar el dia que va començar el Torneig Nacional, i tots els altres lluitadors els miraven com a intrusos.
-No hauria de ser aquí- va dir un lluitador prepotent-i tu amigueta tampoc. Jo i la meva dona hem estat els campions mundials els tres darrers anys, us farem puré.
La dona d'aquell home va mirar l' Akane amb menyspreu i ni li va parlar, estava per sobre d'aquesta cria.
Aquesta parella es va allunyar rient dels dos joves, sense saber que serien vençuts a la final per aquests mateixos nens que havien subestimat. En els combats dos contra en Ranma i l' Akane es va veure que eran dos ineptes, awuests combats no van durar ni mig minut. Els dos joves van vèncer aquests dos petulants sense problemes.
Ara en Ranma i l' Akane estaven classificats per al Torneig Mundial.
.
Cinc anys després.
.
El Torneig Mundial se celebrava novament, tant en la modalitat masculina com femenina, i mixt. En Ranma i l' Akane havien vençut per cinquè any consecutiu. Des que es van presentar la primera vegada, havien guanyat sense dificultat aquests Torneig. Ara eren famosos al món sencer, molt rics, però seguien vivint al dojo Tendo, havien obert franquícies a tot Japó, i volien expandir-se a la resta del món. Havien obert altres negocis, com fleca, gelateries.
Havien arribat a la final del torneig mixt, quan van veure pujar la Shampoo i en Ryoga, els dos joves es van sorprendre, no els havien vist en cinc anys.
-Ryoga, Shampoo!- va exclamar en Ranma- Què feu junts?, No estàs amb l'Akari?
-Amb aquesta petita criadora de porcs?-la Shampoo havia après parlar bé el japonès, encara que encara tenia errors en l'idioma- Aquesta noia va deixar en Ryoga pel noi ànec. – I va cridar furiosa- en Mousse deixar a la Shampoo per aquesta maleïda cuidadora de porcs.
-Això no és veritat del tot- va dir en Ryoga- poc després de desaparèixer vosaltres. Tots ens vam fer la idea que ja havíem perdut la batalla. I un dia anant pel carrer, anava buscant la granja de l'Akari.
-S'havia tornat a perdre- va xiuxiuejar l' Akane al seu marit, i aquest va assentir.
En Ryoga els va mirar i es va enfurismar.
-No m'interrompeu- va seguir amb el seu relat-com deia anava pel carrer quan em vaig sentir atacat.
- Jo anava a portar un encàrrec i veure a en Ryoga, em vaig llançar a sobre com fer amb en Ranma, però ell notar, i esquivar-me i donar-me un cop de puny.
-No ets gens cavallerós!- va contestar en Ranma.
-Com si tu ho hagués estat alguna vegada!- li va retreure en Ryoga.
-Ryoga em va vèncer, i davant de les matriarques, tornar-se el meu Airen, i aquella nit ens van casar.
-I en Mousse es va casar amb l' Akari, es van casar com a venjança contra nosaltres. ¡Que rancorosos eren!
L'Akane i en Ranma es van mirar sorpresos. Opinaven que això de rancorosos res. En Mousse i l' Akari tenien dret a ser feliços.
-I van ser feliços i van menjar anissos- va dir rient en Ranma.
Això va enfadar en Ryoga i la Shampoo.
-Ells tenen tres fills- va dir en Ryoga enfadat- i tots diuen que són una parella molt enamorada.
-I de nosaltres diuen que sembla que estar amargats- va continuar la Shampoo- no tenir fills, i és culpa d' en Ryoga.
-Shampoo! El metge va dir que eres tu la que no tenies possibilitats de tenir fills-li va asseverar el seu marit.
La Shampoo va mirar el seu marit furiosa i es van començar a barallar.
-Han de lluitar contra la parella contrària!- va dir el àrbitre- no contra vostès.
En Ranma es va acostar a la seva dona.
-Estan més bojos que fa cinc anys.
-Cada vegada que sento parlar a la Shampoo m'entren esgarrifances. Barregeu el japonès perfecte, amb la seva forma antiga de parlar.
I les dues parelles es van preparar per lluitar.
-Durant aquests anys hem après tècniques de la Cologne i altres matriarques- va dir rient en Ryoga,-es presumia orgullós- no esteu al nostre nivell.
En Ranma va mirar l' Akane. Ells també havien après tècniques noves, havien llegit pergamins, visitat temples. Els dies que tenien festa o vacances a la universitat.
-No serà fàcil guanyar. Aquestes dues males bestioles no són les que hem enfrontat en altres ocasions. – va dir en Ranma.
-A qui dius males bestioles?- va cridar en Ryoga.
En Ranma i l' Akane, no van respondre a aquestes preguntes i es van preparar per ser atacats.
