8º. Un atac norturn.

.

Era de nit, tots en el dojo s'havien ficat al llit i dormien. El silenci regnava a la casa.

L´Akane dormia plàcidament. Quan va notar el perill i es va despertar, s'anava a aixecar, però alguna cosa la va empènyer i la va retenir al llit.

L´Akane no es podia moure algú li detenia els braços, una altra persona els peus i la tercera persona li empenyia cap sobre el llit i li tapava la boca. Tot i que la noia tenia gran força no aconseguia treure de sobre a aquestes tres persones que s'havien colat a la seva habitació. Les tres persones anaven vestides de negre i portaven màscares negres d'esquiador.

D'alguna manera havien forçat la finestra i entrat a la seva habitació. La noia amenaçada va mirar a les tres persones, les havia reconegut. Després de l'atac d'una setmana abans, la seva família i ella pensaven no la tornarien a atacar, però ara l'estaven amenaçant-la de nou, i això que el seu promès las va amenaçar.

-Mira la petita i violenta Akane, ara moriràs, ningú sabrà que vas ser atacada. La teva família i els altres pensaran que vas tenir una fallada cardi pulmonar- aquesta boja la va mirar, era la noia que li aguantava els braços. - et vam advertir la setmana passada i no ho vas entendre. Avui deixaràs de molestar. Deixaràs de interposar-te entre el nostre objectiu i nosaltres,

L´Akane la va mirar la coneixia com a les altres dues, era l'amiga del seu promès ...

Els seus pensaments van ser interromputs per la noia que li agafava els peus.

-Hauríem estrangular-la. Ningú s´ha d'interposar entre el meu estimat ... – l´Akane ja sabia qui era aquesta noia.

Va mirar a la qual li tapava la boca, havia de ser ...

-Ara nosaltres donar-te aquest verí xinès. No deixar proves, mort de noia violenta semblar atac de cor...

L´Akane va mirar a les tres noies espantades, ja sabia que buscaven, volien treure-del mig per quedar-se amb el seu promès.

Es va veure vençuda, ara moriria i ningú sabia que va ser assassinada per aquestes tres boges. I després del seu funeral aquestes noies s'aproparien a en Ranma perquè es recolzés en elles, i el ximple del seu nuvi, mai sabia la veritat.

Això la va enfurismar, no deixaria que ningú la matés. Anava a oposar resistència.

Va mirar la boja que li tapava la boca i li va somriure. La boja es va sorprendre i va baixar la guàrdia i l´Akane va aprofitar i la va mossegar amb força a la mà, tot i la mossegada la noia no va cridar. Però va retirar la mà, un moment. Li sagnava, l´Akane li havia pegat una bona mossegada.

La noia ferida va mirar la seva mà, va mirar la mà i tot seguit va bufetejar a la seva presa. Anava a tornar a pegar-li. Però la noia que detenia els braços la va aturar

- Què has fet? Idiota !, ara sabran que l'han atacat.

-No, nosaltres deixar la caure en terra, ells pensaren que caure a terra quan donar-li l'atac al cor, i donar-se cop al caure.

Les altres dues li van donar la raó, però l´Akane no pensava igual.

-Sou idiotes, la policia sabrà que m'han atacat. En poc temps sereu carn de presidi.- la noia no va dir que la sang que li sortia a la boga havia tacat el seu pijama, les llençols y el terra. No havien de saber això, era una prova de que havia estat atacada

La boja que li detenia la boca amb la mà lliure va treure d'una butxaca una ampolleta.

-Aquest ser el poderós verí xinès, ara jo donar-te i tu morir- i la boja va riure.

L´Akane la va mirar espantada i es va començar a moure, les dues noies que li detenien pels peus i les mans a penes podien amb ella.

-Donar-te pressa o se'ns escaparà- va dir una d'elles.

La noia de ampolleta la va obrir i la va acostar a la boca de la seva presa.

L´Akane movia el cap amb fúria, si estigués lliure, aquestes tres sabien el que era bo.

