Bé! Fa molt de temps que no dic res per aquí, i a penes contesto els e-mails que deixeu. Així que per primera vegada en aquest fic faré una entradeta! Si, ho heu sentit bé!..... per començar vull dir que no em martiritseu amb les faltes d'ortografia, que ja ho sé, que no es res nou de mi XD ^_^¡, i en segon lloc vull dir que us animo a que el llegiu sense el final, pq he de dir que porto bastants capítols traduïts, i si vec que no hi ha sortida no continuaré traduint (que son moltes hores d'esforç per a una noia tan vaga com jo!)
Autora: Magical
Tot per tuLa història es torna des de un altre angle i el enigmes agraden... quina mosca li haurà picat al Neville? Potser l'Hermione ho sap...
Capítol cinc
El secret del NevilleEn Harry Potter va arribar xop, afamat i notablement feliç el primer dia de setembre a Hogwarts. Va entrar al gran saló juntament amb els seus amics Ron Weasley, Hermione Granger, Neville Longbottom, Dean Thomas i Seamus Finnigan. Els set es van assentar a la llarga taula de Griffindor i van començar a xerrar sense preocupar-se de baixar la veu. A l'estona la professora McGonagall es va aixecar i va fer un silenci amb un simple moviment de mans, semblava que hagués fet un sortilegi, però no, la seva sola presència exigia respecte i silenci. Va començar parlant de regles i normes, per continuar amb el sorteig de barret. Mentre escoltaven el barret cantar la nova cançó, Dean Thomas i Seamus Finnigan murmuraven amb els seus amics.
- heu vist? El Llopin ha tornat! – va dir el Dean emocionat
-si...- va comentar el Ron sense donar-li importància – la Fleur Delacour ha renunciat després de tot, eh?
-doncs jo opino que juntament amb el falç Ull-foll Murri, el professor Llopin es el millor professor de defensa contra les forces del mal que em tingut mai – va dir l'Hermione molesta.
-si, tu ho dius perquè ets una dona – va dir el Ron desafiant-la. Abans de començar una altra guerra burra, el Seamus va dir:
- oh, no! Però si acabo de recordar, el professor Llopin es un home llop!
-això ja ho sabem tots i pensava que havíem acordat en que no ens importava – va dir el Harry una mica enfadat.
-no es per això...no recordeu? – va dir el Seamus amb una cara d'exasperació – a tercer quan ens ensenyava el Llopin i tenia les seves transformacions...l'Snape el reemplaçava! Creuen que el reemplaçarar aquest curs? – va preguntar canviant a una cara de terror.
A aquesta pregunta li va seguir un horrible silenci i unes cares estupefactes.
-jo no suportaria una altra classe amb l'Snape, no en aquest curs, no per sis vegades a la setmana, una es suficient, tres intolerables...però sis... – el Neville Longbottom es va colpejar la front amb la taula.
- escolteu nois...qui es ella? – va dir el Seamus.
- qui? – va preguntar el Harry mirant per tots els llocs
- la que està al costat del professor Llopin? – en Dean va assenyalar la taula de professors. En Neville va voltejar a veure i casi es cau del seient, la seva cara es va posar blanca com el paper.
- Neville, estàs bé? Fas mala cara – va dir el Harry mirant-lo preocupat.
- no, no. Estic perfectament. – va respondre tartamudejant. Tots el van mirar preocupats, era obvi que mentia.
- una professora nova? No sàvia res al respecte, quins vacants hi ha? – va preguntar el Dean intrigat
- criança de criatures màgiques – van respondre el Harry, el Ron i l'Hermione alhora
- vaja com ho sabeu? Que ha passat amb el Hagrid? – va preguntar el Seamus.
- ens cartegem amb el Hagrid – va dir el Ron.
- va dir que tenia una missió important i que estaria ocupat tot l'any. – va afegir l'Hermione
- suposem que te a veure amb alguna cosa d'en Volde..- va començar a dir el Harry.
- schhht!!!!! No diguis el nom! – van dir els sis alhora
- d'acord... – el Harry va aixecar les mans en senyal de tregüa
el barret seleccionador va colocar l'últim alumne de primer a la seva casa respectiva, va tancar l'obertura i va començar a pensar en la pròxima cançó de l'any vinent, satisfet per haver acabat el seu treball i no haver desepcionat a ningú. El professor Dumbledore es va aixecar i va començar amb el discurs del principi d'any, on va anunciar el retorn del Llopin i el momentani retir del Hadrid.