En Ryoga i la seva companya es van llançar a l'atac, aquests dos joves havien acumulat molt odi cap a en Ranma i l' Akane, considerava que els havien traït. Tots dos es van sentir traïts pels que consideraven els seus veritables amors.
Els dos promesos van detenir l'atac i van retrocedir, i sense deixar de mirar els seus contaris es van parlar.
-No tenen res a veure amb els Ryoga i Shampoo del passat. Ser molt difícil guanyar-los-li va dir en Ranma a la seva companya- no val distreure's
-Són els rivals més difícils a què mostrem hem enfrontat als torneigs. Però els hem de guanyar- va contestar l' Akane.
-Per tot el que ens van fer quan érem adolescents, els hem de donar una bona lliçó- en Ranma va recordar totes les cites interrompudes, totes les vegades que van intentar separar-los, tots els atacs rebuts. Van ser els seus aliats, però també els rivals. I ja no era temps de perdonar.
-Serem nosaltres els que us donem la lliçó de la vostra vida- va dir en Ryoga de forma orgullosa.
- Ens heu condemnat a viure una vida miserable, - va dir la Shampoo va mirar en Ryoga- aquest home és només mig home. No serveix ni com a home ni com a porc, no es podria fer un estofat amb ell.
-Tu tampoc serveixes com a dona!, ni com gata!, tenim la casa plena de ratolins i ni procures caçar-los com a gata.
En Ranma i l' Akane ja estaven cansats d'aquells dos, les seves baralles eren molt avorrides.
-Quan ens barallem tu i jo no som tan avorrits- va dir en Ranma- li posem més emoció.
-Et dono la raó- va dir l' Akane- aquests dos no saben què és una bona baralla entre una parella d'enamorats.
-Oi que síii?- i Ranma i Akane van fer una posse cursi. En realitat era una burla.
I van començar a imitar la parella ximple de Shin Chan.
-¡Ranma!, aquests dos ens volen separar- els va mirar amb els ulls brillants.
-Són molt dolents, no saben que el nostre amor és pur i ningú no ens pot separar.
-¡Ranma!- va dir l' Akane. Agafada de les mans al seu amor, mirant-ho il·lusionada.
-¡Akane!- va contestar en Ranma, de forma cursi, mirant-la il·lusionat.
La Shampoo i en Ryoga s'estaven fastiguejat, tanta dolçor, tant amor. Si seguien així tindrien una pujada de sucre. Era impossible que una parella tan poc sensible com en Ranma i l' Akane s'haguessin convertit en una embafadora i repel·let parella d'emmarcats. I van decidir atacar.
En Ranma i l' Akane s'havien abraçat, sense adonar-se que eren atacats. I quan estaven a punt de rebre l'atac dels seus contaris.
-¡L'atac de l'amor!- va dir la parella.
I van començar a sortir cors de color rosa que van impactar contra els seus rivals. Aquest atac físicament no era potent, però si molesto, sobretot contra una parella que tan poc es volia com en Ryoga i la Shampoo.
Però mentalment va ser molt dolent. Era un atac que afectava la ment i deprenia de l'afecte que tenien la parella. Si la parella es volien aquest atac no els afectava, però si no s'estimaven… tenia molt d' efecte.
L'amazona i el noi de la cinta es van aixecar de terra. Aquest atac no els havia fet mal al cos. Però mentre el van rebre van veure escenes de parelles passejant, tenint cites, i el pitjor fent-se un petó. Era un atac que afectava sobretot la ment, Aquestes imatges amb tant d'amor eren per a ells.. repel·lents!
En Ranma i l' Akane es van separar i van mirar els seus rivals.
-Aquest és la nostra última tècnica especialment desenvolupada per si érem atacats per alguns dels que vau ser els nostres rivals- va dir en Ranma.-La vam provar amb els germans Kuno, per a ells que s'odien va ser fatal, no van poder suportar tanta amor i van caure a terra vençuts, vosaltres ho haureu resistit millor. Però us ha afectat.
- Això demostra que no us teniu gaire afecte, però no us odieu de tot - va sentenciar l' Akane- que us vau casar per obligació.
En Ryoga i la Shampoo es van llançar sobre l' altre pareja . Gràcies a l'entrenament amb la Cologne havien guanyat velocitat, i els seus rivals van ser enxampats amb la guàrdia baixa i van caure a terra.
En Ranma i l' Akane es van aixecar de seguida de terra, però ja tenien a sobre a en Ryoga i la seva companya, i els dos Saotome van rebre un rude atac dels seus rivals.
Era la primera vegada en cinc anys que algú els copejava i els posava contra les cordes.
-Ningú ens vencerà!, Ningú ens aturarà!- va cridar en Ranma.
- Això ho havia de cridar jo, - i va dir amb menyspreu en Ryoga- Nena!
-Et venceré noia violenta- va dir la Shampoo.
