Tot per tu
Capítol vuit:
Defensa contra les forces del mal
El primer dijous d'octubre va anunciar l'arribada de la tardor amb una tempestosa pluja a la matinada que no va deixar dormir a mig castell. Per la tarda, quan la tempesta havia disminuït a una pluja que colpejava incessant les finestres del castell, també havia colpejat el bon humor dels que no havien pegat ull la nit abans.
Al menjador Harry i companyia dormitaven sobre els seus plats generosament abundants de menjar. La misteriosa poció que l'Snape havia entregat a la igualment misteriosa professora havia set suficient com per mantenir-los desperts tota la nit.
Els seus ànims van millorar a l'hora de pujar les escales cap a l'aula de defensa contra les forces del mal. El grup de Gryffindor conversava animosament quan de cop el Ron va xocar amb el Neville, qui s'havia quedat paralitzat a deu passos de la porta.
- que passa? – va preguntar
No va tenir que esperar la resposta. Tot el menjar que havien assaborit se'ls hi va remoure a l'estómac.
Era l'Snape.
Amb el seu característic mal humor, va entrar a l'aula silenciosament i es va parar davant de la pissarra esperant que tots els demés alumnes entressin. En un terrible silenci que poc es presenciava en aquell bell castell, els alumnes es van asseure sense dir paraula. No era necessari preguntar on parava el professor de defensa contra les forces del mal.
- avui tractarem d'ensenyar una cosa important i arreglar el desastre que va fer el Llopin amb...
- el professor Llopin ens estava ensenyant perfectament... – va murmurar un noi de Revenclaw en una veu molt fluixa.
- cinc punts menys per a Revenclaw per parlar a classe – va dir l'Snape en un to tranquil.
El noi de Rewenclaw es va ruboritzar lleugerament i es va enfonsar a la seva cadira. Com carai havia pogut escoltar-lo?
- com anava dient, avui aprendrem sobre... – va obrir el llibre a l'atzar i va fullejar unes pagines fins a la meitat – els Hurhons.
L'Hermione va aixecar el braç, però l'Snape va fer la vista grossa, en Ron, que s'asseia al seu costat (nota: no em pregunteu en quin moment ni perquè! ) li va baixar el braç a la força i li va enviar una mirada que deia alguna cosa com no val la pena
- però professor, encara no hem acabat amb els... – va dir l'Hermione fent cas omís al Ron.
- deu punts menys per Gryffindor per parlar sense permís.
deu punts! tros de...(censurat) van pensar el Harry i el Ron al mateix temps
- la primera pregunta seria...que són els Hurhons? – va assenyalar al noi de Revenclaw que abans havia parlat – tu contesta
El noi es va quedar mut, no sabia més que un muggle que podia ser un Hurhorn.
- vaja, sembla que el Llopin estava molt còmode amb el seu treball, no? Que ensenyava? A donar mitja volta i corre fins al arbust més proper? – va preguntar amb ironia.
Si les mirades matessin haguessin donat honor al seu nom, l'Snape hauria caigut d'esquenes en aquell moment.
Amb la seva gens envejable capacitat de ignorar a tot el món, va començar a explicar la classe.
- els Hurhorns són unes criatures planta-peix amb espines que tenen cinc tipus de verins tan poderosos que són capaços de assassinar un Hipogrif, podria dir-nos quins són aquests cinc tipus... – va fer un gest amb la mà i va mirar al voltant – Potter?
- No. Ni tan sols sé en quina pàgina estem i tampoc m'interessa – va contestar el Harry desafiant.
- trenta punts menys per a Gryffindor per contestar de forma insolent al professor – va dir l'Snape com qui no vol la cosa.
- bé, perfecte, meravellós... seguirà traient punts? doncs faci-ho! No reprovaré en defensa contra les forces del mal si perdo una o dos classes al mes... – el Ron havia perdut la paciència i agafant les coses va sortir de la classe. Harry, maleint a l'Snape per ser tant insuportable i a si mateix per seguir-li la corrent al Ron, va llançar una mirada fulminant a l'Snape i va seguir al seu amic fora de classe.
