Torno a ser aquí! Volia actualitzar ahir conicidint amb la sortida de HBP en català, però no em va ser possible... Bé, espero que ara que ha sortit potser el llegeixi més gent ja que ja podràn saber què va passar i no s'hauràn de preocupar per la informcaió que hi hagi al fic.
Un altre cop, he rebut només un review, sisplau, deixeu-ne més, anima molt el fet de llegir-los... Ara contestaré el que he rebut.
Buffy-es: Bones! Sóc al bunkerfriki, l'internet ara va bé! Suposo que és perquè a aquesta hora no hi ha gaire gent connectada, així que m'afanyaré a actualitzar que no em quedi a mitges... Sobre el review... Gràcies! Ja t'el vaig mig contestar mentre el llegia al bunker però bé, ara hi torno i et puc afegir més comentaris. Sobre lo que no pot ser que en Harry es refiï d'en Draco, clar que pot ser! Ell va ser el que va dir que era innocent i després es va demostrar, en els primers capítols, de tota manera ara veuràs que amb una nova varibale sí que desconfia d'ell, encara que sigui er poc temps... Això de la dutxa d'aigua freda, tens raó, li toca, tranquila que ja la rebrà aviat... La Fleur és la Fleur, què esperes, és una franceseta pijeta i paveta... El nom Sandra vé de Alexandra, ho sé perquè la meva coina es diu Sandra i un dia ho comentàvem a casa, per tant, si a la noia no li agrada Sandrine (Sandra) vol que li diguin Àlex. Bé, al bunker ja hi ha hagut prous comentaris sobre el meu cataèlfic... El Draco no volia només amistat, ja faig el comentari de que es desil·lusiona, el problema aquí és la Ginebra, que no s'aclareix... Ja has vist que el carruatge va aparetre prop de NY, i sino amb un portarreu també és ràpid el trasllat. Lo dels vestits... ja ho veuràs en aquest capítol, que per alguna cosa és el del casament. Però no, els vestits de les Dames d'Honor continuaran negres xD Espero que t'agradi el capítol, hi ha uns quants girsrespecte com era fins ara i surten nous personatges, poc a poc em vaig acostant al songfic amb el que el vull enllaçar, tot i que encara han de passar alguns anys... I espero que em deixis un altre review...
Ara sí que us deixo amb el capítol.
Disclaimer: les coses no són meves, algunes són de la Rowling, altres d'Embrujadas, altres d'altres llocs, altres d'altres persones, i el que ningú reconegui és invenció meva.
DESPRÉS DEL DIA D...
CAPÍTOL 9 Retrobaments I Casament.
Els darrers dies abans del casament van ser un caos. Tothom volia fer els retocs finals a tot. El casament es celebraria al jardí d'el Cau, unit amb el de la nova casa de la família Delacour, que es trobava al costat. La Conselleria havia aportat un gran nombre d'Aurors per a garantir la seguretat dels nuvis i dels convidats, confiant en que aquell dia no hi hauria cap atac per part dels Cavallers de la Mort.
Dos dies abans del casament al vespre, la Fleur estava histèrica ja que el seu vestit encara no havia arribat. Però les noies ja havien pensat com relaxar-la...
- Ja fa tres jours que havia de ser ací!
- Tranquil·la Fleur, ja veuràs com demà haurà arribat. – Li deia l'Hermione.
- Fleur! "Ma chère cousine!" Tinc una cosa per tu. – Va dir l'Àlex entrant a l'habitació amb un paquet que semblava de roba.
- Oh! És el veçtit de caçament!
- No, ho sento... – Va dir la Luna.
- És el que et posaràs aquesta nit. – Va dir la Katie rient.
- Aqueçta nuit?
- Sí, ens n'anem de comiat de soltera! – Va dir la Ginny saltant per l'habitació.