Aquests dos van cometre un error insultar la parella, que es va enfurismar, i molt, que van passar al contraatac.
En Ryoga i la seva dona estaven tan confiats de la seva superioritat sobre els contaris que no van veure arribar l'atac.
Els Saotome es van moure més ràpid del que havien fet els seus rivals, que van agafar per sorpresa, i va ser el moment en què en Ryoga i la Shampoo van rebre tots els cops que van donar als seus contraris.
A partir d'aquell moment, la baralla es va tornar molt igualada. De vegades en Ryoga i la Shampoo aconseguien arraconar els seus rivals i altres vegades eren aquests els que arraconaven l'amazona i la seva parella.
Al cap de lus minuts els dos grups estaven molt tocats, i …
-Tot a un cop!- va dir en Ryoga- o li donem un cop i els vencem o seran ells els que ens guanyin.
-No permetre-va contestar la seva dona-ells ens van humiliar, hem de vèncer-los
Mentre en Ranma i l' Akane tenien una conversa semblant
-Hem de guanyar-los -va dir en Ranma- no és ja per orgull, ni per revalitat el títol de campions.
- És perquè ells no s'ho mereixen.
-Ranma, Akane resar les vostres últimes oracions- va dir en Ryoga- d'aquest atac no escapareu
Era la sentència de mort dictada per en Ryoga.
-Doble Rugit del lleó- van cridar en Ryoga i la Shampoo, i davant seu es va formar una bola d'energia, el terrible atac d' en Ryoga.
En Ranma va mirar aquest atac. En Ryoga havia d'estar desesperat o desitjar tant la victòria per llançar aquest atac.
-Hem d'utilitzar aquest atac- va dir el jove de la trena.
-No ho podem fer, si ho fem ells…- va contestar l' Akane, veia que si ho feien els seus rivals podien patir.
- Oblida't d'aquests!, No podem tenir pietat!, Si l'utilitzen no serem nosaltres els únics afectats!- va mirar al seu voltant-molts dels aquí presents seran afectats- va contestar furiós en Ranma-és ells o nosaltres. Amb aquest atac no quedarà ni les nostres cendres, ni els de la gent més propers a nosaltres. Per ells no és combat, és una lluita a mort.
L' Akane va assentir i es van preparar per atacar.
-Tens raó, fem-ho. Tens raó amb aquest atac no només posen en perill les nostres vides sinó les de tots la de la gent reunida a l'estadi, l'hem d'aturar.
I davant de la vista de tots en Ranma va crear amb la seva dreta un rugit del lleó com ell del seu rival i amb la mà esquerra va crear un huracà del tigre i davant la sorpresa de tots els va combinar en un, però era una bola més petita que les del contrari.
- Això és les tècniques del tigre i de lleó juntes - va dir en Ranma- jo l'anomeno la cavalcada de ligre o del tigró- encara no sé quin dels dos noms posar-lo.
Mentre Akane va crear una bola negra petita, de la mida d'un meló.
-Aquesta bola sorprèn els vostres sentiments negatius, que són amb el que alimenteu els vostres rugits del lleó. Ara els vostres Rugits del lleó desapareixeran i us quedareu indefensos. No li he posat nom, si ho he de posar seria una cosa així com l'atac contra el porc d' en Ryoga.
L'amazona i el seu acompanyant van veure com les boles d'energia anaven disminuint fins a desaparèixer. Akane va fer desaparèixer la seva bola, no servia com a arma, només era com una baieta que absorbia la brutícia.
-Us he anul·lat momentàniament els vostres sentiments foscos. No podeu fer el crit del lleó durant un dia, tampoc no podeu fer l'huracà del tigre. Només us he deixat els atacs físics. – i Akane els va retreure- No tingueu cura, aquell atac que havíeu de fer hauria afectat moltes persones.
-Ens és igual els altres!, Tot val per a guanyem.
L' Akane es va enfadar, aquell Ryoga s'havia tornat un amargat, res a veure amb el jove amable que va conèixer. En Ranma va mirar el seu antic rival amb ràbia.
- Tu no eres així! - li va dir- Què t'ha passat? Tu no ets en Ryoga. Qui ets?
-Tu m'has passat!- va dir el noi- em vas treure tot. Sempre em guanyaves, em vas treure a l' Akane, em vaig haver de casar amb Shampoo, tot és culpa teva!
-ETS IDIOTA RYOGA!- Va cridar l' Akane- en Ranma no té la culpa de res. poses l'excusa que el meu marit té la culpa de tots els embolics on et fiques! Et vaig apreciar com un amic. Sempre vaig estar enamorada d' en Ranma- i va mirar la Shampoo- i ell de mi. Mai no t'ha volgut.
