2. Part. El preludi d'una segona nit. (4. part)
El clon de l'Ukyo va aparèixer a les habitacions de la Comtessa, sabia que havia de fer. Enganyar tothom, fer-lo creure que era l'autèntica Ukyo. I aplanar el terreny en ser enviat per acabar amb els vampirs. Serviria de cimbell per acabar amb aquesta maleïda raça.
Ella va ser tancada al mirall del temps per un mag vampir, sense saber aquest que aquest mirall era màgic. Va estar tancada en ell mil·lennis, si acabaven amb els vampirs al final es reuniria amb el seu estimat a qui va matar el mateix ésser que la va tancar. Seria lliure de la maledicció del mirall.
Va tancar la seva ment, no podia deixar que aquest comte llegís els seus autèntics pensaments i sabés que no era l'autèntica Ukyo. i va deixar que els pensaments de l'Ukyo fluïssin per aquest cos. Però seguia sent ella i en el moment oportú es venjaria. A l'autèntica Ukyo l'esperava un final terrorífic.
L' Ukyo, o qui pensaven que era Ukyo, va trucar als seus servents, es va canviar de roba i es va dirigir a veure el comte.
.
.
En Tatewaki es dirigia cap al saló, on el rebria el seu pare. Estava escortat pels guàrdies del seu pare, o sigui que estava detingut. Havia fracassat i seria castigat, el seu pare no en tindria compassió. No era la primera vegada que el pare el castigava i torturava. El Comte no tenia compassió de ningú, ni tan sols dels seus fills. A ell ho va obligar a casar-se amb la Nabiki, quan realment desitjava a l' Akane.. i a la Kodachi la va casar amb en Mousse. No es van poder negar a aquells casaments que no desitjaven, si s'haguessin negat… el Comte s'hauria venjat.
El seu pare seguia tenint un caràcter entremaliat, però alhora recargolat. Havia casat tothom amb qui el va girar, només per divertir-se. L'única que se li va desistir va ser l' Akane, aquesta noia seguia sent forta i temperamental, es va negar a casar-se durant quatre segles. Només ara semblava haver cedit, però ell creia que l'Akane tramava alguna cosa. Que no es casaria amb en Ryoga, potser ho desitjava a ell, ja que una vegada morta la Nabiki, podia demanar al seu pare la mà d'Akane, ja que en Ryoga havia embogit. Amb aquesta unió serien els dos feliços i…
Sense pensar-ho van arribar a les portes de saló. Va ser allà on va notar que li feien mal les cames, i el dolor s'espaia per tot el cos. Aquest dolor era horrorós, no ho aguantava més, va estar a punt de cridar, però si ho feia el Comte el castigaria.
Va veure arribar la comitiva de l'Ukyo, la falsa Ukyo, tan activa i prepotent com sempre. Aquesta dona no es va dignar a saludar-ho. Si ell fos Conde aquesta donazuela estaria fregant sòls, ajudada per en Ryoga., no! Ryoga netejaria latrines, era pel que estava fet aquest porc.
I també va veure la comitiva que portaven fins i tot desmaiat Ryoga. Per sort, no seria l'únic a patir.
Els tres grups es van acostar a les portes, però un vigilant els va aturar.
-Ara no hi poden entrar, el Comte està rebent cures per les ferides, hauran d'esperar aquí. – va dir aquell vigilant per enuig de tots.
.
..
En Tofu, sabia que estava mort, o el mataria el Comte o aquell ésser que va destruir a la meitat dels seus…No!; no en seria cap, hi havia dues amenaces més, la seva dona, transformada en un monstre deforme i… l' Akane … l' Akane no el va perdonar mai. El mirava amb odi. I tot per aquella vegada que la va voler examinar…
Va recordar quan la va capturar, i va voler experimentar-hi. L' Akane era diferent dels altres vampirs, va trigar molt a transformar-se i semblava que no era una transformació completa. El cos d'aquella dona no tolerava la sang, encara que tenia la vida eterna dels vampirs. Havia aconseguit sang de l'Akane i era estranya, potser aquesta noia era una mutació dins del vampirisme. Era un ésser únic... havia d'experimentar amb ella, descobrir-ne els secrets.
