7º. Un casament ... PER FI!

.

La noia estava vestida amb el vestit blanc, davant tenia al sacerdot. Al seu costat al nuvi. Ella es va girar i el va mirar. El jove estava molt nerviós,, suava a mars i estava molt blanc.

El noi no temia casar-se amb la noia que estava al seu costat, estava desitjant-fer-ho des que la va conèixer. Però això no significava que la seva timidesa el deixés actuar. La va mirar i la va veure molt maca, i això ho va fer posar-se encara més nerviós, en això va notar la mà de la seva futura esposa. I es van mirar. Ella amb la mirada li va transmetre calma i ell va aconseguir tranquil·litzar-se... una mica.

Per als dos, tota la litúrgia va ser llarga i tediosa, volien acabar i lliurar-se de ser el centre d'atenció, hi havia massa mirades posada en ells, i era una cosa que no els agradava.

El pare de la núvia plorava a doll. La seva filla petita es casava, ja feia plans de com entrenaria entre ell i el seu consogre al futur hereu.

La germana gran de la núvia mirava a aquesta amb orgull. La seva germana seria una bona esposa. El nuvi, malgrat els seus defectes, l'estimava amb bogeria i protegiria sempre. La seva germana també volia al seu promès, i tot i que ella també tenia defectes, serien una parella feliç.

La germana mitjana mirava tot amb avorriment. A partir d'ara s'havia acabat la diversió. La vida es tornaria molt monòtona i avorrida. S'hauria de buscar una altra diversió, burlar-se de la seva germana i el marit d'aquesta no seria igual de divertir que abans.

El pare del nuvi estava content, havien ajuntat les dues escoles. Per fi tindrien un dojo propi. Com el pare de la núvia feia plans per a l'hereu ... plans en què l'opinió dels futurs pares no comptava.

La mare del nuvi estava orgullosa del seu fill, el noi al costat de la seva promesa era tan viril. Seria tot un home i li donaria molts nets.

Els dos contraents eren aliens als plans dels seus pares. No pensaven en el futur, només en el present.

El sacerdot seguia parlant i va arribar el moment que va dir les paraules maleïdes.

-Si algú té alguna cosa a dir en contra d'aquestes noces que parli o calli per sempre.

Els dos contraents es van mirar espantats, era el moment que es podia torçar tot, no seria la primera vegada que en aquest moment, forces externes actuessin. Tots els assistents van mirar a tots costats esperant una interrupció, però no va passar res. Tot va seguir en calma i el sacerdot va seguir amb la cerimònia.

-Tu, Ranma Saotome Vols a ...? -va preguntar el sacerdot.

El noi es va quedar primer blanc i després vermell. Va mirar al seu promesa i va empassar saliva.

-S ... s. ... si ... si vull- va dir el noi, i va deixar anar un esbufec d'alleujament. Ho havia dit, no havia estat tan difícil com semblava.

La noia el va mirar. Malgrat tot el seu promès era molt tímid.

-Tu, Akane Tendo Vols a ...? -va preguntar el sacerdot. La noia va somriure, ara li tocava a ella respondre.

-Si vull ... i tant que si- va dir i va mirar al seu promès somrient, aquest es va posar vermell i va fer cara de ximple feliç.

- ... pots besar la núvia- va dir el sacerdot. I així va acabar la cerimònia.

Va ser llavors quan en Ranma es va posar més vermell i nerviós que mai. Va tenir un atac de pànic i es va quedar quiet com una estàtua, va ser llavors quan l'Akane va prendre la iniciativa, li va passar els braços pel coll i el besà. El món va desaparèixer per als dos, estaven sols en el seu univers. En Ranma de forma inconscient la va abraçar.

Quan van separar els seus llavis havien passat minuts, els assistents els van victorejar. En Ranma va perdre la noció del que passava al seu voltant. Va posar cara de ximplet feliç. Va adquirir un somriure idiota.

L'Akane el va mirar i el va agafar per la mà.

- Vinga Ranma! Hem de saludar als nostres convidats i agrair la seva assistència. -en Ranma la va mirar com si fos ximple. I va somriure amb un somriure idiota- Anem Ranma!, comporta't i oblida la por escènica.

Ella es va girar i va tirar del noi. Aquest es va recuperar del seu estat catatònic i va mirar a la seva flamant esposa i va posar un somriure entremaliat.

L'Akane va notar que tiraven d'ella i es va girar estranyada. I va mirar al seu marit i va veure que planejava alguna cosa.

-M'ha agradat el teu peto ... vull més! - el noi va tirar feia ell del braç amb què agafava la noia, la va agafar per la cintura amb l'altre. I la va mirar amb dolçor.

- Què et proposes Ranma? - va preguntar ella espantada- estem davant de... - no va poder seguir, el seu marit la besava amb passió. Llavors va ser ella qui va perdre la noció del temps, i la que volia més petons així.

Quan es van separar, era ella la que tenia cara d'al·lucinada, un somriure idiota va aparèixer a la cara, i es va quedar quieta, com anada. I com ell minuts abans, va fer cara de ximple feliç.

- Siiii! - va cridar alegre el noi saltant d'alegria, estava eufòric. Per fi tenia el que havia somiat cada dia durant gairebé tres anys. Per fi ell i l'Akane estaven casats. - ja ets meva Akane! ... ja sóc teu !, és el que portem tant de temps desitjant, Anem Akane! Hem de saludar als nostres convidats i agrair la seva assistència!. -va dir el noi. Ella el va mirar al·lucinada, va sortir del seu somni i va assentir i van anar a saludar als seus convidats.

Estaven arribant a la fi del saló, els dos nois estaven pletòrics, havien aconseguit el que volien des de molt temps enrere, casar-se ... sense que els interrompessin.

En arribar a l'última fila, es van acostar a un grup de joves que no s'havia acostat a felicitar-los i romanien asseguts.

-Jo i la meva dona us agraïm molt la vostra assistència a la nostra noces- va dir en Ranma somrient.

-Es us veu que esteu alegres pel nostre enllaç. - va dir l'Akane somrient també.

Els sis joves asseguts van negar amb el cap. En els seus ulls es veia l'horror, semblava que van assistir a una pel·lícula de terror. S'havia complert el pitjor malson de cinc d'ells.

-Que callats i quiets han estat tot el casament! - va dir el noi a la seva esposa- pensava que ficarien més xivarri. Però s'han comportat bé.

- Mira! Ranma encara segueixen callats Ha de ser de l'emoció d'assistir al nostre casament. Sentim deixar-vos, però hem d'anar al convit, us agraïm que ens ho pagueu i després la lluna de mel, que també us agraïm que ens ho pagueu ... -i va posar un to sinistre i els va mirar amb maldat- és el mínim que podeu fer després de destrossar-cinc intents de noces, després destrossar per segona vegada la casa de la meva sogra i el dojo Tendo completament. També us agraïm la vostra col·laboració en les seves reparacions.

Els dos nuvis els van mirar i es van girar i es van dirigir cap a la sortida del local, però abans de sortir. Van girar els seus caps i van mirar als sis nois asseguts a l'última fila.

- Que quiets estan! - va comentar l'Akane rient.

-Serà que quan van arribar els van lligar i emmordassar, no s'han pogut moure en tota la cerimònia i han estat molts callats. - va dir el noi rient i amb ironia. - havíem de haver-ho fet el primer cop, ens haguéssim estalviat molts problemes. -Els dos nuvis es van riallejar. Havien guanyat definitivament la partida.

Els dos joves es van girar i van abandonar l'església parlant i rient, deixant a l'última fila, de l'església, als sis rivals lligats i amb les boques ben tapades.

.

FI