Hola! He tornat! Ja sé que he trigat molt, però és que ara tinc exàmens i no havia tingu temps de traduïr el capítol al castellà i sempre els vull pujar el mateix dia per a que no hi hagi cap queixa...Ara sóc auna biblioteca de la Universitat amb internet inal·làmbric per actualitzar.Però aquest capítol és més llarg eh! 11 pàgines de word!
Responcreviews:
buffy-es: Bones! Si, ja sé que no ens vam quedar curtes rient xD M'alegra que t'aradés... Quan llegeixis el capítol ja veuràs que les parelles es van definint... I no hauria de ser necessari dir que per ara no desfaré la parella Draco i Ginebra... són molt macos! A més, tu ja saps el seu futur, te l'he explicat, ara només et falta saber com arriben a aquella situació... Una mica com amb La Venganza Del Sith jejejeje. Bé, espero que tagradi el capítol. Ens veiem quan torni al búnker friki!
lauralantahalassa: No sé si lo leerà pero quería agradercerle que se haya retractado de su anterior review al ver que tengo la historia en castellano también, al menos ha demostrado ser comprensiva, no como el mosso o otra gente...
Bé, us deixo amb la història!
DESPRÉS DEL DIA D...
Disclaimer: el que reconeixeu no és meu, ja ho sabeu, és o de la rowilng, o de la warner, o de les embrujadas o nose... el que no detecteu m'ho he inventat.
CAPÍTOL 8 Exàmens, Embolics I Preparatius
La Ginny es va despertar molt aviat, tornava a estar nerviosa, com el dia que havia anat a rescatar en Draco i la Narcissa... Es va asseure al llit i va mirar les seves companyes que encara dormien, s'estava avorrint, pel que va decidir anar a practicar un últim cop la seva transformació. Es va aixecar i va anar a les golfes. Era el seu lloc preferit de Grimmauld. Quan va entrar va sentir una fressa de caixes que queien al terra.
- Qui hi ha?
- Au! Hola Gin!
- Bon dia Dan, què fas?
- No podia dormir, i he vingut a practicar abans de l'examen d'aparetre d'avui.
- Està bé.
- I tu? Què fas desperta tan aviat?
- Tampoc podia dormir.
- Ah...
- L'altre dia vaig descobrir un nou poder, no t'ho havia pogut dir encara.
- Un altre? Quin?
- Un poder curatiu, mira. – Va dir fent-li un tall a la mà.
- Ai! M'has fet mal!
- Ho sento, però és que sinó no puc. – Va dir ella posant la mà sobre la ferida i fent que aquesta es curés. – Has vist?
- Ostres! És fantàstic!
- Ho vols provar tu?
- Mmmm, i si no em surt? Tinc entès que una persona no es pot autocurar...
- És veritat, però crec que podràs. – Va dir ella amb un somriure.
- I si anem a mirar si hi ha algú a baix? Així si jo no me'n surto...
- Però segur que te'n sortiràs.
- És per estar més segur.
- Entesos... si hi insisteixes...
Van anar cap a baix i es van trobar que els altres ja hi eren esmorzant.
- Mare, em deixes provar un nou poder amb la Ginny?
- Sí, és clar, per què m'ho preguntes Danny?
- Per què necessito la teva col·laboració.
- Com?
- T'has de fer una ferida.
- Daniel! No li pots demanar a ta mare que es faci mal!
- Però pare...
- És per provar el poder de curació, i diu que no el vol provar amb mi perquè jo no em puc curar a mi mateixa. – Va dir la Ginny.
- Ja em faig mal jo. – Va dir en Harry clavant-se un ganivet. – Aiiix, espero que quan estigui curat no faci gens de mal...
- Va Danny, ara posa la mà sobre la ferida i pensa que la pots curar, o intenta provocar-te les llàgrimes, jo el primer cop ho vaig fer així...
- Plorant? Per què vas plorar? – Va preguntar-li en Daniel mirant-la de manera estranya.
- Em pots curar ja sisplau?
- Ah, sí... – La ferida d'en Harry va desaparèixer i el noi va fer més bona cara.
- Gràcies.
- Em semblen fantàstiques les demostracions dels vostres poders nens, però heu d'esmorzar ara mateix o no arribareu a temps per l'examen d'aparetre. – Va dir la Molly.
- Vosaltres també veniu? – Va preguntar en Ron a les noies.
