10ª. Un estiu de somni. (Una venjança..)
.
Tornaven de les vacances d'estiu. Havien estat en un petit poble costaner. Un familiar dels Saotome els va deixar una caseta, i van anar tota la família. Era un poble sense gaire gent, i lluny de Nerima. Costava molt trucar per telèfon i per això la Nabiki no li va sortir a compte delatar aquests sis on eren. Van ser unes vacances tranquil·les.
Havien agafat l'últim tren que sortia per Tòquio, arribarien al seu destí tard, va ser per suggeriment d' en Ranma, va dir que era per gaudir més del dia ... però la seva promesa sabia la veritat, volia evitar trobar amb els sis bojos que sempre tenien al seu voltant, dels que tot just es recordaven.
L'Akane i en Ranma anaven asseguts junts i sols, xalaven alegrement d'aquestes vacances. La resta de la família dormia. Els dos nois van seure separats de la família.
-Han estats unes bones vacances- va dir el noi- un lloc apartat, sense problemes, sense ningú que em reptar-se, sense un director boig o una professora problemàtica i capritxosa.
La noia el va mirar enfadada.
-T'has oblidat esmentar als teus "Promeses". Les hauràs trobat a faltar. Has hagut de passar les vacances amb la "promesa lletja".
En Ranma es va enutjar. No havien tingut una baralla en setmanes i ara ella s'enfadava per res.
-Prome..que ?. Les havia oblidat per complet. Crec que vam dir que no ens recordaríem d'aquests sis-va dir el noi molest. Ella va saber a l'instant que no mentia. -No les he trobat a faltar i si que les he esmentat ... quan he dit problemes ... em referia a elles- es va defensar el noi amb geni, però sense aixecar la veu. No volia despertar a la resta de la família- aquestes tres són unes molèstia, una molèstia. Sempre sobre meu. És una sort no haver-nos trobat amb cap. Ni aquests tres imbècils ni les tres ...-La va mirar i el seu semblant es va endurir - ... ni aquestes ... bruixes! -L' Akane es va quedar gelada, era la primera vegada que les insultava- No m'ho puc creure..¡ no han aparegut !. Aquests sis semblen que tenen un sisè sentit per trobar allà on anem de vacances i aquest any, per sort, se'ls fa malbé !. Aquestes vacances res de l'amazona, res del porquet, ni la mòmia ni del vell verd, ni dels altres bojos. Han estat unes vacances marranavillosamente tranquil·les.- va acabar ell alegre.- M'havia oblidat completament d' ells.- i amb un to irònic va afegir- Gràcies per feu-me recordar a aquests sis !.
-Sembla que has estat molt tranquil aquest mes, lluny d'aquesta gent.- va dir la noia.- i perdona no volia portar-te mals records
-Si ... i donaria tots els meus diners ... encara que no és molt, perquè això seguís molt de temps, si fos per sempre millor.- va dir ell i va sospirar i amb pena- encara que si he trobat a faltar a algú.
-A qui? - va dir ella empipada-¿A la teva amiga de la infància? O potser a la gimnasta? O fins i tot al fill del director? dius que t'alegres d'estar lluny d'aquests sis i els trobes a faltar.
L' Akane estava furiosa. No comprenia com podia dir que havia estat ben lluny dels sis nois ... i trobar a faltar a un d'ells- ets un insensible.
-La insensible ets tu.! - va dir el noi enfadat i sense elevar el to de la veu, va baixar el cap trista va parlar amb pena-Saps el que em passa cada vegada que em mullo. M'he de banyar amb un banyador ... femení. He trobat a faltar al meu cos original ... a en Ranma-Kun. A l'únic que he trobat a faltar. No he pogut gaudir com hagués volgut aquestes vacances. Encara recordo com va acabar el nostre primer passeig per la platja.
L' Akane el va mirar amb tristesa, ella va ser la responsable que aquest passeig es torcés ... durant uns minuts.
…..…..…..…..
A principi de les vacances. (Un mes abans).
Era el primer dia de vacances que eren a la caseta i es disposaven a veure la tele.
En Ranma era al saló de la caseta llegint un avorrit llibre. Havia de fer un treball sobre aquest llibre amb l' Akane. Però ella el va deixar aquella nit la responsabilitat de llegir un capítol. Estava tota la família amb ell, menys l' Akane, i al noi li venia de gust sortir a donar una volta per la platja ... però no sabia com dir-ho a la noia sense que la família digués un bossell de tonteries.
La noia s'havia ficat a l'habitació que compartia amb el noi, els pares els havien ajuntat per si podia ser que tinguessin un acostament. Però els dos nois es van oposar a dormir a la mateixa habitació, però al haver-hi només quatre habitacions, van haver de claudicar, ningú volia dormir amb en Soun, roncava com una locomotora vella i parlava a crits en somnis.
A en Ranma només li quedava menys d'una pagina per acabar quan va baixar l' Akane. S'havia canviat i portava un vestit curt de color blanc. En Ranma no va poder deixar de mirar-la, encara que aparentava llegir.
-Vaig a fer una passejada per la platja- va dir la noia. Va mirar el noi, era una clara invitació que l'acompanyés, que el noi va semblar no capta. En no obtenir resposta es va girar enfadada, es va dirigir a la porta de sortida i va sortir de la caseta- Adeu! - va dir amb un to enfadat.
En Ranma va mirar a l'Akane, no sabia per què s'havia irritat la noia, no li havia donat temps a respondre. S'havia quedat en blanc en veure-la tan maca. Però va reaccionar i es va aixecar de pressa i es va dirigir a la porta.
-Espera Akane! Vaig amb tu! - abans de sortir va sentir a algú dir alguna cosa, però no va prestar atenció. I va sortir de la casa darrere de la seva promesa. La va trobar a uns metres de distància, la noia seguia enfadada i s'allunyava molt ràpida.
L' Akane va sortir de la casa furiosa, aquest promès seu era un insensible, amb la nit tan afable que feia i deixar-la passejar sola. No hi havia captat la indirecta. Aquest noi era ximple, no sabia per què ho estim ...
-¡RANMA ETS UN IMBÉNCIL! -Va cridar la noia. Llavors algú la va estirar del vestit.
Qui és imbècil? - va preguntar una veu.
La noia es va espantar i es va girar i va veure a en Ranma que l'havia seguit, no ho havia sentit arribar. Per un moment es va quedar callada, esperava que ell s'enfadarà per que ho havia insultat ... però el noi no ho va fer.
-Què ...? ¿Que fas aquí? - va preguntar ella una mica espantada i enfadada- no em segueixis !.
-Fa hores que em venia de gust sortir, i tu m'has donat l'excusa perfecta per fer-ho.
-No vull que em segueixis! - va dir ella molesta, ni ella mateixa sabia per què estava enfadada amb el noi. Realment no li havia fet res, aquests dos dies de vacances s'havia comportat molt bé amb ella, potser era al sentir-se lliure de la pressió que el sotmetien les altres promeses, el que portava al noi comportar-se bé.
-No t'estic seguint. Només hi ha un camí per arribar a la platja. Encara que cada un de nosaltres vagi on vulgui, hem de seguir aquest camí.
La noia no va dir res al fons s'alegrava que ell estigués amb ella. En acabar el camí van arribar a un passeig paral·lel a la platja. Els dos nois van seguir caminant per aquest passeig, ja havien oblidat aquesta petita pulla, i van començar a parlar i fer broma.
-Ranma baixem a la platja! - va demanar la noia- tinc ganes de caminar sobre la sorra, sempre m'ha agradat caminar descalça per la sorra de la platja.
L' Akane va pensar que el noi li diria alguna cosa com- "Només és sorra, no entenc com una noia ximple té tantes ganes de embrutar-se els peus". Esperava aquesta o una altra resposta semblant.
Però l'autèntica resposta del noi la va deixar sorpresa.
-Si tu vols baixar, això farem ... jo també vull passejar per la platja és molt relaxant i segons diuen bo per a la salut dels peus- va dir el noi i li va somriure. Estava estrany semblava estar gaudint del passeig i no l'havia insultat encara.
Els dos nois van baixar a la platja, es van descalçar i van començar a caminar sota la llum de la lluna sentint el soroll de les onades.
-Se està bé aquí, lluny del soroll de la ciutat. De les llums que oculten les estrelles i sense les olors de la contaminació- va dir el noi i va afegir- i sense les molèsties de sempre. Sense bicicletes que s'incrustin al meu cap, sense rivals que em vulguin vèncer i ... -Va mirar a la seva promesa- sense boges que em vulguin obligar a sortir amb elles o casar-me amb elles per que elles ho diguin o em abracin sense el meu permís.
-Sembla que estàs a gust sense elles- va dir Akane- No m'ho crec-va dubtar la noia. -No trobes a faltar algunes d'ella?