Després de reanimar la Fleur, que hiperventilava degut a la sorpresa, totes es van vestir amb la roba del mateix tipus. Anaven de Valquíries, amb tops curtets, minifaldilles o minishorts i botes, tot d'imitació de pell, i amb cintes, braçalets i collarets. Van anar a sopar en un restaurant on no es va beure ni gota d'aigua ni refrescos, tot eren vi i combinats. Després de sopar, un carruatge les va portar a un bar amb Karaoke on va seguir la festa i van cantar nombroses vegades. Mentre estaven assegudes, la Ginny va notar que, en una taula, hi havia un grup de nois que se les miraven, així que elles es van dedicar a mirar-los sense vergonya per a intimidar-los. Un dels nois va saludar la Ginny, que es va sorprendre, però no en va fer cas. Més endavant, va anar a la barra a buscar algunes begudes i el noi se li va apropar. Era ros, alt, primet i d'ulls blaus.
- Hola Ginebra.
- Com saps el meu nom? – Va dir ella sorpresa.
- No et recordes de mi? Bé... ja fa temps... però jo no he oblidat aquella nena pèlroja plena de pigues...
- Ho... ho sento...
- Sóc en Paul... Paul Devy.
- O-Ostres! Paul, quant de temps! – Va dir ella abraçant-lo. – No t'havia reconegut. Has canviat eh!
- Tu continues tant maca com sempre...
- Ostres... els meus germans no són aquí... estic de comiat de soltera...
- Et cases? – Va dir ell desil·lusionat.
- No! No, no, si jo encara no he acabat Hogwarts!
- Ah, ja m'estranyava. I qui es casa doncs?
- En Bill! Amb una noia francesa, potser la coneixes, anem, que te la presento. – Va dir estirant-lo cap a la taula. – Fleur, et presento un amic, en Paul Devy.
- Ejem, hola Paul, quant de tems... – Va dir la Fleur ennuegant-se al principi.
- Tens raó Fleur, com va tot? – La noia va fer un gest i va assenyalar totes les altres.
- Em caso demà passat.
- Sí, amb en Bill, m'ho ha dit la Ginny, felicitats.
La Ginny el va presentar a les altres noies i després ells dos es van posar a xerrar sense parar i a riure, la Ginny ho estava passant bé i, quan es van acomiadar, li va dir que anés l'endemà al Cau a veure la resta de la família Weasley. Es va acomiadar de les altres amb un gest amb la mà que totes van contestar, excepte la Fleur. De tornada a casa, la Ginny va decidir parlar amb la Fleur.
- Fleur...?
- Què vols Ginny?
- Ja coneixies en Paul, oi?
- Sí.
- I com és que has sigut tan seca amb ell?
- No he sigut seca... només és que no m'eçperava trobar-lo.
- Bé, demà vindrà a casa, ho dic perquè ho sàpigues...
- Ah...
Li va semblar que la Fleur tenia un to una mica molest, però no en va voler fer cas, al cap i a la fi ella no sabia francès, pel que podia mal interpretar les entonacions. Es va posar a dormir pensant en el que havia estat parlant amb en Paul, però els seus pensaments van canviar ràpidament cap a un altre ros, bé, morè... estava feta un embolic, li agradava en Draco, però no volia arriscar l'amistat que tenien pel que podia ser només atracció, així que va decidir que l'endemà li parlaria d'en Paul i com s'havien trobat. Es va aixecar aviat, no hi havia feina per fer, però no tenia més son. Després d'esmorzar va anar a la sala i es va trobar amb en Draco.
- Hola Dan!
- Bon dia Ginny.
- Com va anar ahir el comiat de solter d'en Bill?
- Molt bé, no sabia que es pogués llogar un estadi de Quidditch per jugar a la nit.
- Vau jugar a Quidditch? Quina enveja!
- Si, i saps què?
- Què?
- Vaig agafar la papallona!
- Òndia! Felicitats!
- I vosaltres què?
- Molt bé, em vaig trobar amb un amic de la família de quan era petita i vam estar molta estona xerrant, avui vindrà, ja te'l presentaré.
- Ah, molt bé.
- És molt simpàtic, i no puc negar que no sigui atractiu. – Va dir amb un somriure i mirant com reaccionava en Draco.
