Mmm, bé... No he rebut cap review... això la veritat és que FA RÀBIA... però bé... espero que a partir d'aquest capítol me n'arribin més, he actualitzat perquè ja tenia el capítol fet i traduït al castellà i no vull actualitzar-ne un sense l'altre...
Bé, us deixo amb el capítol.
Disclaimer: el de sempre, els personatges no són meus sino de la rowling i lo de la màgia antiga d'embrujadas...
DESPRÉS DEL DIA D...
CAPÍTOL 5 Rescat I Nova Vida
L'endemà la va despertar la seva mare i li va fer menjar un esmorzar complet que a penes va tastar, llavors tots es van aparetre en un carreró que tallava amb el carrer on es trobava l'objectiu.
- Molt bé, Ginny, espera't a la senyal i orbita dins la casa, saps on cau l'habitació on els tenen oi? – Va dir en Remus, quan la Ginny va assentir, va continuar. – Tots sabeu el que us toca, Lucius i Minerva, quedeu-vos aquí per si sorgís algun problema.
Tots els membres de l'Orde es van disposar a atacar la "presó" i la Ginny es va anar posant nerviosa per moments, en Lucius li va posar una mà a l'espatlla i la va mirar encoratjadorament i li va donar un pergamí en blanc, ella el va mirar interrogativament.
- Si no et creuen quan els diguis que has anat a rescatar-los i que jo sóc amb vosaltres dóna-li aquesta nota a la Cissa i digues-li que la podrà desvelar amb la clau que fèiem servir a Hogwarts, només la coneixíem ella i jo, pel que t'haurà de creure.
- Gràcies, això em fa estar una mica més tranquil·la. – Va posar el pergamí junt amb el que tenia l'encanteri per despertar els poders d'en Draco.
- Ginny, la senyal. – Va dir la McGonagall.
- Bona sort bonica. – Li va dir en Lucius just abans que orbités.
Va orbitar dins una habitació fosca, hi havia molt poca llum però va veure dues figures que la miraven des de la porta, eren en Draco i la Narcissa.
- Qui ets tu? – Va dir la dona.
- Weasley? – Va dir en Draco.
- Sí, sóc la Ginebra Weasley, o Ginny, com vulgueu.
- Com has arribat aquí? – Va preguntar-li la Narcissa.
- De la mateixa manera que us trauré, orbitant, sabeu què és orbitar?
- Això és màgia antiga, ningú té màgia antiga. – Va dir en Draco.
- Ja veus que jo sí, i no sóc l'única aquí, hi ha algú que la té lligada. – La Narcissa va posar cara de circumstàncies.
- Com sabem que podem confiar en tu? – Va preguntar-li, aleshores la Ginny li va allargar el pergamí que li havia donat en Lucius.
- En Lucius me l'ha donat per tu, Cissa. – La Narcissa va fer un petit crit. – Diu que el podràs desvelar amb la clau que fèieu servir a Hogwarts.
Aleshores la Narcissa va murmurar una petita frase mentre en Draco i la Ginny se la miraven, es va posar a llegir la nota d'en Lucius en veu baixa.
Estimada Cissa:
Sóc jo, en Lucius, l'Orde Del Fènix (un grup de gent en contra de
Voldemort) m'ha rescatat d'Azkaban després de comprovar que
portava més de vint anys sota un Imperius, em sap greu tot el que
ha passat durant aquest temps i que hagueu hagut d'acabar així, la
Ginebra us traurà d'aquí, té els poders de màgia antiga, com en
Draco, i porta un pergamí amb l'encanteri per alliberar els poders
d'en Draco ja que ella sola no us podrà fer orbitar a tots dos i
necessitarà una mica d'ajuda per part d'ell, feu el que us demani
sisplau, tinc moltes ganes d'abraçar-vos i aquesta és l'oportunitat.
T'estimo,
Lucius.
Després de llegir la carta, la Narcissa tenia els ulls plorosos i en Draco es va girar cap a la Ginny mirant-la amb odi.
- QUÈ LI HAS FET A LA MEVA MARE?
- Draco! No cridis, és una carta del teu pare. Ella diu la veritat, ens ha vingut a rescatar, però abans he d'explicar-te una cosa. – Va fer una pausa i el noi se la va mirar impacient. – Tu de petit tenies poders de màgia antiga, però jo vaig agafar por i vaig fer una poció per a treure-te'ls, però no te'ls vaig treure sinó que es van quedar lligats, hi ha un encanteri per a alliberar-los de nou, si el dic podràs orbitar fora d'aquí amb l'ajut de la Ginebra i estarem salvats.