- Sí, venim a veure com us va, a donar-vos ànims. – Li va dir l'Hermione.
- La Katie no vé?
- No Harry, té feina, recordes?
- Nens! És hora. – Va cridar l'Arthur des de l'entrada. – El portarreu ens espera.
Van anar cap allà i es van agafar a un tros d'abric despedaçat, al cap d'un moment i la corresponent sensació de voltes es trobaven al vestíbul de la Conselleria, on una vitrina els demanava els noms i el que havien anat a fer. Les noies es van apartar amb la Minerva i la Tonks mentre els nois deien el que els tocava.
- Arthur Weasley, vinc a treballar.
- Louis Michel, també vinc a treballar.
- Ron Weasley, vinc a fer un examen d'aparetre.
- Neville Longbottom, també vinc a fer l'examen.
- Harry Potter, examen d'aparetre.
- Daniel Michel, també l'examen.
- Remus Llopin, acompanyo els que fan l'examen.
Quan els nois van haver acabat, van mirar les noies interrogativament, però elles estaven fent un té i els van fer senyals per a que comencessin a anar cap a l'examen. Després van anar a identificar-se.
- Tonks, vinc a treballar.
- No hi ha ningú amb el nom Tonks. – Va dir la màquina.
- Nimphadora Tonks, vinc a treballar. – Va repetir enfadada.
- Hermione Granger, vinc fer un examen d'animàgia.
- Ginebra Weasley, també l'examen d'animàgia.
- Luna Lovegood, també vinc per l'examen.
- Minerva McGonagall, vinc a representar i acompanyar les noies a l'examen.
Van recollir les seves plaques i es van dirigir a la sala d'exàmens, es van posar entre el públic a l'espera que comencés el d'aparetre. Des d'allà veien els que esperaven per l'examen, la majoria eren alumnes de Hogwarts de l'edat dels nois i l'Hermione. Al cap d'una estona, el bruixot que havia fet classes a Hogwarts el curs anterior va posar-se en una tarima.
- Molt bé, us desitjo molta sort a tots per l'examen, a mida que us vagi cridant entreu dins la sala, us poseu al centre i feu la vostra aparició en aquell cubicle de vidre de la meva dreta. – Va dir assenyalant un recinte quadrat. – Comencem, Abbott, Hannah...
La noia va sortir i va fer el que li tocava correctament, a continuació, va anar sortint més gent que havien de fer l'examen, els quatre nois, van complir a la perfecció. Quan l'examinador els va atorgar la llicència, en Draco no va poder evitar aparetre's a les grades al costat de la Ginny.
- Felicitats!
- Gràcies. – Va dir mentre els altre també hi anaven.
- Us podeu quedar aquí, ara ens toca a nosaltres. – Va dir la Luna.
- Què us toca? – Va preguntar en Neville.
- També tenim un examen. – Va dir la Ginny.
- Fins ara! – Va cridar l'Hermione que ja estava a la porta.
- Pel que es veu som les úniques que ens volem registrar. – Va dir la Ginny mirant al seu voltant.
- Pensa que l'animàgia és una cosa molt difícil. – Va dir-li l'Hermione. – És normal que no hi hagi gaire gent.
Una dona que la Ginny va reconèixer del Departament de Transfiguracions, es va acostar a elles i els va indicar que sortissin a la sala d'examen.
- Bé, a mesura que us digui el nom aneu al mig i feu la transformació. Hermione Granger!
La noia va fer la seva transformació en mussol sense ni una ploma esberlada. Mentre l'examinadora feia les seves anotacions.
- Molt bé, Luna Lovegood!
La rossa es va transformar en guineu marró de crin un pèl més clara, però d'un color realista.
- Molt bé, Ginebra Weasley! Espera't! – Va cridar abans que la noia s'avancés. – Porteu poció acceleradora i un ganivet. – La Ginny es va estremir.
Va fer la seva transformació en fènix i l'examinadora s'ho va mirar fascinada. Se li va apropar i es va fer un tall allargant-li el braç, el fènix va deixar anar una llàgrima que, en caure sobre la ferida, la va curar a l'instant. Aleshores li va donar poció acceleradora i el públic va poder veure com el fènix es consumia en flames (causa de molts crits i espants per part dels nois) i al cap d'una mica renaixia de les seves cendres.
