4 ª. Uns dies horrorosos..
.
Dues setmanes després la vida dels dos joves del dojo Tendo s'havia tornat una tortura. Des que sortien del dojo fins que tornaven al dojo, s'havia tornat una cursa. Havien d'escapar-se dels seus rivals que s'havien tornat més insistents. Elles els buscaven a ell per una cita i ells per acabar amb ell. A la noia la buscaven ells perquè sortís amb ells i les noies per eliminar-la. A l'hora de dinar les rivals de l'Akane portaven el dinar al noi, que sempre rebutjava. I els rivals del noi buscaven l'Akane per aconseguir una cita. Tots dos es passaven aquella hora fugint.
En tornar a classe tots dos es miraven de dalt a baix, per comprovar que l'altre està bé. Un dia ja cansant d'aquella angoixa. En Ranma es va acostar a la seva amiga.
- Akane! Estàs bé? - va dir el noi mirant-la amb estima, posant-li les mans a les espatlles. Deixava clara la seva postura.
L'Akane se'l va mirar sorpresa. Creia saber què es proposava el noi.
-Si. Estic bé. Cansada de tant córrer, fugint d'aquests bojos. Famolenca perquè no m'han deixat menjar. -Va mirar el noi enfadada, però no amb ell. - furiosa perquè portem dues setmanes de tortura. Però no ho sé perquè t'ho dic…perquè tu sents el mateix.
-No ens guanyaran. Mai no podran amb nosaltres. Sempre hem guanyat… i sempre ho farem. -va dir el noi. - Si segueixen així ens defensarem i si cal anar…anirem a totes sense pensar en les conseqüències, siguin les que siguin.
La noia es va girar. Estaven parlant davant dels seus companys i aleshores va comprendre la maniobra del noi. Estava avisant els seus companys que ell estaria sempre amb ella i la defensaria de tots.
-No sé Ranma… saps qui ha muntat això, la meva cosina, va parlar amb aquests sis i ens va posar com a trofeus… vol acabar amb nosaltres, sobretot amb mi…- es va posar a plorar- Tinc por… tinc tanta por.
Ell la va obligar a girar-se i la va abraçar, la noia es va sorprendre, els darrers esdeveniments havien canviat el jove. Que l'abracés en públic era un senyal d'aquest canvi. Però no l'abraçava només perquè se sentís estimada… l'abraçava perquè se sentís protegida.
-Jo estic amb tu…sempre ho estaré- va dir el noi- i no permetré que ningú et faci mal.
L' Ukyo va mirar l'escena amb odi, i es va aixecar de la taula. Volia liquidar aquella molesta noia… es duia la mà a l'espàtula, quan va notar una mirada assassina, en Ranma la mirava amb ràbia i ho va sentir dir amb veu cruel.
-I quan dic ningú és…" NINGÚ", ni tan sols família o "amics" -va dir el noi amb fredor.
L' Ukyo es va deixar caure a la seva cadira, va captar el missatge de Ranma a la perfecció, si hagués fet el que pensava, en Ranma l'hauria atacada sense pietat, sense importar-li que fos una dona.
La noia de l'espàtula es va adonar que seguia enfadat per l'atac d'algunes setmanes abans. Que la persecució que l'havien sotmès els darrers dies va augmentar la fúria del noi. S'havia equivocat completament, no havia d'haver acceptat la proposta d'aquesta noia, la cosina d e l'Akane volia que fessin la feina bruta. Si per alguna raó tenien "sort" i liquidaven l'Akane … estarien condemnades. En Ranma aniria a buscar-les… per venjar-se… i cap sobreviuria. Però havia donat la seva paraula de perseguir els dos promesos… i la compliria.
Però cada dia que passava alguna cosa anava creixent al seu cor, era un buit gairebé material. Un dolor mental que es va tornar físic. eren remordiments pel que estava fent?... no ho sabia, però tenia la sensació que ella també estava patint. Va mirar els dos nois, seguien parlant abraçats… va tenir un calfred que li va recórrer la columna. Va tenir un pressentiment molt horrible. Era una de les darreres vegades que veia els dos nois… amb vida.
Al Neko Hanten, la vella matriarca esperava la seva besnéta i en Mousse. Tenia un mal pressentiment, havia assistit a la reunió dels sis nois amb els cosins de l''Akane.
Aquests dos nois no li van agradar. Es va oposar al tracte que van fer la Shampoo i en Mousse amb els cosins e l' Akane, però ningú no li va fer cas. Aquests dos nous oponents no buscaven quedar-se amb un dels dos promesos del dojo Tendo… cercaven la seva destrucció. La Cologne no volia la mort de l'Akane, sinó que perdés a la seva batalla per en Ranma.
Van entrar els dos nois que hi vivien. Els veia cada dia més reprimits. Els dos joves xinesos sabien que aquesta noia els utilitzava per aconseguir els seus fins, sabien que el que estaven fent anava en contra de la seva pròpia naturalesa, però no podien anar contra el colzat.
-És hora d'obrir el restaurant!- va dir la Cologne sense convicció.
-No en tinc ganes- va dir Shampoo… -no tinc ànims ni humor per aguantar les ximpleries d'uns clients tontos.
La noia va pujar a la seva habitació i s'hi va tancar. no va sortir fins al dia següent
L'àvia va mirar com en Mousse pujava a la seva habitació sense parar atenció, com si fos un zombi.
L'àvia es va quedar pensativa, la persecució dels dos promesos estava destrossant moralment tots els participants, tant les preses com els caçadors. Els primers per veure que ho anaven acorralant. Els segons perquè li deia alguna cosa que no estaven actuant bé i que estaven empenyent els dos nois en una direcció que els portava al precipici.
Havia vist els dos promesos, al voltant d'ells va veure que es movia una ombra sinistra, presagi d'un final dolent. Estaven a punt de desaparèixer del món dels vius, i amb ells arrossegarien la majoria dels seus coneguts a un destí, encara que menys dolent, no menys dolorós.