- "Em mataran i demà aquesta tres vindran a donar suport a la meva família en el seu dolor" pensava la noia- "No vull morir!", "vull veure a en Ranma!" , '' Ranma ajudeu-me!, 'SOCORS! ! "

La noia de flascó al final va aconseguir aturar el cap de la noia. I Akane la va sentir riure.

-Ara Airen serà meu. I tu estaràs amb la teva mare ... A L'INFERN!

La boja va acostar el flascó a la boca de la noia i quan anava a buidar el contingut ...

Es va obrir la porta de l'habitació i va entrar un jove que va mirar l'escena, darrere d'ell va entrar la germana mitjana de la jove que ocupava aquesta habitació, portant una càmera en la mà i estava gravant tot. I darrere d'ells la resta de la família.

Les tres assaltants es van quedar paralitzades, tot s'havia anat a fer punyetes, però tot i podien treure del medi a aquesta noia molesta, o això pensaven elles.

Però ni això va sortir com pensaven.

El noi es va llançar sobre la noia que agafava els peus de la seva promesa, la va agafar per darrere la va fer girar, aquesta boja va deixar anar a l´Akane. En Ranma va mirar a aquesta boja.

-Us vaig advertir! - va dir furiós. El jove va reconèixer a les tres assaltants res més veure-les- creia que amb el que li va passar al teu germà i als altres dos havíeu après. Com veig que no, és hora que us d'a vosaltres una lliçó.

- No pots Ranma !, ets un home i ella és una noia- va dir la mare del jove, però ell la va ignorar, ja no suportava més atacs a la seva promesa.

En Ranma va agafar a la noia amb una mà pel coll i amb una altra li va tocar amb un dit al front, era un atac que el jove va aprendre per a usar en contra d'aquestes boges. La noia va caure a terra desmaiada. El jove va mirar a l'altra jove amb menyspreu.

-Eres la meva amiga, però m'has traït- la noia el va mirar espantada, aquest noi no tindria pietat amb ella, es va intentar justificar, però en Ranma li va fer el mateix que a l'altra noia i aquesta també va caure a terra.

Va mirar a la tercera amb ràbia.

-T´ he advertir i no una vegada, ni dues. No és la primera vegada aquest mes que intentes desfer-te de l'Akane. Les altres vegades et va salvar l´Akane, que em va suplicar que tingués pietat amb tu. Aquesta vegada ella no me detindrà, la última vegada ella em va dir que podia donar-te la lliçó que mereixes. Shampoo has embogit i jo et castigaré.

La Shampoo va mirar al seu Airen i després a l´Akane.

-Ella interposar-se entre Airen i la Shampoo- mirar a tots- ella morir, i Airen ser meu. Jo donar-li verí a noia violenta i ...

L´Akane va arribar a limiti de la seva paciència. Aquesta boja no li prestava atenció, i va aprofitar aquesta distracció, per atacar al seu atacant.

- Em tens farta! - va cridar l´Akane i li va donar un cop de puny a la Shampoo, aquesta va caure a terra i va deixar anar el verí. Que va ser recollit per la Kasumi, el va agafar amb un mocador per no amagar les petjades de la Shampoo.

La Shampoo es va aixecar i es va preparar per atacar l´Akane, però la va agafar en Ranma, la detenia amb força.

-Has atacat a Akane, les has intentat matar, t'hem gravat, això serà presentat com a prova. Si tornes a atacar-la et destrosso.- i li va fer el mateix atac que a les altres dues, la Shampoo caure a terra sense coneixement.

La Shampoo va se la primera en despertar, tos del dojo la miraven amb odi. Estava lligada amb una corda, i...

- Si intentes alguna cosa més, et atacarem, serà en legítima defensa, heu entrat en una casa aliena. Heu intentat matar algú d'aquesta casa. Ens hem defensat, però vosaltres heu portat el vostre atac al màxim. Us hem hagut de matar per aturar- os – la Shampoo va mirar a la jove horroritzada, no havia estat la Nabiki, que va dir això, era la Kasumi, i ho va dir amb el seu etern somriure de noia bona.

Minuts després va arribar la policia i es va dur a les boges. Farien companyia als tres rivals d´en Ranma, en una cel·la del pitjor psiquiàtric de Tòquio, Serien allà durant molts anys .