Sabia que l' Akane, abans d'arribar en Ranma, se sentia atreta per ell. I va fer servir això per portar-la al seu laboratori. No era la primera vampira que portava al seu laboratori i experimentava amb ella. Però en ser l'Akane un ésser especial, amb ella faria experiments més a fons. Alguna trepanació, electroshock, alguna lobotomia fins i tot alguna vivisecció. Necessitava fer tota mena d'experiments amb la seva cunyada, però per això l' Akane s'havia de quedar quieta, necessitava un analgèsic molt potent.
No volia recordar com va ser tot. Akane va ser immune a l'analgèsic i es va enfrontar tant a ell com a la Kasumi que ho va ajudar. I va fugir del laboratori. No hi va haver una altra oportunitat, l' Akane no va tornar a caure al parany i en Tofu es va haver de conformar amb una mica de sang de la jove.
Però ara tot seria diferent, durant segles vs estudiar la sang de la jove. Havia aconseguit pèl de la noia deixat als banys públics, ADN de les copes on bevia la seva cunyada… havia estudiat aquell estrany ADN que tenia la noia. Havia aconseguit sintetitzar un analgèsic que afectés l' Akane. La podia examinar, fer-hi una vivisecció. Treure-li els òrgans, com els pulmons i els ronyons i examinar-los, examinar el cervell i els òrgans reproductius femenins. Comprovar si realment era immaculada, o com ell pensava havia jagut amb a en Ranma.
En Tofu va entrar al seu magatzem secret, allà ficats en pots de vidre, submergits en un líquid de la seva invenció tenia òrgans dels éssers amb qui havia experimentat. Humans, vampirs, o altres éssers. Eren la seva col·lecció. Es va acostar a una prestatgeria allà tenia el cervell de l'autèntic Soun. No el clon que ell va crear i que habitava en aquesta mansió. Al costat hi posaria el cervell i els òrgans de l'Akane, i la clonaria. Ningú no s'adonaria del canvi. Però abans de res la violaria. Va sortir i va tancar aquest magatzem. I de cop va recordar dies després de la vegada que va intentar segrestar a l'Akane i experimentar amb ella.
.
Estava amb la Kasumi al laboratori. Intentaven crear una raça de zombis perfecta, gent sense voluntat, que no infectés amb el gen zombi, que no tornés a zombi més persones. Però no ho aconseguien. Tots els subjectes amb què experimentaven morien, fossin humans o vampirs.
-Hem de parlar amb el Comte. Trobar la manera de fer un exèrcit que només ataqui sense pensar, ens portarà molt de temps.- va dir la Kasumi- potser no ho puguem en segles.
-Hem d'aconseguir la manera de fer-ho.- va contestar en Tofu- estem en guerra contra altres Famílies Vampiras. Som a les guerres vampíriques. Necessitem soldats, carn de canó, que siguin substituïbles i fàcils de fer. -va tenir un tremolor- el Comte s'enfadarà si no tenim resultats aviat. Els homes llops no serveixen, només funcionen de nit, i actuen per instint.
-Robots?- va preguntar la Kasumi.
En Tofu la va mirar horroritzat.
-Ni se t'acudeixi dir això, si se n'assabenta el Comte et pot matar, ja saps com odia la tecnologia. Tot i que aquesta idea seria la idea més lògica. La Família d'Amèrica els utilitza, però són fàcils de destruir, i la d'Europa occidental, usen zombis, allò que nosaltres volem, però també són fàcils de destruir, necessitem que siguin una mica més fort que ells, que no siguin fàcils de destruir, almenys pels nostres enemics. I que es puguin controlar.
Els dos sàdics mèdics es van mirar, no aconseguien arribar a alguna cosa que els ajudés, quan la porta del laboratori va esclatar i va aparèixer l' Akane. Si la transformació en vampirs els havia transformat en éssers cruels i sense escrúpols, a l' Akane la transformació li havia augmentat la fúria, la ira i la força. S'enfuria per res i no era bo enfadar-la. I ara aquesta vampira estava furiosa, extremadament furiosa i ho estava amb ells.