No veia una salvació per a aquests dos nois, no podia salvar els dos joves del seu destí. La caiguda d'un comportava la caiguda de l'altre, no podia fer res, només endur-se la Shampoo i en Mousse al seu llogaret. Allunyar-los dels dos promesos, així potser podia salvar-los que ells no caiguessin també… però tenia poques possibilitats d'aconseguir això.
.
Com els últims dies, aquest havia estat horrorós. Des que van sortir del dojo fins a la darrera hora de classe va ser una tortura. Tornaven a casa, tots dos promesos anaven agafats de la mà. Però el seu aspecte era lúgubre, les seves mirades escrutadores, anaven mirant a tot arreu buscant atacants, i amb un aspecte atemoridor. Tots els que es creuaven amb ells s'apartaven del seu camí, aquests dos joves feien por. Estaven cansats, tant físicament com mentalment. Els seus cossos estaven en tensió, esperant un atac, que aquell dia no es produïa, però no per aquests es van relaxar.
-Estic pensant anar-me'n d'entrenament a la muntanya. Un entrenament llarg… sense data de tornada… si…- va dir el noi. Va notar que ella es posava en tensió… estava pensant què no era.
- Em… em vols deixar… sola? En vols fugir? - va dir ella deixant de caminar, s'estava posant a plorar. La seva família ho havia aconseguit, havia aconseguit que el noi fugira deixant-la. - Ets un covard… ets un puto covard… que em deixes...!
El noi es va espantar. Ella no ho havia entès, també ell es va equivocar com ho va dir.
-No és això Akane -va dir el noi- és…
S'havien parat, es miraven davant. Ella seguia plorant, i a ell se li partia l'ànima veure-la en aquest estat.
- Aleshores què és? No ets clar. Em dius que te'n vas, que m'abandones… Estàs fugint, en part de comprenc. T'he ficat en un bon enrenou i et rages. Fas bé de fugir. Quan hagis acabat tot tornaràs i podràs ser el promès d'una de les meves germanes o d'aquelles…
El noi es va tornar enfurismat, donant-li l'esquena i es va recolzar amb les mans a la paret. Va començar a parlar enfadat, però molt lent i baix, tallant-se a cada moment.
-No m'has entès... Vull anar-me'n d'entrenament... allunyar-me de tot... i de tots- va fer una pausa- Estic cansat... fart i aclaparat. - va prendre aire- des que va aparèixer la teva cosina això s'ha posat encara més potes a dalt del que ja estava. Cada vegada estic en més tensió…ahir vaig cridar a la Kasumi… no saps… no saps…com… com em va doldre després d'haver-ho fet, com em sento de miserable per això- la noia va recordar el fet, veure la seva germana plorar, però compassiva amb el jove que el va cridar, i al noi horroritzat pel que havia fet- No aguanto més. Tinc ganes de matar la teva puta família… me'n vaig abans que faci alguna cosa dolenta… si et toquen ho faré… no els deixaré amb… vida. Me'n tinc que anar…-ella va mirar el seu promès, i va veure llàgrimes als ulls del noi. En Ranma se li va acostar, la va agafar pel maluc amb una mà. Amb l'altra el va acariciar la cara, li va netejar amb delicadesa les llàgrimes, que fluïen dels seus ulls. Amb el dit índex va agafar una llàgrima, la va mirar i se la va emportar als llavis -… i et portaré amb mi… ho vulguis o no.
Ella el va mirar, el seu promès estava decidit a complir amb el que li va dir a ella, el coneixia prou per saber que parlava de debò, que no feia broma. S'escaparia i la portaria amb ell.
-No et deixaré sola… MAI!, ets massa important per fer-ho... ets massa important… per mi –va repetir el jove–, hi ha massa bojos solts darrere teu. Corres més perill que mai. Ni el teu pare ni el meu faran res per defensar-te. La Kasumi no té el nivell per fer-ho, si es fica pel mig…no vull ni pensar que li faran. La Nabiki tampoc no pot defensar-te, el seu nivell com a manipuladora és inferior al de la teva cosina. No tens ningú que et defensi. No creguis que en Kuno o en Ryoga puguin o vulguin fer-ho, segons em va confirmar un, van signar un tracte amb la teva cosina. Ens han posat el cap a preu a tots dos. La teva família ens han venut tant a tu com a mi! I aquestes tres boges s?han aliat amb la bruixa de la Mana. Només estic jo per cuidar-te i protegir-te. Arrisgaré la meva vida per tu, lluitaré per defensar-te mentre això…- i es va assenyalar el cor. -…continuï funcionant. No em venceran, si t'he de defensar no podran amb mi. Tornaria de la mort per salvar-te. Només ens tenim l'un a l'altre. Ningú no ens ajudarà… si tenim una fallada, no tindrem un després per reparar aquesta equivocació. Per això hem de fugir, per salvar-nos tots dos. No et puc deixar enrere ni tu a mi. Qui es quedi enrere, caurà... i l'altre el seguirà amb el temps.
-No puc fugir!. Si fujo… la meva família… ho pagarà –va dir la noia– ells patiran…el que em tenen reservat per a mi. No vull ser la culpable de la mort d'una…o les meves dues germanes, no vull que morin per mi. -va dir la noia- em sacrificaré pels que jo vull. Per les meves germanes –la noia plorava– per la teva mare…– i el va mirar– i per qui més vull…per tu.
- NOO!, No ho accepto… ni ho acceptaré. No accepto que moris per mi. No m'has sentit –va dir el noi amb pena negant el cap. Es va allunyar d'ella i es va asseure a terra-si un cau… l'altre caurà. Si tu mores... jo et seguiré… no hi haurà força al món que ho eviti.
