2. El preludi de segona nit.
.
2. dia. El preludi d'una segona nit. (2. part)
.
L' Ukyo, es tornava boja, enmig de la foscor. Des que aquell monstre la va atrapar.
Havia arribat a l'habitació de l'Akane. Amb un monstre a la mansió, tenia l'excusa perfecta per matar-la. Feia quatre-cents anys que volia assassinar-la, però el seu marit no el va deixar fer-ho. Però es va venjar a les amigues de l'Akane.
Les antigues rivals de l'Akane van quedar d'acord. Encara que ella era la de més categoria a la Família no els va haver d'ordenar que l'ajudessin. La Shampoo i la Kodachi no es van fer pregar, també desitjaven matar aquesta idiota, li havien guardat rancúnia durant aquests quatre segles.
S'havien mogut amb sigil per la mansió, fins a arribar a l'habitació de l'Akane, i aleshores van descobrir que la propietària d'aquesta habitació estava cuidada per les dues serventes, desfer-se'n va ser fàcil.
Després d'això es va complicar tot, i molt. Quan creien que havien vençut l' Akane, aquesta es va remoure i va matar a la Shampoo amb una arma prohibida. La Kasumi transformada en un monstre va segrestar la Kodachi. I ella va ser segrestada i portada a un lloc buit i fosc per aquest ésser que es va colar a la mansió. Amb ella es va emportar el cadàver de la Shampoo i ell de les dues amigues de l'Akane, però no sabia què li va passar a elles.
No sabia el temps que estava ficada en aquell lloc, podien ser minuts, o hores!
-Ni ho sabràs- va dir una veu, la veu d'aquell ésser que la va segrestar- no saps el temps que has passat aquí, tancada. Ni el temps que ha passat fora d'aquest lloc. Per a tu poden haver passat minuts, i al món real segles, o al revés.
-Qui ets? No saps qui sóc? Doncs jo t'ho diré! Sóc la Gran Comtessa d'aquesta Família! Si no em deixes anar la teva vida no valdrà res. Jo faré que t'arrenquin la pell a tires. Et donaré el que em demanis si em deixes anar.
-Dir-te qui sóc- l'ésser va riure sinistre, amb maldat-la vostra creació. Jo vaig néixer gràcies a vosaltres. La gran comtessa?- pel to que va posar aquest ésser no la respectava-per mi ets una puta venedora d'okonomiyakis, que no eren dels millors, els he menjat millors. El teu pare va ser un gran mestre, tu… ni una vulgar aprenent- va riure-I el teu comte el pitjor director del Furinkan. Donar-me alguna cosa? No tens res que em puguis donar, l'únic que hi ha a la teva mansió que vulgui, jo mateix l'agafaré, ningú evitarà que ho faci. Mentre aniré matant un darrere l'altre. Fins haver liquidat la vostra pèrfida raça. I seré cruel a fer-ho. I tu no seràs la darrera de morir.
-Et canvio la meva vida per la de l'Akane- va temptar la vampira.
-En el moment que vulgui anar per l' Akane, hi aniré, no m'interessa ella. Per ara et castigaré a tu. Et deixaré sola aquí, i embogiràs, però quan torni per tu... desitjaràs haver mort quan vaig estar a punt de matar-te fa quatre segles.
L' Ukyo es va emportar les mans a la boca, ja sabia qui era aquest ésser. Hi havia tornat de l'Hades a els matar.
-ETS…! , TU ETS…!- La Comtessa ja sabia qui era aquest ésser, i perquè es reservava a l' Akane per al final, però aquest ésser ja no estava amb ella. L'havia deixada sola, o això va pensar ella.
.
..
