3ª dia. La última noche. (6ª. Parte)
Uns anys després...
.
En Tofu es movia per tot el món. No estava gaire temps en un lloc, sé sabia perseguit. En Ranma i l' Akane després de destruir la darrera família vampira, s'havien dedicat a destruir i caçar monstres. Aquest boig se sabia perseguit per aquests dos caçadors.
Hi havia augmentat el seu ramat de llops, gràcies a aparellar a la Lluna amb alguns llops. L'antiga Kasumi transformada en lloba s'havia convertit en la lloba alfa del ramat que el protegia i la mare d' ells. Si necessitava algun llop era ella a qui aparellava per tenir llops nous. La Lluna no recordava el seu passat com la Kasumi. Encara que si necessitava alguna persona per a l'harem o com a aliment. En Tofu transformava la Lluna en dona, i ella amb la seva bellesa atreia les víctimes al campament de Tofu, on l'incaut queia víctima d'aquell antic doctor.
La Lluna en la seva forma dona, entrava als pobles per comprar allò necessari i saber a qui havia de capturar.
El collaret que la Kasumi duia al coll, tant quan era humana com quan era lloba, l'evitava escapar del control de Tofu.
Tot i que tenia un harem de dones per a servils sexualment, com a grup d'home que li servís de protecció en allò que no podien servir els llops, era un grup deduït. Unes quatre dones i un nombre igual d' homes. Es desplaçaven en dos o tres grups per no aixecar sospites, encara que la lloba Lluna sempre era al grup que anava ell.
Lluna era una lloba irascible, menys amb el seu amo, amb qui era dòcil. Havia criat una petita rajada que li eren fidels i complien les seves ordres, de la mateixa manera que ella complia amb els mandats d' en Tofu.
En Tofu sabia que tard o d'hora s'enfrontaria a la que va ser la seva cunyada i al seu marit. Aquests dos caçadors immortals s'havien fet famosos entre els éssers de la nit per la seva crueltat i per no deixar escapar mai les preses, i ell i el seu grup eren a la llista d'aquests dos nois.
La Lluna es va acostar i li va acariciar, aquesta lloba li era de gran utilitat. Amb la seva forma animal estava creant una nova raça de llops. Com a humana li portava menjar, servent i informació. Entre els humans es corria les veus de dos éssers que destruïen els éssers de la nit. Per als humans la vida s'estava tornant més fàcil, sense els perills de les bèsties que ell mateix va crear i deixar anar.
Els humans estaven progressant, des que el Comte va desaparèixer, havien tornat a crear les mateixes ciutats que existien abans de l'atac dels vampirs, amb el mateix nom d'antany, aquestes ciutats progressaven. Quan la civilització aconseguís el nivell necessari ell atacaria i crearia un nou regnat vampíric, però el seu no rebutjaria la tecnologia, sinó que s'hi basaria en ella, i llavors s'expandirà per l'univers. Destrossaria fins i tot l'aliança que hi havia a la galàxia.
La Lluna va mirar al cel i va veure la lluna, va udolar amb tristesa. Se sentia estranya, es va girar i va veure el seu amo dormir, li va veure la gola un impuls més gran que el control que aquell vampir tenia sobre ella la va fer avançar amb una set de sang, amb ganes d'alimentar-se d'aquell ésser.
En Tofu va despertar, massa tard, la Lluna saltava sobre ell i va sentir com ho despedazava, aquell vampir va viure fins que la Lluna va llançar el cor d' en Tofu a la foguera, la lloba va sentir que aquell cor era massa verinós.
.
..
Després de fugir la Lluna, va passar molts anys fins que va perdre el collaret, durant aquests anys amb el collaret només va ser una lloba més, i cuan va ser lliure d'aquell lligam per fi va recuperar la seva ment quocient, ara era lliure. Podia gaudir d'una vida com lloba, havia creat un ramat. Podia viure com a humana, i beure sang com a vampira, o podia ser dona-lloba. Era lliure en tots els sentits.
Lliure?, no!, encara quedaven en Ranma i l' Akane. Els havia de destruir si no seria mai de debò lliure.
.
..
Hores després al campament destruït d, en Tofu van arribar dos viatgers.
-Hem arribat tard, algú se'ns ha avançat i ha acabat amb aquest doctor boig.
En Ranma va mirar al seu voltant, va veure la guàrdia d' en Tofu morts i devorats. Es va acostar a la tenda on dormien l'harem d' en Tofu, havien matat les vampires creades per en Tofu. En Ranma va veure les cendres.
Es va retrobar amb l'Akane, estava agenollada a terra.
-Llops, una petita rajada. Hi ha un gran que els mana, segur que és la Kasumi, deu haver escapat del control d' en Tofu, i ho ha matat.
