Bones! Ja he tornat! No he tardat gaire no? Bé, en aquest capítol hi ha algunes coses que m'agraden i algunes que no, suposo que ja veureu què és cadascuna...
Quant als reviews, no anomenaré als que m'han criticat per escriure en català, només diré que l'escric en els dos idiomes perquè m'agrada que hi hagi fics en català però considero per respecte que és normal posar-lo també en castellà ja que és el nom de l'apartat, gràcies als que m'heu reolzat i als que us ha agradat el fic, espero que us continui agradant!
Sense més, aquí teniu el quart capítol:
DESPRÉS DEL DÍA D...
Disclaimer: això, el que reconegueu no és meu, és le na rowling, i en aquest capítol suposo que també de la warner (em sembla)
CAPÍTOL 4 Avanços I Confessions
A l'hora de sopar tots estaven al menjador expectants i, quan va entrar en Remus, se'l van quedar mirant amb ànsia, ell els va mirar a un per un i va somriure.
- Suposo que l'Hermione ja us deu haver comentat que tinc unes quantes notícies per donar-vos...
- Només una, relacionada amb els Malfoy. – Va dir en Neville.
- Bé, n'hi ha més. – Tots se'l van mirar amb encara més atenció. – La primera és sobre els Horcruxes. – Tots van fer un bot sobre la cadira. – Hem estat investigant la nota que va trobar en Harry amb en Dumbledore, i hem descobert que és d'un cosí d'en Sírius, en Regulus Alphard Black, es veu que es va fer Cavaller De La Mort però en realitat estava del nostre bàndol i es dedicava a sabotejar diferents missions des de dins, i també va destruir bona part dels Horcruxes, diversos membres de l'Orde hem estat amb en Harry trobant els llocs on eren i a tots hi havia una nota semblant amb la mateixa signatura, pel que sembla tan sols queda la serp... com es deia?
- Nagini – Va contestar-li en Harry mentre tots els nois el miraven sorpresos perquè no els havia dit res de les investigacions.
- Sí, la Nagini, però per ara no sabem com arribar-hi, malauradament, en Regulus va morir abans de matar-la. – Va fer una petita pausa abans de continuar amb l'explicació. – Més notícies, ja teniu data per l'examen d'aparetre, serà una setmana després de l'aniversari d'en Harry i en Neville, pel que, els que el fareu tindreu cada dia a partir d'ara una hora més de pràctica d'aparetre i els altres practicareu més encanteris amb la Tonks. – Tots els nois es van alegrar, faltava molt poc per l'examen. – I finalment, la notícia dels Malfoy, aquesta tarda hem aconseguit fer la prova amb en Lucius i ha resultat com en Harry havia pensat, portava 20 anys sota un Imperius, l'hem pogut treure d'Azkaban deixant una còpia d'ell, gentilesa d'en Fred i en George. – Va dir mirant els bessons que van adoptar una posició orgullosa. – I demà arribarà al quarter, ell ens podrà ajudar a treure en Draco i la Narcissa d'on es troben així que confio que aviat els tindrem amb nosaltres, si no triguen gaire, en Draco faria l'examen d'aparetre amb vosaltres. – Va dir mirant els nois. – Per cert, Ginny, necessito que escriguis en un paper on es troba el quarter de l'Orde, o en Lucius no podrà entrar.
- Clar. – Va dir la noia mentre escrivia la nota.
L'habitació es va quedar en silenci, tots rumiaven sobre la pila de notícies que acabaven de rebre, realment s'havien fet avanços.
- El que hem de fer ara, és pensar com amagarem la família Malfoy, no es poden quedar tancats eternament. – Va dir la Nimphadora pensant irremeiablement amb en Sírius. – Els hauríem de crear una nova personalitat, però que justifiqui el fet que apareguin justament ara... no hem de donar oportunitat als dubtes de la gent.
- La Fleur té una proposta, fa dies que hi va pensar i crec que és una bona idea. – Va dir en Bill.
- Què proposes Fleur? – Va preguntar la Molly.
- Be, una pagt de la meua familie, pego familie de lluny son austgalians i, peg tan, paglen anglès com ací, i cgec que podgien passar per familie meva i no haugien de paglar difegent, si els salvem abans del casament encaga segia mes cgeible. – Va dir la noia amb una mica de timidesa.
- És molt bona idea Fleur. – Va dir l'Arthur. – Tan sols caldria que es tenyissin els cabells morens i ja no se'ls reconeixeria, tothom sap que una característica clara dels Malfoy és el cabell tan ros que tenen.