- Fascinant! – Va aplaudir l'examinadora. – Uns transformacions fascinants, no en va heu tingut l'ensenyament de la Tonks i la Minerva, a partir d'ara sou animàgiques registrades noies!
Les tres noies es van abraçar i van rebre les felicitacions de tothom. Després de tot, van tornar cap a Grimmauld amb el portarreu on els esperava la resta de gent amb un dinar sorpresa per felicitar-los.
A la tarda, tots van anar al jardí a xerrar.
- Per què no ens havíeu dit que practicàveu les transformacions d'animàgiques?
- Volíem que fos una sorpresa Harry, la Tonks m'ho va proposar a principi d'estiu perquè jo ja tenia la llicència d'aparetre, i li vaig demanar si ho podien fer també la Ginny i la Luna.
- I les vostres transformacions s'adapten a com sou? – Va preguntar en Ron.
- Sí, una mica. – Va dir la Luna.
- Per exemple? – Va insistir en Neville.
- Doncs, l'Hermione és un mussol, que era un dels símbols de la deessa Atenea, la de la intel·ligència, i cap de vosaltres pot negar la gran intel·ligència que té l'Herms. La Ginebra és un fènix, una au mitològica molt poderosa, els seus poders de màgia antiga hi estan molt relacionats, i el color del cabell concorda perfectament amb la fisonomia dels fènixs. I per acabar, la guineu, té astúcia amagada sota una aparença ingènua, i tots sabeu com em preníeu al principi de conèixer-me, sé que el meu sobrenom de Hogwarts és Llunàtica. – Va dir amb un somriure.
- Gin, el primer cop que vas curar va ser com a fènix?
- Sí, per això et vaig dir lo de les llàgrimes...
- Sisplau, estem apgop del casamen i encaga no hem migat els veçtits noies, i és mol impogtan la voçtga apagença i sobgetot per pagt teua Ginebra ja que has d'estag a pgimera fila, peg tan anigem de compges i comenzagem les seçions de belleça. – Va dir la Fleur interrompent la conversa.
- I et podrem ajudar a escollir flors i decoracions? – Va demanar la Luna emocionada.
- Sí, esglar que sí, demà anigem a Pagís, deçpgés a Milà, i deçpgés a Noua Yorg a buçcar el miyor pel caçament. I voçaltres nois anireu amb el meu Bill.
- Sí, Fleur, en Bill ens ho va dir ahir.
- Donç heu d'anag a sopag i a dogmir de segida que venen unç dies molt atgafegats.
La Ginny va fer mala cara però es va aixecar i la resta la van imitar i van anar cap a la cuina on la Molly els esperava amb en Bill, els bessons, l'Angelina, la Katie i l'Alícia i van sopar. Després les sis noies van anar a l'habitació, on s'havien afegit tres llits, a dormir pensant en com voldrien els vestits pel casament que s'apropava. Els nois, en canvi, van pujar a l'habitació, amb dos llits més, pensant en la tortura que els esperava havent d'anar de compres tots els dies amb un grup de dones emocionades.
L'endemà les noies es van aixecar i una per una van passar pel bany a prendre una dutxa ja que els esperava un dia de no parar fins la nit i volien estar ben fresques. Quan van sortir i van anar al vestíbul es van trobar que els nois i en Bill, la Fleur, la Molly, l'Arthur, en Charlie, en Percy, la Penèlope, la Nicole i en Louis ja les esperaven per marxar cap a París.
- Quan agibem enç tgobagem amb ma mage, que se diu Marie, mon page, que se diu Jean Paul i la Gabrielle, la meua gegmana petita.
- Quants anys té ara la Gabrielle? – Va preguntar l'Hermione.
- Deu, és a punt de feg-ne onçe, el cugs que ve anigà a 'Ogwagts pegque els meus pages i ella vindgan a viuge a Anglatega despgés del caçament.
- Espero que la Gabrielle aprengui a parlar millor l'anglès... – Va murmurar la Ginny a en Dannny a l'orella.
- Suposo que siguent més petita sí, jeje...
- Anem? – Va dir en Bill. – Fora ens espera un carruatge.
- Un carruatge? – Va preguntar en Ron.
- Sí, eç que un pogtageu es maça magejadó
- Ah, bé bé...
