Els personatges no em pertanyen, són de Rumiko Takahashi.
Aquesta hustoria es per mayors.
3ª. La fúria d' en Ranma i la Ranko.
Els dos joves van entrar al casalot del dojo i van sentir veus que provenien de la cuina. Tots dos nois es van mirar sorpresos. Dues noies discutien una era la Mana… l'altra la Kasumi?, no s'ho creien la Kasumi sempre mantenia la calma, poques vegades la perdia. En Ranma no l'havia vist mai enfadada. L' Akane no recordava l'última vegada que la va veure. Es van acostar a la cuina, l' Akane anava darrere del seu promès, tenia terror a la cosina i anava agafada del braç de el seu promès. La Mana estava discutint amb les germanes de l'Akane.
Des de la porta de la cuina van veure com la Mana alçava la mà i bufetejava a la Kasumi, i a sobre es posava xula. L' Akane es va quedar glaçada, ningú no s'havia atrevit a enganxar a la Kasumi a la seva vida i aquella boja l'abofetejava. Va començar a tremolar, si no tingués fòbia a la seva cosina, l'hauria matat. Va notar que en Ranma noia tremolava... de fúria. L' Akane es va espantar el seu promès anava a escarmentar la impertinent que va colpejar a la Kasumi, no en tindria pietat. Ara que era noia, en Ranma faria el que mai no hagués fet… colpejar una dona.
A en Ranma en veure com aquella gossa insolent copejava la que considerava la seva germana gran se li va ennuvolar la vista. Una fúria comparable a què el va atacar quan va lluitar contra en Saffron, se'n va apoderar. Anava a destrossar aquella ramera. Si ja ho odiava per ficar-se amb l'Akane… no, l'odiava des de la primera vegada que la va veure. Ara no es contindria i donaria a aquesta noia una lliçó que no oblidaria mai.
Les germanes Tendo van veure la noia pèl-roja a la porta i es van espantar. En Ranma estava més furiós que mai. La noia passaria una mala estona.
La Mana estava girada i no la va veure i va pensar que li tenien por ella.
-Aquesta és la mirada amb què heu de mirar- va dir la noia amb orgull- heu de comprendre que esteu per sota meu, que aquí mano jo i que…- va callar. Les dues germanes no la miraven a ella, miraven cap a la porta de la cuina amb terror, es va girar. i la va veure.
Era una noia amb trena, s'assemblava molt a en Ranma, i semblava molt furiosa. Era a aquella noia les que les germanes Tendo miraven amb por, cosa que no va saber que el que atemoria les dues noies era de la reacció que tindria la noia de la trena.
- Qui… qui ets? - va exigir la Mana- Què fas aquí?
La noia no li va acontentar, ni es va dignar a dirigir-li la paraula, la va mirar amb mala cara. La Mana va retrocedir, aquella desconeguda era perillosa, la seva mirada era perversa, demoniaca.
La noia de la trena va somriure amb maldat. La Mana no ho sabia, però s'acabava de posar en un problema molt gran.
-El meu nom és Ran… Ranko Saotome, i sóc la cosina d' en Ranma- estava advertint a la Kasumi i a la Nabiki que havien de dir-ho així. - sóc la millor amiga del meu cosí i de la seva promesa. Ell no pot venir ara, i em va demanar que protegeixi la seva promesa. I ho penso fer, com si fos ell mateix.
-Tu també m'has d'obeir- va dir la noia amb orgull- no hi pots intervenir. El teu oncle va signar…
- Aquesta noia és tan idiota com se'l veu a la cara? - va preguntar la Ranko amb ironia a les germanes Tendo- Ho va signar "el meu oncle", això no m'inclou a mi. Toca l'Akane o el meu cosí i et deixaré invàlid. Si toques la Kasumi o la seva germana mitjana et mataré. Toca la meva tia Nodoka… i et faré el mateix que si toques l'Akane. - la veu de la Ranko era tallant, freda i sense tota emoció que no fos l'odi. - Saps per què et deixaré invalida si toques l'Akane? - La Mana va negar amb el cap. -Perquè així… patiràs més.
La Mana la va mirar sorpresa. I es va riure…
-Mira el gallet, es fica en una casa que no és seva i se'm posa xula. No em coneixes, et penso destrossar, no necessitaré ni dos minuts. No se't veu gaire fort. Quan acabi amb tu em dedicaré a l'Akane. Aquesta nit la dues descansareu juntes a l'infern.
Les tres germanes la van mirar sorpreses i espantades. Després de tota la vida al dojo podien calibrar la força de les persones, i la Mana no arribaria a ser un mos per la Ranko.
-Aquestes més boja que una coneguda meva. No em subestimis, altres ho han fet… i se n'han penedit- va dir rient. Però era un riure que va produir esgarrifances a qui el va sentir… fins i tot a la Mana… però aquesta no va fer cas al que li demanava el seu instint. El seu cap li demanava fugir, però en va fer cas al cor... es pensava que guanyaria, que el seu rival era feble.
Es va llançar sobre la Ranko, que l'esperava. La noia pèl-roja, va esquivar l'atac i sense donar temps a reaccionar el rival la va agafar per la cua amb una mà i pel coll per una altra.
- Fes un sol moviment i t'estrenyo tant el coll que t'arrenco el cap! - el seu to era esgarrifós, ningú ho havia sentit a parlar així mai- ho estic desitjant. Per atacar a la Kasumi… per atacar l' Akane. Et donaré la pitjor lliçó que t'han donat. El teu puto pare t'ho havia d'haver donat. Però al teu pare tampoc no li van donar. Jo us ensenyaré a no tocar la futura esposa del meu cosí- l' Akane es va quedar sorpresa, en Ranma acabava de declarar que es casaria amb ella i davant de les seves germanes. La Ranko no es va posar vermella…però l' Akane sí.
La Ranko va portar… va empènyer la Mana a una cadira i allà la va immobilitzar i la va lligar.
- Què em faràs? No te és valor de fer-me res. Ets una ximple com les germanes Tendo, em tens por- la va desafiar la Mana. Va veure com la noia que l'amenaçava, no la mataria va pensar la noia, va agafar un ganivet. La Ranko es va posar darrere de la seva presa i va fer servir el ganivet. La germana Tendo van deixar escapar una exclamació, la Ranko acabava fer una cosa horrible. - ho veus, no pots… - la noia de la trena va deixar caure sobre la falda de la Mana alguna cosa, la noia se'l va mirar i va estar a punt de cridar d'horror. Aquella noia li havia tallat la cua. Anava a cridar.
- Crida i t'arrenco la llengua, ja has vist que m'atreveixo - va dir la Ranko, l' Akane i les seves germanes sabien que no ho faria, només volia espantar a la Mana i ho estava aconseguint. La noia pèl-roja va treure uns instruments de les butxaques i se'ls va ensenyar a la seva víctima- utilitzaré això amb tu, són del meu oncle Genma, en Ranma els utilitza amb el seu pare… jo amb això sóc igual d'experta que ell.
I com va amenaçar, els va utilitzar amb la Mana. Totes tres Tendo miraven l'operació horroritzades, a una dona no se li havia de sotmetre a aquesta tortura, i tampoc veure-la, totes tres es van girar amb terror per no veure el que feia la Ranko amb la Mana… la noia tindria el pitjor disgust del seu vida. Potser no hi sobrevisqués.
