Bones! He tornat! Abans de contastar-los, vull agrair els reviews a la Buffy i la Valeria, MOLTES GRÀCIES NOIES! Bé, i dir que espero que algú més em deixi reivews! Que sé que ho llegeix més gent ¬¬
Bé, vaig a respondre reviews:
Buffy i Valeria (Capítol 1) : mmm, no té el cabell tenyit, no és com jo xD I ja has vist més endavant que passa a ser moreno (en el cas dels tius també és intel·ligència artificial?) I, dic que és bo perquè pot ser-ho, en el sisè llibre es veu el que en Harry li explica a en Remus. I jo no he fet que en Harry talli amb la Ginny, en el sisè llibre ja han tallat (que per mi millor, no m'agrada la parella jejej) salutacions desmemoriada i ghoul!
Buffy i Valeria (Capítol 2) : al número 12 de la Plaça Grimmauld de Londres hi ha la mansió Black, que s'usa com a quarter general de l'Orde del fènix. Tranquil·la ningú farà res perquè hagis trancat la teva religió, pots continuar llegint sense perill jeje
Buffy i Valeria (Capítol 4) : un esport de risc fer que en Lucius Malfoy sigui bo? Que va... Els Imperius són molt poderosos, i més si els fa en Voldemort. Ah, si vull fer un esport d'aventura faré ponting jeje
Buffy i Valeria (Capítol 5) : jo sempre bec aigua, ja ho saps xD el gas no m'agrada i no acostumo a beure sucs, si vols un dia provem el licor aquell anisat negre tinta, però quan ho begui no escriuré fic, tranquila, sino no seria coherent, en aquest fic, al diàleg és coherent, al cap i a la fi en Lucius és bo jejeje i si, sempre és sucre. I per ara en Harry no és capaç de fer un Imperius gaire poderós, a part, és dels bons i això és imperdonable, només ho farà en defensa pròpia i tal... I com pots dir que el meu Draco és un pervertit! No no no. I ja sé que els mòbils no tallen l'assumpte, ho tinc prou comprovat jejeje... El cas de Palpatine i Valeria és un cas apart, evidentment i si has vist Paycheck (em va agradar jeje) diu que s'ha de creure en les segones oportunitats xD Ah, i el petó era necessari, sino encara s'em queixarien que no hi ha res de G-D jeje
Buffy i Valeria (Capítol 6) : només la part de les escales sembla embrujadas? hi ha més hi ha més xD I si que pdoen ser ammics... jo vull que siguin amics... snif, snif... ara m'enfado i no respiro (durant10 segons!) No caldrà que en Harryajudi a en Draco, tranquil·la jeje, la cosa surt sense ajuts d'aquests. Noem cremeu el llit, que ens el cobren a final de curs! Siii, el dibuix era d'alló, però no em va quedar gens bé... I siii, vodka amb Sunny! Està boníssim, però pels altres pot sonar estrany... Per qui ho llegeixi, TASTEU-LO! El fetge destrossat amb 3 cubates per nit? no crec no? La Ginny ha begut el mateix que en Draco. I això de en qué piensan las mujeres... doncs no ho he agafat d'allà, només he fet que tinguin el poder aquest de llegir la ment, el que passa és que en Draco va tant pet que no se n'adona jejeje. La Ginny i l'Snape? NOOO! Encara no m'he decidit sobre si l'Sape serà bo o no... però no es liaran, ja li buscaré una altra parella al teu amor Valeria, vols que es digui com tu? Això són coses necessàries, els altres Cavallers de la Mort no poden saber que està sota un Imperius ja que sino perdria molta credibilitat, pensa que els Malfoy tenen molta influència en la societat. Ja estic actualitzant jeje. Ja he tornat al búnquer freaky!
Buffy i Valeria (Capítol 3) : m'ha agradat molt el comentari, gràcies per defensar tot això i tal xD
Bé, ara el capítol. Gaudiu i poseu reviews! I GAUDIU DEL CONCERT!
DESPRÉS DEL DIA D...
Disclaimer: el que reconeixeu no és meu, ja ho sabeu, és o de la rowilng, o de la warner, o de les embrujadas o nose... el que no detecteu m'ho he inventat.
CAPÍTOL 7 Concert I Sorpreses De L'Endemà
La colla estava ballant a la pista quan la Luna i en Neville van mirar el rellotge i es van quedar molt sorpresos "Sí que havia passat ràpid el temps!", es van posar a avisar els altres amb pressa.