- Ai, que em sembla que té una pretendent... – Va dir en Draco dissimulant com va poder la sensació de que li hagués caigut una galleda d'aigua freda pel damunt. – Anem a fora?
- D'acord.
A fora hi havia els altres fent mandres, van estar una estona jugant al burro explosiu fins que se'n van cansar, llavors la Ginny va anar a fer un volt pel carrer amb l'Hermione i la Luna i els va explicar el que li passava amb en Draco.
- Però si tu a ell també li agrades! – Va dir la Luna.
- Li agrado, però no sé si és només atracció.
- Però si no ho proveu no ho sabreu mai. – Li va dir l'Hermione.
- No, no vull arriscar-me...
- I tu ets Gryffindor?
- Sí, Luna, de fet trobo que és més arriscat no intentar res amb en Draco que no pas que se'n busqui un altre, perquè amb ell està tot segur, es nota a quilòmetres el que sent per ella.
- No, no es nota.
- Doncs si dius que no es nota igualment ho tens fàcil, no pots llegir-li la ment? No crec que l'Oclumància faci res contra la màgia antiga pèlroja...
- Deixem-ho estar, entesos? A més, també m'agrada en Paul.
- Ah, així que l'alternativa que et busques és el franceset? – Va dir l'Hermione.
- Bé, la veritat és que s'assembla molt al teu Danny... – Va dir la Luna sense rendir-se.
- Si, però en Danny té el cabell negre. – Va refusar la Ginny.
- Però abans...
La Luna no va poder acabar la frase perquè un encanteri la va tocar i li va obrir una ferida al braç. De sobte les noies es van veure envoltades per set Cavallers de la Mort, aparentment de la seva edat o no gaire més grans. L'Hermione els va enviar un encanteri que va produir una ràfega de vent que els va aixecar les màscares mentre que la Ginny curava la ferida de la Luna ajupida. Quan va haver acabat els Cavallers de la Mort ja tornaven a dur les màscares i es disposaven a atacar-les, l'Hermione i la Luna van enviar encanteris desmaiants cap a dos d'ells i la Ginny va enviar la resta contra una paret, aleshores va agafar les altres dues de la mà i les varetes que havien caigut als Cavallers de la Mort i va orbitar cap al Cau. Quan van arribar van anar a buscar els aurors encarregats de vigilar per avisar-los que estaven a prop i que potser anirien cap allà encara que els havien tret les varetes, i van anar a avisar en Remus i els altres.
- Llàstima que el senyor Ollivander ja no ens pugui ajudar a reconèixer de qui són les varetes... – Va dir en Bill.
- Heu vist la cara d'algun? – Va preguntar la Tonks.
- Sí, hi havia en Flint, en Crabe, en Goyle, la Parkinson, en Nott, un que no conec i a un no li he vist gaire la cara. – Va dir l'Hermione. En Draco va empal·ladir de seguida en sentir els noms.
- Danny, estàs bé fill? – Va preguntar la Narcissa.
- Tranquil·la Nicole, eren els seus companys de curs, oi? – Va dir la Molly.
- Si, alguns...
- Bé, Hermione, ens aniria bé la teva memòria en un pensiu, per a tenir proves de la seva culpabilitat. – Va dir en Murri.
- Sí, sí, d'acord.
- Té, posa-ho en aquesta ampolleta. – Va dir-li la Tonks.
- Ara només farà falta trobar-los. – Va dir en Lucius quan l'Hermione va haver acabat d'extreure la memòria.
- Louis, et sembla bé si anem ara a la Conselleria a informar i de pas a entregar la memòria? – Va dir l'Arthur.
- Sí, anem.
Quan van tornar a sortir al jardí la Ginny va mirar cap al portal i va veure que arribava en Paul, així que es va dirigir cap allà per saludar-lo. En Ron va mirar cap on anava i també va veure el noi ros que arribava.
- Paul? Fred, George, Percy, Bill, Charlie, veniu, ràpid! – Va exclamar arrencant a córrer per arribar fins al noi i saludar-lo efusivament.
