.
2. dia. El preludi d'una segona nit. (3. part)
En Tofu era al seu laboratori. La ferida del Comte feia mal. El doctor no trobava l'antídot adequat, si no aconseguia aviat la cura seria vampir mort. No va servir el que va donar a la Kasumi. Quan creia tenir un antídot i l'inoculava al Comte. El verí canviava i destruïa aquest antídot, aquest verí semblava tenir intel·ligència pròpia i canviava a voluntat, anul·lant els antídots.
-No segueixis, Tofu. No hi ha antídot, aquest verí és part de mi, canvia per anul·lar les teves medicines. Sóc jo que ho controla. Mai no trobaràs l'anti verí.
En Tofu es va girar i va veure l'esperit que rondava pel castell.
-No hauries d'existir, els esperits no existeixen- va dir el doctor- la ciència…
-Segons la teva ciència els vampirs tampoc devien existir. Són éssers de la literatura, i mirem a tu i a mi, un vampir i un esperit.
En Tofu se'l va mirar aquest ésser tenia la solució al seu problema
-Donar-me l'antídot! El Comte em matarà si no ho salvo.
- No m'importa el que et faci el teu comte- en Tofu va reconèixer el to amb menyspreu amb què va dir comte.- Tu t'ho has buscat. Per fer experiments amb humans, per ser cruels. La Nabiki ja ha caigut, la Kodachi i la Shampoo també, va ser assassinada per l'Akane. A en Mousse me'l vaig carregar, a en Ryoga i a en Kuno els queda poc, igual que al teu comte. La Nodoka i la Cologne cauran. Pel que fa a tu, tu mateix has escrit el teu final. A la Kasumi, és un monstre que hauré de caçar tard o d'hora.
- No toquis a l' Akane!- li va advertir en Tofu, havia notat que aquest ésser no va dir el seu nom. Tant sol com.l' assesina de la Shampoo- la necessito…
-Per fer els teus experiments amb ella!, perquè és diferent de vosaltres. – va dir el fantasma- la tocaré… encara, ella té un propòsit de complir, i no serà per servir-te de conillet d'índia.
L'ésser es va girar i se n'anava.
-Si, tinc l'antídot… però… jo només sóc una projecció del meu jo carnal, hi ha l'antídot per curar el comte, el va utilitzar amb la Kasumi. El meu jo físic té la cura… i no te la donarà. Quan ens veiem de nou, quan m'uneixi al meu jo físic i siguem un, recollirà el que quedi de tu i ho lliurarà als servents de l'infern que et castiguen pels teus crims. I el fantasma es va esfumar deixant sol a en Tofu, que molt espantat i frustrat es va adonar que la seva ultima hora estava propera. I pel que va dir aquest ésser seria horrible.
.
..
En Ranma corporal va mirar dede la ruïna que va ser la Torre de Tòquio el capvespre, i va caminar pels carrers, es va parar davant d'un derruït edifici, hi havia hagut una botiga de records, allà li va comprar un penjoll que l' Akane li va demanar. Havien visitat aquesta botiga quan van ser la Torre. L' Akane es va enamorar d'un penjoll i ell se'l va comprar. Encara recordava la cara d'il·lusionada que va posar quan li va donar, semblava una nena amb una joguina nova. Encara sentia a la cara el petó que ella li va fer. Va enyorar aquesta època i va enyorar la seva nòvia i els moments passats amb ella, tant els bons, com els dolents, anyoraba l' Akane per complet.
Va moure el cap, ara no era hora per recordar això, estava capvespre, aviat seria de nit. I havia d'acabar el que va començar. I va començar a dirigir-se en direcció a la mansió, aquella nit acabaria amb aquesta maleïda espècie
.
..
En una altra part la Kasumi, transformada en una gran lloba, corria cap a la mansió, desitjava amb ganes clavar els ullals a en Tofu, no hi havia res en res d'intel·ligència, o molt poca. Ara era una autèntica lloba i buscava una presa i se n'alimentaria.
I els havents de la mansió es preparaven per a la segona nit de terror, però ara es defensarien millor.
.
..
L'Akane va mirar el rellotge de paret, faltaven poc per fosquejar i que les portes i finestres es tornarien a obrir. Pel que havia sentit, avui un grup nombrós esperaria el monstre i el destruiria. Impossible!!, si aquest ésser havia acabat amb les altres quatre Famílies, seria poc probable acabar amb ell. Estaven acabats. Sentia els laments d'en Ryoga, sentia el patiment de la Kasumi en el seu nou cos. I ella es lamentava de ser viva, si ser un vampir es pot dir que és viva.
Si aquesta bruixa que va tenir per germana no l'hagués traït, si no haguessin estat agafats presos pels servents dels vampirs. Ficats en una gàbia i portats en una camioneta, durant un parell de dies, fins al que abans va ser Nerima, i ara només eren un motó de ruïnes, cases fumejants i ruïnes.
L'Akane va plorar, anava desperta, amb en Ranma inconscient, amb el cap a la seva falda. Tot el que va passar després va ser un malson, la resta de la seva vida ho va ser. Durant quatre-cents anys va viure una tortura, sense en Ranma. A cada moment desitjant morir, sense poder-ho fer. Vivint una existència de què no podia escapar.
Es va acostar a un armari, va treure un calaix i enganxat a sota hi havia una bossa. I dins seu el penjoll que li va regalar en Ranma. Ho havia tingut amagat molt de temps. Fins que la Nabiki el va trobar i se'l va intentar portar al comte. L'Akane es va adonar de seguida del robatori i va atrapar la seva germana abans que li donés al comte. L' Akane ho va recuperar, però el que li va fer a la Nabiki va ser massa cruel, la Nabiki no es va recuperar de les ferides, però es va venjar. I per aquesta venjança s'havia de casar amb en Ryoga. Encara que la cara de la Nabiki mai va sanar.
-Ranma per què em vas deixar sola?, per què em vas fer matar-te?, per què no em vas endur amb tu a l'altre món?, per què em vas deixar aquí i vas deixar que el director Kuno em maleís per no poder-me matar i pot unir-me a tu?
I la seva ment va viatjar a segles, enrere, quan van ser traïts per la Nabiki, i portats als soterranis de la mansió dels Kuno.
.
..
Aquells soterranis eren un horror. Una semblava tret de la ment d'un pertorbat. Havien de tenir segles d'antiguitat, o més tard s'havien trigat segles a completar. Diverses generacions de Kuno havien anat construint aquest horror, o potser només van fer el manteniment, tot esperant que arribés el dia que el seu desig es complís.
Els dos presoners van ser baixats a aquest lloc sinistre on els esperava un destí atroç.
El lloc on el van portar semblava un antic circ romà. Des de les grades centenars de vampirs cridaven. L'Akane va mirar el vampirisme s'havia estès com una plaga. Si hi havia tant de vampir no volia premsar en quantitat de víctimes que hi havia hagut.
Al lloc d'execucions s'hi arribava per una passarel·la llevadora. Al voltant de la sorra hi havia un fossat, si queia algú en ell cauria a lava on es cremaria.
Un cop van entrar en aquest lloc les properes víctimes i un parell de vampirs, entre ells en Ryoga, es va treure la rampa, quedant les dues víctimes sense escapatòria. De tant en tant, des del fons de lava pujava una flamarada que arribava més amunt que la sorra d'execucions.
L' Akane estava desperta, i va ser lligada a un pal i davant seu a en Ranma encara inconscient va ser lligat a un altre. Els pals estaven inclinats, perquè per ells rellisqués la sang de les víctimes i omplís un piló que hi havia al mig, per la quantitat de sang que hi havia en aquesta pila no eren els primers. Abans d'ells n'hi va haver molts més. Aquestes bèsties havien sacrificat o convertits moltes víctimes.
L'exdirector es va aixecar del tron i cridant.
-Ara es procedirà a convertir aquests dos joves en membres de la nostra Família.- durant segles la nostra Família, feia aquí els sacrificis, transformàvem humans en nous membres de la nostra Família- va callar durant una estona- però vam ser exiliats i convertits en humans. Ara hem recuperat el nostre llegat. I no farem com abans. Ens mostrarem al món i ho dominarems. Serem els amos… i els humans els nostres servents i menjar. Ningú se'ns oposarà, qui ho faci serà destruït!
Tots els assistents van cridar de forma embogidora. Estaven d'acord amb el senyor. L'Akane va veure la seva pròpia família aclamant aquest dement. Va veure companys de classe, i va veure els seus rivals, va sentir fàstic.
-Ara et convertiràs en una dels nostres- va dir en Ryoga que estava davant seu- jo faré l'honor de convertir-te en vampira- va dir amb alegria aquest ésser- i seràs meva, el Comte m'ho ha promès… quant a en Ranma- i va mirar al jove amb menyspreu- serà un dels nostres i serà el meu servent… el nostre esclau.
L' Akane va mirar en Ryoga amb menyspreu, sabia que no tenia salvació, ni ella ni en Ranma. Que avui serien convertits o moririen.
-Mai!- va cridar-No seré mai teva! Pertanyo a en Ranma. I encara que em converteixis en seré seva. No t'acceptaré mai! – va mirar a en Ryoga i el va escopir. Va buscar la seva família- us odiaré per tota l'eternitat. Us heu agenollat davant del director Kuno. M'heu… no heu traït- va mirar a la Nabiki- Et mataré per aquesta! Per la teva ambició jo i en Ranma som aquí! Et penediràs d'haver-nos traït. Tots us carregareu- i tonar a mirar a en Ryoga- tu… moriràs de forma cruel. Jo me n'encarregaré.
- Canviaràs d'opinió quan et transformis. Tots canviem- va dir en Ryoga-i tu i en Ranma no en sou l'excepció.
-No t'acceptaré mai!- va dir l' Akane- No canviaré mai d'opinió! T'ho juro per la meva mare. Encara que em converteixis, no canviaré d'opinió.
- Ho faràs!- va dir el Comte- o m'obligaràs a matar-te.
L' Akane el va mirar i es va jurar no rendir pleitesia a aquest ésser.
-M'hauràs de matar, perquè no seré com vosaltres.
-Procedim a convertir aquesta rebel en un dels nostres. -va dir amb molta pompa el Comte- i una vegada convertida. Serà la nostra serventa més fidel. - la va mirar o amb un riure pervers diu- ningú escapa de servir-me i tu ho faràs i el que va ser tu promès també ho farà. Si es rebel·la contra mi…- t'ordenaré matar-lo!
Tots van aplaudir el Comte, encara que l' Akane el va mirar horroritzada. Mai no mataria a en Ranma.
-Si ho faràs, si el mataràs si no ens obeeix- va dir en Tatewaki. – si no matarem la teva família. Trieu la vostra família o el teu ex promès.
L' Akane se'l va mirar amb odi, aquesta família ja no era la seva. Eren uns estranys complets, no li importava els que passés amb ells.
-Treixo a en Ranma!
-Canviaràs d'opinió- va dir el director Kuno- tot ho fan.
- Jo no sóc tots - va contestar la noia.
- Això està per veure- va dir el que ara es feia anomenar Conde-en Ryoga procedeix amb la conversió!
.
L' Akane a la seva habitació, no va voler recordar aquell moment. En Ryoga mossegant-la al coll. El dolor de la transformació, un dolor com mai no va tenir. La seva lluita interior per mantenir-se humana, per no cedir als seus instints vampirs, però aquests eren fort i anava cedint. Tot i que a mesura que aquests instints guanyaven, la seva fúria contra els vampirs augmentava. No volia recordar això. Era un record dolorós.
Va ser llavors quan notava que era gairebé una vampira a la seva ment va tenir una visió.
.
-Si això hagués passat fa anys no jo no hagués mort i estaria amb tu. – l' Akane va tenir la visió de la seva mare. Una mare fosca i tenebrosa- ara lluites pero es en va, deixa d'esforçar-te. No guanyaràs, viuràs per sempre.
-Mamà!- va dir l' Akane.
-Se una vampira- va dir la seva mare- viu amb el Comte.
- No lluitis- va dir una segona veu. I Akane es va veure a si mateixa amb la seva mare. Era un jo fosc, el seu jo malvat. Serà divertit viure per sempre, si en Ranma no vol, tindrem a qui vulguem.
L'autèntica Akane va mirar al seu costat fosc.
-No!, tu no ets jo. No seré com tu. T'odio. Encara que no ho diguis tu també estimes a en Ranma. No t'ho deixaré.
- No em pots vèncer - va contestar l'Akane vampira. - ja et tinc al meu poder. I aviat en Ranma serà mmeu.l
L' Akane va caure vençuda. Va notar que aquesta part fosca la dominava. Que es tornaria com els servents del comte.
-Deixaràs que aquesta et venci? No t'he ensenyat a rendir-te. La meva filla és una lluitadora.- l' Akane va aixecar la vista i va veure una altra versió de la seva mare, una versió lluminosa- aquestes dues- assenyalant a l'Akane fosca i la mare fosca- no són ni jo ni tu, són creades pel verí vampir . La meva filla no es deixa vèncer. Ni per la seva banda fosca. lluita i venç!
L' Akane va mirar la seva autèntica mare i es va aixecar. Es va acostar al jo fosc.
-Què pretens?- va dir l'Akane malvada espantada.
-Tu volies apoderar-te de mi, del meu cos. Però jo seré qui s'apoderaré de tu. Viuré com una vampira. Seré una més. Però jo seré jo mateixa. I només serviré a en Ranma i a mi matrixa.
I l'autèntica Akane es va abalançar sobre el jo malvat.
-Nooo!- va cridar l'Akane fosca veient com era absorbida, i l'autèntica Akane la va destruir, apoderant-se dels seus poders.
-Ben fet filla- va dir la seva mare- lluita, ser tu mateixa.
L' Akane va obrir els ulls. Es va emportar la mà a la boca, tenia ullals de vampir, i va riure amb força, com si estigués boja. Tots els que la van veure es van alegrar i la van victorejar Els molt idiotes van pensar erròniament que era un dels seus.. En. Ryoga li va lliurar un punyal.
-Si Ranma no es converteix o no li jura lleialtat al Comte- i va afegir amb maldat- matar-ho!
L' Akane va agafar el punyal i el va mirar.
.
A present.
-El que ningú va saber és que vaig riure perquè havia vençut el meu jo fosca. Era jo mateixa. Odiava els vampirs. I en aquell moment pensava ajudar a en Ranma, salvar-lo o morir amb ell. Usaria aquest punyal per salvar-lo o matar-me si ell morís - mai vaig saber que el meu pla no sortiria bé. I que passaria quatre segles de tortura envoltada de gent que odiava amb tota la meva ànima. Aparentant ser-ne una. Desafiant el comte perquè em castigués amb la mort, però mai ho vaig aconseguir. Maleïda pel comte amb no poder matar-me, ni fer que altres em matessin. Em va tocar viure aquest infern, que és no tenir a en Ranma al meu costat. Aquest ésser em va dir que aviat em reuniré amb el meu estimat i espero que compleixi la seva paraula.
.
..
En Ryoga anava pujant per les escales cap a el que pensava que era l'habitació de l'Akane, però anava perdut, com sempre, anava en direcció al gran saló. No sabia que estava sent atret pel Comte.
Encara seguia perseguit pels fantasma dels que havia matat, el seguien torturant. En Ryoga havia matat molts humans, i totes aquestes ànimes no descansarien fins que aquest maleït ésser morís. Ja no sabia destriar el que era veritat del que era mentida.
De cop es va veure transportat a un parc d'atraccions, no era un record, era real. Era humà de nou i anava amb l'Akari, la seva xicota, la que va ser la seva xicota. Però si l'Akari feia més de quatre-cents anys que era morta. S'ho estaven passant bé, es divertien. El vampir no entenia res, això va passar quan era un humà, estava vivint novament aquell dia. El dia que tot va canviar. El dia que va decidir trair el seu clan. Estaven a la noria, quan va veure una parella, aquella parella anaven agafats de les mans i somreien. Eren en Ranma i l' Akane! Aquest Ranma anava amb la seva Akane, no ho consentiria. Aquell dia va decidir acceptar la proposta del director de trair el seu clan. Aquell dia va matar el seu pare i va aconseguir la clau que anhelava el director. Va trair el seu clan i el món per separar en Ranma i l' Akane.
Va reviure aquest dia moltes vegades. Cinc, deu, cent, mil. No ho va saber, cada cop que ho revivia era real. Sentia l'olor de l'Akari, el sabor del menjar, les voltes de la noria. Al final aquesta tortura va acabar i en va començar una altra.
Va veure el seu pare davant seu.
-Ens vas trair, em vas matar, vas arruïnar el món, vas matar la teva xicota… i tot perquè? per quedar-te amb una dona que no et pertanyia, que no estava destinada a tu?
-ERA MEVA!- va cridar en Ryoga - sempre ho va ser.
-No ho va ser mai!- va dir una veu- sempre va ser d' en Ranma, i tu ho saps- ens vas trair… em vas trair.
En Ryoga es va girar per veure's a ell mateix i va retrocedir espantat.
-E… ET…ETS JO!, MAI ET MVAIG NATAR!- va cridar espantat el vampir.- NO ETS UN ESPIRIT!. ESTIC VIU!
-Segur?- va contestar l'altre Ryoga- Si em vas matar en convertir-te en vampir. I si ets mort, encara que no ho vols acceptar. Aviat ho estaràs de debò. No passaràs aquesta nit.
-No te'n faré cas, ets una al·lucinació. Aquest ésser em va drogar- No ets real.
-Per tu som reals- va dir l'esperit de l'Akari. I tots els fantasma van saltar sobre el vampir atemorit. Va notar l'olor de podrit d'aquells éssers, el seu alè fred i fètid. -Ho veu, ens pots olorar, notes la nostra olor, t'estem agafant i sents el nostre contacte a la teva roba, a la teva pell. Som reals hem vingut a buscar-te, i quan moris t'arrossegarem a l'infern.
Cada cop arribaven més éssers d'aquests i els crits del vampir eren cada cop més aterridors. Durant segles ell havia provocat aquest terror a les seves víctimes, ara era ell qui ho patia.
-Ningú et salvarà- va dir el fantasma del pare d' en Ryoga- avui et portarem a l'infern. Al llibre dels morts hi ha escrit el teu nom i té data d'avui.
-Noooo!- va cridar en Ryoga i va sortir corrents, encara perseguit per aquests éssers. Anava tan aliè al món, tan espantat, que no es va adonar que va ser atacat per soldats del Comte, soldats que en una altra ocasió hagués vençut sense dificultat, però en el seu estat actual no va ser problema per a aquests soldats. El cos inconscient d' en Ryoga va ser portat a presència del comte.
Els soldats que el portaven se sentien incòmodes, desitjosos de desfer-se d'aquell guerrer caigut en desgràcia, sentien un fred antinatural, se sentia envoltats per alguna cosa que no captaven. No sabien que amb ells anaven centenars de morts invisibles als seus ulls.
.
..
La comtessa tancada en aquest món sense llum, sense ressò, no sentia els seus propis passos. Mirava a tot arreu espantades, notava una presència, un monstre que l'amenaçava. Quan sortís d'aquest lloc i capturessin en ser que la va segrestar, demanaria al seu marit ser ella mateixa la que el torturés.
Se sentia vigilada. Hi havia algú o alguna cosa a prop.
-Qui està a prop? -va cridar, però amb prou feines es va sentir. O es quedava sorda o aquell lloc absorbia el so. No ho va saber mai.
Atemorida, la Comtessa, no parava de caminar no sabia si ho feia en cercles, aquell lloc semblava infinit.
-Hi ha d'haver una sortida- va dir Ukyo.
-Si, deu haver-hi una sortida- es va contestar ella mateixa.
- I quan sortim, matarem a qui ens va tancar.
-D'una manera cruel- l' Ukyo parlava amb ella mateixa com si fossin dues persones diferents.
Va mantenir una estona una conversa pacifica amb ella mateixa. Fins que de cop i volta les seves dues personalitats es van començar a barallar entre elles. Primer amb insults, després amb crits. Fins que es va començar a pegar cops i cops de puny ella mateixa.
I de sobte enmig d'aquella absurda baralla va veure un centelleig i va parar de barallar-se, i va mirar en la direcció on va veure aquell centelleig. Després va veure un altre centelleig venir des d'una altra direcció, cada vegada que veia un centelleig i mirava en aquesta direcció, en veia un altre en una altra direcció. Els centelleigs anaven apareixent cada cop més ràpid. Tan ràpid que juraria veure'n dues o més alhora. Al final no va poder aguantar i va caure a terra cridant i tapant-se els ulls, encara que seguia veient llampades. Va caure desmaiada. I es va veure asseguda en un prat, davant seu a uns metres va veure una nena, no va trigar a adonar-se que era ella de petita. Va veure un home acostar-se a la nena. L' Ukyo ho va reconèixer, era el seu pare. La petita Ukyo en veure el seu pare es va abalançar sobre ell i el va abraçar, l'home la va abraçar.
