Mag Starfish.. bueno.. Magical ¬¬: si lo he echo u_u, para que te envien nuevos emails diciendote que sigas con esto, y te digo que la gente q esta por aki no lo abandona tan facilmente... asi que mas te vale...
Nayade/Nàiade: gracies, gracies, sabia que era genial, no feia falta q mo diguesis ^_ ^, i no!! No hi ha moltes faltes!! Pel teu be val més q ho retiris si no vols una amenaçaaaaaaaaaa ¬¬, saps la munt d'estona q me passat corregint-lo?
Jack Dawson: si, si, sabia que era genial i guapissima u_u¡, moltes gracies pel teu review. Per cert!, tu qui coi ets?
**************************
"Gringotts es el lloc més segur del món per guardar qualsevol cosa, excepte Hogwarts"
Rubeus Hagrid.
L.1
Però...i quan vols guardar algú? L'Snape fa la seva aparició...i no es molt amigable...;p
Per: MacicalTraduït per Llue Sants
Tot per tuCapítol tres
Hogwarts
Hogwarts lluïa esplendorós des de el llac. En la punta de una alta muntanya, amb les seves finestres brillant davall del cel estrellat, s'alçava el impressionant castell amb les seves tantes torres i torretes. En aquesta nit de pluja d'estiu vaig arribar per primera vegada, i des de la primera vegada que els meus peus van tocar la suau gespa vaig saber que ja res seria igual: ara tindria que adaptar-me a noves costums, nous horaris i noves manies. Encara que això no ho vaig saber fins molt, molt més tard.
Em preguntava que faria jo en aquell col·legi, la meva antiga professió no tenia res a veure aquí...però confio que el professor Dumbledore ja ho tingui tot planejat. Es un home ordenat i eficient, encara que a vegades aparentava ser un boig completament. Ens va fer passar al seu despatx, que semblava una botiga d'articles anti-gravitacionals, vaig poder veure tota la via lactea, constel·lacions, planetes llunyans, meteorits, pèndols, un munt de coses flotant al voltant. El Dumbledore ens va indicar que ens asseguéssim i el mateix va fer, llavors va començar a parlar. Va parlar sobre la situació de l'ordre del fènix, dels problemes amb el ministre i del seu professor de criatures màgiques, que se'n havia anat lluny a buscar gegants contra en Voldemort. En arribar en aquest punt, em va demanar amablement que em fes càrrec de les classes. Jo professora de Hogwarts? Casi se'm va fer un acudit, no sàvia res sobre el tema, però tampoc em podia quedar sense fer res, així que vaig asseptar.
El Dumbledore semblava molt satisfet. Quan el rellotge de la paret va marcar les quatre, ens va manar que descanséssim.
El Remus em va acompanyar a la meva habitació, un gest molt estrany coneixent-lo. Al arribar em va somriure i estenent la mà va dir:
-suposo que ara som col·legues.
Col·legues? Aquest va ser un d'aquells moments memorables en que em va donar ganes de besar-lo, a qui dimonis l'interessava ser el seu col·lega? Li vaig tornar el somriure i amb un xoc de mans, vaig respondre:
- si, bons col·legues.
Aquesta nit va està plena de sorpreses. D'un moment a l'altre em vaig convertir en professora de criança de criatures màgiques, sen se mencionar que vaig atacar a un desconegut cavaller de la mort i em vaig convertí en animagica. Això em recorda que encara no li he dit al Remus, però això va perden importància. Ni tan sols em va preguntar perquè vaig anar a buscar-lo, i alguna cosa em diu que no ho farà.
Al matí següent vaig anar a buscar al professor Dumbledore per demanar-li un informe sobre el treball que havia fet el professor Hagrid, necessitava un model d'educació, encara que...crec que va ser un gran error. Aquell home ensenyava d'una manera súper desorganitzada, amb una estranya combinació...hipogrifs, cucsbruts? excreguts de cua explosiva?, vaja, els segons haurien d'enviar-los a herbologia i els últims a defensa contra les forces del mal. Molta poca teoria, no totes les criatures màgiques son fàcils de trobar i moltes son adoptades per mags, necessitaré un gran esforç per posar al dia als alumnes de cursos avançats. Després de llegir l'informe em vaig dirigir a la biblioteca i vaig començar a buscar sola llibres sobre el tema, que em resulta bastant desconegut. Em vaig passar tot el dia llegint, el que em va causar un gran mal al coll i un gran mal de cap. Al voltant de les vuit va arribar un elf domèstic que es deia Dooby per informar-me que el sopà ja estava llest molt emocionat va acceptar portar-me els llibres al meu despatx. Apart de Dumbledore, Flich, Remus, els fantasmes, Peeves, un batalló d'elfs domèstics i jo no hi ha ningú més en el castell.
Per el que vaig poder escoltar en el sopà ( que si no hagués estat per en Dumbledore hagués resultat lúgubre ) els demés professors arribarien en dues setmanes per preparar-ho tot abans del 1 de setembre. Em tinc que donar pressa. Aquella mateixa nit vaig enviar un mussol missatger.