Tots van felicitar la Fleur per la genial idea que havia tingut "Ja no li diré més flegma" va pensar la Ginny.
Després de sopar, tots els nois es van reunir a l'habitació d'en Harry, en Ron i en Neville i es van quedar mirant en Harry seriosament.
- Mmmm, em sento observat... – Va dir aquell.
- Per què no ens havies dit res dels Horcruxes? – Va preguntar-li la Ginny una mica molesta.
- Sí, l'Hermione i jo et vam dir que volíem venir amb tu, no te'n recordes? – Va dir en Ron visiblement enfadat.
- Si, me'n recordo però... – Intentava explicar-se en Harry.
- Tots et volíem ajudar – Va dir en Neville.
- Ja ho sé. – Va dir en Harry baixant el cap. L'Hermione anava a deixar-li anar un dels seus discursos però la Luna la va tallar abans que comencés.
- Prou! Algun motiu tindrà en Harry per no voler que l'acompanyéssim, si pareu de queixar-vos el podrà explicar.
- Gràcies Luna. Bé, la veritat és que jo ho anava a dir només a en Ron i l'Hermione, per allò que sempre ho hem fet tot junts, però en Remus em va dir que hauria de fer servir més el reculatemps i que treballaríem de nit i no em va semblar bé que anéssiu encara més de bòlit... a més, ja hi havia molta gent de l'Orde ajudant-me. – Va explicar el noi mirant els seus amics.
- La veritat és que tens raó Harry, però un altre cop, enlloc de no dir res, ens ho expliques i ens dones aquests mateixos motius, ja ho entendrem. – Va dir l'Hermione mentre els altres assentien.
- D'acord, perdoneu-me sisplau.
- Tots et perdonem Harry, ara explica'ns el que vàreu anar trobant, o que hauríeu d'haver trobat.
- Molt bé doncs... (N.A.: Ho sento, però no he estat prou inspirada com per inventar-me lo dels Horcruxes, i encara no sé què fer amb la Nagini... així que ara és com si ho expliqués...)
A l'hora de dormir, tots estaven més tranquils i alhora excitats per les novetats que hi havia hagut aquell dia. "Les coses comencen a avançar satisfactòriament" Va pensar en Harry abans d'adormir-se.
L'endemà tots es van aixecar aviat, volien baixar de seguida a esmorzar per veure si ja hi havia en Lucius Malfoy però, en baixar, es van endur una decepció en trobar-se la Molly Weasley preparant el dinar i l'esmorzar calent a taula.
- Mama, encara no ha arribat el senyor...? – Va començar la Ginny.
- No Ginny, encara no, ara em direu que heu baixat tan aviat per veure'l?
- Mmmm, la veritat és que si. – Va dir la Luna.
- No sé a quina hora arribarà, però dubto que es trobi en condicions com per a que l'assetgeu a preguntes i el mireu com un mico de circ.
Tots van riure davant aquella comparació, el recte, sever i disciplinat, Lucius Malfoy com un mico de circ... (N. A.: Jo també em peto jajajaj)
El dia va passar sense incidències, els tres nois van començar amb les seves pràctiques d'aparetre prèvies a l'examen i les noies també van practicar amb la Tonks sense dir exactament què feien.
A la nit, a l'hora de sopar, tots van entrar alegrement al menjador però van callar de sobte, en Lucius Malfoy estava assegut a una punta de la taula menjant lentament un plat de pastís de carn de la senyora Weasley, se'l veia més prim que com el recordaven i anava assaborint cada tros de menjar que es posava a la boca, passada la impressió inicial, es van asseure als seus llocs, excepte la Ginny, que es va quedar dreta sense moure's.
- Ginny, maca, asseu-te sisplau. – Va dir-li la seva mare.
- Benvingut senyor Malfoy. – Va dir ella seient al costat de l'home.
L'home se la va mirar i el seu posat famèlic va canviar a un posat de tristesa i remordiment.
- Ets la Ginebra Weasley? – Va preguntar poc a poc.
- Sí senyor. – Va contestar-li ella.
- Lamento molt el que vas passar fa anys per culpa meva, no ho vaig poder evitar... era conscient del que feia però no ho podia controlar. – Es va començar a excusar mirant-la als ulls.
- No passa res senyor Malfoy, sé el que li passava. – Va dir-li ella posant-li una mà a l'espatlla. "Ha de ser molt dur ser conscient de que estàs fent una cosa horrorosa i no poder evitar-ho" pensava.
- Digues-me Lucius sisplau. – Va dir ell més tranquil, aleshores es va mirar els altres. – Sento molt el que el meu fill o jo us hem fet durant aquest temps. – Va dir seriosament.