Els altres no van trigar a arribar i saludar al noi com un germà, ell va saludar-los un per un i es va presentar a en Harry, en Neville i en Danny (N.A: per ell es diu Danny) i va saludar les noies. L'Hermione en aquell moment va tenir un mal pressentiment, però va pensar que era perquè li sabia greu per en Draco.
Van passar l'hora de dinar i la tarda posant-se al dia del que havien fet durant aquells anys que no s'havien vist. En Paul va explicar que havia acabat els estudis a Beauxbatons i havia estudiat en una acadèmia i que ara treballava d'ajudant de direcció en una empresa i estava a Anglaterra per obrir-ne una sucursal, i que es quedaria allà durant molts anys. Cap al tard va anar a parlar amb la Ginny a soles.
- Et ve de gust fer una volta pel carrer?
- No puc, després de l'atac ens han prohibit sortir del que és la casa i la dels Delacour fins que hagi passat el casament.
- Ah sí, el teu germà m'ha convidat al casament.
- Sí? Però ja tens roba?
- Sí, sí, pensa que ho he dut tot aquí perquè hi he vingut a viure.
- És veritat, ja no hi pensava.
- D'això... que ballaràs amb mi demà?
- Hem... sí clar.
- M'encantarà. – Va dir el noi amb un gran somriure.
- Estigues preparat doncs. – Va dir la Ginny també somrient.
- Bé doncs, fins demà Gin. – Va dir ell apropant-se-li poc a poc.
- Fins demà. – Va dir ella de cop tancant la porta del portal d'entrada i deixant-lo fora.
Al cap d'una estona, mentre que al Cau sopaven i anaven a dormir, al centre de Londres...
- El vostre atac ha fracassat. No podeu permetre aquests errors, ara estaran avisats per demà.
- Senyor, tenen poders de màgia antiga. – Va dir la Pansy.
- Tu calla! Us han tret totes les varetes i a sobre heu permès que us veiessin la cara!
- No la de tots senyor... – Va dir un noi alt i ros.
- Sí, ja sé que la teva no l'han vist prou bé, i procura que segueixi així, has d'obtenir tota la informació que puguis.
- Si no em dóna millors equips només podré introduint-me en el seu cercle.
- Doncs fes-ho! Has d'estar als dos llocs, amb ells i atacant-los. Demà no participaràs a l'atac, encarrega't de que la noia que té la màgia antiga no pugui ajudar-los.
- D'acord senyor. – Va acabar amb una reverència.
- Ara marxeu tots! Menys tu Devy, hem de parlar a soles. – Quan tots els altres van ser fora en Paul es va mirar el seu senyor. – Confio en tu per a que descobreixis tots i cadascun dels seus secrets.
- No es preocupi senyor, els tinc perfectament dominats, mai desconfiarien del seu gran amic de la infància, fins i tot els senyors Weasley m'han tractat millor que aquell mal nascut de la cicatriu.
- Aquest deixa'l per a mi, ja em vaig haver de conformar fent que algú altre eliminés el vell Dumbledore, però el nen serà meu.
- Sí senyor.
- Ara ja pots marxar, i digues a en Severus que vingui.
- Molt bé senyor. – Va dir en Paul sortint de l'Habitació. – El senyor et crida Snape. – Va dir mirant el mencionat amb fàstic. L'Snape es va aixecar i va anar cap a la sala on es trobava en Voldemort, amb cara de mala llet.
- Senyor.
- Severus, vine aquí davant.
- Què desitja? – Va dir l'ex-professor apropant-se a la cadira on es trobava Voldemort.
- Has d'ajudar en Devy per aconseguir la informació de l'Orde del Fènix.
- No confien en mi senyor, no des de que vaig acabar amb el seu cap.
- Tu saps com fer-ho per a que confiïn en tu! Ja t'estàs posant per feina!
- Ho intentaré senyor.
- No em serveix que ho intentis, fes-ho o mor.
- Sí senyor.