El carruatge que els esperava era de fusta i, com tos els objectes màgics, per fora semblava molt petit, per a sis persones a molt estirar, però quan van entrar es van trobar amb una gran sala amb taules i algunes coses per picar així com revistes, de preparació de casaments òbviament, que havia portat la Fleur per acabar de mirar les coses durant el viatge. Cadascú es va anar a asseure al lloc que li agradava més. Els nois s'anaven a posar tots junts però la Fleur va agafar la Ginny i en Ron per a que anessin amb ella i els grans. Cosa que no els va fer gaire gràcia.
- Hem de paglag de la goba que pogtageu al caçament com a dama d'honog i padgí, igual que tu Chaglie.
- Però els homes, - Va dir en Ron. – no anirem amb un esmòquing negre?
- Sí, Ron, tu i en Charlie ja podeu marxar. – Va contestar en Bill somrient.
- I jo no n'hauria de parlar quan hi hagués la Gabrielle? – Va preguntar la Ginny.
- La Gabrielle eç poçarà el que li digui jo. – Va dir la Fleur.
- No se l'hauria de deixar donar la seva opiniò?
- No cal pas, ella fagà el que tu i jo li diguem.
- Bé, doncs a mi m'agradaria portar el vestit de color negre.
- Negge! Però com vols pogtag un veçtit negge! Ets la dama d'honog!
- Però a mi m'agrada el color negre, els vestits negres són molt elegants i sofisticats, si vols hi pots posar algun detallet vermell...
- Encaga menys! Negge i vegmell! Sang!
- No cal que sigui vermell sang dona...
- Dexau eçtá, ja paglagem amb la Gabrielle! – Va cridar la Fleur desesperada.
- Molt bé. – Va dir la Ginny amb un somriure. Es va aixecar i va anar amb els altres que s'estaven pixant de riure dels crits que feia la Fleur.
El viatge va durar una hora que es van passar majoritàriament fent mandres. Quan van arribar es van trobar davant una casa colonial immensa amb uns grans jardins. Dues dones, dos homes, una dona més jove i una nena els esperaven somrients. La Fleur va córrer a abraçar-los molt contenta i els va anar presentant a tota la gent. Els que no coneixien eren uns oncles de la Fleur que es deien Virginie la dona, François l'home i Sandrine la dona més jove. La Ginny es va cuidar d'agafar la Gabrielle i endur-se la cap a un lloc una mica apartat.
- Gabrielle, tens alguna idea pel vestit de dama d'honor?
- Doncs he estat mirant algunes revistes i els que més m'agraden són els negres.
- De debó? Que bé!
- Sí, els trobo molt elegants, però a la Fleur no li agradaran...
- Ja, jo li he dit que el volia negre i s'ha enfadat, però si li diem totes dues potser la convencem, no?
- Sí, podria ser que sí.
- Saps que parles molt bé l'anglès?
- Es que he estat fent classes aquest estiu per preparar-me per 'Ogwarts.
- Doncs tret d'alguna cosa molt puntual el parles molt bé.
- Gràcies.
Les dues es van somriure i van tornar amb els altres que ja estaven parlant de les botigues que visitarien primer.
- Hi ha un conjunt de botiges d'alt standing al centge de Pagís. – Deia la Marie Delacour parlant amb la Nicole i la Molly. – El millor que podem fe es anari de seguida, els elfs ja posagan els voçtges equipatjes a les habitaçions.
- Em sembla molt bé, quan abans comencem, més podrem mirar. – Va assentir la Molly.
Van agafar un cotxe, que per dins era com un bus summament còmode, i van anar cap al centre. Quan van arribar, el pare de la Fleur va agafar tots els homes i se'ls va endur cap a una botiga d'esmòquings dient-los que de seguida que haguessin acabat anirien a veure uns restaurants per a escollir alguns menjars del banquet. Fet que va tranquil·litzar els nois, que ja es veien tot el dia voltant botigues de roba i decoració.
Les dones van anar a un edifici enorme que les va deixar fascinades, la Fleur es va posar a parlar amb francès amb la Sandrine i les altres no les entenien...
- Ejem... Fleur... que no entenem el que dieu...
- No et sent Ginebra, deixa'm que li faci quatre crits amb francès. – Va dir la Gabrielle, i a continuació va començar a parlar amb la seva germana gran amb un to que va espantar tothom.
- Vaja, jo que em pensava que el francès era un idioma sempre suau... – Va dir la Luna.