En Ranma a l'exterior, a quilòmetres de la mansió. Menjava un conill, ho havia rostit. No hi havia ningú a prop, ningú oloraria el rostit. Va pensar en la conversa que va tenir el seu esperit amb l' Ukyo en la dimensió fosca. Aquesta noia es tornaria boja en estar sola i incomunicada. Però també va deixar una llavor, d'aquella llavor florida, una planta que provocaria al·lucinacions a la noia. No serien iguals a les que tenia l'idiota d' en Ryoga. Ella veuria molt de tant en tant llampades lluminoses, petites llums, i això sumat a estar sola, a les fosques i sense sentir res, la tornarien boja, i aquella habitació hi havia alguna cosa més que remataria la lucidesa de la comtessa. I quan això acabés, va treure del no-res un flascó i el va mirar. Faria servir amb aquesta noia el contingut d'aquest flascó, o potser no caldria. En Ranma va riure, la Ukyo podria ser que no necessités el contingut d'aquest frac.
En Ranma abans de sortir de la mansió va deixar una part de la seva ment a la mansió, aquesta part turmentaria a en Ryoga. Aquesta part n'era independent, fins que es tornessin unir. Aquest esperit era immortal i tenia voluntat pròpia. Podia fer el que volgués encara que estaven en contacte, allò que el seu jo físic veia o sentia, el seu jo esperit ho sabia i al revés. Aquesta part era la que va parlar amb l' Ukyo.
No era la primera vegada que va fer servir aquest truc. El va utilitzar durant mesos per infiltrar-se al castell i posseir sense que ho sabessin alguns dels seus habitants. I ho va usar per posseir el cavaller de la Família estrangera, que va arribar per avisar que serien atacats, i al que ningú va creure. El va utilitzar per crear la noia que s'assemblava al seu jo femení, i per posseir a en Genma i destruir-lo, no va tenir pietat de matar el seu pare, aquest ésser va matar centenars d'humans o els va convertir, en Genma ja no era el seu pare, era un monstre. Tot i que mentre ho va fer crema, li va dir qui era, i que no li perdonava el que el va fer patir durant els anys que el va entrenar.
Ara amb el seu cos carnal a les muntanyes i una part de la seva ment, separada d'ell, turmentant en Ryoga, es preparava per atacar la mansió, ho faria quan es fes fosc, encara faltaven hores. s'amagava i observava tot des de les muntanyes llunyanes.
.
I sense voler la seva ment va tornar al passat, al dia que tot va canviar.
Havien estat atacat a casa pels seus rivals transformats en vampirs. L' Akane, la Nabiki, la Kasumi i ell van poder fugir a costa del sacrifici dels pares.
Fugien per la ciutat, quan davant seu va aparèixer el senyor Tendo.
-Hola nenes, veniu! Ja estem fora de perill, està tot solucionat.
Els quatre joves es van quedar aturats, alguna cosa li deia que desconfiessin, que no era bo fer cas a en Soun. Quan en Soun havia solucionat alguna cosa? Sempre fugia del perill!
-Anem Kasumi, Nabiki…!- va mirar a l' Akane-Akane, filleta. Tu que ets una còpia de la teva mare! Torneu les tres amb mi, amb el vostre amorós pare. Ranma vés tu també, els teus pares t'esperen, et volen amb ells. Veniu els quatres i estarem sempre junts.
En Ranma i l' Akane es van mirar, en Soun estava estrany, no era el mateix de sempre, alguna cosa en el to de veu, en la seva forma de moure's i de comportar-se els van portar a desconfiar-ne. La Nabiki sempre desconfiada no es va fiar del seu pare, però la Kasumi…
Es va acostar al seu pare confiada, mai desconfiada.
-Nooo! – va cridar l' Akane espantada i alarmada- No t'hi acostis, ja no és el nostre pare. És un …
El crit va arribar tard, de cop en Ryoga va caure del cel va agafar a la Kasumi fortament.
-Ara seràs una de les nostres! – va dir el vampir. I va mossegar la Kasumi al coll.
-Pare ajudar-la!- va suplicar la Akane.
-Ja ho faig- va dir en Soun sense moure's per salvar la seva filla- en uns segons la Kasumi serà una dels nostres, ja no hi ha marxa enrere, i després us toca a vosaltres.