- Gin! – Va cridar la Luna.
- Què?
- El concert, és a punt de començar!
- Ostres, ràpid hem d'anar davant de tot. – Va dir ella estirant el braç d'en Darco cap a l'escenari.
- Per què vols anar davant? – Va preguntar-li ell.
- Es veu millor el concert.
- Prefereixes veure el concert a veure'm a mi? – Va preguntar-li fent-li un altre petó.
- Mmm, una mica de tot...
Al cap d'una estona el concert va començar amb la nova cançó del grup, Have A Nice Day, tot el públic vibrava amb la música i així va continuar amb les següents cançons. En cert moment, el cantant del grup va dir que faria pujar un noi i una noia a cantar una cançó, You Had Me From Hello, "La meva preferida" va pensar la Ginny.
- Nosaltres pujarem Ginebra. – Va dir-li en Draco agafant-li la mà i aixecant-la.
- Nosaltres? Però, però, no...
- Sí, jo ho aconseguiré per tu.
- No, no vull.
- Has dit que és la teva cançó preferida, així que la cantarem nosaltres.
- Què, jo no ho he dit, ho he pen...
No va poder acabar la frase perquè un dels guardes de seguretat del concert li estava agafant la mà per fer-la pujar a l'escenari amb en Draco i els van donar un parell de micròfons. Al cap d'una estona la música va començar a sonar:
At the mirror you fix your hairDavant el mirall t'arregles el cabell
And put your make up onI et maquilles la cara
You're insecure abaout the clothes to wearDubtes sobre quina roba posar-te
I can't see nothing wrongNo veig res malament
To me you look so beautifulPer mi ets preciosa
When you can't make up your mindQuan et mostres tal com ets
It's half past eight, it's getting lateSón les vuit i mitja, s'està fent tard
It's ok take your timeD'acord, pren-te el teu temps
Standing here my hands in my pocketsAquí amb les mans a les butxaques
Like I have a thousand timesCom he fet tantes vegades
Thinking back it took one breathFaig memòria només un sospir
One word to change my lifeUna paraula per canviar-me la vida
The first time I saw youEl primer cop que et vaig veure
It felt like coming homeVa ser com tornar a casa
If I never told youSi mai t'ho he dit
I just want you to knowNomés vull que sàpigues
You had me from HelloQue sóc teu des del primer Hola
When we walk into a crowded roomQuan entrem en una habitació plena
It's like we're all aloneSembla com si estem tots sols
Everybody tries to kidnap your attentionTothom intenta cridar la teva atenció
You just smile, and steal the showTu somrius, i evites l'espectacle
You come to me and take my handVens cap a mi i m'agafes de la mà
We start dancin' slowComencem a ballar agafats
You put your lips up to my earAcostes els llavis a la meva orella
And whisper way down lowI sospires silenciosament
From the first time I saw youDes del primer cop que et vaig veure
It felt like coming homeVa ser com tornar a casa
If I never told youSi mai t'ho he dit
I just want you to knowNomés vull que sàpigues
You had me from HelloQue sóc teu des del primer Hola
And when you're laying down beside meI quan estàs estirada al meu costat
I feel your heartbeat to remind me...Sento el teu cor recordant-me
The first time I saw youEl primer cop que et vaig veure
It felt like coming homeVa ser com tornar a casa
If I neve told youSi mai t'ho he dit
I just want you to knowNomés vull que sàpigues
You had me from HelloQue sóc teu des del primer Hola
From HelloDes del primer Hola
From HelloDes del primer Hola
Van acabar de cantar abraçats i amb les cares molt a prop, a en Draco tan sols li va caldre un petit apropament més per donar-li un petó ben tendre a la Ginny, que va respondre igual de suaument, mentre que tothom els aplaudia i els bessons els estaven gravant i fotografiant.
Quan va acabar el concert, els membres del grup els van signar uns quants autògrafs i van felicitar en Draco i la Ginny per la seva actuació. Un cop van haver acabat van sortir fora i, en un carreró, van orbitar cap a casa i es van posar a dormir ben cansats.
- BON DIA! – Va cridar en Fred ben fort acompanyat del soroll de trompetes a l'habitació de les noies, al mateix temps que en George ho feia a la dels nois.
- Fred! No cridis tant! – Es va queixar l'Hermione.
- Amb ressaca? – Va preguntar ell rient.
- No, només és que tenim son. – Va dir la Luna des de sota les mantes.