-Ja està- va dir la Ranko amb satisfacció i va treure un altre objecte de la butxaca i li ho va ensenyar a la Mana.
Aquesta el va mirar espantada, era un mirall i veia el reflex d'una noia... calba. Va trigar uns segons a comprendre que li havia fet la Ranko, li havia afaitat el cap. La Mana es va mirar amb horror, aquella noia li havia afaitat fins i tot les celles, l'havien deixat pelada com un monjo budista. Era el pitjor que podien fer a una noia tan maca com ella, o això va pensar.
-No pensis que et tornarà a créixer. T'he flotat amb aquesta loció, el meu oncle… no és calb… però no li agrada que li creixi els cabells. S'afaita i regularment es tira posa per retardar el creixement dels cabells… en una dona el retarda… a perpetuïtat.
La Mana es va mirar horroritzada es quedaria calba… per sempre. No podia sortir al carrer així. El seu temps de dominar la gent havia acabat. I tot per aquesta noia… se'n venjaria. La va mirar amb odi… i amb por. Aquesta noia no la temia, és més reia d'ella.
-Un consell. No t'acostis a l' Akane… això ha estat un avís… no t'acosti al meu cosí… deixar-te calba va ser idea seva. Tot el que et pugui fer jo, t'ho pot fer ell i amb més potència… no he acabat em queda afaitar-te… les pestanyes.
La Mana va mirar aquella estranya noia amb horror i es va desmaiar
L' Akane s'esperava una burla de la Ranko, però aquesta va mirar amb menyspreu a la Mana i es va dirigir a la sortida.
-Deixar-la anar i no fer-li res, ja té prou càstig, per ara… no aprendrà. Ara és més perillósa. Espero que busqui a la Ranko com a culpable, això allunyarà les seves ganes de venjances de vosaltres.
Les noies van comprendre la maniobra d' en Ranma, havia estat molt cruel amb la Mana, però així atreia les culpes sobre una noia que realment no existia, la Mina aniria per la Ranko.
- On vas Ran… Ranko? -va preguntar la Kasumi.
-En queden dues. He de saber què va passar amb la teva germana. No em crec el que diuen que va matar la vostra mare, no és possible. Vosaltres tampoc no sabeu res, no? - va preguntar la noia de la trena.
-No. Només el que va dir el meu oncle, i tampoc no m'ho crec. Hi ha alguna cosa estranya en això. Però estem lligades per una promesa que no sabíem que existia fins aquesta tarda. – va dir la Kasumi- Ranma, si us plau protegeix la meva germana… no permetis que la matin…-li va suplicar la Kasumi, la noia estava plorant.-, promet-me que la defensaràs
-Saps que no m'ho has de demanar, no deixaré que ningú faci mal a l' Akane… no a la meva promesa. Faré qualsevol cosa per ella. - sortiria de la cuina i es va girar i assenyalant a la Mana, va advertir alguna cosa- no s'ha de saber l'autèntica vinculació de la Ranko i en Ranma. són cosins! Qui se'n vagi de la llengua i expliqui la veritat… Ho mato! - va dir amb crueltat. - i no faig broma.
La Nabiki va sentir una tremolor, sense mirar-la, l'estava advertint. El noi compliria la paraula. No volia problemes amb en Ranma, per la seva seguretat no diria res. I sobretot després de veure què va fer a la seva cosina.
En Ranma va sortir i l' Akane ho va seguir, la noia no volia quedar-se a la mateixa estada que la seva cosina. No tenia por… li tenia fòbia, de la mateixa manera que en Ranma temia els gats.
Les dues noies de la cuina van desencadenar la seva cosina, aquesta tindria un mal despertar i tornaria a cridar de terror, les dues noies sentien satisfacció a veure la seva cosina en aquest estat, era la primera vegada que algú aconseguia esmateixala Mana. I en Ranma només havia començat la seva venjança…les pobres no sabien el poder i la influència del seu oncle i la maldat de la seva cosina.
Va ser en aquell moment que les dues germanes van tenir un mal pressentiment, un calfred els va recórrer la columna, es van mirar espantades… perdrien a en Ranma i l' Akane, i molt aviat… massa aviat.
.
Minuts després els dos nois anaven per al dojo, abans de sortir de la casa, en Ranma amagat va mirar a la porta del dojo i va veure en Yuta fent guàrdia a la porta.
-Espera'm aquí i no surtis- va dir en Ranma.
-No és la primera vegada que et veig donar una lliçó a un imbècil. No m'espantaré.
-No és per això. Si aquest idiota et veu, et cridarà a crits i alertarà el teu oncle. Vull enfrontar-ho al dojo. I quan hagi liquidat aquest cosí teu tan idiotic.
L' Akane el va mirar i va assentir. Deixaria actuar a en Ranma, estava dominant la situació. Fins fa poques hores el noi primer actuava i després pensava. Havia canviat… ara pensava i després actuava, no li acabava d'agradar aquest Ranma, semblava molt més fred a l'hora d'actuar… i molt més seriós, encara que se sentia protegida com mai. Volia tornar a estar com abans. Trobava a faltar les seves baralles amb ell, era en aquelles baralles quan els dos nois es divertien de debò.
La noia de trena va sortir de la casa i va anar cap al dojo. En Yuta se la va quedar mirant, la va trobar molt preciosa…una deessa… però s'assemblava al fals promès de la seva Akane.
-Hola maca, tens alguna cosa a fer? Podíem anar a sopar tu jo. I després es un lloc meravellós, on una noia com tu i un noi com jo…- va dir en Yuta. La noia era molt maca, era un honor per a ella sortir amb ell.
-Tu i jo parlarem, vull respostes… i les vull ja!
- Qui ets, preciosa? Sortirem a prendre alguna cosa- va ordenar en Yuta. La noia ho atemoria… però ell pensava que aquella preciositat cauria als seus peus… com feien totes. Però aquella no era una noia com les altres.
-No m'interessa sortir amb tu... a mi només m'importa una persona... i no ets tu. Vull respostes, donar-me-les o t'apartes... si no t'apartes... em divertiré amb tu... però per a tu no serà tan divertit. Per cert… El meu nom és… Ranko… Sao-tome. No crec que un imbècil… comprengui què vol dir això, per això jo t'ho aclariré. Sóc la cosina d' en Ranma. Ell i l'Akane són els meus millors amics. El meu cosí no pot ser aquí ara i m'ha demanat que protegeixi la seva promesa i ho penso fer.
El noi la va mirar i la va jutjar… malament.
-No sé com un noi tan lleig com aquest idiota té una cosina tan bella com tu. Vine amb mi i ho passarem bé. I que vingui l' Akane… en tinc prou per a vosaltres dos.
-No em facis riure, l'Akane i jo no tenim ni per començar amb tu… però no pensis malament. No parlo del mateix que tu. I jo no sé com una noia tan agradable i dolça com l'Akane té per cosins tant ximples de la teva germana i tu, mes que cimples sou gilipolles. T'ho he dit, em caus fatal, tant mal com em cau la idiota de la teva germana, i penso treure't del mig. Vull parlar amb el meu oncle Genma i amb el senyor Soun… també amb això que tens pel pare. - i va afegir amb molt menyspreu-Tu em sobres. Surt del medi! -va ordenar
-No hi pots entrar!, el meu pare m'ha dit que no deixi entrar ningú…!- va dir en Yuta. El noi estava convençut que la noia li faria cas, tant a no entrar al dojo, com a sortir amb ell a sopar.
En Ranko s'ho va pensar.
-Crec que acceptaré la teva proposta de sopar-En Yuta es va emocionar, no va veure el somriure pervers de la noia. -l' Akane m'acompanyarà-en Yuta es va alegrar més, sortiria amb dues noies molt maques -pot ser que no pugui anar jo, en aquest cas anirà el meu cosí.
L' Akane, amagada, ho escoltava espantada i intrigada. En Ranma planejava alguna cosa i aquest noi es ficaria al parany de cap, la noia no va poder evitar somriure.
-¡No vull!, el teu cosí no ve. Tu si, l ' Akane també. Però el teu cosí no.
-O acceptes o no hi haurà sopar, i ni jo ni l' Akane anirem amb tu- va dir Ranko.- es massa ooca cosa. En Ranma es mijor que tu
-D'acord. Però a la primera impertinència em desfaig de l'estúpid del teu cosí.
L' Akane des de les ombres ja s'imaginava el pla del seu promès, l'endemà no seria com somiava en Yuta.
-Ara deixa'm passar o t'aparto- va dir la Ranko.
- Pensa que podràs amb mi? Sóc el campió nacional. Ningú no és més fort que jo.
- Conec molta gent molt més fortes que tu… jo ho sóc, el meu cosí ho és… l' Akane també ho és… i sis ocells que jo sé… també són més forts que tu. En aquests tornejos no hi hem participat nosaltres…si ho haguéssim fet no hauries estat campió. - i va riure. - com a màxim quart… i amb molta sort.
En aquell moment la Mana va cridar. La noia es va despertar i va descobrir que el que pensava que era un malson va ser real.
- Mana! Què l'haurà passat? Això era un crit de terror. Ningú espanta la Mana, és al revés. Em pregunto qui deu haver estat.
-He estat jo. Espero que em tema d'ara endavant. No consenteixo que ningú es fiqui amb l' Akane, en això em semblo a en Ranma. La teva germana ha rebut el seu càstig just per ficar-se amb les teves cosines, havia fet una cosa imperdonable.
La noia va posar un somriure enigmàtic, que el noi no va saber interpretar, un moment després la noia va torçar aquest somriure i els seus ulls, l'expressió de la noia va adquirir un aspecte diabòlic, una cara on predominava la maldat, una cara perversa. En Yuta va saber perquè va cridar la seva germana i per què cridaria ell.
Va saber que aquesta noia no seria res simpàtica amb ell. Va tenir por, molta por… però aquesta noia no va tenir temps de cridar.
La Ranko va atacar i el noi es va defensar. En Yuta feia servir els seus millors cops…que eren aturats amb facilitat per la Ranko, amb massa facilitat. I aquesta tornava tots els cops sense fallar ni un.
-Ets bona. Molt bona…però mai em venceràs…ets una dona, ni, encara que fossis un home… ningú em vencerà.
La Ranko es va enfurismar, aquest impertinent, el guanyava a ell en egolatria. Ho venceria en un tris.
- Tenshin amaguri ken-va dir la Ranko i una pluja de cops va caure sobre en Yuta-imbècil, ara vola. - i la noia de la trena el va enviar volant a dins del dojo.
Es va girar cap a l' Akane.
-Queda't a la porta i vigila... si ve aquesta idiota de la teva cosina, entra i m' avises.
- No! no vull que em deixis sola! - es va agafar a la camisa del nnoi.en Ranma es va enfurismar. Aquesta noia que tenia al davant no era la seva promesa. L' Akane era valent i no tenia por de ficar-se en un perill. La noia que tenia al davant era una covard i covard. En va tenir compassió, la seva promesa estava en un problema i l'ajudaria a sortir-ne.
La va mirar als ulls i la va agafar per les espatlles.
-No tinguis por, jo estic amb tu. No et passarà res, jo ho evitaré. Si aquesta idiota t'ataca, jo et defensaré.
Ella el va mirar i al seu rostre es va dibuixar un trist somriure.
-Gràcies, avui m'has cuidat molt. Però per això tindreu problemes. Ets l'única persona que puc confiar en aquests moments. No em deixis- va dir la noia plorant.
- Deixar-te? MAI!. Si morís tornaria de la mort per protegir-te. Res no em podrà arrencar del teu costat. Jo visc només per tu. Vaig néixer per ser un amb tu. No ens van ajuntar els nostres pares, ells només van ser el vehicle que ens va ajuntar. Tu i jo estàvem destinats des d'abans de néixer. Aquest és el nostre destí. Si no existís la promesa dels nostres pares, ens hauríem conegut de totes maneres i el nostre camí hauria estat el mateix. Vam néixer junts i tornarem al buit junts. Mil vegades tornarem a néixer i mil vegades tornarem a estar junts. Sempre ha estat així i sempre ho serà. Mai no et deixaré ni aquesta vida ni a l'altra.
Ella va mirar la noia que havia tornat el seu promès i va somriure…lleument. Quan volia era amable... ella sabia des del principi que el seu promès ocultava aquesta part perquè no creguessin que era feble. Però a ella no se la va poder amagar.
-Ets el meu protector… i jo sóc la teva protectora. Tu em cuides a mi i jo et cuido a tu. Res no podrà separar-nos ni tan sols la mort. Perquè com tu has dit som un. Tots dos vivim per l'altre. Si un pateix l'altre, ho sent i pateix amb ell. La teva ànima i la meva són una, es va dividir fa mil·lennis, aquestes dues meitats volen tornar a ser-ne una, es busquen, es troben i s'uneixen. Res ni ningú no ho evitarà. - va acabar l ' Akane.
Les dues noies es van mirar amb afecte, si en Ranko hagués estat en Ranma s'haguessin besat. Es van abraçar. Tots dos es van sentir a gust als braços de l'altre. Es van sentir protegits per l'altre, com si de l'altre emanés un escut que els protegia de qualsevol mal. Se sentien connectats amb l'altre. La Ranko li va acariciar la cara. Per un moment l' Akane va veure com el seu promès s'enfuria, a la Ranko li hauria agradat ser en aquell moment en Ranma. Però, de moments com aquells, el futur estaria ple. Quan va passar aquest moment, la noia de la trena va recordar que havia de fer alguna cosa.
-Espera aquí, vaig per respostes… quan en tingui, sortirem d'aquest lloc i et portaré a un lloc segur. I ningú ho podrà impedir.
L' Akane va assentir i el noi va entrar al dojo. Sortiria gairebé sense respostes i fet una fúria i algú ho pagaria car.
Ella va anar a l'estany i el va mirar es va sentir tranquil·la, com sempre que mirava l'estany. Se seguia connectada al seu promès, això la va sorprendre, sentia una connexió amb el noi. En aquell moment notava que ell estava furiós, no aconseguia el que volia. Es va relaxar, aquesta distracció va ser un error.
.
El noi va entrar al dojo, hi havia practicat centenars de vegades, li portava bons records, d'ell i de l'Akane entrenant. Ara en Kyosuke havia profanat tant el recinte com els records.
L'invasor havia estat bronquejant Genma i Soun, però ara estava comprovant l'estat del seu fill. La noia pèl-roja va somriure amb maldat.
Els dos patriarques van notar que s'acostava un perill i es van girar cap a la porta del dojo, i el que van veure els va aterrar. En Ranma en la seva forma de noia entrava, tindrien problemes i greus, el noi estava furiós com no havia estat mai.
La Ranko va mirar els dos vells i en aquella mirada va carregar tota la ràbia. Els dos homes es van abraçar, estaven segurs que sortirien malament aquesta aventura.
En Kyosuke es va girar i va veure els dos homes abraçant-se espantats, miraven la porta del dojo amb por. L'home va mirar i va veure una noia baixeta amb trena que no coneixia. Al principi la va confondre amb en Ranma… però no podia ser ell.
La noia se'l va mirar, i a l'home se li va glaçar la sang. Aquella noia no era una noia normal, semblava estar ben preparada en arts marcials, superava els seus fills, si havia arribat fins a era que va vèncer tots dos.
La Ranko va mirar l'home de forma sinistra, va notar que només mirant-lo l'home s'atemoria, es convertiria en un monstre amb forma humana, no sabia com, però acabaria amb ell, per tot el mal que havia provocat. La noia estava furiosa i ell en tenia la culpa.
- Qui caray ets? - va dir en Kyosuke- sembles a aquest imbècil d' en Ranma.
- I tu qui dimonis et creus que ets? No ets el propietari del dojo, però et comportes com si tothom fos teu. Aquest dojo té un amo i és en Soun Tendo. Jo sóc Ranko Saotome, en Ranma és el meu cosí. I m'ha parlat que sap poc d'aquesta estúpida promesa, a la qual jo no estic lligada! Puc defensar el meu cosí o la seva promesa. Fes-los mal i et deixaré pitjor que he deixat els teus estúpids fills.
-No pots fer res tu...- va començar en Genma.
- Calleu vells!. No teniu cap dret sobre mi. -va ordenar amb fúria la noia i va baixar molt la veu- ja no, els heu perdut del tot.
- A què has vingut? Amb quin dret entres a una casa que no és teva? - va exigir en Kyosuke. - Aquesta no és casa teva. No hi pots entrar.
-T'ho he dit, estàs sord o què? - va preguntar la Ranko amb cansament- l' Akane m'ha deixat entrar a casa, estic entrant aquí des de fa temps. No necessito el teu permís per fer-ho, només ell de l'Akane. no ets ningú per prohibir-me l' entrada, no ets l' amo d' aquesta casa, ni del barri. i no dec per què contestar les teves estúpides preguntes. Encara que tu si contestaràs les meves, si vols sortir viu d'aquí.
-No m'has contestat. Què fas aquí? – en Kyosuke s'enfadava, no estava acostumat a contestar-los, els portessin la contaria i no responguessin a les seves preguntes. - Per què vas pegar al meu fill?
-El meu cosí m'ha encarregat que tingui cura de la seva promesa mentre ell no hi sigui. I això faré. A més, vull saber perquè et vols desfer de l'Akane. Els idiotes dels teus fills no m'han dit res. Ni tu i ni aquestes dues covardiques- va senyalar a en Soun i a en Genma-em donareu respostes. Pel que fa al teu fill ell només va obtenir el que es va buscar.
La es va acostar als patriarques i els va mirar de manera sinistra. Els dos homes van començar a tremolar de por.
-Vull respostes, vull saber perquè ha de morir l' Akane, la veritat! Això que va matar la seva mare és mentida. Si aquest…- va assenyalar a en Kyosuke, -… us va dir això us va mentir, us va enganyar. I vull saber què és el que vau prometre i el per què. I HO VULL JA! -va cridar la jove
Els dos homes es van mirar i en Soun parlaria.
-No podeu dir res- va dir en Kyosuke- fins que aquestes escombraries de l'Akane mori, no podeu dir…
La Rango es va girar amb fúria els seus ulls llampegaven, va treure la seva aura i la va llançar contra en Kyosuke, aquest va sortir acomiadat contra la paret.-
-No parlo amb tu, espera el teu moment. No tinguis por a tu també et trauré la veritat, sigui com sigui- va deixar anar l'adherència d' en Kyosuke, va llançar la seva aura sobre els dos homes. Aquests es van atemorir l'aura de la noia era més terrorífica que la d' en Happosai… i no volien saber com podia ser terrorífica la d' en Ranma noi.
-Comenceu a parlar ja se m'acaba la pacien…- es va posar en tensió. Alguna cosa anava malament, algú ho necessitava, algú li trucava, algú li demanava ajuda i només ho va sentir, ell. - Akane!
Va deixar corrent el dojo, i el seu instint el va portar a prop de l'estany. El que hi va veure ho va enfurismar encara més. Algú passaria una estona molt dolenta.
.
L' Akane estava totalment distreta, sabia que no desvia abaixar la guàrdia… però ho va fer. Aquella tarda havia estat esgotadora, massa sorpreses, massa emoció…i poques bones. Tenia els nervis a punt d'esclatar, necessitava un respir, i aquell respir va arribar en el pitjor moment.
Es va asseure al costat d'estany i es va quedar mirant-lo, notava que el cansament se n'apoderava, no es va voler deixar vèncer per ell.
Va aconseguir bandejar el sopor, però no el cansament. Va tancar els ulls quan els va obrir tenia el cap sota l'aigua. Algú li havia agafat per sorpresa i li va ficar el cap sota l'aigua. Va intentar lluitar, però no es podia escapolir d'aquesta subjecció. Va comprendre que algú l'estava ofegant.
La Mana va sortir de la casa, anava al dojo a parlar amb el seu pare, el va sorprendre no veure el seu germà a la porta del dojo. D'aquest edifici emanava una cosa que la terroritzava, si hagués intentat entrar no n'hauria sortit sencera.
Va mirar l'estany i va veure la seva presa preferida, va somriure. Avui acabaria amb ella. El seu pare la premiaria per la seva gesta. Lliuraria al món d'aquesta molèstia. Estava desitjant-ho de feia anys.
Es va acostar en silenci a l'Akane i... la va agafar pel cap i la va submergir a l'aigua.
-Ara et moriràs, és el que havies d'haver fet fa anys… però vas resistir. Avui ningú no et salvarà. El teu promès no hi és i aquesta noia no arribarà a temps.
L' Akane notava que s'ofegava. La seva cosina el va colpejar als ronyons, l' Akane va obrir la boca i va empassar més aigua. Va pensar a en Ranma, li va demanar ajudar mentalment, sabia que el noi no arribaria a temps.
-Això s'empassa aigua maleïda, mor d'una vegada. - va cridar la Mana, els ulls d'aquestes es van extraviar, li van donar a la noia l'aspecte de boja-viu els teus darrers moments. Mor com la gossa que ets.
- GRRRR! -La Mana va sentir grunyir alguna cosa. Era un crit d'un animal ple de fúria i de ràbia.
La noia sense deixar anar la seva presa es va girar i va veure el seu atacant. Es va terroritzar. Va saber que aviat estaria... morta.
Davant seu hi havia la noia de la trena. El seu aspecte produïa terror. Tenia la boca torta en un rictus de ràbia. Els seus ulls resplendien de fúria. La Mana juraria que la noia tenia les pupil·les grogues, el seu cos estava en tensió com un animal disposat a saltar sobre la presa… i així va ser. La noia de la trena estava disposada a destrossar el seu oponent.
-No em faràs res. Faig un bé al món eliminant-la es va justificar la noia.
La Ranko la va mirar, va veure la bogeria als ulls de la noia. No era com la Kodachi. Aquella tenia fins a cert grau de normalitat. Aquesta estava boja fins als molls. Era una persona perillosa, molt perillosa. No deixaria anar l' Akane. Si aconseguia el seu objectiu es justificaria amb una ximpleria, però això no passaria. Ell salvaria a l' Akane. I després aquesta noia patiria.