I en Soun va riure amb maldat. Aquest home era un monstre, un vampir, com en Ryoga o com ho serien ja els pares d' en Ranma.
-Només hi ha dues solucions! Ser uns dels nostres…. O ser el nostre menjar- tots van mirar a qui ho va dir. Tots van mirar la Kasumi. Ja era un monstre- veniu i serem els amos del món. Els humans només són guanyats.
La transformació havia convertit la Kasumi en un ésser terrorífic. Ja no era la dolça i pacifica Kasumi. A la seva veu hi havia maldat, els seus ulls desprenien crueltat. Els seus ullals desitjaven sang.
-Unir-nos a nosaltres i ser immortals- va dir en Soun- esteu sols. No fugireu per sempre tard o d'hora acabarem amb vosaltres i us transformarem.
- Cap a aquí vénen molts de nosaltres- va dir en Genma que va aparèixer. Va mirar el seu fill- Nosaltres us transformarem, ells es beuran la vostra sang fins a deixar-vos secs.
-Per què transformar en Ranma en vampir?- va dir amb ràbia en Ryoga- jo ho vull mort!- va cridar i es va llançar a una velocitat inhumana sobre en Ranma.
Aquest el va veure venir i el va colpejar, no va saber com el va poder aturar, potser fos el seu instint de supervivència. El vampir es va estampar amb en Genma, en Soun i la Kasumi, i tots quatre van caure a terra.
En Ranma va aprofitar això, va agafar l' Akane amb una mà i la Nabiki amb una altra i va sortir corrent.
-Fugim!- va dir el jove. Tots tres van sortir corrent.
L' Akane plorava, el seu pare i la seva germana gran s'havien transformat en uns monstres.
En Ranma estava espantat, li deia alguna cosa que la resta de la seva vida seria una fugida. Amb dues noies per protegir. Alguna cosa li deia que en aquella fugida perdria alguna cosa. Que aviat una de les noies cauria.
La Nabiki va mirar enrere, i va veure la seva família, la seva ment va començar a calcular. Aviat clarejaria, segons les llegendes els vampirs no suporten la llum del sol i podien fugir, fugir on? No podien fugir per sempre, tard o d'hora serien capturats, i un cop transformats o morts, va pensar en l'única sortida i va somriure. Aquesta era l'única solució i la posaria en marxa així que pogués.
.
Van començar a fugir, van sortir de Nerima, i es van endinsar al bosc. Viatjaven de dia, si s'acostaven a un poble el miraven de lluny. Van trobar molts destrossats, i sense ningú, l'epidèmia vampírica s'expandia amb rapidesa. Si era de dia s'acostaven i agafaven menjar, medicines, i roba i fugien amb rapidesa, en aquella fugida es van topar amb vampirs febles els qui van matar. Sabien que si es trobaven amb gent com en Ryoga o en Mousse, algun d'ells tres es perdria.
Ranma estava cada vegada més preocupat, l' Akane espantada, i la Nabiki… callada, alguna cosa rondava pel cap de la noia, una mica atroç, però ni en Ranma ni l' Akane ficats en els seus problemes es van adonar que aquesta noia els trairia.
A les nits es refugiaven a coves, tapaven l'entrada amb pedres, i inspeccionaven les coves perquè no tinguessin una segona entrada. Dormien malament i es despertaven a cada instant. I un dia en despertar en Ranma i l' Akane, van descobrir que la Nabiki els havien abandonat, van saber a l'instant la raó d'aquell abandó. La Nabiki els trairia, els delataria els vampirs.
Van intentar fugir, però malgrat ser de dia van ser capturats. Els vampirs ja havien aconseguit la lleialtat dels alguns humans, que aspiraven al mateix que la Nabiki, ser vampirs per ser immortals, alguns ho van aconseguir, molt pocs, la majoria van ser enganyats
Van ser atacats a traïció. Enganyats per gent que va dir que els ajudaria. En Ranma va ser deixat inconscient i va fer tot el viatge ficat en una gàbia pujat a un carro, al costat de l'Akane.