- Ara surt de la meva vista, demà has de començar amb el pla de tornar a integrar-te!
- Sí, senyor, com demani. – Va dir l'Snape sortint de l'habitació.
Quan va ser al seu dormitori en Severus es va derrumbar, no tenia ni idea de com aconseguir que tornessin a tenir-li confiança... "Si ells sabessin les circumstàncies en què em vaig trobar entendrien que no tenia cap més elecció. Ell m'ho va demanar..." Es va estar hores pensant com podia fer-ho per demostrar-los que encara era lleial a l'Albus Dumbledore, fins que se li va acudir una manera, almenys l'escoltarien, però faltava que el creguessin, això ja era qüestió de sort...
L'endemà la Ginny es va despertar per un crit de la Fleur, que estava desesperada pensant que no estarien arreglades a temps per la cerimònia. Es va anar a dutxar i va procedir a vestir-se, pentinar-se i maquillar-se com havien decidit amb la Gabrielle. Les altres estaven amb ella i s'anaven ajudant amb el que necessitaven.
Els nois s'ho van prendre amb més calma. En Draco estava inusualment nerviós. Tenia la sensació que alguna cosa passaria, i no sabia dir si seria bona o dolenta...
- És perquè avui li demanaràs a la Ginny? – Va preguntar en Ron.
- No... He decidit que no li demanaré...
- Per què? – Va preguntar en Neville.
- Ella... Ella no m'estima, crec que li agrada en Paul aquell.
- En Devy? – Va dir en Harry.
- Sí... ahir me'n va parlar molt abans que arribés, i no vull que deixi de ser amiga meva si li dic que jo sento alguna cosa més...
- La meva germana no sap el que fa. – Va dir en Ron. – Però és elecció teva i d'ella... si no és avui serà un altre dia. – Va acabar picant l'ullet.
No va saber què pensar, la Ginny estava essent una capsa de sorpreses, tan aviat li feia petons, com li parlava d'un altre noi. Va decidir que deixaria que fos ella la que decidís, i que ell ho respectaria. Per més mal que li fes.
A les 12 del migdia començava la cerimònia, tots els convidats estaven asseguts en uns bancs a l'herba del jardí de casa dels Delacour i en Bill esperava l'arribada de la Fleur. Al cap d'una estona va començar a sonar una música i van arribar la Gabrielle acompanyada d'en Ron i la Ginny amb en Charlie, al seu darrere venia la Fleur amb el seu pare. El vestit de la Fleur era completament blanc, amb mànigues bufades que arribaven a sobre del colze i un escot discret. A la cintura portava una espècie de cinturó fet de flors blanques de la mateixa tela que el vestit i la faldilla era molt voluminosa i amb una cua extremadament llarga. Portava un ram amb roses blanques i roses i un vel aguantat amb una corona de les mateixes flors, alternant els colors. La Fleur va avançar cap a en Bill i els dos es van mirar amb els ulls brillants i un gran somriure, es van agafar de les mans i van acabar d'avançar junts. Aleshores el Conseller d'Afers Màgics va iniciar la cerimònia segons la qual els declarava marit i muller.
Després de l'enllaç tocava el dinar en una carpa instal·lada per a l'ocasió, hi havia aperitius de tota classe, des de peix a carn, passant per marisc, foies i tot de menjars exquisits. Els següents plats van ser igual de bons i nombrosos i, quan van haver acabat, els nuvis van procedir a tallar i repartir el pastís de noces, on hi havia una figura d'ells dos que s'anava movent i saludaven a tothom. Al llarg del banquet es van anar fent comentaris referents a la parella recentment casada i els pares i germans van fer un discurs felicitant-los de bon grat.
