5º. La transformació de la Shampoo.
.
Era una tarda trista i plujosa. El riu baixava impetuós, havia crescut per l'aigua caiguda durant la pluja, arrossegant sorres i objectes que havia trobat al seu pas. Sobre Nerima hi havia una gran tempesta, que mantenia als seus habitants tancats a casa seva. I sota un pont estava ella, deprimida i sola.
Tota la seva vida era una gran mentida, se sentia buida. En ella no hi havia res pel que lluitar, res pel que somiar. Tot el que li havien ensenyat, tot el que havia après ... no valia res. Tot el que va considerar valuós se l'havia endut la tempesta que va afectar el seu cor. Hi havia descobert que la seva vida no valia res, i esfondrada, encongida i arraulida, va plorar i es va lamentar per ella mateixa.
La seva família, li va ensenyar que era la millor, va ser educada per això. Des del principi va ser ensenyada per ser la millor guerrera, la millor cuinera. Tenia un cos espectacular i li van ensenyar a com utilitzar-lo perquè qualsevol home caigués en el seu poder, però ...
Res d'això li va valer per conquerir l'home en el qual es va fixar. Ni els seus presumptes drets sobre ell, ni la seva superioritat en les arts marcials, ni les seves habilitats culinàries, ni tan sols el seu cos de somni van servir perquè aquest noi es tornés boig per ella.
Aquest noi només tenia ulls per a aquesta noia, la que no estava dotada per a res, només per a les arts marcials, encara que no podia comparar-se amb ella. Aquesta noia era una bruta, no sabia cuinar, ni cosir. Ni tan sols era guapa. Aquesta noia bona per a res. En canvi, aquest noi, aquest portent sempre estava amb aquesta, sempre la cuidava i vetllava per ella.
La noia va sospirar va recordar com va conèixer al noi. Li va vèncer, ¡a ella! Si, va ser vençuda per una estrangera, segons les seves lleis havia de matar-la, la va perseguir i aquesta noia va escapar. La va trobar al Japó i va descobrir que realment la seva vencedora era un noi maleït, ¡es transformava en dona a mullar-se amb aigua freda! Allà al Japó aquest noi la va tornar a vèncer, però com noi i segons les seves lleis s'havia de casar amb ella. Però aquest noi ja tenia promesa, que es va ficar pel mig.
Va tornar a sospirar, i les llàgrimes van continuar fluint per la seva cara.
Va intentar de tot per separar els dos nois. Encanteris, xantatges, atacs i res va servir. Ell continuava i ajudava a la seva promesa. A vegades fins i tot per salvar aquesta petita i poc maca japonesa, es va posar en contra seva i la va amenaçar, a ella ... i a les altres dues boges que li volien treure a la seva Airen.
El temps va anar passant. La seva Airen es barallava contínuament amb el seu "promesa oficial" però se separaven, sempre feien les paus i tot continuava igual ... fins després de tornar de la Xina, on aquesta japonesa del diable va estar a punt de morir, però per desgràcia no ho va fer. I d'un intent de noces que ella i les altres dues es van encarregar que fracassés.
Va ser en aquest moment que tot va canviar, o millor dit, quan es va adonar que tot havia canviat. La relació entre la seva Airen i aquesta noieta va millorar. No es barallaven com abans, ella no li pegava i no ho feia volar, ni ell la insultava tant. Quan s'enfadaven es perseguien, semblaven furiosos, però semblava més un joc de agafar que una baralla, de sobte, el perseguit començava a burlar-se del perseguidor, aquest reia i s'acabaven fent pessigolles l'un a l'altre o es reien com si fossin ximples i oblidaven que estaven barallant.
Aquests dos nois sortien junts, s'agafaven de les mans, o passejaven agafats per la cintura. Es reien i miraven de forma especial. Si algun conegut s'acostava, s'allunyaven uns metres i simulaven que no estaven a gust junts, però això era mentida, ella sabia la veritat. En la seva condició de gata els havia espiat durant setmanes, i sàvia que entre ells hi havia alguna cosa. Per això va saber que el seu món s'havia destruït.