-Hem de trobar-la i…
-Destruir-la- va acabar Akane- no podem deixar que s'escapi, és un perill.
I tots dos van abandonar el campament i van seguir durant anys el rastre de l'esmunyedissa Kasumi.
.
..
La Kasumi com lloba baixava a la vall, assaltaria la granja d'uns vilatans. Trobava saborosa la carn i la sang dels bens. Últimament la sang humana li sabia repulsiva, els humans havien mutuat i cada cop la seva sang li era més fastigosa i li produïa mal d'estómac, no sabia que això es devia a una mutació natural provocada per l'atac continu d'atac dels vampirs durant segles, com una defensa d'un cos a un virus.
La lloba va pensar en la seva vida. Primer com a humana, va ser feliç. Després com a vampira també va ser feliç, i sàdica i controlada. Després com el monstre que ara era, no va voler pensar quan la va controlar en Tofu, ara vivia com volia.
Durant dècades havia viscut a diversos pobles. Tenia una vida normal, ningú sospitava d'ella, vivia una plàcida vida normal. Es casava, tenia fills, envellia i fugia d'aquell poble amb qualsevol excusa. I tornava a canviar d'aspecte i torna a començar a un altre poble. Havia tingut diverses vides com a humana. Utilitzava aquesta vida humana com a tapadora per alimentar-se com a ésser de la nit. Encara que cometia els seus delictes prou lluny dels pobles on habitava, no seria tan ximple d'actuar a prop de casa seva i deixar pistes que l'assenyalin.
Tenia tants descendents en els humans com en els llops, i a una crida seva tots haurien acudit en la seva ajuda, i aquell moment havia arribat. Aquella nit va cridar , però ningú va acudir ni humans ni llops, alguna cosa havia passat, i aquesta cosa sabia per experiència es deien Ranma i Akane.
-Tens raó Kasumi. – va dir en Ranma apareixent davant seu -els teus llops no apareixeran. Després de trobar-los hem fet que no en quedi cap que es recordi de tu. Per això hem trigat més de dos segles a trobar-te.
-Fan vida normals de llops- la lloba es va girar i va veure l' Akane- ningú no acudirà a la teva crida. Estàs sola, avui acabarem amb tu, ets la darrera. I els teus descendents humans, li passa el mateix, ningú no se'n recorda de tu.
La Kasumi va recuperar el seu veritable aspecte. Estava nua, va augmentar el nivell de les seves feromones, i va millorar el seu aspecte, amb això volia seduir a en Ranma, però aquest no va caure en aquest intent.
-Ja tinc al meu costat a l' Akane, ets molt bella, però no ets l' Akane.
La Kasumi es va enrabiar, ser rebutjada a favor de la seva germana, no podia consentir això. Ella que s'havia casat amb els homes més macos dels pobles on havia viscut, ella que era l'enveja de les dones. Ser rebutjada per en Ranma, que aquest elegís la seva germana menys agraciada.
-Potser soc menys agraciada que tu- va dir l'Akane, que va llegir els pensaments de la seva germana- però jo sóc l'elegida d' en Ranma. I el truc de les feromones no et servirà amb nosaltres. Avui acabaran les teues malifetes
La Kasumi es va transformar en monstre i es va llançar sobre la que va ser la seva germana. Mentre corria cap a l'Akane, va comprendre dues coses. La primera que no ho tindria fàcil per guanyar. La segona que davant seu tenia dos monstres pitjors que ella.
.
..
Havien passat dos segles més.
La Kasumi va baixar del tren, es va dirigir cap on l'havien contractat. Faria d'institutriu per als fills d'una parella jove, eren famosos campions de lluita, practicaven un antic art marcial, l'origen del qual era anterior a l'apocalipsi vampírica.
Mentre anava per aquest barri, va veure les botigues, els comerços, això li va produir un sentiment de nostàlgia, com si ja hi hagués viscut abans. Cada cantonada, cada carrer li era conegut.
Va arribar al lloc on va ser contactada, era un dojo i va entrar.
-Bon dia!- va dir la jove - he arribat, el meu nom és Kasumi Tendo.
Van sortir a rebre-la una parella de joves, havien de tenir uns quants anys menys que ella.
-Sigui benvinguda- va dir la jove- el meu nom és Akane Saotome.
-Jo sóc el seu marit, Ranma Saotome. Podia haver trucat i hauríem anat a buscar-la amb el cotxe -va assenyalar l'equipatge de la jove- porta massa pes per venir des de l'estació fins aquí.
La Kasumi va somriure dolçament.
-Tant se val, m'agrada passejar. Ha estat una passejada molt agradable, era com si ja hagués estat aquí.