Un cop van haver acabat de menjar, les taules van desaparèixer màgicament per donar lloc a una pista de ball. Els nuvis van obrir l'acte i al cap de res tothom ja es trobava a la pista gaudint de la música. En Paul va buscar de seguida la Ginny, que estava ballant amb en Draco i, quan va acabar la cançó, va anar a ballar amb el ros. Mentre ballaven van estar parlant i, en un moment en concret, en Paul li va suggerir sortir fora a fer una volta pel jardí, així que van anar fora de la carpa. En aquell moment un espetec va ressonar i la música es va parar de cop. Un nombrós grup de Cavallers de la Mort acabava d'irrompre a l'estança espantant a tothom, ràpidament la gent va treure les varetes i va començar una lluita, en Draco es dedicava a curar gent i atacar petits grups de Cavallers de la Mort i paralitzar-ne d'altres amb tota la rapidesa que li permetia la seva ment, però no podia deixar de preocupar-se per la Ginny, feia estona que no la veia i no volia que li passés res. Mentre la buscava va veure una persona coneguda, l'Snape era allà, lluitant contra els Cavallers de la Mort, va veure que altres membres de l'Orde també ho miraven sorpresos, fins que un encanteri va fer caure inconscient a l'home, al cap d'una estona més de lluita, els Cavallers es van retirar. Tot havia quedat destrossat i hi havia alguns ferits. En aquell moment la Ginny va entrar amb en Paul horroritzada i es va afanyar a anar a ajudar a curar els ferits. En Draco va anar directament cap a l'Snape i el va curar, en Murri però el va emmordassar i li va treure la vareta abans que despertés.
- És un traïdor, però ens servirà per aconseguir informació.
- Murri... No sóc cap traïdor.
- Llavors per què vas matar en Dumbledore! – Va cridar en Harry mirant-lo amb ràbia.
- No tenia elecció...
- Menteixes! Tens prou poder com per haver atacat els Cavallers que hi havia a la torre!
- Ell m'ho va demanar...
- No et crec!
- Ja n'hi ha prou! Harry, tots hem vist com estava lluitant en contra dels Cavallers de la Mort juntament amb nosaltres, li hem de donar una oportunitat de parlar! – Va dir en Remus tallant la discussió.
- Sé com podem saber la veritat sense que ens hagi d'explicar res. – Va dir la Tonks. – Els vampirs tenen un mètode per rebre tots els records de qui beuen la sang. Ni tan sols caldrà matar-lo, només fer-li un tall del que un vampir pugui beure.
- Feu el que faci falta... No tinc res per amagar... – Va dir en Severus amb el cap baix.
- I on vols que trobem un vampir que no estigui del bàndol de Voldemort! – Va cridar de nou en Harry.
- Més a prop del que et penses. – Va dir l'Snape.
- Tu calla! – El va contestar el noi esverat. En Remus va tallar la discussió abans que passés a ser pitjor.
Abans de res van recollir una mica el caos que s'havia format i van acomiadar els convidats que quedaven, anant ells cap a dins la casa. La Ginny es va quedar fora acomiadant-se d'en Paul amb un petó, que va fer sospitar en Ron i els altres, però hi havia coses més importants a tractar en aquell moment. La Tonks havia demanat a una convidada que es quedés explicant-li el que passava.
- Us presento la Valeria, la majoria ja la coneixíeu, però no sabíeu que és una vampir. – Va dir amb la dona al costat. Era alta i esvelta, de cabell negre i llarg, ulls blau elèctric i pell pàl·lida, anava amb un vestit vermell d'escot pronunciat i unes botes i guants negres.
- Espero que no sigui un traïdor de veritat perquè sinó el mataré amb les meves pròpies mans. Després del que va fer no mereix viure. – Va dir ella.
- Sóc tot teu. Veuràs que tot va ser cosa del teu pare. – Va dir l'Snape sarcàsticament.
- No t'atreveixis a tornar-ho a mencionar! – Va dir ella esverant-se.
- Valeria, tranquil·la sisplau, tu més que ningú deus voler saber la veritat, oi? – Va dir en Remus.
- Per què ella més que ningú? Jo era allà quan va passar! – Va cridar en Harry.
- Precisament si hi eres ja saps més detalls que els altres, fins i tot la seva pròpia filla! – Va dir-li la McGonagall.