Espiar-es va tornar una obsessió. Quan anaven de passeig, quan anaven al cinema, o al parc, els va seguir. Y com gata els va veure besar-se, fer-se carícies i jugar i riure, tot i pensava que ella tenia esperança que ell veiés el que ella sentia i ... Però un dia els va veure dirigir-se a l'estació de metro i muntar en ell. Ella no va poder seguir-los, perquè els gats sense amo no tenen permès anar al metro. Va esperar durant hores que tornessin i quan els dos nois van tornar semblaven molt feliços. Va tenir un mal pressentiment, va tenir el presagi que tot havia acabat per a ella.
Durant dies els va seguir fins a l'estació i romania a prop en s'espera que tornessin i quan tornaven, els seguia fins al dojo. Durant aquest temps va pensar com colar-se al metro i veure on anaven els dos nois. Van ser dies que va estar la majoria del temps transformada en gata, de vegades dies sencers, no es va adonar que els instints propis d'una gata s´anaven despertant i començaven a desplaçar els seus instints humans. Durant les hores d'espera s'empolainava inconscientment o jugava perseguint papallones o alguna cosa que li divertís. Però no es va adonar d'això. Tampoc va saber perquè raó es va comprar menjar per a gats i sorra i un cabàs per fer les seves necessitats. Ni perquè va comprar joguines per a gats. Però cada vegada que era a casa feia servir aquests estris i només menjava menjar de gats. A casa quasi sempre preferia ser una gata i pràcticament mai era humana. Cada vegada estava mes i mes temps convertida en gata.
Al final un dia va tenir sort i va poder entrar d'amagat al metro, va baixar a la mateixa estació on ho van fer els dos joves i els va seguir fins a on van anar. Quan va veure on entraven li va caure l'ànima als peus, va desitjar no haver-los seguit. I va plorar desconsolada i va fugir d'aquest lloc, va vagar durant hores sense direcció. Va ser perseguida per gossos, als quals va escarmentar, ells van pagar la seva frustració. Va arribar a un fosc carreró, i allà va plorar de dolor, de tristesa. Va estar vagant durant dies per aquest barri. Després va tornar a Nerima a intentar a desfer la seva vida.
Quan va arribar, la seva àvia i Mousse seguien sense haver tornat de la Xina, ningú va saber de la seva desaparició, ni de la seva pena. En la seva habitació va plorar amb amargor per la pèrdua del seu Airen. Veure-ho entrar en un hotel acompanyat d'aquesta noia violenta va ser un cop dur per a el seu ego. Però es recuperaria, mostraria a aquest estúpid que ella era fort i que podia tenir a qualsevol noi.
Encara podia tenir a en Mousse, aquest noi l'adorava, era un idiota i ho podia controlar, aquest noi seria el seu esclau. Va somriure, es diu que quan una porta es tanca una altra s'obre, però aquesta altra porta també feia un temps que estava tancada per a ella, aquesta porta ja tenia qui la obrís i no era ella.
Per llavors, seguir i espiar s'havia tornat un costum i no només ho feia amb en Ranma i l´Akane. Va espiar a la Nabiki i va saber que es veia amb aquest insuportable d´en Kuno. També ho va fer amb en Ryoga i la seva novia. I també amb les amigues de l'Akane, que es veien amb els amics de la seva Airen. No es va adonar que tot era una excusa per estar convertida en gata. L 'agradava ser una gata, tan sol era humana quan tenia que comprar, però un dia va decidir que seria una gata fins que tornes la seva avia, y la ho va ser durant dos mesos, quan sentia fam robava el menjar, en aquell moment ja s'havia convertit en una autentica gata.
En Mousse va tornar sol de la Xina, la Shampoo va veure com el noi arribava. Ella estava convertits en gata en una teulada, i una part d' ella no li va agradar el retorn d' en Mousse, no li va agradar tenir que ser de nou noia, volis seguir sent una gateta i ho volia ser per sempre. Es va convertir en dona en contra de la seva voluntat.