- Normalment ho és, però també té els seus punts ofensius, com tots. – Va contestar la Sandrine.
- Òndia Sandrine, no sabia que parlaves tant bé l'anglès. – Va dir l'Hermione.
- Sí, és que porto des dels cinc anys estudiant-lo amb professors natius, i digue'm Àlex sisplau, no m'agrada Sandrine... – Va contestar ella amb un somriure.
- Entesos. – Va dir l'Hermione.
- Noies, entgem?
- Sí, Fleur, quina botiga és aquesta però? – Va preguntar la Molly.
- No éç una botiga, éç un edifici màgic, i a dins il i ha totes les botiges d'alta coçtura peg dona que ecsisteixen a Pagís. – Va contestar la Marie.
- Uau! – Va exclamar la Nicole.
Van entrar dins l'edifici i es van dirigir a la primera botiga, que era de Roberto Cavalli. Les noies van començar a mirar la roba emocionades. La Ginebra, l'Hermione, la Luna, la Gabrielle, l'Angelina, l'Alícia, la Katie, la Penèlope i l'Àlex van anar directes a la part de vestits curts d'estiu i pantalons texans pensant en combinacions amb botes i cinturons. Però les més grans les van arrossegar a la part de vestits més formals, dient-los que ja tindrien temps d'anar un altre dia a comprar roba informal i que tocava preparar-se per un casament.
- Ginebra! Gabrielle! Migeu quin veçtit!
- Fleur, què vols que semblem amb aquesta roba?
- La Gabrielle té raò, no t'agrada més aquest d'aquí? – Va dir la Ginny ensenyant-li un vestit negre de màniga cisada i estil romà.
- No! No vull veçtits negges peg les dames d'honog!
- Però a nosaltres ens agrada negre!
- Fleur, no ens pots fer vestir amb roba que no ens agradi...
- Éç el meu caçamen!
- Ja canviarà d'opinió Gin, només cal que li diguem que no a tots els vestits que ens ensenyi i li anem ensenyant vestits negges i acabarà cedint. – Va dir-li la Gabrielle amb veu baixa.
- A veure jeje.
La Marie es va comprar un vestit verd clar de faldilla llarga amb cua plisada i escot bastant alt amb una bossa brillant a joc. Per la seva part, la Virginie es va comprar un conjunt de camisa i faldilla roses amb mols volants i un bolset-moneder de color blanc. La Fleur estava impacient per anar a una botiga de vestits de núvia per a que tothom es centrés en ella, pel que, com que la resta no es convencien, van sortir ràpid de la botiga i van anar a una botiga de Dior especialitzada en vestits de núvia.
Es van passar prop d'una hora ensenyant vestits a la Fleur, que no li acabaven de convèncer, finalment, la dependenta va veure que la Fleur demanava un vestit que no tenien i li va dir que l'endemà el dissenyador seria a la botiga i si hi anava li dissenyaria i li prendria mides per al vestit i el tindria en poc temps i just a mida. Pel que la Fleur es va posar contentíssima i va declarar que l'endemà mateix tornarien i que li digués al senyor Galliano (el dissenyador de Dior) que l'esperés.
A continuació, van anar a una botiga de Louis Vuitton on la Ginny i la Gabrielle es van decidir a ensenyar tots els vestits negres que van trobar a la Fleur, que no parava de negar's-hi i ensenyar-los vestits d'altres colors i massa carregats per al seu gust. Per la seva part, la Nicole va trobar un vestit de màniga cisada i amb escot amb caiguda per davant i l'esquena coberta i de faldilla llarga fins al turmell de color gris perla. L'Angelina i l'Alícia van escollir dos vestits del mateix model, però de color groc per la noia morena i de color verd fosc per l'altra. El vestit anava per sobre els genolls i amb la màniga tres quarts i escot barco.
Després van anar a Guy Laroche, on la Luna es va enamorar a l'acte d'un vestit blau marí de l'aparador, tenia l'esquena descoberta i a partir d'on acabava sortia una cua bastant atapeïda, per davant tapava fins al coll però sense mànigues i es creuava al ventre, la part de la faldilla era senzilla però elegant. (Per si no ho heu entès ja que és una mica complicat, és el vestit que va portar la Hilary Swank a la cerimònia dels Oscars de l'any passat quan va guanyar l'Oscar per Million Dollar Baby, gran pel·lícula, per cert)
Van anar a dinar amb els homes en un conegut restaurant dels Camps Elisis, els van explicar que ja tenien els esmòquings comprats i que a la tarda anirien a començar a mirar menjars per al banquet. Per la seva part, les dones els van dir que elles anirien a escollir flors per a la decoració.