-No vull moris, has de viure… per mi… i per tu. Has de fer les coses que hauríem d'haver tots dos junts. Busca't una bona noia… que t'estimi per tu… que es preocupi per tu. Que no…que no et vegi com un trofeu va parar de parlar estava plorant. Es va agenollar al costat del noi.- que t'estimi com jo t'estimo.
- T'has deixat vèncer! L'Akane que jo conec no ho faria mai. On és l' Akane? Què hi has fet? Vull que torni…! vull tenir-la de tornada! Vull que tornis a ser la mva gallimarsot… la meva Akane. - va cridar ell, també plorava, estava desesperat. Trobava a faltar la noia forta i lluitadora que ell volia. L'actual Akane s'havia deixat vèncer.
- Ella ja no existeix! L'han destruïda! No la tornaràs a veure mai! MAI! - va callar. Ploriqueja i hipaba. - han acabat amb mi…-mirà el seu promès- Ajuda'm! Tinc tanta por. No vull que em matin. No vull que et facin mal. No vull… no vull que… m'allunyin… de tu… no vull separar-me de tu… t'estimo massa…perquè…
No va poder continuar es va abraçar el noi plorant.
Ell es va sorprendre i la va mirar amb els ulls ben oberts. Va empassar saliva ia poc a poc la va anar abraçant. Notava que estava abraçant un ésser fràgil, com si la noia fos de vidre. Mai no l'havia sentit tan delicada ni fràgil.
Ella va sentir que emanava un instint de protecció immens. Sempre amb ell se sentia protegida… però potser aquesta vegada no fos suficient. Que cauria ella, i va tenir una visió horrible, després d'ella… ell també cauria.
-No passa res. No em separaran de…tu. Ja res no ho pot fer. I…jo també t'estimo massa…per perdre't…- va dir ell amb un to afectuós i tranquil·litzador que poques vegades l'havia escoltat, la noia el va mirar sorpresa i li va acariciar la cara. - anem cap a casa. La Kasumi es preocuparà, ja està prou nerviosa, per preocupar-la encara més.
Van passar per un parc, per netejar-se les restes de llàgrimes.
- "Aquest parc, per desgràcia s'està tornant molt habitual per a nosaltres. Quan m'agradaria que vinguéssim tots dos... a passejar."- van pensar els dos joves.
Van seguir el camí. Com darrerament anaven agafats de la mà… i en arribar al dojo.
-Mira Ranma, hi ha aparcat un cotxe- va dir la noia amb temor. Ell va notar que tremolava- segur…segur que tenim visita.
Ell sabia a qui es referia.
-No passarà res. -va dir ell noi. Però es va fixar que a la porta hi havia dos homes vigilant. Els va veure espantant el carter i trencant les cartes dirigides al dojo.
En Ranma va parar el carter.
- Què li ha passat? - va preguntar el noi. - Què li han fet aquests dos matons?
-No m'han deixat entregar el correu al dojo, i m'ho han tret. Penso posar-hi una queixa. Uns veïns m'han dit que hi són des de fa hores, no deixen entrar al dojo…
El carter va sortir corrent de la zona.
- Quina merda! -va dir el noi furiós. - tindrem problemes per entrar… sobretot jo. No em deixessin entrar, però ho faré.
Els dos nois es van acostar a la porta. I els van tallar el pas.
-No s'hi pot entrar. Si ho intenten tindran…-va dir un. Era un busca-raons, habituat a barallar-se... i guanyar. Molt més alt i fornit que en Ranma. Es refiava només que, pel seu aspecte, tothom s'acovariria i no li buscaria problemes i que aquests dos nens s'espantarien de seguida. Ell altre d'aspecte similar, va mirar els dos joves i va somriure. Els dos nois van mirar els dos homes, per la seva forma de moure's ja sabien els punts febles dels dos homes.
.-Ho sento, però vivim aquí. Aparteu-vos! -va ordenar amb ràbia en Ranma- no estem d'humor per aguantar ximpleries. Tenen cinc segons per deixar-nos passar, i deu per desaparèixer del barri.
- Mira els nens! Vénen amb amenaces- va dir el que semblava el cap-ella pot passar ... després de divertir-nos amb ella. Amb tu…
- Ets idiota o et falta poc? - va dir en Ranma- ningú a Nerima s'atreveix amb nosaltres…i menys quan estem enfadats. - amb un to sinestro va afegir- I ara estem furiosos.
-Deixa de tallar-me i deixar-me…- seguia el cap dels esbirros.
-Entrem Akane, aquests dos no ens duraran res.
-Si, són molt febles- va dir la noia, estava furiosa i ho pagaria amb aquests matons.
-Però que s'han cregut els… –va dir el pinxo.
-Fa una setmana que és molt dolenta. Ens han perseguit, ens han castigat. Ens han acusat sense cap motiu. - va dir en Ranma
-I ara dos matons covards que es dediquen a espantar el barri, ens ve amb idioteces. - va seguir k' Akane.
Els dos nois gaudien no deixant parlar els matons, els dos homes pagarien la frustració que sentien els dos promesos.
-Mirar putos nens...-va començar l'altre mató.
-Dos trossos d'ignorants, amb més múscul que cervell. Sense gairebé tècnica, no vénen a amenaçar. - va dir en Ranma.
-Si fins i tot en Mikado i l' Azusa eren més forts que aquests dos.
Els dos nois parlaven amb prepotència, ho feien per enfadar els dos esbirros.
-No ens podeu tocar, qui ens posi un dit a sobre, serà denunciat. El comissari Kyosuke ens ha donat aquest dret.
- Tocar-vos? - va preguntar irònic el noi. -No necessito posar-vos un dit a sobre per enviar-vos a l'hospital- va riure amb sarcasmò- no teniu idea amb qui us enfronteu.
-Que xulo el jove- va dir un dels homes- et donarem una lliçó i jugarem amb la teva amiga.