L' Akane els va mirar amb fúria, la parella de metges la van mirar espantats. L' Akane venia a venjar-se.
Es va acostar a la seva germana i al seu cunyat amb fúria.
La Kasumi es va interposar i l' Akane la va apartar d'una empenta, sense miraments.
Es va acostar a en Tofu i d'un cop el va enviar i va incrustar contra una paret. L' Akane va agafar una cadira i va anar cap a en Tofu, la va deixar davant de l'home i va pujar per estar a la mateixa altura de l'home. La noia va agafar el metge pel coll i el va aixecar del terra, i el va mirar enfurismada.
-Us he donat dues setmanes perquè penséssiu que m'he oblidat de vosaltres i del que vau intentat fer-me- els va mirar amb maldat- doncs no se m'havia oblidat. I ho pagareu car… molt car.
Aleshores l' Akane va fer una cosa que no podien fer els vampirs. Les ungles es van al·legar i les va clavar al coll a en Tofu. I amb les de l'altra mà li va travessar el ventre.
-No vull que us apropeu a mi. – els va advertir res d'experiments amb mi, o no ho explicareu. com m'assabenti que intenteu alguna cosa… us mato.
I d'una empenta va enviar en Tofu a l'altra banda del laboratori. El doctor va caure a terra i va cridar de dolor, la Kasumi es va acostar corrent al seu marit per veure si estava bé. I després va mirar a l' Akane amb fúria.
-Com tornis a tractar així el meu espo…- es va dirigir enfadada a la seva germana.
L' Akane es va abalançar sobre la seva germana i la va agafar pel coll.
-Res d'experiments, res de coses estranyes, us vull calmats. Si em faig mal i vinc i I noto alguna cosa estranya en vosaltres, si em feu alguna cosa. Serà millor que us mateu, perquè no us agradarà el que jo us faré.
Va deixar anar la seva germana i es va dirigir fora del laboratori. Des d'aquell dia l' Akane es va guanyar a pols la fama de ser una persona irascible. Diversos es van buscar que ella els manés al petit hospital de la mansió. L' Akane s'havia tornat un ésser irascible. No era cruel, però si algú aconseguia enfadar-la… ho pagava car.
-Saps què penso- va dir la Kasumi.
-Si, ho troba a faltar- va dir en Tofu. I va mirar al seu voltant- no en podem parlar. Però l' Akane no ho ha oblidat. I ens culpa a tots, si no es calma aconseguirà que el Comte la mati.
-Crec que és això el que vol- va dir la Kasumi- vol trobar-se amb el seu expromès a l'altre món.
.
En Tofu a present va mirar els seus apunts sobre l' Akane, els portava escrivint des de feia segles. Aconseguint material genètic de la seva cunyada a poc a poc. Amb això podia aconseguir anul·lar aquesta dona i fer-li les proves pertinents.
.
..
En Tofu no se sabia observat. Algú el vigilava i no deixaria que engegués els seus plans. L' Akane estava amenaçada per tres vampirs. Cap no havia de posar un dit a sobre. Si gosaven fer-ho, pagarien les conseqüències dels seus fets.
.
..
El sol estava per posar-se i en Ranma caminava sigil·losament cap a la mansió dels Kuno. Havia recuperat la seva espasa, una que només podia empènyer ell. Una espasa mata monstres que havia begut la sang de milers d'éssers foscos.
S'adreçava a la mansió. El sol queia per l'horitzó, quedaven pocs minuts per fer-se fosc. Aquella nit seria la fi dels vampirs. La nota final de la música que s'havia prologat durant quatre segles.
Va treure l'espasa i la va mirar, era negra. Forjada per un ferrer feia segles. El nom de faedor de l'espasa era un Yokai expert, el nom del qual no devia pronunciar-se, o portaria mala sort. Era una bona espasa, amb ella acabaria amb el comte. Malgrat tot, encara que el comte es morís, no seria un rival fàcil, tot el contrari, els costaria matar-lo. Malgrat els seus poders, el comte era un ésser molt poderós, i no estava segur que el vencés, almenys aquesta vegada.