- Doncs ara us toca aixecar-vos, que no aguanteu res, jo vaig fer el mateix que vosa... – No va poder acabar perquè un coixí encantat per la Ginny li va anar a la cara. – Ginny!
- T'han dit que no cridessis tant, coi!
- Val val, ja callo, però tu i jo hem de parlar. – Va dir mirant-la i aixecant les celles, després va mirar l'Hermione i la Luna. - I amb vosaltres dues també hi volem parlar jo i en George, després tindrem una xerrada jeje. – Aleshores va desaparèixer deixant a les noies ben vermelles.
- George! M'has espantat! – Va dir en Harry després de sentir el noi i de fer un bot al llit.
- És que ja és tard home!
- No cridis però. – Va dir-li en Neville.
- Tothom està despert, per tant es pot CRIDAR!
- Si ho tornes a fer orbito a les golfes. – Va dir en Draco més per ell mateix que pel pèlroig.
- No! Que hem de parlar! Tots quatre heu de parlar amb mi i en Fred! Cap de vosaltres se'n salvarà.
- Primer he de menjar, tinc molta gana. – Va dir en Ron aixecant-se del llit i agafant-se la panxa.
Al cap d'una estona tots set eren a la cuina esmorzant, amb la Molly remugant sobre si era gairebé hora de dinar, de tant en tant nois i noies s'anaven fent miradetes però no s'atrevien a dir-se res, en Harry se'ls mirava divertit. Quan van acabar d'esmorzar els nois van anar a practicar una mica allò d'aparetre ja que els quedava menys d'una setmana per a l'examen i les noies van anar al jardí posterior de la casa a descansar una estona parant el sol.
- Uii, has vist Fred?
- Sí, George, tres noies soles i llestes per tenir una conversa!
- De què voleu parlar? – Va dir-los la Ginny.
- Tu ets l'última Ginny. – Va dir en Fred.
- Reservem el millor pel final. – Va continuar en George.
- I qui és primer? – Va preguntar la Luna desitjant no ser ella.
- L'Hermione clar! – Van dir els dos nois. La noia es va posar vermella però no va deixar de mirar-los.
- Què voleu dir-me? – Va preguntar.
- Ja esteu sortint formalment amb en Ron? – Va preguntar-li en Fred.
- Què?
- Ja ho has sentit, t'ha demanat per sortir? – Va dir aquest cop en George.
- Doncs no, no m'ha demanat per sortir, si no ara estaria amb ell, no creieu?
- Potser sí, però mai se sap...estan practicant – Va dir en George.
- I tu vols sortir amb ell o només et vas enrotllar perquè sí? – Va dir en Fred.
- Doncs... la veritat és que m'agrada... però jo a ell no.
- Què que no? I tant que li agrades! – Va dir la Luna.
- Ara et toca a tu Luna. – Va dir en Fred amb un somriure.
- El mateix que a l'Hermione, esteu sortint amb en Neville? – Va dir en George.
- No, no estem sortint, i sí, sí que m'agradaria però jo no m'atreveixo a demanar-li, i em fa por que ell sigui massa tímid per a fer-ho...
- Ja parlarem amb ell. – Van dir els bessons alhora.
- Però no us passeu amb el que li dieu o encara agafarà més por. – Va dir la Ginny.
- Sí, el conec i heu d'anar amb delicadesa. – Va dir l'Hermione.
- Que dubteu de les nostres possibilitats? – Va preguntar en Fred.
- No ho heu de fer. Et toca Ginny. – Va dir en George.
- Molt bé, em toca, què passa?
- Què et portes amb en Draco?
- Res, i ara es diu Danny.
- Com que res? I llavors què fèieu ahir amb en Danny?
- Ens vam enrotllar.
- I això per què?
- Doncs suposo que perquè els dos teníem ganes de passar-ho bé...
- Estàs segura del que dius?
- ...sí
- No ho has dit gaire convençuda.
- Bé, és que des que és aquí s'ha comportat molt bé amb mi, i potser sí que m'està començant a agradar...
- VEUS! Ho sabíem! Però et tanques massa, li faràs pensar que no vols res, has de ser més oberta.
- Ja ho veurem...
- Com que ja ho veurem? Gin, germaneta, si no et llences mai sortiràs amb ningú...
- Ja he sortit amb algú.
- Quants anys vas estar penjada d'en Harry abans no et va demanar per sortir?
- ...
- No voldràs que et torni a passar no?
- No...