Les dues setmanes següents van transcórrer entre llibres, pols, la cabana d'en Hagrid i visites furtives al bosc prohibit. Casi no he parlat amb el Remus, solament ens veiem tres cops per cada àpat. Tinc la sensació que em defuig. Els demés professors van arribar al migdia. Vam esmorzar junts entre presentacions, anècdotes i riures, bé, potser a excepció del professor de pocions, que em mirava estranyament, crec que no confia en mi. Al acabar hi va haver una junta i el professor Dumbledore els va explicar tot sobre la meva condició. Després de escoltar-ho tot ( es clar que Dumbledore es va guardar tot sobre l'obitus per subitum ) hi va haver un silenci mortal. Em vaig sentir molt incòmoda i vaig mirar a remus, que observava algun punt llunyà, després la meva mirada es va creuar amb la del professor Snape, que em mirava amb astúcia. No em va agradar aquella mirada. Guardava alguna cosa, ho se.
Em queden set dies. Set dies abans de tindre que ensenyar a un munt de nens una matèria que ni tan sols domino molt bé. Aquest matí ha arribat el paquet que tan esperava, el vaig obrir i em vaig trobar vint bells shawjells dormint. Els shawjells son petites criatures de color negre brillant, i semblen fets de gelatina, poden inflar-se fins a tindre la mida d'una casi i explotar, quan això succeeix impregnen al enemic amb una substància viscosa que es troba dins d'ells i provoca una irritació si son petits, però si son adults inclòs poden desfer una roca. Son criatures adoptades per mags perquè generalment son molt amigables i tendres, sense extremitats definides, els hi agrada adoptar la forma d'altres objectes del seu voltant ( encara que mai aconsegueixen assemblar-si ), jugar en les ombres i generalment se'ls troba nedant en els rius dels boscos més espessos, perquè necessiten humitat. A pesar de ser criatures domestiques o salvatges, també son buscats per les seves propietats curatives, que es troba en una substància viscosa que tenen a dintre, esclar que nesesiten ser combinades amb altres ingredients per aconseguir una unió. Això es tot el que he averigüat fins avui. En el primer trimestre penso parlar dels shawjells ( gustos i costums, els seus tipus de defensa i d'atac ) i el que ve després...bé, ja pensaré en allò, nesesito més temps per trobar més criatures.
Em queden dos dies per el principi de classes i no trobo els meus shawjells! Ahi els vaig deixar en una caixa amb l'Ullal perquè els cuides, i aquest matí no vaig trobar ni la caixa ni els shawjells, vaig mirar el gos pensant que potser se'ls havia menjat, però no crec, no hi ha rastres de la caixa i ells son recent nascuts, no van poder escapar sols. Em vaig passar tot el dia buscant-los, li vaig preguntar al Filch, als elfs, inclòs a tots els professors, però ningú em va poder contestar, el Remus es va oferir a ajudar-me, però crec que ell mateix nesesitava ajuda per controlar la Koopa que tenia encadenat al seu escriptori. No se que fer, li he preguntat a tot el castell...be, no exactament a tots, tal vegada sigui ell la solució.
-professor Snape? Puc parlar amb vos un moment? – vaig preguntar nerviosa.
El home ni tan sols em va mirar. Va emetre alguna cosa semblant a un grunyit, el que em va semblar de molt mala educació, però coneixent-lo, el no haver-me fulminat la mirada ja era un progrés per si mateix. Vaig entrar a la masmorra i vaig veure que estava ocupat posant coses gelatinoses en un flascó. La visió era tan repugnant que em van donar ganes de sortir corrents d'allí i vomitar. Però no podia fer-ho. Ell era la meva ultima esperança de trobar-los. Em vaig apropar lentament cap a on estava ell.
-professor Snape...em preguntava si ha vist als meus... – però les meves paraules van quedar en sec al veure el que eren les coses gelatinoses – QUE ES ALLÒ? – vaig dir casi cridant
l'Snape em va mirar burletament i em va preguntar amb sarcasme:
- es que potser vos no sou la professora de criança de criatures màgiques? Com ensenyarà la matèria si no pot reconèixer ni tan sols un Shawjell? – va dir acompanyant la pregunta amb un somriure burleta.
¿¿¿¡¡¡QUE!!!???
-Shawjells, professor Snape? Els meus shawjells? – vaig dir tractant de no colpejar-lo
-suposo que si, els vaig trobar aprop de l'Ullal, en una caixa – va contestà despreocupat, posant el pròxim en un altre flascó. La seva caradurissima em va deixar gelada.
- bé, PERFECTE, professor Snape, però em sap greu informar-li que eren els MEUS Shawjells per a la meva primera classe. Els necessitava! – vaig dir explotant. El home m'agafa els meus Shawjells, em deixa sense res per la meva classe i es comporta com si res hagués passat.
-oh, de debò? – va contestar sense mostrar cap senya de sorpresa o disculpa – jo també els nesesitava per fer les meves pocions, veu? – va dir ensenyant-m'ho. Això ha sigut el colmo!
- be, per aquesta vegada val, però li agradaria que la pròxima vegada busci els SEUS PROPIS materials – vaig respondre fent mitja volta abans de que aconseguis fer-me perdre la paciència.
-mm..ho tindré en conte – va dir a les meves esquenes amb un to que mostrava ser tot el contrari.
Grandiós, ara com dimonis trobaré vint criatures màgiques en dos dies...al menys que...be, no volia fer això, però m'has obligat, Severus Snape.