- La seva filla? – Va preguntar en Ron. – Qui és?
- Jo. – Va dir la Valeria amb seguretat. Tots els que no ho sabien es van quedar sorpresos davant la notícia, no sabien que en Dumbledore hagués tingut alguna filla. – Em va adoptar quan feia poc que era vampir i va aconseguir amb un encanteri que el Sol no m'afectés, no sóc la seva filla biològica, però el meu nom consta al registre com a Valeria Dumbledore, és per això que si aquest el va trair el mataré jo mateixa.
- Si no et fa res, tinc pressa per a que deixeu d'acusar... – Va dir l'Snape.
- Ho faré quan vulgui. – El va interrompre ella crispada.
Va treure un ganivet i li va fer un tall per beure de la seva sang. Va estar uns minuts amb la ferida d'en Severus a la boca. Al cap d'una estona es va separar de cop d'en Severus i es va apartar ràpidament. Molts es van espantar quan van veure que dels ulls li baixaven unes llàgrimes vermelles, va marxar corrents de la sala on es trobaven i es va tancar al bany més proper. La Tonks la va seguir a l'acte i va entrar amb ella. A fora hi havia cares de tot tipus i un silenci sepulcral. El primer a trencar-lo va ser en Harry que va començar a cridar l'Snape.
- No en vas tenir prou amb matar el seu pare que ara l'has de fer plorar! – Va apropar-se al seu ex-professor amb intenció d'atacar-lo.
- En Severus ho va fer per obligació! – Va dir en Draco interposant-se entre en Harry i l'Snape.
- No, si ara resultarà que vosaltres tres hi esteu compinxats!
- Qui ets tu? – Va dir l'Snape mirant en Draco sense reconèixer-lo.
- Sóc en Draco, i també hi ha els meus pares.
- Draco... – Va dir abans de girar-se cap als pares del noi. – Narcissa, Lucius... em pensava que éreu morts... – Va dir amb els ulls brillants de llàgrimes.
- Menteixes! Ho sabies tot i ens esteu enganyant! – Va cridar en Harry.
- Harry! No diguis bestieses! – Va cridar la Ginny. – Nosaltres et vam creure!
- Sí, i potser em vaig equivocar!
- Si això creus, jo me'n vaig... – Va dir en Draco abaixant el cap. – Si jo no matava en Dumbledore, em mataven a mi i a tota la meva família, la meva mare va demanar a en Severus que m'ajudés, però la meva tia Bellatrix...
- La teva tia no mereix viure! – Va cridar en Harry pensant amb en Sírius.
- Harry! Vols deixar que s'expliqui! – Va renyar-lo en Remus. – Draco, continua sisplau, no li facis cas.
- ...jo també crec que no mereix viure... ella no confiava amb en Severus, i el va obligar a fer un jurament que no podia trencar, si el trencava les conseqüències haurien sigut fatals, no sé si ho va explicar a en Dumbledore o no, només sé que va fer el que va fer per obligació, que si heu de fer alguna cosa amb algú és amb mi, ja que va ser culpa meva. – Va dir en Draco amb els ulls brillants de llàgrimes. La Ginny se li va apropar i el va abraçar sense dir res, els seus pares s'hi van afegir i també l'Hermione, la Luna, en Ron i en Neville.
- No s'ha de castigar ningú, el meu pare va demanar a en Severus que el matés.
- Què? Això és impossible! – Va dir en Harry incrèdul.
- És la veritat, per què hauria de mentir jo sobre el meu pare? No hi havia ningú amb més ganes d'acabar amb l'Snape que jo, però ara sé que m'hauria equivocat.
- Però, què va passar? – Van preguntar els bessons.
- Serà millor que en parlem demà, és molt tard i tots heu de descansar. – Va dir la McGonagall mentre la Tonks assentia.
Hi va haver queixes generalitzades per part dels joves però els grans es van imposar prometent-los que l'endemà els despertarien aviat i els deixarien estar presents a la reunió on s'explicaria tot.
Bé, què us ha semblat? Deixeu un review sisplau!