El noi la va mirar estranyat. Semblava que la seva promesa volia enfadar-lo ... però no li donaria aquest gust.
-Per res. Estic molt bé amb elles lluny. Estic passant uns dies molt tranquils i tant de bo durin molt- es va quedar callat i va mirar a la noia- vull fer un tracte amb tu.
-Un tracte? Amb mi? - va preguntar ella, estranyada i una mica espantada.
-Si- va contestar ell- i és aquest ... no tornarem parlar d'aquests sis durant aquestes vacances. Ni és un repte i tampoc és una aposta. En aquestes vacances aquests ... rivals? No existeixen, només existim tu, jo i la nostra família.- va proposar el noi.
-Accepto, no tornarem parlar d'ells, ni tan sols els esmentarem, són a l'oblit.- va dir ella i el va mirar somrient ..- no pensarem en ells. Només en gaudir d'aquestes vacances i passar-ho bé.- I els dos nois ho van complir, durant aquestes setmanes no es van recordar del seus rivals, no els van dedicar ni un sol pensament. I si algú els preguntava per ells ignoraven les preguntes i feien com si no coneguessin a aquests sis.
Van seguir passejant per la platja i la noia va anar a la riba i va deixar que les onades li mullessin els peus.
-Vine Ranma, deixa que les onades et mullin els peus, és com un massatge- va dir la noia amb un somriure temptadora.
El noi la va mirar i va somriure amb tristesa.
-Ho sento Akane, però saps que no puc.
Ella el va mirar sorpresa.
-Per què no? -Va dir la noia. I va tenir una idea, que una mica després es va penedir de tenir-la. Es va ajupir i amb les mans va començar a tirar-li aigua al noi. El noi es va transformar en noia.-ets un avorrit- va dir rient- no siguis tan ... - va callar, la noia de la trena estava enutjada.
-Es pot saber que fas, ximple? - va cridar la Ranma furiosa, la noia el va mirar espantada.
-Ets un insensible- va cridar ella- només era un joc ...
-La insensible ets tu. Creia que em entenies ... que sabia el que sento ... però veig que ets igual que els altres. -estava furiós. L' Akane no sàvia en què s'havia equivocat, quin error havia tingut.
-Què et passa? Per què t'has enfadat? - va preguntar ella.
-¡ Deixar-me ...! Deixar-me sol ...! - i amb veu baixa i amb molta pena- ... Deixar-me amb la meva frustració.
I la noia de la trena es va allunyar de l'Akane i la va deixar sola i desconcentrada, sense entendre res.
L' Akane la va trobar pocs minuts després. Ranma- chan estava asseguda a terra abraçant els genolls amb els braços.
-Què et passa? M'estàs preocupant- ella pensava que era una tonteria enfadar per res.
La Ranma la va mirar i en aquesta mirada la noia va veure tristesa. La noia es va espantar. La Ranma va abaixar la mirada. L' Akane es va asseure davant d'ell. El comportament de la Ranma la alarmava, en Nerima s'haguessin enfadat, però aquí semblava que el noi fugia d'aquestes baralles absurdes.
Van passar diversos minuts en silenci. I de sobte la Ranma va començar a parlar, ho feia tan baix que l' Akane va pensar que l'hi estava imaginant.
-Volia sortir, passejar ... amb tu a la llum de la lluna, ara que estem lluny de gent problemàtica, sense que ningú ens molestés ... sense que ningú es fiqués per mig ...
Llavors l'Akane va comprendre el que li passava al noi. Volia passejar amb ella com noi.
- ... I jo ho he fotut tot- va dir l'Akane amb pena- ho sento, no pensava el molt que significava per a tu.
La noia de la trena va aixecar el cap i va somriure amb tristesa.
-Molt. Mira la platja- va dir assenyalant el mar, l'Akane va mirar on assenyalava el noi.- no puc gaudir com volia ... no saps el que significa aquesta maledicció ... -i va afegir amb pena-almenys no em converteixo en un panda o un ànec- no voler afegir un porquet, feia poc que l'Akane havia descobert qui era realment P-chan. No volia portar-li mals records.
Ella el va mirar i va sospirar i van estar uns moments en silenci fins que la noia va recordar alguna cosa. Hi havia portat una ampolla amb aigua, i se la va ensenyar al noi.
-Mira Ranma tinc aigua. I un got metàl·lic .. podem buscar llenya i encendre un foc.
Minuts després cremava un foc i Ranma era de nou noi.
Van estar una estona mirant el foc.
-Un dia podríem venir a sopar a la platja, encendre un foc i rostir alguna cosa- va dir la noia.
Ell la va mirar i va tancar els ulls.
-Això seria una idea fantàstica.- va contestar el noi i amb un somriure entremaliat va afegir- i amb una mica de sort ens ho podrem menjar.
El noi es va aixecar i va sortir corrent, ella el va seguir enfurismada.
-Què insinues? ¿Que sóc mala cuinera? - va dir enfadada i disposada pegar-li un cop.
-No ho insinuo ... .¡lo ets! - va dir el noi rient.
Ella el va començar a perseguir, però cada vegada que creia que l'anava a agafar ell hàbilment la esquivava. Va ser llavors quan va comprendre que el noi feia broma amb ella. Que tenia ganes de jugar, i ella va decidir que ell no seria l'únic a divertir-se. Durant uns minuts els dos nois van jugar a enxampar, ell sempre s'escapava, i a ella li era igual, el realment important era passar una bona estona. Els dos reien a riallades. Estaven gaudint del moment, com mai l'havien deixat fer-ho.
Al final va ser ell qui la cuca. Havien arribat al passeig i ella va quedar atrapada entre en Ranma i un arbre. Es van quedar mirant de forma estranya i van sentir una sensació que moltes vegades havien tingut, però sempre havien deprimit ...
En Ranma li va treure un floc de la cara i l'hi va posar darrere de l'orella, i va deixar la mà a la galta de la noia. Amb el dit polze li va acariciar la cara. Ella ho mirava una mica espantada i al veure-la tan indefensa. No va poder evitar mirar-la als ulls i ...
-Déu !, que maca estàs avui! - es va sentir exclamar ell mateix. Ella el va mirar ruboritzada. Ara era segur al noi li passava alguna cosa. El noi també estava avergonyit. No sabia com s'havia atrevit a dir el que pensava. No es faria enrere, tampoc ho negaria ... almenys a ella.
-Estàs bé? - va preguntar la noia.- avui estàs molt estrany.
-No ho sé dir el noi.- I davant la mirada incrèdula de la noia ho va repetir- si !, no sé si estic bé. Em trobo estrany. Vull sortir a passejar amb tu ... cada nit! ... i per les tardes també. M'agradaria estar aquí per sempre, lluny dels problemes, i vull que estiguis amb mi. Sento coses estranyes quan et Miró- ella es va començar a enfadar, i ell espantat li va aclarir- no ... no pensis ... coses rares. És com si tingués milers de bombolles dins meu o com si em recorreguessin descàrregues elèctriques.
-Tu m'estimes! - va afirmar Akane.
-No ho sé. De vegades sembla que si ... però altres ho dubto ... però per el bo o el dolent tu ... ets l'única.
Ella el va mirar i tancant els ulls va declarar.
-Tu també ets l'únic.
No s'havien mogut. Els seus llavis es van anar acostant i ...
- "En aquest moment apareix algú o passa alguna cosa" - van pensar els dos nois. I llavors els dos van notar una lleugera pressió als llavis. S'estaven besant !, va ser un petó que els dos estaven desitjant de fa temps ... però no de tot voluntari. Va ser com si els seus cossos prenguessin el control sobre les seves ments i fessin el que ells no s'atrevien a fer. En separar es van mirar sorpresos. Van estar una estona mirant-sense saber que dir-se ni fer. Al final va ser el noi qui va reaccionar.
-Serà ... millor tornar ... han d'estar preocupats ... fa molt que vam sortir.
-Si ... -va dir ella, se la veia nerviosa i sufocada. Durant part del trajecte va tenir un to ruboritzat, com el seu promès. Es miraven de reüll.
En passar per on van fer el foc ho van apagar i van enterrar les brases.
A l'entrar a casa van haver d'aguantar les bromes de tota la família, però ells les van ignorar i van pujar a la seva habitació.
L'Akane es va anar a canviar al lavabo i en tornar a l'habitació en Ranma ja estava ficat al llit i se la va quedar mirant.
-No em miris així, pervertit- va dir ella enfadada- si ho segueixes fent dorms a la butaca.
-Aquest pijama és nou, avui estàs molt guapa- va dir ell avergonyit.
Ella es va posar molt vermella.
-Gràcies, ets molt amablement va dir ella- tant de bo fossis sempre així.- ho va pensar, simulant enuig- Avui ?, Només estic maca avui?
