No me mateis favor! Esto no es un segundo caputulo de Segundo Plato, es solo el mismo song fic en catalan, he pensado que era mejor ponerlo en el mismo lugar que no poner dos iguales. Aun asi, debo deciros que estoy empezando a escribir un fic Draco-Ginny largo en el que incluire Segundo Plato, aunque no sera el primer capitulo.
Ya tengo el sexto libro de Harry Potter en ingles! Lo tengo ya bastante avanzado, no se si podre spoilers del libo en mi fic, depende de si van bien para la historia o no... si no va bien lo ignorare, y, agradeceria que me dijarais si quereis que os avise de que es un spoiler o lo pongo como de la historia y asi no lo sabreis y cuando leais el libro ya os dareis cuenta.
(siento no poner acentos en este comentario previo pero mi teclado se ha vuelto loco y no me los poens, me pone dos a la vez y ninguno encima de las letras, para que vais un ejemplo est´´a, me pasa con todos :( espero poder arreglarlo)
Bueno, ya sin mas, aqui os dejo coon Segon Plat, pera quienes lo querais leer en catalan.
Leodyn
Disclaimer: els personatges que reconegueu son de la JK Rowling, que acaba de treure el llibre Harry Potter & The Half Blood Prince xD i la canço en la que esta basada el fic es Segon Plat de Els Pets, que podeu trobar al disc Brut Natural en edicio d'estudii al Vine A La Festa en directe.
SEGON PLAT
Obre els ulls amb mal humor, "Per què no desconnecto el telèfon quan faig la migdiada?" ell mateix es respon. "Perquè sempre espero la seva trucada, la que em permeti tornar a estar amb ella".
De petits havien sigut rivals però més endavant es van fer amics, molt amics, tot i que no era suficient per ell, el dia que li volia confessar els seus sentiments ella acabava de tornar d'un viatge i el primer que li va explicar va ser que havia conegut un home, se la veia tan feliç que no es va atrevir a fer-la patir i va decidir recolzar-la.
Uns anys més tard la Ginebra es va casar amb en Paul, el germà d'ella va estar a punt de negar-se a fer-los de padrí perquè coneixia els sentiments d'en Draco i, segons deia, si la Ginny els sabia també se n'enamoraria, però en Draco li va demanar sisplau que no fes res, així el casament es va celebrar i un temps després la Ginny va tenir un fill, pèlroig com ella i amb poques mostres del seu pare.
D'això ja feia tres anys, amb el temps en Paul havia anat mostrant la seva vertadera personalitat...
En aquest moment però toca contestar la trucada i deixar de pensar sempre en el mateix.
-Sí?
-Draco?
-El mateix.
-Sento haver-te despertat, ja sé que a aquesta hora estàs fent la migdiada... però pots venir sisplau?-La seva veu sona suplicant.
-Ara vinc, estigues tranquil·la, de seguida sóc aquí.
-És que ja no sé què fer.-Comença a plorar.
-Ginny... tranquil·litza't sisplau, en un minut sóc aquí.
-Sí, fi-fins ara.
-Fins ara preciosa.
M'has trucat a la migdiada
suplicant-me que vingués
un altre cop desesperada
ja no saps què has de fer.
S'afanya a canviar-se i agafa una mica de pols migratòria per anar a casa de la noia. En arribar la troba asseguda al sofà, molt alterada, se li apropa i l'abraça, ella es recolza sobre ell i comença a plorar en silenci.
-E-en Paul ha vingut, fa mitja hora, ha fet com sempre...-Les paraules no li surten.
-Shhh, tranquil·la-Li diu mentre l'acaricia.
-M'ha obligat a... a fer l'amor altre cop, no he pogut evitar plorar...-Ha de parar de parlar pel sanglot que li acaba d'agafar.
En Draco conjura un vas d'aigua i li ofereix, ella l'accepta amb el que hauria sigut un somriure.
-Després se n'ha anat, no ha dit res, només ha agafat diners i ha marxat, no ha dit res a en Johnny...per sort encara dorm...
M'has dit que ell havia vingut
heu fet l'amor i has plorat
ni tan sols un detall ha tingut
t'ha pres calés i ha guillat.