La Cologne va decidir quedar-se al poble. En la seva absència altra matriarca li havia intentat treure el lloc, ara la vella matriarca havia de recuperar el perdut i enviar a aquesta usurpadora a la posició que havia d'estar. A part havia de entrenar una prima de xampú perquè fos la seva successora, ja que no confiava en la Shampoo, ja no era una digna guerrera.
La Shampoo ara se sabia abandonada per gairebé tots. Ningú l'estimava, només aquest cec ximple. Però des que aquest noi va tornar estava estrany. No la seguia constantment, quan ella li avisava que sortia semblava que el noi s'alegrava. Diverses vegades ella va intentar un contacte físic i ell la va rebutjar furiós. Quan ella s'equivocava el jove li cridava i li deia la inutilitat que era. Semblava que havien canviat els papers.
Un dia després d'una baralla. Ell la va avisar que s'anava. Que en pocs dies la deixaria, i que no tornaria ni per ella ni al seu poble. El poble de les amazones no tenia res a oferir-li i ho deixava. No volia tornar a un poble on per ser home no tenia possibilitats de sobresortir, ni ocupar un alt càrrec a què se sabia més que capacitat. On cap de les guerreres eren els seus iguals, havia vençut a totes les guerreres més forts i les va rebutjar totes.
La noia va plorar pel menyspreu del jove, ho va intentar fer fora del Neko Hanten, però ara l'amo era ell, i va ser el noi qui li va donar cinc dies per anar-se'n. Quan ell li havia dit que se n'anava, es referia que era ella la que havia de marxar. La noia es va quedar gelada, ja no tenia res. No podia tornar al llogaret, després de ser rebutjada per dos guerrers d'allò més fort, no la encertarien, era una pària. No tenia res, no hi havia estalviat res.
Dins de la seva habitació va plorar durant hores, fins que va sentir sortir a en Mousse i el va seguir com gata, el noi va entrar en un local que ella coneixia, i allà va descobrir ell perquè del rebuig del noi. En Mousse estava sortint des de feia mesos amb l´Ukyo, aquesta va saber de seguida que en Ranma i l´Akane mantenien una relació, i ella es va lliurar a en Mousse. Realment l´Ukyo es va deprimir en saber la veritat sobre els dos promesos. I va trobar consol a en Mousse, que es va adonar que ell no era res per aquesta orgullosa i antipàtica guerrera xinesa. Els dos nois van trobar l'amor que altres persones els va negar.
Saber això va ser l'últim clau sobre el seu taüt. Ara sabia que la seva vida ja no tenia objectius, ni sentit, ella va saber que ningú la abraçaria, ni compartiria la vida amb ningú. Va sortir del restaurant de l'Ukyo i va fugir, no va tornar per les seves coses. En la seva cega carrera va caure en un brut i pudent toll. Ja res li podia sortir pitjor, no tenia a ningú, no tenia res. Va anant vagant pel carrer, anava bruta, per a la gent era una gata abandonada, bruta, i pudent. Tots la miraven amb fàstic, ningú s'apiadava d'ella.
Va començar a ploure, però ella no es va adonar i va seguir vagant sense rumb fix. Tenia fred i fam i estava moralment destrossada. Estava totalment mullada i tremolava i no només de fred. Al final va arribar sota un pont i es va arraulir, va aixecar el cap, i va començar a miolar amb un to llastimós. No cridava als gats, només estava plorant el seu dolor, la seva pena. Miolava de dolor, de pena per ella mateixa i de desesperació. Mai s'havia trobat tan sola i abandonada. Mai es va trobar tan desesperada. Mai havia miolar, i ara es començava deixar influenciar pels sentits del seu cos de gata, que s'estaven apoderant finalment del seu cos. No es va adonar que tanta pena l'estaven convertint en una autèntica gata, encara que pràcticament ja ho era de feia mesos.