En Draco es va quedar sense saber què dir, anava mirant la Ginny i la Narcissa alternativament i després va deixar de mirar-les i va començar a negar amb el cap.
- Menteix! Jo no he tingut mai poders d'aquests estranys! No llegeixis res mama, encara em mataries. – Va dir amb desconfiança.
- Draco, jo no sé si us podré treure als dos de cop... – Va dir la Ginny.
- I qui t'ha dit que vull que em treguis?
Aleshores la Ginny va treure una de les noves fabricacions dels bessons Weasley i les va llençar al terra, eren dues còpies d'en Draco i la Narcissa però estaven morts.
- D'aquesta manera els Cavallers De La Mort es pensaran que us hem matat, ja no us perseguiran mai més. – Va dir mirant en Draco, que s'havia quedat gelat.
- Ginebra, em pots donar el pergamí amb el conjur per alliberar els poders d'en Draco? – Va dir-li la Narcissa.
- Aquí tens. – Va dir ella mentre en Draco mirava per la porta de l'habitació.
- No hi ha temps! Vénen cap aquí! Treu-nos d'aquí Weasley! – Va exclamar el noi desesperat.
- No... no puc, no he orbitat mai dues persones amb mi i només fa mig dia que tinc els poders...
- Ginebra, confiem en tu, tots confien en tu, saben que ho pots fer. – Va dir la Narcissa dolçament.
- Molt bé, abans heu de saber que el quarter de l'Orde Del Fènix es troba al número 12 de la Plaça Grimmauld de Londres. – Va dir xiuxiuejant procurant que la sentissin i l'entenguessin.
Aleshores la Ginny va agafar la mà d'en Draco i la de la Narcissa i es va concentrar per orbitar, al cap de poc els tres van aparèixer al quarter de l'Orde on tots els esperaven.
- Cissa! Draco! – Va exclamar en Lucius. – Com és que heu trigat tant?
Però no van tenir temps de contestar-li perquè la Ginny, esgotada per l'esforç que acabava de fer, es va desplomar, hauria caigut a terra si no hagués sigut per que en Draco la va agafar en braços i la va aguantar a coll, de seguida la van dur a una habitació on pogués descansar de tot el que havia passat aquell matí.
En Draco estava realment impressionat davant la gent que veia i que l'havien rescatat, es va asseure al costat del llit on estava la Ginny encara sense creure's que l'havia tret d'aquell lloc "Si no hagués dubtat tant d'ella hauríem tingut temps a alliberar els meus poders i ara no estaria tan esgotada..." pensava. Mentrestant, la Narcissa, abraçada al seu marit, explicava el que havia passat des que la Ginny havia orbitat dins l'habitació on es trobaven atrapats.
Al cap d'una estona, la Ginny es va despertar i el primer que va veure van ser uns ulls grisos que la miraven amb admiració i preocupació, es va preguntar de qui devien ser aquells ulls (N.A.: Jo ja sé de qui són!), només els recordava vagament, si més no, la van tranquil·litzar i va somriure.
- Com et trobes? – Va preguntar-li en Draco. "Són d'en Draco Malfoy? Oh per Merlí!" Va pensar la noia.
- Mmm, bé, què m'ha passat?
- Quan hem arribat aquí estaves tan esgotada que t'has desmaiat i t'hem dut aquí per a que descanssessis.
- Ah...
- Ginny! – El crit de la seva mare va sobresaltar tothom. – Per fi et despertes!
- Com estàs bonica? – Va preguntar-li en Lucius. Ella li va fer un somriure i va assentir per dir-li que estava bé. – T'he d'agrair tot el que has fet per nosaltres, de debò, no saps el que has fet. – Va dir-li abraçant-la.
- Sí, sí, molt bé, molts agraïments i tot el que vulgueu però és hora de dinar! – Va dir l'Hermione.
- Què heu fet per dinar? – Va preguntar-li la Ginny.
- Hem demanat unes pizzes. – Va dir en Ron.
- Com ho heu fet per a que les duguin aquí? – Va preguntar en Remus.
- Oh, les hem anat a buscar a la pizzeria mateix a l'hora que ens han dit. – Va explicar la Luna.
- Ara només falta escalfar-les una mica. – Va dir en Neville.
- Bé doncs anem a menjar, les batalles em fan agafar gana! – Va dir en Charlie.
Tots van anar cap al menjador parlant alegrement i procurant que els Malfoy no es sentissin fora de lloc i es trobessin integrats a les converses que tenien.