En Draco la continua abraçant, vol dir-li que ell no la mereix, però això ella ja ho sap, tot i així pensa que el pot salvar, que li pot fer deixar els seus vicis, no es vol creure que ja està perdut "Tots agraïrem el dia que s'acabi morint" pensa ell.
Què cony puc fer per fer-t'ho veure
tot sol s'està ensorrant
tu prou que ho saps i no ho vols creure
però l'acabarà dinyant.
I sap que tornarà a passar, si ella no es decideix a plantar-li cara, d'aquí a un temps tornarà a venir, si ella s'hi nega li dirà que ha decidit canviar, que ho ha deixat tot i que es quedarà amb ella i amb el nen "I ella se'l creurà, i tant que se'l creurà" pensa amb ràbia "Ja n'estic fart de tanta tonteria".
Fins d'aquí un mes ja no el veuràs
o potser encara més tard
et foterà un rotllo i te'l creuràs
i ja en començo a estar fart.
Li agradaria poder quedar-se amb ella, substituïr el lloc que ell no omple, poder estimar-la sense amagar-ho, com en els seus somnis més preuats, que la Ginny fos seva, com ho és en aquest moment... però més...
Permís per entrar a casa teva
i quedar-m'hi per sempre
Sovint, t'he somiat ben meva
talment com aquest vespre.
Veu que la noia s'ha adormit, somriu amb tristesa "Ja està... s'ha tranquil·litzat una mica" comença a xiuxiuejar-li coses, encara que sap que ella no el sent...
-Ginebra, t'estimo tant, no només com l'amiga que sempre has sigut, t'estimo més encara, m'agradaria tant poder estar amb tu en tot moment, com ara... però en millor situació, a en John també me l'estimo, és com el meu propi fill, si tan sols ho volguéssis intentar...
Si pogués tenir-te com ara
després de tant d'esperar
pel teu fill puc ser un bon pare
ho podríem intentar.
Es mira la noia, està somrient, deu tenir un somni feliç, com els que ell té quan somia amb ella i el nen...
-És que només et puc tenir quan passa això, quan en Paul s'en va, tan sols sóc el segon, l'amic que sempre està amb tu, i saps que sempre ho estaré, però jo vull més. No podríes decidir-te a tallar la relació que et fa tant mal i tornar a començar? Veniu tu i el petit... Us necessito, faré tot el que estigui a les meves mans per a que esteu bé...
Solament et tinc quan ell se'n va
sóc només un trist segon plat
per què no tornes a començar
tu i el vailet al meu costat?
Li agradaria poder quedar-se amb ella, substituïr el lloc que ell no omple, poder estimar-la sense amagar-ho, com en els seus somnis més preuats, que la Ginny fos seva, com ho és en aquest moment... però més...
Permís per entrar a casa teva
i quedar-m'hi per sempre
Sovint, t'he somiat ben meva
talment com aquest vespre.
Està a punt de posar-se també a dormir una mica quant sent una veu, una frase, que el fa l'home més feliç del món:
-Ho vull intentar...
-De, de debó?
-Sí Draco, jo també t'estimo, ja en tinc prou d'aquest malson, segur que tu també ho passes molt malament...
-Jo... sí, la veritat és que sí...-Mentre ho admet baixa el cap amb tristesa.
-Tots ho passem malament, la mare cada dia plora, el pare no sap què fer, els meus germans no el volen ni veure, i en Johnny...
-En Johnny?
-No t'ho havia dit mai perquè no sabia com reaccionaries, però cada dia em pregunta quan vindràs...
-De debó?-El rostre d'en Draco s'il·lumina més encara.
-Sí, però no es refereix a tu com a Draco... et diu papa-Diu la Ginny també somrient.
En Draco es queda sense saber què dir, allò el fa tan feliç, no té paraules per expressar l'alegria que sent en aquell moment.
-Draco...
-Digues Ginny...
-M'ajudaràs amb tot lo del divorci?-La seva mirada és suplicant
-I tant que sí, Ginny, i tant que sí-Li contesta mentre l'abraça fort.
-I, i de debó que vols estar amb mí i en John?
-No hi ha res que vulgui més.
-T'estimo-Ara és ella el que l'abraça.
-Jo també t'estimo.
Aleshores es miren i, per fi, fan el que sempre han volgut, es donen un petó, ben tendre, ell la tracta amb compte, com si fos la cosa més fràgil del món, mai deixarà que li passi res més...