- Doncs llença't-hi. I vosaltres dues també us podríeu llençar amb en Ron i en Neville, que no ho hem de fer sempre els nois eh! – Van acabar els bessons amb un somriure, es van aixecar i van deixar a les tres noies soles, cadascuna endinsada en els seus pensaments.
"Que em llenci, que em llenci, i si no li agrado què? I si només va ser cosa del pet que portava? Encara que ja m'hagués fet un petó un dia... va dir que havia sigut només un impuls, el que ha passat fins ara no vol dir res, no em puc llençar si no veig cap on vaig. Això sí, quins petons que dóna... si no em llenço no tindré més petons d'aquests... aiii, no sé què fer..."
- Jo no m'atreveixo a dir-li a en Ron si vol sortir amb mi...
- Doncs jo amb en Neville em sembla que sí que ho faré, però no de cop que encara s'espantaria...
- Noies, i si entrem dins i anem a practicar, ja ens queda poc i si ens volem registrar ho hem de fer abans que acabi aquesta setmana...
- Tens raó Ginny, anem a buscar la Tonks. – Va dir la Luna.
- Millor després de dinar noies, que ja és l'hora. – Va dir l'Hermione ensumant l'olor de la cuina. – Mmm, oloro salsa roquefort!
- Tots sentim l'olor Hermione. – Va dir en Draco-Danny entrant al vestíbul on hi havia les noies. – Hola Luna, hola Ginny.
- Hola! – Va dir la Luna.
- Hola. – Va dir la Ginny. – Hola Harry, Ron i Neville, com us van les classes d'aparetre als quatre?
- Molt bé! Estem segurs que tots aprovarem l'examen. – Va dir en Harry.
- En Draco sempre podrà orbitar sino, oi? – Va dir la Luna.
- Luna, que ara es diu Danny! – Va cridar la Molly. – Ens hi hem d'acostumar o encara els descobriran!
- Entesos, entesos, Dan.
Tots van entrar a dinar, gairebé tota l'Orde era allà, l'Arthur Weasley estava parlant amb en Louis Michel sobre la Conselleria d'Afers Màgics:
- Demà tindré els vostres passaports anglesos, conforme que us heu traslladat a viure aquí de manera indefinida.
- Oh! Que bé! Llavors podrem començar a buscar alguna feina...
- No us cal feina, encara teniu la fortuna Malfoy oi?
- Sí, però és per no aixecar sospites.
- Bé, sempre es pot dir que vau acumular una gran fortuna a Austràlia.
- Sí... també, però m'agradaria fer alguna cosa més a part d'ajudar l'Orde.
- La plaça d'en Lucius Malfoy a la Conselleria segueix buida...
- Si? Però vols dir que...
- Et puc fer una recomanació, no crec que el Conseller hi posi cap problema, de fet cada vegada menys gent vol formar-ne part.
- Bé... moltes gràcies doncs...
- Així, demà vens a la Conselleria?
- Sí, sí, d'acord.
Després de dinar les noies es van afanyar a agafar la Tonks i a endur-se-la a una de les aules.
- Tonks, volem acabar de perfeccionar les nostres transformacions. – Va dir la Ginny.
- Sí, ens vas dir que ho havíem de registrar abans d'aquesta setmana. – Va continuar la Luna.
- No ens falta gaire oi? – Li va preguntar l'Hermione.
- Tranquil·les noies, no tan de pressa, abans de registrar-vos vull que us vegi la McGonagall i en doni el seu vist-i-plau, llavors anirem a la Conselleria a fer el registre.
- Oh, i quan vindrà? – Va preguntar la Luna.
- Ara la crido. – Va dir la Tonks conjurant el seu patronus.
- Espero que no estigui gaire lluny... – Va dir la Ginny.
- Pensa que pot aparetre Gin. – Va dir-li l'Hermione.
- Bona tarda noies. – Va dir la Minerva entrant a la sala. – Crec que ja esteu llestes per a que us "examini", m'equivoco?
- No Minerva, pel meu parer estan llestes, però falta la teva aprovació, i si els vols perfeccionar alguna cosa...
- Molt bé, doncs començem per tu Hermione.
- Ho puc fer primer amb vareta?
- Bé, però pensa que et demanaran que ho facis sense vareta.
- Llavors ho faré sense...
L'Hermione es va concentrar i el cos li va començar a canviar, al cap d'uns segons en el seu lloc hi havia un bonic mussol, amb algunes plomes esberlades.