D'aquesta manera, a la tarda els va tocar olorar i mirar combinacions de flors de tota classe, les quals la majoria van acabar essent de color blanc amb algun toc groc, rosa i blau.
A l'hora de sopar van anar a la mansió de la família Delacour, tots estaven exhausts i no van dubtar en donar-se una dutxa ràpida i posar-se a dormir de seguida. L'endemà s'havien d'aixecar ben aviat ja que la Fleur volia ser a primera hora a la botiga Dior per parlar quan abans millor amb el Sr. Galliano.
La Ginny dormia sola en una habitació enorme, s'havia posat al centre del llit i estava sota un profund somni, però un suau moviment la va despertar de cop. Es va incorporar agafant la seva vareta de manera inconscient i dirigint-la al coll de qui l'havia molestat...
- Draco!
- T'equivoques, em dic Dan. – Va dir ell amb un somriure.
- Què fas aquí a aquestes hores? Encara no és de dia!
- Et volia proposar donar una volta, però ja veig que no vols...
- Espera't, no marxis! Una volta per on?
- No ho sé, pel jardí... No fa gaire fred ara a l'estiu...
- Molt bé, espera't un moment que em posaré alguna cosa...
- No vas amb pijama?
- No, dormo amb roba interior, quan m'aixeco em vesteixo o em poso la camisa de dormir. Tu dorms amb pijama?
- No, tampoc, dormo amb boxers...
- Bé, ja estic, anem?
En Dan li va agafar la mà i la va fer orbitar al costat d'un llac, aleshores la va dur a una espècie de moll. La Gin es va dirigir a una de les barques de rems que hi havia però ell la va aturar i li va fer un gest amb el cap assenyalant uns bancs. Van anar cap allà i es van asseure. El Sol començava a sortir i es veia reflectit en el llac, aquella visió va deixar la Ginny meravellada, es va quedar estàtica fins que l'astre va haver sortit del tot, aleshores es va girar cap a en Danny i va veure que somreia i la mirava, tendrament?
- Hem... Dan...
- Draco.
- Eh?
- M'agrada que em diguis Draco, si no hi ha ningú més m'agradaria que em diéssis així sisplau, tot i que si ho dius tu m'agrada tant Draco com Dan...
- Ah, entesos... Gràcies per portar-me aquí... M'ha agradat molt.
- Esperava que t'agradés, des de casa meva abans sempre mirava com sortia el Sol, no hi ha un llac... Però es veia des del mar... Em tranquil·litzava molt veure-ho quan el meu pare feia plorar la meva mare... La veritat és que et vull agrair tot el que has fet per nosaltres...
- No he estat només jo... Si en Harry no hi hagués sigut el dia de la mort d'en Dumbledore... I no hagués confiat amb el que va veure...
- Però tu vas perdonar de seguida el que el meu pare et va fer l'any que vas entrar a Hogwarts, a mi crec que, tot i saber-ho, m'hauria costat moltíssim.
- Vaig estar-hi pensat des que en Harry ens ho va explicar al tren, i vaig arribar a la conclusió que, si allò era veritat, mereixia una segona oportunitat.
- Em vas salvar la vida, i encara no t'ho havia agraït, m'agradaria que acceptessis això. – Li va allargar un petit paquet al moment que la noia es sorprenia.
- Però... No em pots fer un regal per això.
- Obre'l sisplau. – La Ginny el va obrir i es va trobar una capseta amb dues cadenes fines de plata i un penjoll en forma de Sol i Lluna. En Draco el va agafar i amb un moviment va separar el Sol de la Lluna.
- Quin dels dos vols?
- Tu et quedaràs l'altre?
- Si et va bé sí.
- I tant, com una mostra de la nostra amistat.
- Bé, quin tries? – Va dir en Draco desil·lusionat per les paraules de la noia.
- Doncs, m'agrada la Lluna.
- Perfecte. – Va dir ell posant-li la cadena amb la Lluna i posant-se després ell la del Sol. – Anem cap a la casa?
- Hem, si anem. – Va dir la Ginny sorpresa per aquesta sortida tant ràpida.