-Jo sempre sóc amable, només que no ho demostro. I tu sempre estàs maca ... però avui més.
Ella es va ficar al seu llit. I es va quedar pensativa mirant el sostre, estava rumiant alguna cosa i l'hi va dir al seu promès.
-Què tal si demà anem a veure el temple? - va preguntar la noia.
Ell la va mirar.
-Per mi d'acord, però tu i jo sols. Que el meu pare i el teu ens ficaran en problemes si venen i la Nabiki també ho faria. Avui ens ha fet fotos, les vendrà al Furinkan.
-Si. Ja és hora que la castiguem, sempre fent-nos fotos i guanyant diners a costa nostra i ni tu ni jo vam rebre la nostra part.
Els dos nois van sentir sorolls a la porta i es van aixecar i van ser feia ella en silenci. Un minut després tornaven als llits, havien espantat a la seva família, que estava espiant-los.
Es van ficar al llit i de seguida els dos estaven dormint.
... .. ... .. ... .. ... ..
-Akane ... Akane? Que et passa? - va preguntar en Ranma espantat. El viatge feia Nerima seguia. L' Akane s'havia quedat uns minuts callada i amb la mirada perduda.
-Res només recordava la primera sortida nocturna que van fer- va dir ella.
-I no va ser l'ultima, vam sortir totes les nits. I les excursions que vam fer i els sopars a la platja, vam passar molt de temps els dos sols. - va seguir ell.
-Vam fer tot junts. Fins i tot vam dormir a la mateixa habitació. Trobaré a faltar les nostres escapades- va dir la noia.
-Les podrem repetir els caps de setmana. Anar a la muntanya o al cinema ... o on sigui- va dir el noi. -Ho vaig passar molt bé amb tu ... i no vull que això sigui cosa del passat ..- va mirar a la noia- vull tornar-ho a repetir i no només una vegada ... ets una excel·lent companya de festes.
-Només una excel·lent companya? - va preguntar ella amb un somriure temptadora.
-No ets només una excel·lent companya ... - va dir el noi somrient- ets la millor companya per sortir a qualsevol lloc.
-Com que has sortit tant amb noies- va dir ella amb ironia.
-Ets la primera-va dir i va posar un somriure malvada- i no hi haurà una altra després que tu ... -va fer una pausa- ets la primera i l'última. - ella el va mirar i es va ruboritzar - tornarem a sortir quan i on vulguem. Tinc ganes de que tornem a sortir junts.
Ella el va mirar i va assentir.
-El tornarem a fer. Ningú impedirà que ho fem-va dir ella convençuda.
Des d'uns seients més endavant, la Nabiki, fent-se la dormida assistia a la conversa dels dos joves.
- "Pobres nens, allà estaré per vendre aquesta informació als vostres rivals. Crec que aquest any em faré d'or "- va pensar la noia. Es fregava les mans mentalment pensant en el que guanyaria.
Però aviat fins i tot la germana mitjana va caure, en contra de la seva voluntat, en braços d' en Morfeo i no va escoltar tota la conversa. Si ho hagués fet ... els seus benèfic haguessin estat més grans.
Els dos joves havien estat una estona callats mirant la muntanya Fuji des de la finestra del tren ..
-Bonic paisatge.- va dir l'Akane - algun dia m'agradaria anar d'acampada. Sortir a la muntanya.
-Això ho hem fet milers de vegades- va dir ell amb cansament.
-Si, però sempre per entrenar. El que dic és anar d'acampada, per gaudir de la natura, pescar ... .descansar.
En Ranma la va mirar divertit.
-Sembla divertit. Tens raó. Però que no s'assabentin els vells, o si no s'apuntaren i l' embrutaran tot, ens farien entrenar. I últimament prefereixo anar als llocs només amb tu. O si no que vinguin també la meva mare i la Kasumi.
-I la Nabiki? - va dir rient l'Akane -No t'agrada anar amb ella?
El noi la va mirar i va somriure.
-És una bona acompanyant, però ...
-Però ... que? - va preguntar intrigada la noia.
-Si decidíssim anar algun lloc i ella s'assabentés o fos ... en deu minuts ho sabia tot Japó ... a canvi de certa quantitat de diners.
I els dos van riure.
-Què tal si dissabte anem a dinar a la muntanya? - va dir ella temptadora- agafem les bicis i ...
-Saps com temptar amb els teus plans-va dir ell rient- anem doncs a la muntanya ... però ni una paraula a ningú ... que no vull cap mosca molesta.
Van seguir parlant del seu plans i projectes durant minuts.
-Hem de seguir amb el nostre pla sobre aquest problema que tenim. No podem seguir com fins ara o no anirem a cap part- va dir ell. Ella el va mirar sorpresa, havien passat setmanes sense parlar-ne.
-No et preocupis, aquest problema caurà pel seu propi pes. Espero que ho resolguem aviat.- i va posar un somriure entremaliat- no s'esperarà això de nosaltres.
Els dos es van tornar a riure.
La Kasumi s'havia despertat i sentia les rialles dels dos promesos. Aquestes vacances els havia fet bé als dos nois. Es portaven millor, gairebé no s'havien barallat durant tota l'estada a la caseta, i quan ho feien ... eren baralles estranyes, semblaven que actuaven, en Ranma no utilitzava els seus pitjors insults ni l'Akane manava al seu promès a volar.
La raó per la qual no es barallaven seria per què mai estaven amb la família i lluny de cert grup que els perseguien. Cada dia sortien algun lloc, el temps que passava amb la família era el mínim. Els dos patriarques no estaven d'acord, els dos nois es saltaven l'entrenament, cosa que ella sabia que no era veritat. Els dos nois eren els primers a aixecar-se, i entrenaven junts. Després esmorzaven i baixaven a la platja. Alguns dies agafaven les bicis a primera hora del matí i tornaven a la tarda. I a la nit, cada nit, sortien a passejar per la platja. Els dos nois trobarien a faltar les seves escapades. Estaven més units que mai. Necessitaven aquesta llibertat que en Nerima els era negada per molta gent.
Ara planejaven alguna cosa, feia temps que tenien aquest problema, no s'oposaria a com ho resolguessin. La Kasumi va badallar i es va lliurar de nou al món dels somnis.
El noi es va quedar una estona callat i pensatiu.
-En que penses? -Va preguntar la noia.
-En el nostre primer sopar a la platja. Va ser molt entretinguda i ho vam passar bé, sense ningú a quilòmetres a la rodona. Sense que els nostres pares vinguessin.
-Ens va costar amagar que faríem aquesta sortida. Sempre estava la Nabiki sobre per veure que fèiem, i vendre la informació als nostres pares. Sort que la Kasumi i la teva mare ens van ajudar.
Els dos nois van somriure i van recordar amb afecte aquesta sortida.
... .. ... .. ... .. ... ..
Un sopar a la llum de la lluna.
Hi havia passat dos dies des del seu primer passeig nocturn.
I havien decidit que aquest dia anirien a sopar a la platja. Però ningú havia de saber-ho, o tindrien problemes. Si els dos vells ho sabessin es apuntarien ... i ells dos no s'ho passarien tan bé. Havien d'evitar que la Nabiki ho descobrís, per què trauria beneficis d'aquesta informació. ... només podrien confiar la Kasumi i la Nodoka.
Era al matí i estaven tots a casa.
-Hem de comprar, necessitem ajuda. Akane ?, Ranma? Podeu venir amb mi i la Kasumi? - va dir la Nodoka.
-Si, podíem baixar i veure el poble. Diuen que hi ha una petita zona comercial, amb botigues, restaurant i cinema.- va dir alegre l'Akane.
En Ranma la va mirar amb avorriment.
-I que té de bo això? - va dir apàtic en Ranma- ha de ser molt avorrit.
-Al senyor Ranma com és un insensible no li agrada gens.
-Aquí m'avorreixo. No hi ha res divertit.- i va mirar amb maldat al seu promesa- com tinc una promesa avorrida i sosa. Ara podíem estar practicant surf, però la noia no sap nedar !. Tinc la pitjor promesa que es pugui tenir¡.
-Si vols et pots prometre a la Kasumi o la Nabiki. Potser sortissis guanyant.
-Potser tens raó ... - i va mirar a les altres dues noies- potser triï a la Kasumi, és la millor de les teves germanes, no m' interessa la Nabiki, em podia vendre, l'última vegada ho va fer.- es referia quan va ser el promès de la Nabiki, el noi encara tenia malsons
La Kasumi es va posar vermella, es va sentir alabada, però va notar que en Ranma havia dit que ella era la millor de les germanes de l'Akane, no la millor de les tres germanes, això significava que la millor era ... La Nabiki es va quedar gelada ... com la coneixia en Ranma.