-Que l' Akari i en Mousse us deixessin va ser culpa vostra. Us ho vau ganar a pols- mentre seguia creant la bola d'energia- jo al final vaig saber reaccionar per no perdre el tresor que tenia destinat- va mirar a l' Akane- però abans vaig ser molt idiota- va sospirar- i de vegades ho segueixo sent.
En Ranma va llançar el seu nou atac no va ser molt potent, però va llançar els seus rivals a terra. En Ranma i l' Akane es van llançar sobre ells, cadascun va agafar-ne un.
-¡L'atac de la baldufa!
I els dos nois van començar a girar com una baldufa i van llançar els seus marejats rivals fora del tatami. En Ranma i l' Akane eren de nou campions!
Després de molts anys havien tornat a vèncer els seus rivals d'adolescència.
En Ryoga i la Shampoo, es van aixecar de terra, es van sentir més humiliats que mai, havien estat llançats en diferents direccions i es van ajuntar. Van mirar la parella que els va guanyar i van intentar atacar-los, però no tenien forces.
-Tant entrenar i no us ha servit de res- la Cologne i les matriarques se'ls van acostar estaven decebudes- us hem entrenat bé i heu perdut.
-La propera vegada…-Es va defensar en Ryoga.
-No hi haurà propera vegada!- va dir la Cologne- vau desobeir les meves ordres. Us vaig dir que mai guanyaríeu aquests dos i no en vau fer cas.
-Sereu castigats- va dir la cap de les matriarques-durant un mes romandreu al vostre cossos maleïts i després ens donareu descendència.
-I res de fer servir anticonceptius. Ni medicines per no poder tenir fills –la Cologne va mirar la seva néta–. M'has sentit Shampoo?, per aquesta medicina el metge que la va analitzar la va creure que no podia tenir fills - O creíeu que no sabíem perquè no teníeu descendència?.
Els dos joves es van mirar espantats ja no podien seguir faltant al seu deure, per al seu poble, de complir les lleis i tenir filles fortes, la Cologne i les matriarques s'encarregarien que no es tornessin a saltar la llei.
La Shampoo i el seu marit es van deixar caure a terra plorant d'ara endavant les seves vides serien un suplici.
La Cologne i el seu clan es van emportar aquesta parella literalment a rastres. Tots dos no volien tornar al poble, però res del que van fer van impedir això.
Els dos guanyadors van mirar l'escena amb un riure malvat a la cara, s'havien desfet definitivament dels últims. De l'Ukyo li van fer tenir una cita amb el seu cambrer, i van ser enxampats pel pare d'ella, avisat per en Ranma i k' Akane, aquella nit l' Ukyo i el seu cambrer van ser casats. Els Kuno van caure davant l' atac de l' amor.
Finalment tenien el camí lliure d'obstacles.
Van ser entrevistats per diversos periodistes, ningú no els feia preguntes sobre la seva vida personal.
-Són els millors artistes marcials de tots els temps, a què aspiren?
-A seguir guanyant el campionat durant tot el temps passible- va contestar en Ranma.
-Són famosos, són rics, però viuen de forma austera al dojo Tendo, No podien viure envoltats de luxes?
-La fama ni la riquesa ens importa. Volem ser els mateixos de sempre, anar als llocs que anàvem quan érem joves. Els llocs de luxe no són per a nosaltres. Preferim menjar al restaurant de la cantonada que un restaurant car.
Els periodistes se'l van mirar estranyats. Aquest comportament no era normal, la gent amb diners els gastava en pisos, en cotxes, en iots. I aquests nois el gastaven en comerços, millorar el seu barri o obres benèfiques.
Van continuar parlant durant una estona.
Quan van sortir van agafar el cotxe, el mateix cotxe que van adquirir a la universitat.
-Demà anem a la caseta de la muntanya a descansar un parell de dies.- va dir ella.
- Deixarem els nostres pares a càrrec del dojo. La meva mare s'encarregarà que compleixin el seu deure i cuidaran el nostre fill.
L' Akane va riure.
-Així no faran maldats. Vaig enviar a la Nabiki a la botiga de roba. Es pensa que va d'encarregada- tots dos van riure- i va de noia de neteja.
Tots dos van riure a riallades. No era la primera vegada que feien això a la Nabiki, l'estaven castigant per tot el que els va fer ella anys abans.
L' Akane va mirar en Ranma.
-Estem a dalt de tot, no podem continuar pujant. Què farem?
En Ranma la va mirar. La va abraçar i la va besar.
-Doncs seguir com fins hora- va contestar ell- seguir endavant i impedir que ningú ens impedeixi aconseguir el nostre objectiu.
Ella va assentir.
-Ningú ens aturarà!- va dir ella.
- Mai!- va contestar ell.
Es van besar i van pujar al cotxe van sortir del pàrquing i es van perdre entre la circulació de la nit de Tòquio.
.
Fi.