Dedicat a Draco
Capítol 6Criança de criatures màgiques
La tarda del dijous va arribar entre deures, transformacions i dos pergamins sobre verins. La primera classe de la tarda va resultar ser criança de criatures màgiques, a la que la majoria dels alumnes de Gryffindor esperaven amb ànsia.
- ... la meva germana Padma m'ha dit que les criatures son adorables – es sentia dir a Parvati Patil mentre caminaven fora del castell – però no em vol dir que son, diu que es una sorpresa... pel que sembla no surten al llibre...
- QUE!? – va cridar de cop l'Hermione – la professora està ensenyant coses que no surten al llibre? – va preguntar pàl·lida.
- que passa Granger? – va dir una veu afectada que arrastrava les paraules a les seves esquenes – tens por de no respondre una pregunta i tindre que deixar la classe com en adivinació?
Abans de que el Ron pogués fer alguna cosa indegut, el Harry el va subjectar per la túnica i li va dir – allí ve la professora.
La professora Blair portava una caixa volant – avui serà el seu primer dia de classe de criança de criatures màgiques. En aquest semestre farem uns canvis en quant a la pràctica i la teoria, estudiarem tot sobre... – es va acotxar i va agafar el que semblava una gelatina negra brillant de la mida d'un puny d'adult – Shawjells – un suau ah! es va escoltar entre els presents.
La mà de l'Hermione es va aixecar.
- si senyoreta...?
- Granger, professora. Bé... no es suposava que teníem que estudiar els Morkes aquest semestre?
- els Morkes, senyoreta Granger, ha vist la fotografia del llibre?, els Morkes son criatures tan salvatges i inútils que em sorprendria que algú els criés. No totes les criatures màgiques son aptes pel criat humà, mai en la meva vida havia sentit que algú cries Hipogriffs, cucs bruts, o inclòs cucs bruts de cua explosiva.. seria el mateix que criar un drac! – Harry, Ron i Hermione no es van poder aguantar el riure, ningú, excepte en Malfoy sàvia de que es reien.
- en comparació als Morkes, aquests es veuen més inservibles... – va dir en Malfoy amb un gest de fàstic.
- bé... això es el que aprendrem avui. Primer, posseuvos en grups de dos i agafeu un Shawjells amb compte, son molt relliscosos.
Cada grup va agafar un Shawjell i va començar a jugar amb ell mentre la professora Blair explicava detalladament tot sobre els Shawjells. Després de quinze minuts la classe va fer la practica i cada qui va tindre que elegir un aliment per als seus Shawjells ( carn de conill, aliment per a peixos o herbes )
Mentre el Harry i el Ron tractaven d'atreure inútilment al seu Shawjell amb herbes, de l'altra banda del camp es va escoltar un xiscle
-¡¡¡YIICK!!!¡¡¡BREEE!!!
la professora Blair es va apressar a dirigir-se cap al causant del aldarull. Draco sostenia la seva vareta i apuntava al Shawjell amb determinació, mentre murmurava:
- no m'obliguis a matar-te, petita bèstia!
El Shawjell va començar a créixer amb un Blubb!
- no!, Malfoy, baixa aquesta vareta ara mateix! – va ordenar la professora
- m'atacarà si ho faig (Blubb!)
- no ho farà, solament baixa la vareta i no passa res (Blubb!)
- desmai... – va començar a dir el Draco, però el Shawjell ja s'havia inflat del tot.
BOOM!!!
El Shawjell va explotà completament i un àcid color blau fosc va impregnar a Draco de cap a peus, cremant-li la pell ( nota T_T pobre Draco...de veritat que no volia escriure això ) els demés Shawjells es van separar dels braços dels alumnes i es van reunir amb el Shawjell explotat, transformant-se en una gran bola negre brillant.
- accio escombra! – una escombra va volar fins a les mans de la professora – Granger, Potter, encargeu-vos de la classe mentre porto al Senyor Malfoy a l'infermeria.
I sense donar temps a protestes, va agafar a Draco ( que en aquest moment s'havia desfet la túnica i començava a descompossar-li el pit ) i s'en van anar volant.
El Harry va mirar l'Hermione. L'Hermione va mirar al Harry. Després els dos van mirar al altra banda del camp. La classe de Slytherin estava molesta i els i llançaven mirades assassines.
- ho ha fet a propòsit! – va dir la Pansy Parkinson, eterna enamorada de Draco – ha impedit que atures aquella cosa...!!
- calla ja, cara-de-bulldog – va dir el Ron despreocupadament, mirant cap a la bola de Shawjells .
en Grabble i en Goyle van donar un pas sense molta confiança. Sense Draco, semblaven insegurs de que fer.
El Harry va mirar l'Hermione en busca d'ajuda, després de tot, la seva amiga havia set monitora l'any anterior, però la va trobar mirant al Neville, que a la vegada mirava algun punt llunyà en el castell.
- li diré al meu pare... – deia Draco mentre la senyora Pomfrey li aplicava una poció a les ferides.
- bé senyor Malfoy, però no crec que el teu pare consideri intel·ligent de la teva part apuntar amb la teva vareta a un Shawjell – va dir Lynx
Draco la va fulminar amb la mirada
- tot això es culpa seva! Quina classe de professora es? Com ha pogut deixar que això passes? – li va recriminar el Draco
- jo només dono classes senyor Malfoy, es la teva elecció escoltar-les.
- llest! – va dir la senyora Pomfrey molesta, donant un suau cop a la front de Draco quin noi més insuportable va pensar pels seus adintres
- OUCH!! I quina classe de infermera es vostè? – va dir referint-se a la senyora Pomfrey – quan el meu pare s'enterri li donarà un patatus!
- respectes molt al teu pare, Draco? – va preguntar Lynx assentant-se al seu costat. Alguna cosa li deia que era hora de entendre aquell noi problema.
- es el meu pare... – va dir arrugant les celles – tinc que respectar-lo.
- i ell et respecte?
- soc el seu fill... – va dir però les seves paraules es van quedar en la buidor.
- ja vec... moltes coses son impossibles de canviar, altres, solament et fa falta intentar-ho – va sostenir la mirada de Draco, fent-li entendre que era important - i n'hi ha altres que neixen d'eleccions pròpies. Hi ha una diferència, Draco, entre ser dolent i tindre que ser dolent. La primera es molt difícil de canviar, la segona només li falta coratge. Però les dos poden canviar la teva vida. Bé, es temps de descansar, si passa qualsevol cosa, només busca'm – va dir aixecant-se.
- i per què hauria de fer-ho? – va preguntar en un to arrogant
- perquè a vegades es bo se entès.
- i suposo que vostè ho fa... – va comentar desconfiadament
- en aquest moment, Draco, et puc assegurar que en aquesta hora d'haver-te conegut et comprenc més que qualsevol persona que hagis conegut en els teus setze anys.
Va creuar l'habitació i se'n va anar, deixant a Draco confós amb els seus pensaments.