Es va despertar l'endemà, ja no plovia i l'aire feia olor de net. Una part d'ella es va sentir revitalitzada, no li va estranyar que aquesta part fos la seva part felina. Va sentir un cos al seu costat i va veure que era un gat dormint, no va saber quan va arribar. El va mirar dues vegades i li va semblar atractiu, va sentir un estrany desig per ell que no va poder ni va voler deprimir. Es va empolainar i pentinar els seus pèls com ho fan els gats, quan aquest gat despertés havia de trobar-la preciosa. Aquesta gata va somriure, si el món dels humans la rebutjava, potser el món dels gats ... No s'ho va pensar, en aquest instant va decidir que d'ara endavant seria una gata per sempre, no se va adornar encara que feia temps que havia deixar de ser humana. La nit anterior havia miolat per la pena que sentia, ja no tornaria sentir aquesta pena. Era una gata, no havia de tenir en compte els seus sentiments humans. Ja no reprimiria els sentiments que sentia quan era una gata, aquests sentiments i instints l'havien perseguit des del moment que es va transformar per primera vegada.
Es va treure els cascavells que portava com a adorn, no tindria res que li recordar-se que va ser humana i va anar al riu i va mirar el seu reflex en l'aigua i es va trobar preciosa i atractiva com gata. Perquè volia a Ranma o a Mousse davant d'ella tenia el millor mascle que mai havia somiat?
El gat es va despertar i la va mirar, i va miolar. La gata va sentir que pel seu cos recorria una descàrrega elèctrica, va sentir desig per aquest gat, també afecte i podia dir-se que amor. Sense pensar ella també va miolar, ho va fer per instint, la seva transformació en gata ja s´havia completa.
El gat se li va acostar i es va refregar contra ella. L'antiga noia coneguda com Shampoo, va tornar a sentir una descàrrega elèctrica i la seva cua es va aixecar instintivament, li va agradar aquesta carícia. Un bossell de sentiments que no va reprimir van recórrer el seu petit cos. Ella va sentir la necessitat de tornar-li la carícia al gat i ho va fer.
Acabat aquest acostament, la gata es va anar del nou al riu, es va mullar per netejar-se. Va mirar el seu reflex en l'aigua i mentalment va somriure. Els seus nous instints li van fer miolar, i amb aquests miols va tallar per sempre amb la humana que va ser.
Es va girar al gat i li va miolar, el felí li va miolar a ella, es van refregar i es van llepar l'un a l'altre. Shampoo estava excitada i nerviosa i li costava no llançar-se sobre el gat i provocar-ho sexualment. La gata sabia què s' apariaria amb aquest gat, i per això no passaria molt temps, El seu cos ho demanava, és més el primer cop que transformada en gata va veure un gat ja va desitjar- ho.
Els dos gats van sortir d'allà junts i corrent en direcció el refugi del gat. La Shampoo va desaparèixer, ja ningú la va tornar a veure. La van buscar, però ningú la va trobar. Ella era feliç com gata i va saber on amagar-se. La Shampoo en aquest moments era ja una gata que no tenia quasi res de humana, era completament una gateta , tan físicament i com mentalment. Tan sol tenia de humana el non de Shampoo , i els seus records com humana, que mai va perder.
No es va poder transformar en dona, mai mes!. Es va adonar que la seva ment s'havia adaptat tant a aquest cos felí, que l´ impedia que es transformés. Ella no es va entristir, sinó tot el contrari, es va alegrar de ser no poder convertir-se de nou en humana. En el fons no li agradava com s'havia comportat quan era la Shampoo, era una dona molt egoista, només pensava en el que ella volia, sense importa-les els altres.
Després d' alguns mesos, va decidir traslladar-se, desitjava anar-se'n d'aquest barri, no volia que per error la trobessin i que la obliguessin a tornar-humana. I una nit acompanyada del seu mascle va desaparèixer del barri amb direcció incerta, i sense mirar enrere va abandonar Nerima per sempre.
.
Notes de l'autor:
