Aqui comença el tercer dia del atac als vampirs. Per ser massa llarg ho dividiré en sis parts.
El personatges no son meus, ni faig aquesta historia amb anim de lucre
3. dia. La darrera nit. (1. Part)
Les finestres i les portes es van obrir. Ranma va mirar com apareixien, esperava aquell moment, sabia que ho esperarien a dins i que sortiria un exèrcit, i això va passar. Un enorme exèrcit va sortir del castell per acabar amb ell, en Ranma va arquejar una cella, un exèrcit per acabar amb un sol home. Van aparèixer vampirs, i els seus servents per atacar-ho. Va riure, no serien rivals per a ell.
Aquest home va veure els seus rivals. Entre ells hi havia homes, alguns volien tornar-se vampir i no morir mai, que il·lusos! El comte no els donaria això, aquest cruel ésser només els veia com a carn de canó.
També hi havia monstres, éssers de la nit. Home-llops, zombis, i altres éssers. Tots creats pel geni trasbalsat del doctor Tofu, aquest home havia transformat milers de persones i animals en monstres, i fins i tot hi havia híbrids d'homes-bèsties. Fins i tot havia transformat la Kasumi en un ésser incontrolat.
I finalment hi havia vampirs, de la categoria més baixa, els d'alta categoria, la noblesa es negaven a sortir, no veien aquest home un rival al seu nivell.
Com sempre primer anirien els humans, després els monstre, els penúltims els homes llops i els últims els covards vampirs de la més baixa categoria. Els grans senyors no s'embrutarien les mans amb què consideraven una sang menyspreable.
Seria una batalla de desgast, per tal que fos perdent força, per quan arribessin atacar-ho els vampirs estigués molt feble. "Desgast? Que desgast?", va pensar en Ranma amb la ironia, sabent-se superior. Ell s'alimentava contínuament de l'energia de la terra, de l'aire, de la llum de la lluna, o de les estrelles. No perdria cap apèndix d'energia.
Va mirar els vampirs, que estaven a la rereguarda, segur que hi hauria una lluita entre ells per veure qui el guanyava i rebia un premi del comte, qui el vencés pujaria de categoria, encara que no prou per ser un dels grans senyors. Encara que en Ranma a aquest premi en deia altrament més despectiva, ell deia que el comte llançaria un raquitic os al seu campió. Bé vist d'un recargolat punt de vista ell era l'os pel qual lluitarien tots aquests éssers de la nit.
Aquesta tàctica era la clàssica tècnica dels vampirs, llançar la seva gent per afeblir el contrari. Tots els senyors vampirs a qui va destruir van usar la mateixa tècnica, amb alguns canvis, però era la maleïda mateixa tècnica.
No per això es confiaria i baixaria la guàrdia, mai no ho feia, sabia com sanguinaris i traïdors eren els vampirs. Llançaven els hosts als seus contaris i quan es debilitades els atacaven tot el grup amb l'esperança d'acabar amb l'atacant.
Amb aquesta forma d'atacar havien vençut exèrcits sencers, però ell no era un exèrcit, només era un, però era pitjor que un exèrcit sencer.
Aquest exèrcit no tenia possibilitats contra ell. Només li manaven deixalles, els autèntics bons lluitadors estaven dins del castell.
No es dignaven a sortir a lluitar-hi, no ho consideraven digne d'Ells. En Ranma va sospirar amb cansament.
-Si ens veniu vosaltres. Colla de covards aniré a buscar vosaltres. Els vampirs són uns covards, que es consideren nobles- el noi va riure amb ironia - Però són uns putos covards que manen els altres en lloc de venir ells. Són com nens amagats darrere de la falda de la seva mare o del seu pare. Sou una colla de gallines!- va cridar i va assenyalar a l'exèrcit que se li venia a sobre- en menys de mitja hora seré dins del vostre castell. No és la primera vegada que ho faig i aquesta nit tornaré a entrar quan surti el sol demà vosaltres ja sereu història i el vostre castell serà només un motó de pedres. Us destruiré com vaig fer amb les altres família, ningú es va salvar. I vosaltres no en sereu menys. Encara que alguns de vosaltres ja esteu morts.
La rialla del noi va enfurismar tant l'exèrcit com els que estaven dins del castell, algun va voler sortir, però el Comte ho va prohibir, ja havien perdut alguns dels caps de més alta categoria, la Comtessa estava desapareguda i possiblement morta.
No podien perdre més gent. Els que lluitarien avui eren gent inferior, carn de canó, peces d'un joc que podien caure. Podien caure tants com volguessin. Als llogarets del voltant hi havia cents de persones que podien ser transformats i reclutats per a l'exèrcit del comte.
No hi havia ningú imprescindible, ni tan sols els més propers al senyor Conde, aquest ésser era capaç de desfer-se d'una persona o vampir, només perquè li havia servit una sopa mig grau més baix que el que ell va demanar.
L'altre exèrcit el va observar durant uns segons tot esperant que el seu senyor donés l'ordre d'atacar, ningú no gosava fer el primer pas sense el permís del seu senyor.
En Ranma veient la tardança es va asseure i va fer una cosa que els seus contaris consideren un sacrilegi. L'atacant va treure un equip de música i el va posar en marxa, i va començar a cantar la cançó que sonava en aquell equip.
L'exèrcit defensor es va enfurismar. Aquest que gosava atacar-los, no només havia portat tecnoloallà, sinó que cantava la cançó que sonava en aquest artefacte, dues coses prohibides. L'única música que podien sentir era la que autoritzava el Comte.
En Ranma va notar el malestar en el seu enemic del no-res va treure un aparell que va crear un escenari, era un holograma i en aquest escenari amb uns potents i grans altaveus, i un joc de llums. I sobre ell escenari virtual va aparèixer un grup famós del segle XX i hi va sonar un recital digne d'un concert heavy dels anys vuitanta del segle XX.
Això va enrabiar encara més l'exèrcit enemic, que amb prou feines aguantava quiet, volia castigar aquest impertinent per desafiar-los de tal manera. Això era tecnologia de la gent que va abandonar la Terra i la música que se sentia estava prohibida.
El noi no va parar allà, va desplegar una pantalla on va projectar tossos de pel·lícules de tota mena. Però per a un desafiament més gran, aquest malvat ésser, va posar tossos de pel·lícula de vampirs, i d'està on els no morts morien a mans d'humans.
Crits d'indignació van sortir de les boques dels vampirs, aquest desagradable humà, o el que fos moriria de manera cruel.
En Ranma va deixar una riallada que es va sentir a tot el paramo, i va glaçar la sang de qui el va sentir, fora humà, monstre, vampir els animals fugian espantats. I tots van saber que l'atacant no era un qualsevol, ni era humà, era una mena de ser que no havien sentit a parlar.
.
..
Des de les finestres del casalot. La noblesa dels vampirs veien endurits l'atacant, aquest ésser moriria per l'exèrcit, no tenia res a fer davant tant soldats.
Però hi havia algú que mirava aquell home que els desafiava amb un somriure alegre a la cara. Estava gaudint de la música, si no hagués estat acompanyada per vampirs enfurismades, hagués cantat i ballat, va desitjar baixar al costat de l'invasor i cantar i ballar amb ell. Va gaudir de les pel·lícules, sobretot veient morir a vampirs.
L' Akane va gaudir d'aquell espectacle com no ho havia fet des que era humana. Sabia qui era l'invasor i va desitjar que destruís tothom, fins i tot el castell i per descomptat. No fugiria quan la matés. Volia morir des que va ser convertida.
-Ranma -va pensar la noia- mata aquesta gent i mata tots i després Mata'm a mi. Estic desitjant morir.- va plorar- no vull ser una vampirs. Allibera'm d'aquesta vida sense fi. T'ho agrairé molt que ho facis.
Va mirar al seu voltant, les altres dones no la miraven, estaven animant com a histèriques el seu exèrcit. No suportava la gent que cridava com a energumens animant un grup. Aquestes dones cridant així demostraven la seva falta d'intel·ligència.
L'Akane les va mirar amb menyspreu. Per sort no les aguantaria gaire temps, en Ranma les mataria a totes, esperava no anar al mateix infern que elles.
Fora seguia el concert hologràfic, i l' Akane es va decidir. Ja farta de les lleis d'aquell que es feia dir Conde, va mirar els seus acompanyants, les dones que havien de vigilar-la i va somriure.
A la sala es va sentir algú cantar. Totes les dames es van girar i van veure cantar i ballar l' Akane. Aquesta dona havia embogit. Ni tan sols ella se salvaria de la ira del Comte.
En un gir l' Akane va veure que aquestes dames la miraven amb horror. I va somriure, va saber què pensaven elles. Però per fi se sentia lliure, si aquella nit havia de morir. Demostraria que era ella, que seguia sent l'Akane de feia quatre-cents anys. Que durant segles havia amagat el seu veritable jo.
-Balleu amb mi!—l' Akane les va convidar- ballem i cantem.
-Senyora Akane! Està cometent un sacrilegi. Està prohibit ballar i cantar cançons del segle XX.
L' Akane la va mirar i va riure.
-Vaig néixer aquell segle vaig créixer als vuitanta i vaig sobreviure, fugint de boges i assetjadores. M'agrada aquesta època, m'agrada els vestits que portava en aquella època, no el que porto en aquest vulgar castell, amb aquesta roba- i es va assenyalar el cos- semblo una lolita gòtica. M'agrada la música amb què vaig créixer no la que se sent en aquest castell de merda.
L' Akane s'estava posant en perill, però ja li era igual. Tancada en aquest castell es tornava boja, volia sortir-ne, encara que això li costés la vida.
Una de les seves dames la va mirar i la va renyar.
-Una dama de la seva categoria no pot parlar així. Es casarà amb el cavaller Ryoga, el millor cavaller del nostre regne. Si la seva conversa arribés a orelles del Comte- la dona es va estremir la dona que tenia davant hi havia blasfem, havien d'avisar el seu senyor-ho sento per vostè, però el Comte ha de ser informat d'això i ni tan sols vostè escaparà del seu càstig.
-No em casaré amb en Ryoga, no ho vull -va dir l' Akane i va mirar les seves dames com si fossin les seves preses.- només he tingut un promès i és aquell- i va assenyalar l'invasor- és a l'únic que vaig estimar, estimo i estimaré. A part d'aquell que anomeneu cavaller- va riure- jo no ho veig com a cavaller. Com no sigui el cavaller del porc.
L' Akane estava desbocada, s'havia contingut durant quatre segles, ja no aguantava més, havia esclatat i va treure el geni acumulat durant aquell temps.
-Ha de respectar les ordres de Nostre senyor, és ell qui ens alimenta, és ell qui ens guia. Vivim gràcias a ell. I tenim pau gràcies a ell.
L' Akane va mirar aquesta dona amb menyspreu.
-Has recitat un salm. En una vida anterior vas haver de ser un sacerdot, o un monjo-l'Akane va notar el malestar d'aquesta dona i va decidir seguir atacant. Em va treure el que més volia i vaig jurar esperar el moment mes propici per venjar-me d'ell- va assenyalar a ell ser que intentava atacar el castell- No ens queda res, en hora aquest castell serà destruït i tot tornarà a ser com devia ser.- La noia va riure- podreu anar a explicar al comte el que vulgueu, i després amagar-vos, serà en va, no escapar-nos d'ell, us atraparà, ens atraparà, i acabarà amb tot els éssers vivents d'aquest castell, però jo no fugiré, el rebré i em deixaré matar, és el que he volgut des que em van convertir en aquest monstre que ara sóc –i va afegir amb pena– és el que he desitjat cada segon des que va morir el meu Ranma, el meu amor, l'únic amb qui em desposaria.
Les dames allà reunides van mirar aquella dona amb horror. Tot el que havia dit havia estat una heretgia. Havia parlat del Senyor Comte amb menyspreu, es va notar que va dir Conde amb minúscula. Ho havia tractat de boig. Per només una fallada petita havia matat o condemnat molts, com les amigues de la dama que acabava de tantes injúries. Ella amb seguretat seria condemnada a una mort atroç.
-Senyora hem d'informar el Comte- va dir una d'aquelles vampires- haurà de quedar-se a la càmera mentre informarem.
-Dos de nosaltres anirem a informar el nostre Senyor, mentre les altres la vigilàn. Tampoc no podrà sortir, hi ha guàrdies custodiant perquè no surti. Només sortirà per casar-se amb en Ryoga. Si intenta sortir entre les que es quedin i nosaltres la pararem, estem autoritzades per fer-ho.
-Mai em casaré amb en Ryoga- l' Akane va canviar, els seus ulls es van tornar grocs, i li van créixer les ungles, ella no es va adonar que li va passar- Unes petites vampirs com vosaltres em parareu? Només n'hi ha tres que ho han aconseguit i cap d'ella és aquí. Ni vosaltres ni els dos guàrdies sou rivals per mi,- la dona havia utilitzat un to sacratisme i irònic per parlar- Sabeu quantes es necessiten per anar a informar el vostre maleït comte?
Les dones van retrocedir a la porta i van voler escapar-se, però l' Akane s'havia tornat molt veloç.
-No ets una vampirs!, Ets un ésser com el que vol atacar el castell!
-Ho sé ara. Per això odiava beure sang, per això us odiava. - no va voler dir-los que en ser la primera vegada que es transformava li estava costant mantenir aquesta forma, només aguantaria així uns minuts més, després tornaria a ser l'Akane dels últims quatre segles, vulnerable als atacs del comte- només es necessita a una persona per informar aquest antic director de col·legi convertit en un tirà sanguinari. A la resta i als dos guàrdies – va riure- acabaré amb ells.
I moguda per un odi als vampirs va atacar aquestes criatures de la nit.
.
..
El Comte era al saló, assegut al seu tron esperant a qui va ordenar trucar i van entrar el seu fill, en Ryoga i la seva dona.
Aquest ser assegut al tron va mirar les tres persones que entraven. En Ryoga i en Tatewaki!, com havien caigut en dos dies. No semblaven els mateixos de sempre. Va mirar l'estat dels dos cap dels que li servia ja.
El seu fill, com podia ser això el seu fill? Esperava que en quatre-cents anys hagués après a tenir intel·ligència, però era igual d'idiota que abans de convertir-se. Va notar que el seu fill depenia fred, molt de fred. Al fill li quedaven hores de vida. Aviat seria un glaçó de gel. Ja havia perdut la filla i en poca hora seria l'únic de la família Kuno amb vida.
En Ryoga estava inconscient, els soldats el van deixar anar i aquest noi va caure a terra. Encara que desmaiat seguia parlant sol, semblava trasbalsat. Aquest ésser que va entrar al castell havia tornat boig al seu millor guerrer, ja no era apte per casar-se amb l' Akane, ningú era apte per casar-se amb l' Akane, encara que potser...
Es va enrabiar, aquell invasor havia atacat els seus tres millors guerrers, havia matat a en Mousse i condemnat a mort el seu fill i a en Ryoga, estava desitjant acabar amb aquell invassor.
Va mirar la seva dona, encara que tenia l'edat de la seva filla, després de segles aquesta diferència no importava, era bona dona. Ambiciosa, cobdiciosa, bona cuinera, i bona al llit. La millor que havia conegut en aquest aspecte. Intrigats, havia descobert diversos complot per matar-ho. Aquesta bella dona sabia descobrir els traïdors. Es deia que la Comtessa tenia orelles a totes habitacions del castell.
El Comte es va delectar mirant la seva, en apareixia, jove dona. Volia emportar-se-la a la cambra privada que tenia en un costat d'aquell saló i jeure amb ella, ho faria tan bon punt acabés de tirar-los les bronques a aquests dos energúmens que s'havien deixat guanyar per un simple desconegut.
-Despertar a això!- va ordenar el Comte- No vull donar un discurs a la bella dorment.
Un soldat es va acostar a en Ryoga i li va donar una puntada de peu, en Ryoga no va reaccionar, el soldat li va donar una altra puntada de peu encara més forta. Li anava dónar una tercera, quan en Ryoga va despertar i li va agafar el peu i el va tirar a terra.
-Com goses pegar-me?- va dir el que havia embogit. El soldat va retrocedir, en Ryoga el mirava amb els ulls injectats en sang, la boca torta, i els ullals trets- torna a tocar i..
-Silenci!- va bramar el Comte- Saps les ordres! Res de baralles en aquest saló. O he trucat per dir-vos una cosa, - va parar uns moments- SOU UNS INÚTILS!, M'HEU SERVIT BÉ EN ÈPOQUES DE PAU, A LES GUERRES VAMPÍRIQUES!. I ARA ES FICA UN INSOLENT AL CASTELL I NO FEU RES!, US DESGRADO ALS DOS!- va mirar el seu fill- NO ESTÀS AL NIVELL PER SER UN KUNO!- va mirar a en Ryoga-M'has defraudat!, NO ET CASSARÀS AMB LA DAMA AKANE!, CERCARÉ ALGÚ MILLOR!
Els guerrers vampirs van mirar el Comte espantats no valia protestar o seria pitjor. Aquest home no tenia pietat. No tenia pietat, no tenien escapatòria. Aquest home era cruel, i acabaria amb ells.