En Ranma va deixar veure la seva aura, una aura negra, aquells matons van tenir la il·lusió que els ulls del jove es van tornar grocs i que li van créixer els ullals. Els dos homes van recular. Van mirar la noia, havia tingut una transformació semblant. Eren més dos dimonis que dos joves..
-L'atac del Lleó d' en Ryoga utilitza els sentiments negatius: tristesa, depressió. El meu atac del tigre utilitza la xuleria, la joia. Són dos atacs que utilitzen els sentiments… lestat dànim… si lliguem caps… es poden llançar diversos atacs deprenent de lestat dànim. He desenvolupat un tercer atac. Utilitzant també altres sentiments negatius… com l'odi, la ràbia…la fúria… la set de venjança. - cada vegada parlava amb més fúria- i crec que aquest atac és el més fort, ell que supera el d' en Ryoga i el meu i vosaltres sèries els primers a provar-ho.
Els dos homes van veure com en Ranma creava una bola... negra amb tots els seus sentiments negatius més nefastos, els homes van mirar la noia.
-Para-ho. Ens matarà-van demanar a la noia.
Ella els va mirar i va somriure.
-Ranma, no els facis patir gaire… -i va mirar amb maldat els homes- Vull que pateixin del tot!
-Serà com tu ordenis, la meva bella senyora. -va dir en Ranma servicial. I va disparar aquella bola plena d'odi contra els dos homes que la van rebre de ple i van saltar pels aires.
.
Al saló del dojo hi havia una reunió. La família Tanaka havia arribat per exigir la mort de la menor de les Tendo. Soun plorós assistia mig absent a la reunió. Havia de complir uns compromisos amb Kyosuke… però això no indicava que els agradés.
La Kasumi estava furiosa, la promesa pactada entre el seu pare i el seu oncle li feia fàstic. S'havia negat a servir alguna cosa per menjar. Es va refugiar a la cuina… però va ser expulsada per la seva cosina. La Mana va trobar unes galetes i pastissets i els va treure. Aquests productes els van comprar en Ranma i l' Akane, no els agradaria que els haguessin agafat, i menys qui ho va fer.
La Nabiki estava frustrada, havia intentat aconseguir la informació que la seva família no volia que se sabés… ho havia intentat. Tot indicava que hi havia draps bruts que a la família Tanaka no li interessava que se sabessin… però quan havia intentat soscavar les persones que sabien sobre aquests assumptes, es va trobar amb un silenci sepulcral. Ni les amenaces, ni el xantatge van fer melles als interrogats. La por de la família Tanaka era tan gran que ningú no s'atrevia a delatar-los.
En Genma era una figura decorativa. Ni parlava ni opinava. Sabia que la seva dona en va abominar. El seu fill ja no el veia com a pare. L'home va veure que el noi, en aquells moments, només era lleial a una persona, a l' Akane! A l'home li era igual el que li passés a l' Akane, es devia a una promesa… però notava que en Ranma no li faria cas, que no deixaria la seva promesa.
- No estic content! - va cridar en Kyosuke- la teva filla segueix amb vida. Et vaig donar una setmana! - va cridar furiós- i n'han passat dos! - va mirar Genma- i el teu fill … vaig creure que et vaig dir que l'allunyessis d'Akane, i és el culpable que les meves ordres no es compleixin.
-Ranma recolzarà la seva promesa sempre, no la deixarà mai. Un consell, mai el provoquis matant l' Akane… no viuràs prou per al·legar-te del teu triomf. I no provoquis l'Akane danyant en Ranma o patiràs semblant sort. Aquests dos es recolzen mútuament, ho han fet des que es van conèixer. No ho tinguis per enemics… o te'n penediràs. -la Kasumi va mirar el seu oncle amb serietat.
-La dolça Kasumi, la que no diu mai res. Ara parlar per dir ximpleries- va dir la Mana.
-No em desafiïs, no saps del que sóc capaç. No et deixaré que malmetis ni l' Akane ni en Ranma. Fes-ho i acabaré amb tu. Tu i el teu germà ho vau signar. -ho havia dit amb calma sense alterar-se. Sense mostrar l'enuig que sentia i sense deixar de somriure amablement, i això la feia més terrorífica.
La Mana la va mirar i va tenir un calfred, no era bo enutjar la major de les germanes. Va ser llavors quan va tenir un pressentiment. Les tres germanes Tendo eren molt perilloses, una petita fallada i… no ho explicaria. A l' Akane la tenia controlada, però li deia alguna cosa que podia escapar-se d'aquest control. En Ranma era l'element clau, si s'acabava amb ell… acabaria amb l'Akane. Estava pensant com liquidar el noi.
- Promesa? Quina promesa? Què van signar els meus fills? - va preguntar en Kyosuke, però la Kasumi es va negar a parlar… i els seus fills no recordaven res. Va mirar els dos patriarques- Heu de complir amb allò pactat. M'heu de lliurar la vida de l'Akane i si es fica pel mig també demanaré la vida d'aquest noi entromès… és més, també la vull.
- Que estrany! Fa temps que devien haver arribat en Ranma i l' Akane, em preocupen poden haver trobat un d'aquests sis bojos- va dir la Kasumi.
-No et preocupis. Aquests sis busquen a en Ranma i a l' Akane lluny. - va dir la Nabiki i va posar un somriure entremaliat- no sé qui els ha venut informació no del tot correcta.
Aleshores es va sentir una explosió a prop.
- Què ha de ser això? - va preguntar en Kyosuke. - sembla que ha estat a prop. Hi deu haver nens jugant amb petards.
-No ho sé- va dir la Kasumi- això ho he sentit en un altre lloc. Espero que en Ranma i l' Akane tornin aviat.
