9°. A les fosques.
.
Era de nit. La casa estava a les fosques. La tempesta que castigava Nerima va provocar una fallada en el subministrament elèctric. Tot i que la casa estava a les fosques entrava una mica de llum dels llampecs i la noia aconseguia veure per on anava. L'Akane es movia espantada, la seva família s'havien anat estava sola ... sola amb en Ranma. Dues setmanes sols. Els havien castigat, però a ells no els va importar aquest càstig, per a ells era un alleujament. Dues setmanes tranquils.
Ni tan sol els rivals eren a prop.
La Shampoo i en Mousse havien anat a la Xina. Una matriarca s'havia fet amb el poder i havien de presentar els seus respectes.
En Ryoga estava amb la seva família perduts arreu del món, l'últim que van saber era que els estaven buscant-pels Pirineus, a la frontera entre Espanya i França.
L' Ukyo havia guanyat un curset de tres setmanes a Itàlia.
I els germans Kuno estaven de viatge amb el seu pare.
L'Akane va sospirar, els deixaven sols. Coneixent-los i 'els deixaven sols !. A tornar podien trobar el dojo reduït a runes. Sense ningú a prop les seves baralles podrien ser èpiques, no va poder evitar somriure. Des que la seva família i "amics" no estaven no havien tingut ni una sola baralla.
No hi havia passat tant de les noces fallida, tres setmanes i tot indicava que res, o molt poc, havia canviat. Ella i en Ranma se seguien barallant. Però feien abans les paus. Semblava que els dos havien rebaixat una mica el seu orgull i tossuderia, i que no suportaven estar molt temps enfadats i sense parlar-se.
La noia va tancar els ulls i va somriure. Després de molt insistir, ell havia accedit a entrenar-la seriosament. Ella era la primera alumna d' en Ranma. Esperava que el noi l'ataqués durant els entrenaments. Sabia per què ell no l'atacava, no volia fer-li mal.
L' Akane va negar amb el cap, no era moment de pensar en això. En aquest moment amb la casa a les fosques estava espantada. No sabia on era en Ranma. Sabia que hi havia algú amagat i que aquesta persona pretenia espantar-la. La noia mirava per tots els costats i quan va girar una cantonada, no va notar que algú se li acostava per darrere.
De cop algú la va tocar amb els dits índexs en els malucs, la noia va sentir com si una descàrrega elèctrica li recorregués tot el cos, a causa d'això va fer un salt i va llançar un va cridar.
-Ahhh! - es va girar i va veure al seu assaltant. Es va enfadar-¡Ranma!
El noi es riallada.
-T'he enxampat! - va dir rient- no sabia que t´espantaries tant.
-No m'he espantat! - va mentir ella. Tenia el cor accelerat. El seu promès l'havia espantat. Estava llampegant i amb cada llampec veia a en Ranma amb un aspecte sinistre.
-Si ho has fet. Tot i segueixes espantada. Sabies que jo estava amagat, que només puc amagar-me jo ... i t'espantes. Tants por et dono ? O et fa por la tempesta?
-No et tinc por ni tampoc a la tempesta. Si intentes alguna cosa ... - va puntualitzar la noia, aixecant el puny amenaçant.
-No et preocupis. No intentaré fer-te res. No sóc tan temerari.-va contestar molesto.- no esperava aquesta desconfiança teva feia el meu. T'he demostrat en varies ocasions que no vull fer-te mal.
-De totes maneres no et atreviries va desafiar la noia.
-Em estàs desafiant? - va dir ell avançant cap a ella.
La noia va ser retrocedint fins que la seva esquena va tocar la paret, estava acorralada.
Ell es va posar davant d'ella i li va barrar el pas recolzant la seva mà a la paret. Ella va mirar davant tenia al seu promès tancant el pas, a la seva esquerra el braç del noi li impedia escapar, a la seva dreta ... va mirar al seu promès i es va oblidar per complet que a la seva dreta tenia via lliure per escapar.
-Que preciosa estàs així !. Amb aquest aspecte de noia indefensa i espantada i cada vegada que s'encén la casa amb un llampec la seva llum et fa veure preciosa- va dir el noi molt temptador.
-¡Ran ... ma !, Ranma que coses dius ... no sembles el mateix.
-M'agrada tenir-te així, sembles tan indefensa que em donen ganes de protegir-te.- va contestar el noi. I va afegir molt temptador -Vols que et protegeixi?
Tot d'una el noi la va agafar pel maluc amb una mà i l'altra la va baixar per l'esquena de la noia.
-Ranma! - va dir la noia en un sospir.- No segueixis, Per si plau! - va acabar ella en un sospir.
-Vinga ja! - va contestar ell insinuant- si t'agrada tant com a mi.
-Pervertit! - va dir rient, mirant-temptadora.
-Gallimarsot! - va contestar ell amb el mateix to seductor.
Els seus caps es van anar acostant i els seus llavis es van tocar. Ell la va agafar pels malucs i ella per a ell pel coll. Va ser un petó llarg i apassionat, semblava que no hi hagués demà i es van lliurar per complet a aquest petó. No era el primer que es donaven, portaven besant des d'una setmana després del casament fallida. Una cosa que no aconseguien entendre els va llançar a trencar les barreres que ells mateixos havien creat i confessar els seus sentiments. Però el ocultaven a tots el món, era el millor ... i el més divertit.
-No ha estat mal- va dir el noi amb dolçor, aquesta noia li feia treure el millor d'ell mateix.
-No, però hi ha hagut vegades que m'has besat millor que ara. T'has de esforçar més, Ranma.- va dir la noia reptant-ho amb un somriure seductor. Era mentida, però així aconseguia que el noi tingués més ganes de besar-la, i també que posés més passió en fer-ho.
-Tu tampoc has estat malament ... però et dic el mateix. M'has besat millor algunes vegades que ara.-ell pensava igual que ella. Reptant-la aconseguia que ella ho besés amb més passió.
Els dos nois es van mirar i van somriure. S'estaven reptant a tornar a besar-se.
-Ara et toca buscar-me tu a mi.- va dir ella amb veu seductora- no em trobaràs. si em agafes ... aquesta nit ... a més de besar-me ... pots dormir amb mi.
-Et trobaries encara que fossis a la fi del món. On tu vagis, et trobaré -va sentenciar ell mentre la noia corria a amagar-se. Va sentir riure a la noia-Akane! - va cridar- aquesta nit ... dormiré amb tu.
Portaven tota tarda jugant a amagar-se, el guanyador li robava un petó al perdedor, però de vegades era el perdedor ell que ho robava i altres vegades tots dos.
Els dos sabien que acabarien dormint junts, aquesta nit ... i totes les altres d'aquestes dues setmanes. Seria una altra entremaliadura dels dos joves.
Aquestes dues setmanes, sols, serien fantàstiques. Sense ningú que els molestés, amb llibertat per fer el que volien. Anaven a gaudir junts d'aquests dies, per a ells seria un preciós record que no comptarien a ningú.
.
Fin