-Ets un insensible. No se per que em preocupo per tu- va dir enutjada l' Akane.
-El mateix dic jo-va contestar el noi. I sé girar. Va pujar a l'habitació, i quan va baixar portava una petita motxilla.
-On vas? - va preguntar la seva mare.
-A fer un entrenament a la muntanya. Estaré un parell ... - i va deixar passar uns segons ... un parell d'hores. Tornaré a l'hora del menjar.
I va sortir.
-No impediràs que es vagi? - va preguntar la Nabiki a la seva germana petita.
-Ranma pot anar on vulgui, va contestar empipada l'Akane.
Minuts després, l'Akane sortia amb la seva germana gran i la Nodoka a comprar. Quan es van allunyar prou la Nodoka es va girar i va preguntar.
-Akane! No creus que avui us heu passat una mica, tant tu com en Ranma?
-A que et refereixes tia Nodoka? - va dir l'Akane simulant ignorància i enfurismar-se - Avui l'Akane s'ha passat molt amb mi i ...
-Deixa de mentir! - va tallar la Nodoka i somrient-li - el que heu fet era comèdia. Què planegeu? Crec que necessitareu ajuda.
L'Akane les va mirar i va somriure.
-Si era comèdia. Tenim planejat anar a sopar a platja ... - es va posar ruboritzada- sols. Però si ho demanem als patriarques no ens deixaran ... o pitjor, s'apuntaran. Necessitem comprar carn, potser peix. En Ranma em va fer la llista.
-Però perquè vau simular barallar-vos? - va preguntar la Kasumi.- no sé com la Nabiki no s'ha adonat que era mentida, a ella no se li escapa això.
-No podíem baixar a comprar els dos seria molt sospitós. Havíem de separar-nos i un anar amb vosaltres .. i l'altre anar-se'n a la muntanya o un altre lloc. I la millor manera de separar-nos sense aixecar sospites era ... barallar-nos !.
-Podíeu haver parlat amb nosaltres i us haguéssim comprat el que necessiteu per a aquesta sopar- va dir la Kasumi.
-Ho vam intentar ... però sempre estava a prop la Nabiki ... i ja la coneixeu.
-A la Nabiki li semblarà estrany i ens seguirà- va dir la Nodoka.
-No, seguirà a en Ranma. Quera saber per que no la triaria a ella. - va dir l'Akane i va afegir amb maldat- l'espera una bona sospesa.
I l'Akane va riure. Las dues dones la van mirar estranyades, es van mirar. Els dos joves havien planejat alguna cosa en contra de la Nabiki.
En acabar de comprar van tornar a la caseta. Dissimulada entre la compra, estava el que necessitaven els dos promesos per a la seva sopar. La Nodoka i la Kasumi els ajudarien en tot.
Les dues dones esperaven que els dos nois gaudissin d'aquesta nit. Ocultarien tot als patriarques i a la Nabiki.
En Ranma va sortir de la casa furiós ... o això semblava, havia de mantenir aquest aspecte durant molt de temps. Com pensava, el seguia la persona que s'imaginava.
-La curiositat acabarà amb tu ... Nabiki.
En Ranma es va internar al bosc. I va començar a caminar per camins plens d'herbes i bardisses, la seva perseguidora no anava vestida per caminar pels camins que ell la conduiria. La va sentir xisclar, la noia s'estaria esgarrapant les cames. Des d'un punt alt de la muntanya el noi es va girar. I va veure a la germana de la seva promesa intentar seguir-lo i al final resistir i tornar-se a casa.
A part En Ranma li va preparar unes trampes especials. Amb això i les bardisses la roba de la noia no quedaria en bon estat.
En Ranma va riure. Hi havia aconseguit despitar a la mitjana dels Tendo. Però sabia que la noia no es rendiria. Per diners s'arriscaria a qualsevol cosa. Però avui s'havia rendit ... o això semblava.
L' Akane i les seves dos acompanyants van arribar a la casa alhora que la Nabiki. La noia arribava esgarrapada amb la camisa i pantalons trencats, i els cabells ple d'herba. Molt bruta, i amb aspecte d'estar cansada.
-Sembla Nabiki s'ha ficat en un bon embolic, què has fet per venir així? - va preguntar rient l' Akane.- Que llàstima no tenir una càmera de fotos. Em faria d'or amb unes fotos teves amb aquestes pintes.
La Nabiki la va mirar amb ràbia.
-El i ... i ... i el teu promès! Esteu bojos !. No vegis on m'ha ficat la teva promès.
-Això et passa per perseguir-lo. No vas haver de fer-ho . Ha dit que anava d'entrenament. Però com ets una xafardera, el vas seguir. En Ranma no camina per llocs fàcils, almenys per a tu.
-Planegeu alguna cosa, i jo ho descobriré - va amenaçar la Nabiki.
-Pots creure el que vulguis-va dir Akane desafiant-no aconseguiràs nada.- es va acostar a la seva germana i li va donar uns cops molt suaus al maluc.-Tu segueixes buscant que no aconseguiràs res.
Es va girar donant l'esquena a la seva germana i ... la danyada roba de Nabiki es va fer trossos, i la jove totalment nua.
La Nabiki va entrar corrent a casa davant la mirada sorpresa de la Kasumi, de la Nodoka i els dos patriarques, que en aquest moment sortien de casa.
….
L'Akane encara que en apareixia sorpresa, interiorment reia. El pla havia sortit bé. Tant ella com el seu promès es van treure de sobre a la Nabiki, almenys durant aquest dia. La germana s'havia de curar les ferides, tant les físiques com el mal que li havien causat en la seva autoestima, però no es rendiria ... Era una Tendo.
En Ranma va tornar a l'hora de dinar, es va asseure al costat de la seva promesa i ni es van parlar ni es van mirar. Els dos seguien enfadats ... en aparença. Encara que els dos miraven a la Nabiki i mentalment reien a riallades.
La resta de tarda no es van parlar i cada un se'n va anar a passejar per la platja pel seu costat. La Nabiki no tenia ganes de seguir-los i es va quedar a casa, es penediria d'això.
La Kasumi va sortir a comprar, s'havia oblidat alguna cosa. Però abans aniria a lliurar cert material a unes persones.
Hores després estava el sopar preparat.
-Com triguen aquests dos-va dir en Genma- es quedaran sense sopar.
La Kasumi i la Nodoka es van mirar i van riure.
-Ni en Ranma ni l' Akane vindran a sopar.- va dir la Kasumi- avui soparan sols a la platja.
-No han demanat permís a ningú- va comentar en Genma enfadat.
- Jo l'hi he donat- va dir la Nodoka- i no vull que aneu a molestar-los. Es mereixen estar tranquils. – la Nabiki se'n va anar a aixecar-Nabiki, com vagis a molestar-los seràs l'encarregada de netejar la casa tot el mes. Tampoc vull que els castigueu si arriben tard.
La Nabiki es va asseure a la seva cadira resignada a perdre aquesta partida, no volia enfadar la Nodoka. Amb això perdria molts diners, però el guanyaria d'un altre lloc, quedava molt de vacances i anirien tots a la platja ... i allà en Ranma i l'Akane estarien a la seva mercè ... no sabia que la seva germana i el promès d'aquesta tenien altres plans i no caurien amb tanta facilitat en els paranys de la germana mitjana.
-Ahir es van anar sols al temple. Segur que van menjar bé. I no ens van avisar.- comentar en Soun- Els van castigar i s'han saltat el càstig.
-No es mereixien aquest càstig, els vau castigar només per que ells van menjar millor que vosaltres. Va ser una rebequeria infantil vostra, per no poder anar a aquest restaurant. Els he aixecat el càstig i vosaltres no direu nada.-va advertir la Nodoka.
Els dos homes la van mirar espantats, però van envejar als seus fills pel que havien d'estar menjant.
.
Mentre en una platja propera dues joves rostien carn i peix mentre sentien música d'una ràdio que es van dur.
-Quan estigui feta per una banda es gira amb aquestes pinces.- li va ensenyar el noi- no és tan difícil.
-No cal posar-li salsa o una altra cosa ara? .- va preguntar ella impacient.
-No, això es posa quan ja estigui al plat. Tanta com vulguis, potser una mica de sal, encara que crec que la Kasumi ja li va posa.
Van estar vigilant que no es cremés la carn i quan va estar tira la van treure i van menjar.
-Doncs no ens ha quedat tan mal.- va dir ella- és el primer que faig que es pot menjar.-va dir ella rient.
-Ho has fet bé. Quan estiguis cuinant et poses nerviosa i ho fas amb molta força. Cuinar és una cosa que has de fer amb calma. Si aconsegueixes aquest estat seràs una bona cuinera.- va dir el noi- No t'has de deixar dominar pels nervis, ni cuinant ni en una baralla o seràs derrotada.