- algú més? – va preguntar l'Snape mirant al voltant.
Després de perdre la batalla contra si mateixa, l'Hermione es va aixecar i mirant el terra va sortir de l'aula, seguida per Neville, Dean, Seamus... aviat a l'aula només quedaven més que els alumnes de Revenclaw. No eren tan estúpids per enfrontar-se a l'Snape per cinc punts.
- bé, crec que això seran uns...cent punts? – va comentar l'Snape
- no havies de fer allò – va dir l'Hermione al Ron.
- per favor Hermione, no has vist com ens estava provocant? La té dinyada amb nosaltres i ens baixaria punts fins per respirar.
- doncs ho ha aconseguit. Ara estem en grans problemes – va comentar el Harry quant tot el grup es va aturar davant de la professora McGonagall.
Si la professora McGonagall no coneixes tan bé a l'Snape, els hi hagués donat un càstig per netejar tot el castell durant tot un mes.
Afortunadament per tots, els anys compartits amb l'Snape en la mateixa professió li havien ensenyat una mica sobre les seves manies, el que la va fer convèncer de només fer una reunió a la sala comú de la seva casa i reprendre els involucrats en el tema, jurant que les detencions les decidiria Flich (cosa que mai va passar). Després de baixar-hi els ànims a tots, es va dirigir a l'oficina del Dumbledore a plantejar-li el problema, ja que els alumnes de la seva casa s'havien negat rotundament en assistir a qualsevol classe de defensa donada per l'Snape, per més que aquesta els hagués amenaçat.
Menys la promesa del professor Dumbledore, res en aquest món hagués convençut al Ron a assistir una altra classe de defensa contra les forces del mal sabent que el Llopin es trobava en les seves transformacions.
Sabent que les classes les donaria el mateix Dumbledore, la classe esperava impacient l'arribada del mag, que feia 5 minuts de retard. Mentre Neville dormitava sobre el seu braç, la porta de l'aula s'obria veloçment.
Cap expressió de enlluernament de tots els presents es va poder comparar amb la que es va dibuixar a la cara de l'Hermione. Que dimonis buscava la professora Blair aquí? (nota. oh...adoro com l'odia! )
Sento arriba tard – va dir calmant la seva respiració agitada. (nota: si considerem la distància del enorme castell fins la cabanya del Hagrid, tenint en compte que tots sabem que a Hogwarts no pots aparèixer i està proivit volar amb escombra pels passadissos... no podríem culpar-la, no? )
- professora Blair? Vostè ens ensenyarà defensa contra les forces del mal? – va preguntar el Ron alegre.
- només en ocasions especials, Ron. I només a Gryfindor – va agregar amb una mirada culpadora que va borrar el somriure dels seus llavis.
- Llavors on s'han quedat?
- els Koopes. Tipus de defensa – es va apressar a dir l'Hermione.
- bé... algú pot dir-nos com vèncer un Koopa?
L'Hermione va aixecar la mà
- professora... és impossible vèncer un Koopa , el seu caparró es massa resistent, a més són pacífics.
- solen ser pacífics quan els trobes a deu metres de distància del seu niu, però quan t'apropes més generalment t'ataquen. Per això es que van ser utilitzats com objectes de arts obscures. Si agafes un dels seus ous solen seguir qualsevol ordre amb tal d'aconseguir-lo de tornada i el seu cant té poders hipnòtics casi tan poderosos com la maledicció imperius . El mètode per vèncer a un Koopa és molt simple, només s'ha de llançar-li un sortilegi paral·litzador directe a la gola, així podem evitar que ens llanci flames o que ens canti. Es que el professor Llopin no ho va mencionar? – va comentar davant les cares atentes dels nois – suposo que ho tenia preparat per aquesta classe...
Mentre els demés agafaven apunts, l'Hermione mirava la fulla blanca del pergamí, sotmesa als seus pensaments.
Continuarà...