1º. Un dia de tranquil·litat.

.

Feia un dia meravellós, la temperatura era la ideal. Encara que l'estiu era a prop, no feia molta calor. En Ranma assegut al porxo mirava el jardí i l'estany. Gaudia del moment.

El noi estava content, en Nerima es respirava tranquil·litat. La seva família estava de viatge, tornarien en uns dies. Els seus rivals no estaven a prop, ni tampoc les seves preteses promeses.

Es va fer enrere i es va tombar a terra i va tancar els ulls i va gaudir d'aquesta estranya pau que li era negada tan sovint. Es trobava tan bé i relaxat que no va sentir que algú s'acostava a ell.

- Què fas estirat aquí? - va preguntar una veu amb amabilitat- et dormiràs, i per les tardes encara refresca una mica. Et constiparàs i ja saps com és de difícil és treure-se un constipat en aquesta època de l'any.

En Ranma va obrir els ulls i va veure a la seva promesa oficial. La noia anava vestida amb una brusa blanca de tirants i una faldilla negra que li arribava a mitja cuixa. La jove li va somriurei i la va mirar de forma amistosa. Des que van desaparèixer tots no s'havien tornat a barallar-se.

L´Akane era l'única que es va quedar amb ell. Els dos havien hagut de fer un treball per a l'escola i la família els va abandonar en el dojo. Els dos nois ho van considerar un alliberament, uns dies sense molèsties. Els seus pares volien casar-los a tota costa i els havien preparat més d'un parany. Avui la trobava molt seductora. Encara que sempre le semblava molt maca, l´agradava emprenyar-la. La va mirar i le va semblar la dona mes maca del món. Ni la Shampoo, ni l´Ukyo es podrien comparar amb ella.

En Ranma li va somriure va tornar a tancar els ulls.

-Gaudeixo- va contestar amb delit el noi.

- Gaudeixes? - va preguntar estranyada la noia- Però si no passa res!

Ranma va obrir un ull i la va mirar i va somriure entremaliat.

-Seu al meu costat i tanca els ulls-va demanar el noi. La noia li va fer cas- Què escoltes? -li va preguntar en Ranma.

- Res! No escolto res- va dir ella- No sé el que vols Ranma dir, però no escolto res, hi ha massa tranquil·litat ... - i llavors va descobrir de que gaudia el noi- No estaràs dient que ...?

-Si Akane, hi ha molta tranquil·litat. Sense la nostra família a prop, sense aquestes tres perseguint, sense aquests tres volent-me reptar, sense les dues mòmies a prop. Estic gaudint d'una pau increïble, tant de bo durés molt.

L´Akane el va mirar. es va estranyar davant la resposta del seu promès, no s'esperava aquesta contentación. Però també es va posar gelosa, semblava que a ella no li donava importància.

- Però si, No t'agrada tenir a els teus tres "promeses" a prop? - va preguntar l´Akane una mica enfadada.

-No et em posis gelosa Akane- la va renyar fent broma en Ranma, ella va captar la broma del seu promès i no es va enfadar- No, no m'agrada tenir-les a prop. Últimament són molt aclaparadores. No em deixen ni un moment en pau. Em tenen molt cansat, ja tinc fins i tot malsons. - el jove va tenir un calfred- Ara estic molt tranquil amb elles lluny, com més tardín a tornar millor, per mi com si no tornen mai mes- i va riure. Akane el va mirar sorpresa -La Shampoo, la Cologne i en Mousse han anat a la Xina, han d'assistir a un casament. Tant de bo quan tornin estiguin casats! Em refereixo a la Shampoo i en Mousse, no a en Mousse i la Cologne. -Els dos van riure de l'ocurrència, seria divertit veure casat a la en Cologne amb Mousse. Segur que la Shampoo estaria furiosa, poc o molt sentia alguna cosa pel noi-ànec. – l´ Ukyo està visitant al seu pare. En Ryoga em va trucar per telèfon ahir, està en algun racó d'Europa- va mirar a la seva promesa-No preguntis com ha arribat allà, no ho sé ... i ell tampoc- i es va riure-. I la família Kuno està a Hawaii. Que estiguin tots lluny, aquest barri de bojos es converteix en un recés de pau.

L´Akane el va mirar sorpresa no sabia que el noi tingués aquests pensaments. Que li confessés que estava a gust amb aquestes persones lluny, que no li agradava que el perseguissin. Això era una cosa nova, tot i que feia temps que sospitava que el seu promès pensava això.

-Però encara hi ha algú a prop. Encara hi ha algú que et molesta-va dir ella somrient amb maldat.

- Qui? - va preguntar el noi espantat- No crec que hagi tornat una d ' elles.

-Doncs aquesta persona està molt a prop a hores d'ara-va dir ella somrient.

- Digues-me d'una vegada qui és! -va demanar el jove amb terror.

La noia el va mirar i va pensar que el seu promès era molt ximple.

- Jo! - va contestar la noia- jo soc la pitjor de les teves promeses!

Ranma la va mirar un moment seriós, i va esclatar en riallades.

-Em havia espantat. Tu no comptes. -va dir el noi alleujat.

- Per què? Per què no soc prou bona per a tu? -Va preguntar la noia enfadada.

Ranma la va tornar a mirar seriosament. Ella instintivament va fer un pas enrere, ara en Ranma s'enfadaria amb ella i diria una de les seves tonteries. Però sorprenentment no ho va fer, només va riure.

