Els personatges no em pertanyen, són de Rumiko Takahashi.
2 ª. L' Akane En Perill.
En Ranma va sortir del dojo, no sabia quin camí va agafar la seva promesa per fugir, estava molt preocupat, la noia va sortir molt afectada. Mai no l'havia vist així. Havia de trobar-la, en aquell estat la noia podia fer qualsevol ximpleria. No podia estar gaire lluny, encara que aquell idiota, el cosí de l'Akane, l'havia entretingut uns segons valuosos. No importava on estigués la noia la trobaria i la portaria amb ell al… no, al dojo potser no., no es fiava, aquell lloc havia deixat de ser un lloc segur per a la noia. Portaria la noia on estigués fora de perill. No deixaria que li passés res, després del que li va passar amb Saffron, no estava disposat que la seva amiga patís més.
El noi corria pels carrers buscant-la, no la trobava enlloc. Abans de sortir del dojo havia anat a l'habitació de la noia i a la teulada i no la va trobar. Es començava a desesperar, es temia el pitjor. Havia visitat el Furinkan, i gairebé tots els llocs on anava la noia amb les seves amigues… o amb ell. Ja no sabia on anar. Va pensar anar a l'Ucchan's o fins i tot al Neko Hanten… però ho va pensar millor, allà mai no aniria la seva promesa. I era preferible que les seves presumptes promeses no sabessin res sobre l'estat actual de l'Akane.
Es va aturar en un pont, de vegades s'havien refugiat sota ell, per evitar la pluja… es dirigiria a un parc proper. A aquest parc acudia la seva núvia quan estava deprimida, ell també anava quan estava recaigut. I va començar a córrer cap allà… però alguna cosa el va retenir, tenia un pressentiment, es va acostar de nou al pont i per una rampa va baixar a la riba del riu, i va mirar sota el pont. Allí va veure un cos, estava estirat cap per avall, la va reconèixer a l'instant, era l' Akane.
La noia seguia plorant i es convulsionava, el noi es va enrabiar amb tots, per provocar aquest estat a la seva amiga, s'aproparia quan va reparar en els tres homes que s'acostaven a ella amb no sanes intencions. Un dels homes va dir alguna cosa i la seva promesa va cridar el seu nom.
.
L' Akane va sortir del dojo plorant, aquests tres personatges havien tornat a aparèixer a la seva vida per posar-la encara més potes amunt. Si la seva vida no era prou agitada des que va aparèixer en Ranma ara es complicava amb l'aparició dels seus parents. El seu pare i les seves germanes no l'ajudarien…l' oncle Genma no hi participaria, ni podia i coneixent-ho tampoc volia. La tia Nodoka estava lligada per la mateixa promesa que el seu marit, no podia actuar. I en Ranma… en Ranma estava lligat per la mateixa promesa que els altres, no podia fer res… en teoria… però el noi ja havia dit que no deixaria que ningú li fes mal. No volia ficar en Ranma en embolics, ja s'havien ficat ell l'un a l'altre en molts embolics. No volia que el seu promès patís per culpa seva.
-Sóc ximple, en Ranma es ficarà a defensar-me, no ho pot evitar, ho porta a la sang. Però faré tot el possible per evitar que es fiqui en problemes.
Fugia sense destí, s'estava cansant i va ensopegar amb algú.
-Ho sento- va dir la noia i va continuar fugint.
No es va adonar que les tres persones amb qui va xocar la van mirar, van somriure de forma sinistra i la van seguir, els havien pagat per trobar-la i donar-li una lliçó.
La noia va fugir i els peus la van portar fins al riu, sota un pont, es va deixar caure de bocaterrosa a l'humit terra, no li va importar embrutar-se. Ja no era important… ja no importava a ningú. Allí estaria sola i ningú la molestaria… s'equivocava no estava tan sola com ella hauria volgut i en el seu estat actual, estava… més indefensa que mai.
-Mira el que tenim aquí!, un ocellet…! Ens divertirem una mica… i després…- va dir una veu plena de desig i maldat.
L'Akane va aixecar la mirada i es va espantar. Tres homes l'amenaçaven… i no tenia forces per defensar-se. La violarien i… llavors va cridar… però sabia que ningú no la sentiria… es va tornar a equivocar.
- Raaanmaa! - va cridar.
-Si, crida que ningú…-va dir un d'ells i es va sentir agafat. Es va girar i va veure un noi de la mateixa edat que la víctima. Va somriure un instant, una altra víctima. Però va veure el noi moure's lleument i va caure a terra sense sentit. Els altres homes no havien vist el noi, ni sentit com va atacar el seu company.
-Primer ens ho passarem bé amb tu, després… farem amb tu el que ens han ordenat… que serà una cosa no tan agradable…- va dir un dels atacants.
- Deixeu-la! Com la toqueu… us mato- los dos matons es van tornar. Van veure el seu company a terra, i un noi molt furiós amenaçant-los.
- Què hi has fet? - va dir el que semblava el capitost- d'aquesta te'n penediràs.
- Què li he fet? –va preguntar en Ranma amb insolència. Donar-li el seu merescut… com us ho donaré a vosaltres.
I el noi es va llançar sobre els dos incauts. Els dos homes eren molt bons lluitant… però estaven molt per sota del nivell d' en Ranma… o ell de l'Akane. La lluita es va decantar des del principi del costat del noi, però aquest no feia el cop de gràcia.
-Ets un covard -va dir un d'ells- no ets capaç de donar-nos el cop de gràcia.
- Un covard? cop de gràcia? Us equivoqueu. Us torturaré una mica, com més dureu més patireu, necessito saber qui us va encarregar perseguir la senyoreta Tendo-va creure convenient no revelar la seva relació amb l'Akane. Va mirar els dos personatges de mala mort. - però per això necessito només un de vosaltres, només un, l'altre em molesta. I estic esbrinant quin de vosaltres parlarà abans i m'ho explicarà tot.
I va posar una cara sinistra, els dos sequaços van cridar de terror. Un minut després un atemorit home explicava tot a en Ranma. Els seus companys estaven estirats a terra inconscients. Quan va aconseguir que l'home li contés tot va dir.
-Agafa els teus amics i desaparegueu- va amenaçar en Ranma- si us torno a veure us mato, si torneu a acostar-vos a aquesta noia… no tindreu tanta sort.
L'home el va mirar espantat, aquell noi era un monstre, va ser fins i tot els seus companys, quan aquests van estar reanimats van fugir. Però abans li van donar una insígnia a en Ranma, li havia donat qui el va contractar. El noi va mirar la insígnia i se la va guardar. I es va acostar a la seva núvia. La noia seguia estirada. No s'havia assabentat de l'arribada d' en Ranma i com que aquest va vèncer els assetjadors, sabia que en el seu estat actual no podia oferir resistència als seus assetjadors., va ser llavors quan va sentir la veu del noi.
-Vinga Akane que tot ha passat-va dir el noi.
Ella seguia plorant i hipava. Va aixecar el cap i el va mirar. A ell se li va trencar l'ànima veure-la en aquest estat. Estava vençuda, ella que no s'havia rendit mai ara estava vençuda per una idiota que no es podia comparar a les altres rivals de la seva promesa. No la deixaria que caigués a aquest abisme en què la va empènyer la cosina. Allà hi era ell per recolzar-la sempre.
L' Akane el va mirar i el va veure allà somrient-la… però va notar que aquesta cara era una màscara, als ulls del seu promès va veure preocupació… i ràbia. S'hi preocupava i estava furiós pel que li estaven fent. També va veure dolor… el dolor que el feia veure així. Va saber que quan va dir que l'ajudaria sempre era veritat. Ranma no la deixaria mai, estaria sempre al seu costat quan ella patís, quan ho necessités.
La noia no es va poder aguantar més i el va abraçar i es va refugiar al pit del noi plorant amb amargor, així es va sentir protegida, com mai no s'havia sentit. Entre els braços va sentir pau i tranquil·litat. Però va sentir el dolor que ell sentia, el dolor que ja havia vist als ulls del noi, aquest dolor era gairebé tan gran com ell que ella sentia.