Hores després. L´Akane estava a la seva habitació, després de tants atacs la jove estava espantada, no tornaria a tenir una nit de tranquil·litat, mai. En aquell moment algú va picar a la porta de la seva habitació.

- Akane puc entra? - era el seu promès.

-Si, entra.- El jove va entrar i la va mirar amb preocupació. Ella va preguntar-Com sàvies que estava en perill?

-No ho sé dir te, No podia dormir, estava inquiet. Pensava que alguna cosa ens amenaçava, i de sobte, et vaig sentir cridar. Em vas demanar ajuda. Et vaig sentir dins de la meva ment. Per mi va ser un crit real, i em vaig llevar, pressentia que estaves en perill i vaig venir. Sembla que et va sentir tota la família i vam venir a la teva ajuda.

Es van mirar i el jove va veure que ella seguia espantada.

- Com estàs? - va preguntar el noi.

-Bé, estic bé. Va contestar ella.

El noi la va mirar i va somriure amb pena.

-No, no ho estàs -va dir el noi-va replicar el noi- Estàs espantada, tens por d'estar sola, ho veig en la teva mirada- ella no ho va negar-l´Akane et vaig a proposar alguna cosa. Això no pot seguir així. La setmana passada aquests tres ... fills de les seves mares ... et ... et van intentar violar. Avui aquestes tres males bruixes intenten matar-te- el noi la va mirar- no podem seguir així. Sempre en tensió per si intenten acabar amb tu, dormint poc i intentant sentir el que passa a la teva habitació. Només veig una solució.

Ella el va mirar ajustada.

- Què et proposes fer? -Va preguntar ella espantada.

Ell va empassa saliva i es va posar molt nerviós i la seva cara va adquirir un color vermellós, molt intens.

-Que compartim habitació, vull dormir amb tu.

Ella el va mirar espantada i es va enfurismar.

- Ets un pervertit! - va cridar ella furiosa- tu només vols dormir amb mi sense haver-nos casat !.

El jove es va enfurismar, ella no havia entès res.

-No, Tot el contrari- va cridar el jove, va respirar fons, va tancar el ulls i es va calmar i la va mirar de manera estranya. Li va agafar les mans- vull casar-me amb tu !, i ho vull fer ja! - el noi es va posar vermell, però no més que ella- m'has fet caure Akane, pensava que no podria proposar-t'ho, al fer-me enfadar t'ho dit sense pensar-ho. Vull casar-me ja !, abans que em torni a envair la meva estúpida timidesa i em faci enrere.

Ella el va mirar i va somriure. Sabia que el noi parlava seriosament. Que no li havia proposat matrimoni per res, es va adonar que el seu promès va haver d'estar pensant aquesta proposta des de feia temps, aquest atac va ser l'excusa per proposar-s'ho. Ell desitjava casar-se realment amb ella, i ella també desitjava el mateix.

-Si, accepto- contestar ella il·lusionada.

Els dos es van acostar i es van besar, en separar, ell estava molt vermell, la va mirar, li va acariciar la cara, va posar un somriure ximple i es va desmaiar.

Aquesta tarda els dos joves van unir les seves vides, no ho van fer només per protegir la vida de l'altre, sinó per què ho volien fer des de feia anys.

..

Va passar el temps i als pocs mesos d'acabar la universitat van tenir bessons, un nen i una nena.

-Li havíem de posar Leia i Luke-va dir en Ranma.

L´Akane el va mirar enfadada, sabia que ell feia broma, ella li seguiria el corrent.

- Com els posis aquests noms i dormiràs a la butaca la resta de la teva vida.- va amenaçar ella.

- Shampoo i Mousse? Ukyo i Ryoga? Tatewaki i Kodachi? - va seguir fent broma el jove- o Bonnie i Clyde?

- És que només se't ocorren nomS de delinqüents o personatges de ficció? -va preguntar l´Akane.

El noi la va mirar i va somriure, li agradava picar i enfurismar la seva dona, sense moments així la vida seria molt monòtona i avorrida.

.

FI