Quan es va despertar estava en un cel·la sol i alguna cosa li va dir que tot estava perdut. Però li van donar alguna cosa i va caure inconscient.
.
..
En Ranma va tornar al present quedaven algunes hores per fosquejar, va notar que la part del seu esperit que va deixar a la mansió, s'estava divertint a costa de P-chan. Aquest puto porc, egoista i envejós els ho pagaria car, ja ho feia. Per a aquest vampir de merda, traïdor al seu clan, no li resultaria fàcil que li quedava poc de vida, o no mort. Va transformar la seva família a vampir, allunyar-lo d'Akane. Aquest vampir havia matat els seus propis pares i fins i tot a l'Akari la seva nòvia. Amb el seu afany d'aconseguir a l'Akane, va ser el principal responsable de la destrucció del món, per tot això es mereixia un fi exemplar.
En Kuno, el gel ho aniria envaint a poc a poc, fins a transformar-lo en una estàtua de gel.
El doctor Tofu havia embogit i aviat seria assassinat per la seva dona, ajudada per…
L' Ukyo… es tornaria boja a la foscor del món fosc, però el que li tenia reservat per després seria…
L'exdirector Kuno, mai no l'anomenaria el Comte, el verí que el va inocular, el mataria a poc a poc. Ningú no ho salvaria.
La seva mare, la Cologne, tindrien la fi que es mmereixien. En Soun?... mort, el que hi havia al castell era una rèplica, un clon, encara que ni aquella còpia sàvia que no era l'original, en Tofu tenia molt a veure amb això.
I l' Akane? Aquest era un altre assumpte. Es va aixecar d'on era. Va volar al mirador del que quedava de la torre de Tòquio, i va mirar la desolació dels que abans va ser Tòquio, va recordar quan va tenir allà la seva cita amb l' Akane, com van gaudir aquell dia sense molèsties. Va ser aquell dia en què van començar a concebre el pla per fugir. Aquest pla no es va poder complir.
-Akane! - Va dir amb pena l'ésser que va ser en Ranma i va plorar enyorant amargament el seu gallimarsot perdut, va ser un lament que havia durat quatre segles, quatre segles de solitud, d'enyorança cada segon per la seva núvia, que la separació era una ferida que no deixava de supurar, que no es tancaria mai. Aquest patiment el faria pagar a tots els putos vampirs de la mansió, especialment el porc i l'exdirector. Estaven esperant unes hores que seria el preludi de l'infern..
.
..
L' Akane en la solitud de l'habitació, pensava com la mataria aquest ésser, en què aviat estaria eternament amb en Ranma.
Quan va rebre la visita que menys esperava.
Es va obrir la porta i va veure entrar la Nodoka i la Cologne. Les dues dones venien per informació i ella no estava d'humor ni disposada per donar-li-la.
-Akane, filla- venim per informar-nos- va dir la Nodoka.
-Nodoka- va dir amb ràbia l' Akane, -en primer lloc no sóc la teva filla. Per tant no torni a dir-me filla. La meva mare va morir fa molts anys- va dir la noia furiosa, ja no respectava aquesta dona, la Nodoka va victorejar la mort del seu fill, no la perdonaria mai. I va mirar la Cologne- Què volen vostè i aquesta puta bruixa vella? .
- Busquem informació sobre la meva néta, sobre la Senyora Comtessa i la senyoreta Kodachi.- va dir la Cologne.- va passar per alt l'ofensa de l'Akane.