Quan ella el va abraçar ell es va quedar gelat durant una estona i després la va abraçar i la va atreure cap a ell, la sentia tan fràgil, tan vulnerable… ningú no se la trauria del seu costat i ningú no el separaria d'ella. Ni aquesta cosina idiota, ni els seus rivals, ni les tres boges que el perseguien. No toleraria que ningú li fes mal… i encara menys aquests dos vells bojos. Li va acariciar el cap per tranquil·litzar-la, va ser llavors quan va descobrir que ell també estava plorant.
-Sóc aquí, amb tu, com… sempre he estat… com sempre… seré… no et deixaré mai a l'estacada… MAI! -va cridar el noi- m'has sentit? Mai… per què tu…
Ella el va mirar i es va enfurismar. No es volia enfadar amb ell, però ho havia de fer. Es va deixar anar de la seva abraçada i es va allunyar una mica del noi.
- No!, no et necessito… no necessito ningú- la noia estava trencant a trossos el seu propi cor, no volia ficar a en Ranma en problemes, el noi ja en tenia massa per tenir-ne un altre més- jo em sé cuidar sola. Me n'aniré de casa i no tornaré mai. Només anava amb tu per riure'm de tu-va riure com ho feia la Kodachi. I amb fals menyspreu va afegir- un ésser estrany, un home que es torna…-li costava seguir, li feia mal tant fer-li mal, però havia de seguir. - …en dona. - i va tornar a riure.
L' Akane es va girar simulant menyspreat, patia com mai no ho havia fet, no volia separar-se del noi, tampoc volia veure la cara de dolor, que ella mateixa va provocar en el noi. Aleshores va tenir un pressentiment, si ella abandonava el dojo, ell… aniria a buscar-lo. On ella fos ell la seguiria. De la mateixa manera que si ell se n'anés... ella sortiria a buscar-lo.
-No t'estimo, mai t'he volgut- va seguir ella i va començar a plorar, aquestes llàgrimes traïdores l'estaven delatant… però en Ranma no ho veuria, en certes coses era tan immadur… però últimament...
En Ranma va passar de la tristesa i la desesperació en no sentir-se estimat per l' Akane, i d'això a l'estupor. Estava a punt d'enfadar-se quan va veure la noia plorar, va saber que ho estava manipulant perquè s'enfadés amb ella. Va comprendre que ella no volia ficar-lo en embolics, va decidir seguir-li el corrent a la seva promesa, perquè ella mateixa es delatés, encara que no s'enfadaria, ni es burlaria de la noia.
- Aleshores? No vaig significar res per a tu? Sempre t'has rigut de mi? M'has tingut enganyat tot aquest temps? Jo que he estat a punt de morir... per tu, que he arriscat la meva vida... per tu. Que m'he humiliat, com quan vaig lluitar amb aquesta animadora imbècil, per tu! Ara em dius que feies comèdia. Que mala amiga has resultat ser, pitjor amiga que aquestes tres boges harpies que m'assetgen. Almenys elles no han estat tan hipòcrites com altres, han demostrat les seves intencions funestes des del principi. Jo que sempre m'he preocupat per tu.
Ella es va quedar glaçada, ho havia enfadat més del que devia. No va veure que el noi, com ella no parlava de debò. Va oblidar completament el seu objectiu d'enfadar-lo, ell li havia retret que va lluitar per salvar-la i per venjar-la moltes vegades. Li havia dit que era pitjor que les altres tres promeses, tot i que li va deixar clar que no se sentia a gust que aquestes el seguissin. I va dir que s'hi preocupava.
- ETS UN IMBENCIL RANMA!, No vull que et fiqui en això, no vull et fiquis en més embolics... per mi. - el va mirar amb desesperació-No veus que no vull que pateixis per culpa meva. No vull que et facin mal. Allunya't de mi. Si segueixes al meu costat… tu també resultaràs danyat… et ficaràs… et ficaré, en problemes.
L'Akane seguia plorant i va abaixar la cara. En Ranma amb suavitat li va aixecar el cap i li va acariciar la cara i li va netejar les llàgrimes. Es van mirar als ulls.
- La ximple ets tu! -va cridar ell, però després es va calmar- No et deixaré sola. Ets la meva promesa, la meva amiga o si ho prefereixes una cosa així com la meva germaneta. No vull ni et puc deixar sola en aquest moment, em necessites… et necessito. I ja estic ficat, com tota la família, ho van fer els dos vells bojos. No em puc mantenir al marge, no em podia mantenir. Per moltes baralles que tinguem, per molt que diguem que ens odiem, mai et deixaré sola quan necessitis ajuda, m'has sentit o t'ho repeteixo? Mai em mantindria al marge, si potser no ho fes per altres persones, com vols que no ho faci per tu? Signifiques molt per a mi per deixar que la teva estúpida família et facis mal. I no em faran mal… ja m'ho han fet… i molt– i la va mirar amb tristesa, –en ataca't a tu, jo també he estat malmès. Jo pateixo quan… quan tu… pateixes. Jo també estic malmès… com tu.
Ella se'l va mirar estranyada, el seu promès s'estava sincerant amb ella. Mai ho havia fet això, sinó tot el contrari. Sempre se n'havia burlat. Ara veia que també ho estava passant malament. Es va adonar que, si a ella li passés alguna cosa, ell no ho superaria mai. Com si a ell li passés alguna cosa…
- Estàs bé? tens febre? - i es va témer el pitjor, si a ella l'havia posseït l'esperit d'una nina, a ell també ho podien haver posseït- Qui ets? Què has fet amb en Ranma? On és el meu promès?
Ell la va mirar. Va estar a punt d'enfadar-se, però va somriure amb tristesa.
-Sóc jo. No m'ha posseït un esperit enfadat i amb ganes de venjança. Per una vegada que aconsegeixo controlar la meva estúpida timidesa… i no em creus. No esperis una altra vegada, la timidesa és molt forta i no la vaig poder guanyar una altra vegada- va dir i la va mirar amb tristesa- No vull que facis cas a la teva família, perquè veig on portarà això… i no m'agradarà… no vull que t'allunyis de mi… et necessito… a cada moment. Ets la meva vida…sense tu…- la noia ho va veure plorar i ell no ho va amagar el seu plor-… res no té sentit.
-No pots fer res, ho van acordar els nostres pares… com van acordar el nostre matrimoni- va dir la noia- has de veure la realitat i acceptar-la… jo he de…. És el meu càstig… és culpa meva.
- No! No i no… No és igual, - va negar ell amb força i desesperació, s'hi negava. No ho consentiria- amb la promesa de matrimoni tu i jo… hem… l'hem acceptada… però en això estic en contra, ara i sempre.
-Jo he de morir és el meu càstig… jo vaig matar la meva mare… va ser la meva culpa… jo he de morir…- la noia estava plorant-has d'acceptar-ho… com ho he fet jo. Estaràs lliures, et podràs casar amb una de les teves promeses- ho deia amb ràbia, no estava d'acord amb això- o amb una de les meves germanes- i ho va mirar i es va témer el pitjor- promet-me que ho faràs amb la Kasumi, que no et casares amb la Nabiki.
Ell es va aixecar, el comentari de la noia l'havia enfurismat.
- Akane ets idiota! Havia de treure un mall d'on fos i enganxar-t'hi, t'ho mereixes. No entens res, mai no m'has entès, creia que si… que eres diferent de les altres, però veig que no. Que potser no veus que si tu em faltes no hi ha raó per viure? Sense tu no hi ha vida.
- Ranma! Has de viure per tu i per mi... per tots dos- va dir ella. Era curiós, al principi era ell que la va buscar per animar-la i ara era ella qui l'havia d'animar. Se li va acostar i li va posar una mà a l'espatlla Anima't Ranma, has de seguir endavant.
- Mai! No puc viure, si viure vol dir que tu no hi siguis. No vull viure en un món on tu no hi siguis. A la Xina em vaig rendir en creure't morta, si hagués passat així… jo també… t'hauria seguit… si tu desapareixes… jo… aniré a buscar-te… sigui al cel o a l'infern… no em separaré de tu. No puc viure sense tu. Tu ets la meva vida… l'única raó per la qual vivien -els dos nois ploraven. Ella estava emocionada, ell la volia, s'acabava de confessar. - Akane No comprens que jo et…jo et… esti… mo?