I va continuar caminant a la mansió, núvols negres s'aixecaven. Aquesta nit seria freda, faria molt de vent i plouria a dojo. Ell no passaria fred, el seu abric el protegiria. Aquesta moche culminaria la venjança, recuperaria el que li havien robat. Va recordar el dia que va morir, o això va pensar.
.
Segle avants.
Va despertar amb mal de cap. L'havien capturat i estava lligat a un pal enmig del que semblava un circ romà, va mirar al seu voltant i assegut a les grades va veure asseguts centenars de vampirs.
Va mirar davant seu i va veure l' Akane, i es va espantar, l'havien transformat en vampira, però se la veia diferent dels altres. Es va adonar que a ella no li agradava que en el que sé havia convertit.
Però si ja ha despertat!- va dir amb burla el comte- Just a temps per ser convertit.
En Ranma no apartava els ulls de l' Akane
-Akane,! - va dir amb horror el noi - Tu no! No pot ser!
L' Akane va apartar la vista. Havia d'actuar, aparentar ser-ne una més.
-SI! Sóc una vampira! I tu també ho seràs.- va dir en un to de burla- aviat seràs un dels nostres o moriràs-La noia no es creia el que deia, estava desitjant saltar sobre en Ranma, alliberar-ho i fugir amb ell.
En Ranma va mirar la seva amiga, no podia creure-ho, ella no podia ser una d'aquella abominable raça.
-Sé el que penses!- va dir en Ryoga- que ella no pot ser un dels nostres, doncs t'equivoques- i va somriure- ara forma part de la nostra Família, com ho faràs tu, encara que seràs un servent meu.
En Ranma se'l va mirar amb odi.
-No et serviré mai! Ni a tu ni a ningú d'aquí, Si em transformeu seré més fort que vosaltres! No serviré ningú que sigui inferior a mi- tots el van mirar horroritzats, aquest jove tenia raó. Ja era fort, si es tornava vampir ho seria més. Més que tots, ningú no podia amb ell. I segur que enderrocaria a el Comte i es faria amb el poder, i quan ho fes mataria tots aquells que el van trair.
-Jo et sotmetré, seràs el meu esclau, si no m'obeeixes, t'entregaré als meus científics i et convertiran en un monstre sense intel·ligència. Quan l' Akane… li la lliuraré a en Ryoga així ho vaig pactar amb ell.
En Ranma va mirar el comte i es va enfurismar.
-Juro que acabaré amb tu i amb en Ryoga! Morireu per mi. Encara que mori avui, tornaré de l'infern a destituir la vostra puta família.
Tots van riure de la promesa del jove, mai no la compliria. Avui es convertiria o moriria.
-Nodoka és el teu fill! Fes els honors de convertir-lo en un dels nostres- va dir el comte
La mare d' en Ranma es va acostar al seu fill i…
-Mare no per favor!- va suplicar el jove, però la seva mare ho va ignorar i el va mossegar. L' Akane va desviar la mirada, no volia veure això. No volia veure en Ranma transformar-se en un.
En Ranma va tenir una convulsió, com l 'Akane es resistia a la transformació. Va cridar de dolor i es va destorçar. Seguia lligat al pal, però va aconseguir deixar-se anar. Tot el públic es va espantar per aconseguir això havia de tenir una força prodigiosa.
En Ryoga es va acostar per aturar-lo, però en Ranma ho va atacar. El jove va allargar de manera sorprenent les ungles i va deixar anar de dalt a baix el ventre del rival. A la vegada travessant-lo del tot. En Ranma va mirar el rival, tenia els ulls taronja. No havia esdevingut vampir, era una altra cosa, pitjor, algú capaç de matar criatures de la nit.
En Ryoga va caure a terra grunyint de dolor. L' Akane va saber que en Ranma no seria un vampir i per això ho matarien. Sobre en Ranma van saltar diversos soldats que van ser esbocinats sense pietat. Trossos del cos d'aquests éssers van caure al seu voltant. L' Akane va saber que el Jove estava fora de si. El seu cos lluitava contra el virus vampir i s'estava convertint en un altre ésser.
En Ranma va mirar on era el comte i va saltar cap a aquest monstre, era un salt impossible, gairebé va volar i va caure a la tribuna de comte i el va mirar. I va grunyir com un animal salvatge.
-Aturar-ho!- va cridar el comte espantat. Aquest ésser podia matar-lo- No deixeu que s'acosti a mi!
Un grup nombrós de soldats van atacar en Ranma, el jove va grunyir com un animal, aquell noi ara era un dimoni que va atacar amb les seves urpes els soldats despedaçant-los a tots, va ser una carnisseria. Només va quedar aquell noi i el comte.
-Només tu i jo. T'ho vaig dir, no vas haver d'intentar convertir-me. Ara et et faré trossos i et menjaré- va amenaçar el jove.
L'exdirector Kuno va mirar amb supèrbia el jove.
-Sóc més fort que tu. Encara que et resisteixi acabaràs sent un dels nostres i et subjugarem.
-Mai! guanyaré el teu virus i et mataré, - va contestar el jove - i va veure riure el comte.
-Ningú escapa una vegada mossegat. Tots es transformen.
- Jo no ho faré. I t'ensenyaré a no riure't de mi.- I es va abalançar sobre el comte i amb les seves noves urpes li va fer una cicatriu a la cara.
El comte va cridar de dolor.
-Matar aquest gos. El vull mort- va cridar de ràbia.
En Ranma va saltar de nou a la sorra de combat i va mirar a l' Akane que empenya un punyal. El jove sentia avançar la seva transformació en monstre i va decidir que només en quedava una solució.
.
En Ranma va parar de recordar, era a prop de la mansió. Segur que quan arribés hi havia vigilants esperant-ho. Devia anar amb compte o no podien agafar-lo per sorpresa. Es va concentrar i es va fer invisible als sentits dels vigilants. Ningú ho veuria, ni l'ensumaria, i així es dedicaria a caçar vigilants.
.
..
El sol ja havia caigut, en uns minuts les portes i les finestres tornarien a aparèixer.
L'Akane sentia els habitants d'aquesta mansió preparar-se per al nou atac. Esperava aquest atac amb ànsies, desitjava morir d'aquella nit, als soterranis de la mansió Kuno, des de la nit que ella va ser convertida en monstre i en Ranma va morir.
.
Uns segles abans.
En Ranma va atacar a en Ryoga i el comte, els va ferir. Ella es va alegrar, encara que no ho va mostrar. Va atacar a en Ryoga, després va saltar on estava el comte i el va atacar i va tornar a la sorra on estaven ella i en Ryoga i es va encarar amb aquest.
-Ryoga! - va dir el noi- jo et maleeixo per tota l'eternitat. La ferida que et fet no se't curarà mai, et farà mal cada dia de la teva vida, mai et sanarà. I et torno a maleir mai no tindràs el que has planejat treure'm, has traït el món per aconseguir algú que mai tindràs, -va mirar a l'exdirector- i quant a tu, també et passarà, no sanaràs mai de la teva cicatriu. Has destruït Nerima. La teva espècie destruirà la civilització... però sereu destruïts i l'ésser humà i el món tornaran a progressar. Tu i aquest porc tindreu fins que moreu la cicatriu que us he fet i us farà mal per recordar-vos que no m'heu vençut. I quan estigueu a l'infern us continuarà fent mal per tota l'eternitat.
-No viuràs prou per al·legar-te d'aquest triomf momentani. Moriràs! , Jo decreto la teva mort! Pels teus crims!... però si em jures lleialtat et perdonaré, però seràs els meus més humil servent.
En Ranma va mirar aquest home, amb aquest vestit negre i antiquat, el jove no sabia si era un boig o un pallasso, però com que el miraven els allí reunits havia de sentir-se com un gran ésser.
-Jura't lleialtat? Ni boig!- va cridar en Ranma- abans prefereixo morir. No em sotmetre a un boig que es pensa que és un déu.
- El teu cos lluita per no transformar-se en vampir… però és una lluita perduda. T'hem mossegat, com a la que va ser la teva promesa, ella també va lluitar i no va poder vèncer. Ara és una dels nostres. Tu acabaràs sent un dels nostres i anomenant-me Comte.