L' Akane les va mirar amb fúria, no es contindria. No estava d'humor per tenir un interrogatori i menys d'aquelles dues bruixes. Els deixaria anar tot el verí que portava a sobre
-Aquestes tres van venir a matar-me. Em van atacar, anaven a fer-ho passar com un atac d'aquell monstre. Van matar les meves serventes. Em vaig defensar de la Shampoo. Abans que em matés, la vaig matar, com vaig haver de fer fa segles i no em penedeixo de fer-ho - va mirar la Cologne amb odi, i aquesta va retrocedir, aquesta noia no era la jove que va conèixer- si la bruixa que té per àvia l'hagués educat bé i no amb les putes lleis del seu antiquat poblet de merda… -la Cologne va fer un gest d'atacar-la i l' Akane va treure les dagues. La Cologne va mirar a l'Akane. I es va relaxar, aquesta noia podia matar-la. No era l'Akane que va conèixer, ara tenia molt més geni, des que va morir aquell que no posarien anomenar- a la Kodachi se la va emportar un monstre d' en Tofu i no va notar la seva presència, segur que és morta i…– se li va escapar un riure sinistre -.. devorada - va deixar un instant de parlar- i així que la comtessa...
-Me la vaig portar jo i la tinc presa, només jo la puc treure d'allà on és, i la trauré per matar-la – va dir una veu. I davant ella va aparèixer un esperit, que cap d'elles tres va reconèixer- ara la tinc presa. I si la Kodachi se la va menjar aquest monstre, i he de dir que va gaudir fent-ho. Encara que no entenc com va poder menjar-se-la sense morir enverinada. La Kodachi era indigesta i verinosa.
Les tres vampires el van mirar espantades, al principi. La Cologne es va preparar per atacar-ho i això va fer, i va travessar l'esperit com si aquest fos fum
La Nodoka va treure la katana i també ho va atacar i li va pegar talls al seu enemic, però igual que la Cologne va ser com atacar a fum.
L' Akane es va quedar quieta, sabia que era impossible atacar aquest ens. Es va deixar caure sobre el llit i assentada i espantada va veure com es desenvolupava l'acció. No podien contra aquest ésser, estaven mortes.
Les dues vampires de més edat, van atacar una vegada i una altra en ser sense resultats.
-No aconseguireu res - va dir ser rient-se'n, burlant-se d'aquestes dues vampires- només sóc una projecció del meu autèntic jo. Ell en aquests moments és lluny d'aquí. Sota el sol, gaudint de la llum. Només sóc una ombra espia, però autònoma del meu autèntic jo, encara que a cada moment li retrasmet el que faig i jo sé què ell fa.
- Si això és veritat, vull parlar amb ell! No amb un enviat!- va exigir la Cologne.
-El meu jo real es nega a parlar amb tu. Està contemplant les destrosses que vau provocar els vampirs i està furiós pel que veu, com jo- va dir el ser- quan ho tinguis davant només serà per matar-te, està molt furiós.- es va girar a la Nodoka- Et mereixes morir, no vas fer res per salvar el teu fill. El vas deixar morir.
-Aquest va deixar de ser el meu fill! -va dir la Nodoka furiosa- es va negar a ser un vampir, a ser un dels nostres!, i va atacar el Comte, es va negar servir-lo, es va merèixer morir!
- Esperàveu que un ésser inferior com el vostre comte el fes agenollar-se? En Ranma mai no hauria servit al vostre maleït comte de merda. Sou escòria, rendir pleitesia a un ésser inferior a vosaltres.
-Ell ens va convertir!, vam rendir pleitesia al nostre senyor!- van dir com en un salm les dues vampires majors. L' Akane les va mirar amb fàstic i menyspreu, ella no devia pletesia a ningú. Només a ella i a…
-Us vau poder resistir a la conversió, va estar a les vostres mans salvar-vos, era més dolorós… però hi va haver persones que ho van fer. Es van tornar immunes i verinosos a vosaltres.
- Els primers caçadors de vampirs, els vam atrapar i van cremar a la foguera. Hem procurat que no hi hagi més casos- va dir la Nodoka.
L'ésser les va mirar i va somriure.