Ella el va mirar i va esbossar un breu somriure, no va poder evitar enrojolar-se… però aquesta relació havia d'acabar. No podien continuar junts.
-Estic contenta Ranma…per fi t'has confessat… jo també… et…t'estimo. Però he de morir, no hi ha marxa enrere. Ho has d'acceptar… jo ho he fet. - va dir ella amb tristesa. Era mentida l'horroritzava... separar-se de Ranma.
- No ho accepto!… no ho acceptaré! ni ara ni mai…! No et deixaré morir- va dir en Ranma furiós, no acceptava que la seva núvia s'hagués rendit sense lluitar-I de totes maneres Per què has de... morir? Per què dius que vas matar la teva mare…? Què és culpa teva? Com és culpa teva? Si tenies cinc o sis anys! Amb aquesta edat no pots ser una assassina.
La noia es va quedar parada, mai no es va parar a pensar en això. Només pensava en allò que li havien dit. Que ella…
-Els meus records són confusos… Jo tenia uns sis o set anys o menys. Adorava la meva mare, era molt bona amb mi, amb la seva maldestre filla petita- i va somriure amb tristesa- vam anar al camp a prop hi havia un riu. Vaig anar amb el meu amic, aquell nen que jugava amb mi… Recordo foscor i una cosa que no em deixava respirar. I vaig despertar al llit d'un hospital, em van dir que la meva mare s'estava morint i que era culpa meva.
- En un hospital? Què et va passar? Qui et va dir això? - va preguntar el noi exaltat, encara que ja s'imaginava qui. Havia tingut un esgarrifós i no sabia per què. Sentir parlar-ne li produïa terror.
-No sé què em va passar per acabar en un hospital. M'ho va dir el meu oncle Kyosuke. També em va dir que en dotze anys tornaria per cobrar-se la a pèrdua de la meva mare. I aquests dotze anys ja s'han complert.
- Cobrar-se? - va preguntar amb por el noi, s'imaginava la resposta, no volia sentir aquesta resposta. No l'acceptaria.
-Si, cobrar-se!, amb la meva vida! - va dir ella…
-No, no ho accepto ni ho consentiré, lluitaré contra això, amb totes les meves forces- va dir ell amb ràbia-no permetré et separin de mi-el noi es movia d'una banda a l'altra, estava fora de si. L' Akane se'l mirava espantada, aquest no era el noi que coneixia, era el que pitjor ho estava passant, fins i tot pitjor que ella. De sobte es va aturar i la va mirar sorprès. -No ho entenc com vas poder matar la teva mare i que no ho recordis? I per què et va imposar aquest càstig el teu oncle? Per què no va dir res en contra el teu pare? Com és que va acatar tota la teva família aquesta ordre sense oposar-s'hi? i com van embolicar la meva família? Això no m'agrada, no m'agrada res. Hi ha alguna cosa que ens amaguen i el teu oncle i els teus cosins estan ficats, crec que amaguen una cosa molt sinistra. Aquest assumpte és molt rar, molt.
- Per què dius això? -va preguntar la noia estranyada.
-Insisteixen que tu ets la culpable i ho fan amb massa insistència, és com si... estan desviant les culpes cap a tu. No sabem què va passar, no t'ho ha dit ningú. Ni el teu oncle, ni els teus cosins, ni la teva família, suposo que les teves germanes tampoc no saben res o molt poc. Ni els meus pares m'ho han dit a mi i almenys el meu pare ho sap, almenys una part. Dubto que el teu pare o el meu sàpiguen tota la veritat, crec que els van enganyar, encara que no me'n refio, crec que ens van ficar en un problema molt gros.
-No sabem res, i no esbrinarem res de la nostra família -va dir l'Akane capcota- tens raó és molt rar. - ella estava inquieta i el noi ho va notar.
-No tinguis por no et passarà res, esbrinarem tot. I evitarem que et facin mal. No els ho consentiré. Ni a ells ni a ningú!
-Ranma, estic espantada. No vull morir, encara sóc molt jove… tinc tant per viure, tant per fer, tant per descobrir… i m'agradaria fer-ho tot amb tu. Vull compartir-ho tot amb tu. No em deixis o aquests em faran...- no va poder seguir es va posar a plorar i el jove va sentir que l'havia d'animar.
-Jo també tinc tant… per fer, tant per descobrir i ho vull viure amb tu. I res ni ningú podrà evitar que ho fem, per això som en Ranma i l' Akane, les persones més tossudes de Nerima… no de tot el mon –va fer broma el noi. - No has de témer res. Ja t'he dit, i t'ho repeteixo, que sóc aquí per protegir-te i ajudar-te, i ningú no podrà separar-me de tu, on tu vagis jo et seguiré, sigui on sigui. - en aquell moment, l' Akane no va entendre del tot el que implicava l'última cosa que va dir el noi.
Tots dos s'havien assegut a terra, un al costat de l'altre. Havia començat a ploure. I allà, sota el pont, van romandre i es van sentir fora de perill de la pluja, de les seves famílies i dels seus rivals, dels seus problemes i de tot allò que els amenaçava. Al seu voltant tot va desaparèixer, al món només existien ells dos, i ningú ni res més que ells. La noia es va recolzar a l'espatlla del noi i ell li va passar el braç per l'esquena i la va agafar per l'espatlla atraient-la cap a ell. Van romandre així, junts allà fins que va deixar de ploure. Tots dos van desitjar que aquell moment no s'acabés mai.
.
No gaire lluny d'on eren els nois, els observaven tres parells d'ulls. Eren un petit porquet negre, una gata i un ànec. Cadascú sentia sentiments contradictoris cap a la parella..
El porquet se sentia partit entre el seu amor cap a la jove, que era abraçada pel rival i ell que sentia per la seva nòvia, l' Akari.
Des que va conèixer l' Akane el va atreure, era dolç i amable. La noia ho va tractar bé, sobretot en estar transformat en P-chan. Però feia dies que tot això havia canviat. Ella ja sabia la veritat, i si hagués intentat acostar-s'hi, la noia no el rebria amb l'amabilitat d'abans.
Tot era culpa de l'estúpid i cregut promès d'ella. Ho havia explicat tot a la noia, ho odiava per això, per separar-ho de la seva deessa. El mataria... els ho faria pagar molt, molt car. Acabava de mirar el noi de la trena, estava abraçant la seva núvia. El porquet es va enfurismar… un instant, fins que va veure que ella plorava. I ell noi la intentava consolar, no semblava que s'havien barallat. La noia semblava dolguda i plorava, i el causant semblava no ser promès. I en Ranma, semblava també molt dolgut i el porquet el va veure plorar. Algú els havia fet molt de mal a tots dos. Tots dos estaven molt afectats.
Va notar com ell que creia insensible promès de la noia la intentava ajudar i al principi el va veure fracassar, ella el va rebutjar, no es va alegrar d'aquest fracàs. Al final els dos promesos van signar la pau. I es van asseure junts, i es van abraçar. Es va adonar que la víctima era ella i que el noi no podia amagar el mal que provocava veure la seva promesa en aquest estat.
En Ryoga va sentir pena per ells, els va veure molt dolguts. Va intentar acostar-s'hi per donar-los ànims, però alguna cosa li va impedir fer-ho. Al principi no va saber que ho retenia… però aviat es va adonar del que era. En Ranma no només estava consolant la seva amiga, l'estava protegint. Al voltant del noi de la trena va veure una aura terrorífica. El noi de la trena estava realment molt furiós. Si algú s'acostava a l'Akane per fer-li mal… sortiria molt malparat.
En Ryoga va veure que havia jutjat malament el seu rival, aquest estaria sempre al costat de promesa, quan ella necessités ajuda, en Ranma acudiria al seu costat. I va veure una cosa terrorífica, si un queia… l'altre també ho faria.
L'ànec els mirava amb enveja. Ell volia tenir una relació semblant amb la gata. Des del principi va veure el que sentien aquests dos nois, encara que ells ho ocultessin. Sempre junts, sempre ajudant-se. Tot i que es barallessin tot el dia, eren les persones més unides que coneixia.
Els envejava i els recolzava… però ara es va adonar que tots dos passaven per un mal moment. Des que els coneixia sempre els havia vist recolzar-se i ajudar-se. Va recordar quan a la Xina el noi la va creure morta, el recaigut que es va posar i com va lluitar per salvar-la, el noi hagués mort per salvar-la, i sabia que en cas contrari la noia hagués entregat la seva vida per la d'ell.
Ara els veia deprimits i el noi extremadament furiós, com ho va veure a la Xina, quan lluitava per la vida de l'Akane. A ella li havia passat alguna cosa dolenta i el noi de la trena la va buscar. L'ànec l'havia seguit fins al riu. Quan el rival de l'ànec la va trobar... la va intentar animar. Però va ser el noi de la trena ell que va acabar mostrant els seus sentiments i caient també al pou de dolor on havia caigut la noia.
Com el porquet, va notar la immensa aura protectora del noi cap a la noia. No sabia què els havia passat. Però quan el noi es vengés no volia estar a prop. No volia veure's embolicat en una lluita que sortiria molt malmès. En aquesta lluita, en Ranma no tindria compassió amb ningú que intentés danyar la seva promesa.
La gata estava furiosa, aquesta noia estava massa a prop del seu Airen. No se'l consentiria, ja l'havia avisat diverses vegades que Airen era seu… però la noia violenta no entenia les lliçons a la primera… ni tan sols a la quarta o cinquena vegada, hauria de ser molt, molt ximple… i Airen cec, si no, no comprenia que preferís aquesta noia de cabells curts, bona per a res en lloc d'ella que era molt més prefecta, tant corporalment com mentalment per no dir que era molt més hàbil que aquella nena ximple japonesa.
Valia que l' Akane era una bona lluitadora, encara que no s'hi podia igualar a ella, però sí moltes de les millors amazones… però en Ranma havia de tenir com a esposa una dona forta i hàbil, una igual. I la noia de cabells curts no ho era.
El seu Airen devia estar amb l' Akane per fer, només veia aquesta raó, es negava a veure que entre aquests dos hi hagués alguna cosa, ni tan sols amistat.
Ara ho veia molt plegats, ella estava deprimida, i ell noi la intentava consolar. Aleshores va creure comprendre'n la maniobra, intentava utilitzar aquesta falsa depressió per aconseguir-la. La gata es va enfurismar, mataria la noia.
Va ser llavors quan va comprendre que algú havia fet malbé la noia, li agradaria conèixer aquesta persona i ajudar-la a desfer-se d'aquesta noia molesta.
Tan encegada estava en el seu raonament erroni, que no va notar la fúria del seu Airen i que atacar la noia significava exposar-se ella mateixa a la ira d' en Ranma. Ajudaria els enemics de l'Akane a desfer-se'n, no sabia que això podia significar la seva fi.
.
La Kasumi estabva a fent el sopar sota l'extreta vigilància de la seva cosina. La noia s'havia apoderat de la cuina, el regne de la Kasumi. Qui no conegués la Kasumi la veuria molt tranquil·la, qui la conegués la veuria nerviosa, i qui la conegués com la seva germana Nabiki, o el seu pare o els joves promesos, sabia que estava furiosa, i no era bo enfurismar a la Kasumi.
La germana gran de las Tendo no aguantava el caràcter de la seva cosina, l'havia delegat a ser la seva ajudant a la seva pròpia cuina.
-Avui per sopar serem nosaltres tres, vosaltres tres i el senyor Saotome, set en total. La teva germana i aquest rebel es queden sense sopar- va ordenar la Mana- El noi pot menjar demà, si es porta bé… però la teva germana no tornarà a menjar mai més ni aquí ni fora. Esperem que mori de gana aviat i així ens traiem un problema.
La Kasumi, que estava tallant pastanagues, va colpejar fort el ganivet sobre la taula de tallar. Això no ho consentiria.
-Aquesta nit i sempre tant l' Akane com en Ranma soparan. Si algú s'ha de quedar sense sopar seràs tu- va dir la Kasumi desafiadora.
-Faràs el que jo t'he ordenat. A part avui castigaré l' Akane com es mereix. Si t'oposes a les meves ordres rebràs tu també un correctiu- i va riure.
-Estàs jugant amb foc- va dir la Nabiki- no saps què t'espera. Tot i que no sé la raó, no hem de…no podem intervenir en el càstig de l'Akane. Però el seu promès si ho farà i no en sortiràs viva, ni el teu germà ni el teu pare tampoc no ho faran. Encara que ho nega, en Ranma vol la meva germana i ella a ell, si t'atreveixes a tocar-la, encara que sigui una mica, patiràs la seva ira. Altres ho han fet malbé a la meva germana i en Ranma els has castigat.
-No m'ho crec, en Ranma segons he vist és molt manipulable. Puc manejar-ho com vulgui. - va dir una orgullosa i creguda la Mana- en dos dies Ranma menjarà a la mà i l' Akane estarà en companyia de la seva mare.
-Si, en Ranma és molt manipulable… però si no es fa mal a la seva promesa. Des que va tornar de la Xina la té molt vigilada i fora de perill, la cuidada constantment. Si mates l'Akane, - va dir la Kasumi i la seva veu va agafar un deix sinistre- en dos dies en Ranma no només no menjarà a la mà… sinó que te l'arrencarà. I després l'altra mà… i els braços… i les cames i finalment el cap. No desafiïs o subestimis el meu germà o no viuràs per veure un nou dia, altres ho han fet i se n'han penedit.
La Mana va mirar la seva cosina sorpresa.
- El teu germà? -va preguntar amb incredibilitat i ironia- Des de quan aquest… aquest… "noi" es el teu germà? - va preguntar la Mana, havia dit noi amb un menyspreu increïble- no és el teu germà… ni ho serà.
-És el meu germà des del moment que el van prometre a la meva germana. - va dir la Kasumi- poca gent m'enfureix i tu ho estàs fent. Toca a l' Akane o en Ranma i juro que et destrossaré…si Ranma deixa alguna cosa a destrossar… i ara SURT DE LA MEVA CUINA! - va cridar una enfurismada Kasumi.
La Mana va aixecar la mà per bufetejar a la Kasumi. La Nabiki es va horroritzar, potser ni el seu pare ni en Genma, es posessin del costat de la Kasumi… ni del seu. Però com algú toqués a la Kasumi… en Ranma es venjaria amb crueltat. Encara que el noi estigués boig per l' Akane, tenia sentiments fraternals cap a les germanes Tendo. I sabia que el noi considerava a la Kasumi com una germana gran, fins i tot a ella. Ell no toleraria cap violència cap a de les germanes Tendo.
-Aquest noi deixarà a la teva germana per mi- va contestar segura la Mana- no és la primera parella que destrosso.
-T'equivoques, en Ranma no et veurà com una núvia. Hi ha alguna cosa en tu que el fa veure't com un perill, et mira com mira els seus rivals. En Ranma no caurà a les teves mans. Seràs tu qui cauràs sota les mans. Et tractarà com un enemic. - va dir la Kasumi- Mana! No t'acostis ni a en Ranma ni a l' Akane. No només no ho seduiràs, sinó que atrauràs sobre tu la seva ira. En Ranma només té ulls per a…
La Mana la va mirar i va riure.
-Aquest imbècil serà de meu… com centenars abans que ell. Tots els nois matarien per mi. A la meva escola tenia a tots baixos el meu control- va dir ella. - i ara callessis.
-Ranma no és un noi normal. Per a ell només té una núvia. Des de fa temps ho han perseguit tres noies més. Cap no ha aconseguit res… ni aconseguiran res. Tu tampoc no ho aconseguiràs.
- T'he ordenat que... -callà i mirà a la Nabiki, sabia com tractar la noia- Necessito informació sobre en Ranma, les seves debilitats, les seves qualitats, tot. Et pagaré molt bé.
- Quant? – va preguntar la Nabiki. Devia ser una quantitat molt elevada perquè ella traís a en Ranma i l' Akane.
- Nabiki! - va exclamar sorpresa i alarmada Kasumi.
-He pensat en uns trenta mil Yens- va dir la Mana.
A la Nabiki se li van ennuvolar els ulls, aquesta quantitat estaria bé com… en una altra persona.
-Estarà bé com a paga i senyal- va dir la Nabiki- però… la paga final ha de ser de cent vegades més. Més despeses. Això com a primer pagament
- Tres Milions?! I com primer pagament?!- va preguntar sorpresa la Mana. No donava crèdit al que havia sentit. La petició de la seva cosina era intolerant- T'has tornat boja? Tres milions més despeses. Quines despeses?
-Seguretat, metges, hospitals. Trair a en Ranma es pot tornar… Com et diria? Insalubre per a mi. Ell es voldrà venjar de mi, i amb raó. No vull que m'agafi i m'enviï a l'hospital, de vegada en Ranma és molt poc raonable. Totes aquestes despeses aniran a càrrec teu. De la mateixa manera que si em mata, tota la despesa de l'enterrament anirà al teu compte.
-D'aquestes us en recordeu les dues. Mataré l' Akane, com va ser acordats pels nostres pares i… si us poseu pel mig us mataré a vosaltres també. O a aquest imbècil del seu promès si es fica al mig. - la noia va mirar a la Kasumi-tu i jo teníem alguna cosa pendent.
La noia es va acostar a la seva cosina i la va bufetejar. La Kasumi la va mirar sorprenia els seus ulls es van omplir de llàgrimes. A ella no l'havia tocada mai ningú i ara aquella noia repel·lent s'atrevia a enganxar-lo.
Els ulls de la Kasumi van passar de la sorpresa al terror més absolut. Va començar a mirar cap a la seva cosina amb por, no era res més que això. Al costat Nabiki estava dominada pel mateix terror absolut igual que Kasumi.
-Aquesta és la mirada amb què heu de mirar-me- va dir la noia amb orgull- heu de comprendre que esteu per sota meu, que aquí mano jo i que…- va callar. Les dues germanes no la miraven, miraven cap a la porta de la cuina amb terror, es va girar. i la va veure.
Era una noia amb trena, s'assemblava molt a en Ranma, i semblava molt furiosa. Era aquella noia a qui les germanes Tendo miraven amb por, cosa que no va saber que el que atemoria les dues noies era de la reacció que tindria la noia de la trena.
- Qui… qui ets? - va exigir la Mana- Què fas aquí?
La noia no la va acontentar, ni es va dignar a dirigir-li la paraula, la va mirar amb mala cara. La Mana va recular, aquella desconeguda era perillosa, extremadament perillosa, la seva mirada era perversa.
La noia de la trena va somriure amb maldat. La Mana no ho sabia, però s'acabava de ficar en un problema molt gran, acabava de tornar a desafiar a la pitjor persona que existia.
.
Els tres homes estaven reunits al dojo. En Kyosuke anava d'un lloc a l'altre, mirava enutjat els altres dos. En Genma i en Soun asseguts al tatami el miraven espantats. Res havia sortit segons els seus plans va pensar en Kyosuke, l' Akane seguia amb vida, en Soun no se n'havia desfet com ell li havia ordenat. I el fill d' en Genma no se n'havia mantingut al marge. Ara exigiria represàlies contra els dos joves. I els dos homes que tenia al davant estarien obligats a complir allò acordat.
-No heu complert amb allò acordat, m'heu traït. Tu t'havies de desfer d'aquella petita bruixa… que va matar la meva germana- va dir en Kyosuke, el fàstic i odi que sentia per l' Akane era evident. Va mirara en Soun amb odi. - i tu havies de controlar l'imbècil del teu fill. Ho has educat fatal. Em sembla bé que quedeu unir les dues escoles… però podies haver promès aquest idiota amb la Nabiki o la Kasumi. Sabies que l' Akane estava condemnada a mort. No es podia casar, ni prometre.
Els dos vells amics, estaven furiosos, desitjaven saltar sobre l'imbècil cregut que tenien al davant… però havien promès no fer-ho. Era una promesa que tots dos es penedien d'haver-la signat. Un perdria la seva filla petita, l'altre el seu únic fill… en Genma estava lligat i no faria res per la filla del seu amic… si l' Akane moria… en Ranma no li tornaria parlar… és més en el moment que passés això, el seu fill aniria per ell, en considerar-ho uns dels culpables de la desaparició de la seva promesa… però si aconseguien que la noia visqués… no canviaria res, en Ranma ja els considerava culpables… i es venjaria de tota manera. En Ranma havia promès venjar-se, i conocent al noi…ho faria.
-En debeu molt. Esteu aquí gràcies a mi. Si us retiro la meva ajuda…- va amenaçar l'home- us veureu al carrer. Ho hauria de fer. Sou homes sense paraules.
-Tu tampoc l'has complert- va dir en Soun- em vas dir que diries perquè l' Akane va matar la seva mare i no has dit res. - el pare de l'Akane volia reposades. No lliuraria a la seva filla per res.
-T'ho diré en el moment que la teva filla mori- va dir l'home i va riure, en Soun va tenir desitjos de matar-lo.
-Però ella morirà sense saber perquè mor- va dir en Genma, tenia un mal pressentiment. Veia el seu fill envoltat de foc. Sostenint tres caps decapitats. El seu, el d' en Soun i el d'en Kyosuke. Aquest no sabia qui desafiava, s'estava jugant…el cap.
-No havia d'haver nascut. Vaig enviar una carta a la meva germana ordenant-li que avortés… no em va fer cas… per això ella va morir i per això ara… aquest pecat ha de morir. La teva filla petita no devia néixer mai… i si aquest fill idiota es fica pel mig, haurà de morir també.
- El meu fill és un idiota!... però, tu toca a la seva promesa i et matarà- va cridar en Genma- ja estàs condemnat. Jo el vaig veure atacar aquest reietó xinès, en Saffron. Va segrestar l' Akane i va estar a punt de provocar- li la seva mort, en Ranma ho va matar. Aquest reietó era immortal i va ressuscitar… tu no ho ets… ni la teva filla… ni en Soun ni jo… estem tots condemnats… passi el que passi a l' Akane. I si s'assabenta de la veritat que ens amagues… - va amenaçar en Genma.
-El teu fill és molt controlable, i la meva filla manipuladora. En uns dies en Ranma, aquest pobre infeliç, serà l'esclau de la meva nena- va dir en Kyosuke rient, - ho porta fent des de molt nena, ningú pot amb ella- i va riure. - he sentit que té tres promeses més... a partir d'ara en té una més... la meva filla, i ella aconseguirà el que no han fet les altres.
-Sento dir-te que t'enganyes- va dir en Soun- en Ranma està acostumat a tractar amb manipuladores, la Nabiki i aquestes tres que tu dius. En Ranma no caurà al parany de la teva filla- "espero" va pensar en Soun-la teva filla es pot portar una bona sorpresa.
-Ningú ha escapat de les mans de la Mana… i aquest nen ximple no serà el primer. - l'home estava segur del poder de seducció de la filla. - Aquest Ranma aviat serà una conquesta més.
En pocs dies, l' Akane no estaria en aquest món, l'assassina de la seva germana desapareixeria. I si algú es posava pel mig…
En aquell instant va sentir la Mana cridar de terror. Es va quedar un moment aturat, era la primera vegada que la Mana cridava de por. Algú havia espantat la seva filleta i aquest algú ho pagaria car, molt car. Anava cap a la porta quan en Yuta, el seu fill, va volar per tot el dojo i es va incrustar a la paret, al cap de pocs segons el noi va caure a terra desmaiat.
- Yuta! - va cridar i es va acostar al seu fill, que estava de cap per avall, i li va capgirar. El jove estava desmaiat i tenia molts cops repartits per tot el cos. Qui els havia donat era un expert. No coneixia ningú més fort i hàbil que el seu fill, era el campió del torneig nacional d'arts marcials, era superior a la resta… ell mateix ho havia entrenat. Però qui havia vençut a en Yuta era molt superior.
Es va girar i va veure els dos homes abraçant-se espantats, miraven la porta del dojo amb por.
L'home va mirar i va veure una noia baixeta amb trena que no coneixia. Al principi la va confondre amb en Ranma… però no podia ser ell.
La noia se'l va mirar, ia l'home se li va glaçar la sang. Aquella noia no era una noia normal, semblava estar ben preparada en arts marcials, superava el seu fill… i a la seva filla també. Tenia una mica de sinistre, només mirant-la s'atemoria, aquella noia era… era... era un monstre amb forma humana, no sabia d'on havia sortit... però acabaria amb ell. La noia estava furiosa i ell en tenia la culpa.
.
En Yuta era a la porta del dojo. El seu pare li va encarregar que s'hi quedarà, i evitarà que ningú entrés, no havia deixat entrar la Nabiki, la noia el va amenaçar i va intentar fer-lo xantatge… però la Nabiki no tenia el nivell que la Mana.
Després va aparèixer la Kasumi, amb el te… però el noi el va tirar a terra, el seu pare va dir que no beurien res i que evités, de qualsevol manera, que entressin begudes. La Kasumi el va mirar amb un somriure i va tornar a la casa.
Volia que aparegués aquest noi impertinent, el promès de l'Akane, per donar-li una lliçó. L'humiliaria davant de l'Akane, i tot seguit convidaria aquesta a sortir, l'obligaria a sortir amb ell.
No consentiria que ningú sortís amb la seva Akane… l' Akane era… seva i només seva. Mentre estigués viva, el poc que visqués, aquesta noia seria la seva esclava… el seu pare li ho havia promès, s'imaginava que li faria… i un somriure pervers es va dibuixar a la cara.
Sabia que la noia tenia diversos pretendents, havia de liquidar primer… el més fort i anar acabant amb la resta, en aquest ordre, l'últim seria ell més feble.
Havia posat a investigar gent de la seva confiança, perquè esbrinessin qui eren els pretendents de la seva cosina. Si el més fort era aquest Ranma, eliminar-los seria molt fàcil. Aquest noi se'l veia molt fluix.
No li agradava el promès de la futura esclava, semblava un pedant. Però no hi havia cap problema, ell sabia tractar la gent així, una petita amenaça i sortiria per potes. Coneixia aquest tipus d'imbècils, havia tractat amb ells tota la vida. Si no atenien les amenaces, una petita pallissa i tot resolt. Els seus rivals sempre havien cedit per una raó o una altra... i aquesta vegada no seria diferent. En Ranma a la primera de canvi sortiria espantat i ell tindria el terreny lliure amb l' Akane.
Va riure, passaria unes setmanes estupenda gaudint de l'Akane com voldria. Faria amb ella el que volgués i després li lliuraria a la seva germana.
La Mana era ximple, ella li va explicar el que volia fer a la Ranma per separar-lo de la seva promesa… però ell no hi estava d'acord, la seva germana no s'havia de ficar pel mig. Ell només n'hi havia prou per separar-los. L' Akane cauria als seus braços amb molta facilitat, com n'havien caigut tantes abans. Cap no es podia resistir al seu encant.
No estava d'acord del tot amb què volia el pare. matar a l'Akane! venjar-se per allò que aquesta mocosa va fer a la seva pròpia mare! A la seva família es pensaven que era ximple, ell sabia com va passar tot. El mateix…
Quan tot acabés, el dojo seria del seu pare i ell seria l'hereu, o això pensava… però en Yuta sabia que el seu pare els va enganyar tant a ell com a la bruixa de la seva germana. En Kyosuke tenia altres plans... després de desfer-se de l'Akane, tenia plans per a la família Tendo i per a la Saotome. Es va començar a riure… i en aquell moment va sentir la seva germana cridar de terror.
Es va espantar que algú com la seva germana tingués por era increïble. El més normal era que ella provoqués terror, no al revés.
Moments després va veure sortir de la casa una noia, s'assemblava molt al promès de l'Akane. Li va semblar una deessa.
-Hola maca, tens alguna cosa a fer? Podíem anar a sopar tu jo. I després sé un lloc meravellós, on una noia com tu i un noi com jo…- va dir en Yuta. La noia era molt maca, era un honor per a ella sortir amb ell.
La noia va posar un somriure enigmàtic, que el noi no va saber interpretar, un moment després la noia va torçar aquest somriure i els seus ulls, l'expressió de la noia va adquirir un aspecte diabòlic, una cara on predominava la maldat, una cara perversa. En Yuta va saber perquè va cridar la seva germana i per què cridaria ell. Va saber que aquesta noia no seria res simpàtica amb ell. Va tenir por, molta por… però aquesta noia no va donar temps de cridar.
.
Tot havia acabat, es va adonar una setmana abans, a la darrera baralla que va tenir amb en Ranma i l' Akane. Tot i que no es va donar per vençuda, va ser allà on tot va canviar. Ja res no seria com abans.
Havien perdut, el cor d' en Ranma ja estava ocupat, era alguna cosa que sempre va saber… va lluitar per fer fora l'ocupant, però era com lluitar contra un tornado… no va aconseguir res.
Ella, la que cap considerava digna de ser la núvia d'en Ranma, la menys capacitada. Al final havia estat la guanyadora. Al principi no va comprendre com ho va aconseguir, però al final va creure descobrir com l'Akane les havia vençut.
Cada vegada que en Ranma estava ferit, trist o malalt, mentre elles tres intentaven aprofitar-se de la situació i aconseguir en Ranma… l' Akane l'ajudava i el cuidava. Mentre elles ho volien forçar a voler-les, l' Akane mai no el forçava i es preocupava per ell.
Elles tres ho intentaven coaccionar i la seva promesa oficial aconseguia, sense proposar-s'ho, tota l'atenció que buscaven sense aconseguir-la.
L' Ukyo va mirar el seu restaurant buit, era molt aviat per obrir-lo, i no tenia l'ànim de fer-ho. Se sentia igual que el restaurant, buida i sense ganes d'obrir el seu cor destrossat.
Tot i que era molt jove, una adolescent, ja va veure que aquesta vida era molt dura. No sempre es tenia allò que desitjava. No podia tenir en Ranma, ho havia volgut durant dotze anys i ara…
Va notar com les llàgrimes acudien als seus ulls. No hi havia ningú que la consolés, necessitava algú que l'abracés, que li digués paraules boniques, algú que la bressés entre els braços. Va desitjar tornar a ser nena i que el seu pare la agafés als braços i li cantés fins a adormir-se, però aquells temps havien passat i qui podia haver-la agafat entre els seus braços… no la volia. Ell sempre li va dir que només era amics... i no s'ho va creure.
Ni en somnis ho tenia. En els seus somnis sempre ell acabava amb a l'Akane. Ni al regne dels somnis ho podia tenir. És més, en aquell regne li eren negats tots els nois que coneixia. Ni en Ryoga, amb qui es va rumorejar alguna vegada que estava sortint, ni tan sols el ximple d'en Kuno o en Mousse.
Durant un temps semblava que acabaria amb en Ryoga, es van aliar diverses vegades per destrossar la relació d' en Ranma i l' Akane, però aquests van creure que els seus amics realment estaven sortint i els van animar… però això tampoc no va resultar. Va aparèixer l'Akari, aquella núvia que va sortir a en Ryoga, i aquesta porta també se li va tancar.
Però el que li va fer més mal va ser veure els dos promesos sota el pont, havia estat aquella tarda, els va veure molt tristos, sobretot a ella, i a en Ranma consolant-la, com mai havia fet. Els va veure plorar i va notar que tots dos patien, no sabia per què… però notava la pena que sentien els dos nois com si fos alguna cosa material.
Els va deixar, se sentia fatal, la tristesa que va veure en els dos promesos se'l va contagiar i la va impregnar completament. Va tornar al seu restaurant, pel camí la va agafar la pluja, però ella no va semblar notar-la. Va arribar a casa xopa, calada fins als ossos. El seu cambrer es va espantar en veure-la a l'estat que va arribar a l'Ucchan. La va conduir al bany i la va despullar, i la va banyar. A ella no li va importar estar nua davant seu, ja no li importava res. El noi la va assecar i la va vestir. Ella es va deixar portar, era com una nina, sabia que el noi no n'abusaria, encara que una part d'ella ho va desitjar .
Havien passat diverses hores i l' Ukyo no va obrir el restaurant aquell dia, el seu cambrer la va deixar i se'n va anar a la seva habitació a dormir. La noia necessitava solitud i tranquil·litat.
Estava totalment a la fosca quan un llampec va il·luminar el saló i va sentir un tro… es va estremir, es va estremir i va sentir por, es va quedar glaçada, va ser com si uns dits gelats entressin al seu cos, va estar a punt de cridar de terror. No hi va haver més llampec ni trons. Però una sensació desagradable se'n va apoderar i la va acompanyar durant dies.
.
No va ser l'única a sentir aquest tro ni veure el llampec, no va ser l'única a estremir-se, ni a sentir una por propera al terror més fosc. Cinc joves més ho van sentir, van ser els únics a tot el barri a sentir-ho.
Els dos joves xinesos ho van sentir, i els dos germans bojos i el noi que anava sempre perdut van sentir el mateix, ningú més no ho va sentir. No ho sabien, però va ser un avís. Que amb aquell tro alguna cosa havia canviat i que no era una cosa bona, hi havia alguna cosa que els amenaçava, i tots cinc sense motiu van tenir el mateix pressentiment. I no era un pressentiment agradable.
Encara que els dos joves del Neko Hanten estaven amb la Cologne, aquesta no va sentir ni el tro ni va veure el llampec, però va veure estremir-se els dos nois. La dona es va espantar quan els dos nois li van explicar el que van sentir, i va negar amb el cap. Alguna cosa dolenta passaria i tots sortirien tocats… especialment els dos joves del dojo Tendo. No preveia un futur plagut per a ells dos… és més, no els preveia cap futur, com si aviat els dos nois deixessin d'existir.
.
Minuts abans
.
Estava enfosquint i els dos nois seguien sota el pont, tots dos sabien que havien de tornar al dojo, i aclarir-ho tot, o almenys una part. Però no volien separar-se, i ja no sentien el dojo com la seva llar, ni la gent que hi vivia com la seva família, s'havien tornat uns desconeguts.
Al final en Ranma es va aixecar i va mirar una estona la noia, aquesta li va tornar la mirada, la noia li estava preguntant quin era el següent pas a fer. El noi va tenir la sensació que ella es posava a les seves mans, que confiava en ell. No li agradava tenir aquesta sensació, havia d'agafar les decisions correctes, una petita fallada i…
-Anem al dojo- va dir ell. No volia anar-hi. Però allà tenia les seves coses, havien d'anar-hi.
-No m'agrada. No, no vull, no hi aniré- va dir ella, parlava baix i amb un to estrany, a en Ranma li va semblar parlar amb una nena espantada, la noia estava gairebé plorant. Tenia por de tornar-hi. - si torno em faran mal, els meus cosins i el meu oncle sempre m'ho han fet.
-Hem d'anar. Hem d'agafar les nostres coses… i vull respostes. I no sortiré del dojo sense elles. - va dir amb suavitat- i no et faran mal, jo et protegiré.
La noia se'l va mirar, en Ranma va veure por en ella, no era l'Akane que ell coneixia... l'Akane que ell...
-Si anem em danyaran… a mi… i a tu- va dir ella negant amb el cap- et faran mal… com li van fer aquell amic que vaig tenir quan era nena…No vull que et facin mal, no vull que pateixis.
En Ranma es va quedar esbalaït. No en sabia res. Cada cop la cosa es complica més. Hi havia molt per esbrinar.
- Un amic? Quin amic? Què li van fer a aquest nen? -va preguntar el noi espantat.
-Va ser per l'època que va morir la meva mare. Vaig tenir un amiguet. Ens portàvem molt bé. El meu oncle li va clavar una pallissa, o això em van explicar… perquè no tornés a jugar amb mi. No en recordo el nom.
-No m'agrada la teva família, amaga molts secrets. Hi ha moltes coses per esbrinar. Hi ha alguna cosa fosca en el seu passat. Tots tres em donen calfreds, no són blat net. Però jo no sóc com el meu pare i el teu. No em deixaré acovardir-li va dir el noi i va pensar –"No puc deixar-me acovardir, t'he de protegir a tu. No deixaré que ningú et faci patir, ets el més important que hi ha a la meva vida. Jo sempre vetllaré per tu."- no podia separar-se'n, no volia fer-ho. Volia tenir-la sempre al costat. La va mirar, ella seguia espantada i li van entrar ganes d'abraçar-la, se la veia tan indefensa. - Anem al dojo, vull parlar amb el teu pare i els meus, i amb les teves germanes. I treure'ls informació als teus cosins. Després si tot segueix igual et portaré a un lloc segur, a un lloc on ningú no et faci mal.
Ella el va mirar preocupada, però al final va assentir, encara que no estava convençuda, el temor encara existia, es va aixecar de terra. I tots dos junts se'n van anar cap al dojo. Anaven agafats de la mà, transmetent-se mútuament seguretat i tranquil·litat. Dos conceptes que realment sabien que ja no existien per a ells.
Arribaren poc després al dojo, l'humor dels dos nois era explosiu, s'havien trobat amb més grups que anaven darrere de l'Akane, tots havien sortit malparats.
L'últim grup se'l van trobar vigilant la porta. Els dos homes els van veure arribar i els van negar l' entrada.
-Ho sento… però no hi podeu entrar. Ningú no hi pot entrar. - va dir un.
-Vivim aquí, és casa nostra- va dir l'Akane, l'espantava estar a prop d'on ara hi havia la seva cosina. Però aquests dos "goril·les" l'enfurien i notava que el seu promès també s'enfadava.
-Tenim ordres que no entri ningú… tu sí, però abans hem de comprovar que no portis armes- va dir un rient, va deixar veure quines intencions tenia. Es va girar a en Ranma-però tu. Ja no hi pots entrar. També tenim instruccions del que t'hem de fer, no t'agradarà. Tu aquí ja no tens res. Les teves coses seran destruïdes, això inclou la teva promesa.
La gent que passava pel carrer va mirar espantada els dos matons i es van allunyar corrents. A aquests dos incauts els esperava un moment dolent. Els dos homes van somriure, pensant que la gent fugia per témer-los. Creien que tenien el triomf assegurat.
En Ranma els va mirar confiat, no eren fort i encara que ho fossin, estava molt emprenyat i la tècnica que utilitzaria amb ells era imparable. Va somriure amb menyspreu, cosa que es mereixien aquests dos. Al seu costat l' Akane sabia que faria en Ranma.
- No és just! - es va enfadar la noia- tu t'emportes el millor, jo vull aquests dos. Jo els destrossaré- va exigir la noia.
-Res d'això. He de donar-los una lliçó perquè no tornin.
- Però amb aquest atac no quedarà res per a mi que pugui picar. - va dir la noia - almenys deixa'm un - va demanar ella. Els altres grups te'ls has berenat tu sol. No me n'has deixat cap.
- No, m'he estat reservant per a aquest moment- va dir el noi- Han d'aprendre la lliçó. Com més siguin més, més espectacular serà l'atac.
-Em deus almenys un- va dir ella-Estic una mica depre, necessito animar-me.
Estaven al mig de la discussió, i no es van adonar que de dos cotxes aparcats a prop baixaven set homes més.
-Crec que esteu perduts, això serà molt divertit- va dir un d'ells.
Els dos nois van mirar els homes i van somriure. No sentien que això seria divertit, sinó tot el contrari seria molt avorrit. Aquests homes no tenien el nivell dels contraris amb què dos nois lluitaven habitualment.
- Akane! Els dos de la porta teus, els altres set… -i amb un to sinistre va afegir- meus!
- No ho veig just… però ho accepto!
-No els trenquis del tot -va dir ell rient- almenys un ha de contar tot... el que sàpiga.
En Ranma esquivava els seus contaris, semblava que fugia. Dels contaris de l'Akane, un jeia a terra inconscient. L'altre reculava, mirava amb por l' Akane… però en veure els moviments de en Ranma, va voler que això jugués a favor seu.
-El teu amic és un covard, fuig com una dona. Té por de nosaltres i…
-Ranma no és un covard… d'aquí una estona veures de debò com és de fort. No sou res contra ell, ha vençut enemics molt pitjors, no ho hauríeu d'haver desafiar- ho. Esteu vençuts. -va dir la noia amb seguretat.
L'home va esbossar un somriure que aviat perdria.
- No ets gaire prepotent? No saps que parles- va dir l'home- quan us vencem, no parlaràs així.
En Ranma retrocedia. Portava els seus adversaris al centre de l'espiral, i quan va ser allà, va donar el cop, un enorme remolí es va formar i es va endur amb ell els set homes i en Ranma, però aquest va sortir del remolí i va anar amb la seva promesa.