En Ranma s'oposava a la transformació, encara que sabia que no es transformaria en vampir, sinó una cosa diferent. No seria mai un vampir, però va saber que tard o d'hora aquest virus l'envairia i… es va girar cap a l' Akane que el mirava amb horror. A ella no li agradava ser una vampira, no li agradava que en Ranma es convertís en un. Aquest comte l'humiliaria.
-Akane!- li va dir el noi. Ella va saber el que li demanaria el noi- mata'm! , no vull ser-ne un vampir, ni un altre ser, en convertiré en un monstre. No ho he de ser!, acaba amb mi!- va demanar el noi. Si em trasformo tinc dues opcions o servir aquest maniàtic o fugir i formar la meva pròpia família, i t'emportaré amb mi. No em permetis que em torni un monstre.
Ella el va mirar horroritzada, no podia matar el seu promès, però no podia deixar que es convertís en un, una lluita es va entaular al cor de la noia. La raó contra l'amor i va guanyar aquest.
-No puc Ranma.- va dir la nova vampira- t'estimo! No puc matar-te-la noia plorava, encara tenia sentiments humans.- fugiré amb tu si et torna vampir, fugirem lluny i lluitaré al teu costat.
-Ho has de fer, aquell que anomenen comte ens separarà. - va dir en Ranma mirant-la als ulls i la va acariciar- després de convertir-me en vampir, si no aconsegueixo fugir em lliurarà als seus científics i em transformaren en un monstre sense memòria. Després del que li vaig fer, i t'entregarà a aquest estúpid de Ryoga, així ho van pactar.
Ella el va mirar, no podia permetre això, mataria a qui el matés i després es mataria ella. No viuria més que en Ranma, i no es lliuraria a en Ryoga. Ella pertanyia a en Ranma. Encara que fos una vampira, el seu cor era d' en Ranma.
-No puc!, no em demanis l'impossible! No et puc matar.
Ell la va abraçar.
-T'estimo- va dir ell i la va besar amb passió, ella li va tornar el petó.
- No ho permetré - va dir en Ryoga- l' Akane és meva!.- i es va acostar a la parella per separar-los.
L' Akane va mirar plorant a en Ranma, decidida a morir i llavors va notar alguna cosa tebi a les mans, i va veure que era sang, que rajava de l'estómac del seu estimat. La noia encara duia el punyal a la mà, i en Ranma havia agafat la mà i s'havia apunyalat amb aquest punyal.
L' Akane el va mirar horroritzada, quedant-se muda.
-Adéu el meu amor- va dir en Ranma- va retrocedir i va caure pel fossat de lava, on va cremar.
L' Akane va cridar horroritzada. No es creia el que havia passat, havia estat ella la que va matar a en Ranma, es va mirar amb horror les mans tacada amb la sang del seu promès i va mirar per on ell havia caigut. Va saber a l'instant el que havia de fer, la seva vida va acabar a l'instant que en Ranma va morir, l'havia de seguir. Va començar a caminar, després a córrer cap a la fossa amb intenció de saltar, i unir-se al seu promès, però algú es va interposar en el camí …
.
.. et faré trossos
L' Akane va tornar al present, estava estirada al llit tapant-se la cara amb el coixí i agafada a ella. Plorava, amb desesperació, com ho feia els darrers quatre segles, cada dia. Els vampirs li havien tret tot, la seva vida, la seva família, la seva humanitat, que tant enyorava…. I allò que més estimava, el seu promès. Odiava aquesta vida immortal, sense canvis ni progrés, sempre vivint la mateixa rutina. Desitjava que aquest ésser que els amenaçava acabés amb tot, fins i tot amb ella. Desitjava que la matés, seria el just va ser ella qui el va matar a ell seria just que ell es venjés.
-¡Ranma vine a buscar-me i mata'm!, estàs en el teu dret!, ho has de fer!, l'infern no serà pitjor que aquestes puta vida sense tu. Sense tu que m'abracis, m'insultis. Enyoro els nostres enuigs, les nostres aventures. Les nostres rialles, els teus petons, les teves carícies. Enyoro el teu cos. T'enyoro per complet. La meva vida sense tu no és vida. No vull existir més. Vine i emporta'm amb tu. No aguanto una hora més aquesta no existència.
.
..