-No tornaran- va dir la Mana- el meu pare ha contractat els dos millors combatents del món… són experts en moltes arts marcials. Tenien instruccions de no deixar passar ningú. Nabiki podia passar… però aquests dos no. L' Akane sí, però… hauria de servir de diversió per als porters. Tu ja entens que em refereixo – i va riure.
La Kasumi la va mirar seria.
-No saps què has fet, aquests dos homes estan condemnats. Coneixeran la fúria d' en Ranma… i la de la meva germana. No em fan mal, tu també en patiràs les conseqüències —i va mirar el seu cosí. - No aprens, estàs jugant amb alguna cosa que no està capacitat per dominar. Continua així i ningú no et salvarà. – va mirar la seva oncle- condemnat la meva germana a morir i si ella mor, en Ranma morirà amb ella, però no se n'aniran sols, tu vell cregut i arrogant, i els teus fills hi caureu. El vostre destí en aquest punt està lligat al d'ells. I la vostra mort no serà honorable.
-No em facis riure Kasumi- va dir la Mana rient, però en veure la seva cosina tan seriosa es va espantar.
Kyosuke. Mirava la seva neboda espantat. Li recordava la seva germana… i va recordar l'advertiment que li va fer abans de morir.
- "No toquis la meva filleta… si ho fas ella tindrà algú que la protegirà i et matarà. I si també ho mates, patiràs la meva maledicció. Ells són dos éssers especials, no et fiquis entre ells i el seu destí, o aquest destí et destruirà a tu."- li va dir la mare de la Kasumi feia anys. Ell no la va creure i ara la filla gran ho tornava advertir.
-Acabaré amb la teva germana i amb l'idiota del seu promès. Ningú podrà evitar-ho- va dir en Kyosuke-Ni tu ni el teu pare ni ells mateixos. Encara que no ho sàpiguen ja són morts…jajaja. La teva germana no devia néixer, és una abominació, i aquest estúpid noi tampoc. Són dos monstres. Vaig avisar la teva mare d'avortar-se i no em va fer cas… i aquesta noia la va matar. - va callar i va mirar amb maldat les dues germanes- i pensant-ho bé ni tu ni aquella germana xantatgista teva tampoc hauríeu d'haver nascut. Tots quatre sou uns monstres. Perquè la teva mare em va fer prometre que no us mataria. Si no…
- Tu si ets un monstre! I no et pensis que no sabem perquè odies a l' Akane- va dir la Nabiki. I va mirar com se sorprenia el seu oncle- Si ens passa alguna cosa, tinc documents que t'assenyalessin com a culpable, pel teu bé torna a desaparèixer de les nostres vides… i no tornis mai.
-No us tinc por. - va dir l'home- la teva germana no viuràs ni un mes més. Com a molt uns dies i ja estarà amb la vostra mare. I aquest imbècil que té per nuvi, aviat trobareu algú que l'aturarà… la meva filla sap com domar els homes. – i va mirar les noies amb maldat-aquest noi ha escapat de les nostres trampes, però avui rebrà un correctiu, els meus dos homes…
- Aquests dos ximples eren sicaris teus? Doncs vagin fracàs d'oponents, fins i tot en Kuno em dóna més feina que ells junts- va dir una veu amb ironia molt decebut.
Tots es van girar al saló entrava un noi furiós, darrere seu anava la seva espantada promesa ocultant-se, usant el noi d'escut.
El jove va mirar tothom, aturant-se a cadascú. A la Kasumi la va mirar amb benevolència. A la Nabiki inquisitivament. Als dos patriarques amb menyspreu. No els perdonava la seva inamobilitat, que ara estiguessin patint tots i ells no fessin res.
Després va posar els seus ulls a la família Tanaka, i aquests es van quedar gelats de terror. El jove no tindria pietat amb ells, però no van ser capaços de fer cas a aquest missatge gens subtil.
- Kasumi! No són aquestes galetes les que comprem l'Akane i jo per estudiar? -va preguntar Ranma enfadat.
-Si, l'ha agafada la Mana, diu que vosaltres no teniu cap dret a menjar res. Que us heu de morir d'inanició.
En Ranma va mirar la Kasumi i després les galetes.
-Aquestes galetes són molt bones perquè es malbaratessin-se va acostar a la taula i va agafar la safata amb les galetes i se les va emportar. Va mirar la família de la seva promesa- que vosaltres us mengeu aquestes galetes és un malbaratament per això me les porto. L' Akane i jo sabem donar-los un bon ús.
En Kyosuke es va aixecar furiós.
-No tens educació. Ningú t'ha ensenyat a respectar els teus superiors. Doncs jo t'ensenyaré. -va assenyalar el seu fill- Yuta és teu, pots donar-li una bona lliçó.
El noi es va aixecar i es va preparar per lluitar. Tots van mirar l'escena espantats.
-Yuta no lluitis amb ell- va avusar ka Kasumi- no tens res a fer, és massa fort per a tu.
En Yuta va mirar la seva cosina, va llançar un sospir amb menyspreu i es va girar a en Ranma.
-Avui t'ensenyaré a…
-Akane, agafa això- i li va donar la safata. Uns segons després la va tornar a agafar. Havia atacat enYuta, el va deixar inconscient enganxat a una paret. - I eres tu qui m'havies de donar una lliçó? Quin incompetent t'ha ensenyat a lluitar? Hauria d'assistir a classes com a alumne. Ets molt feble, el teu mestre t'ha fet feble. - va mirar en Kyosuke- no ets ningú, tu no decideixes per mi. Jo tinc la deguda educació. No et respecte perquè no ets res, ni ningú, no et mereixes res de respecte. I tu superior meu? -va preguntar amb ironia- tu somies o et drogues.
En estava furiós, aquest nen havia vençut el seu fill en segons i sense problemes. Ho havia insultat i això no ho consentia. S'aixecaria… però la seva filla se'l va mirar i va somriure i va negar amb el cap.