-T'estimo papi- va dir la nena.
- I jo a tu, la meva petita Ukyo- va dir el pare- tant que et menjaria.
La Comtessa Ukyo va veure aquella tendra escena i es va entendrir, feia anys que no recordava el seu pare. I de cop va recordar el que va dir el seu pare en aquesta escena, "t'estimo tant que et menjaria". I de cop l'home que abraçava la petita Ukyo va començar a canviar, a créixer, va canviar, li van créixer ullals, es va transformar en un ogre i va mossegar la nena que va cridar. Però aquest monstre va continuar mossegant i menjant-se la seva filla. Fins no deixar-ne res.
-Estava deliciosa- va dir el monstre-ara em toca menjar-me el seu jo adulta- i es va abalançar sobre la Comtessa i el va mossegar a l'espatlla. L' Ukyo va cridar de dolor, i es va tornar a trobar en aquest món fosc… però on li va mossegar aquest monstre li feia mal, li sagnava i tenia el senyal d'uns ullals.
L' Ukyo va cridar embogida, ja res quedava de la Comtessa, havia embogit, corria cridant, i plorant, sentia pànic i por, se sentia amenaçada. Va córrer fins que va veure alguna cosa davant i ranquejant es va acostar, mentre s'acostava sense ser consent es va anar despullant, fins a quedar totalment nua. Es va aturar davant l'objecte que va veure era un mirall gran que va reflectir el cos nu, jove i bonic. Va ser quocient que estava nua, encara que no recordava quan ho va fer. Va veure la ferida feta pel monstre que va ser el seu pare, era impossible tenir aquesta ferida, tot va ser una il·lusió. De tota manera era una vampira i se'l curaria.
-Aquesta vegada no, vella!- li va dir el seu reflex- aquesta vegada no es curarà i anirà a pitjor.
-Vella?
-Si!, VELLA! , VELLA!-va cridar amb èmfasi el reflex- tens més de quatre segle, ets una vella.
- Sóc jove i bonica!, la dona del Comte.
-Doncs no sé què va veure en tu, al teu cos pansit i decrepit.
- Vell i decrepit? - es va barallar amb el seu reflex- M'has vist bé?
-Ets tu qui no t'has vist bé. Mira el teu reflex.
I l' Ukyo va veure com el seu reflex va començar a envellir, a pansir-se, a tornar-se una vella arrugada i repugnant. La comtessa va abaixar els ulls al cos i el va veure igual de vell que el reflex.
-Això és el mirall de temps. Ensenya a cadascú la seva veritable edat i el seu interior. I tu tens molts anys i tens una ment malvada. Si fossis una bona persona no t'hagués passat res, però ets malvada, sempre ho vas ser, fins i tot abans de ser vampira, vas fer tot per separar a en Ranma i l' Akane. Per tot això t'has convertit en una vella de quatre-cents anys, estàs arrugada com una passa i tens els pits caiguts i flàcids. El teu Conde no et reconeixerà i et repudiarà, et farà fora de la mansió.
L' Ukyo del mirall, ara jove, en va sortir i es va encarar amb l' Ukyo anciana.
-Ara jo et substituiré, i tu que quedaràs aquí veient com jo ocupo el teu lloc. Jo viuré amb el teu marit, mentre tu passaràs tota l'eternitat aquí veient com jo visc la teva vida.
L' Ukyo anciana i decrepita va mirar com la que era el seu reflex, recollia la roba que s'havia tret i es vestia, ara sabia perquè es va despullar.
-Ara tornaré al teu món i em faré passar per tu. Ningú sospitarà que et vaig substituir. Tinc els teus records, sóc tu.
I aquesta falsa Ukyo va desaparèixer, deixant l'autèntica, envellida i nua Ukyo sola, abandonada enmig d'aquesta dimensió fosca. Sola davant del mirall que li mostrava el que feia la falsa Ukyo sense poder intervenir-hi.
.
Continuarà…