La Ranko es va abalançar sobre la noia. Del dojo havien sortit els tres homes i un jove, de la casa dues dones joves. Tots van veure com la noia de la trena es va tornar un esborrall. En un instant estava al costat de la Mana, la va agafar amb una mà i sense esforç la va llançar a mig jardí. La noia va caure a terra sense sentí. Deuría tenir diversos ossos trencat
- Akane!, Akane! -va cridar exaltada i preocupada la noia pèl-roja mentre treia la seva amiga de l'aigua.
La noia de cabells curts va tossir i va vomitar tota l'aigua empassada. Va mirar la seva amiga que la tenia agafada pels braços. I es va llançar als braços. La Ranko va sospirar alleujada.
- Ranko! Truca al meu promès, crida a en Ranma. - va dir l' Akane, plorant- digues-li que vingui, ho necessito, necessito a en Ranma al meu costat, ho necessito amb mi…
-Ara t'ho va trucar. Ell estarà aviat al teu costat- va contestar la Ranko. Havia entès la seva promesa, necessitava sentir-se protegida, i el noi era amb qui se sentia més protegida. -saps que mai t'ha deixat quan ho has necessitat. -Va mirar els altres- portaré l'Akane a la seva habitació. Després vindrà en Ranma. No vull que ningú intervingui, ni em posi tabes… – va posar un to sinistre –qui ho faci… és mort.
La Kasumi va mirar a en Ranma… no era ell de sempre. En unes hores havia canviat molt, en veure el seu món atacat, va reaccionar defensant-ho. Tenint en compte que el seu món era Akane, era el més normal que reaccionés així. El seu oncle i els seus cosins tindrien un problema molt gros si Akane sofrís, Ranma no seria simpàtic amb ells.
En Ranko va agafar l' Akane als braços, la va sentir més fràgil que mai, gairebé de vidre. L' Akane li va passar els braços pel coll i va amagar el cap al pit de la seva amiga, seguia plorant.
- Mira-les! Les dues raretes. – va dir en Yuta-Ara m'adono, sou lesbianes!, enganyeu aquest Ranma. -i amb falsa preocupació i ironia- Em fa llàstima. No ho ha de saber- i va riure.
La Ranko va deixar la seva amiga a terra. Les noies estaven furioses.
-En un moment torno- va dir en Ranko.
-A per ell, no et tallis. - li va remanar l' Akane.
-No et preocupis... no penso fer-ho- va contestar la Ranko.
La Ranko va saltar molt alt i… es va concentrar, va formar una bola d'energia en Kyosuke i els seus fills es van sorprendre. No havien vist mai res així. Els Tendo es van espantar en Ranma estava extremadament furiós. Anarien a veure una cosa molt dolenta. L' Akane va mirar tranquil·la, sabia l'objectiu del seu promès.
-Atac de tigre- i va llançar la bola d'energia sobre… el cotxe d' en Yuta.
En Yuta va sortir i va veure els quatre trossos que quedaven del cotxe. Va entrar al dojo i va assenyalar la noia.
-Et denunciaré, em pagaràs el cotxe. Li explicaré a tots com ho vas fer.
-No ho faràs- va dir la Ranko- ningú et creurà. Una noia que llança boles d'energia! Sembla tret d'un manga o anime- i va somriure. Però es va posar seria- ningú et prendrà seriosament. Si el teu pare o germana declaren el mateix, es de vosaltres. Us prendran per bojos. Us ficaran al manicomi… és on havíeu d'estar.
-Et ensenyaré què és un home- va dir en Yuta. I es va llançar sobre la Ranko, aquesta ho va esperar i tota tranquil·litat d'una puntada de peu el va enviar al mur.
-Et puc fer coses pitjors que l'atac del tigre, no em piquis, o tindràs el pitjor malson de la teva vida. Ets un nen de papa, el teu pare sempre t'ha protegit. Sense ell no ets res… i amb ell… tampoc no ets res. - va riure- tu un rival mi… per en Ranma. En riu, el meu cosí té rivals molt més forts que tu. Demà tens una cita amb l' Akane i el seu promès… si vols arribar a demà, no tornis acostar-te ni a mi ni a l' Akane, i encara menys a en Ranma, si ho fas ell et farà passar un moment molt divertit que no oblidessis… si sobrevius- la Ranko s'ho va pensar- anul·lo la cita… el meu cosí estarà d'acord amb mi. No et vull veure a prop de l'Akane o d' en Ranma. Si ho fas et tallo el cap, si avants no ho ha fer el meu cosí.
La Ranko va agafar l' Akane als braços, i tots dos van entrar a casa, van anar directes a l'habitació de l'Akane. En Ranko va sortir i quan va tornar era en Ranma.
El noi la va mirar i ella a ell. De sobte ella es va llancár als braços d'ell plorant desconsoladament. Ell la va abraçar amb força, no la deixaria anar per res del món, si ho feia se la traurien.
-No em deixis anar Ranma, si ho fas aquests em faran mal. Sempre ho han fet. Sempre que ens visitaven em trobava sola i indefensa.
-Ara ja no aquestes ni sola ni indefensa. T'acompanyaré i et protegiré. No us faran mal. No els deixaré que ho facin, ell també plorava.
-Ja m'han fet mal. Ja ens ho han fet a tots dos. No som els mateixos que avui al matí. - va dir ella- jo no sóc la noia violenta de sempre. I tu… estàs furiós… t'has de calmar. Estàs patint Ranma, pateixes per mi… no ho has de fer.
-Em dol veure't així… no som els de sempre. Temes el teu oncle i la teva cosina. Tu que no has tingut mai por. A Jusenkyo vas estar a punt de morir, però no vas témer arriscar-te. I ara mires al teu voltant amb por. Però superarem això com sempre ho hem fet. Ningú no ha pogut amb nosaltres. No va poder en Mikado, ni aquesta animadora idiota, ni tan sols en Saffron… la teva família no podrà amb nosaltres.
- Però aquesta vegada és diferent! Ens ataquen a traïció, no usen les arts marcials, sinó atacs psicològics. Ni tu ni estem preparats per a aquests atacs. Ens venceran Ranma. Aconseguiran el que ningú no ha fet, guanyar-nos. Estem fent el que ells volen. No hem guanyat, sembla que ho hem fet… però al final ens derrotessin- ella estava exaltada.
-Doncs caurem sense rendir-nos. Lluitarem fins a la fi, ni els Saotome ni les Tendo ens rendim mai i ara no serà la primera vegada. Rendir-se no és a la nostra naturalesa.
-Doncs bé, que el meu pare i el teu…- va dir l'Akane esbossant un petit somriure.
-Aquests dos no compten. - va dir Ranma seriós. – per mi aquests dos ja no són de les nostres famílies.
Tots dos es van asseure al llit i les seves mans involuntàriament es van agafar. Es van mirar amb curiositat. No es van deixar anar, van estar així fins a l'hora de sopar. No necessitaven cap altra companyia que la de l'altre. Van estar tranquils una estona. Sabien que el seu malson no s'havia acabat, tot el contrari, acabava de començar.
.