La noia va assentir.
-Com saps tant de cuinar? - va preguntar l' Akane.
-Em coneixes de fa temps, havies de saber la resposta.
Ella el va mirar i va pensar un moment.
-Has estat anys viatjant. El teu pare havia de desaparèixer deixant-te sol. Et vas haver de valer per tu mateix. No vas haver passar-ho bé.
-Si. No ho vaig passar bé ... - va contestar ell i va baixar el cap, ella va notar la tristesa del noi, però de seguida en Ranma va aixecar el cap i li va somriure-però com tu has dit això em va servir per aprendre a valer-me per mi mateix. I ara tinc una família fantàstica, que em va acollir com a un germà més.
Els dos nois es van mirar i van somriure.
Quan van acabar de sopar, van recollir les restes i els van ficar en una bossa per llençar-los a les escombraries.
En Ranma va pujar el volum de la ràdio. Es va posar en peu, es va acostar a la seva promesa i li va allargar la mà.
-Vine maca. Senyoreta Vol fer-me el favor ballar amb mi? - va dir el noi de forma molt formal .
Ella va somriure i va acceptar la invitació. Van estar ballant a la platja molta estona. Al final es van cansar, van parar la ràdio i van estendre les tovalloles una al costat de l'altra, enganxades, i es van tombar a contemplar les estrelles.
El noi li va ensenyar el nom de les estrelles i ell d'alguna constel·lació i les seves llegendes.
-Saps molt de les estrelles. Ha de ser per què vas estar molt temps a la muntanya.
-Si. Tens raó, les vaig contemplar des de petit, i quan vaig poder les vaig estudiar en llibres. ... però hi ha un estel encara més bella que totes aquestes i que resplendeix molt més que totes juntes.
-Quina? - va preguntar ella mirant les estrelles. En no obtenir respostes mirar al seu promès que la mirava somrient.
-La més bella de les estrelles ... ets tu- va dir el noi assenyalant-la.- per a mi ets la més bella.
-Ranma ets un adulador -va dir la noia somrient i molt vermella.
-Gràcies! - va dir el noi alegre, li brillaven els ulls i semblava molt content.-tinc una sort increïble.- ella el va mirar sorpresa-¡Si una sort increïble !.
-Per què? -Va preguntar l'Akane ..
-Per tenir-te per promesa.- va dir ell, mentre es ruboritzava- tinc la noia més maca i la millor per promesa que es pot tenir.
Ella es va posar vermell.
-Què et passa? Des que ets aquí estàs estrany. Sembla que no tinguis tanta por a dir el que penses o que sents.
Ell va abaixar el cap i va dir en veu baixa.
-Des que vam tornar de Jusenkyo i allí va passar el que va passar i des del casament fallit Vaig pensar molt i vaig decidir no repetir els errors del passat, vaig tenir molta por de perdre't, que tu ... desapareixeràs de la meva vida, encara tinc molta por. Però no vull ser un idiota com abans. Vull estar amb tu i vull estar-ho la resta de la meva vida. No sé el que sents per mi. No sé si he parlat massa ... potser tu no em se vol ...
Es va callar, ella ho estava abraçant.
-Feia anys que esperava això, que et declarar-se. Jo vull el mateix que tu. Vull estar amb tu tota la meva vida. No vull que desapareguis de la meva vida. Et necessito al meu costat.
Els dos es van mirar i es van somriure.
-Et vull, el meu gallimarsot.
-I jo a tu, el meu pervertit.
Se'n van anar acostant i es van besar, en separar es van observar una estona i van tornar a mirar les estrelles. Ell li va passar un cop de mà per l'esquena i la va atreure cap a ell. Ella se li va acostar i el va agafar per la camisa. I van estar així durant hores i van veure caure alguna estrella fugaç.
-És tard tornem a casa- va dir el noi. Ella va assentir. Van recollir tot i van tornar a casa.
Quan van tornar a casa estaven dormint tots. Una estona després estaven ficats al llit i dormint. Encara que van arribar tard no els van castigar. La Nabiki va voler treure'ls informació, que no va rebre. Van repetir aquests sopars diverses vegades durant les vacances. Van ser uns records que van atresorar els dos joves., Com molts altres dels que van viure aquestes meravelloses vacances.
... .. ... .. ... .. ... ..
Seguien el seu viatge a Nerima, els dos nois es van quedar mirant. Amb els ulls brillants. Els dos tenien molta estima a aquest record.
-¡El nostre primer sopar sols! - va dir la noia.
-No.- va rectificar el noi- a Nerima ja ens van deixar varies vegades sols. Va ser el nostre primer sopar fora de casa sols.
Ella el va mirar. I va somriure, ell tenia raó.
-Però aquestes sortides es van repetir. Vam menjar i vam sopar tots dos sols, sense la família.
- I en tornar els nostres pares estaven furiosos ... per que no els van invitar- va dir en Ranma rient.
-I la Nabiki també. Per que ni va poder treure'ns fotos, ni vendre informació d'on anàvem. Va perdre molts diners per què no estàvem mai a casa.
-Però ens va treure fotos quan estàvem amb la família, segur que farà negoci amb elles- va dir el noi.
-Segur que ven fotos de tu com a noia i meves a aquest idiota ... Com es deia? ... Puno? ... Mendo? ... Tuno?
-Crec que Kuno ... un mes sense pensar en aquests ... i ens oblidem dels seus noms. Serà que no mereixen ni que pensem en ells.
I els dos nois van riure.
S'acabava el viatge i faltaven minuts per arribar a l'estació que havien de baixar.
-Em fa pena que això s' acabi- va dir la noia- tornem als problemes.
-És la síndrome provacacional.- va contestar el noi.- quan acaben les vacances ens reprimim recordant ... i aquest any per a nosaltres dos serà pitjor. Ens ho hem passat tan bé! i molt tranquils, sense cap molèstia a prop.
Els dos nois es van mirar seriosos.
-No vull tornar a estar com abans. Que aquests dos em assetgin, i això que un té una novieta. I que aquestes tres noies et assetgin a tu.
-Sense poder fer res sense que ells es fiquin per mitjà-va seguir el noi.
Els dos van sospirar amb tristesa.
-Serà un any horrorós si no posem remei.-va dir l'Akane.
-I tan que posarem remei!-li va contestar alegre el noi. La va mirar de manera estranya- encara no sé com, però trobarem remei, sense que haguem de claudicar als seus desitjos, per què no ho farem.
Ella va assentir.
-Si, mai ho farem, MAI! - va contestar ella.
-Però millor que no tracem plans encara, no sigui que algú es dediqui a vendre'ns.- va dir en Ranma
-Que no s'atreveixi, que la castigarem com es mereix, com li vam fer a la platja.
La Nabiki estava desperta i simulava dormir. Va obrir molt els ulls espantada, no volia passar una altra experiència com la que li van fer viure els dos joves ... però, no es rendiria mai. Tenia molt material que vendre.
-Jo de tu m'ho pensaria dues vegades, ja et van avisar. Aquesta vegada et escarmentaran de veritat.
La Nabiki es va girar i va veure que la Kasumi la mirava. També estava desperta, i l'estava advertint, però ella no faria cas.
-No em passarà res ... puc controlar a aquests dos.
En aquest moment els dos promesos van riure, i les dues germanes grans van callar i es van tornar a dormir.
Els dos promesos havien escoltat la conversa de les dues germanes grans i quan la Nabiki va dir que podia controlar-los es van mirar i no van poder evitar riure, durant aquesta vacances havien anat escapant de les trampes de la Nabiki, ara ja no podia usar-los com abans.
Poc temps després van arribar al seu destí i tota la família va baixar del tren i van ser caminant cap al dojo. Els dos promesos anaven els últims, una mica separats de la seva família.
Anaven parlant, quan passaven per un encreuament amb un carreró no il·luminat, ell la va agafar i la va ficar a la força en aquest carreró. Quedant els dos ocults.
-Què pretens fer Ranma? - va preguntar la noia s'enfada i espantada.
El noi li va posar un dit als llavis i la va fer callar.
Als pocs segons pel carrer per on havien caminat, va passar una noia xinesa en una bicicleta.
-Que poc ha faltat- va dir el noi- sort que vaig sentir el timbre d'aquesta condemnada bici.
I en la penombra els dos nois es van quedar mirant. Ell va repassar amb el dit els llavis de la noia i va portar el dit fins a la galta de la noia. Els seus llavis es van anar apropant fins que es van tocar i es van besar amb passió. La bicicleta i la seva conductora van tornar a passar, aquest cop en direcció explicaria a la que portava la primer vegada. Però gràcies a la qual la foscor amagava als dos nois no els va veure, ni va veure com es feien un petó. Ells tampoc la van veure passar.