Els dos joves es van mirar i van somriure.
-Ha d'estar cansada, li ensenyaré la seva habitació. Haurà d'estar descansada per fer la seva feina, els nostres fills tenen molta energia, tanta com el meu marit, tingui paciència i si la perd i els crida, és normal, aquests dos nens acaban fi la paciència d'un sant.
La Kasumi es va inclinar donant les gràcies.
-Els dono les gràcies per acollir-me, sóc una dona que no té ningú al món, em vaig trobar molt jove sense ningú. Vaig viure en una pensió fins a treure'm els meus estudis. Però al meu poble ningú em va donar feina. El meu pare tenia mala reputació, i en morir ell jo vaig ser odiada i els meus veïns em van fer el buit. Quan vaig veure el vostre anunci vaig enviar la meva sol·licitud, però mai vaig creure que m'admetessin.
- No ens importa el passat del seu pare, sinó que vostè sigui vàlida. N'hem revisat les qualificacions i la veiem la més apta per al lloc.
La Kasumi els va mirar amb llàgrimes als ulls.
-Moltes gràcies!- va contestar la nova institutriu.
- Li ensenyaré la seva habitació i el bany- va dir l'Akane.- ha d'estar cansada després de tan llarg viatge, el millor és un bany per relaxar-se i fer una migdiada. Quan s'aixequi prepararem el sopar, que també ha d'estar famolenca.
L' Akane va deixar aquella noia en què seria la seva habitació.
La Kasumi la va mirar, aquella habitació era molt maca, millor del que havia pensat. I la seva recordació era perfecta, del gust, com si l'haguessin fet especialment per a ella.
La Kasumi un cop banyada, es va ficar al llit i va adormir un llarg i profund somni que li va treure el cansament del viatge alhora que la va alleujar, va somiar que tenia dues germanes, i una era idèntica a la dona que l'havia contactat.
.
..
En Ranma i l' Akane es van reunir al dojo.
-El cercle s'ha tancat. Tenim la Kasumi amb nosaltres- en Ranma va mirar la seva dona.
-Però hem hagut d'esperar dos-cents anys.-l' Akane va començar a plorar- he esperat dos segles aquest moment.
-No ens va tenir cap altre remei. Quan la vencem la vam portar a aquestes llacunes de curació, on el van expulsar la part vampira i la part monstre, només van deixar la part humana. Però amb aquesta curació va estar a punt de morir. Aquesta curació va durar gairebé dos-cents anys.
-Li vam haver d'esborrar la memòria i tornar-la nena, crear-li una família falsa.
- I vigilar-la des de lluny. Procurar que visqués bé, encara que el pare que la va adoptar va resultar un delinqüent, i vam haver de castigar-lo.
-Bé ara és amb nosaltres i la cuidarem, ara tornarà a ser normal.
-Si ara és igual abans de l'atac dels vampirs. Nerima, Tòquio i la resta del món torna a ser igual a com va ser fa vuit segles, però sense l'amenaça dels éssers de la nit, encara que en queda algun fora, que nosaltres caçarem.
Aquella tarda la Kasumi va conèixer els fills de l' Akane i en Ranma, no va saber que realment eren els seus nebots i li van caure molt bé.
Van anar passant els anys i al dojo Tendo amb prou feines hi va haver canvis. Els tres grans de la família amb prou feines envellien, realment eren immortals, però gràcies a l'encanteri d' en Ranma i l'Akane ningú se n'adonava. Els habitants de la Terra havien contactat amb la gent de l'aliança galàctica i gràcies a ells la Terra va pprogressar.
Cert dia mentre menjaven en Ranma i l' Akane es van mirar.
-Kasumi, avui l' Akane i jo en sortirem ha sopar fora. No ens esperis aixecada.- coneixent aquesta dona no se'n ficaria al llit fins que tornessin. Aquesta dona no sabia si necessitava més cuidar els fills d'aquell matrimoni, o aquest matrimoni, de vegades aquest matrimoni era tan infantil.
La Kasumi va assentir. El que no sabia la dona era que el sopar d' en Ranma i l' Akane era un ésser de la nit.
Aquest ésser va arribar al dojo Tendo.
- Aquí viu la que va ser Reina de les criatures de la nit, si me la menjo em tornaré immortal, i ni en Ranma ni l' Akane serà capaç de guanyar-me Ara no tinc nivell per enfrontar-m'hi.
-No et deixarem que compleixis els teus desitjos. Acabarem amb tu sense que ningú se n'adoni.
Aquest ésser es va girar i va veure els dos caçadors, no podria fugir, va saber que moriria, i que moriria de forma cruel, aquests dos caçadors eren famosos per no tenir pietat en contra dels éssers de la nit.