- No passa res senyor. – Va dir l'Hermione.
- D'acord, – Va dir més tranquil. – però no em dieu senyor sisplau, prefereixo que em diguin Lucius.
El sopar va passar sense més novetats i poc a poc en Lucius es va anar integrant a les converses, van quedar que demà començarien a treballar amb els aurors per a trobar la manera de rescatar el seu fill i la seva dona, i per parlar amb la Fleur i començar a conèixer coses sobre la seva família per a que tot fos encara més creïble.
Al cap d'un dia de recerca:
- Estic convençut que són a Londres mateix, el problema és saber on de Londres... – Deia en Lucius després de buscar-los de totes les maneres que se'ls acudien.
- Sé que hi ha una manera de trobar-los amb aquesta moneda, – Va dir en Remus mirant la moneda que havien agafat de Madame Rosmerta. – al cap i a la fi, la va fer en Draco...
- És clar! Sí, hi ha una manera, però és impossible. – Va dir l'home primer alegrant-se i posteriorment enfosant-se a la cadira.
- Per què és impossible? – Va preguntar la senyora Weasley.
- Es tracta de màgia antiga, molt diferent de la que tenim nosaltres, cal un gran poder per a fer-la servir, no sé ningú capaç de practicar-la... excepte el meu fill. – Va explicar en Malfoy.
- Jo sé algú que en té... – Va dir la Molly. – La Ginny en té, però ni ella ho sap, només ho sabíem l'Arthur i jo...
- Com saps que en té? I com és que ella no n'és conscient? – Va preguntar-li en Remus.
- Quan era petita, va ser la que va manifestar els seus poders més aviat, però a més dels poders normals, en va manifestar un que no havia vist mai, podia moure objectes amb la ment... i era capaç de transportar-se a un lloc en un moment, com aparetre però no era el mateix, feia com unes llumetes i també congelava coses i no sé si en tenia encara més, el cas és que em vaig espantar molt i vaig buscar informació sobre el que es tractava i quan vaig saber que era màgia antiga i vaig trobar una poció per a lligar els seus poders no vaig dubtar a fer-ho... potser ja li hauria d'haver dit i tornar-li els poders, però em feia por...
- La Narcissa amb en Draco va fer el mateix, ara penso que si els tingués ja podria ser fora d'aquell lloc... – Es va lamentar en Lucius.
- Et sembla bé, Molly, que li tornem els poders a la Ginny? – va dir la Tonks
- Sí, sí, crec que seria el millor. – Va dir ella. – Podries explicar-li tu Lucius? És que em sap tan greu no haver-los-hi tornat abans...
- I tant, jo li explicaré, però donat que tu els hi vas treure l'encanteri l'hauràs de llegir tu, ja que, a menys que mori, només els pot tornar la persona que els ha lligat. – Va contestar en Malfoy.
A l'hora de dinar la Molly va dir als nois que aquella tarda la tenien lliure i que podien estar per la casa practicant el que volguessin, i a la Ginny li va dir que en Lucius volia parlar amb ella. Així que després de dinar la noia es va dirigir a una habitació on l'esperava en Lucius, que li va dedicar un somriure, ella li va tornar i el va mirar interrogativament.
- Suposo que et preguntes per què vull parlar amb tu.
- La veritat és que sí.
- Bé, després d'un dia i mig, finalment hem trobat una manera de rescatar en Draco i la Cissa.
- De debó? Que bé! Però no entenc què té a veure amb m...
- El que té a veure és que et necessitem, ets l'única que pots trobar el lloc on són.
- Jo? Per què?
- Ginny, saps què és la màgia antiga?
- Mmm, sí, l'hem estudiat una mica a història de la màgia i a la biblioteca de l'escola vaig buscar-ne informació, la considero fascinant, no sé per què però sempre m'ha cridat molt l'atenció.
- Suposo que deus saber que amb màgia antiga i una cosa d'una persona se la pot trobar en un mapa... – Va dir en Lucius traient la moneda de Madame Rosmerta.
- Mmm, sí, però la persona ha de tenir màgia antiga, es necessita molt de poder i jo no...
- És per això que et necessitem, Ginebra. – La noia va obrir uns ulls com plats.
- Com? Què tinc a veure jo amb la màgia antiga?