-Doncs se us va escapar una persona, n'hi ha entre vosaltres un que no és un vampir. Algú que és com jo. Algú que es va resistir i es va convertir en quelcom que no és ni humà ni vampir. I aquest algú és en aquesta mansió. Com un més, sense sospitar que no és de la vostra família. Aquest algú sense saber-ho us ha estat vigilant i per aquesta persona sé moltes coses de vosaltres. Tot i que ni ell mateix sap que és un espia.
Les tres dones van mirar en ser. Preguntant-se qui era el traïdor.
-Esbrinarem qui és i ho matarem- va dir la Nodoka-el Conde…
-I qui et diu que no ets tu?- i va mirar a la Cologne- o tu o l' Akane, fins i tot el vostre estimat líder. O algú que ja ha mort, com la Nabiki, o la Kodachi, ja sabeu, feta la feina, Perquè necessito l'espia?- i l'ésser va riure.
La Cologne va mirar en ser i va somriure.
-Si no et podem tocar, tu a nosaltres tampoc.
-Aquí t'equivoques, en part, no us puc tocar el cos però si les vostres ments, per mi sou febles mentalment. Us puc tornar boges, com estic fent amb en Ryoga. Però a vosaltres dos us esborraré la ment. No recordeu que m'heu vist, ni que heu visitat l'Akane. Us anireu a emborratxar. I no recordareu res.
Les dues vampires de més edat es van mirar arronsar les espatlles, preguntant-se on estaven i sense mirar a l' Akane van sortir de l'habitació d'aquesta.
Només van quedar l'ésser i l'Akane.
-Què pretens?- va preguntar l' Akane- Per què no em mates d'una vegada? Vull estar amb en Ranma, porta'm amb ell.
-No, no et mataré Per què m'ets d'utilitat!
-No sóc la teva marioneta! -va dir ella enfadada.
- No, no ho ets. Tu tens unes comeses, de les quals no es pot escapar. En què jo només seré un espectador. Per reunir-te amb el teu Ranma has de complir el teu destí. Això ho sabem tant tu com jo.
L' Akane se'l va mirar estranyada, no sabia a què es referia aquest ésser… o potser sí.
L'ésser es va allunyar.
-Adéu Akane! No serà la darrera vegada que ens vegem. Aviat rebràs una altra visita i compliràs part de la teva feina.
-No te'n vagis!- va dir la noia- sé qui ets!. Torna i porta'm amb tu…- i la noia va plorar amb amargor i desesperació- sé que ets Ranma, porta'm amb tu. – i va continuar plorant, ho feia durant quatre segles cada dia. Quatre segles de tortura sense en Ranma, plorant pel seu amor mort, pel noi que va matar ella contra la seva voluntat. Quatre segles sola, enmig d'aquella gent cruel. Ja no ho aguantava més, si aquest ésser no complia amb la seva paraula de portar-la amb en Ranma, seria ella qui aniria a la recerca d' en Ranma. No aguantava aquell buit que hi havia al seu cor.
.
..
L'ésser es va allunyar de l'Akane, amb el cor destrossat. Tenir la seva Akane al costat i no poder-la consolar, ni dir que ell era part d' en Ranma, encara que sabia que ella ho havia reconegut. Va notar que el seu jo carnal també patia pel mateix. Però havia d'allunyar aquest dolor, deixar-ho a un vostat i continuar torturant a en Ryoga. Com oblidar aquest dolor, aquesta amargor? D'aquell dolor, d'aquella amargor va néixer les ganes de venjança que en movia l'ésser. D'aquest dolor venia la decisió que va tenir en dir que si, quan diversos entris li van proposar de ser el venjador que destruiria els vampirs i altres éssers. Compliria el seu objectiu, obtenint a canvi la seva pròpia venjança i…
.
La Kasumi es va despertar, va notar de seguida que inconscientment s'estava transformant en vampira, es concepte i el seu cos va adquirir l'aspecte d'una humana de pèl blanc i llarg ulls grisos i molt bella. Es va treure la pell d'ós que la tapava. I va mirar cap a la sortida de la cova, havia de ser mig dia. Però on era no arribava la llum de sol, només una tènue claredat. Però el sol ja no era un problema per a ella, ja no afectava aquest destructor de vampirs.