La Kasumi va veure els dos nois entrar a casa. Estava desesperada, tot s'havia torçat, l' Akane i en Ranma no tenien una relació fàcil. Es barallaven contínuament, encara que ella darrerament pensava que aquestes baralles eren un joc, una forma que tenien ells de divertir-se. Havien de fugir d'altres pretendents i promeses que els assetjaven. Es trobaven cada dos per tres amb adversaris, però ells sempre se'n sortien. Sempre havien guanyat fins ara.
La germana gran sabia que, encara que ho neguessin públicament, els nois s'apreciaven, és més es volien. Tots dos s'ajudaven mútuament. Res ni ningú no el separaria.
Ara havien tornat el seu oncle i els seus cosins, la Kasumi els odiava. En el passat van fer molt de mal a l' Akane i ara s'ho tornarien fer, ja li ho havien fet i a en Ranma també, temia la reacció d'aquest. El seu oncle i els seus cosins anaven a enfrontar-se al seu pitjor malson. Tota la família Tendo es veuria afectada per l'enfrontament. La família Saotome ja havia esclatat a trossos, la Nodoka havia demana el divorci al seu marit i en Ranma el més segur se n'aniria amb ella, portant-se amb ell a l' Akane, no la deixaria sola al dojo a mercè d' en Kyosuke i els seus fills. No veia un bon futur per als seus éssers estimats, havia fracassat en la missió que li va encomanar la seva mare abans de morir, havia de protegir la seva família, especialment la seva germana petita. També veia que els dos més joves de la família podria ser que no sortissin airosos d'aquesta aventura.
.
La taula estava preparada pel sopar. La Mana, encara que era una cresguda de campionat, era una excel·lent cuinera, però aquell dia pràcticament no havia fet res, el seu disgust per haver-se quedat calba, la va portar a la vora de la depressió, ara portava un mocador al cap, per amagar la bola de billar que era ara el cap.
Estava controlant com preparava la taula la Kasumi, i es va fixar que havia posat un bol per a l' Akane.
-T'he dit…no, t'ordenat que l'Akane no tornaria a menjar aquí, ni ara ni mai.
- I jo que ningú es quedarà sense sopar! - la va desafiar la Kasumi. -si algú s'ha de quedar sense sopar has de ser tu.
-Abans no has après. No aprens. Doncs jo t'ensenyaré a obeir-me- va dir la Mana i va aixecar la mà per tornar a bufetejar-la- no perquè estigui aquest ximple, et salvares del meu càstig.
En aquell moment va notar que algú li agafava el braç, impedint-li bufetejar la Kasumi.
Es va girar i va veure en Ranma. El noi la mirava furiós.
-Tu tampoc aprens, t'hem dit que no tornis a pegar ningú. Abans t'hem deixat calba i la meva cosina t' ha trencat diversos ossos, vols que et trenqui el coll? Ho puc fer. Si ho tornes a intentar, m'és igual que germana Tendo pegues- va posar una cara sinistra i d'assassinot- t'arrenco el teu lletjo cap i em faig amb ella una bola de bitlles.
La Mana el va mirar i va veure darrere seu ocultant-se l'Akane.
-Mira la petita assassina, darrere del seu promès. No us salvarà, el vostre promès no podrà amb mi. No estaràs sempre amb ell. Arribarà un moment que no estaràs amb ell i jo aprofitaré aquest moment per matar-te i….
-A l'instant següent, t'enviaré a fer companyia a la meva promesa, allunya't de mi.
La Mana va calibrar el seu poder de seducció. Va pensar que en Ranma cauria a la seva xarxa i es va abraçar al noi… i per sorpresa el noi li va tornar l'abraçada.
- Ho veus? Oi que sóc més maca que l' Akane i aquesta cosina teva? - pregunto molt insinuadora l' Mana.
En Ranma va empassar saliva.
-Pot ser… però la meva cosina opina que ets lletgíssima, que no vals la pena i que ets idiota. Que aquestes boja i que com toquis a l' Akane et matarà -titubejava, però no estava enrojolat.
Les germanes Tendo es van quedar gelades. No l'havia lloat... i l'havia insultat subtilment. L' Akane estava entre furiosa amb el noi per l'abraçada que li va fer a la Mana i també estava desconcentrada. El noi no havia rebutjat a la Mana… però l'havia insultat.
- I tu què opines? - va preguntar la Mana.
En Ranma la va mirar molt seriós i va somriure, però la noia va equivocar la raó d'aquell riure.
-Ets molt bella… però ets un escurçó…- i se'n va apartar- No tornis a abraçar-me, fes-ho i t'arrenco els braços. Opino igual que la meva cosina, ets lletgíssima i no vals la pena.
La Mana es va sentir utilitzada. Aquest noi la tractava amb menyspreu i se'n burlava. Es va jurar que cauria a la seva xarxa, com passava amb tothom. Ell no seria menys.
L' Akane va mirar el seu promès, no va abraçar per causalitat a la Mana. Tramava alguna cosa i aquesta noia seria la seva víctima, va ser la raó per la qual no es va enfadar amb ell. Juraria que quan va deixar anar aquesta boja, en Ranma es va amagar alguna cosa amb dissimulació a la butxaca, cosa que era ho va saber hores després.
-Kasumi!, l' Akane i jo anem al dojo, tornarem en un instant.
Quan van sortir al jardí i no els sentia ningú.
-No anem al dojo. com has enganyat la meva germana?
-No ho podíem dir davant d'aquesta bruixa. No vull que ens molesti. Ni ella ni la teva família.
On es van amagar ningú ho va saber. Ningú no va endevinar mai el refugi secret dels dos nois.
.
Minuts després la família es va reunir per sopar. La Mana va complir la seva amenaça i no va posar plat a l' Akane.
- I el sopar de l'Akane? - va preguntar en Ranma, semblava una pregunta innocent…però la seva promesa va detectar en la seva veu enuig. Depenent la resposta que rebés, actuària en una forma o una altra.
-S'ha decidit que l' Akane no tornarà a dinar… fins que no mori d'inanició. - va dir en Kyosuke.
En Ranma va mirar l'home de mala forma, li van venir ganes d'acabar amb aquest energumen allà mateix.
- Qui ha estat l'idiota que ha tingut aquesta idea tan estúpida? Deu ser un tros d'imbècil, aquesta idea és digna d'un pertorbat. - va dir en Ranma, sabia que ho havien decidit entre en Kyosuke i els seus fills. - Només els molt gilipolles tenen aquest tipus d'idees tan... de bojos imbècils. Quants imbècils hi ha en aquest món, i tres estan asseguts en aquesta taula.- en Ranma no va parar durant una estona de deixar anar insults contra en Kyosuke i els seus fills.
En Kyosuke i els seus fills es van aixecar ofesos, disposats a atacar en Ranma, aquest va somriure, havia aconseguit el que buscava enfadar tres ximples.
- Escolta! Tu imbècil- va començar en Kyosuke-es veu que ningú t'ha ensenyat educació. Doncs jo t'ensenyaré.
-No ets ni el meu pare ni un dels meus mestres. No tens dret a opinar sobre la meva educació. - els tres personatges es van posar en guàrdia- Kasumi i tu les teves germanes desaparegueu d'aquí!
- Què farà? No aniràs a fer el cop del tigre? - va dir l'Akane, sabia que era el que faria el noi.
-És el que penso fer. – era mentida, si li sortia bé la jugada tots tres s'acovardirien, i així va ser.
En Kyosuke i els seus fills es van asseure i en Ranma es va relaxar, en aparença, esperava un nou atac, havia vist com el preparaven… i va prendre mesures en contra.
