Wiz323: dona, tranqui... aka el tens el slash, ke aprofiti :P i no em diguis que estic commdemnada a l'infern perque no hi surt en sav! XDXD bueh bueh, avere que tal el trobes

I a tots els altres, si heu arribat fins aki... teniu un gran mèrit... i perquè no el llegiu i em deixeu un review?

Love me you?

By: Undomiel

Capítol segon: petits secrets...

Em sento estranya, les mirades del Gran Saló estan sobre el meu clatell i la del grupet dels quatre fantàstics, i pel que sembla a la orda dels nyicris això no els molesta, el que és jo, una alumna de Gryffindor que ha pogut passar desapercebuda per sis anys consecutius... tinc que dir que necessito una pala per poder-me enterrar aquí mateix.

El Lucius no ha tornat, pel que sembla li va fer més mal la jugada del Sirius que el meu cop...i parlant de cops em fa mal el puny, certament en la meva infància em vaig entrenar pegant al James i el Sirius, però fa una anys que no pegava algú TAN fort, el punt positiu es que em sento més lleugera que de costum.

No li he dirigit la paraula a ningú, i es que les noies de la meva casa em miren amb cara de 'espera a que et trobis sola' i els nois parlen sobre el pròxim partit de Quidditch ( Rewenclaw v/s Slytherin )

M'adono dels quatre fantàstics: el comecocos del Ben menja com si en allò li fos la vida; el James parla amenament amb la seva novia Lily, el Sirius els molesta a mesura que conversen i provoca curiosos rubors en la parella; el que em crida l'atenció es el Llopin, la seva mirada està fixa al plat i no fa més que jugar amb el pudin de xocolata, i això sí que és estrany pel més conegut menjador compulsiu de xocolata de tot Hogwarts.

Em fixo en ell uns altres segons més, és estrany veure un noi tan rialler trist de cop i volta, i es que aquesta tarda no estava així. Aixeca la seva dorada mirada i no deixo d'aombrar-me de lo bell que són els seus ulls, puc dir amb tota la prudència que és el noi més guapo de Hogwarts.

- et trobes bé? – la meva veu es baixa, però ja que entre nosaltres està Sirius ell també escolta.

Ell assenteix estranyat per la meva pregunta, i es que jo tampoc sé com dimonis se m'acudeix preguntar una cosa tan idiota. De reüll puc veure els ulls blaus de Sirius, una estranya brillor en ells, clavant-se d'immediat en el Remus.

I fins llavors em dono conte, ells semblaven que parlaven mentre les seves mirades es creuaven, i no se perquè però mentre els observo em sento envaint la seva privacitat.

Sense dir paraula els dos s'aixequen, com programats, amb moviments lents i sensuals per part del Sirius, reservats i delicats per part del Remus. Em quedo mirant-los embovada mentre desapareixen darrere la gran porta...ells...ells...ells són parella!!!!!

El meu cap em fa mal!!! Sirius Black i Remus Llopin són novios!!! I jo fins ara no em dono conte i per casualitat!!!

Sé que per a la resta de gent això passa desapercebut, però en el meu cas, quan jo vaig ser qui va ajudar a David White de Revenclaw a declarar-se a Andrew Stevens de la meva residència... diguem que els assumptes d'aquesta índole se'm donen amb certa facilitat... i no es que sapigui quan un tio es gay, simplement per un moment em va vindre la imatge de David i Andrew a classes. Jo em donava conte de les seves mirades, sàvia que alguna cosa estaven conversant només amb mirades discretes.. i es que, inconscientment vaig sobreposar a la imatge de David a Remus i a la de Andrew a Sirius. Encara que he d'admetre que potser ha sigut un malentès.

M'aixeco encara atordida, el meu cervell encara segueix processant informació. Sóc conscient de la mirada de James, sé que encara que no ens portem bé per al parell de nyicris jo sóc com la seva germana petita... i ja m'imagino quina pregunta que ha de vindre...

- no menjaràs? – sàvia que formularia la pregunta del milió.

- no tinc gana – murmuro allunyant-me, sé que m'ha escoltat.

- per què no? – puc escoltar, però ja és massa tard per donar-li una resposta...

I es que no és tan fàcil dir-li el que sospito, crec que ni per a mi encara és fàcil. I a més no puc anar divulgant coses que ni tan sols estic segura.

Camino lentament pels passadissos del castell, i intento no perdre'm, el que em succeeix amb freqüència, a pesar de ser el meu últim any en aquest adorable castell.

Al arribar davant el retrat de la senyora grassa aquesta em mira amablement.

- per què tan trista Sue? – pregunta abans de deixar-me passar.

- coses de la vida, Ann... expectrum – murmuro i aconsegueixo veure darrera de la paret de la sala comú.

Més no es la meva sorpresa al trobar-me al Remus Llopin i Sirius Black discutint acaloradament....

( penseu malament )

Reprimeixo un grunyit de sorpresa al trobar-me al Black i al Llopin vessant-se apassionadament a l'escala.

Ells encara no s'han donat conte de la meva presència, ho sé perquè encara continuen vessant-se com si el món s'acabés.

M'endinsaré a explicar-vos aquesta situació amb tot el luxe de detalls, i es que l'escena que se'm presenta al davant no es veu tots els dies D

El Remus Llopin te recolzada la seva esquena a la paret del peu de l'escala, mentre que el Sirius Black el subjecte sobre ella mateixa, agafant la seva mà dreta fermament.

Els dos tenen la cara vermella i per la forma en que estan m'atreviria a formar una hipòtesis: "el Remus i el Sirius van sortir del gran saló silenciosos, hi van arribar fins aquí, la sala comú de Gryffindor, mes no van tardar a tancar la porta van començar a discutir fortament (això últim és nota per uns llibres tirats a un racó de l'habitació). Però encara no acaben i el noi dels ulls dorats es va enfadar encara més i va intentar fugir del Black cap a les seves habitacions, el que va resultar que el jove Black l'agafés pel seu canell dret i l'acorralés a la paret de l'escala, agafant la baralla una mica més "calenta" però a la vegada menys "perillosa".

El meu relat s'acaba quan sento passos a l'altra banda de la paret, algú s'aproxima i veurà tot això...

- ehem! – carrasquejo el més fort que puc i els dos nois surten del somni bruscament.

Els ulls blaus del Sirius em miren sorpresos, de la seva boca no surt cap tipus de so, encara subjecta fermament la mà dreta del Remus.

Els ulls dorats del Llopin em miren avergonyits, mentre que amb la seva mà esquerra es neteja l'excés de saliva dels llavis. (N/T: no volia traduir això!!!! . aquesta Undomiel em fa plorar)

Olímpicament em faig l'idiota i passo pel mig, obligant-los a soltar les seves mans, justament quan uns vint alumnes comencen a entrar a Sala.

Em dirigeixo a la meva habitació... la que comparteixo amb tres alumnes més. Entre elles Lily Evans, la novia de James.

Em tiro pesadament al llit i amb un moviment de vareta les cortines es corren, no vull veure a ningú, sobre tot si se que les preguntes que em diran seran sobre el meu " noviazco" amb cert noi de llargs cabells negres- blaus... i en aquests moments enrecordar-me de Sirius no és un pensament agradables... mai ho ha set.

Continuarà...

--------

Reviews home! XD us ha agradfat la història? :P