.
..
El Comte i el seu sequet va ressuscitar, això ho va planejar aquest ésser des del principi si moria. Va renàixer encara que no va saber on.
-Hem ressuscitat!- va cridar- I recuperarem el món!
- On som? - va preguntar en Tatewaki. - No conec aquest lloc.
-No ho sé- va contestar en Mousse- però per aquí hi ha un passadís, ens portarà a un lloc. – tot aquell grup es van veure en plenitud de les energies.
- Seguim-ho!- va ordenar el Comte.
Van seguir aquest passadís i van arribar a una sala. De portes similars a què ells van sortir, van començar a sortir els membres de les altres Famílies, que també havien ressuscitat.
Aquests grups es van començar a barallar i desafiar i de sobte es va encendre una pantalla i va aparèixer ell ser que els va destruir a tots, darrere d'ell hi havia l' Akane.
- Hola monstres! - va dir en Ranma- suposo que us preguntareu on sou. Han passat cinc segles des que us destruïm.
-Sabíem des del principi que tornaríeu a renéixer. I vam enviar les vostres cendres a un lloc on no faríeu mal a ningú.- l' Akane era allà amb el jove. Preparada per gaudir dun bon espectacle.
-On estem?- va preguntar exaltada l'Ukyo- sóc la teva Comtessa, m'has de fer cas.
En Ranma va riure.
-Esteu a diversos milions de quilòmetres de la Terra, en un satèl·lit artificial. En cinc segons s'obriran les finestres d'aquesta nau i veureu el vostre astre més proper, El sol! Deu segons després aquesta nau iniciarà un viatge de col·lisió amb el sol i cremarà i amb ella els que aconseguiu sobreviure.
-No teniu salvació, aquesta vegada no. Per cert si us n'adoneu falten diversos de vosaltres. Com les meves amigues Yuka, Sayuri o la Kasumi. A elles les vam ressuscitar com a humanes. Ara tenen una vida normal. El meu pare i els d' en Ranma descansen a terra sagrada, els seus esperits estan lliures del mal -L' Akane assaboria un refresc-. I en Ryoga és a l'infern no sortirà allà, està condemnat per sempre, allà patirà un càstig etern, molt cruel, el que es mereix com a traïdor de la raça humana. No tornarà a renéixer mai.
En Ranma amb crispetes i un altre refresc va somriure.
-Gaudirem de la vostra mort, de veure-us morir i aquesta vegada per sempre. La vostra mort significa la salvació de milions de persones. Esperem que ens doneu un espectacle digne amb la vostra mort- i el noi va beure del seu refresc.
El Comte va mirar aquests dos joves, anaven a veure com morien com si fos una pel·lícula. Aquests dos joves sí que eren uns monstres.
-No podeu fer-nos això! - va cridar en Tofu- és massa cruel.
-I ho dius tu?, El que va experimentar amb tot el que va voler?, Ell que va matar el meu pare!, El que va transformar a la Kasumi!, Ell que em va drogar per posar-me al servei del seu amo! , NO TENIREM COMPASSIÓ DE TU… NI DE LA TEVA GENT!-va cridar furiosa l' Akane.
Els vampirs espantats van veure com arribava el seu fi definitiu sense poder posar remei.
En Ranma i l'Akane van veure com la nau on van ficar les cendres dels vampirs cremava, i els vampirs amb ella. Aquests éssers no tornarien a tacar la terra mai més.
-I ara que farem nosaltres?- va dir l' Akane- ja no hi ha monstres per destruir.
En Ranma la va mirar.
-L'univers és enorme, hi ha multitud de monstres per destruir..
.
FI.
.
Notes de l'autor:
Hola;.
Aquest capítol. M'ha quedat molt llarg. Esperava que fos més curt, però he anat ficant coses, fins a les 44 pàgines del Word. Aquesta vegada ho he dividit en sis parts
H vaig començar fa molt de temps. i va estar molt de temps en letargia, tant de temps en castellà com en català. en aquest últim idioma ho he dividit en més capítols.
És un gust acabar amb un fic que vaig començar fa tant de temps. Ha plogut tant des d?aquell dia. Perdó per no actualitzar abans..
Diferències entre comte i Comte.
En Ranma i l' Akane diun a aquest personatge comte, amb minúscula per demostrar el seu menyspreu per ell. També per demostrar que no tenen cap respecte.
Els seguidors en diuen Conde, amb majúscules per demostrar el seu respecte i admiració.
He passat últimes tendències de fer als vampirs amb un bon cos i guapos, bonrros, ia les vampires amb un cos d'escàndol. Els meus vampirs són normals, n'hi ha de guapos i de lletjos, però tots són malvats.