QWE
L'esperit d' en Ranma la va mirar, sense que sabés que era observada. Aquest esperit i el seu jo carnal, en estar connectats van sentir el dolor de la noia., i ell seu propi.
-Jo també t'enyoro, per a mi aquests quatre segles sense tu han estat un infern. Vull tornar a tenir-te als meus braços, ho he volgut durant cada segon d'aquests segles que hem estat separats. A cada segon volia escapar-me i venir-te a veure, a tocar-te, a besar-te. Però només et podia tocar en els meus somnis, sempre somiant amb les estones que compartim. A les nostres baralles, ia les nostres cites. Amb els teus petons i amb els teus cops. Veient-te en la distància sense poder dir-te que vaig ressuscitar, veure't sense poder tocar-te, ni parlar-te. Sense poder venir a buscar-te. Ni venir per venjar els que ens van fer patir. Per mi, aquesta existència va ser un infern i l'espera fins aquest dia una eternitat sense fi– l'esperit d' en Ranma no podia plorar, però va notar que el seu caporal jo si ho feia. Estaven connectats i tots dos compartien la mateixa amargor, la mateixa angoixa.
L'esperit es va girar, no volia veure l' Akane plorar, i suportar més patiment. Li tocava torturar una mica l' Ukyo. La va haver de matar quan va tenir oportunitat. Va recordar aquest moment.
.
Una setmana després del casament fallit. Les tres boges van atacar l' Akane, i van estar a punt de decapitar-la. Ell la va salvar a l'últim moment. Per accident va rebentar una canonada i s'havia tornat noia, i els va donar a aquestes tres una merescuda pallissa. En estar convertit en noia ningú no el va poder acusar de ser un home i enganxar tres noies. Va amenaçar les tres de matar-les si s'acostaven a la seva promesa. Si en aquell moment l'Akane no hagués estat tan mal ferida i no necessités anar a curar-se... aquestes tres haurien sentit la seva fúria, i cap hagués sobreviscut.
Quan portava l' Akane a l'hospital, es va trobar amb en Ryoga, que el va desafiar. Si hagués acceptat aquest desafiament, amb el furiós que s'escaba hagués matat a P-chan, en aquell moment no estava per a bromes i no s'hagués contingut. Però l'estat de l'Akane va evitar acceptar i amb això ell també va ser responsable de la destrucció del món, en no detenir un dels que destruirien el món.
No podia anar enrere en el temps i reparar el passat. Però podia arreglar comptes amb els que li van destrossar la seva vida… i els de tants i intentar que el futur fos millor sense aquests monstres.
.
..
El Comte assegut a la butaca no aguantava el dolor, la medicina d' en Tofu no funcionava, ni les de la Cologne. No només li feia mal la ferida nova, sinó la que li va fer aquest maleït abans de morir.
Va recordar com va morir aquest a què no deixava dir el seu nom. Com l' Akane va intentar matar-se per seguir-lo, com la va parar i ho va evitar i la va maleir perquè no pogués matar-se. I com aquella nit va decidir construir una immensa mansió, on va viure amb la seva família. Una mansió gran com un barri. I com va prohibir la tecnologia per evitar que els humans sabessin que no era invulnerable.
-Senyor!- li va informar un servent- els grups que va enviar a capturar el seu fill i en Ryoga han tornat amb les seves preses. Ho esperen fora… també hi ha la seva dona.
El comte el va mirar
-Que entrin! Ells rebran el seu càstig i la meva senyora, el meu amor- va dir el Comte.
- Com ordeni!- i es va retirar.
I aquell instant la porta i finestres van tornar a aparèixer i tots es van preparar per a la lluita. Els vampirs per defensar-se i en Ranma per acabar amb ells.
.
Continuarà...
Notes de l'autor:
Aquest capítol m'havia quedat massa llarg, he hagut de dividir-lo en quatre parts
En aquest capítol els personatges contínuament recorden el passat, i no de manera lineal. S'havia d'explicar com Akane i Ranma van caure en mans dels vampirs, i la transformació en vampira de la primera, i la mort de Ranma.
.
Amb aquest capítol acaba el segon dia.. Tant sol resta la terra part també en cuatre capitols.