Van orbitar a l'habitació d'en Draco i el noi es va disposar a acomiadar-se fins l'hora d'esmorzar amb una abraçada, però la Ginny se li va avançar.
- Fins d'aquí poc, Draco. – Va dir després de fer-li un petit petó als llavis. De seguida va orbitar cap a la seva habitació i es va tirar al seu llit morta de vergonya.
Per la seva banda, en Draco es va quedar tan sorprès pel petó de la noia que no va poder reaccionar abans que ella marxés, pel que al cap d'uns segons va orbitar a la seva habitació.
- Ginebra... – La noia es va asseure al llit com si li haguessin donat una ordre.
- Què passa? – Va dir visiblement nerviosa.
- No res... Només, que no m'has deixat acomiadar-me de tu. – Va dir ell acostant-se-li poc a poc.
- Ah, perdona, és que em pensava que... – No va acabar la frase, l'aleshores morè li estava donant un d'aquells petons que el dia del concert la van tornar boja.
- Fins d'aquí una estona Ginebra. – Va dir el noi quan va acabar orbitant cap a la seva habitació.
La Ginny es va quedar encara una estona asseguda al llit, pensant en el que acabava de passar, no sabia què fer amb en Draco, el noi li agradava, però no estava segura de voler res més que una amistat... En Draco en canvi, cada vegada estava més convençut que estimava aquella noia, es va prometre que el dia del casament d'en Bill i la Fleur li demanaria per sortir.
Al cap de poc van esmorzar i van anar tots a veure com seria el vestit de la Fleur. La noia es va passar dues hores parlant amb el dissenyador amb comentaris afegits de la Marie i la Molly. Un cop acabades les explicacions, el dissenyador va fer un lleuger esbós de com seria el vestit i els va dir que en dos dies el tindrien i els hi enviarien a Anglaterra.
Després de tot això van agafar el carruatge per anar cap a Milà i durant el viatge van dinar. La Ginny i la Gabrielle van estar intentant convèncer la Fleur sobre el color del vestit de dames d'honor i la noia va començar a cedir, animada pels bons resultats referents al vestit de núvia.
- Ja la tenim al sac Gab!
- Sí, anirem amb vestit negre!
De seguida que van arribar a Milà, la Ginny va preguntar per on dormirien i la Virginie els va dir que en un hotel de New York, ja que l'endemà anirien a fer les compres allà.
Com a França, els nois van anar a seguir escollint el menjar pel banquet, ja que volien que fos una mescla de menjars de diferents països. Les noies, van anar a buscar més vestits per les que quedaven. La primera botiga on van anar va ser la de Donnatello Versace. L'Hermione es va comprar un vestit d'escot paraula d'honor amb la faldilla lleugera però arrossegant una mica de cua que tocava al terra de color vermell setinat. La Katie, també es va agafar un vestit amb escot paraula d'honor ajustat fins a les caderes i amb un volt ample a partir de llavors de color blau cel, la Penèlope en va agafar un d'igual però en color taronja pastel.
La següent botiga va ser Carolina Herrera on la Molly es va comprar un vestit verd suau tancat per les espatlles, d'esquena descoberta, ben entallat i amb la faldilla oberta, feia una cua que podia anar enganxada al canell esquerre. L'Àlex en va comprar un color vi amb escot paraula d'honor i l'esquena tapada fins la meitat, la faldilla estreta fins als genolls i, a partir d'aleshores, un volant gros i ample.
Només quedaven la Ginny i la Gabrielle, però en cap de les botigues següents que van visitar no van trobar cap vestit que els agradés tant a elles com a la Fleur. Al vespre, ja cansades, van decidir que l'endemà mirarien per New York. Van entrar al carruatge, que va aparetre prop de la ciutat i els va dur cap a l'hotel. Els van servir un sopar en un menjador privat i, després de sopar, el grup de joves amb en Percy, en Charlie, l'Àlex i la Penèlope van anar a fer un bany a la piscina de l'hotel.
Mentre estaven a la piscina, la Ginny va observar que en Ron i l'Hermione es veien molt junts, va buscar en Draco amb la mirada i quan el va trobar el va mirar interrogativament mirant després els dos nois. Ell va anar cap a ella i es va asseure en una de les cadires al costat de la Ginny.
- No saps què passa?
- No, tu ho saps?
- Ahir a la nit en Ron va demanar-li per sortir.