Després de dinar la Ginny, els Malfoy i la Fleur van anar a una habitació amb la Tonks i en Remus. Allà en Remus els va explicar com en Harry havia dit el que havia passat a la torre d'astronomia aquell dia i havien descobert que, en realitat, els Malfoy no eren seguidors de Voldemort, després, la Fleur va explicar a la Narcissa i a en Draco el pla que havien efectuat per tal de tenir-los protegits sense que haguessin d'estar tancats a cap lloc i tots hi van estar d'acord.
- Hi ha una cosa, – Va dir la Tonks. – hauríeu d'escollir noms i cognom, evidentment no us podeu dir Narcissa, Lucius i Draco Malfoy.
- Tens raó. – Va dir la Narcissa. – Doncs a mi m'agradaria dir-me Nicole.
- Jo Louis. – Va dir en Lucius.
- Jejeje... – Va riure la Ginny, i tots se la van mirar estranyats. – Heu escollit noms que comencen per la mateixa lletra que el vostre nom real.
- Aleshores jo em diré Mark. – Va dir en Draco. La Ginny va deixar de riure de cop i el va mirar fastiguejada, ell li va somriure. – És broma, em diré Daniel.
- Danny, molt maco. – Va dir la pèlroja.
- I el cognom? – Va demanar en Remus.
- Que vos sembla si de coggom vos poseu Michel? – Va proposar la Fleur.
- Sí, de fet se suposa que venim de família francesa encara que siguem australians. – Va dir en Lucius.
- Molt bé, llavors sou la Nicole, en Louis i en Daniel Michel. – Va dir la Tonks tancant l'assumpte. – Demà farem alguna cosa amb els cabells, què us sembla una poció per al cabell negre?
Tothom va assentir i la Tonks va marxar de l'habitació per preparar-les quan abans millor, aleshores en Remus també va marxar i va deixar la família Malfoy-Michel amb la Ginny.
- Draco, et sembla bé que ara alliberi els teus poders? – Va preguntar la Narcissa.
- Sí. – Va contestar ell, després va mirar la Ginny. – No em farà mal oi?
- No, només et sentiràs una mica marejat al principi, però se't passarà de seguida, no et preocupis.
- Molt bé, doncs mama, pots fer-ho.
- Aquí tens el conjur Cissa. – Va dir en Lucius.
Que el que va ser robat fa anys sigui recobrat
Molt temps ha passat i l'hora ha arribat
Tot es troba preparat, és el moment adequat
Torna els poders a aquest bruixot, que la consciència ha recuperat
En Draco va reaccionar com la Ginny, es va asseure en un dels llits i al cap d'una mica ja estava normal.
- Ara crec que el que hauríeu de fer és anar a les golfes tots dos, amb els mòbils, i entrenar tots els vostres poders. – Va dir-los en Lucius.
Els dos nois van assentir i van anar cap a dalt de tot de la casa, pel camí es van trobar els altres que es van decidir a acompanyar-los per veure els seus nous poders en acció i per poder parlar una estona, en cert moment, en Harry va apartar en Draco de la resta per parlar amb ell.
- Mmm, Malfoy...
- Abans que diguis res. – El ros es va dirigir a tots els de l'habitació. – Em sap molt greu tot el que us he fet durant aquests anys, però em veia obligat a actuar d'aquesta manera i jo no sabia que el meu pare estava sota un Imperius, si no hauria intentat fer alguna cosa per a desfer el malefici.
- No passa res Draco, entenem el que passava. – Va dir l'Hermione mentre en Neville i la Luna assentien.
- És veritat, ho entenem, per cert, et podem dir Draco no? – Va dir-li en Ron, la Ginny es va quedar callada.
- I tant! – Va dir en Draco. – Tot i que d'aquí poc la meva nova identitat serà la de Daniel Michel.
- O Danny. – Va dir la Ginny.
Llavors en Draco es va tornar a girar cap en Harry i va continuar parlant amb ell:
- Et puc dir Harry?
- Eh, sí, sí que pots.
- Entesos, et volia donar les gràcies per haver confiat en que era realment bo, si no arriba a ser per tu, en uns quants dies hauria mort...
- Oh, no es mereixen, és simplement que jo era allà quan va passar lo d'en Dumbledore i ho vaig poder veure tot i em va assetjar el dubte.
- Gràcies per fer cas del dubte.