- De petita tenies els poders característics de la màgia antiga, telequinèsi, orbitació, congelació i no sabem si en tenies més, la teva mare te'ls va lligar per por que poguessis fer-te mal o córrer perill. – La Ginny s'havia quedat amb la boca oberta. (N.A.: Jajaja, us l'imagineu amb els ulls com plats i la boca oberta? Jajaja) – Amb en Draco la Cissa va fer el mateix, sinó ara podria escapar ell sol, el cas és que et necessitem amb els teus poders, i la teva mare té l'encanteri per a alliberar-los...
- Entenc...
- Però només ho farem si tu vols.
- Sí, i tant que vull, tot sigui per ajudar.
- Potser et costarà una mica controlar-los, però si et saps la teoria no crec que et sigui tan difícil i per localitzar una persona no has de fer servir cap dels poders principals...
- On és la meva mare? Quan abans ho fem millor. – Va dir ella tota seriosa.
- Anem a buscar-la. – Va dir en Lucius oferint-li la mà.
Tots dos es van encaminar a la cuina on els esperava la Molly nerviosa.
- Ginny filla, sento no haver-te dit res.
- No passa res mama, de fet ho entenc, m'hauria espantat molt de tenir poders que els altres no tenien.
- Dic el conjur doncs?
- Sí Molly.
Que el que va ser robat fa anys sigui recobrat
Molt temps ha passat i l'hora ha arribat
Tot es troba preparat, és el moment adequat
Torna els poders a aquesta bruixa, que la consciència ha recuperat
En aquell moment la Ginny es va començar a marejar i es va haver d'asseure en una cadira, en Lucius i la Molly van córrer cap a ella espantats i li van donar un got d'aigua.
- E estic bé. – Va dir ella agafant el got. – Anem a buscar-los, ràpid. – Va dir aixecant-se.
Van anar a una sala on hi havia un mapa de la ciutat de Londres i van lligar la moneda amb un fil de cuir, la Ginny va agafar el fil i el va començar a moure en cercles per tot el mapa, al cap de cinc minuts la moneda va caure assenyalant un carrer dels barris més antics de la ciutat.
- Sé on és aquest lloc. – Va dir en Remus. – Demà hi enviarem uns quants membres a investigar.
- Remus, espera, – Va dir la Ginny veient que ell anava a sortir. – sé com els podem treure d'allà, però hauré de practicar l'orbitació, jo puc orbitar dins i treure'ls a tots dos.
- Creus que podràs amb dues persones? – Va preguntar l'Arthur.
- És veritat... trigaria bastant a controlar tant el poder, una persona potser demà ja seria capaç d'orbitar-la amb mi, però dues és més difícil...
- Només és una persona. – Va dir en Lucius, tots se'l van mirar estranyats. – Bé, una i mitja. La Cissa pot llegir l'encanteri i alliberar els poders d'en Draco i ell, amb l'ajuda de la Ginebra pot orbitar.
- Tens raó, tan sols cal donar-los temps... un atac per part de l'Orde els podria distreure i donaria temps a que la Ginny entrés i fessin tot el procés. – Va dir la Molly.
- Sí, Molly, convoca una reunió de l'Orde per després de sopar per tal d'organitzar l'atac, jo mentrestant aniré a veure com està a zona. – Va dir en Remus.
- T'acompanyo, no hi pots anar sol. – Li va dir l'Arthur.
- Aneu amb compte! – Els va cridar la Molly. – Bé Ginny, serà millor que practiquis això d'orbitar, les golfes de dalt crec que serien un bon lloc i pots intentar d'anar d'aquí a casa, però Lucius, la pots vigilar?
- I tant Molly, agafarem un telèfon mòbil per si orbita a un lloc que no toca, així em podrà dir on és i jo m'hi podré aparetre. – Va dir-li en Lucius.
- Molt bé, jo vaig a començar a fer el sopar i a dir-li a la Nimphadora que avisi de la reunió.
- Millor que no et senti que li dius pel nom mama...
- Au va, aneu!
La Ginny es va passar tota la tarda practicant sota la vigilància d'en Lucius que no li treia els ulls de sobre "Per ell és molt important que demà funcioni" pensava ella.
A l'hora de sopar en Remus els va explicar que l'endemà anirien a buscar en Draco i la Narcissa, els nois els van voler acompanyar però la Molly no els ho va permetre, els va dir que es quedessin a casa per si algú sortia ferit i per fer el menjar, al final van acabar acceptant a desgana.
A la nit a la Ginny li costava dormir, estava nerviosa, confiava en que sortiria bé, en Remus havia assegurat que podien tenir la casa protegida contra aparicions però no contra orbitacions "Confio que així sigui" pensava la pèlroja.
Què us ha semblat? Lamento lo dels Horcruxes... Espero que em deixeu algun review sisplau!