Quan van pensar que estaven fora de perill van sortir. Es van haver d'amagar diverses vegades perquè no ho descobrissin els seus rivals. Van aprofitar aquests moments per besar-se.
En arribar al dojo.
-Com que heu trigat tant? - va preguntar la Nodoka.
-Ens hem hagut d'amagar diverses vegades. Els nostres rivals ens anaven buscant, semblaven saber que camí seguíem.- contestar el seu fill. -Semblava que ...- i el noi i la seva promesa es van apropar a la Nabiki, que estava comptant diners.
-No tindràs res a veure amb que ens hagin buscat aquests sis? - va preguntar l' Akane a la seva germana.
La Nabiki va mirar als dos nois. L'havien descobert, però mai li havien fet res, excepte una vegada, aquest estiu, i ara tampoc ho farien. Encara que si l'havien amenaçat varies vegades.
-Ha estat un mes de moltes despeses i ... - va confessar la germana mitjana.
-Et havies de recuperar i ... ens has venut- va continuar l' Akane.
-Sempre igual Nabiki, algun dia et castigarem ... - va dir en Ranma.
-I aquest dia pot ser que arribi abans del que esperes - va acabar l'Akane.
I en un moviment ràpid en Ranma li va treure a la seva, més que possible futura, cunyada els diners que estava explicant.
-Què fas? Aquests diners és meu- va dir la Nabiki exaltada.
-El has guanyat a costa nostra ... doncs ens ho quedem- va dir en Ranma. Utilitzarien aquests diners per pagar-nos les sortides i excursions- 'bona nit!
-Bona nit! - va dir l'Akane.
I els dos promesos es van anar a dormir, deixant a la Nabiki enrabiada, la seva germana i en Ranma s'havien excedit, no tenien cap dret a treure-li aquests diners, en els diners no es jugava. Però demà guanyaria el doble, fins i tot el triple. Ranma i Akane s'anaven a quedar sorpresos amb el que faria l'endemà.
Els dos nois van pujar a les habitacions i en arribar a la del noi, aquest es va girar i va mirar a la seva promesa.
-Bé ... aquí ens vam separar ... bona nit ... Akane ... jo ... - i no va seguir, va notar que faltava alguna cosa, però no sabia què.
-Si ... Ranma, bona nit ... demà ens veiem ... - a ella li passava el mateix que a Ranma.
Els dos notaven que els faltava alguna cosa.
-Si seguim així estarem tota la nit aquí, som patètics- va dir el noi.
Ella el va mirar i va somriure amb tristesa.
-Si, un parell d'idiotes patètics- va contestar rient- anem a dormir.
Ella es va aproximar i el va besar a la galta I es va girar i es dirigia a la seva habitació.
-Akane! -La va cridar ell. Ella es va girar i el va veure mirant-la amb tristesa. Ho va veure com s'acostava i la va besar a la galta.-Fins demà guapa.
-Adeu ... Ranma- i la jove es va girar i es va dirigir a la seva habitació.
Ell la va mirar amb tristesa. Se sentia fatal, li feia mal veure com ella es dirigia a la seva habitació.
- "Què em passa? Demà la veuré Però per què em fa mal tant veure que es va a la seva habitació? "- va pensar el noi.
- "Què em passa? Demà ho veuré Però per què sento això? Em falta alguna cosa. Si ho he fet un petó ... ¿Que és el que em preocupa? ¿Que el que no va bé? "- va pensar la noia.
La Kasumi els va veure separar-se. Sabia el que els passava als dos joves.
-No només van a trobar a faltar les seves escapades. Va haver altra cosa que trobaren molt a faltar.
Els dos nois estaven estirats, en les seves respectives habitacions ... però no podien dormir, els dos nois sentien un buit dins d'ells. - "Que buit hi ha en aquesta habitació" pensaven els dos nois- "que buit sense .." - els dos nois es van asseure de cop en els seus llits, ja sabien el que els faltaven. S'havien acostumat a compartir habitació, a dormir en llits separats, però en la mateixa habitació. A parlar una estona, ja ficats al llit, abans d'adormir. Sentien a faltar la presència de l'altre, la seva respiració mentre dormia. Sentir-lo moure i parlar en somnis. Trobaven molt a faltar dormir amb l'altre.
Els dos nois es van ficar al llit, van mirar a un costat i van veure la seva habitació buida, els dos nois van sospirar amb tristesa. Aquesta nit seria molt llarga, sense la companyia de l'altre. A partir d'aquesta nit l'hora de dormir seria una tortura.
Es va fer de dia, cap dels dos havia dormit molt, es van passar la nit enyorant l'altre. Van sortir de les habitacions a la vegada i es van trobar al passadís.
Ella es va sentir fatal que ell la veiés així, sense pentinar, amb cara sense rentar. Havia d'estar horrible amb els rastres d'una mala nit. Va estar temptada a tornar a l'habitació i no sortir.
Ell la va mirar, l'Akane no estava en el seu millor moment, no va haver de dormir molt. Tenia un aspecte horrorós, semblava mig adormida, tenia ulleres, els cabells regirat. Mai l'havia vist així, però va decidir no burlar-se d'ella, no volia sortir volant.
-No em miris! - va demanar ella tapant-se la cara amb les mans- estic horrible !.
-No menys del que estic jo- va contestar ell.
-Però tu ets un noi.- el va atacar ella.
- Imagina'm com Ranma- Chan- va dir el noi rient.
Ella es va quedar callada una estona. Va pensar en la possibilitat que li va dir el noi i va tenir un calfred.
-Estaries horrible! - va dir ella espantada.
I els dos nois van riure.
-No sé per què ens preocupa el nostre aspecte. Durant un mes hem dormit a la mateixa habitació. T'he vist aixecar-te despentinada i tu a mi amb la trena mal feta. No sé per què ara et preocupes per això.
-És diferent, avui comencen les classes, he d'anar perfecta.
El noi es va acostar, la va agafar pels malucs.
-Tu sempre ... – la va besar- estàs ... - la va besar - perfecta -i la va tornar a besar.
-Gràcies-va dir ella i el va besar-preparat per tornar a ser l'antic Ranma? - i el va tornar a besar.
-M'agradaria més de ser el que sóc ara, i deixar a aquest idiota al passat.- i la va besar
Els dos van baixar i ella va anar al bany, a banyar-se. El noi va entrenar i després, quan el bany va quedar lliure es va banyar.
Es van asseure a esmorzar. Només estaven ells dos i la Kasumi. Els dos patriarques havien sortit, i la mare d'en Ranma també. I la Nabiki ... estava desapareguda.
-On és la Nabiki? - va preguntar en Ranma- crec que ens ficarà en un embolic.
-Va sortir molt aviat, va dir que sortia per negocis- va dir la Kasumi. -I pel seu aspecte ... aquests negocis estan relacionats amb vosaltres.
Els dos promesos es van mirar i van seguir menjant, com si no passés res. Semblava que no li donaven importància, però la Kasumi va veure en els ulls dels nois alguna cosa nova. Durant l'estiu havien canviat, hi havia hagut alguna cosa més que un acostament entre els dos joves. Ella i la Nodoka els havien enxampat besant-se, quan els dos joves pensaven que estaven sols. L' Akane i en Ranma van reconèixer davant elles que es volien i van demanar que ningú s'assabentés. Ara es recolzaven com mai. Nabiki en un futur tindria problemes si seguia jugant amb els dos promesas.
Els dos nois van sortir del dojo i en la porta del dojo es van aturar i es van mirar.
-Preparat per a la tornada a l'escola? A la monotonia? A la rutina? A gent perseguint i importunándonos?
-Si! ... crec- va dir el noi dubtant.-I tu? A punt? Disposada a mostrar el que hem descobert aquest estiu? Què ja no som els d'abans?
Ella el va mirar i va assentir.
-Si! ... crec- va contestar la noia- Si estem preparem, som-hi!
I els dos nois van començar caminar en direcció al Furinkan.
Havien sortit molt aviat. Anaven caminat amb tranquil·litat. Parlant i rient, recordant els millors moments d'aquestes ja extintes vacances.
Estaven tan tranquils quan van sentir el timbre d'una bicicleta. Els dos nois es van mirar resignats, era la primera a aparèixer.
La bici es va incrustar a la cara d' en Ranma.
-Airen !, tornar a per mi! - va dir la xineta abraçant al noi.
-Escolta noia !. Treu aquesta bici de la meva cara !. No és normal que saludes així. Deixa'm anar! .- va cridar enfadat el noi.
-Airen tenir una cita amb ...
-T'he dit QUE EM DEISIS ANAR! -Va cridar el noi furiós. L'Akane el va mirar espantada. El seu promès estava enfadat. La noia xinesa va retrocedir espantada- Estic cansat que m'abracis, no ho tornis fer, mai més !. El que fas és assetjament sexual. No vaig a sortir amb tu, ni ara ni mai
-La meva lleis diuen ... - va dir la xineta.