Va mirar al seu voltant i va veure la roba de la família que va devorar aquella nit. Va buscar entre la roba de la dona i va veure un vestit blanc i una mica transparent. Devia ser una camisa de dormir.. o aquella dona es dedicava a la professió més antiga del món. Una puta anant amb un home i els fills? No impossible, i es va adonar del que treballava aquesta família.
La dona atreia viatgers solitaris, el portava al seu campament, i entre tota la família els matava. Es quedava amb les seves pertinences i es desfeia dels cadàvers, o els esquarterava i venia la carn aels pobles. Aquesta família no només fugia per tenir una nena gairebé adolecent, fugia perquè els havien descobert com a assassins i caníbals.
La Kasumi no va sentir llàstima d'haver-los matat, va gaudir fent-ho. I va ser aleshores quan li va arribar una fragància, una olor. Un nou ésser era a prop, algú qui caçar i devorar.
Va sortir de la cova i va seguir el rastre, no era d'un humà, tampoc d'un animal, ni d'una bèstia, coneixia aquesta olor, ella juntament amb en Tofu va crear aquesta raça, era un home-bèstia, un ésser primitiu i gairebé sense intel·ligència .
Va caminar uns metres seguint el rastre d'aquell ésser. Els seus sentits estaven superdesenvolupats. Tot i ser humana, ara tenia un bon olfacte, podia veure clarament les petjades d'aquell ésser. I en percebia la calor.
Es va acostar sigil·losament com un felí, anava contra el vent perquè aquest ésser no l'olorés. Era una caçadora i no necessitava armes, ella mateixa era una arma.
Va continuar caminant fins a una clariana, per descobrir que aquest ésser l'esperava. Kasumi s'ho esperava. Va entrar a la clariana i va anar fins i tot, l'ésser que la va mirar com un lleó a la seva presa. La noia se li va acostar i li va somriure, l'ésser va grunyir i al clar van entrar diversos éssers més com ell.
Aquestes bestioles eren una barreja d'éssers. Dissenyat sobre cobaies humanes als quals se'ls havia barrejat amb gens de goril·les i óssos. Eren peluts, com óssos. Agils com a micos. I amb una mica d'intel·ligència dels humans. Mesuraven uns dos metres o més d' alt. Les mans acabaven en urpes, atacaven en grup i planejaven l'atac. O sigui que ella havia caigut al parany d'aquell grup… o potser no.
Va fer servir les seves feromones per excitar el grup, que va caure dominat pel plaer de jeure amb aquesta femella, encara que no fos de la seva espècie. El mascle alfa va voler exigir la seva posició per quedar-se amb aquesta femella i els altres membres, tant mascles com femelles es van oposar. I es va entaular una lluita entre aquests monstres per aparellar-s'hi. En aquest grup es va trencar la jerarquia i diversos d'aquests éssers van atacar el cap alhora, matant-lo i descuidant-lo. Van lluitar entre ells fins a quedar-ne només un, que es va acostar a la jove humana i en estar a prop… la jove es va convertir en un monstre més horrible que ell, l'ésser creat per en Tofu seguia dominat per les feromones d'aquesta femella, i sense sortir de el seu encantament, va ser obert en canal per aquest monstre que va ser la Kasumi. Aquesta li va treure el cor a la seva víctima… i se'l va menjar, Es va donar un festí amb tots els éssers que s'havien matat entre si.
Quan va acabar era mitja tarda i no quedava gaire d'aquell grup d'éssers, va arrossegar les restes al cau i va descansar un parell d'hores. Va sortir quan era nit tancada i convertida en una gran lloba es va dirigir cap al castell, es venjaria d' en Tofu i qui es posés davant, ningú no l'aturaria.
.
Conginuarà…