- Ai, no sé per què m'esperava el Mussol, al cap i a la fi era un dels atributs d'Atenea, la deessa de la intel·ligència... i també m'esperava les plomes esberlades... un petit vestigi del teu cabell... però ho podem arreglar amb una mica més de pràctica.
L'Hermione va tornar a la seva forma humana i va somriure.
- Molt bé, continuem per tu Luna.
- Sí senyora. – Va dir la noia avançant una mica.
La noia va fer el mateix que havia fet moments abans la seva companya i es va transformar en una guineu marró, però amb la cua un pèl massa clara.
- Continua havent-hi massa influència per part del cabell... però bé, és el mateix que li passa a l'Hermione, amb algunes pràctiques ho arreglarem. Ara tu Ginny.
La Ginny no es va moure del lloc, se la veia nerviosa, i anava dient que no amb el cap.
- Ginny, què passa?
- Professora... no sé si li agradarà la meva transformaciò...
- Si no la veig no ho sabràs.
- És que... no vull donar-li mals records...
- Té a veure amb l'Albus? – Va preguntar poc a poc la Minerva.
- Sí... – Va dir la Ginny abaixant el cap.
- No et preocupis, cada dia veig coses que me'l recorden, pots estar tranquil·la.
- D'acord.
La noia es va dirigir cap al centre de la sala i ràpidament va fer la seva transformació. Al seu lloc es va veure un fènix de plomes vermelles i grogues, semblava una bola de foc, i era molt semblant a en Fawkes.
- És preciós Ginny, m'agradaria comprovar una cosa si no et fa res... – El fènix la va mirar i va fer un breu assentiment amb el cap. – Et pots provocar les llàgrimes?
Es va quedar una estona quiet i de sobte una llàgrima va brotar dels seus ulls, la Minerva es va fer un petit tall al braç al temps que l'Hermione feia un crit, aleshores va acostar el braç al cap del fènix i la gota va caure sobre la ferida, que es va curar a l'instant, fent una llum blanca. Després, la Ginny va tornar a la seva forma humana impressionada.
- Els teus poders de màgia antiga comprenen el poder de curació Ginny? – Va preguntar la Minerva.
- No, ho sé, no he arribat a provar-ho. – Va dir la noia.
- Prova-ho ara, i mentre ho intentes pensa en el mateix que has pensat quan et provocaves les llàgrimes. – Va dir la professora tornant a fer-se un tall.
La Ginny va acostar la seva mà a la ferida de la McGonagall i la mateixa llum que havien vist anteriorment va sortir de la seva mà en direcció a la ferida, que es va curar amb poc temps. Totes es va quedar impressionades.
- Si vols, podem intentar practicar l'altra característica dels fènixs, per a tenir una transformació perfecta, renéixer de les seves pròpies cendres. – Va dir la professora. – El professor Slughorn ens pot preparar una poció acceleradora per a fer més ràpid el cicle.
- Ho provaré, no em pot passar res no?
- No, tranquil·la, és tan sols una prova rutinària, i essent cendra et pots tornar igualment a la forma humana i quan et tornis a transformar tornaràs a ser un fènix en l'etapa de màxim esplendor. Si us sembla bé, cada tarda practicarem i el dia que els nois tenen l'examen d'aparetre anirem a registrar-vos.
Totes les noies van assentir i van anar cap a la seva habitació a mirar unes quantes revistes i a xerrar molt animades.
Mentrestant, els nois havien estat fent les seves pràctiques d'aparetre, i quan ja estaven una mica cansats havien anat al jardí a descansar i parar el sol.
- Ahá, per fi esteu desocupats! – Van cridar els bessons.
- Què passa? – Va preguntar en Harry.
- No recordeu el que us hem dit aquest matí? – Va dir en Fred.
- Sí, de què ens voleu parlar? – Va preguntar en Neville.
- És evident, del que va passar ahir nit! – Va dir en George amb un somriure.
- Començarem per tu Ron. – Va dir en Fred.
- Jo no vaig fer res...
- Ja ho sabem, només et vas enrotllar amb l'Hermione. – Va dir en George. – El que volem saber és si tens intenció de demanar-li per sortir o només va ser cosa d'ahir.
- Jooo, és que ella no voldrà... – Va dir en Ron posant-se vermell.
- Hem parlat amb les noies abans, l'Hermione pensa el mateix que tu, i li fa vergonya demanar-t'ho ella. – Va dir-li en Fred. – Pel que et recomano que et llencis germanet.