-Demà us executaré- el Comte no perdona la gent incapaç- no heu matat aquest ésser, tampoc l'heu detingut. En Mousse va morir davant vostre i no vau fer res per aturar-lo, era el meu millor tècnic. Ell era insubstituïble, vosaltres no- els dos guerrers sabien que això era mentida. Que si en Mousse li hagués fallat, ara estaria condemnat com ells.
-Pare- va suplicar en Tatewaki. Esperava una pietat que aquell home no li donaria.
El Comte el va mirar i va somriure, en Tatewaki va saber que era un somriure fals.
-Ni pare, ni mare! - va cridar l'home- demà tots dos sereu deixats fora del castell perquè el sol acabi amb vosaltres- va mirar els seus homes- agafar aquests dos i portar-lo a les masmorra. A en Ryoga tallar-li la llengua.
En Ryoga que havia estat callat, no va parar atenció ell només veia els fantasma que ho turmentava, va cridar.
-Són aquí!, han vingut per nosaltres!- en Ryoga va mirar al seu voltant i va començar a parlar amb algú que només veia ell – pare, jo la volia a ella, ella era més important que el món sencer. Em casaré amb ella i serem feliços. - es va girar de banda i va parlar amb alegria- et la vaig treure Ranma, ella és meva, ho serà per a tota l'eternitat, Mia!, Mia!, I només meva! Per sempre.- Per als altres aquest jove estava boig. Per ell s'havia tornat un mèdium, veia els morts
El Comte el va mirar fastiguejat, no volia un covard ni un boig al seu castell. Els trauria aquella mateixa nit i els posaria en direcció al sol, perquè veiessin de cara al seu assassí. El comte va mirar les víctimes, no s'estova, encara que un fos el seu propi fill.
La Comtessa es va acostar al seu marit i el va abraçar.
-No has de ser tan piadós, el càstig pel Sol és massa poc càstig per a ells. Has que s'enfrontin de nou a aquest ésser, i que el matin. Si no ho aconsegueixen aquest ésser els matarà o els castigarem nosaltres.
Els dos nois van mirar la Comtessa. Després de la conversió en vampira l' Ukyo es va tornar molt ambiciosa, va veure que el seu lloc a la jerarquia vampira era el més alt, i aquest era la de dona del Comte, per això va utilitzar tots els mitjans al seu abast, de l'assassinat a acusar les altres competidores de traïció. Entre una cosa i una altra va matar moltes vampires, i per mantenir el seu lloc es va deslliurar de possibles aspirants. Però qui més odiava era l' Akane, però fins i tot per a ella era intocable. Aquella menyspreable vampira tenia alguna cosa que li interessava al Comte, per això no l'havia mort quan el desafiava. Però no per això va ser ella la causant de la caiguda en desgràcia de les dues amigues de l'Akane.
La Comtessa va mirar amb menyspreu tant els dos amb qui s'havia aliat, com els soldats, cap d'ells no estava al seu nivell ella era la Comtessa, i feia i desfeia al seu gust.
-Tens raó, aquests dos imbècils que lluitin contra aquest invasor que demostrin que són dignes, encara que a l'estat que estan ara no podrien ni amb un gatet- i l'home va riure. Aquest home manava el seu fill i el seu millor guerrer a una mort segura.
En Tatewaki va mirar el seu pare.
-Pare, li demano que abans de la lluita em doni el dret de cuixa sobre la Dama Immaculada, sobre l' Akane Tendo. Tinc aquest dret. – El jeure amb un vampir era dret d'un guerrer o condemnat a mort. De vegades el Comte ho negava, i al condemnat o condemnada se li treia aquest darrer dret, és més poques vegades el senyor del castell concedia aquest darrer desig, com tampoc oferia un darrer menjar.
En Ryoga va mirar a en Tatewaki.
-Saps que l' Akane em va ser promesa a mi. He de ser jo qui jaca amb ella, és el meu dret-el vampir estava furiós, aquest idiota no li trauria el seu darrer desig.
El Comte va mirar el seu fill i el seu guerrer barallar-se per aquesta dona i va somriure. Barallar-se per una dona, Quina ximpleria!, igual de ximpleria que barallar-se per un home, com va fer la seva filla per tenir aquell jove que es va atrevir a atemptar contra ell.
Va mirar l' Ukyo i va somriure, en el cas que el trofeu fos ell, això era diferent, la dona que havia de tenir al seu costat havia de ser ambiciosa, cruel i intel·ligent i l' Ukyo reunia aquestes qualitats. No havia dubtat a desfer-se de les seves competidores per ser la Comtessa, i no dubtava a desfer-se de possibles rivals que podien voler el seu lloc.