En Ranma i l'Akane van sortir de saló amb direcció a la cuina. Es prepararien alguna cosa per beure.
- Ranma! La meva cosina planeja alguna cosa- va dir l' Akane. Ella sí que va veure la reacció de la seva cosina. I va suplicar- vés amb compte!, no em fio del que faci.
El noi la va mirar molt seriosament.
-Ho sé. He vist com aturava el seu pare. Ens farà alguna cosa i serà avui. Tu també tingues molta cura. Prepara't, crec que no passarem gaires dies aquí, que d'aquí poc serem pròfugs.
Ella se'l va mirar molt seriosa i va assentir, opinava com ell. Van agafar les galetes i més coses que tenien amagades i alguna cosa per beure i van pujar a l'habitació de k'Akane i s'hi van tancar. Van estar tota la tarda, ningú va pujar a veure què feien. però estudiar no va ser l'únic que van fer..
.
Unes hores després, tota la família estava sopant, menys els dos més joves que van ser castigats sense sopar per en Kyosuke. Els dos nois eren conscients que això passaria i van prendre soluccions.
-Yuta puja, i que aquests dos baixin!… vull que ens serveixin, des d'ara endavant seran els nostres criats. Demà, us enviaré la roba apropiada.
Els dos patriarques es van enfadar, però ho van acceptar amb designació, no gosaven oposar-se a en Kyosuke. Les dues germanes Tendo ni ho van acceptar ni es van designar, aquesta idea anava acabar fatal i així va ser, aquesta idea no va ser del gust dels dos promès i qui va portar els vestit de criats, va acabar malament, però aixó va ser l'endemà
Yuta va pujar a trucar els joves, en baixar estava espantat.
-No hi són, s'han escapat. Han d'haver fugit espantats. Em tenen massa por.
-No et temen. S'haurien d'imaginar que no els deixaríeu sopar. S'han buscat un lloc per fer-ho. - va dir la Nabiki.
-Vull saber on han anat. Nabiki! Esbrina-ho! Et dono cinc minuts!
-Em sobren… però vull cent vint mil Yens. -va dir la jove. El seu oncle la va mirar espantat. - És fàcil saber on han anat… millor on no han anat. Últimament se senten molt pressionats pels seus rivals, i en part gràcies a vosaltres. Estan ressentits amb la Shampoo i en Mousse per tant no aniran al Neko Hanten. També estan enfadats amb l' Ukyo, per tant, no trepitgessin l'Ucchan's. Tot el Furinkan sap què estan passant i els recolzen i els convidarien. Si has de visitar totes aquestes cases et passaràs dies- la noia no va esmentar la casa de la Nodoka, la més tastar-lo. - I hi ha una multitud de restaurants on poden menjar.
- No m'has aclarit res! - va cridar furiós l'home.
- I tu no m'has pagat res! -va contestar amb molta ironia Nabiki.
.
Van passar les hores i una parella es dirigia al dojo Tendo.
-Ens espera una bona, el teu pare s'enfadarà i el meu també. Ens castigaran -deia la noia-... però aquesta nit hem menjat molt bé.
-No passarem gana perquè el teu oncle així ho vulgui. No sé com el teu pare i el meu temen tant. Ja sé que són uns covards… però ens haurien de recolzar.
- Perquè ho faran? Amb què ho haurà subornat el meu oncle?
-Aquí hi ha una cosa que no sabem. Un misteri que ens envolta a tots. A tu la que més, i de manera inexplicable a mi. El teu oncle va fer alguna cosa i tu ets el cap de turc. La teva família amaga alguna cosa, una cosa sinistra, que no volen que sapiguem. No podem rendir o ens mataan.
-No poden arribar tan lluny…-va dir la noia, -però s'ho va pensar- sí, si poden. Almenys amb mi… però amb tu. No tenen res contra tu.
-No sé Akane. Al principi pensava com tu…però després vaig començar a pensar que per defensar-te em van posar al punt de mira…ara penso…que hi ha alguna cosa més. Una cosa relacionada amb el meu passat. El meu pare no només em va fer signar el document que em faria el sepukku. Hi ha una altra cosa més i molt més fosca.
Ella el va mirar espantada, creia saber el que diria el noi, i no li agradaria.
- Què… que penses? penses que el teu pare va signar el mateix document que el meu?
-Si, ho va signar. Que el meu pare coneix des de fa anys el teu oncle és segur. Que té un tracte amb ell també és segur. I que amb aquesta promesa?, tracte?, dir-ho com vulguis, ens va lligar a la meva mare i a mi és una cosa que tant tu com jo ja sabem des del primer dia. Però hi ha alguna cosa més, alguna cosa que refereix a mi, i això no ens ho explicarà ningú.
Ella s'hi va acostar i passant un braç per l'esquena del noi, s'hi va abraçar.
- Què fas... Aka… Aka-chan? -va dir el noi amb la cara vermella.
-Tinc… tinc fred. -va dir ella. Ell sabia que era mentida, no feia fred…però la noia tremolava. No era fred el que sentia, estava atemorida… i com més s'acostaven al dojo els seus tremolors augmentaven- fa tant fred, en tinc tant… fred.
El noi la va mirar preocupat i ella espantada, estava a punt d'enfonsar-se en la desesperació. Els ulls de la noia brillaven perquè intentava contenir les llàgrimes, que al final van sortir dels ulls.
La noia es va abraçar al noi i va refugiar el cap al pit d'ell.
- Ajuda'm! Ranma, em trobo tan sola i indefensa.
Ell la va abraçar amb força, ningú no se la trauria. No ho consentiria a ningú.
-No estàs ni sola ni indefensa, jo sempre estic amb tu. No hi haurà força a l'univers que em separi de tu.
Ella sabia que no era cert que el noi s'enganyava, que si hi havia algú que els podia separar. Però que, en aquest cas, aquesta persona no gaudiria del triomf, ja s'encarregaria en Ranma de patir-se… i molt.