- Ara tu Harry! – Va cridar en George.
- Jo? Ja li vaig demanar per sortir a la Katie.
- Ho sabem, ho sabem. – Va dir en Fred.
- Només et volem advertir que no li facis res. – Va dir en George.
- O no ens fem responsables del que et facin les nostres xicotes. – Va continuar en Fred.
- Pensa que l'Angelina i l'Alícia poden tenir molt mala llet... – Acabà en George.
- Ho tindré en compte. – Va dir en Harry.
- Neville! – van exclamar tots dos.
- Q-Què? – Va dir el noi amb por.
- Li demanaràs per sortir a la Luna?- Va preguntar en George.
- N-No, no m'atreveixo...
- I si ella t'ho demanés? Què li diries? – Li va preguntar en Fred.
- Doncs, suposo que li diria que sí, però em fa vergonya...
- No te n'ha de fer. – Va dir en Fred.
- Ara et toca a tu Danny. – Va dir en George. En Draco els va mirar.
- Què vas fer ahir amb la Ginny? – Va preguntar-li en Fred rient.
- Doncs... no ho recordo gaire... sé que ens vam enrotllar... però no sé què li vaig dir... – Va dir ell preocupat. – Espero no haver fet res que la molestés...
- No hi ha res que l'hagi molestat. – Va dir en Fred.
- Vam gravar algunes de les coses, mira. – Va dir en George.
Al vídeo es veia els dos joves enrotllant-se i ballant, i després la seva actuació al concert, en Draco es va quedar impressionat i els ulls li brillaven.
- Ara ho recordo. – Va dir pensatiu. – Em va dir que algunes coses que havia dit en veritat les pensava i que no havia parlat... és molt estrany...
- Potser us podeu llegir la ment. – Va dir en Harry.
- Però això no és el que estem discutint ara. – Va dir en Fred.
- Sí, volem saber si t'agrada, i si vols sortir amb ella. – Va acabar en George.
- Bé, m'agrada, però no sé si ella voldria...
- La Ginny és tímida, et pot semblar que no vol, però la coneixem i sabem que li agrades. – Va dir-li en George.
- Sí, però ha dit que no sabia si llençar-se. Ho podries fer tu. – Va dir en Fred.
- No ho sé... potser més endavant... de moment ens estem tornant a conèixer...
- Quan més tardeu, més possibilitats tindreu de que sigui massa tard... – Van acabar els bessons aixecant-se i entrant dins la casa.
Al vespre, en Draco va anar a buscar la Ginny a l'habitació de les noies.
- Mmm, que puc parlar amb tu Gin?
- I tant Dan, anem a les golfes?
- Sí, millor. – Va dir en Draco just abans d'orbitar.
- Bé, doncs què volies? – Va dir la Ginny.
- Ahir em vas dir que havia sentit coses que només havies pensat...
- Sí... és veritat...
- Tu creus que ens podem llegir el pensament?
- Potser sí, és un poder de màgia antiga? És que no ho recordo...
- Crec que era un poder dels més poc freqüents...
- Per què no ho provem?
- D'acord, ara pensaré una cosa i a veure si ho sents... – Va dir en Draco. "Saps que en Harry està sortint amb la Katie?"
- Sí? Estan sortint junts? No ho sabia!
- Ho has sentit!
- Uau, ens llegim el pensament! Ara ho provaré jo! – Va dir ella. "Ahir ho vaig passar molt bé"
- Jo també m'ho vaig passar molt bé...
- De veritat?
- Sí, m'atreveixo a dir que mai ho havia passat tan bé.
- Gin, Dan! És hora de sopar! – Es va sentir la Nicole Michel que els cridava.
- Ara baixem mare! – Va cridar en Draco. – Ginny, jo volia dir-te...
- Au va, anem, que es refredarà el sopar... – El va interrompre la Ginny.
Al llarg de la setmana els nois van fer pràctiques intensives d'aparetre, els dos últims dies anant des del Cau a Grimmauld. I les noies van perfeccionar les seves transformacions, totes tenien moltes ganes de ser animàgiques. El dia abans de l'examen tots va anar a dormir amb nervis, l'endemà els despertarien ben aviat i anirien, amb en Remus, en Louis i l'Arthur els nois i amb la Tonks i la Minerva les noies, a la Conselleria a fer els seus respectius exàmens.
Bé, ja ha acabat! Ha sigut més llarg aquest! Espero que us hagi agradat i deixeu reviews!