- De debò! L'Hermione no me n'ha dit res!
- Jo ho sé perquè em vaig trobar en Ron fora de l'habitació perquè vaig sentir fressa i m'ho va haver d'explicar.
- Jajaja, és el que té no poder orbitar.
- I la Luna i en Neville, com els veus?
- En Neville no li demanarà, és massa vergonyós, i la Luna no sap com fer-ho...
- I si els muntem alguna situació per a que no tinguin més remei?
- No estaria malament... – Va dir ella amb una mirada misteriosa.
Al cap d'una estona van decidir anar cap a dormir i la Ginny va agafar la Luna pel braç arrossegant-la per les escales com un llamp.
- Gin! Què fas?
- Saps que en Ron li ha demanat per sortir a l'Hermione i estan sortint junts?
- De debó?
- Sí, i ara ho faràs tu amb en Neville! – Va exclamar empenyent la noia dins una sala i tancant-la a dins.
En Draco va fer el mateix amb en Neville, de manera que la parella es va quedar tancada a soles en una habitació, mentre que en Draco i la Ginny s'esperaven a fora.
- M'avorreixo. – Va dir la Gin.
- Jo també, què podem fer?
- Hum... ja ho sé.
- Què?
- Ara veuràs! – La Ginny va començar a fer-li pessigolles sense parar i en Draco no deixava de retorçar-se i de riure, poc a poc es va anar sobreposant a la noia i es va posar ell a fer-li pessigolles. Al cap d'una estona van parar i es van quedar mirant-se, estaven en una posició un tant incòmode per a la Ginny, però en Draco no va dubtar en acabar d'aprofitar-la per donar-li un petó, que la noia va correspondre. Es van estar una estona fent-se petons fins que es van sentir crits des de darrere la porta.
- Obriu-nos!
- Sí, ja li he demanat per sortir a en Neville!
- I jo li he dit que sí!
- Tenim son!
Es van afanyar a aixecar-se i van obrir la porta, els dos nois van sortir mirant-los amb cara d'enfadats però al cap d'un moment van somriure i els van donar les gràcies. Aleshores si que van anar a dormir.
L'endemà al matí la Ginny es va despertar amb un bon pressentiment, quan es va trobar la Gabrielle per esmorzar li va dir que estava segura que trobarien el vestit ideal aquell matí. Així que es van afanyar a menjar i van arrossegar totes les dones cap a la botiga de Ralph Lauren, que els encantava.
Només d'entrar es van dirigir a una zona de vestits d'alta costura negres i la Ginny en va escollir un i el va ensenyar a la Gabrielle.
- M'encanta! Anem a provar-nos-els.
Al cap d'uns minuts van sortir del provador. El vestit era llarg fins a sota del genoll amb la faldilla de vol caigut, per davant feia un escot en corba penjant i anava lligat al clatell, l'esquena quedava descoberta i portava una cinta per recollir el cabell del mateix color i roba que el vestit. Totes les noies es van quedar meravellades amb el seu aspecte, fins i tot la Fleur va acceptar que el vestit fos negre, però els va donar dos cinturons de color aiguamarina
- Peg donag un toc de couleur al veçtit.
- Quedarà molt bé Fleur! – Va dir la Ginny.
- Sí, mireu. – Va dir la Gabrielle posant-se'l.
Estaven a punt de marxar quan la Tonks i la Minerva McGonagall van entrar a la botiga. Venien a comprar-se els seus vestits. La Minerva es va comprar un conjunt de faldilla i americana de ratlla diplomàtica negre amb una brusa d'estampat groc i verd pastels. La Tonks, una faldilla de color mel i una camisa marfil.
Quan van haver acabat, van anar a buscar sabates i complements, van estar la resta del matí a la botiga Manolo (les sabates que li encanta comprar a la Carrie (Sarah Jessica Parker) a la sèrie Sexo En Nueva York), a Prada i a Fendi fins que cadascuna va tenir el que necessitava.
Van dinar en un restaurant de menjar ràpid, però no es van demanar cap hamburguesa sinó entrepans. A la tarda van anar homes i dones a escollir el que faltava per la decoració i van tornar aviat a l'hotel per preparar l'equipatge per a l'endemà tornar a Anglaterra, on els esperaven uns dies frenètics.
Bé, ja ha acabat! Què us ha semblat? Deixeu reviews sisplau!