-Em importa poc el que diuen els teus lleis! - va contestar de mala manera el noi- No m'obligaràs a casar-me amb tu, no ho faré. No em casar-me amb tu. Ho faré amb qui jo vulgui.
-Tu al costat de noia violenta. Ella et controla. Jo desfer-me d'ella.
-Noia violenta? - va preguntar el noi-Què noia violenta? - i va mirar al seu costat-no estic amb una noia violenta ... estic al costat de l'Akane, que és ú noia molt dolça i agradable. O ¿En dir noia violenta vols dir a tu mateixa? -Akane es va quedar petrificada. El vell Ranma sempre feia servir aquests insults en contra d'ella. El que va dir de deixar al vell Ranma en el passat semblava cert- Per que tu tampoc ets molt pacifica que diguem.
La Shampoo va mirar a la parella, estava espantada. El seu Airen havia desaparegut. I ho havia substituït un noi molt diferent. No hi havia insultat a l'Akane, si no tot el contrari, l'havia defensat, i l'havia insultat a ella.
-Ara no poder curar Airen de la poció que Akane donar. Però després ... - i va marxar.
-¡ Encara sort que es va anar! - va exclamar alleujat el noi.
Que aquesta noia es fora no era normal.
-No em refio, s'ha anat sense insistir, pensa una-va dir l' Akane- sempre se't llança i et agafa com si fos un pop.
-Jo també penso el mateix-va dir en Ranma- hem de tenir cura o gens sortirà com vam planejar. Si no m'equivoco les presses de la Nabiki i les d'aquesta noia estan relacionades.
-No em diguis que encara no recordes el seu nom? - va preguntar amb ironia l'Akane.
-Doncs no. I no solament ell d'ella. Ni el del curt de vista, ni ell de la meva amiga d'infància, ni els dels dos germans bojos ... i ell ... l'altre ...
-Si sé ell que dius-va dir ella amb ràbia. No oblidava com la va enganyar com el seu mascota.-No m'ho tornis a mencionar.- amenaçar la noia.- jo tampoc aconsegueixo recordar dels seus noms, i no crec que perdem molt.
-D'acord, no t'ho tornaré a esmentar. Cada persona té la importància que nosaltres mateixos vulguem donar-los. I aquests sis ara ja no tenen cap. Per això hem oblidat els seus noms.
Van seguir caminant fins arribar al Furinkan. Tots els alumnes d'aquest col·legi els miraven sorpresos. Els dos joves anaven agafats de les mans.
-La Nabiki ja començat amb els seus negocis- va dir en Ranma amb veu baixa, en veure com els miraven.
-Si, tindrem sarau.- va contestar la seva promesa.
Van seguir caminant fins que es van trobar als rivals.
-Demà tenir cita amb Airen- va dir la noia xinesa que ho va assetjar abans.
-Perdona. Abans de tot , Identifiqueu!- va exigir el noi de la trena- durant aquestes vacances ... ens hem oblidat dels vostres noms, ho sento no teníem temps a pensar en ximpleries, o en les vostres tonteries. I ens hem oblidat de les ximpleries del passat.
Els sis nois el van mirar, en Ranma els acabava de dir que eren un ximples. I va demostrar que no els considerava importants al oblidar els seus noms.
-Ara deixar-nos passar-exigir l'Akane- i ... Per què dema "EL MEU PROMÈS" tindrà una cita amb tu? - havia recalcat el del meu promès, per deixar clar que era seu i sol seu.
-Haver quedat acord amb la Nabiki. Totes nosaltres tenir cita amb Ranma. I ells amb noia violenta. Ella dir que us convencerà. Que tenir mitjans perquè vosaltres us rendiu.
-Què la Nabiki té el poder de doblegar? - va dir en Ranma amb ironia, va mirar a l' Akane i els dos van riure a riallades, abans la sorpresa dels seus rivals.- No ho veig tan clar, és més ho veig impossible. No sortiré amb cap de vosaltres, i l'Akane no sortirà amb cap d'ells. Si algú li posa un dit sobre el manaré al cementiri.
-No consentirem que tingueu ... - va començar en Ryoga.
- ... vida pròpia, que prengueu les vostres pròpies decisions. Que feu el que vosaltres voleu. És el que voleu dir, o m'equivoco? Per que aquí estem ... i ningú ens va imposar res ... i vosaltres uns egoistes de merda. Esteu per impedir que fem el que vulguem. - va dir en Ranma furiós- aquest és el vostre pensament, que els vostres insans desitjos passin per sobre del que volem l'Akane i jo. -el noi els va mirar furiós-¡Pues no !, farem el que ens roti !. No vull que vosaltres abraceu a l' Akane i ni vosaltres a Mi. No som uns ninots perquè ens manegeu al vostre gust.
-Ara ens diràs que t'agrada l'Akane? - va dir l'Ukyo
-Com pot agradar-una noia poc femenina, maldestre i poc atractiva? - l' Akane el va mirar, era el vell Ranma, havia tornat. Però va veure un lleuger somriure a la cara del noi.-¡Si, no m'agrada! - i va deixar passar uns segons i va mirar a l'Akane- estic totalment enamorat d'ella. Si, enamorat d'ella!
-Doncs nosaltres ... - va començar la Kodachi.
- ... Us anireu i no tornareu a interposar- vos entre els dos-Va acabar l'Akane. -I ara hem de parlar amb la Nabiki. Deixeu-nos passar, us aparteu o us apartem. Colla de assetjadors.
-Colla d'assetjadors? - va preguntar en Kuno- L'únic assetjador és en Ranma Saotome. Que et assetja a tu i al meu deessa de la trena.
En Ranma el va mirar calmat. No li seguiria el joc, no s'enfadaria ni amb aquest noi ... ni amb cap dels altres nois. Havia de demostrar-los que no li importaven gens ni mica. Així potser els deixarien tranquils.
-Kuno? Aquest és el teu nom? T'ha venut la Nabiki fotos de les teves dues deesses? - va preguntar en Ranma.
-Això és una cosa que a tu no et importa- va contestar en Kuno.
Saps que et falten unes fotos per al teu col·lecció? - va preguntar travessa l' Akane.
-Vull aquestes fotos, de quin dels meus deesses és ?, segur que l'han fet per regalar-me les a mi.- va contestar el jove de l'espasa exaltat.
-Tant com gratis ... no et van a sortir. Primer parlarem amb la Nabiki ... després ja veurem- va dir en Ranma.- i tampoc és una deessa ... és un dimoni! - va dir amb maldat.
.
La Nabiki estava venent fotos d' en Ranma- chan i l'Akane, s'estava fent d'or t. La germana de l'Akane estava asseguda al mig del pati de l'escola. Tenia una taula i una cadira. Quan va notar que se li van acostar dos possibles clients.
Quantes fotos i de qui? - va dir sense aixecar la vista.
-Tanca el negoci! ... o sortiràs perdent.
Va reconèixer la veu de la seva germana. Aquesta i el seu promès la miraven enfadats amb els braços creuats. Els seus ulls fixos en ella. Va tenir un calfred, els dos joves feien por. Però pensava que podria manejar als dos nois. Poques vegades havien escapat del seu control i quan ho van fer ... la Nabiki va tenir un calfred recordant aquells moments.
-No podeu impedir-me que les venda- va dir somrient- amb mi no podreu.
-Estàs segura? - va preguntar en Ranma amb un to estrany en ell.
-I tant que sí. És més demà teniu una cita-va dir la noia- si no voleu que s'assabentin del vostre secret.
-Nostre secret? Que secret? - van preguntar els dos nois estranyats ..
La Nabiki amb un somriure perversa va treure una fotografia i se la va ensenyar. Els dos nois es van quedar blancs. A la foto es veia als dos besant. La Nabiki va abaixar la vista.
-Fareu el que jo us digui o vendré aquesta foto i tothom sabrà que us voleu. I que us heu besat. -La germana no va veure com es miraven els nois, però el comentari que van fer la va deixar gelada.
-Estàvem pensant en revelar aquesta dada, en algunes setmanes.- va dir en Ranma.
-Tu has fet que avancem aquesta revelació ... encara que els nostres rivals ja ho saben, els ho hem dit nosaltres, bo part d'aquest secret.
-Em sap greu, però et anem a arruïnar el negoci- va dir en Ranma- no et diré que ho sento ... per què et mentiria.
El noi li va allargar una mà a la seva promesa i aquesta la va acceptar i els dos nois es van allunyar una mica, es van posar al mig dels estudiants del Furinkan, volien que tots els veiessin. El que van fer va sorprendre a tots el que hi eren.