Va tornar als dos vampirs que lluitaven per l' Akane.
-Prou!- va cridar furiós- podeu jeure amb qui vulgueu, sigui mascle o femella de l'espècie que sigui. Vampir, humà o animal- va mirar a en Ryoga- si vols una porqueta o porquet t'ho busco- en Ryoga es va sentir humiliat, no era la primera vegada que el Comte l'insultava amb això-demaneu i us ho concedeuixo- va posar un somriure malig- però la dama Akane no serà vostra. L'heu desitjat durant segles, heu tingut somnis humits amb ella.- va riure a riallades- doncs us anireu a l'infern amb això. Amb el desig truncat de no haver fet l'amor amb ella. - es va mofar d'ells- El vostre desig més gran no es veurà mai complir.
Aquest ésser era menyspreable les darreres voluntats dels dos guerrers que havien posat la seva vida en perill en honor al Comte, per descobrir que per al Comte les seves vides no valien res.
-Però és el nostre últim dret! – va demanar en Ryogan- ho ha de concedir
El Comte el va mirar furiós, ell era qui manava, i feia les coses com volia
-Sortir i preparats per a la lluita!, Vèncer i pot ser que sigui piadós amb vosaltres, o morir i us oblidaré.
Els vampirs foren obligats a sortir del saló, serien portats a l'armeria i obligats a posar-se l'armadura. Com la darrera nit de la seva vida, els van enviar a dues humanes ancianes, amb qui van ser obligades a jeure. Elles anaven amenaçades de mort, no volien fer l'amor amb aquestes bèsties. En Ryoga després d'una nit depriment va matar a la seva acompanyant, només era una humana més! En morir l'anciana ningú no sabria que era impotent i estèril.
Tatewaki no ho va passar millor, amb el fred que recorria el seu cos no va aconseguir res. La vella va badallar, aquest vampir no satisfaria sexualment ningú.
-Pots matar-me si vols- va dir l'anciana- Ja he viscut molts anys, i viure sota la vostra tirania, fins i tot la mort serà benvinguda- es va riure- ets impotent. No serveixes com a amants. El fill del senyor dels vampirs és un negat al llit. No sé si ho ets per la maledicció que t'han fet fora o perquè sempre ho has estat.
Kuno es va sentir humiliat, ho acabava d'humiliar una vulgar humana anciana. La va escanyar, encara que va sentir la veu de la vella fins i tot després de matar-la.
Tatewaki no lo pasó mejor, con el frío que recorría su cuerpo no logró nada. La vieja bostezó, ese vampiro no satisfaría sexualmente a nadie.
-Pots matar-me si vols- va dir l'anciana- Ja he viscut molts anys, i viure sota la vostra tirania, fins i tot la mort serà benvinguda- es va riure- ets impotent. No serveixes com a amant. El fill del senyor dels vampirs és un negat al llit. No sé si ho ets per la maledicció que t'han fet o perquè sempre ho has estat.
Kuno es va sentir humiliat, ho acabava d'humiliar una vulgar humana anciana. La va escanyar, encara que va sentir la veu de la vella fins i tot després de matar-la.Els dos joves vampirs van sortir de les habitacions de l'armeria alhora. Es van mirar, cap reconeixeria que ho havien fet malament.
-Com t'ha anat? -va preguntar Ryoga- la meva ha estat una rossa humana, sabia el que feia. Buf!, no vegis el que em fet gaudir.
En Tatewaki no anava menys i també va mentir, cap dels dos reconeixia que no havien estat capaços de complir al llit.
-Doncs la meva era pèl-roja, i no vegis com l'he deixada satisfeta, segur que està desitjant que la torni a portar a la glòria.
Tots dos es van mirar.
-Ja que morirem, passi el que passi. Podíem desobeir el Comte i violar la Dama Akane- va suggerir en Ryoga.
-No seria una violació- li va discriminar en Kuno- ella està desitjosa de jeure amb mi.. Anirem a la seva habitació i no la repartirem, ella serà nostra tota la nit, després agradarà als déus que tu i jo l'hàgim visitat aquesta nit.
I tots dos van córrer cap a l'habitació de l'Akane, disposats a cometre-te el pitjor dels sacrilegis.
.
.
Continuarà