-Tu Ranma- va dir en Kyosuke amb menyspreu- pots compartir el teu sopar amb Akane…
-Això el que anava a fer, no necessito que un tros de ruc com tu em doni permís. -l'home es va posar dret i enfadat, estava acostumat que li fessin cas. Ranma el va desafiar amb la mirada- si m'ataques sentiràs a les teves carns el cop del tigre o millor ell de drac… tens cinc segons per seure… jo de tu no m'asseuria… així podré destrossar-te.
En Ranma estava furiós la seva aura ho envoltava. En Kyosuke se'l va mirar, aquest noi era un adversari formidable. En la lluita no podia guanyar-lo, havia de trobar una altra manera de destruir-lo. Ho deixaria a la Mana, ella sabria com vèncer-ho. L'home es va asseure. Però va veure que el noi no va abaixar la guàrdia, tot el contrari la va augmentar.
I van començar a sopar. En Ranma es va fixar que la Mana els mirava somrient sinistra. Ell la va mirar i li va somriure amb maldat, com si la noia hagués caigut al seu parany.
Van passar els minuts i el somriure de satisfacció de la noia anava augmentant.
- Què et passa? - va preguntar en Ranma amb falsa ignorància, que només va detectar la seva promesa, ara era segur el seu promès planejava una cosa retorçada- t'ha donat un atac de bogeria? o tens una rampa a la cara?
-Ja és hora. D'aquí uns segons et retorçaràs de dolor. Li he posat al teu bol una mica de laxant per a elefants, i ho has compartit amb aquesta… noia? com planejava. Avui aprendreu a no ficar-vos amb mi i…- el noi la mirava amb suficiència… i ella es va adonar d'alguna cosa. Va començar a buscar alguna cosa a la butxaca… i no la va trobar.
- Cerca això? -va dir en Ranma. I li va ensenyar una botelleta. La noia va mirar l' objecte espantada. - quan t'he abraçat t'ho he pres, t'he abraçat només per això. He vist d'amagat com el tiraves al meu bol. Quan has sortit he aprofitat per canviar el meu bol per un altre.
La Mana va mirar aquest noi espantada. No era com els que trobava sempre, aquest tenia molt mal geni i s'ensumava les seves trampes. Va sentir un soroll al seu costat i es va girar espantada. Sabia que passava, ja sabia a qui havia canviat el bol aquell noi.
- Yuta! -va cridar la Mana espantada, el seu germà es recargolava de dolor. Necessitava un lavabo. En Yuta es va aixecar i va anar corrents al lavabo. ho va trobar tancat. Ranma ho havia tancat amb clau i va amagat les claus, per la qual ningú no podia entrar.
- D'aquesta te'n recordes! - La Mana acabava de descobrir que el noi va repartir el menjar enverinat. Ella es començava a trobar malament. Necessitava també un lavabo.
-Et vaig veure fer això en el meu menjar. - i li va ensenyar de nou el pot el laxant- Quan vas sortir vaig canviar el meu menjar per la del teu germà i et vaig posar part a tu. Seràs tu qui aprenguis a no ficar-te ni amb mi ni amb l'Akane… ni amb la meva cosina. Som les tres persones amb pitjor mal humor de Nerima i sobretot quan un imbècil, com tu i la teva família ens desafia.
La Mana va sortir corrent al lavabo, no arribaria a temps.
-T'has passat. No hauries d'haver fet això a-els meus fills.
-Ells ho van intentar amb mi. Je, he, -va dir en Ranma, i es va quedar mirant l'home, aquest el va mirar i li va canviar la cara… se'l va posar verd. Ja sabia perquè reia el noi. Tampoc no va arribar a temps al lavabo.
L' Akane va mirar el seu promès, ja s'imaginava que el noi planejava alguna cosa, es va adonar de seguida. En Ranma menjava amb tranquil·litat al seu costat.
- Aquest cop t'has passat! - va cridar enfurismat en Genma- Amb quin dret ho has fet?
- Què amb quin dret he fet això? - va preguntar enrabiat el noi- amb el mateix dret que ells ho han intentat amb mi… i amb l' Akane- tots el van mirar.
- Què té veure l' Akane amb la teva… entremaliadures? - va preguntar en Genma volia castigar el seu fill. Pel que havia fet.
- Tot!, ho té a veure tot! Aquesta noia sabia que compartiria el meu menjar amb la meva promesa. I per això el va enverinar. Ens volia atacar tots dos, sobretot a ella. Sort que la vaig veure preparant la seva "travessura". No deixaré que aquest escurçó … faci mal a la meva promesa.
-Ella ja no és la teva promesa. Pots escollir entre laNabiki o la Kasumi… però no Akane…- no va poder seguir, tenia el bol d' en Ranma estampat a la cara.
El noi es va aixecar de la taula. I sortia de l'estada.
- On vas? -va preguntar el seu pare- sóc el teu pare m'has d'obeir. Encara no he acabat.
-Si has acabat, per mi si has acabat. I en demanar-te la meva mare el divorci… has deixat de ser el meu pare… mai no vas ser un bon pare. -Ranma anava treure tot el verí que li va provocar el seu pare- em vas vendre per menjar, si jo l'aconseguia, em el treies. Per les teves bogeries vaig patir gana, fred, calor i altres calamitats. Em vas sotmetre a entrenaments dels més idiotes… i per res. Em vas sotmetre a tortures. Per tu tinc fòbia els gats i una maledicció. Em vas fer avar, garrepa, egocentrista, presumit. Em vas prometre en contra de la meva voluntat, i no només una vegada. I ara em vols separar de amb qui vas prometre…de qui jo estimo!, doncs em nego, no et faré ni cas so…l 'Akane continuarà sent la meva promesa. I si em fas tallar, li demanaré jo mateix que sigui la meva promesa.
-Jo també estic d'acord amb el teu pare- va dir en Soun- sé que no vols, i comprenc el teu dolor i motius. Però no pots continuar sent el promès d e l'Akane. Ella no estarà molt de temps amb nosaltres…
- No! Em nego que això passi! M'has sentit? Em nego. No deixaré...que ella mori- en Ranma no podia controlar les seves llàgrimes. -Deixeu-la morir i… us odiaré, us maleiré… i la seguiré. Si ella mor jo aniré darrere seu.
L' Akane se'l va mirar espantada.
-No. No ho farà, no ho has de fer. Tu has de viure per tots dos. Has de fer les coses que hauríem de fer tu i jo. Hauràs de ser feliç, així el meu esperit descansarà.
-La meva vida no tindrà sentit. Tornarà a ser el caos que va ser abans de conèixer-te ¡No!, serà molt pitjor. No coneixeré ni la pau ni el repòs, i m'enfonsaré en l'amargor més fosca i amarga i ningú no em podrà treure d'aquest pou. Sense tu res no té sentit. - de sobte va tenir una idea- si jo fos ell que faltés Què faries tu?
-Si tu faltessis... intentaria desfer la meva vida. Però sense oblidar-te…- en Ranma la tenia agafada per les espatlles. Es va imaginar la seva vida sense el noi-, no t'oblidaria, però refaria la meva vida- es va posar a plorar- no!, no et podia oblidar… ni un instant. La meva vida. -parlava entretallada-... seria un infern. Desitjaria tenir-te al meu costat cada instant. Aniria a... la teva cerca... si havia d'anar a l'infern aniria... si tu morís... jo... et seguiria. -Es va abraçar el noi plorant. Sabia el que sentia el noi, perquè ella també ho sentia. -Per què m'ho fas tan difícil? Acceptar-ho!