-Que fort t'ha sortit aquesta vegada el Hiryu shoten ha- va dir ella.
Al cap de poc van caure del cel els set homes, estaven inconscients.
-Normal han estat set persones, com més persones més fort surt -va dir ell rient- només ens queda preguntar- i els dos joves van mirar el mercenari amb una mirada perversa. L'home es va espantar, va veure el que podrien fer els dos nois i li va agafar por, va intentar fugir, però els nois van ser més ràpids i el van atrapar, l'home viuria el pitjor malson de la seva vida.
No havien tret res, l'home en sabia poc o res, no sabia qui els havia contractat, van rebre una carta sense remitent amb les instruccions. Ara l'espantat i ferit home sabia que no havien de tornar a desafiar la parella de promesos. Com els altres grups que els havien atacat, desconeixien ell perquè de l'atac. L' Akane i en Ranma sabien tant com quan cadascú per la seva banda va sortir del dojo.
Els dos nois entrarien al dojo i es van mirar. La por es va reflectir a les cares.
-Hem d'entrar- va dir ell empassant saliva, passaria un mal moment- hem d'aclarir les coses.
-Sí, ho sé- va dir ella molt espantada. Només pensar que els seus cosins eren allà l'espantava. Es va estremir, el noi en veure'l es va acostar i va fer un intent de somriure.
-No et preocupis, sóc aquí. No et passarà res... No ens passarà res-però d'alguna manera sabia que s'havia guanyat l'enemistat d'aquests tres i que es venjarien...però ell no s'havia de quedar quiet veient com l'atacaven... ni com atacaven la seva núvia.
Anarien a entrar al dojo quan van reparar al cotxe del policia aparcat a prop.
-Han d'haver vingut a investigar el cotxe del teu cosí.
-Almenys ens ho trauran de sobre- va comentar la noia gairebé alleujada. -almenys seran detinguts per intentar atropellar vianants.
I es van dirigir a la porta, per on van sortir les dues policies que coneixien els dos joves.
-Bona tarda-va dir en Ranma esperançat- Què els porta pel dojo Tendo?
-Ens han informat que el cotxe que hem buscat estava aparcat davant del dojo Tendo- va parar de parlar un moment. La dona estava molt seriosa- Hem preguntat al dojo i… - els nois van començar a témer-se alguna cosa. La dona policia va tancar els ulls i va sospirar-és el cotxe, el propietari ens ha dit que tot era una broma. Que vostés ho sabien i l'han acceptada. No hem pogut fer res.
- Una broma? Una broma? -en Ranma estava furiós- no ho hem acceptat com a broma… volem que s'aturi el culpable.
-No és possible... no sé com dir això- la policia estava nerviosa, se sentia incomoda. Sabia tan bé com els dos nois que el conductor no era un bromista. Es temia la reacció dels dos nois… i de tots els que el cotxe va intentar atropellar- no és impossible aturar l'infractor… son pare… son pare. és un dels nostres caps… el comissari Kyosuke. Ell ha defensat el seu fill… i ens ha amenaçat… tenim famílies. Sé que tant a vosaltres com a la resta d'afectats no us agradarà aquesta notícia… però no hi podem fer res. Poden posar una queixa… però en Kyosuke és poderós i té influències… no li passarà res… vagin amb compte amb ell i la seva família, van per un de vosaltres o pels dos i a la policia no els podrem ajudar, encara que vulguem, això se'n va complicar.
Els dos nois estaven furiosos, a més l'Akane estava molt espantada.
- Merda! Ens ataquen i no podem confiar en la policia… no podem demanar justícia… perquè el culpable té poder- en Ranma estava furiós i va mirar amb ràbia les policies- sé que vostès no són culpables. Que estan detingudes pel seu cap corrupte… però no deixaré que ens ataquin. La meva núvia està amenaçada pel seu cap. I trobaré un mitjà de parar-li els peus. Les seves influències no el portaran de l'altre món, jo l'enviaré allà.
-Sap que si l'atac ho haurem d'aturar- va dir una de les policies- encara que aquest home s'ho mereixi, seria una agressió i havíem de detenir-lo a vostè.
-I en arribar el judici i declarar com l'he atacat… el ficarien en un manicomi -va dir en Ranma- hi ha molts atacs que semblen més d'un manga que de la realitat. Hi ha moltes coses que vostès desconeixen.
Les dues policies el van mirar espantades.
-El nostre consell és que posi la seva amiga en un lloc segur... lluny del nostre cap. Però faci el que faci té el nostre suport… encara que només sigui el nostre suport moral.
-Gràcies. Les comprenc, no poden fer res sense fer perillar el seu lloc de treball… si algú així és comissari, mals dies els espera als ciutadans de Nerima. - va dir en Ranma. - jo defensaré l' Akane d'aquest… home? I tinc mètodes que no s'ho creuria ningú. Vagin tranquil·les, hem sobreviscut a gent pitjor. Aquesta crisi ens la berenarem en un plis.
-Només una cosa més. Aneu amb compte.
-No ho poden fer. Ens faran una cosa molt dolenta. - va dir l' Akane, la noia estava a la vora de la histèria- em volen matar.
-No hi podem fer res. Ja ens agradaria. En Kyosuke té molt mala fama. No havia d'ocupar el lloc que ocupa. I ja ho he dit, està molt ben connectat. Si intentem alguna cosa en contra... no m'imagino el que pugui fer. Qui se li oposa… desapareix. Tenim por, por del seu poder.
En Ranma les va mirar enrabiat. Li van fer pena, poder actuar i saber que ho havien de fer i… que no el deixessin. El que podia passar en aquest barri ho atemoria.
Quan anaven per al cotxe, les dues policies van veure els homes que van lluitar contra en Ranma i l' Akane. I s'hi van acostar. Seguien a terra inconscients.
-Conec aquests, són membres d'una perillosa banda de sicaris. Els anàvem buscant de fa anys. - va dir una policia- Sabeu alguna cosa de com han arribat a aquest estat?
-Ens han atacat, ens volien robar o alguna cosa pitjor. Ens hem hagut de defensar. Eren molt febles.
-Però… no s'han passat una mica?
-Volien matar-nos… o alguna cosa pitjor. No ens quedaríem quiets. No esperàvem que fossin tan febles. Els nostres rivals solen ser… molt superiors. - va dir en Ranma.
- Pensen en una raó perquè els atac un grup així? Hem trobat grups semblants per tot Nerima. Estaven igual de malmesos. Saben res d'aquests?
-Algú ha posat preu al cap de la meva amiga- va dir en Ranma-ens han atacat. En la situació que estem no podem recórrer a la policia. Vostès ara són tan bé un perill.
-Em temo que té raó no els podrem ajudar. Però aquests no sortiran en dies. Tenen ordre de cerca internacional. Estaran molt de temps a l'ombra. Ningú no els salvarà, ni tan sols en Kyosuke ni els seus contactes.
Els nois van veure com es portaven els delinqüents i van quedar ells sols. En Ranma estava furiós i la seva promesa espantada. Es temia que li passaria una cosa molt dolenta.
-Vinga entrem i obtinguem respostes- va dir en Ranma- penso obtenir-les sigui com sigui, per les bones o per les… Merda! - havia començat a ploure i va mirar a la seva promesa designat, es havia convertit en noia… de cop a la cara va aparèixer un somriure pervers. - Potser en Ranma està agafat per una promesa que no complirà… però la seva cosina i millor amiga teva i d'ell… no la lliga cap promesa i pot actuar amb llibertat, no es contindrà davant de res. El que no puguni en Ranma Saotome… la seva cosina, la Ranko Saotome ho aconseguirà.
Van entrar al dojo i es van dirigir al casalot, ningú els va preparar per al que anaven a veure allà, però a la causant de tot… tampoc no la van preparar per al que li passaria.
.
Continuarà….
Nota de l'autor:
.
-Les coses es compliquen per als dos promesos. D'ara endavant la seva vida no serà el que fou. Tenen l'enemic a casa i aquesta vegada estan pràcticament sols. hi ha poques persones que els poden ajudar o que els ajudaran.
-Els noms de Yuta i Mana: Com els dels protagonistes de la saga de les sirenes de Rumiko Takahashi.