- vaja, al final algú ha sentat el cap i han despatxat a aquell patètic del Hagrid?! – va dir Draco Malfoy en una veu consideradament alta, el que va provocar uns riures en la taula de Slytherin i unes mirades fulminants de les altres cases.
- m'agradaria trencar-li la cara i provar qui es el patètic.. – va dir el Ron apretant els punys.
Després del gran banquet, els set amics van decidir felicitar al Llopin i donar-li la benvinguda abans de pujar a dormir. El van trobar parlant amb la nova professora de criança de criatures màgiques.
- ha set una gran sorpresa, professor! – va dir el Dean emocionat.
- però no buscaran a l'Snape per reemplaçar-lo quan no estigui disposat, oi? – va preguntar esperançat el Seamus. El Llopin va somriure.
- bé...suposo que no es pot tindre res en aquesta vida... – va dir el Ron
- deixeu això ja, el professor Llopin es el millor professor de defensa contra les forces del mal que hem tingut mai, i si per tenir-lo de tornada tindrem que suportar a l'Snape per un temps més.. – va dir el Harry
- valdrà la pena! Va afegir l'Hermione
- ja prou nois, es més del que.. – va començar a dir el Remus, després va observar la cara del Neville – que passa alguna cosa Neville? Fas mala cara.
- eh! Com?, no, no em passa res... – va tartamudejar mirant el terra...
- n'estàs segur?
- si..si..
- Neville? Crec que tenim que parlar – va dir de cop la professora de criança de criatures màgiques. Va posar la mà a la seva espatlla i van fer camí cap al seu despatx. Els sis se'ls van mirar estupefactes i el Llopin va distraure la seva atenció parlant sobre la primera classe.
Només l'Hermione Granger va seguir observant la figura llunyana del Neville i la misteriosa professora de criança de criatures màgiques. aquí hi ha alguna cosa estranya va pensar per si mateixa. El Llopin va mirar de reüll a l'Hermione. A aquesta noia no se lli escapa res!
La primera classe de la setmana dels de sisè va resultar ser pocions, el que va posar a més d'un de mal humor. Conviure una hora a la masmorra amb Slytherin no era del que se'n diu divertit. L'humor del Severus Snape tampoc semblava haver millorat molt des de l'últim estiu. Es va passar tota la Classe aterroritzant-los i fent critiques parcials i injustes sobre les pocions per curar els més típics 100 tipus de verins. Al acabar la classe, Neville Longbottom va fer petar el seu calderó i tots els Gryffindors es van tindre que quedar a fer la neteja.
- bonic primer dia de classe! – va cridar el Ron tirant el seu llibre de pocions al menjador. – fer tota la neteja de la masmorra i dos pergamins sobre els tipus de verins, dos!...
- hola nois! – la Ginny Weasley va arribar molt contenta carregant un munt de llibres i es va assentar al costat de l'Hermione, que fullejava per enèsima vegada el seu llibre de defensa contra les forces del mal.
-..i aquella maleïda masmorra no semblava haver estat tocada des de l'última vegada que la vam netejar en Febrer! L'Snape segur que la va conservar especialment per nosaltres – el Ron va posar el suc de carbassa damunt la taula amb tanta força que va xopar el seu llibre de pocions.
- anima't Ron! La següent classe es de defensa contra les forces del mal amb Revenclaw – el va animar el Harry – a lo millor el professor Llopin ens ensenya a combatre aranyes gegants.
Tots van riure, inclòs el Ron.
- i que tal el teu primer dia de classes, Ginny? – va preguntar l'Hermione.
- genial! Hem tingut criança de criatures màgiques, i no es per dir res dolent del Hagrid però...en comparació amb el Greekos de l'any passat... ha sigut la millor classe explicada i menys perillosa que em tingut!
- després dels cucsbruts...qualsevol cosa es benvinguda – va dir el Ron
PATAPLAFF!
Neville Longbottom havia tirat tots els seus llibres quan havia entrat al gran saló. Es van sentir riures provenint de tots els llocs del gran saló. El Harry va girar cap a la taula de Slytherin i va poder veure a Draco Malfoy murmurant amb els seus amics. Neville va arribar de mala manera i es va assentar al costat del Ron.