-No, no comptes per què tu no em molestes. Ni em atabales com aquestes tres, ni em persegueixes. Tu ets ... com ho diria. -va dir ell i es va posar vermell- …una bona amiga. Algú amb qui compartir una bona estona. Algú en qui puc confiar. Tu mai em molestaràs, per què ... per què ets algú que m'agrada ... que ... que estiguis sempre al meu costat.

Ella el va mirar amb els ulls molt oberts. En Ranma estava molt estrany, s'havia confessat. Es havia d'estar burlant d'ella, però els ulls del noi no els demostraven que la enganyés.

- M'estàs dient que ...? M'estàs dient que ...? - va preguntar la noia. No s'ho acabava de creure.

-Si Akane. Et estic ... dient que jo ... - el jove parlava entretallat, se li feia difícil confessar això al seu promesa- et est ... et est ... - i es va quedar mut.

- M'estàs dient que m' estimes? - va dir ella. Ell va fer que sí. Ella va veure que el noi no podia seguir parlant, els nervis li havien provocat un atac de pànic. - T'has quedat sense parlar? - Ell va tornar a assentir. - Ranma! Jo també t' estimo- va dir ella.

La cara del noi es va il·luminar, un somriure va aparèixer a la cara, i un altre somriure idèntica va aparèixer en rostre de l´Akane.

Van anant apropant els seus caps i es van besar. Per als dos es va aturar el temps, mai van saber el temps que van estar besant. Quan es van separar es van mirar i es van somriure.

- Meravellosa !, ets fantàstica Akane !, la millor dona de l'univers! - al noi li havia tornat la veu. La abraçava per la cintura i la mirava als ulls. - No hi ha ningú que es pugui comparar a tu. Per això aquestes tres et envegen, has aconseguit el que elles no aconseguiran mai i el que desitgen més que res ... el meu cor !, soc el teu esclau. M'has robat el meu cor, ets la meva vida. Tu vas donar llum a la meva existència quan jo caminava per la penombra. Abans de conèixer-te jo vagava per la vida sense objectius i tu m'has donat objectius que complir. Ser el millor en arts marcials ha deixat de ser el més importar. Només m'importes tu ... i res més que tu. Sense tu no soc res. Només vaig néixer per ser la teva meitat.

L´Akane el va mirar sorpresa, no sabia com el noi havia après a dir aquestes coses. No quadraven amb el groller i egocentrista del seu promès.

- Ranma! Quines coses dius! No et reconec! - va dir, es va ruboritzar- m'has fet posar-me vermella- i es va posar les mans a cara. El va mirar i va somriure amb vergonya i va desviar la cara perquè el noi no veiés la seva vergonya. - Per a mi ets també únic. Ets la meva vida i em vas robar el cor. Em trobo a gust amb tu i no vull separar-me mai de tu. També ets el més important per a mi. Sense tu tampoc soc res.

Es van tornar a besar. Quan es van separar.

- Ranma! Et ... et ve de gust ... una mica de gelat? He anat a comparar-, però se m'ha oblidat d'oferir t'ho - el va mirar amb vergonya- m'has fet que m'oblidi d'ell.

Ranma la va mirar sorprès i de cop va riure.

- És clar que sí! - va dir el noi.

Un instant després els dos nois estaven menjant gelat. En acabar els dos nois van deixar les copes a terra. Es van mirar i es van tornar a besar.

-El teu petó sap a gelat. Que dolç ets, i que dolços teus petons són! -va dir el noi.

Ella es va tornar a posar vermell.

- Ranma! Quina cosa dius. El teu petó també sap a gelat- i els dos van riure. - aquests han de ser el que tu dius encant Saotome.

Ell la va mirar amb orgull i el amb l'ego encès.

- Si, aquest és l'encant Saotome- va dir amb prepotència. Ella el va mirar enfadada, aquest noi no canviaria mai, era un egòlatra. - però l'encant Saotome no es pot comparar amb l'encant Tendo- la va mirar i riu- l'encant Akane Tendo és insuperable.

Ella es va posar vermell i es va tapar la cara. No va poder contestar-li, no sabía que dir, s'havia quedat en blanc.

Es van mirar i es van posar a contemplar el jardí, les seves mans es van tocar i es van agafar amb força. Van veure caure la tarda i van veure sortir les primeres estrelles. Durant els anys que van seguir quan volien estar tranquils, veien com feia de nit. Es quedaven durant hores contemplant el jardí.

Abans de fer-nit del tot en Ranma va mirar a l´Akane.

- Sortim a sopar a un restaurant? -va preguntar el noi.

-El que tu no vols que jo faci el sopar. -va dir ella una mica enfadada.

El jove la va mirar seriós i va negar amb el cap.

-No, se'ns ha fet tard per fer el sopar. - la va mirar i va somriure- i avui hem de celebrar que ja som una mica més que promesos.

Ell la va mirar i va somriure temptador i la jove no va poder evitar caure sota l'influx del poder seductor del seu promès.

-Si, d'acord- va dir ella i va somriure temptadora, llavors va ser el noi que va caure sota el poder de la seva promesa. No es podia resistir a l'encís seductor de l´Akane, ni tampoc volia resistir.

Pocs minuts després els dos nois sortien del dojo. No seria l'última vegada que sortissin a algun lloc durant aquests dies de llibertat. Per fi estaven junts i ja ningú podia trencar el llaç que hi havia entre els dos promesos.

FI


Notes de l'autor:

Aquesta es la primera histories que pujo a català. He intentat que no tingui faltes d'ortografia, si les té demano disculpes.