S'anaven acostant al dojo i van veure tota la família esperant-los a la porta.
- Es pot saber on heu anat? Qui us ha donat permís per sortir-ne? Estareu castigats una bona temporada. I teniu prohibit parlar-vos- va dir en Kyosuke.
En Ranma es va acostar a la Kasumi, havia ignorat per complet a en Kyosuke.
-Kasumi, hem anat a sopar a casa de la meva mare, d'ara endavant anirem cada dia, si se'ns prohibeix dinar aquí. Hem deixat un missatge, i hem trucat per telèfon… però heu ignorat les dues coses –va mirar la Mana i amb un somriure sarcàstic– o potser no, hi ha algú que sabia que ens hem anat i ha callat. Va trencar el missatge i amagar el telèfon.
La Mana es va enfadar, estava clar que el noi la culpava a ella, es va encarar amb el noi.
-Jo no he fet res. No he trencat la carta. No tens proves, si segueixes incriminant-me, t'ho faré passar malament. - la noia estava rabiosa. Aquest noi se li resistia, no queia a les seves xarxes com tots. Era una cosa que no entenia. Era més maca i tenia més qualitats que l' Akane. I com un noi com en Ranma es va enamorar d'una noia de tan poca vàlua com la seva cosina? Si fins i tot les altres tres noies eren millors que aquella ximple que tenia per cosina.
En Ranma la va mirar i va somriure. S'havia fixat a les mans de la noia, duia guants. No feia fred, havia caigut al parany.
-I tant que has estat tu. Tinc proves en contra teva. Primera jo no he dit quina mena de missatge hem deixat, com sabies que era una carta? Segona Què ens amagues amb aquests guants? - la noia es va mirar espantada- Hem untat la carta i el telèfon amb un producte que vaig comprar fa temps a la Xina. És un tint, tinc de diversos colors. Hem untat la carta amb tint blau i el telèfon amb tinta vermella. Vull veure les teves mans. Li passa alguna cosa a les mans? O has fet alguna cosa que no devies? -el to del noi era burleta.
La noia es resistia i no ensenyava les mans.
-Que et negues a ensenyar les mans és una altra prova, i dir que no tinc proves és admetre que has fet alguna cosa.
La noia es va enfurismar.
- Si! Jo he fet això. - i va mirar els dos promesos amb maldat- però no seré castigada. Però vosaltres dos si… el meu pare us imposarà un correctiu molt fort i jo li diré què fer. I a tu em dedicaré jo, t'ensenyaré què és el dolor.
-Fes-ho i t'ensenyaré el meu millor cop! -l' Akane la mirava amb fúria- no consenteixo que ningú toqui a en Ranma, ni li faci mal. És el meu promès!, si per culpa teva pateix… - i va afegir amb maldat- et mataré, t'arrancaré aquesta bola de billar que tens per cap. A en Ranma… Jo ho protegiré!
La Mana va mirar la seva cosina sorpresa. S'havia escapat del control, per un instant l' Akane no la va témer. No era bo, si això seguia així, la noia es podria alliberar en qualsevol moment. Va intentar un atac ruin. Es va acostar al noi i li va passar un dit pel pit, li va dir temptadora.
-Escolta Ranma, vine amb mi. Et puc ensenyar coses que mai no t'ensenyarà l' Akane- va dir la jove molt insinuadora.
- Què m'ensenyaràs? -va dir el noi amb ignorància.
L'Akane estava sorpresa. No podia creure que el seu promès fos tan innocent…bé si era innocent i queia contínuament en trampes així. Però no aprenia i tornava a caure, es va començar a enfadar amb el noi.
-Et puc ensenyar... les meves armes de dona -va dir temptadora, alhora que s'inclinava i s'insinuava ensenyant-li, per l'escot, part dels pits. - et puc ensenyar coses que encara no has vist.
L' Akane estava espantada. La Maa na tenia millor cos que ella, era tan maca com la Kasumi. Ella no podia rivalitzar amb la cosina.
- Què m'ensenyaràs que no hagi vist? – va preguntar amb innocència el noi.
- "Ja està, ja és a les meves mans"- va pensar la Mana. - "he vençut'
Se sabia guanyadora i va mirar l' Akane amb sorna. La seva cosina aparentava estar vençuda, ja la tenia a la seva mercè i a en Ranma... també.
-Mira noi- va dir la Mana molt temptadora- les dones tenim certs atributs que els agraden molt als homes, si vols veure els meus…te'ls ensenyaré.
La Kasumi va mirar la seva cosina sorpresa, es comportava com una ramera. L'cAkane va mirar el seu promès, el normal que estigués enrojolat i nerviós…però no estava ni una cosa ni l'altra.
En Ranma va mirar la Mana sorprès, i de cop la cara del noi va passar d'innocent a una cara de entremaliat i va somriure amb maldat.
-Crec que passo… no tens res a ensenyar-me. El que em puguis ensenyar de la teva anatomia… ja ho he vist en altres. A la Ranko, per exemple, i moltes vegades. I podria veure-la així quan volgués. I té millor cos que tu- en Ranma va esclatar en riallades. Ho va dir amb un to prepotent i amb orgull - I no m'agrades, tens un bell cos… però darrere d'això no tens res.
L' Akane va mirar a el seu promès sorpresa. No sabia si riure's o pegar-li, li havia dit a la Mana que no li interessava ni com a persona ni el seu cos. Però la seva manera de dir-ho… aquesta prepotència, aquest orgull, es mereixia un cop, però no li diria res, la Mana es mereixia un bon cop al seu ego i en Ranma li estava agafant gust atacar-la.
La Mana es va enfurismar, ningú no l'havia tractada d'aquesta manera. No entredia res, ningú no es resistia i aquest noi ho feia. Va decidir fer un pas més, excita-ho sexualment davant de tots. Si no reaccionava, no es podia considerar un home.