- estàs bé Neville? – va preguntar el Harry
- si...si...per què tothom em pregunta el mateix?
- perquè fas molta mala cara – va dir el Ron que estava al seu costat. L'Hermione el mirava fixament, com volent preguntar alguna cosa, però no s'atrevia.
- serà millor que ens donem pressa, les classes comencen d'aquí deu minuts i vull estar en bon lloc
Neville Longbottom dient una excusa? Alguna cosa devia estar molt, molt malament. Va pensar l'Hermione.
La primera classe de sisè de defensa contra les forces del mal no va decepcionar a ningú, com s'havia previst. Van tindre una extensa classe de practica sobre els Koopes, que van resultar unes criatures imprevisibles. Tenien un caparró molt paregut al de una tortuga, però totalment llis i de cristall rosa, les seves extremitats es comparaven al d'un cranc groc, i per on tenien el cap sobresortia un cap d'ocell amb un enorme pic afilat i ulls de diversos colors. Aparentaven ser adormits per atreure als curiosos, que es meravellaven al veure la seva estranya aparença i al petit descuit, zaz!, llançaven foc gelat pels seus pics, congelant als animals de cor calent i desfent als de sang freda.
- encara que aparenten ser extremadament perillosos, el seu atac no es més que un mètode de defensa. Els humans tenim més avantatge per evitar acabar congelat per un koopa – va explicar el Llopin – algú em pot dir per què? – cap mà es va alçar, ni tan sols la de l'Hermione Granger, que va començar a buscar al llibre desesperadament – ningú?
La mà de l'Hermione es va alçar tímidament. Llopin li va fer un gest perquè contestés.
- professor...el llibre diu que el millor que podem fer al trobar una koopa es donar mitja volta i corre, el seu caparró es massa resistent per qualsevol sortilegi.
- bé Hermione! – va somriure el Llopin – però això només seria en cas de que un Koopa decidís atacar-nos i pel general son pacífics. Però, i en el cas que tinguéssim que atrapar un, com jo?
La classe va seguir en silenci. Alguns miraven de reüll a l'Hermione, com esperant veure el seu típic gest de triomf i escoltar una resposta ben explicada.
- xiular! – va dir de cop l'Hermione, comprentent-ho tot – els Koppes tenen una oïda molt aguda, son atrets pels sorolls aguts!
- bé de nou! Cinc punts per Gryffindor per contestar bé una pregunta, algú vol provar? Son dos més per cada qui aconsegueixi atreure a la Koopa.
40 mans es van alçar cap al sostre. Sense dubte una classe divertida.
L'humor del Ron va millorar des de la classe de defensa contra les forces del mal, i es va mantenir tot el dia.
- ja! 40 punts per Gryffindor el primer dia! M'agradaria veure la cara de l'Snape en aquests moments... es una pena que les noies no sabessin xiular... però bé! – deia ja una vegada assegut al sofà de la sala comú
- que es tan grandiós? – va preguntar el Fred a les seves esquenes.
- em guanyat 40 punts per Gryffindor avui! – va dir el Ron orgullosament.
- de debò? Nosaltres hem perdut 20 – va dir com si res el George.
- QUE!? – va dir tan fort que tot el saló de Gryffindor se'l va quedar mirant fixament
- escolta, tampoc es per tant... sempre perdem punts a les classes de pocions...
- però aquesta vegada es diferent... aquesta vegada...
- en Ron ha muntat una campanya guanyem-li a l'Snape perquè ens va fer netejar la masmorra com si fos la primera vegada... – va comentar l'Hermione per damunt del seu llibre d'història. En Ron la va mirar molest.
- bé, al menys seria millor que el PET - va dir el Ron amb un somriure burleta. L'Hermione va aixecar la vista del seu llibre i el va fulminar amb la mirada.
- es P.E.E.T, i es per a una bona causa!
- sip, i que tal si el any que bé fundem el club de fans del Krum? O millor, del Decors! Així podrem recollir diners i pagar als elfs!
L'Hermione li va llançar el llibre al Ron i aquest el va esquivar per un pèl, donant-li al braç del Fred, aquest es va venjar i va tirar un coixí al Ron, iniciant una guerra on tots van rebre coixinasos i plumes. Certament, Hogwarts havia tornat a la normalitat va pensar el Harry mentre llançava un altre coixí al George