- Per què m'ho poses tan difícil? No ho accepto. Com tu tampoc no ho faries.
-Tenim unes poques setmanes per a nosaltres, quan acabi tots dos...
-Haurem vençut… no ens guanyaran d'una manera altra no podrà amb nosaltres.
- Això... és el que… vosaltres… penseu…-en Kyosuke havia aparegut a la sala. Es recolzava a la porta, tenia un pèssim color de cara-, i li costava parlar. Devia estar passant un mal moment-aquestes setmanes seran el vostre pitjor… malson. I en acabar ella o tots dos estareu morts.
-Jo t'ho permetré- va dir en Ranma- no tornaràs a tocar a la meva promesa.
-No només a la teva promesa… sinó a tu… i a la teva… cosina.
- Ni se t'acudeixi- va dir l' Akane estava molt furiosa. Tots la van mirar sorpresos, mai no s'havia revelat contra la seva oncle-toca a en Ranma… i et mato… fes-li mal, d'alguna classe… i abans de morir, jo et tallaré a trossos.
-Mira els dos nens com es protegeixen… acabaré amb… amb tu Akane- no va poder seguir va sortir corrent al lavabo.
Tota família va mirar els dos promesos. S'havien declarat i jurat protecció l'un a l'altre. Però els pares no hi estaven d'acord.
- Akane! Et dic el mateix que en Genma al seu fill. No pots continuar promesa a en Ranma.
L' Akane es va posar tensa i miro el seu pare.
-Durant més de divuit anys m'has protegit, vas ser un bon pare. Fa gairebé dos anys em vas prometre al fill d'un amic teu. Al principi, aquest noi i jo no vam caure bé, ens barallàvem contínuament… però també ens ajudàvem i de mica en mica ens vam anar fent amics- va mirar el noi i aquest va assentir- la nostra relació de porta per fora no era bona, però tots dos confiàvem l'un a l'altre. Ens cobríem l'esquena. Ens comencem a apreciar. I quan més a prop estem l'un de l'altre… apareix aquell que diu que és el meu oncle i ens voleu separar. Doncs em nego. em nego, no et faré cas… en Ranma continuarà sent el meu promès. Ell m'ho ha demanat… i jo accepto. Des dara som promesos per la nostra pròpia voluntat. Si us negueu a acceptar-ho… pitjor per a vosaltres.
Els dos promesos es van mirar i van somriure.
-Res em separa de tu.
-Ni a mi de tu.
Van mirar els seus pares amb ràbia i van pujar a les habitacions. Aquella nit en Ranma va tancar la porta amb clau. En Genma va dormir a terra del menjador. Però el pare de el noi va haver de visitar el bany, en Ranma també li va posar a ell laxant.
.qwe
Havia passat hores des del sopar fallit. En Kyosuke se'n va anar del dojo. Només van sortir a acomiadar-ho en Soun i en Genma.
La Kasumi va posar l'excusa d'haver de netejar els plats, en realitat no tenia ganes de veure aquestes persones, sentia que la feien patir molt. No volia perdre la seva germana petita… ni el que feia temps que considerava el seu germà, tenia el pressentiment que perdria els dos aviat. Es va sentir molt deprimida, tant que es va posar a plorar. No podia deprimir les llàgrimes que fluïen dels seus ulls.
La Nabiki tampoc no es va voler acomiadar de la seva família. Li queien fatal, la seva cosina era més manipuladora que ella mateixa i el seu cosí era idiota, encara que dubtava que ho fos tant. Veia que la seva germana petita aviat desapareixeria. No oblidava la promesa que els va fer prometre la seva mare abans de morir, ella i la Kasumi, protegir a l' Akane… i no sabia com ho havia de fer.
Ni en Kyosuke ni la seva família oblidarien la humiliació rebuda per en Ranma. Se n'anaven furiosos, quan tornessin aquest noi ho pagaria amb escreix.
Els promesos els van veure marxar des de la teulada. Tots dos sabien que no havia acabat res, només havien sonat els primers compassos de la cançó. Però serien ells el que marquessin el ritme, o això pensaven ells...
.
Un cotxe circulava a gran velocitat cap a la residència dels Tanaka, els seus ocupants un pare, els seus dos fills i el xofer.
Gairebé res no havia sortit com esperaven. Encara tenien mal de panxa i… tot per culpa d'aquell noi entromès i de la seva cosina.
-Creia que podies controlar el noi- va dir en Kyosuke furiós- Què et va passar Mana? Com no ho vas poder controlar?
-Jo… no ho sé… - va titubejar, realment no ho sabia- no és com la resta. Vaig fer servir tots els meus trucs i… vaig fallar. Potser no li agradin les noies.
-O potser ja està totalment enamorat d'una noia. -va dir en Yuta.
Els altres dos el van mirar com si fos boig.
- Què estàs dient? Sempre dient ximpleries. Tard o d'hora caurà a la meva xarxa, com tots. No em diràs que està enamorat de la ximple de l' Akane?
En Yuta va mirar la seva germana, sota aquesta màscara d'imbecil·litat, el noi enganyava la seva germana. Ell havia vist com Ranma mirava Akane, i aquesta al noi de la trena. Era segur que estaven enamorats. Però no diria res, seguiria amb el paper de ximple. La Mana i el seu pare s'estaven cavant les seves pròpies tombes… però amb això també l'obligaven a ell a cavar la seva tomba.
-Jo opinava que...- titubejava. Sabia que no li farien cas, per això no lluitaria per defensar allò que creia saber…- pensava que…
- Pensar? tu? és que ho has fet mai? -va dir la Mana rient.
-Si, alguna vegada que una altra -a Kyosuke amb falsa ignorància, li costava mantenir el seu paper d'idiota, simularia enfadar-se- ja sé que tu és la que penses i ara com tens una bola de billar per cap... pensaràs millor.
La noia es va enfadar. Poques vegades aconseguien enfadar-la. Tenia tant d'ego que no va veure com el seu germà la va manipular, el seu pare tampoc no es va adonar de com el noi va fer enfadar la seva germana. Tots dos pensaven que el noi no era capaç de pensar amb claredat, només servia per a les arts marcials. I per picar qualsevol ximple.
- No tornis a esmentar això! - va dir ella exaltada. - Com tornis a repetir això… et…!
- Calleu ja! -va ordenar cridant Kyosuke- Hem de desfer-nos de Ranma i d'aquesta… Com es deia? Ranko, són un perill, sempre defensant Akane. I hem d'acabar amb l'Akane o els meus plans… se n'aniran a la porra. - es va fixar al xofer. - has reunit la informació que et vaig demanar?
-Si senyor, la té a la guantera.
Kyosuke va agafar el sobre i va treure els documents i els va llegir. Va somriure ja sabia com vèncer el noi, ho deixaria tot en mans de la seva filla. Això no sabien que aquesta informació no estava actualitzada. No sabia que ell mateix amb la visita va deixar desactualitzada aquesta informació. Aquesta informació no li va servir de res.
Notes de l'autor:
.
A aquest capítol també he canviat el nom. Ranma com a noia es vingui de tot Tanaka que troba al seu pas, però no serà suficient i aquesta família seguirà en la seva lluita per destruir els dos promesos.