La Mana es va descordar la brusa i li va ensenyar els pits. Es va assenyalar al sostenidor, i molt insinuadora va preguntar.
- M'ho trec? Me les vols veure? Segur!, a tots homes els agraden els pits de les dones-en Ranma i l' Akane es van quedar rígids, aquesta noia estava boja, com podia fer servir el seu cos com a arma? La noia estava segura que ara el noi cauria davant seu. - No t'agrada el què veus? - va preguntar insinuadora, ella mateixa estava excitada pensant com el noi es llançaria sobre ella. i es va treure el sostenidor, i va ensenyar els seus pits.-
En Ranma la va mirar perplex i després va mirar la seva núvia. I es va tornar a riure.
-No per res. De les noies que conec ets qui té els pits més petits. Fes servir un sostenidor especial perquè semblin més grans. I a més els tens operats. No hi ha res en tu que m'agradi, tot el contrari. Em produeixes repulsa, fàstic! Només de veure't em donen arcades.
La Mana i la seva família van mirar el noi amb sorpresa. Ningú no havia resistit als encants de la noia, i en Ranma no només deia que no li interessava, sinó que ho demostrava, però això feia que la Mana insistís amb més ganes.
- Com goses menysprear-me? Tu!, -va cridar la Mana furiosa- tu un ésser inferior m'hauries d'adorar. En canvi, vas amb l'Akane que és una mona… una mona de circ- i va riure. - aquest cos- i s'hi va assenyalar-pot ser teu, t'ho regalo. Pot fer amb mi allò que vulguis.
En Ranma la va mirar amb odi. A la Mana se li va glaçar la sang, aquell noi no cauria mai als seus peus. Però ella sí que cauria als seus. Li començava a agradar, una part volia que la fes seva, ho desitjava com mai no va desitjar a ningú, i una altra part li deia que mai no tindria el noi. Es va adonar que faria qualsevol cosa per quedar-s'hi. Aviat s'enduria un gran disgust.
-T'ho dit abans… passo de tu. Tinc per núvia a la millor. Ningú no es pot igualar amb ella, per molt bella o per molt bona cuinera que sigui. No la canvio per ningú. Mona? -Va mirar l'Akane i va riure- de vegades ho sembla, i jo a un mico… però prefereixo tenir una mona per promesa que tenir a tu. – va afegir amb maldat-Millor sortir amb una mona que amb un escurçó.
La noia va cridar amb ràbia i es va llançar contra en Ranma. Ningú no l'havia enfadat com ell noi. La feia dansar al ritme que ell volia, això sempre havia passat al revés. Sempre era ella qui manava i els altres obeïen.
En Ranma l'esperava. Però algú es va avançar.
- Mana! Para, no et rebaixis al seu nivell- va dir en Kyosuke i es va girar cap a en Ranma- tu puja a la teva habitació i no surtis fins que...!- l'home va callar, en Ranma el mirava amb fúria.
- Calla't! No ets el meu pare per enviar-me a la meva habitació- va dir el noi amb insolència i se li va acostar. En Kyosuke va retrocedir espantat. -No et tornis a dirigir a mi en aquest to i una cosa més…- es va buscar en una butxaca i va treure un document- has enviat algú a casa de la meva mare a amenaçar-la. Els hem capturat i entregat a la policia… han confessat, bons l'hem fet confessar i de mala forma- el noi va riure la meva mare els volia obligar a fer-se el sepukku. Però els ha perdonat a canvi de la confessió... t'han acusat.
-Això no val amb mi- va dir l'home rient- sortiré absolt.
-Ja comptàvem amb això. Per això signaràs aquest document. En ell et compromets a no tornar a atacar la meva mare. Perquè si això passés la meva mare farà pública la confessió dels dos homes i t'arruïnaran la teva carrera. Van confessar davant molta gent, la meva mare també té contactes. Demà quan m'aixequi, els vull signats. – el jove es va acostar al seu pare- demà tu i jo hem de parlar… Tots sols! No t'hi pot acompanyar ningú. No et vénen temps bons. Pagaràs tot el mal pare i espòs que has estat. - es va girar a l'Akane- Anem preciosa?
-Si, entrem. Que aquí fa fred- i els dos joves van entrar al dojo, ella anava darrere seu refugiant-se al noi, buscant la seva protecció. Temia per la seva vida, sabia que per al seu oncle i cosins no valia res. Per ells era una cosa que havien de destruir. Darrere d'ells van entrar Kasumi i Nabiki, quedant-se la resta fora.
La Mana va mirar com entraven els dos promesos, estava rabiosa. La ximple de la seva cosina havia escapat momentàniament al seu control, va ser quan va amenaçar el noi. I aquest no li feia ni el més mínim cas, sempre anava darrere de l'Akane. Aquesta manca d'atenció la desesperava, ella exigia atenció contínua, que tots els homes l'adoressin, ser el centre d'atenció. I en Ranma la menyspreava… això ho tornava molt atractiu. Aconseguir-ho seria un repte.
En Yuta va mirar la seva germana. Ell si sabia perquè l' Akane va escapar del control de la Mana, l' Akane estava enamorada del seu promès, si ho veia en perill ho ajudaria, és més si algú ho amenacés, l' Akane acudiria en la seva ajuda i ho salvaria, oblidant la por. El mateix passava amb en Ranma, se sentia unit a la seva promesa per idèntiques raons, aquest noi volia la seva promesa i estava disposat a salvar-la si es donava el cas…però hi havia alguna cosa més, aquest jove veia a la Mana com…un enemic, mai no s'enamoraria d' ella. En Yuta va somriure això podia beneficiar-ho a ell. No podria separar els dos promesos, ningú no podria… però ficar-se entre ells seria molt divertit.