Els dos promesos es miraven amb passió. Ell li va acariciar la cara i va baixar la mà i la va agafar per la cintura. Ella el va agafar pel coll.
-Ningú t'ha dit que ets preciosa? - va preguntar el noi.
Ella el va mirar es va posar vermella i amb un somriure temptadora i va intervenir tancant els ulls li va contestar.
-Si. Tu i moltes vegades durant les vacances.
-Ets preciosa !. No em canso de dir-t'ho- li va contestar el noi amb tendresa.-
-I jo no em canso de sentir-te dir-m'ho- va respondre la noia temptadora.- I si, sóc preciosa
Tots els miraven sorpresos. Durant el mes de vacances els dos joves havien canviat molt. Però quan més es van sorprendre va ser quan els dos promesos es van besar.
En separar els seus llavis els seus companys els van victorejar. Però hi va haver alguns que es van enfurir, però van ser ignorats olímpicament pels dos promesos que es van girar feia Nabiki.
-Em sembla que t'hem xafat l'exclusiva. No et diré que ho sento ... per què mentiria- va repetir en Ranma amb un somriure pervers.- és més. M'ha agradat xafar-te l'exclusiva
La Nabiki els mirava enrabiada. Les cites que havia planejat per als dos nois s'havien anat a la porra, hauria de tornar els diners. Ja no podia fer-los xantatge amb revelar el petó secret. Però tenia més fotos dels dos nois.
-Has estat guanyant diners a costa nostra durant molt de temps, sense el nostre permís ni guanyant nosaltres res. Això s'ha acabat.-va amenaçar en Ranma- deixaràs de vendre fotos nostres o ens venjarem.
-Ha! No podeu amb mi, intentar-ho i no aconseguireu res!.- va desafiar la noia amb un to prepotent.- mai podreu amb mi.
- Considera't... vençuda! - va dir l'Akane.- Ningú ens ha guanyat. Tu tampoc ho faràs
Tots miraven als tres joves. Els sis rivals van notar que per als dos promesos havien deixat d'existir, que ja no els importava als nois.
-Em fa pena la Nabiki ... en Ranma i l'Akane planegen alguna cosa ... va perdre.- va dir l'Ukyo.
-Hauria conèixer-los. Faran tot el possible per guanyar. En Ranma es fixa en el rival i descobreix el punt feble del rival- continu en Mousse.
-I el punt feble de la Nabiki és ...? - va preguntar en Kuno, tots ho van mirar. Tots coneixien aquesta resposta- Quin és el punt feble de la Nabiki? - va repetir.
-No vas a deixar de vendre fotos nostres? -Va preguntar en Ranma.
-No! - va dir categòricament la Nabiki.
Els dos nois la van mirar.
- No ens culpis per les conseqüències, tot es culpa teva- amenaçar l'Akane.
Els dos nois es van girar i van ser on estaven als sis rivals.
-Kuno et deies així? Encara et interessen aquestes fotos que no tens? - va preguntar en Ranma. I es va fixar en els altres dos nois- si voleu us puc vendre alguna a vosaltres.
-I tant que sí. Han de ser fotos d'una deessa enamorada de mi.- va dir amb alegria en Kuno i amb cara d'idiota.
-Si tu penses això. Aquesta "deessa" ... només té un "amor". I no ets precisament tu- va seguir l'Akane.
La Nabiki els mirava somrient no sàvia que es proposaven ... però fallarien. Va ser llavors quan va tenir un pressentiment i un calfred. Va recordar les vacances i ...
En Ranma va tancar el tracte amb els tres nois. I els va vendre un sobre amb unes fotos a cadascun. En obrir els sobres.
-És ... és una ... deessa-va comentar extasiat en Kuno-UNA DEESSA !.
-És bellíssima !, és la dona més bella que conec- va dir en Mousse- és més bella que lla Shampoo.
La Shampoo es va enfadar i li va donar un cop al noi-ànec. I va agafar les fotos i les va mirar.
-¡Ser! ... ¡ser! ...
-És tan bella com l'Akari i l' Akane. I molt més maca i femenina que l'Ukyo ... – en Ryoga no va poder seguir, va rebre un cop de espàtula. I l'Ukyo va recollir les fotos i les va mirar.
La Kodachi li havia arrabassat les fotos al seu germà. I les va mirar sorpresa.
-És la Nabiki! - van exclamar les tres ex-promeses d' en Ranma en veure les fotos. La Nabiki va empassar saliva.
A les fotos apareixia la germana mitjana de l'Akane, en bikini, en banyador, amb brusa i pantalons curts. Els dos promesos l'havien fotografiat i ara estaven venent les fotos i estaven aconseguit una bona clientela, s'estaven fent d'or.
La Nabiki vivia el seu pitjor malson. El seu negoci aquell dia s'havia ensorrat. La seva germana i el promès d'aquesta li havien atacat bé, i amb les seves pròpies armes. Es va aixecar del seu punt de venda i es va dirigir a on estaven els dos més joves de la família.
-Quant voleu per les que us queden? - va preguntar Nabiki.
-Cent mil iens -va demanar l'Akane.
-Això és més del que he guanyat avui.
-El prens o ho deixes-li va dir en Ranma amb un somriure malvada.
-Ho prenc !, ho prenc! - va dir la Nabiki espantada. Havia de comprar aquestes fotos, no podia consentir que algú fes negoci amb ella ... sense comptar amb ella.
La noia va pagar i l' Akane li va lliurar el que quedava sense vendre.
-Però ... però ... només són dos sobres amb cinc fotos cadascuna. I falten els negatius.
-Nabiki, Nabiki, Nabiki ... - va dir en Ranma gairebé cantant- et hauries d'haver informat de tot el material que teníem- va deixar passar uns segons -no és problema nostre que caigués en aquest parany tan senzill. Els negatius ens els quedem- la va mirar i es va riure- són el nostre segur que et quedes quieta
La germana de l'Akane va mirar als dos promesos furiosa. Usaven les seves tècniques en contra seva i millor que ella. I l'havien amenaçat i no podia contraatacar. Però si buscava els negatius ... impossible en Ranma i l'Akane ho sabrien i es venjarien. Però ...
-Em venjaré, tinc un munts de fotos vostres i molts clients que la compressin.
En Ranma va agafar per la cintura a la seva promesa i aquesta li va lliurar una foto a la seva germana, i aquesta a veure va empal·lidir, aquesta foto no podia sortir mai a la llum.
-Fes-ho. I aquesta foto es publicarà. Una foto teva prenent el sol en topless. I no és l'única que tenim. També t' hem fotografiar a la banyera nua i menjant amb avarícia. I moltes fotos més, que et deixaran molt malament. Crec que no t'agradarà germaneta. Ven més fotos nostres i nosaltres farem el mateix amb fotos teves. Nosaltres també tenim moltes fotografies teves ... .Molt, molt comprometedores.
La Nabiki els va mirar espantada. Aquests dos nois s'estaven venjant, per totes les fotos que havia venut d'ells, per totes les vegades que els havia venut. Sabia que cap dels dos es rendia i que lluitaven fins a guanyar. Ara ella era rival dels dos promesos i aquests lluitarien fins derrotar-la.
-No ens guanyaràs Nabiki, MI PROMESA i jo ja estem cansats de les teves arts. Serà millor que et rendeixis. Ja ens coneixes, al final et derrotarem.- en Ranma la va mirar amb fúria .
-Part del teu negoci ja ha caigut. Avui t'hem arruïnat dos dels teus negocis. Ell de llogar-nos com objectes i ell de la teva venda de fotos. Ja has vist com actuem, no ens deixarem coaccionar, ni per tu ... - i va afegir amb un to sinistre- ni per ningú.
Els sis que anaven darrere de la parella es van quedar aturats, estaven advertint-los que ja no aguantarien que es posessin pel mig.
La Nabiki es va sentir indefensa, com si l'amic que la protegís li hagués estat arrabassat de cop. D'ara endavant hauria de demanar-li una paga al seu pare, que seria molt inferior al que ella guanyava pel seu compte. Havia de ser un any molt dur per a ella.
Un cop havent derrotat a la Nabiki, els dos promesos es van girar i davant la sorpresa de tots es van agafar de les mans i van començar caminar cap a l'entrada de l'escola. Anaven parlant i rient, passant pel mig dels seus sorpresos companys.
En arribar a on estaven els seus rivals es van parar, els van mirar seriosos. I van començar caminar de nou ignorant-los per complet. Aquests sis no es mereixien cap explicació, no després de tot el que havien fet per destrossar la seva relació.
A l'anar a entrar a l'escola es van parar es van mirar i es van somriure. Ells pensaven que anava a ser un any magnífic per a ells ... aquest any ho seria i el següent també ... però la resta d'anys serien encara millors.
.
Fi.