- De res, el que et volia dir és que demà és el meu aniversari i el d'en Neville i hem muntat una festa només de nois a part de la que ja farem a la casa, i era per si hi volies venir i, a més, dir-te que una setmana després tindrem examen d'aparetre i que si hi vols anar en Remus t'hi inscriurà.
- Oh, i tant que m'agradaria, bé m'agradarien, les dues coses. – Va dir el noi amb un somriure.
- Molt bé doncs ja t'avisarem quan anem a la festa, i també dels horaris de pràctica d'aparetre.
- Genial! Escolta, ara es considera que som... amics?
- Doncs sí, bé, si tu vols és clar, per la meva part el passat queda oblidat, a vegades s'ha de donar una segona oportunitat, no creus?
- Gràcies, i és clar que vull que siguem amics. – Va acabar en Draco amb un somriure.
Un cop acabada la conversa, els dos nois van anar amb la resta i van passar la tarda parlant fins l'hora de sopar. Quan baixaven les escales, en Draco va agafar el braç de la Ginny i, abans que aquesta pogués reaccionar va orbitar de nou cap a les golfes.
- Què fas Draco? – Va dir-li ella un cop la va deixar anar.
- He de parlar amb tu en privat i és l'únic que se m'ha passat pel cap.
- Què m'has de dir?
- Et vull demanar perdó.
- Ja ho has fet abans i t'hem dit que no passa res.
- No, tu no has dit res.
- És veritat, no he dit res, però pensava que després del que he fet ja entendries que no et guardo cap mena de rancor.
- No hi havia pensat... Però també hi ha una altra cosa, t'he de demanar perdó pel meu comportament quan vas venir a rescatar-nos a la meva mare i a mi... – La Ginny es va quedar callada, allò sí que l'havia molestat. – Veus? Sabia que hi havia alguna cosa que et molestava!
- Sí, és veritat, no vas confiar amb mi.
- I de debò que em sap molt greu, no saps com em vaig preocupar quan estaves estirada després d'haver-te desmaiat, no parava de pensar que si m'hagués alliberat els poders no hauries d'haver fet tant d'esforç.
- Ara ja està, et perdono, i de fet jo hagués fet el mateix, si no fos pel convenciment d'en Harry quan explicava lo del dia de la mort d'en Dumbledore no hauria confiat que eres bo...
- ¿Estaves sortint amb ell oi?
- Sí, sortíem però ho vam deixar, tots dos ens vam adonar que ens estimem com a germans.
- Ginny, per mi és molt important que no estiguis enfadada amb mi, per poc que ens coneixem, valoro l'amistat que podem arribar a tenir. "O alguna cosa més, però en què penso?"
- No et preocupis Draco, amics? – Va dir ella allargant-li la mà.
- Ets la meva primera amiga.
- Com? Però si tu a Slytherin tenies molts amics!
- No, no eren amics, simplement anaven amb mi per influències, però no tenia confiança amb cap d'ells, i espero que amb tu sí que en pugui tenir.
- Bé, amb mi i amb tots els altres, suposo que també els consideres amics, no?
- Sí, i tant que sí, però em faltaves tu...
- Ja t'he dit que... – Va començar ella, però en Draco la va interrompre fent-li un petit petó, la Ginny se'n va apartar ràpidament i es va posar la mà a la boca. – Què vol dir això? Què has...
- Ho sento... de debò, m'he deixat portar per un impuls, no m'ho tinguis en compte sisplau, et juro que no pretenia molestar-te, ha sigut un error... – Va dir ell. "Si no s'hagués apartat hauria sigut molt més que un impuls" va pensar.
En Draco la va abraçar, després, la Ginny va fer un somriure i va orbitar cap al menjador, un cop allà es van asseure i van sentir alguns murmuris sobre fer mirotis amb els nous poders, que van ignorar, i es van posar a sopar tranquil·lament. Quan van acabar de sopar, van estar jugant una estona al Burro Explosiu i als Escacs Màgics fins que la son els feia tancar els ulls i la Molly i la Narcissa els van fer anar a dormir.
- Ja heu aprofitat prou que han acabat les classes! – Va dir-los la Molly intentant ser severa però somrient.
- Sí, comença a ser hora de dormir, que teniu dos dies de festa però tampoc falta tant per l'examen d'aparetre i pel casament. – Va afegir la Narcissa.
Tots set van pujar cap a les habitacions badallant i pensant en la festa d'aniversari d'en Harry i en Neville de l'endemà, ningú els havia volgut dir el que hi havia preparat i ja tenien ganes de veure-ho tot.
Ua ha agradat? Deixeu reviews sisplau!